martes, 12 de agosto de 2008

(2008 agos) Des de la meva finestra

El Congres Propaganda del PSC

El primer secretari del PSC, José Montilla, va acabar proclamant al seu recolzament a Zapatero “però amb veu pròpia i exigent”, mentre que Zapatero deia al mateix temps des de Madrid, que “prevaldrà l’equilibri entre espanyols”. Són aquestes, dos idees tant contradictòries, que només es possible entendre la proclama de Montilla, com una simple propaganda. I quan, acte seguit Manuela de Madre, diu que “el socialisme, davant de tot, es compromís”, no fa més que corroborar la idea de la propaganda. Perquè, senyora de Madre, els compromisos polítics amb els ciutadans, estan per a ser complits i vostès, arrosseguen una bona llista d’incompliments.

Un altra realitat és, que el PSC obté un bon resultat a les eleccions generals i un mal resultat a les autonòmiques. A més, últimament en les municipals treu un vot decreixent.

Es cert, que des de 2003 ocupen la presidència de la Generalitat; la aparença general és de que tot va bé. La realitat és, que aquest poder autonòmic, es sustenta en una base molt poc solida. Per aquesta raó la directiva del PSC vol atreure a part del electorat de CiU. En aquest sentit ja fa temps que el PSC copia les idees convergents.

La ovació final rebuda per Montilla del seus mil delegats, era un gest obligat si es té en compte, de que tots ells estan molt ben col·locats gràcies al partit en el que estan militant, guanyant uns sous tant elevats, que mai havien estat capaços ni de somniar-los.

Resulta també il·lustratiu, que Montilla instés al PSC a guanyar la “centralitat a Catalunya”. Tal cosa demostra que no la tenen actualment i per tant, no tenen el suport electoral que tenia CiU quan estava al govern de la Generalitat.

Per complicar encara més aquest panorama, no es pot oblidar que Zapatero desitja que PSC pacti a Catalunya amb CiU, per tal de poder tenir el suport parlamentari a Madrid.

Tot plegat, resulta una situació tant imprevisible, de la que tot es pot esperar. De moment, ha estat un Congres per la propaganda, perquè i per posar un exemple, les llargues llistes d’espera en la Sanitat Pública Catalana, continuen estan tant vergonyoses com ara fa vint anys.
I aquí voldria preguntar a la senyora de Madre: ¿Que se n’ha fet dels compromisos d’eliminar les llistes d’espera en la Sanitat Pública?. ¿O és que, el socialisme del seu partit, només és compromís però sense complir els compromisos?

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]