martes, 7 de abril de 2009
La Tira
Quan de fer-se’n propaganda, se’n diu resoldre problemes de la ciutat
Algú ha dit, que quan des d'un Ajuntament no resolen problemes ciutadans, es dediquen a fer propaganda. Potser sigui així, però no es pot negar, que el que avui exposarem, sembla donar-li la raó.
Al 30 de gener el Ple de l’Ajuntament de Lleida, va aprovar una modificació de l’article 14, de l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència. Es tractava d’impedir que les prostitutes puguin “fer el carrer”. El problema està, en que aquest intent només ha estat una propaganda del nostre Alcalde, perquè si una sanció imposada en base a aquest article, la té de resoldre un jutge, tota aquesta parafernalia propagandística caurà com una fulla seca en mig d’una ventada.
Però veiem el que diu l’inútil article:
“Es prohibeix, oferir, sol·licitar, negociar o acceptar directament o indirectament, serveis sexuals retribuïts a l’espai públic”.
“És absolutament prohibit mantenir relacions sexuals retribuïdes a l’espai públic”.
Es a dir, la condició que exigeix la normativa per a poder sancionar, és que hi hagi retribució. I partint de la base, de que els agents de la Guardia Urbana no diran pas, que van veure com el client pagava a la treballadora del sexe, quan no ho van veure, com demostraran els agents que hi va haver retribució?
Perquè si no es pot demostrar tal extrem no es pot sancionar.I segurament, ni les treballadores del sexe ni els clients, voldran reconèixer que les relaciones o les negociacions eren retribuïdes, poden dir tranquil·lament que eren amics.
Aleshores què, senyor Alcalde? Vos perquè esteu cobrant el substanciós sou que raja del càrrec, per resoldre problemes de la ciutat o per a fer-vos propaganda?
Algú ha dit, que quan des d'un Ajuntament no resolen problemes ciutadans, es dediquen a fer propaganda. Potser sigui així, però no es pot negar, que el que avui exposarem, sembla donar-li la raó.
Al 30 de gener el Ple de l’Ajuntament de Lleida, va aprovar una modificació de l’article 14, de l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència. Es tractava d’impedir que les prostitutes puguin “fer el carrer”. El problema està, en que aquest intent només ha estat una propaganda del nostre Alcalde, perquè si una sanció imposada en base a aquest article, la té de resoldre un jutge, tota aquesta parafernalia propagandística caurà com una fulla seca en mig d’una ventada.
Però veiem el que diu l’inútil article:
“Es prohibeix, oferir, sol·licitar, negociar o acceptar directament o indirectament, serveis sexuals retribuïts a l’espai públic”.
“És absolutament prohibit mantenir relacions sexuals retribuïdes a l’espai públic”.
Es a dir, la condició que exigeix la normativa per a poder sancionar, és que hi hagi retribució. I partint de la base, de que els agents de la Guardia Urbana no diran pas, que van veure com el client pagava a la treballadora del sexe, quan no ho van veure, com demostraran els agents que hi va haver retribució?
Perquè si no es pot demostrar tal extrem no es pot sancionar.I segurament, ni les treballadores del sexe ni els clients, voldran reconèixer que les relaciones o les negociacions eren retribuïdes, poden dir tranquil·lament que eren amics.
Aleshores què, senyor Alcalde? Vos perquè esteu cobrant el substanciós sou que raja del càrrec, per resoldre problemes de la ciutat o per a fer-vos propaganda?
Etiquetas: quaaferpopa
# entrada de Redaccio : 0:36
Suscribirse a Entradas [Atom]