lunes, 6 de octubre de 2008
(06 Oct 2008) La Tira
Qui decidirà serà Zapatero
El pacte pel finançament entre el tripartit i CIU, era un guió escrit des de feia temps i de no haver-se mantingut aquesta suposada “unitat” fins l’últim moment, hauria estat una situació compromesa pel tripartit, en córrer el risc d’un altra fotografia d’en Mas a la Moncloa, pactant directament amb Zapatero.
El guió estava escrit, el Parlament era l’escenari previst, els actors son de tots coneguts i el pacte buit de contingut, ja que es inexistent en concreció.
El sainet teatral que van representar en el debat, amb encaixada contenta de mans inclosa entre Montilla i Mas, contrastava amb l’expressió preocupada de Saura i De Madre; ells també saben realment com anirà el negoci, però el subconscient els va trair i no van dissimular; no van posar cara de festa.
Ara Montilla té a la ma un acord en blanc que omplirà Solbes. Un acord econòmic sense xifres, ve a ser com un pot buit i Solbes l’omplirà d’acord amb les seves disponibilitats. El ministre va dient ara, que admet la dificultat de complir el seu projecte de pressupost pel 2009, degut a les incerteses i que per tant veu dificultats en treure un acord de finançament autonòmic.
Com que ara tot està en mans de Solbes, Zapatero pot posar la xifra que millor li quadri i ningú del “front català” li podrà dir res, ja que li han donat a ell tota la capacitat de decidir.
Senyors, si es plau, no ens prenguin més el pel. Com diuen, per un viatge com aquest no feien falta alforges, li podien haver donat la capacitat de decidir a Zapatero el primer dia i ens haguéssim estalviat molta comèdia pesada i innecessària.
El pacte pel finançament entre el tripartit i CIU, era un guió escrit des de feia temps i de no haver-se mantingut aquesta suposada “unitat” fins l’últim moment, hauria estat una situació compromesa pel tripartit, en córrer el risc d’un altra fotografia d’en Mas a la Moncloa, pactant directament amb Zapatero.
El guió estava escrit, el Parlament era l’escenari previst, els actors son de tots coneguts i el pacte buit de contingut, ja que es inexistent en concreció.
El sainet teatral que van representar en el debat, amb encaixada contenta de mans inclosa entre Montilla i Mas, contrastava amb l’expressió preocupada de Saura i De Madre; ells també saben realment com anirà el negoci, però el subconscient els va trair i no van dissimular; no van posar cara de festa.
Ara Montilla té a la ma un acord en blanc que omplirà Solbes. Un acord econòmic sense xifres, ve a ser com un pot buit i Solbes l’omplirà d’acord amb les seves disponibilitats. El ministre va dient ara, que admet la dificultat de complir el seu projecte de pressupost pel 2009, degut a les incerteses i que per tant veu dificultats en treure un acord de finançament autonòmic.
Com que ara tot està en mans de Solbes, Zapatero pot posar la xifra que millor li quadri i ningú del “front català” li podrà dir res, ja que li han donat a ell tota la capacitat de decidir.
Senyors, si es plau, no ens prenguin més el pel. Com diuen, per un viatge com aquest no feien falta alforges, li podien haver donat la capacitat de decidir a Zapatero el primer dia i ens haguéssim estalviat molta comèdia pesada i innecessària.
Etiquetas: quideci
# entrada de Redaccio : 10:02
Suscribirse a Entradas [Atom]