lunes, 26 de enero de 2009

Des de la meva finestra










Una forta especulació alimentaria

Fa poc la COAG amb les associacions de consumidors UCE i CEACU, van presentar l’índex de Preus en Origen i Destinació (IPOD), on es diu, que el preu dels aliments agraris en aquestes passades festes de Nadal, en anar des del camp als consumidors es va multiplicar per cinc.
Concretament, els preus que van percebre els agricultors per les fuites i verdures al mes de desembre es va multiplicar per una mitjana de 5,13 en arribar a mans dels consumidors, mentre en el mateix període el preus de carn, ous i llet es van multiplicar per 3,43.

En una situació de forta crisi econòmica, quan l’índex oficial d’inflació a finals d’any, estava previst que fos del 5,3% i va baixar al 1,4%, era d’esperar que els preus dels productes agro-ramaders baixessin també en aquesta mateixa proporció; una previsió que no es va complir.

Al maig del 2008 es van començar a elaborar aquest indicador de referència sobre els productes agro-ramaders. Segons el secretari general de COAG, Miguel López, els marges comercials sobre aquests productes tenen una “clara tendència a l’alça”.
L’índex especulatiu de desembre, és un 10% superior al del mes de maig, que va estar de 4,29%.
Resulta estrany, que en una situació de crisi econòmica, el comerç no baixi els preus, sinó que els continuí apujant; sembla que hi ha intermediaris que fan especulació alimentaria, en perjudici de consumidors i agro-ramaders.

No s’entén com el president de Govern, que ens fa un discurs de millorar les condicions de vida dels consumidors (també ens va parlar de crear 2 milions de llocs de treball), però en arribar l’hora de la veritat, mira cap un altre costat, ja que no gosa cridar l’atenció de intermediaris que estan fent especulació alimentaria.

Aquest mirar cap un altre costat del president del Govern, contrasta però, amb una gran obsessió perquè els índex de apujada de sous estigui a ran de la inflació. És a dir, la apujada anual dels sous és petita i esta fortament vigilada, però la forta apujada de preus en productes essencials, esta completament permesa. I si la apujada de sous incideix en la inflació, la apujada de preus als aliments, també.


On esta aquí, la igualtat de tracte entre especuladors i consumidors?


En que queda, el discurs de millorar les condicions de vida d’uns consumidors, amb les butxaques cada vegada més escurades?

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]