viernes, 8 de enero de 2016
Des de la meva finestra
Quan el mànec de la paella crema la mà
El “no” de la CUP
a investir a Mas, ha desfermat una guerra interna entre el catalanisme
independentista.
Del que no poden
acusar aquests sectors a la CUP, és de traïdoria. Aquesta formació, suma de
onze plataformes, va dir ja en campanya electoral que dirien “no” a investir a
Mas. Es veritat que des de les eleccions fins avui, a la CUP s’havien tornat
una mica dubitatius en aquest sentit.
No obstant, els
compromisos electorals de la CUP generaven ja des d’un primer moment, si més
no, una certa contradicció. La CUP en campanya electoral tenia dos lemes: “No investirem a Mas” i “No farem descarrilar el procés sobiranista”.
És a dir, partint
d’aquestes premisses sumades a la decisió de JXS, de que el seu únic candidat
era Mas, tot podria abocar en una situació laberíntica.
Desprès de
coneguts uns resultats electorals que ningú havia previst, la CUP com a
formació coherent, es va veure en la tessitura imprevista, de ser decisiva, és
a dir a decidir entre dos sortides incompatibles pel seu pensament: o investeixen
a Mas traint a part del seu electorat, o fan “descarrilar” el procés
sobiranista, decebent per tant, a l’altra meitat dels seus electors.
La CUP de sobte, havia
passat de ser aquella formació de debat idealista, aquell grup teòric
catalanista, a ser el grup decisori, a tenir com és diu la paella pel mànec. El
que passa, és que s’ha aplicat massa foc al cul de la paella i el mànec està
molt calent i cremar-se la mà era un escenari que no estava previst. Tanmateix no
es pot dir, que hagin estat inactius, tot al contrari, els diputats de JXS i
els de la CUP s’han estat reunint al Parlament pràcticament a diari, per veure
si podien trobar una sortida dialèctica, que els permetés justificar l’incompliment
de les seves promeses electorals.
Si de cas, el que
no va tenir en compte la cúpula de la CUP, és que la seva militància fa anys
que està lluitant al carrer contra Pujol i desprès contra el seu hereu, de qui
han acabat veient, com la seva principal preocupació no és la independència
sinó salvar-se ell mateix, a la vegada
que intentava pel camí, la refundació del seu partit des del poder.
Una altra
sorpresa per part de la CUP, ha estat el veure’s abandonats per la que s’autodenomina
a si mateixa “esquerra catalana”. ICV transvestida ara en “Catalunya Sí que es
Pot”, obeint ordres de Madrid no ha fet costat a l’intent rupturista, sinó que
s’han assegut tranquil·lament a les grades com uns espectadors més, tot i observant
com es juga aquest partit.
A la fi, JXS
recolzats pels mitjans d’informació i tertulians “amics”, han estat llençant
tots plegats el mateix missatge: la CUP “són els nous traïdors a la pàtria”, la
qual cosa fa sospitar de que al menys, algú està dirigint a algú.
De moment el
final d’aquest episodi, ha estat que la CUP ha dit “no” a Mas i no pas una
altra cosa. Sent aquesta una negativa que ens porta a unes noves eleccions, si
és que finalment a l’astut Mas no se li ocorre una altra idea “brillant” de les
seves, per salvar la seva cadira i evitar asseure’s al banquet dels acusats.
Sembla que Mas i
segons les seves pròpies paraules i intencions com a mariner d’aigua dolça, ja
hauria arribat a Itaca, es a dir, fora del poder.
Etiquetas: quanmapaellcem
# entrada de Redaccio : 18:04
Suscribirse a Entradas [Atom]