lunes, 14 de septiembre de 2009
Des de la meva finestra
Hipocresia de carrer
En aquest país, és costum que periòdicament aparegui el debat persecutori a la prostitució, ja sigui perquè uns es senten molestats, perquè un grup polític necessita atacar a l’adversari, o simplement perquè interessa desviar l’atenció de altres problemes.
En totes les ciutats una mica grans, hem vist des de sempre, unes zones que concentren l’oferta de prostitució. Fins i tot en temps de la dictadura, en aquest país havien tingut cabuda uns locals anomenats prostíbuls que evitaven l’estada de dones pels carrers. Ara últimament, alguns alcaldes donant-se-les de moderns van tancar aquests locals; en aquestes ciutats la prostitució ha tornat als carrers.
Sembla que hi ha gent a qui molesta que la prostitució estigui a la vista de carrer, no pel que denuncia la seva presencia, en quan a degradació, humiliació, violència i desemparament que tenen de suportar, sinó perquè fa lleig per les voreres; potser el seu pecat és d’estètica?
Estem d’acord en que la feina de les infelices prostitutes, ha de ser privada i no és adequada per a ser vista pels vianants no interessats, però les veus més airades que aprofiten el debat per demanar la prohibició d’aquest ofici, no tenen en compte que prostitució i la política, són oficies tan vells com la humanitat.
Els que clamen demanat ordre i mà dura contra les prostitutes, no parlen mai de la violència (consentida per ells mateixos) que pateixen aquestes dones, en aquest ofici degradant, humiliant, sense atenció sanitària i ara mateix, amb furtivisme.
És molt fàcil per un alcalde, fer aprovar una ordenança que li permet a un Ajuntament, poder perseguir a les prostitutes. Un altra cosa és, que la ordenança o prohibició tingui alguna utilitat social, que no sigui la recaptatoira o la reubicació temporal, ja que agradi o no, elles també formen part de la ciutat.
En països europeus avançats, l’administració preveu en quins locals poden exercir, i a més posa a l’abast d’aquest col·lectiu, formació professional i inserció laboral; no és el nostre cas.
Hi ha alcaldes de prohibeixen la prostitució al carrer sense oferir cap alternativa; ni ha que ho fan disfressats de progressistes, mentre d’altres o fan abraçats a la seva religió, que senyala la prostitució com un pecat. Alguns d’aquests, desprès d’haver tancat els locals on estaven amb una ordenança, ara proposen legalitzar la prostitució tot i muntant uns locals en forma d’empresa, per treure-les del carrer. Bé, i en mans de quins empresaris tindríem de posar la prostitució legal?
Tots aquests que clamen contra la desgraciada prostitució del cossos, que resulta ser la més visible, no diuen res, d’un altre tipus de prostitució no tant visible i que s’exerceix en certs despatxos polítics. Aquesta prostitució que no es veu per les voreres, però que certament afecta i molt, als nostres drets i a la nostra economia, és la que més ens perjudica.
Mentrestant això no es tingui en compte pels ciutadans, apa, els alcaldes a empaitar prostitutes que són dèbils i a més, perseguir-les dona “marxamo” de posar ordre, encara que en el fons, les ordenances municipals, no siguin més que instruments recaptatoris; en aquest cas concret, ni les prostitutes recorreran les sancions de 300 euros perquè estan desemparades, ni ho faran els seus clients davant les sancions de 3.000 per evitar que siguin publicats els seus noms.
De tota manera, aquest debat anuncia eleccions a prop, quan les solucions humanitàries queden molt lluny.
En aquest país, és costum que periòdicament aparegui el debat persecutori a la prostitució, ja sigui perquè uns es senten molestats, perquè un grup polític necessita atacar a l’adversari, o simplement perquè interessa desviar l’atenció de altres problemes.
En totes les ciutats una mica grans, hem vist des de sempre, unes zones que concentren l’oferta de prostitució. Fins i tot en temps de la dictadura, en aquest país havien tingut cabuda uns locals anomenats prostíbuls que evitaven l’estada de dones pels carrers. Ara últimament, alguns alcaldes donant-se-les de moderns van tancar aquests locals; en aquestes ciutats la prostitució ha tornat als carrers.
Sembla que hi ha gent a qui molesta que la prostitució estigui a la vista de carrer, no pel que denuncia la seva presencia, en quan a degradació, humiliació, violència i desemparament que tenen de suportar, sinó perquè fa lleig per les voreres; potser el seu pecat és d’estètica?
Estem d’acord en que la feina de les infelices prostitutes, ha de ser privada i no és adequada per a ser vista pels vianants no interessats, però les veus més airades que aprofiten el debat per demanar la prohibició d’aquest ofici, no tenen en compte que prostitució i la política, són oficies tan vells com la humanitat.
Els que clamen demanat ordre i mà dura contra les prostitutes, no parlen mai de la violència (consentida per ells mateixos) que pateixen aquestes dones, en aquest ofici degradant, humiliant, sense atenció sanitària i ara mateix, amb furtivisme.
És molt fàcil per un alcalde, fer aprovar una ordenança que li permet a un Ajuntament, poder perseguir a les prostitutes. Un altra cosa és, que la ordenança o prohibició tingui alguna utilitat social, que no sigui la recaptatoira o la reubicació temporal, ja que agradi o no, elles també formen part de la ciutat.
En països europeus avançats, l’administració preveu en quins locals poden exercir, i a més posa a l’abast d’aquest col·lectiu, formació professional i inserció laboral; no és el nostre cas.
Hi ha alcaldes de prohibeixen la prostitució al carrer sense oferir cap alternativa; ni ha que ho fan disfressats de progressistes, mentre d’altres o fan abraçats a la seva religió, que senyala la prostitució com un pecat. Alguns d’aquests, desprès d’haver tancat els locals on estaven amb una ordenança, ara proposen legalitzar la prostitució tot i muntant uns locals en forma d’empresa, per treure-les del carrer. Bé, i en mans de quins empresaris tindríem de posar la prostitució legal?
Tots aquests que clamen contra la desgraciada prostitució del cossos, que resulta ser la més visible, no diuen res, d’un altre tipus de prostitució no tant visible i que s’exerceix en certs despatxos polítics. Aquesta prostitució que no es veu per les voreres, però que certament afecta i molt, als nostres drets i a la nostra economia, és la que més ens perjudica.
Mentrestant això no es tingui en compte pels ciutadans, apa, els alcaldes a empaitar prostitutes que són dèbils i a més, perseguir-les dona “marxamo” de posar ordre, encara que en el fons, les ordenances municipals, no siguin més que instruments recaptatoris; en aquest cas concret, ni les prostitutes recorreran les sancions de 300 euros perquè estan desemparades, ni ho faran els seus clients davant les sancions de 3.000 per evitar que siguin publicats els seus noms.
De tota manera, aquest debat anuncia eleccions a prop, quan les solucions humanitàries queden molt lluny.
Etiquetas: hipocredcarr
# entrada de Redaccio : 8:22
Suscribirse a Entradas [Atom]