viernes, 18 de septiembre de 2009

Des de la meva finestra

Simfonia per a un mà llarga
   

L’ex president del Palau de la Música, Fèlix Millet, va presentar el passat dimecres al jutge que porta el seu cas, un escrit confessant irregularitats comeses per ell quan exercia la presidència. Reconeix haver-se apropiat de 3,3 milions d’euros del Palau de la Música.
També ha dipositat 1,8 milions al jutjat, “per a reparar els danys causats”, juntament amb un llistat de bens valorats en 12,5 milions per garantir la reparació.

El dia 23 de juliol, els Mossos d’Esquadra es van presentar al Palau de la Música per a fer un registre, conseqüència d’una querella instada pel Fiscal d’Assumptes Econòmics, a instàncies de varies denuncies anònimes rebudes i un requeriment de l’Agencia Tributaria, en detectar la extracció de 2,29 milions en bitllets de 500 euros, dels comptes de la Fundació.
Desprès de 10 hores de registre, la policia va sortir amb 13 caixes de documentació. Al dia següent, els Mossos d’Esquadra es van presentar en una entitat bancària, per tal d’obrir una caixa de seguretat al nom d’en Millet, on hi van trobar 1,8 milions d’euros que ara están dipositats en el jutjat.

Millet presidia des de 1978 l’Orfeó Català, propietari del Palau de la Música, una entitat governada últimament per un consorci format per: Ministerio de Cultura, Generalitat, Ajuntament i l’Orfeó Català. Ell mateix ho va expressar clarament al 2004: “Les administracions han donat les subvencions a la fundació, que cedeix el dret d’ús al consorci, el qual ho governarà tot”.
I parlant de subvencions rebudes pel Palau de la Música, s’ha publicat en la premsa que han estat quantioses: les publicades parlen de que a l’any 2004, van estar de 12,6 milions del Ministerio de Cultura, 1,2 milions de la Generalitat, 900.000 euros de l’Ajuntament de Barcelona i 300.000 de la Diputació.
A més al 2008 (BOE de 1 de juliol de 2008), el Ministerio de Cultura va concedir una subvenció directa i per entendre que existeixen raons d’interès públic, social i cultural, per un import de 2 milions d’euros.
Al 2009 el mateix ministeri li ha donat dos subvencions: una de 1,2 milions i un altra de 588.000 euros.

En fer-se públic que presumptament, havia desviat fons de la institució, Millet va dimitir del seu càrrec el dia 27 de juliol, amb una carta oberta a la fundació, dient que preferia delegar les seves funcions, per no malmetre la reputació de la entitat, ja que diu que ell havia estat 30 anys com president, i que “en tot moment ho ha fet amb lleialtat als valors fundacionals de la institució”. Denunciant a més “el perjudici irreparable que a través de filtracions, s’ha causat sobre mi i sobre la entitat”. Doncs miri senyor, vostè que cobrava un sou com a president, no ha servit amb lleialtat als valors fundacionals de la entitat, però és que el perjudici irreparable a la institució, no l’han causat les filtracions, sinó vostè al apropiar-se dels diners.

De tota manera, quan en el BOE es publiquen les subvencions i posa com a condició, que la entitat es té de sotmetre a la normativa de supervisió, seguiment i control de les subvencions, així com facilitar tota la informació requerida pels òrgans competents.
No sembla que en aquest cas, l’administració els hi controlés res, però tornem a repassar la declaració d’en Millet al 2004: “Les administracions han donat les subvencions a la fundació, que cedeix el dret d’ús al consorci, el qual ho governarà tot”.I si l’Administració té el govern de la fundació, com és que hi ha hagut totes aquestes presumptes apropiacions indegudes?

El govern municipal de Lleida, a les Associacions de Veïns i per a rebre unes subvencions molt més petites, els hi demana totes les factures de les despeses. Però com s’explica que tot i sent el mateix partit polític, qui governa a les tres administracions, a uns se’ls hi controli tot i a d’altres res? Què passa aquí?

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]