sábado, 10 de enero de 2009
La Tira
El negoci de la plaça Ricard Viñes
L’Ajuntament de Lleida, va projectar en contra de la voluntat de Veïns i comerciants dels voltants de la plaça Ricard Viñes, un pàrking soterrani que té d’anar davall de la plaça.
Desprès d’anys de polèmica, a finals del 2008 van començar les obres per construir l’aparcament; en començar les obres van aparèixer restes arqueològiques i aquí va començar un altre enrenou: els arqueòlegs municipals, es a dir, els que estan contractats per l’Ajuntament, diuen que les restes trobades a la plaça de Ricard Viñes, sortides a la llum arran de les obres de remodelació, no s'han de conservar donat el mal estat en què es troben. Es aquesta una decisió que ja es veia a venir. És la mateixa excusa que van donar per tallar tots els arbres de la Av. del Segre, dient que estaven malalts, però no van presentar en cap moment un “certificat” on es constates aquest extrem. Hi havia això sí, de passar un cable de fibra òptica pel davall dels arbres, aquesta era realment la malaltia dels arbres. La seva pretèsa malaltia eren uns interessos empresarials.
La decisió de destruir les parets del monestir ha decebut a molta gent a qui interessa l’art i que no entenen el perquè es tenen de destruir unes troballes, per tal de poder iniciar un negoci tal i com és, el pàrking de la plaça. No entenen com les restes dels murs que havien format part del convent de Framenors, de sobte, no tenen cap valor ni arqueològic, ni històric, ni res de res.
Aquesta decisió de l’Alcalde Ros, és totalment incoherent amb la que va presentar quan va voler salvar “Les Termes” romanes del carrer Remolins, allí només hi ha un pati deixat i brut, amb algunes poques restes que ningú se les mira, ni es fa res per elles; allí estan al descobert. En paraules d’una persona entesa en art, les restes de les Termes són molt menys interessants que les parets del convent ara trobades.
Es clar, que en el cas de les Termes de Remolins, eren propietat d’un conegut industrial i persona de negocis de Lleida, a qui sembla se li va fer un favor, canviant-li dues parcel·les amb molt poc valor immobiliari, per dues en una zona de alt standing de gran valor econòmic, com és el Campus de la Universitat; una zona que va estar expropiada pera fer equipaments i que ara es per a fer pisos.
En ambdós casos, sembla haver-hi un rerafons comú, el negoci del pàrking i el negoci dels pisos. L’Alcalde de Lleida que portava en el seu programa electoral, que estava preferentment al servei de les persones, sembla estar preferentment al servei de les empreses.
¿Com és que l’Alcalde, acostuma a ser insensible amb les peticions dels Veïns de Lleida, i en canvi és molt receptiu amb les de les empreses?
L’Ajuntament de Lleida, va projectar en contra de la voluntat de Veïns i comerciants dels voltants de la plaça Ricard Viñes, un pàrking soterrani que té d’anar davall de la plaça.
Desprès d’anys de polèmica, a finals del 2008 van començar les obres per construir l’aparcament; en començar les obres van aparèixer restes arqueològiques i aquí va començar un altre enrenou: els arqueòlegs municipals, es a dir, els que estan contractats per l’Ajuntament, diuen que les restes trobades a la plaça de Ricard Viñes, sortides a la llum arran de les obres de remodelació, no s'han de conservar donat el mal estat en què es troben. Es aquesta una decisió que ja es veia a venir. És la mateixa excusa que van donar per tallar tots els arbres de la Av. del Segre, dient que estaven malalts, però no van presentar en cap moment un “certificat” on es constates aquest extrem. Hi havia això sí, de passar un cable de fibra òptica pel davall dels arbres, aquesta era realment la malaltia dels arbres. La seva pretèsa malaltia eren uns interessos empresarials.
La decisió de destruir les parets del monestir ha decebut a molta gent a qui interessa l’art i que no entenen el perquè es tenen de destruir unes troballes, per tal de poder iniciar un negoci tal i com és, el pàrking de la plaça. No entenen com les restes dels murs que havien format part del convent de Framenors, de sobte, no tenen cap valor ni arqueològic, ni històric, ni res de res.
Aquesta decisió de l’Alcalde Ros, és totalment incoherent amb la que va presentar quan va voler salvar “Les Termes” romanes del carrer Remolins, allí només hi ha un pati deixat i brut, amb algunes poques restes que ningú se les mira, ni es fa res per elles; allí estan al descobert. En paraules d’una persona entesa en art, les restes de les Termes són molt menys interessants que les parets del convent ara trobades.
Es clar, que en el cas de les Termes de Remolins, eren propietat d’un conegut industrial i persona de negocis de Lleida, a qui sembla se li va fer un favor, canviant-li dues parcel·les amb molt poc valor immobiliari, per dues en una zona de alt standing de gran valor econòmic, com és el Campus de la Universitat; una zona que va estar expropiada pera fer equipaments i que ara es per a fer pisos.
En ambdós casos, sembla haver-hi un rerafons comú, el negoci del pàrking i el negoci dels pisos. L’Alcalde de Lleida que portava en el seu programa electoral, que estava preferentment al servei de les persones, sembla estar preferentment al servei de les empreses.
¿Com és que l’Alcalde, acostuma a ser insensible amb les peticions dels Veïns de Lleida, i en canvi és molt receptiu amb les de les empreses?
Etiquetas: elnegoriviñ
# entrada de Redaccio : 13:21
Suscribirse a Entradas [Atom]