miércoles, 3 de septiembre de 2008
(2008 sep) Editorial
L’alcalde Ros escorre el bony
Dos atracadors encaputxats i armats amb una escopeta, van atracar en un supermercat de la Bordeta. Es veu que ja és la desena vegada que aquests delinqüents atraquen en les nostres contrades amb el mateix sistema; es a dir, esperen a que es faci l’hora de tancament, esperen a que no quedi dintre cap client i és aleshores, quan entren violentament encanonant a empleats i propietaris, per tal de emportar-se tota la recaptació de la caixa.
Tot i estan d’acord amb que no es pot demanar a les nostre autoritats, que previnguin un atracament, també estem d’acord, en que si es donen deu atracaments similars en una zona en dos mesos, es un símptoma clar, de que no hi ha vigilància. I aleshores un es pot preguntar: I així perquè paguem un cos de Guardia Urbana?
Nosaltres no estem amb l’opinió d’uns veïns de la Bordeta, quan diuen que la Guardia Urbana només esta per passejar la gorra. Nosaltres pensem que els agents de la GU fan el que se’ls hi mana, i si no els envien a vigilar o a patrullar (de paisà per exemple) en el moment en que els comerços grans tanquen portes, per tal de poder enxampar als atracadors, doncs no ho faran.
Però dit això, també tenim de dir, que la responsabilitat de la manca de vigilància policial per part de la GU, és responsabilitat del seu cap màxim, que segons la llei, és l’alcalde de Lleida. El que no pot ser, és que el mateix dia en que surt als mitjans d’informació l’atracament al super de la Bordeta (no podem oblidar que és el numero deu, en dos mesos), l’alcalde de Lleida surt en una emissora de radio, per explicar que farà una gran cosa per Lleida, promocionant el teatre a la ciutat i sense dir res sobre l’atracament. L’estratègia esta clara; passar de puntetes per sobre de un tema espinós, a la vegada que desvia l’atenció cap un altre costat. Segons ell, es molt important promocionar el teatre a Lleida i sembla (perquè no diu res), que per ell no té cap importància, els deu atracaments similars als comerços.
No cal tenir cap doctorat, per donar-se compte de que l’alcalde Ros, mestre de marketing, davant circumstancies adverses sempre fa el mateix: és allò que diuen de “escurrir el bulto”, en català diríem, escórrer el bony. Que l’alcalde jugui a amargar-se quan es donen aquestes circumstancies adverses, pot ser una regla d’or del marketing, el que no pot ser de cap de les maneres, es la regla d’or de la responsabilitat municipal.
Dos atracadors encaputxats i armats amb una escopeta, van atracar en un supermercat de la Bordeta. Es veu que ja és la desena vegada que aquests delinqüents atraquen en les nostres contrades amb el mateix sistema; es a dir, esperen a que es faci l’hora de tancament, esperen a que no quedi dintre cap client i és aleshores, quan entren violentament encanonant a empleats i propietaris, per tal de emportar-se tota la recaptació de la caixa.
Tot i estan d’acord amb que no es pot demanar a les nostre autoritats, que previnguin un atracament, també estem d’acord, en que si es donen deu atracaments similars en una zona en dos mesos, es un símptoma clar, de que no hi ha vigilància. I aleshores un es pot preguntar: I així perquè paguem un cos de Guardia Urbana?
Nosaltres no estem amb l’opinió d’uns veïns de la Bordeta, quan diuen que la Guardia Urbana només esta per passejar la gorra. Nosaltres pensem que els agents de la GU fan el que se’ls hi mana, i si no els envien a vigilar o a patrullar (de paisà per exemple) en el moment en que els comerços grans tanquen portes, per tal de poder enxampar als atracadors, doncs no ho faran.
Però dit això, també tenim de dir, que la responsabilitat de la manca de vigilància policial per part de la GU, és responsabilitat del seu cap màxim, que segons la llei, és l’alcalde de Lleida. El que no pot ser, és que el mateix dia en que surt als mitjans d’informació l’atracament al super de la Bordeta (no podem oblidar que és el numero deu, en dos mesos), l’alcalde de Lleida surt en una emissora de radio, per explicar que farà una gran cosa per Lleida, promocionant el teatre a la ciutat i sense dir res sobre l’atracament. L’estratègia esta clara; passar de puntetes per sobre de un tema espinós, a la vegada que desvia l’atenció cap un altre costat. Segons ell, es molt important promocionar el teatre a Lleida i sembla (perquè no diu res), que per ell no té cap importància, els deu atracaments similars als comerços.
No cal tenir cap doctorat, per donar-se compte de que l’alcalde Ros, mestre de marketing, davant circumstancies adverses sempre fa el mateix: és allò que diuen de “escurrir el bulto”, en català diríem, escórrer el bony. Que l’alcalde jugui a amargar-se quan es donen aquestes circumstancies adverses, pot ser una regla d’or del marketing, el que no pot ser de cap de les maneres, es la regla d’or de la responsabilitat municipal.
Etiquetas: reb
# entrada de Redaccio : 18:03
Suscribirse a Entradas [Atom]