viernes, 17 de julio de 2015
Redacció
Benvolguts lectors,
aquesta pagina quedarà temporalment sense actualitzar,
perquè marxem una temporadeta de vacances.
Fins la propera.
Fins la propera.
¡Que tingueu un bon estiu i unes bones vacances !
Etiquetas: bonvacanc15
# entrada de Redaccio : 17:49
La Tira
Manifestació a la plaça Paeria
Últimament hi ha alguns esdeveniments que semblen anar una mica avançats i
potser hi té a veure la conveniència política, però a Lleida acabem de veure un
assaig de les manifestacions previstes pel 11 de setembre vinent, amb una
assistència de unes 1.000 participants (segons la Guardia Urbana) en forma de
manifestació contra el pacte municipal PSC-C’s.
El motiu que donen, en el pacte de Ros pel PSC, amb Ribes de C’s, per sumar 12 regidors al
Consistori de Lleida, són uns punts que aixequen butllofes entre els
independentistes lleidatans: la cooficialitat del castellà i català a la
Paeria, el no incorporar l’Ajuntament de Lleida a la Associació de Municipis
per la Independència i que no onegi cap bandera estelada en espais públics.
En el primer punt, només podem dir que la Constitució ja parla de la
cooficialitat de les dues llengües en les autonomies (si és que hi són), per
tant en tot cas, el que han de fer es demanar canviar aquest article a la
Constitució. De la mateixa manera, no es pot penjar banderes no oficials als
espais públics (tot incloent-hi la Seu Vella, que també s’hi pengen), el que
han de demanar doncs en ambdós casos, és canviar la llei.
Els assistents van escridassar amb ganes a Ros, pel seu pacte que van
titllar de “vergonyós”, mentre una senyora va col·locar una escala sobre la
paret de l’Ajuntament i pujant per ella va penjar una bandera estelada en una
finestra. Els crits de “Ros
dimissió” “Ángel Rubio, dimisión” i “Independència” van omplir la plaça de
la Paeria.
Va estar un acte convocat per Omnium (que tots sabem sempre ha estat al
costat de CiU) i ANC (controlada por ERC).
Creiem que no és gens dubtós, que únicament defensaven la Independència
(que en aquests moments és una altra il·legalitat), però no es va sentir cap
més altra revindicació. Es veu que aquest col·lectiu no s’ha adonat de que a
l’Ajuntament de Lleida, s’hauria de baixar l’Impost de Bens Immobles,
senzillament perquè el valor dels pisos ha baixat a preu de mercat en un 30%,
quan l’Ajuntament de Ros no se’n ha volgut assabentar mai i ens posa la mà a la
butxaca cada any amb nocturnitat i traïdoria.
Que la plusvàlua està disparada, al igual que la resta d’impostos,
incloent-hi el de circulació.
Que les obres faraòniques que s’han fet a Lleida han de passar per una
auditoria independent, per tal d’esbrinar quant han costat realment, i si vist
la utilitat pública que tenen, si hi havia motivació administrativa suficient,
com per a gastar tants diners en aquestes obres.
Potser calia reivindicar, més retornar els elevats deutes municipals i molt
menys amagar la documentació als ciutadans que la vulguin veure. Sembla que el
col·lectiu no sap de la manca de transparència municipal que arrossega aquest
Ajuntament, des del alcalde anterior fins avui.
Tampoc deuen saber que Ros ha estat denunciat des del mes de novembre a la
Fiscalia, i a hores d’ara encara no ha aparegut un comunicat dient que la
denuncia s’havia arxivat.
Veiem que ignorem a tall de exemple, com en un municipi de 3.500 habitants,
on hi havia també la concessió a una empresa privada, han remunicipalitzat el
servei de recollida d’escombraries, perquè ara els hi costa la meitat.
Qui sap si fent-ho amb el servei d’aigua potable, no també passaria el mateix i ens podrien baixar l’elevat
preu del rebut de l’aigua.
Amb totes aquestes rebaixes de carrega impositiva, s’ajudaria a capejar la
crisi a moltes famílies. També ajudaria, que l’Ajuntament fes politiques
industrials per atreure a empreses que ara estan per pobles de la província.
Crear llocs de treball, també ajudaria a moltes famílies.
Malauradament, sembla que al col·lectiu independentista manifestant,
únicament l’interessa “la independència” per sí mateixa, però no li semblen interessar els problemes del poble. Malament
anem.
D’altra banda, sorprèn que els militants del PSC a Lleida, expressin
sentir-se “descol·locats” pel pacte, és com si diguessin que el pacte només és
obra i voluntat de Ros, es com dir que ells no pinten res en les decisions del
grup municipal.
Un consell els hi podem donar als militants, si volen quedar “col·locats”,
que mirin tot el que ha fet Ros a l’Ajuntament de Lleida (de la qual cosa en
són políticament corresponsables) i segurament es “col·locaran” ells sols, de
cara a la paret.
Etiquetas: manifaplaçoaeri
# entrada de Redaccio : 8:44
jueves, 16 de julio de 2015
El llapis impertinent
Manifestació davant la Paeria contra el pacte de Ros
Etiquetas: llap 0247
# entrada de Redaccio : 0:33
miércoles, 15 de julio de 2015
El Confidente
La jugada griega
Durante la noche del pasado viernes, el Parlamento griego
votó aceptar la petición de rescate a la Unión Europea, tal y como la había planteado
su gobierno. Una petición que por cierto, es muy parecida a la que hace quince
días le hizo la UE al gobierno griego, cuyos representante se levantó de la
mesa muy irritado. Tsipras convocó seguidamente un referéndum, que en esencia
parecía una absurdez. Ahora sabemos que esta convocatoria no era tan
aparentemente absurda; Tsipras tenía (y tiene) un incendio dentro de su
coalición Syriza. Se trataba de recabar de sus ciudadanos, un apoyo moral que
estaba perdiendo el primer ministro entre sus propios compañeros de coalición.
En la votación parlamentaria del viernes-noche, la propuesta
de Tsipras no fue apoyada por 19 parlamentarios de Syriza, lo cual en teoría y
si se mantuviera, le dejaría sin mayoría parlamentaria.
La ecuación griega solo tenía dos soluciones posibles a
grandes rasgos: Grecia podía aceptar las condiciones de la UE para obtener más
financiación, que le permitiera pagar los vencimientos de su deuda, o abandonar
la UE.
Por descontado que no se puede culpar a Tsipras de la
desastrosa situación de Grecia que se arrastra desde los últimos 30 años, pero
sí de no afrontar con seriedad el problema; Tsipras como gobernante ha sido un
desastre y tendrá que hacer al final, nada menos que lo contrario de lo que
prometió en su programa electoral. Pero es que convocó un referéndum donde ganó
el no aplicar la dura receta que tendrán que tragar los griegos, y después
Tsipras ha aceptado todo lo contrario. Ahora acaba de añadir, que él ha firmado
un acuerdo en el que no cree. Es decir, su fórmula y ya se está viendo, es
decir blanco y hacer negro.
Se ha hablado mucho de la presión geoestratégica, es decir,
de que Grecia hacía valer su ubicación geográfica acercándose a Rusia (también
a China).
Por lo que sabemos, Estados Unidos habría presionado mucho a
la UE para llegar a un acuerdo con Grecia, no en vano EEUU mantiene sus bases y
posiciones militares en Grecia.
Cual si de una partida de poker se tratara, el audaz Tsipras,
fue a reunirse con Putin, dando a entender que podía tener algún “as ruso”, entre
las cartas que él podía jugar. Sin embargo no era así; Putin le escuchó
pacientemente pero al llegar al apartado de las ayudas económicas, este le
ofreció a Tsipras una financiación al 5%, es decir 3 puntos más de lo que paga
Grecia en la UE. Es una forma si se quiere elegante de decirle que no, que
Rusia no está para perder un dinero que no tiene, pero también podría dar a
entender, que en este momento y aunque la tentación sea fuerte, ayudar a Grecia
no es ninguna prioridad para él. Es decir, Putin no está para atender más
batallas, entre otras cosas, porque se supone que no debería interesarle
demasiado, enfrentarse a unos buenos clientes centroeuropeos de gas ruso.
El viernes las bolsas europeas ya comenzaron a subir una
media del 2,5%, síntoma inequívoco de que la intención de la Troyka, salvo un
imponderable, era alcanzar un acuerdo entre Grecia y la UE.
El fin de semana, la UE aceptó dar otro rescate a Grecia. Un
tercer rescate que habrá que sumar a los otros dos anteriores y comprende: el
25% de la deuda griega existente en 2012 (se les hizo una quita del 75%, o lo
que es lo mismo, 100.000 millones), más los tres rescates y que en conjunto
podría acabar sumando unos 393.000 millones de euros, lo cual viene a ser una
cifra como para ser tenida en consideración.
Desde hace muchos años, ha sido una costumbre griega, que los políticos les digan a los votantes solo
lo que les interesa oír. Por ello, no son pocos los europeos, que no se sienten
identificados con el acuerdo, al verlo como la continuidad de una tomadura de
pelo, por parte del gobierno griego de turno a Europa, a lo largo de los
últimos años. Lo cual por otra parte, resulta una visión inevitable, si tenemos
en cuenta que Grecia, o por lo menos muchos griegos, han vivido opíparamente de
los fondos europeos, mientras la fiscalidad griega con objeto de recaudar
impuestos para financiar el Estado ha sido inexistente.
Si la UE no consigue que Grecia adopte una fiscalidad
similar a la de los países socios de la eurozona (y ello supondría un gran
cambio social), Grecia no podrá devolver ningún rescate, pues resulta imposible
sacar de donde no hay.
Tampoco parece muy descabellado pensar, que este acuerdo no
supone sino un aplazamiento de tres años la salida de Grecia del euro, por
impago de su deuda. Con lo cual a muchos europeos solo les quedaría la rabia y
la impotencia, de haber estado financiando a fondo perdido, a un Estado de la
Unión durante años, dándoles innecesariamente, una subvención a un país que se
ha comportado como un estafador y un trilero.
Etiquetas: enlaencriujgrieg
# entrada de Redaccio : 0:39
martes, 14 de julio de 2015
Opinió
Lleida a les fosques (7)
“Una societat sense
informació és una societat sense opinió”
Doncs
anem a informar. El passat dijous 9 de juliol l’Àngel Ros es va vendre la
nostre estimada Paeria a les forces espanyolistes que van concórrer a les
darreres eleccions municipals.
He
intentat saber el perquè d’aquest pacte vergonyant entre el PSC-PSOE, Ciutadans
amb el remat del PP. La veritat que he trobat, supera qualsevol imaginació.
El
Ros s’ha venut l’enteniment i ha volgut tancar qualsevol manifestació
catalanista en el nostre ajuntament i per tant qualsevol suport al procés d’Independència,
per poder col·locar de nou al seu gendre entre d’altres i tapar alguna
presumpta i possible corrupció.
Crec
que no tenia cap dret a fer-ho perquè la nostra ciutat es plural i sempre ha
estat una ciutat progressista al servei dels interessos del nostre país, i un
Alcalde ho es de totes les ciutadanes i els ciutadans, no pot en un acord
conculcar drets i llibertats.
Així doncs
el proper dimarts, a dos quarts de vuit, hi haurà una concentració a la plaça
de la Paeria, que espero sigui massiva, on els presents com a mínim demanarem
que l’Àngel Ros rectifiqui la seva malifeta o que plegui. Qui sap si també
començarem a recollir signatures per a que l’Estelada onegi al balcó de la
Paeria el proper 11 de Setembre.
El
que ha fet l’Àngel Ros es tan greu, que ha amenaçat de modificar el Reglament d’Usos
del Català al nostre Ajuntament, que ha traspassat totes les línies vermelles i
per tant ja no cal amagar, i a partir d’ara haurem d’informar que totes les
coses que realment passant a la nostra Paeria. Començarem per explicar que el
Ros compta en tenir controlats els mitjans de comunicació de Lleida. Així en el
Decret que es va aprovar el passat dia 9 i pel que fa referència als càrrecs de
confiança, va anomenar a la cunyada del Cap del grup mediàtic més important de
Lleida, directora de Recursos Humans de la Paeria. Va nomenar directora de
Magical a l’esposa del Director de local del mateix mitjà. Té col·locada a la
Paeria a la esposa del presentador del grup televisiu del mateix mitjà. També
des de fa anys té col·locat un locutor de ràdio que no ha xafat mai el seu lloc
de treball, es a dir només cobra de l’ajuntament, cas en el que a mes a mes estaríem davant d’un
possible delicte laboral, a veure que fa l’Inspecció Laboral.
Pregaria
també a l’Àngel Ros que al menys als seus nous socis els hi ensenyes els comptes
de la Llotja degudament auditats per una empresa externa. Que els hi expliqui els "artilugis" comptables emprats per la construcció de la caserna de la Guàrdia
Urbana. O be l’expedient de la construcció del pàrquing de la plaça Ricard Vinyes
inclòs el “pelotazo”final de venda de la concessió per la UTE constructora,
entre altres casos… Potser els actuals socis es retirarien d’aquest pacte
amargant.
Com diu
un amic meu, encara ens queda la Fiscalia Anticorrupció.
Àngel Ros, de torres
mes altes n'han caigut, infravalorar als lleidatans i lleidatanes ha estat un
greu error.
Àcrato
Vidal
Etiquetas: lleidaalesfos7
# entrada de Redaccio : 1:00
lunes, 13 de julio de 2015
La Tira
“Els diners públics no són de
ningú”
Fa uns tres anys,
el President de la República Federal d’Alemanya, Christian Wulff, va tenir que
dimitir per a preservar la honorabilitat del càrrec, davant la sospita de que
hauria pogut cometre un tràfic d’influències. El presumpte delicte
hauria consistit, en rebre un préstec (que estava tornant sense cap problema) a
un tipus d’interès inferior al del mercat, la qual cosa resulta sospitosa i algun
motiu devia tenir?
Segurament a
Alemanya les coses no són perfectes, però ens sorprenem i envegem, de la manca
de tolerància social, política i mediàtica, que hi ha allí amb la corrupció.
El sindicat CGT
va denunciar al jutjat, un seguit de
presumptes casos de prevaricació i tràfic d’influències a la Diputació
de Lleida. La noticia es va publicar ja fa unes setmanes en dos diaris locals i
en un altre barceloní, però aquí no ha passat res, ni l’entorn social, polític
i mediàtic han sabut reaccionar, mentre que en el jutjat la Fiscalia no ha dit
res, a pesar de que segons tenim entès, CGT va adjuntar a la denuncia totes les
proves documentals dels fets.
De tota manera,
la rapidesa no és precisament el fort de la nostra Administració de Justícia,
només cal recordar, que el 18 de juliol de 2011, el Tribunal Constitucional, va
dictar sentencia en el cas Vera, un procés penal que va començar al 1994 (17
anys de procés judicial).
Malgrat tot, el
president en funcions de la Diputació denunciat, va tornar a ser elegit nou
President el dissabte passat, amb el suport de ERC i PSC.
Deduïm per tant,
que la tolerància social, política i mediàtica que tenim aquí a la corrupció (o
a la presumpta corrupció), és pràcticament inexistent.
Cal recordar
aquí, les paraules de qui era ministra socialista andalusa amb Rodríguez
Zapatero, Carmen Calvo, quan en unes declaracions a la premsa va comentar que “el
dinero público no es de nadie”. Un comentari que denotava ja una manera de
fer les coses, ratificada desprès pels casos dels ERES i Cursos de Formació fraudulents
andalusos. En tot cas, són els dos casos de presumpta corrupció, amb un major
import defraudat dels que es tenen noticia a tota Europa.
Aleshores, no és
d’estranyar el que ha passat a la Diputació de Lleida, on s’ha nomenat
President a una persona denunciada al jutjat sense posar-li cap condició ni una
(igual que a l’Ajuntament de Lleida). Sembla per tant, que el seu partit no té
massa sensibilitat ètica, la qual cosa no ens estranya desprès de veure
esclatar el cas Pujol amb totes les seves derivades. I que podem dir, dels
altres dos partits que l’han recolzat?
Desgraciadament,
una vegada més cobren tota la seva dimensió, les paraules de la ministra
socialista de Zapatero: “El dinero público no es de nadie”. Aquesta ex ministra, una de dues, o estava molt
equivocada, o ho feia veure: els diners públics són de tots i tots tenim dret a
demanar comptes als administradors, si considerem que des del abús de poder ens
sentim perjudicats perquè no s’ha complert la llei. Aquest fora un veritable
canvi cultural que fa molta falta en aquest país. El canvi judicial també.
Etiquetas: eldinpubnsondn
# entrada de Redaccio : 0:17
viernes, 10 de julio de 2015
El llapis impertinent
Ros fa un pacte amb PP i C’s per continuar
governant la Paeria
Etiquetas: llap 0246
# entrada de Redaccio : 0:36
jueves, 9 de julio de 2015
Des de la meva finestra
Les ziga-zagues dels “indignats”
Ada Colau es va
convertir en la primera alcaldessa “indignada” de Barcelona. Segons algú que l’acompanya
en la candidatura, és el “triomf dels descamisats”, traduït podríem dir, que va
aconseguir ser alcaldessa amb els vots dels barcelonins, indignats, que mostren
una gran desafecció política amb els partits tradicionals. És en definitiva el
vot del cabreig, que només pensa en castigar als que considera tenen un
comportament molt poc correcte, però que confia àmpliament amb qui mai ha
governat.
Cadascú pot votar
a qui vulgui, malgrat que fora aconsellable votar, tenint en compte les
intencions polítiques de qui es vota, es a dir, saben les intencions de futur, perquè
les polítiques ens afecten als drets i també a la butxaca. Aleshores està molt
bé votar avui, en contra dels qui ens han portat fins aquí (econòmica i
socialment parlant), però potser també fora interessant pensar en el demà, es a
dir, en les polítiques que faran. I aquesta segona consideració sembla ser que
no s’ha tingut en compte.
Un bon exemple venen
a ser, les “Colauades” amb les que setmana a setmana, ens ve sorprenent l’alcaldessa
indignada de Barcelona.
El principal
actiu de Colau, va ser que es va erigir en defensora dels desnonats amb la seva
plataforma anti-desnonaments (PAH). Diu i es veritat, que aquestes famílies
tenen dret a tenir un pis per a viure, malgrat que, Colau oblida que els
creditors dels desnonats, també tenen dret a reemborsar els seus crèdits o pel
contrari, el que diu la llei, recuperar la finca immobiliària. Per tant, sembla
que la solució ideal fora un acord administratiu, per tal de que siguin
respectats els drets de les dues parts.
Colau, que pocs
mesos abans de oficialitzar la seva candidatura, negava que la política
estigués entre els seus plans de futur, ens ha sorprès col·locant a la seva
parella en un càrrec al igual que a la seva amiga, qui a la vegada ha col·locat
també a la seva parella. Per tant el nepotisme del que acusava Colau als
alcaldes que la van precedir, es veu reflectit ara en la seva labor de govern.
Ara hem sabut de
que el seu sou serà de 80.115 euros l’any. Ha dit que es rebaixarà el sou en un
27% respecte al que cobrava Trias, que era de 109.000 euros.
Hauria d’haver
dit també, que està ja en vigor la nova llei de Hisendes Locals, on es diu que
el sou d’un alcalde no podrà superar els 100.000 euros anuals, per tant resulta
que respecte al sou màxim legal només s’haurà rebaixat un 20%.
Ja que l’alcaldessa
diu ser persona d’esquerres i molt d’esquerres, algú li hauria de explicar, que
el nou alcalde de Zamora, de IU, acaba de rebaixar-se el sou deixant-lo en
32.000 euros anuals, una quantitat que ell considera és un sou més que acceptable.
Acabarem veient
com el partit indignat de Podemos queda a la dreta de IU?
Etiquetas: zigazagdlsindignt
# entrada de Redaccio : 11:40
miércoles, 8 de julio de 2015
Diario de a bordo
¿Por qué dimite Varufakis?
No es creíble, que el ya ex ministro de Finanzas griego,
Yanis Varoufakis, acabe de descubrir ahora, que no cae simpático a varios
miembros del Eurogrupo. Quizás habría que preguntarse, si cae simpático a
alguno de ellos.
El lunes dimitió por qué según él, descubrió que algunos
miembros deseaban “su ausencia” en
las posibles o futuras negociaciones. De eso nada; Varoufakis sabe muy bien,
que no va a poder ofrecer a los griegos el futuro que él les había prometido.
Es más, también podría haber explicado, como en la última reunión antes de
convocar el referéndum, mantuvo con encendido desafío, tres choques muy airados
con sus homólogos que estaban presentes en la reunión.
Desconozco si existe un manual del buen ministro, pero ante
todo un ministro tiene que demostrar seriedad; no es el caso de Varoufakis,
cuando fue apercibido por el
presidente del Eurogrupo, Jeroen Dijsselbloem, por grabar
por su cuenta, una reunión de los ministros de Finanzas.
Tampoco me parece serio, que
Varoufakis convoque reuniones de ministros en el Eurogrupo y él aparezca cuarenta
minutos más tarde.
Que no venga ahora con milongas, Varufakis sabe desde hace
tiempo, que no es un interlocutor querido, ni por el Eurogrupo ni por la Troika
y mucho menos, desde que con una retórica encendida, acusó al FMI y al BCE de “practicar el terrorismo”, de tener “responsabilidad criminal”, Lagarde,
directora del FMI, pidió al ministro griego que no se expresara en estos
términos y manifestó su deseo de seguir negociando, pero “con un adulto”.
Una de las intervenciones explosivas del ex ministro griego,
aconteció el 18 de junio, cuando avisó al presidente del BCE, Mario Draghi, que
no debía revelar la verdadera situación de la banca griega: “Si lo filtráis lo consideraré un acto
hostil”, advirtió.
Realmente a día de hoy las reacciones del Eurogrupo, son de
no modificar su actitud frente al problema que enfrenta Grecia. De momento
continúa un corralito que puede ampliarse a un plazo de varias semanas en el
mejor de los casos y Merkel, la generala, acaba de comparecer en los medios,
diciendo que se corta la ayuda puente con Grecia.
Por otra parte, el
presidente de la C.E., Junker, acaba de exponer que tienen un plan “B” y se
sospecha, que será para echar a Grecia del Eurogrupo. Legalmente no les pueden
echar, pero el Eurogrupo no está legalmente obligado a inyectarles ayuda si el
país no cumple. Con lo cual Grecia entraría en bancarrota (más de lo que está) y
es de suponer, que los mismos que el domingo votaron el “no”, siendo la
propuesta de Tsipras, pueden acabar echándole del cargo diciendo poco más o
menos, que Tsipras les había engañado. La culpa es muy negra y no la quiere
nadie.
De todos modos, creo que era ya una decisión tomada desde
hacía días, puede que desde que Tsipras decidió convocar un referéndum que no
decide nada, simplemente porque no concreta nada.
El presidente del
Eurogrupo, Dijsselbloem, aseguró en la noche del referéndum
que "las medidas
difíciles y las reformas son inevitables" en Grecia. Por eso abandona
el cargo Varoufakis, porque ve como inevitable, precisamente lo contrario de lo
que él había prometido.
Pues que quieren
que les diga, Varoufakis y en cierta manera ha sido coherente con su
compromiso, ha sido coherente tardío, pero coherente al fin y al cabo.
¡Que te vaya bien,
chulo!
Mijail
Etiquetas: porqdimivarrufaq
# entrada de Redaccio : 0:55
martes, 7 de julio de 2015
La Tira
Geriàtrics de barri
En una societat com la
nostra, on els avanços mèdics han fet
allargar l‘esperança de vida de les persones, està augmentat en nombre i cada
vegada més, un grup de població a la que en diem “tercera edat”.
Tot va bé, mentre les
persones grans poden estar-se a casa seva, són autosuficients i poden fer vida
normal. La cosa canvia però, en el moment que les cames no responen o els seus
caps es senten despistats i descoordinats. En el moment que una persona perd la
seva autonomia necessita estar atesa dia i nit, aleshores la cosa canvia i
depenent del grau de discapacitat, aquesta persona és gairebé impossible
tenir-la a casa, al menys en una casa corrent.
La doctora Marlo Morgan
va anar a viure durant bastant de temps amb els aborígens nòmades australians
tot i convertint-se en aquella època, en una més de la tribu. Hi buscava
estudiar una altra cultura ben diferent a la seva. Explica Marlo en el seu
llibre, que en una ocasió la Dona Esperit, intuint que un membre de la tribu
era ja molt gran, l’anomena’t Creador d’Eines, l’hi va dir que tenia que deixar
de treballar i per tant, tenia que ensenyar a altres persones el seu ofici. Diu
que el Creador d’Eines, estava especialitzat en fer eines, pinzells, i
utensilis de cuina. En els dies següents aquest ancià se’ls va passar
ensenyant tot el que sabia a d’altres membres de la tribu.
Un dia mentre ensenyava,
Marlo l’hi preguntà que l’hi havia passat, l’ancià respongué: “Quan el
pensament és va fer flexible, les articulacions és varen tornar flexibles”, i va afegir: “De la
necessitat neix el consell”.
Avui dia funcionen uns
centres especialitzats que es fan càrrec de la gent gran amb minusvàlues, n’hi
ha a la mateixa ciutat i també als pobles de la comarca. Tot sembla estar molt
bé, així se’ns diu des de l’Administració, el que passa és que la gent gran que
ha de fer cap a aquestes residències tenen les seves discrepàncies: diuen que les residències que queden dins o
pròximes a la ciutat són molt cares, parlen d’ un preu de 1.800 euros per
persona i mes. Els centres que queden en els pobles, lluny de la ciutat, són una mica més barats,
però... voleu dir que el sou normal o mig d’un pensionista es aquest?.
El problema però, sorgeix
quan aquestes persones han d’anar a un poble,
on probablement no veuran a ningú del seu entorn social conegut i això
els fa sentir, com que molestaven i ara estan allí aparcats. En canvi, si els
ajuntaments en comptes de dedicar els diners públics a fer obres faraòniques,
que no solen tenir cap utilitat ciutadana, es dediquessin a fer residències geriàtriques
en l’entorn urbà on viuen els seus veïns, desapareixeria aquest sentiment de sentir-se
oblidat o aparcat, ja que les persones del seu entorn els podrien anar a
visitar tot sovint i l’única sensació seria, la d’haver canviat de casa. És
clar que una altra cosa és el tema dels preus: ells demanen que siguin preus
públics, ja que van estar tota la seva vida laboral cotitzant a la Seguretat Social.
Un altre factor a tenir
en compte, és que el temps passa per tothom, i que possiblement els que avui
són joves i decideixen la política, dintre d’uns anys seran ancians i aleshores
desitjaran, com ho fan la gent gran d’avui dia, que les residències amb preus
públics es troben a l’entorn de la ciutat i no pas lluny d’on vivien.
Penso que en aquest
context, els polítics actuals s’hauran de plantejar aquesta qüestió, no haurien
d’oblidar la dita del Creador d’Eines: “De
la necessitat neix el consell”. Cal per tant, que hi hagi geriàtrics a
preus públics als barris, al cap i a la fi, segur que seran molt més útils per
la societat lleidatana, que alguna infraestructures faraòniques que tenim
infrautilitzades.
Si és certa la intenció,
de que les ciutats són per les persones, el nou Ajuntament ho podria demostrar
fent-la més humana.
Etiquetas: geriatricdbarr
# entrada de Redaccio : 0:25
lunes, 6 de julio de 2015
El Confidente
El
carajal griego
El referéndum griego que se ha votado hoy, puede pasar a la
historia como el referéndum más inteligible y más manipulado. De la misma
manera que no es normal, convocar un referéndum donde se pida votar “no”, cuando
siempre se pide votar lo contrario. Por lo visto, el resultado ha sido un 61% a
favor del “no” y casi un 40% a favor del “sí”.
Para mi estaba claro que lo que se pedía a los griegos, era
votar entre “mal” y “peor”. Lamentablemente han escogido el camino “peor”.
Pero resulta muy lamentable también, que según se comenta
desde Grecia, no sabían realmente “qué era” lo que votaban, puesto que la
pregunta era larguísima y muy enfarragosa. Ello unido al corto espacio de
tiempo que han tenido para informarse sobre qué votaban, me hace sospechar que
todo ha sido una especie de referéndum plebiscitario encubierto a favor del
presidente Tsipras.
Lo puedo comparar a una especie de partida de ajedrez: Tsipras
al verse acosado por la reina Merkel, ha movido ficha amenazando duramente a la
reina contraria. Ahora queda por ver, que ficha moverá el adversario, que no
olvidemos son nada menos que dieciocho países que ya se habían puesto de
acuerdo en un plan de viabilidad para Grecia.
Mucho cuidado con esta reina alemana, que si siente
amenazada su posición, suele responder con un ataque fulminante; solo hay que
recordar que ya lo hizo con su padrino político y en ese momento presidente alemán,
Helmut Kohl, quien tuvo que dimitir inmediatamente.
Había muchos griegos celebrando el
resultado del “no” en la plaza Sintagma, pero decía un compatriota suyo: ¿Realmente saben lo qué han votado? ¿Y qué
pasará mañana? ¿Se ha solucionado algo con el no?
Son realmente unas preguntas
inquietantes, pero no solo para los griegos, sino también para el resto de
europeos, muchos de los cuales hemos sufrido recortes como ellos.
Tsipras con este referéndum para
ganar tiempo, ha conseguido salvar el debate interno en su coalición de
partidos en favor a su tesis.
En su discurso televisado, Tsipras
pide al BCE que aporte liquidez a los bancos griegos, algo que creo ni está ni
se le espera y aunque el presidente del Parlamento ha dicho que habrá que
procurar ayuda humanitaria para los griegos, todo apunta a que el BCE puede mantener
en buena medida el “corralito”, e incluso puede que se reconduzcan las
negociaciones de dieciocho países unidos contra uno.
Pero si el BCE mantiene el
corralito en el tiempo, el pueblo griego rectificándose a sí mismo, puede optar
por echar a Tsipras. Es una maniobra fea
si se quiere, pero el ejercicio de la “política” está lleno de estos ejemplos.
Y no debemos olvidar, que Merkel conoce muy bien lo que ocurre en Rusia (que es
el punto donde Tsipras le presiona de forma encubierta), no en vano Merkel habla
perfectamente ruso y vivió en la extinta URSS durante muchos años.
Podría ser, que Merkel se hubiera visto
cuestionada y zarandeada, por un gobierno que encima de que no paga las deudas
con su país (72.000 millones), la ha llamado públicamente “criminal” y encima el
Gobierno griego, se han levantado de la mesa de negociación para convocar un referéndum
bastante altisonante.
Veremos si la reina del tablero,
perdona estos desaires o por el contrario, arremete contra el Gobierno griego
con medidas más duras si cabe. Y veremos también, cuántos días duraran, tanto el
corralito, como el no poder pagar las importaciones (casi todo lo que
consumen), o el no poder pagar los sueldos a funcionarios, militares, médicos y
pensiones a finales de este mes o como mucho en el próximo.
Todo ello en conjunto, me parece un
auténtico carajal y un sinsentido, como antes me lo pareció el sistema fiscal
griego, que viene a ser como la madre de toda la discusión, referéndum y
corralito, incluidos.
Etiquetas: elcarajalgriego
# entrada de Redaccio : 1:23
viernes, 3 de julio de 2015
El Confidente
La situación económica de
Grecia
El primero de julio, el FMI dio a Grecia el calificativo de “país moroso”, como consecuencia de que
el día anterior, el país heleno incumplió su obligación de pagar los 1.600
millones de euros al FMI.
Ante esta eventualidad, el presidente griego Tsipras, envió
una carta donde se dice que aceptan la última propuesta que les hizo la troika.
Un escrito que el ministro alemán de Finanzas, dijo que ni tan siquiera había
querido leer, sencillamente porque Grecia ya está fuera del Eurogrupo,
comentando además que están convocando un referéndum sobre una decisión inútil,
pues no pertenecen ya al Eurogrupo.
Es totalmente comprensible, que los griegos pidan un plan viable
para pagar su deuda, que les permita a su vez vivir más o menos dignamente.
Por otra parte, la troika les exige que paguen la deuda y
para ello les indican que deben efectuar una serie de reformas en varios
aspectos (laboral, pensiones, impuestos y privatizaciones), que el gobierno
griego rechaza.
La realidad, es que las deudas de Grecia son tan elevadas,
que los griegos no parece que tengan mucho margen para rechazar las reformas.
El FMI ha comentado que “no se puede
ayudar a quien no se deja ayudar”.
En resumen, los griegos tienen tanto derecho a vivir
dignamente, como sus acreedores tienen derecho a cobrar el dinero que les
prestaron. Ciertamente, las dos partes tienen sus derechos, pero también hay que
hablar de obligaciones, pues los griegos tienen la obligación de pagar sus
deudas cuando vencen los plazos. Unas deudas por otra parte, que a todas luces
parecen impagables.
Grecia debe a los siguientes países miembros de la UE:
Alemania = 72.720 millones de €
Francia = 55.209 m/€
Italia = 48.370 m/€
España = 32.744 m/€
Países Bajos = 15.507 m/€
Bélgica = 9.470
m/€
Austria = 9.470
m/€
Finlandia = 4.873 m/€
El 19 de junio tenía que
haber pagado:
Vencimiento de letras,
1.600 m/€ y Pago de préstamo FMI 350 m/€.
El 10 de Julio, vencimiento
de letras por 2.000 m/€.
El 13 de Julio, pago préstamo
FMI 465 m/€.
El 20 de Julio, vencimiento
bonos BCE, 3.500 m/€.
El 1 de Agosto, pago préstamo
FMI, 180 m/€.
El 7 de Agosto, vencimiento
Letras, 1.000 m/€. y vencimiento de bonos BCE, 3.200 m/€.
En este momento, la deuda
griega sumando países e inversores, asciende a 331.400 m/€.
La situación actual de la
economía de Grecia se podría resumir con algunos datos: la deuda griega está en
el 175% del PIB. Tienen una tasa de paro del 25% y un 52% en paro juvenil. En
este momento el país tiene una prima de riesgo superior a 1.000 puntos.
Las previsiones que se
hacen para una Grecia fuera del euro no serian demasiado halagüeñas:
Tendrían capacidad de
decisión propia. Un dracma devaluado en un 60% (aunque también se habla de
emitir una especie de pagarés). Una mayor competitividad y productividad, lo cual favorecería el
crecimiento del PIB.
Como consecuencias
negativas, se considera la fuga de capitales, el corralito, la subida de los
tipos de interés y gran encarecimiento en las importaciones, lo cual provocaría
una subida de precios, junto con una pérdida del 40% del PIB.
Siendo muy optimista, se podría
llegar a decir, que el problema de la deuda griega parece tener una difícil
solución y podría encarrilarse en cierta manera, si de verdad ambas partes
tuvieran y mantuvieran en el tiempo, la inamovible voluntad de solucionarlo. Insisto
en que esta percepción solo se puede tener siendo muy optimista.
Etiquetas: lsiteconomgreci
# entrada de Redaccio : 0:22
jueves, 2 de julio de 2015
El llapis impertinent
L’alcalde diu que en pocs dies, s'ha d’aprovar
el Cartipàs de l’Ajuntament de Lleida
Etiquetas: llap 0245
# entrada de Redaccio : 0:58
miércoles, 1 de julio de 2015
La Tira
Les noves propostes de Ros
com alcalde
L’alcalde, Àngel
Ros (que assegurava a tort i a dret, voler ser alcalde només 8 anys, quan ja en
porta 11), en la seva presa de possessió del càrrec, va fer un discurs en el
sentit de defensar “la pluralitat del nou
Ajuntament com un actiu”.
Va acabar dient
que apostava pel diàleg i el pacte, i va assegurar que la transparència i la
participació ciutadana són valors necessaris, però també ho són la
industrialització, la cultura, els serveis públics i l’atenció a les persones.
Realment totes
aquestes propostes, serien una revolució en la manera de fer de Ros, perquè en
aquests 11 anys que ha estat com alcalde, ell ha defugit el diàleg amb els
veïns de Lleida, quan aquests volien parlar amb ell sobre temes molt concrets i
que els afectava.
Decididament, Ros
no pot presumir de transparència municipal en aquests darrers 11 anys.
En quan a la
participació ciutadana, ha demostrat que només li ha interessat que els veïns
de Lleida, participin en els actes de Festa Major. I prou.
Si ara es dona
compte de que cal industrialització, ens podem preguntar en que pensava, quan
posava molt altes les despeses industrials en el municipi, i per tant, les
industries anaven a establir-se a altres pobles de la província i fins i tot a
Fraga.
En quan als
serveis públics, tal vegada intenti municipalitzar tot el que ell ha deixat privatitzat?
Per últim afegir,
que va defensar “la pluralitat del nou
Ajuntament com un actiu”. En tot cas, quan diu pluralitat, deu voler dir al
menys, que tots els diversos grups polítics que hi ha al Consistori, han de ser
actors o partícips en el Govern Local, la qual cosa entra dins de la lògica més
elemental. Però Ros no està complint el que diu, sinó que fa tot al contrari:
el passat dia 13 de juny, tots els “càrrecs de confiança” de l’alcalde,
col·locats a l’Ajuntament de Lleida, havien d’estar cessats, però segons les
nostres informacions, n’hi ha uns 19 (només en el propi Ajuntament) que encara
no han estat cessats? Aquests càrrecs de
confiança ho són del partit de l’alcalde, però no dels altres sis partits. On
està aquí la seva “defensa de la pluralitat”, Sr. Ros?
També hauríem de
veure, si aquests 19 càrrecs de confiança, rebran el seu sou fins al dia 13, o
si pel contrari cobraran fins al dia 30 de juny? Perquè aleshores, potser sí que podríem
començar a parlar de malversació de fons públics.
I ja ho saben tot
això els 6 grups de l’oposició?
Etiquetas: lsnovpropostdroscalcal
# entrada de Redaccio : 7:30
Suscribirse a Entradas [Atom]