jueves, 22 de octubre de 2009
Des de la meva finestra
Felix Millet o el vodevil d’un Pillet
Què més podem dir d’en Millet que no s’hagi dit ja? L’últim que s’havia sentit a dir (i que queda per confirmar), era que la quantitat distreta dels fons del Palau, eren no ja els 10 milions d’euros, sinó uns 20?
Ara fa dos dies, el jutge que porta el cas, va prendre declaració a Millet i al seu soci de pilleries, Montull, deixant-los anar en llibertat provisional, sense fiança, però retirant-los el passaport.
¿Diu el jutge que no hi ha risc de fuga, a la vegada que els hi retira el passaport? Sincerament, sembla un contrasentit difícil de entendre per part de uns ciutadans, que saben com a traves dels seus elevats impostos, han finançat les quantioses subvencions que han estat distretes dels fons del Palau.
Ahir, dos dies desprès de la polèmica decisió del jutge Juli Solaz, la Fiscal Superior de Catalunya, compareix inesperadament davant els mitjans de comunicació, per replicar al jutge tot i dient-li, que la llei vigent contempla, que és suficient la dimensió del cas, com per decretar la fiança i la presó preventiva dels imputats.
Certament, dona tota la sensació de que en aquest país hagi dues lleis diferents, o dit d’altra manera, es pot extreure la impressió, de que la normativa del procediment jurídic, és totalment interpretable, al igual que la aplicació de la llei, que sembla ser a interpretació del jutge corresponent.
La Fiscalia acaba de recórrer l’auto del jutge, en quant a deixar-los en llibertat provisional, perquè estima que hi ha risc de fuga, a més de rics de destrucció de proves.
Sembla que aquest assumpte del “honorable Millet” (algú li deia així, degut al poder que se li presumia), acabarà sent un vodevil de llarga durada, dels anomenats “culebróns”, que servirà per donar carnassa al poble, aconseguint així que aixequi la vista dels seus problemes quotidians, que no són pocs.
De tota manera, si és veritat de que en Millet es va dedicar a finançar alguns partits polítics del arc català com s’ha dit, potser no sembla tant increïble que amb ell, la llei sigui elàstica com una goma. Tots recordem aquella dita: “sempre es pot fer de més i de menys”. Doncs potser és això.
No som pocs, els que creiem que la memòria d’en Millet guarda encara molts secrets. Ens preguntem, què passaria si ell expliqués davant del jutge, que ha estat finançant a partits polítics, afegint noms de receptors, dates, lloc, quantitats, etc?
Ell va dir en una ocasió que: “El seu repte era fer conèixer el Palau de la Música arreu del món”; enhorabona, ja ho ha aconseguit.
Tot apunta a que aquest vodevil serà llarg, però qui sap si també serà desemmascarador?
Etiquetas: felmilloelvodev
# entrada de Redaccio : 0:02
Suscribirse a Entradas [Atom]