jueves, 3 de septiembre de 2009

Des de la meva finestra

Ha arribat setembre



Ha arribat setembre que no és poc. Socialment, seguim ofegats per la crisi. Políticament, seguim capficats cadascun en sí mateix. No ha sorgit cap nova idea, cap proposta encisadorament positiva, que ens pugui solucionar la greu situació. Tot es concentra en un allau de critiques amb l’afany de responsabilitzar de la situació al grup contrari. La calor estiuenca no ha canviat res; tot continua igual.

La germanor política es tanca en si mateixa, s’aïlla i es distancia del que els hi passa als ciutadans, fins i tot té la pretensió de que aquests s’interessin per les seves batusses.

Les llistes reals de l’atur continuen augmentant mes rere mes, ja estem en la xifra oficial dels 4´6 milions d’aturats, més uns quants centenars de milers, que no els compten perquè fan cursos. Molts edificis en construcció estan aturats. Els bancs ja estan farts d’embargar unes propietats hipotecades, que intenten vendre desprès als seus clients amb un 30% de descompte, segons diu en catàleg.

La crisi fa que la immigració descontrolada, posi a prova el nivell d’eficiència dels nostres serveis públics, aquí cal destacar l’actitud esforçada dels nostres mestres i metges.

Davant d’aquest panorama tant fosc, qualsevol diria que estem en un estat caòtic; però tenim a bona gent per ciutadans, que a pesar de tot i al marge de la poc edificant tasca política, lluita cada dia per sortir endavant, però també per a fer possible el progrés col·lectiu, perquè el veritable progrés, no és només una paraula altisonant, sinó unes actituds i uns fets.

La esperança social esta únicament, en que té d’haver un moment, en el que l’acció ciutadana positiva de tirar endavant i en definitiva de progrés, arribarà a la política.
Algun dia, el dinamisme social o veïnal, entrarà dintre la política, apartant a uns aprofitats professionals tant mediocres, que no serveixen per fer la seva feina, es a dir, per solucionar els problemes ciutadans.

Algú va dir, que la política és l’art de resoldre els problemes ciutadans, i algú fa afegir; sí, però des de la transparència, des de la eficiència, des de la igualtat, des de la justícia i des de les propostes ciutadanes. I si no es així, la política no és tal, sinó un altra cosa amb un nom molt lleig; oportunisme.

En fi, tindrem d’esperar al pròxim setembre, si és que hi podem arribar.

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]