lunes, 19 de octubre de 2009

Cartes al Director


Jo prohibiria ser prohibidor

Prohibit prohibir; aquest va ser un lema de protesta i rebel·lia, que es passaven els espanyols durant la dictadura. Ara des de fa uns anys ens tornen a caure prohibicions a calderades.
Pot arribar un punt, que gairebé tot estarà prohibit i ja només quedarà prohibir pensar diferent al poder, que sembla és, on volen anar a parar.

Amb tantes prohibicions i les corresponents sancions, en nom d’un pretès “ordenament”, tinc de dir que no veig motivació de fons per tanta prohibició, encara que ho disfressin de oportunista sostenibilitat mediambiental, de fals igualitarisme o de fictici sentit de la seguretat, etc.

A manera d’exemples podem comentar alguns models:

Si pensem una mica, ens adonarem de que el govern intenta mentalitzar-nos que agafem el transport públic, en detriment d’usar el cotxe privat, perquè diuen que contamina, però no diuen res sobre els avions, que són els artefactes que més contaminen.

Ens volen suprimir les bosses de plàstic per la compra, perquè diuen que el plàstic tarda anys en descompondre’s (cosa que no és certa), però no diuen res de tots els plàstics que empra la indústria i que són moltíssims; es veu que aquests plàstics tenen butlla.
A més, ens fan comprar unes bosses de plàstic per llençar la brossa?

Ens volen fer creure, que el poder tracta a tots per un igual, quan en realitat i en l’apartat de la Justícia que resulta ser el més emblemàtic, la desigualtat és el model, perquè el funcionament en teoria igualador de la Justícia, funciona unes vegades sí, però en altres no.

Ens prohibeixen fins i tot, aparcar el cotxe als corres sense pagar, en nom de la modernitat, quan realment ho fan en nom del negoci (un més).
Més exemples: ens escorcollen en pujar als avions com si fóssim poc menys que delinqüents, en nom de la seguretat, mentre van deixar entrar al país, terroristes estrangers, que van posar bombes als trens, causant-nos un gran atemptat.

En conclusió, ja fa temps que vinc rumiant, que tanta prohibició hipòcrita, només pot tenir una finalitat: aconseguir que tots els ciutadans acabem sent com un ramat de bens dòcils, submisos i obedients, perquè ningú gosi ni tan sols posar en dubte el pensament oficial.
Començo a estar convençut de que prohibicionisme escenifica el totalitarisme.

A. López

--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:
ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]