lunes, 30 de noviembre de 2009
Des de la meva finestra
El nostre sistema educatiu; un viatge al fracàs
Crec que era al febrer del 2007, quan la premsa va cridar l’atenció sobre que Espanya ocupava la cua, en una classificació europea de baixa qualitat en el seu sistema educatiu. Doncs seguim igual i aquí no passa res, tampoc hi ha millores.
Ara seguim constatant, que Catalunya ocupa aquesta posició dintre el llistat espanyol. De totes maneres, aquesta noticia no ha estat cap sorpresa, doncs ja es sabia i es denunciava, però com si res.
Podem teoritzar i discutir en vers al nostre futur, sobre com el volem viure, la qual cosa pot obrir agres debats, sobre la qualitat dels nostres models i infrastructures, però tot serà irrellevant si no introduïm en la nostra societat una educació de qualitat.
Si els nostres joves no estan ben formats, el futur que ens espera, no serà un futur europeu amb majúscules, sinó que sens dubte serà un futur tercermundista. I es clar que podran decidir, però els haurem embarcat cap un viatge al fracàs.
Si hem pogut comprovar desgraciadament, com el normal en aquest país, és que les infrastructures es retardin en la seva execució, que a més aquesta estigui marcada pels incidents i fins i tot, accidents, que justifiquen les més exigents responsabilitats, no sembla coherent, que aquesta responsabilitat no sigui exigida també, als qui tenen en les seves mans, la tasca d’un sistema educatiu que fracassa. Aquests dèficits, si més no, acaben sent més importants que els derivats de les infrastructures, duren més i són més difícils de reparar.
Que hi ha molt poc interès institucional per millorar la educació dels nostres joves no es pot negar. Ara però, fins i tot ja no intenten ni dissimular; a Lleida desprès de estar demanant durant cinc anys, els Veïns del barri de Cappont, un Institut de Secundaria, quan desprès de molt lluitar s’aconsegueix destinar els terrenys a aquest ús, ara resulta que ens assabentem de que no hi ha diners per construir-lo.
Resulta del tot irrellevant discutir sobre els nostre futur, si no tenim una educació de qualitat, i més encara, si comprovem que es destinen molts diners a inversions inútils, com a informes, subvencions a la premsa o ambaixades de la Generalitat al estranger, però no hi ha diners per a construir un Institut de Secundaria. Davant d’això, potser tindran raó els que diuen: “Amb Montilla, culturilla”, donant a entendre està clar, que culturilla és un diminutiu de Cultura.
Crec que era al febrer del 2007, quan la premsa va cridar l’atenció sobre que Espanya ocupava la cua, en una classificació europea de baixa qualitat en el seu sistema educatiu. Doncs seguim igual i aquí no passa res, tampoc hi ha millores.
Ara seguim constatant, que Catalunya ocupa aquesta posició dintre el llistat espanyol. De totes maneres, aquesta noticia no ha estat cap sorpresa, doncs ja es sabia i es denunciava, però com si res.
Podem teoritzar i discutir en vers al nostre futur, sobre com el volem viure, la qual cosa pot obrir agres debats, sobre la qualitat dels nostres models i infrastructures, però tot serà irrellevant si no introduïm en la nostra societat una educació de qualitat.
Si els nostres joves no estan ben formats, el futur que ens espera, no serà un futur europeu amb majúscules, sinó que sens dubte serà un futur tercermundista. I es clar que podran decidir, però els haurem embarcat cap un viatge al fracàs.
Si hem pogut comprovar desgraciadament, com el normal en aquest país, és que les infrastructures es retardin en la seva execució, que a més aquesta estigui marcada pels incidents i fins i tot, accidents, que justifiquen les més exigents responsabilitats, no sembla coherent, que aquesta responsabilitat no sigui exigida també, als qui tenen en les seves mans, la tasca d’un sistema educatiu que fracassa. Aquests dèficits, si més no, acaben sent més importants que els derivats de les infrastructures, duren més i són més difícils de reparar.
Que hi ha molt poc interès institucional per millorar la educació dels nostres joves no es pot negar. Ara però, fins i tot ja no intenten ni dissimular; a Lleida desprès de estar demanant durant cinc anys, els Veïns del barri de Cappont, un Institut de Secundaria, quan desprès de molt lluitar s’aconsegueix destinar els terrenys a aquest ús, ara resulta que ens assabentem de que no hi ha diners per construir-lo.
Resulta del tot irrellevant discutir sobre els nostre futur, si no tenim una educació de qualitat, i més encara, si comprovem que es destinen molts diners a inversions inútils, com a informes, subvencions a la premsa o ambaixades de la Generalitat al estranger, però no hi ha diners per a construir un Institut de Secundaria. Davant d’això, potser tindran raó els que diuen: “Amb Montilla, culturilla”, donant a entendre està clar, que culturilla és un diminutiu de Cultura.
Etiquetas: elnostsiteduc
# entrada de Redaccio : 0:29
Suscribirse a Entradas [Atom]