miércoles, 25 de noviembre de 2009
Des de la meva finestra
Que queda del pacte tripartit?
Partim de dos fets: les eleccions autonòmiques catalanes estan a un any vista i les enquestes pronostiquen una davallada de vots per a ERC. Sembla que en aquest context, a ERC han optat pel que s’anomena “la fugida endavant”. La formula triada va estar el referèndum independentista d’Arenys, als que s’hi poden sumar uns quants altres municipis, per donar una “certa sensació de majoria”.
En definitiva: propaganda, propaganda i més propaganda. Però la propaganda no soluciona els greus problemes que tenen els ciutadans d’un país; l’atur per exemple, no es soluciona amb propaganda, sinó donant feina als desocupats. Les llistes d’espera sanitàries tampoc es solucionen així, sinó ampliant el nombre d’intervencions o visites mediques.
La segona part del guió propagandístic, va estar la suposada picabaralla mediàtica entre Carod i Puigcercós, donant a entendre, que mantenen una competició per catalanisme, però també, que ells són els més catalanistes de tots.
Davant del referèndum d’Areny, que va coincidir amb una manifestació de ultres (i dels altres que es preparen), el president Montilla només va saber dir que “fins i tot, els faxtes es poden manifestar”. Unes declaracions desafortunades, perquè destil·len sectarisme i un president de la Generalitat cobra per a ser president de tots, incloent als fatxes, per tal cosa institucionalment parlant, no pot menysprear a ningú, ni als fatxes. Esta clar que ell també va aprofitar per a fer-se propaganda, pretesament “d’esquerres”, però tampoc soluciona els problemes ciutadans.
Fins aquí, tot sembla encaixar en la “real politic” catalana, però on queda el pacte del govern tripartit? El pacte diu que les decisions les prendran conjuntament i fa poc, Saura va demanar pel seu compte, la dimissió dels membres del Tribunal Constitucional; Montilla el va desautoritzar, en canvi els referèndums no els va qüestionar.
Si donem per descomptat, que Saura i Montilla no s’han quedat muts, només queden dos supòsits: o que ICV i PSC es van quedar descol·locats, o que deixen fer a ERC referèndums independentistes, per desprès, presentar-se ells davants dels votants tot i dient, “mireu, aquests de ERC són uns radicals, que han estat fent uns referèndums, que són d’enfrontament entre catalans, en canvi nosaltres som catalanistes moderats, com abans ho eren els de CiU”.
De tota manera, davant d’aquest sainet, potser ja només queda preguntar-se: que queda del pacte tripartit, que no sigui el manteniment de les poltrones?
Partim de dos fets: les eleccions autonòmiques catalanes estan a un any vista i les enquestes pronostiquen una davallada de vots per a ERC. Sembla que en aquest context, a ERC han optat pel que s’anomena “la fugida endavant”. La formula triada va estar el referèndum independentista d’Arenys, als que s’hi poden sumar uns quants altres municipis, per donar una “certa sensació de majoria”.
En definitiva: propaganda, propaganda i més propaganda. Però la propaganda no soluciona els greus problemes que tenen els ciutadans d’un país; l’atur per exemple, no es soluciona amb propaganda, sinó donant feina als desocupats. Les llistes d’espera sanitàries tampoc es solucionen així, sinó ampliant el nombre d’intervencions o visites mediques.
La segona part del guió propagandístic, va estar la suposada picabaralla mediàtica entre Carod i Puigcercós, donant a entendre, que mantenen una competició per catalanisme, però també, que ells són els més catalanistes de tots.
Davant del referèndum d’Areny, que va coincidir amb una manifestació de ultres (i dels altres que es preparen), el president Montilla només va saber dir que “fins i tot, els faxtes es poden manifestar”. Unes declaracions desafortunades, perquè destil·len sectarisme i un president de la Generalitat cobra per a ser president de tots, incloent als fatxes, per tal cosa institucionalment parlant, no pot menysprear a ningú, ni als fatxes. Esta clar que ell també va aprofitar per a fer-se propaganda, pretesament “d’esquerres”, però tampoc soluciona els problemes ciutadans.
Fins aquí, tot sembla encaixar en la “real politic” catalana, però on queda el pacte del govern tripartit? El pacte diu que les decisions les prendran conjuntament i fa poc, Saura va demanar pel seu compte, la dimissió dels membres del Tribunal Constitucional; Montilla el va desautoritzar, en canvi els referèndums no els va qüestionar.
Si donem per descomptat, que Saura i Montilla no s’han quedat muts, només queden dos supòsits: o que ICV i PSC es van quedar descol·locats, o que deixen fer a ERC referèndums independentistes, per desprès, presentar-se ells davants dels votants tot i dient, “mireu, aquests de ERC són uns radicals, que han estat fent uns referèndums, que són d’enfrontament entre catalans, en canvi nosaltres som catalanistes moderats, com abans ho eren els de CiU”.
De tota manera, davant d’aquest sainet, potser ja només queda preguntar-se: que queda del pacte tripartit, que no sigui el manteniment de les poltrones?
Etiquetas: quequdpacttrip
# entrada de Redaccio : 1:07
Suscribirse a Entradas [Atom]