sábado, 22 de noviembre de 2008
Opinió
Solucions contra el dèficit sanitari
La proposta del copagament sanitari promoguda per la Conselleria de Sanitat, és en si, una vergonya i la comparació del copagament amb països que tenen el poder adquisitiu el doble a la mitjana dels catalans, és un insult. Fora molt més honest, fer la comparació amb altres comunitats de l'Estat; Andalusia, Extremadura, Navarra, etc. que no solament, no practiquen el copagament, sinó que han inclòs en la sanitat publica respectiva, serveis que la sanitat catalana ni somia.
Algunes veus, ja anunciàvem que desprès del impost sanitari sobre el carburant, s'inventarien més abusos, que allò era una prova sonda per polsar la resposta ciutadana, i que en realitat camuflava la vertadera intenció del nostre govern, que ara ens vol fer veure que intenta obrir un debat per desprès, com sempre, fer el que els vingui de gust, enarborant que s'ha fet amb la participació ciutadana.
A qui li pot interessar una participació escarransida, que no vincula el resultat a les decisions polítiques, en la que la màxima participació, com sempre es basarà en la consulta en privilegi de les parts econòmicament intervinents en la gestió, i com sempre, no es tindrà en compte als usuaris ?.
Als nostres governants, se'ls han acabat les idees de servei, i la seva gestió sobre la sostenibilitat del model sanitari, és insostenible. I és per això, que em passen pel cap unes quantes idees de res, per solucionar el dèficit sanitari de rel:
1 er. Eliminació de càrrecs i re-càrrecs que ningú no sap quina es la seva funció sanitària.
2 on. Des-privatització o reversió de serveis que s'han privatitzat. Tothom sap, que les empreses que ara els fan, tenen que tenir beneficis. Aquests beneficis, poden revertir a la pròpia sanitat pública.
3 er. Eliminar desviacions a hospitals privats, optimitzant els recursos públics. Els hospitals privats també son empreses, i una de les seves funcions, és la de obtenir beneficis.
4 art. Instal·lació d'un sistema públic de dispensació de medicaments. Els marges comercials que necessàriament ha de tenir la dispensació privada de medicaments, poden revertir en la pròpia sanitat pública.
5 è. Exigir, per part del govern un finançament adequat a les necessitats de la sanitat catalana a l'administració central.
Evidentment, el sectors perjudicats per la meva proposta no hi estaran d'acord, però els usuaris, tampoc estem d'acord amb la desaparició del sistema sanitari universal i gratuït, que tant va costar aconseguir, i que si no s'hi posa remei, estem irremeiablement abocats a que sigui substituït per un sistema de caritat sanitària per una banda, i de sanitat de pagament per un altra, a tenor de la insostenible gestió per part dels seus gestors.
Solucions sense perjudicar als usuaris n'hi ha de haver. De qui governa es responsabilitat trobar-les, per això els paguem. Tirar pel recte i perjudicar als menys afavorits es justament el més fàcil, però amb un govern d'esquerres no hauria de ser així.
Francesc Beà
Organització de Veïns Independents
Etiquetas: soldefsan
# entrada de Redaccio : 0:22
Suscribirse a Entradas [Atom]