viernes, 5 de septiembre de 2008

(2008 sep) Des de la meva finestra

Units per la hipoteca

En els deu últims anys, es va inflar la bombolla immobiliària i a la fi, a passat el que sol passar amb totes les bombolles de sabó: que quan estan prou inflades exploten i tot se’n va a norris.

Enxampades pel lligam econòmic, moltes parelles de mileuristes, que es van comprar alegrement un pis sobrevalorat amb hipoteca, ara es veuen en la trista situació, de que havent-se trencat el lligam afectiu de parella, tenen de vendre el seu pis però no poden perquè no hi ha demanda, però es que a més, si el poden vendre perden molts diners. Van començar units per un lligam afectiu i ara estan units únicament per una hipoteca.

La situació es ben curiosa en veure que tot i que s’ha acabat la seva relació afectiva, no poden finalitzar la seva convivència, perquè anem a pams; no poden vendre el pis, tenen de continuar pagant la hipoteca i a més, com que el cost de la vida esta tant disparat, no tenen diners per llogar-se dos pisos, que faria possible materialitzar de fet la seva separació real.
En els bufets jurídics s’acumulen les demandes de separació i de divorci, que no es poden materialitzar, perquè el motiu econòmic ho impedeix. És evident que no els hi agrada ja viure junts, però la situació del mercat immobiliari els obliga a continuar amb la seva convivencia.

Fins i tot en aquest aspecte, hi continuen havent fortes diferencies socials: els mileuristes no es poden divorciar, però els rics es poden divorciar quan volen.
Tots aquests mileuristes joves, potser no saben el que fa anys ens deia des de la televisió oficial del estat, el ministre de hisenda del PSOE, Carlos Solchaga: “España es el país donde es más fácil ganar dinero”. En aquell moment hi havia també una bombolla en procés d’inflat, desprès va explotar i en arribar l’any 93 tot se’n va anar a norris.

La historia s’ha tornat a repetir i ha tornat a enxampar a tots aquells, que ja sigui plens de bona fe, o ja sigui perquè no tenen en compte la historia, van tornar a caure en la mateixa trampa; senyors, només “donen duros a quatre pessetes” als contes de fades.

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]