jueves, 24 de septiembre de 2009
AVE; un traçat protestat, potser per poc explicat ?
El traçat del AVE pel davall del Eixample barceloní i a 75 centímetres dels fonaments de la Sagrada Família, va sembrar la inquietud entre els veïns de la zona i el patronat del temple.
La Sagrada Família tindrà 170 metres d’altura quan estigui acabat, tal i com Gaudi la va dissenyar. Ja fa temps que circula la broma segons la qual, si Gaudi morí atropellat per un tramvia, podria ser que la seva obra magna acabes també atropellada per un tren.
De fet, mentre que govern i empresaris estan a favor de fer passar l’AVE pel davall del edifici patrimoni de la humanitat, d’altres s’hi oposen, com el patronat del temple, els veïns de la zona i professionals preocupats pel tema. Els primers ressalten la seguretat de les obres, els segons exposen els riscos innecessaris que entranya l’obra, a la vegada que mostren com alternativa, dos traçats possibles.
Al·legar que es tracta d’una infrastructura necessària, amb un pla d’execució en marxa, no eximeix d’explicar el projecte i de garantir els elements de seguretat. Tot admeten, que la intenció es bona i els mitjans també ho deuen ser, els crítics amb el traçat, senyalen que les mateixes condicions semblaven donar-se amb el Carmel i en canvi, tot es va ensorrar. A més, fa poc que a Toledo, l’aigua de la forta pluja es va emportar l’assentament (pedres) d’una zona de vies de l’AVE que van “quedar al aire”. No va haver cap desgracia però aquest també, era un “un ris inconcebible”; algun enginyer es va oblidar de col·locar un tub de desguàs per aigües pluvials. De la mateixa manera, hi poden haver riscos incontrolats en el traçat vora el temple.
Podríem considerar, que en l’ensorrament del Carmel, tenim d’entendre que la errada no va estar intencionada (¡Faltaria més!), sinó que va estar una errada imprevista, però mai es podrà dir, que no es podia haver evitat.
En tot cas i si no es tenen resolts la gran majoria de possibles imprevistos, potser caldria aplicar el que va escriure Plinio “En el dubte, abstenir-se com a principi de prudència”.Tant de bo, els entestats en aquest projecte de traçat; govern català, govern espanyol i Ajuntament, no es tinguin de veure turmentats per cap conseqüència negativa, produïda per aquest atrevit projecte ferroviari i així els ho desitgem.
El més estrany de tot, és la manca d’explicacions a la ciutadania preocupada, sobre les avantatges i inconvenients del traçat i si en tot cas, procedeix algun tipus de rectificació. Unes explicacions obligades i que els polítics no han sabut donar. Potser tots ho haguessin entès.
Ara, cinc magistrats de l’Audiència Nacional acaben d’inspeccionar les obres (conseqüència de la denuncia presentada per la Plataforma AVE pel Litoral); però si no són enginyers o arquitectes a la vegada, no sé si s’assabentaran de res. El dia abans, Blanco, ministre de Fomento, també ho va visitar, tot i assegurant, que les obres del AVE en la zona de Sagrada Família acompleixen totes les garanties. Que així sigui.
El traçat del AVE pel davall del Eixample barceloní i a 75 centímetres dels fonaments de la Sagrada Família, va sembrar la inquietud entre els veïns de la zona i el patronat del temple.
La Sagrada Família tindrà 170 metres d’altura quan estigui acabat, tal i com Gaudi la va dissenyar. Ja fa temps que circula la broma segons la qual, si Gaudi morí atropellat per un tramvia, podria ser que la seva obra magna acabes també atropellada per un tren.
De fet, mentre que govern i empresaris estan a favor de fer passar l’AVE pel davall del edifici patrimoni de la humanitat, d’altres s’hi oposen, com el patronat del temple, els veïns de la zona i professionals preocupats pel tema. Els primers ressalten la seguretat de les obres, els segons exposen els riscos innecessaris que entranya l’obra, a la vegada que mostren com alternativa, dos traçats possibles.
Al·legar que es tracta d’una infrastructura necessària, amb un pla d’execució en marxa, no eximeix d’explicar el projecte i de garantir els elements de seguretat. Tot admeten, que la intenció es bona i els mitjans també ho deuen ser, els crítics amb el traçat, senyalen que les mateixes condicions semblaven donar-se amb el Carmel i en canvi, tot es va ensorrar. A més, fa poc que a Toledo, l’aigua de la forta pluja es va emportar l’assentament (pedres) d’una zona de vies de l’AVE que van “quedar al aire”. No va haver cap desgracia però aquest també, era un “un ris inconcebible”; algun enginyer es va oblidar de col·locar un tub de desguàs per aigües pluvials. De la mateixa manera, hi poden haver riscos incontrolats en el traçat vora el temple.
Podríem considerar, que en l’ensorrament del Carmel, tenim d’entendre que la errada no va estar intencionada (¡Faltaria més!), sinó que va estar una errada imprevista, però mai es podrà dir, que no es podia haver evitat.
En tot cas i si no es tenen resolts la gran majoria de possibles imprevistos, potser caldria aplicar el que va escriure Plinio “En el dubte, abstenir-se com a principi de prudència”.Tant de bo, els entestats en aquest projecte de traçat; govern català, govern espanyol i Ajuntament, no es tinguin de veure turmentats per cap conseqüència negativa, produïda per aquest atrevit projecte ferroviari i així els ho desitgem.
El més estrany de tot, és la manca d’explicacions a la ciutadania preocupada, sobre les avantatges i inconvenients del traçat i si en tot cas, procedeix algun tipus de rectificació. Unes explicacions obligades i que els polítics no han sabut donar. Potser tots ho haguessin entès.
Ara, cinc magistrats de l’Audiència Nacional acaben d’inspeccionar les obres (conseqüència de la denuncia presentada per la Plataforma AVE pel Litoral); però si no són enginyers o arquitectes a la vegada, no sé si s’assabentaran de res. El dia abans, Blanco, ministre de Fomento, també ho va visitar, tot i assegurant, que les obres del AVE en la zona de Sagrada Família acompleixen totes les garanties. Que així sigui.
Etiquetas: aveutraprotest
# entrada de Redaccio : 8:54
Suscribirse a Entradas [Atom]