martes, 3 de noviembre de 2009
Des de la meva finestra
Un altre exemple, de com la llei no és igual per tots
Fa dos dies vam poder veure com polítics de “altra graduació”, eren exhibits, emmanillats i amb la bossa de roba carcerària entre les mans, la qual cosa ha aixecat una certa corrent de misericòrdia cap els detinguts per presumpta corrupció.
Certament no és una imatge edificant, veure a uns detinguts en aquestes circumstancies deplorables, però de igual manera, és deplorable corrompre’s; quan un polític té molt poder i el fa servir per finalitats il·legals, quan en definitiva, s’abusa del poder amb formes i finalitats delictives o contraries a la llei. També la consellera Tura, es queixà de que els detinguts “han estat comdemnats a la pena de passadís i telediari”; és cert Consellera, però els ciutadans hem estat comdemnats a la pena de espoli, des de l’abús de poder, d’uns diners de tots, que ja no ens tornaran. Què és mes greu?
Ara resulta que detinguts per la operació “Pretoria “ (Alavedra, Prenafeta i Muñoz) han aixecat un cert sentiment de compassió; fins i tot en cert diari es diu que “no era necessari emmanillar-los ni exhibir-los”. Anem a pams, en altres ocasions hem vist també les imatges de detinguts per una u altra imputació delictiva (aquest estiu vam veure als detinguts del Palma-Arena). I perquè uns sí i a altres no? Hi ha algun motiu per donar un tracte diferent?
Mentre aquestes preguntes no tinguin una resposta, amb argumentació coherent i convincent, només se m’acut pensar, en que tothom té de ser tractat per un igual, ja sigui carterista, violador, assassí, venedor de droga, lladre, estafador o corrupte. És a dir, o surten tots fotografiats als medis, o no en surt cap, el que sembla greu, es una complicitat periodística sospitosa, que reclami que surtin uns sí, però altres no.
S’ha preguntat algú, el perquè en el seu dia, Barrionuevo i Vera, (ex ministre i ex secretari d’Estat) condemnats per la justícia, van anar pel seu propi peu i sense emmanillar, cap la presó de Guadalajara (on van passar uns dies), escortats i aclamats pels seus propis companys del PSOE, mentre en la mateixa època i desprès d’una fuga rocambolesca, es va detenir Roldán, a qui no és va emmanillar però sí exhibir. També per les mateixes dates es va detenir d’una forma exhibidora i humiliant (com amb els de fa dos dies) a Mariano Rubio.
A més, no he vist com es detenia a Millet pel cas Palau, ni tampoc hem vist les imatges de detenció d’alguns alcaldes imputats en els últims mesos.
En tot cas, es cert que l’article 520 de la LEC, diu que “la detenció i la presó provisional, tindran de fer-se en la forma que menys perjudiqui al detingut en la seva persona, reputació i patrimoni”, però no diu res, de que és tingui d’aplicar, a uns sí i a altres no.
Com és que el 520, no s’aplica a tots els detinguts per un igual?
Fa dos dies vam poder veure com polítics de “altra graduació”, eren exhibits, emmanillats i amb la bossa de roba carcerària entre les mans, la qual cosa ha aixecat una certa corrent de misericòrdia cap els detinguts per presumpta corrupció.
Certament no és una imatge edificant, veure a uns detinguts en aquestes circumstancies deplorables, però de igual manera, és deplorable corrompre’s; quan un polític té molt poder i el fa servir per finalitats il·legals, quan en definitiva, s’abusa del poder amb formes i finalitats delictives o contraries a la llei. També la consellera Tura, es queixà de que els detinguts “han estat comdemnats a la pena de passadís i telediari”; és cert Consellera, però els ciutadans hem estat comdemnats a la pena de espoli, des de l’abús de poder, d’uns diners de tots, que ja no ens tornaran. Què és mes greu?
Ara resulta que detinguts per la operació “Pretoria “ (Alavedra, Prenafeta i Muñoz) han aixecat un cert sentiment de compassió; fins i tot en cert diari es diu que “no era necessari emmanillar-los ni exhibir-los”. Anem a pams, en altres ocasions hem vist també les imatges de detinguts per una u altra imputació delictiva (aquest estiu vam veure als detinguts del Palma-Arena). I perquè uns sí i a altres no? Hi ha algun motiu per donar un tracte diferent?
Mentre aquestes preguntes no tinguin una resposta, amb argumentació coherent i convincent, només se m’acut pensar, en que tothom té de ser tractat per un igual, ja sigui carterista, violador, assassí, venedor de droga, lladre, estafador o corrupte. És a dir, o surten tots fotografiats als medis, o no en surt cap, el que sembla greu, es una complicitat periodística sospitosa, que reclami que surtin uns sí, però altres no.
S’ha preguntat algú, el perquè en el seu dia, Barrionuevo i Vera, (ex ministre i ex secretari d’Estat) condemnats per la justícia, van anar pel seu propi peu i sense emmanillar, cap la presó de Guadalajara (on van passar uns dies), escortats i aclamats pels seus propis companys del PSOE, mentre en la mateixa època i desprès d’una fuga rocambolesca, es va detenir Roldán, a qui no és va emmanillar però sí exhibir. També per les mateixes dates es va detenir d’una forma exhibidora i humiliant (com amb els de fa dos dies) a Mariano Rubio.
A més, no he vist com es detenia a Millet pel cas Palau, ni tampoc hem vist les imatges de detenció d’alguns alcaldes imputats en els últims mesos.
En tot cas, es cert que l’article 520 de la LEC, diu que “la detenció i la presó provisional, tindran de fer-se en la forma que menys perjudiqui al detingut en la seva persona, reputació i patrimoni”, però no diu res, de que és tingui d’aplicar, a uns sí i a altres no.
Com és que el 520, no s’aplica a tots els detinguts per un igual?
Etiquetas: unalexedcolllenoeig
# entrada de Redaccio : 8:42
Suscribirse a Entradas [Atom]