jueves, 15 de enero de 2009

La Tira

Croada municipal contra les prostitutes al carrer

Es veu que una de les obsessions de l’Alcalde de Lleida, es aprovar ordenances; ja n’ha fet aprovar una col·lecció. Hi ha Veïns que es pregunten si tal actitud no denotarà un cert autoritarisme; autoritarisme per controlar-ho tot, autoritarisme per imposar-ho tot, autoritarisme per a tenir cada cop més poder sobre els ciutadans, a la vegada que aquests perden part de la seva petita llibertat.
Aquest augment de control sobre els Veïns, contrasta i molt, amb el poc control
(quasi ínfim) que podem tenir els Veïns, sobre l’acció de govern del propi Alcalde i amb la poca transparència d’aquest Ajuntament.

Una ordenança que es va fer aprovar a l’Ajuntament, va ser la Ordenança de Civisme, on entre altres coses, es persegueix a les prostitutes que fan el carrer. En aquest cas, es va aprovar de multar a la treballadora del sexe, però també al client. El difícil d’entendre serà, que uns agents de la Guardia Urbana, siguin capaços de ensumar-se, un acte d’enteniment entre prostituta i client, quan simplement estan parlant en un carrer, quan els mateixos agents no són capaços de ensumar-se als venedors de droga, que els hi passen pel costat.

Al 2005 l’Ajuntament de Barcelona, va aprovar una ordenança similar, on està prevista la persecució de la prostitució al carrer. I es clar, tot el que fa Barcelona ho tenim de copiar a Lleida; bé tot no, alguns serveis mèdics de Barcelona són molt mes apreciats pels usuaris que els de Lleida, també els carrers de Barcelona estan molt més nets que els de Lleida per posar només dos exemples, de forma que si tenim de copiar a Barcelona, ho tindríem de copiar en tots els sentits.

Algunes ciutats europees han legislat contra la prostitució al carrer; el cas mes antic es el de Suecia a l’any 1999, on la legislació arriba a ser tan absurda, que castiga la compra de serveis sexuals però permet la seva venda. Un estudi publicat pel govern suec al 2003, parla d’una gran davallada de la prostitució, però la població apunta a que és fals, ja que hi ha el mateix nivell de prostitució que abans, només que està una mica amagada.

En contraposició, al 2000 Holanda va legalitzar aquesta activitat i l’any següent ho va fer Alemanya (amb dret a rebre subsidi d’atur i normatives per castigar durament el proxenetisme i el tràfic de blanques).

A Londres, Blair va presentar al 2006, un projecte per eradicar del carrer a les professionals del sexe, que poden ser remeses a programes de inserció o desintoxicació (moltes són drogaaddictes), allotjament subvencionar per abandonar l’activitat, Seguretat Social y rehabilitació.

Uns plantejaments bastant diferents dels que surten per aquest aspecte a la Ordenança de Civisme. Tant diferents que tot i sabent, que la prostitució no s’eradicarà, dona la impressió que només es tracta de recaptar, doncs sabem que aquestes dones tenen de treballar. De la mateixa manera que saben, que s’aprofitaran del fet, que els clients, avergonyits, no voldran recórrer, però seran sancionats amb 3.000 e, des d'una manca gairebé absoluta de prova.

Però si parlem de recaptar, hem de tenir en compte, que a Holanda el negoci del sexe representa un 5% del PIB i el govern de Bèlgica quan es va plantejar legalitzar l’activitat, va calcular que li representaria uns ingressos fiscals de 50 milions al any. Potser el nostre Alcalde no està fent les coses massa bé.

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]