viernes, 22 de mayo de 2009
Des de la meva finestra
Mileuristes, una generació en dificultats
Que desgraciadament, les xifres de l’atur reflecteixen una realitat social és un fet. Que els drames personals que genera aquesta situació no ens arriben, és un altra realitat. Quantes famílies treballadores havent perdut la feina, es veuen desposseïdes dels seus pisos, al no poder pagar les quotes hipotecaries?
Les xifres de l’atur són fredes però també poc explicites: segurament que si la publicació de la taxa fos sectorial, veuríem que una gran part dels aturats són joves mileuristes. Solen tenir entre 20 i 30 anys, amb estudis reconeguts i amb domini d’idiomes, no obstant i estar suficientment preparats, solen formar part de les llistes de l’atur.
Un dels discursos o idees preferides de Felipe González, era que “en nuestros jóvenes tenemos la generación mejor preparada de la historia de España”. Certament així era, però avui encara està millor preparada i malgrat tot, molts d’ells estan a l’atur.
Hi ha un estudi que indica com en uns anys endarrera, trobar feina no era la major preocupació dels joves. Ara la tendència sembla estar canviant i ja no es valora tant la “conciliació de la vida familiar” que mai ha existit, sinó el tenir un lloc de treball.
Aquí hem passat en vint anys, de tenir un 17% de joves amb estudis universitaris, a tenir-ne un 27%, una xifra per sobre de la UE. El que passa, es que en el nostre país no hi ha un teixit industrial per poder-los assimilar. Aquí durant els últims quinze anys, la nostra economia ha estat basada en gran manera, en la construcció; una fórmula econòmica que és sempre cíclica i és el pa per avui i fam per demà. I és que, en quant hi ha al mercat una sobre abundància de pisos per a vendre, tot s’enfonsa i aleshores, aquesta generació tan ben preparada, es pot convertir en una generació de frustrats.
El desmantellament industrial permès i encoratjat pels nostres governs comporta aquestes coses. El cert és que a la UE tenen un mitjana de taxa d’atur que ve a ser la meitat de la nostra, quan ja estem en un 17%.
Perquè es va permetre tal reconversió industrial ?
Que desgraciadament, les xifres de l’atur reflecteixen una realitat social és un fet. Que els drames personals que genera aquesta situació no ens arriben, és un altra realitat. Quantes famílies treballadores havent perdut la feina, es veuen desposseïdes dels seus pisos, al no poder pagar les quotes hipotecaries?
Les xifres de l’atur són fredes però també poc explicites: segurament que si la publicació de la taxa fos sectorial, veuríem que una gran part dels aturats són joves mileuristes. Solen tenir entre 20 i 30 anys, amb estudis reconeguts i amb domini d’idiomes, no obstant i estar suficientment preparats, solen formar part de les llistes de l’atur.
Un dels discursos o idees preferides de Felipe González, era que “en nuestros jóvenes tenemos la generación mejor preparada de la historia de España”. Certament així era, però avui encara està millor preparada i malgrat tot, molts d’ells estan a l’atur.
Hi ha un estudi que indica com en uns anys endarrera, trobar feina no era la major preocupació dels joves. Ara la tendència sembla estar canviant i ja no es valora tant la “conciliació de la vida familiar” que mai ha existit, sinó el tenir un lloc de treball.
Aquí hem passat en vint anys, de tenir un 17% de joves amb estudis universitaris, a tenir-ne un 27%, una xifra per sobre de la UE. El que passa, es que en el nostre país no hi ha un teixit industrial per poder-los assimilar. Aquí durant els últims quinze anys, la nostra economia ha estat basada en gran manera, en la construcció; una fórmula econòmica que és sempre cíclica i és el pa per avui i fam per demà. I és que, en quant hi ha al mercat una sobre abundància de pisos per a vendre, tot s’enfonsa i aleshores, aquesta generació tan ben preparada, es pot convertir en una generació de frustrats.
El desmantellament industrial permès i encoratjat pels nostres governs comporta aquestes coses. El cert és que a la UE tenen un mitjana de taxa d’atur que ve a ser la meitat de la nostra, quan ja estem en un 17%.
Perquè es va permetre tal reconversió industrial ?
Etiquetas: mileugenendif
# entrada de Redaccio : 8:07
Suscribirse a Entradas [Atom]