sábado, 11 de octubre de 2008

(10 Oct 2008) Des de la meva finestra

Ros el magnànim















L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, en el decurs del Ple de setembre i com argument per recolzar el seu rebuig a les propostes dels quatre partits de la oposició, va explicar que el seu equip de govern (del seu partit) “es un govern savi i magnànim”.
Sr. alcalde, no ens vulgui fer creure en “sopars de duro”; si el vostre govern municipal fos tan savi i magnànim con dieu, tindríeu la suficient generositat política, com per acordar la vostra acció de govern amb els altres partits de la oposició i amb els veïns de Lleida, en canvi no accepteu les seves propostes.
¿De quina magnanimitat ens parla vostè Sr. alcalde?

Em sembla, que l’alcalde fa tot al contrari del que diu, fins i tot ens vol fer veure que a Lleida, ell és el màxim predicador de la democràcia deliberativa (ell en diu DIALEG, amb majúscules), però en arribar el moment de la veritat, comprovem que tot el que proposa el veïnat de Lleida i la oposició de l’Ajuntament, pràcticament res es tingut en compte per l’alcalde Ros.

Un exemple clàssic dels mètodes rosdomingueros, el vam tenir en l’esmentat Ple, quan va tancar un debat rebutjant tots els arguments de la oposició, dient-los que “no plou mai a gust de tothom”.
Aquestes formes de governar en un sentit, a la vegada que es fa autobombo de tot el contrari, em semblen un acte de hipocresia i a més, proven que en el govern municipal no hi ha diàleg, ni molt menys magnanimitat. Per un altra banda, el creure’s tan savi potser denota supèrbia, no creu, Sr. alcalde?

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]