lunes, 22 de septiembre de 2008

(20 sep 2008) Des de la meva finestra


Chin Chin, brindem

El passat dia 10, van acudir els alcaldes de Catalunya al Palau de la Generalitat, on havien estat convocats pel Govern, en un acte dintre del 11 de setembre. Allí es van trobar amb el president Montilla, amb Benach, Puigcercós, Mas, Sirera, Saura, etcètera.
Se'ls veia contents i eufòrics mentre portaven a la mà, una copa de cava català. Així, entre comentaris i mirades de complicitat, anaven brindant. Està clar que tot eren brindis d’intencions etèries i llunyanes.

Com deia, en arribar els alcaldes, van aparcar els seus cotxes oficials a sobre de la Plaça Sant Jaume, convertint-la en un aparcament de cotxes oficials.
Vull recordar, que les administracions prediquen que fem ús del transport públic, mentre que ells van en cotxe oficial (i consti que la plaça està molt ben comunicada).
En tot cas, si jo aparco a sobre la plaça, segur que el guàrdia de torn em multa (els alcaldes així ho tenen manat), en canvi a ells no els van multar.

També crida l’atenció, que les administracions promoguin omplir al màxim les places dels cotxes particulars en els desplaçaments: perquè a carreteres i carrers no hi hagi tants cotxes, per estalviar combustible, perquè es contamina menys en vers a la sostenibilitat. ¿I com és, que l’alcalde de Lleida (poso per cas), no va passar a recollir amb el seu cotxe oficial, a l’alcalde de Mollerussa, al de Tàrrega i al de Cervera quan li venia de pas?
Apa tripartit, brindem per la coherència i la sostenibilitat, chin, chin.

Després Montilla va aparcar el somriure (aquesta vegada no a la plaça) dient que vindrien mesos difícils, amb gent que perdrà el lloc de treball i algunes empreses, veuran reduïdes les seves expectatives o tindran de tancar.
Es a dir, que quan ja molta gent està a l’atur (i més que ni haurà), tot el que se li ocorre dir al Govern de la Generalitat, no és oferir solucions, sinó vaticinar una cosa que tothom ja sap.
Apa tripartit, un altre cop, brindem per la cohesió social. Chin, chin.

L’acabament va estar una repetició de consignes que durant anys ens va donar l’ex president Pujol: “Som i volem, que Catalunya continuí sent un poble”. Però, no vam quedar, com diu l’estatut, que som una nació? Com és que ja només som un poble?
A veure tripartit, ja entenem allò del som i serem, però ara a Madrid tenim un Ministerio de Igualdad, que pregona l’igualat en tot. Per tant...?

Tot i parlant d’igualtat, us heu adonat que els sous dels membres del Govern i alguns alcaldes, no són iguals que els dels ciutadans?
Apa tripartit, brindem per la Igualtat. Chin, Chin.

Vull corregir a tots aquells, que es mostren pessimistes, respecte a la salut de les arts escèniques; el teatre no ha mort, només que els actors són uns altres i l’escenari ha canviat de lloc.
Cambrer, xampany i aigua mineral per a tots. Chin, chin.

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]