sábado, 30 de mayo de 2015
El llapis impertinent
viernes, 29 de mayo de 2015
Col•laboradors
Un
jubilado molestoso
Antonio Moreno, un ingeniero sevillano jubilado se embarcó
en su lucha personal y de momento, les ha costado a las empresas eléctricas más
de 500 millones.
Nadie puede negar que Moreno sea todo lo contrario a un pasota.
Me parece un ejemplo inmejorable de lo que debe ser en mi opinión, un
ciudadano, alguien que además de su trabajo y si conoce bien el tema, plantee
batalla a los poderosos defendiéndose de injusticias e ilegalidades, teniendo
muy presente que pelear por los demás en estos temas, es también luchar por uno
mismo.
El ingeniero comenzó con su batallita en 1990, cuando era
empleado de la empresa Landis & Gyrs, una de las principales fabricantes de
contadores de luz. En esas fechas tuvo que acompañar a un superior, asistiendo
a una reunión en la sede de UNESA (patronal de las eléctricas). Según explica
Moreno, se trataba de un grupo llamado “Grupo Contact”, formado por AEG,
Siemens, Landis & Gyrs, Schlumberger y Metrega, era en esencia según pudo
ver, un encuentro con un objetivo claro, repartirse el mercado de contadores.
Se pactaron los precios, de forma que cada compañía tuviera su cuota de
mercado.
Los tejemanejes del grupo indignaron al ingeniero, quien se
negó a participar en cualquier otra reunión por considerar que se tomaban
acuerdos, que atentaban contra la libre competencia. La empresa alertada de su
oposición a estas prácticas, le despidió de forma fulminante en 1994. Por aquél
entonces, Moreno ya había sustraído del departamento de ventas de su empresa,
una carpeta, que tenía pegada la etiqueta como “Grupo Contact” y la había
depositado en un Juzgado de Guardia de Sevilla. La documentación aportada
presentaba indicios sobre un supuesto amaño de mercado.
El Juzgado instó el registro judicial de Landis & Gyrs,
pasando el asunto a la Unidad de Delitos Económicos de Sevilla y más tarde, a
la Comisión Europea, quien tuvo a bien enviar a Sevilla, siete inspectores para
revisar los más de 100.000 documentos incautados en el registro.
Tras cuatro años de trámites judiciales, el asunto se
archivó al no “hallarse delito en las actuaciones”, pero Moreno sostiene, que
varios documentos clave en la investigación, se perdieron en el camino que va
entre la policía y el juzgado. Lo cual tiene su miga.
Esta pérdida de documentos alertó al ingeniero colegiado nº
598 en el Colegio Oficial de Ingenieros de Andalucía, que acabó convencido de
que existía una connivencia corrupta entre los poderes judicial, político y
económico. No tenía ninguna duda, de que algo olía a podrido en las eléctricas,
por ello desde hace 20 años, Moreno se sienta cada día ante un montón de
documentos, repasa “boes”, investiga tarifas y relee sentencias, con la
intención de investigar al sector que intentó pervertirle con sus tejemanejes.
El ingeniero estaba completamente solo, ante las presuntas
irregularidades de las eléctricas pero las fue detectando y las ha ido
publicando en su página EstafaLuz, además ha estado litigando por catorce
irregularidades en la factura de la luz. Endesa le puso una demanda pero a
finales del año pasado la Audiencia Provincial de Madrid, la archivó condenando
en costas a la eléctrica.
En 2002, con sus escritos y demandas, consiguió que las
eléctricas tuvieran que rebajar un 10% el alquiler de contadores y que su
incremento de precio estuviera paralizado hasta el día de hoy. Esto les supone
a las eléctricas, un menoscabo de unos 200 millones.
Después, Moreno evitó con una de sus demandas, que Endesa se
embolsara en 2010, unos 117 millones (que nos ahorramos los ciudadanos) al
intentar cobrarnos 9 euros a cada contador de nueva generación, cuando la orden
ministerial para modernizar contadores lo prohibía. Sumando lo que dejó de
ingresar Endesa, a lo dejaron de ingresar otras compañías, asciende a 300
millones.
Reitero que me parece un ejemplo inmejorable de ciudadanía,
el hecho de que alguien se dedique de forma altruista, a defender los
intereses de sus paisanos; si en este país tuviéramos un centenar de ciudadanos
como él, otro gallo nos cantara.
Etiquetas: unjublamolestos
# entrada de Redaccio : 8:16
jueves, 28 de mayo de 2015
La Tira
Lletges sospites
d’enxufisme a la Paeria
Segons un escrit
presentat a traves del Registre, per la Secció
Sindical de la Confederació General del Treball (CGT) a l’Ajuntament de Lleida,
que ens han fet arribar, denuncien unes lletges sospites d’enxufisme, tant en
el propi Ajuntament com en les set empreses o ens públics que allí es
relacionen.
I en aquest cas,
aquest enxufisme, a canvi de què seria?
Sí és cert com es
comenta, que les persones enxufades serien més d’un 20% dels 1.700 persones que
treballen a l’Ajuntament en totes les àrees, inclosos els ens públics,
realment es confirmaria (però ara des de
dintre del mateix Ajuntament) el títol d’un article que fa temps van publicar: “L’Ajuntament de l’enxufament”.
Hem sentit a dir,
que l’alcalde Ros està molt disgustat pels mals resultats electorals i es
mostra molt contrariat, és més, expressa a qui el vol escoltar, que no sap que
ha pogut passar.
Doncs si no ho
sap, pot fer com diu aquell, que es miri al mirall i ho sabrà.
A més a més, no
sabem de que s’estranya, quan ell era dels que promovien “el dret a decidir”, doncs miri, els ciutadans
hem decidit donar-li un fort correctiu.
==================================
Missatge de
27/05/2015
Asunto: CGT V
Ens Públics
La Secció Sindical de la CGT de l’Ajuntament de
Lleida, lamenta el silenci de les altres seccions sindicals, davant les
denúncies d’endollisme a la Paeria, no entenem com fets tan greus no mereixin
la més expressiva protesta per part dels representants dels treballadors
i treballadores d’aquesta casa.
En uns moments de crisi econòmica tan brutal,
no es pot mirar cap a una altra banda, ignorant que amb aquestes contractacions
immorals, estem perjudicant i ficant en perill el futur dels llocs de treball i
dels salaris de la majoria.
Per tant la CGT no firmarem cap conveni de
col·laboració en matèria de recursos humans amb els actuals representants
polítics i càrrecs de confiança, per manca de confiança en aquestes persones,
que permeten aquestes irregularitats i que a més a més, permeten la seva
habilitació econòmica.
No ens aturarem fins que la transparència i la
igualtat d’oportunitats, siguin les eines que dominin el comportament en l’àrea
de personal del Ajuntament de Lleida i els seu organismes públics.
Salut,
CGT
Confederació General del Treball
Ajuntament
de Lleida
===================================
CONFEDERACIÓ GENERAL DEL
TREBALL
FEDERACIÓ INTERCOMARCAL DE LLEIDA
Avda. Catalunya, 2,
8ª planta - 25002 - LLEIDA.
Tel. 973 275 357
Fax.
973 271 630.
e-mail: cgt@paeria.es www.cgtlleida.org
La Secció Sindical de la CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL
(CGT)
de l’Ajuntament de Lleida
Sol·licita
:
1.- Que certifiqui que les Sres. Inmaculada Gatnau
Roca i Maria Rosario Molins Elizalde han estat contractades per prestar els
seus serveis al Parc Científic i Tecnològic de Gardeny i també que ens informi
del càrrec professional que ocupen i del nivell de retribucions que reben.
Dades que en cap moment s’han ficat en coneixement de la representació sindical
en les dates de la seva contractació, es dir s’han fet de forma oculta.
2.- Per tant li demanem també en el present escrit
que se’ns informi de les persones que presten els seus treballs amb
retribucions a càrrec dels pressupostos de l’Ajuntament i/o de
les seves empreses públiques que a continuació es detallen:
* Parc Científic i Tecnològic de Gardeny
* Empresa Municipal d’Urbanisme
* Institut Municipal d’Ocupació
* GlobalLleida
* Fundació del Paisatge Urbà
* Fundació del Teatre de la Llotja
* Centre de Convencions i Negocis.
La sol·licitada relació de persones també haurà de
contenir la classificació professional, el nivell de retribucions i sobretot la
forma d’accés al lloc de treball, que donada la precària situació de les
famílies amb el problema de l’atur, és molt important.
3.- Que s’aturi la transformació d’un lloc de
treball de funcionari amb habilitació de caràcter estatal per una plaça de
llicenciat amb Dret. Així com qualsevol altra plaça, fins que no s’aclareixi
l’actual situació irregular que en matèria de recursos humans es manté en
aquest Ajuntament, sobretot després de les sentències judicials existents.
Atentament,
Secció
Sindical CGT Ajuntament de Lleida
Lleida, 27 de maig de 2015
Esther Reig
Crusells - Responsable Pla Estratègic RRHH
Etiquetas: lletgsospidenxufpaeria
# entrada de Redaccio : 1:04
miércoles, 27 de mayo de 2015
El Confidente
Datos
sobre la tasa del umbral de riesgo de pobreza
El Instituto Nacional de Estadística publicó ayer un
informe, como “Encuesta de Condiciones de Vida 2014”, con unos datos que
ciertamente parecen muy inquietantes.
Este Instituto que es un ente oficial, llega a la conclusión
de que uno de cada cinco españoles, el 22,2%, vive con menos de 7.961 euros al
año. Es decir, sitúa “el umbral de riesgo de pobreza”, para un hogar con una
sola persona, en estos 7.961 euros.
El informe publica una serie de datos relacionales, que dan
una imagen de cómo funciona el país, entre ellos:
“Evolución de los
ingresos medios”
2009 = 29.634 €
2010 = 28.206
2011 = 27.747
2012 = 26.154
“Tasa de riesgo de
pobreza por nivel de formación alcanzado”
Educación superior
10,2
Educación secundaria segunda etapa 19,7
Educación primaria o inferior 24,8
Educación secundaria primera etapa 29,1
Toda la población 14,8
“Tasa de riesgo de
pobreza por tipo de hogar”
Hogares de una persona
20,7
Dos adultos sin niños dependientes 14,8
Otros hogares sin niños dependientes 15,6
Dos adultos con niños dependientes 25,8
Otros hogares con niños dependientes 30,7
Un adulto con niños
42,00
Toda la población
22,2
“Tasa de riesgo de
pobreza por relación con la actividad”
Jubilados 9,0
Ocupados 14,2
Otros inactivos 23,9
Parados 45,1
Toda la
población 20,7
“Tasa de riesgo de
pobreza por nacionalidad”
Española 18,4
Extranjera (UE) 35,7
Extranjera (resto del mundo) 55,4
Toda la población
22,2
Si estos datos facilitados por un organismo oficial, que
deben ser objetivos, los ponemos junto al discurso del gobierno, quien sostiene
que la economía funciona, solo puedo llegar a la conclusión de que la mejora en
la economía llega para las grandes empresas, pero vistos los datos, no llega
para los ciudadanos.
Que la evolución de los “ingresos medios” siga una clara
tendencia a la baja, tiene que ver, con que desde el principio de la crisis,
los sueldos han bajado una media de un 25%. Mientras, paralelamente, los gastos
de luz, gas, impuestos, agua etc., no han dejado de subir; son las grandes
empresas para las que hay una mejora en la economía.
Se ha reducido nuestros sueldos y pensiones, pero hemos
tenido que hacer frente a mayores gastos.
Es decir, desde el gobierno se ha permitido a través de una
reforma laboral una reducción de sueldo, pero también se ha permitido una
elevación del precio de los gastos corrientes en tiempo de crisis, lo cual no
indica precisamente, una gran sensibilidad hacia las clases medias y bajas, que
son las que más han sufrido con la crisis. Por tanto no hace falta que el
gobierno del PP, siga buscando causas ocultas en los malos resultados electorales
que obtuvo el domingo pasado, no hace falta que contrate sesudos investigadores
para buscar dichas causas, aquí las tiene en su propio informe, en la “Encuesta
de Condiciones de Vida 2014”, donde se dice que uno de cada cinco españoles se sitúa
en “el umbral de riesgo de pobreza”, para un hogar con una sola persona.
Traducido a un lenguaje
sencillo, podíamos decir que el crecimiento económico español lo estamos pagando
los ciudadanos que más sufrimos con la crisis.
Etiquetas: datsobtasriesgpob
# entrada de Redaccio : 8:39
martes, 26 de mayo de 2015
Des de la meva finestra
Ressaca electoral
Ens van anunciar repetidament,
que amb Podemos i Ciutadans hi hauria una explosió tremenda que no hem vist,
però de tota manera, els seus bons resultats, alteren el panorama polític de
tal forma, que aconseguiran canviar certes coses.
Han estat unes eleccions, municipals i autonòmiques atípiques, potser aquesta anormalitat, ja formi part dels canvis.
Han estat unes eleccions, municipals i autonòmiques atípiques, potser aquesta anormalitat, ja formi part dels canvis.
Les causes dels
canvis les podrem trobar en aquelles multituds de ciutadans, conegudes com 15M,
que començant en la Puerta del Sol, protestaven en les nostres places. Un
moviment que sempre va dir que simplement tenia vocació de ser un revulsiu o
una llarga protesta, que no volia tenir portantveus i que no es presentaria a
les eleccions. Ara veiem que desapareguda la protesta, tenen portantveu i que
es presenten a les eleccions.
La gran
fragmentació dels resultats electorals, pot fer que llistes guanyadores en
certes demarcacions, acabin perdent i que per contra, llistes que han perdut,
acabin guanyant en aconseguir el govern.
Qualsevol diria,
que estem entrant en l’inestable model parlamentari italià.
Ens van dir, que
els partits emergents escombrarien el bipartidisme en aquestes eleccions, una
predicció que no s’ha complert ja que entre els dos partits grans, PP i PSOE
sumen encara el 52%. I de moment hem ampliat el concepte, passant del
bipartidisme al tetrapartidisme.
Per grups, ens
trobem que el PP (que es dona una forta patacada) perd globalment 2,5 milions de
vots amb respecte al 2011, mentre que el PSOE treu resultats pitjors encara que
al 2011, una altra cosa és, que ara pugui aconseguir pactes, que el puguin dur
a ser opció de govern.
Recontant
idearis, veiem que l’esquerra guanya a la dreta, encara que el PSOE no guanyi
al PP i que pràcticament totes les opcions de govern, passen per pactes a dos,
tres, quatre o a cinc bandes. Aquesta situació gens estable, pot acabar
rebentant en qualsevol moment. Els acords, les convergències forçades, els
personalismes i els interessos, no són elements que facin augurar, que tot serà
com una bassa d’oli.
Una cosa es l’eufòria
de les places, una altra és la còmoda crítica feta des de l’oposició i una
altra cosa molt diferent, és gestionar la realitat d’uns acords de govern.
La versió oficial
ens diu, que els dos partits emergents, Podemos y C’s, han irromput amb força
degut a la crisi que patim. Però també ens podem preguntar, si molta culpa no
la tenen els partits tradicionals, amb la seva insensibilitat i el seu immobilisme
davant les protestes ciutadanes: la prepotència que han demostrat al no voler
rectificar els seus hàbits viciats de tants anys, també ha de tenir un preu.
Etiquetas: ressacaelectoral
# entrada de Redaccio : 1:16
lunes, 25 de mayo de 2015
La Tira
Ros es pega una bona morrada electoral
Ha estat molt, el
mal govern de la ciutat que ha portat Ros en la seva etapa com alcalde de
Lleida, el que passa és que fins aquests últims quatre anys, el ciutadans de
Lleida no s’han pres seriosament, els indicis sobre irregularitats que alguns denunciàvem.
Ara, en veure que qui també denunciava era la seva primera tinent d’alcalde, la
percepció sembla haver canviat i ha acabat passat factura.
I segurament ara,
en veure els mals resultats que suposen la seva davallada electoral, ciutadans
que per la raó que sigui, els hi costava encara dubtar de la labor de govern de
Ros, el poden acabar veien com algú que s’hauria d’apartar de la institució, no
només per les seves males formes de govern, per la seva prepotència (cosa que
ha quedat molt visible en els debats), sinó que també, per les dues
investigacions que sobre ell es porten a terme en la Fiscalia Anticorrupció.
Totes aquestes qüestions,
no són pas un motiu petit, sinó que en països europeus avançats, com poden ser,
Dinamarca, Holanda, Alemania, Anglaterra, etc, per només una qualsevol d’elles,
Ros ja s’hauria vist obligat a abandonar el seu càrrec immediatament sense haver
d’esperar unes eleccions.
La baixada del
PSC a Lleida, suposa ni més ni menys, que la pèrdua de la meitat d’escons en el
Consistori, una proesa ben negativa per un alcalde, i més per un alcalde, que
en els debats electorals, ens va repetir un grapat de vegades, que tot ho havia
fet molt bé. Es clar que també fa afegir algunes mentides, com dir que l’Ajuntament
no podia demanar una baixada del valor cadastral per rebaixar el rebut de l’IBI,
quan molts sabem, que llei en mà, sí es pot fer i només ho ha de sol·licitar l’Ajuntament.
Una altra fal·làcia
que li vam veure a Ros, és rebaixar-nos una mica el valor cadastral, per apujar-nos
desprès el coeficient, amb la qual cosa, el preu del rebut queda igual.
Així doncs, la
morrada de Ros ha estat d’antología, digui avui ell el que digui, en les seves
declaracions.
Pot ser que ara
els poders fàctics de la ciutat, com poden ser algun diari, alguna empresa
constructora, o sense anar més lluny, els vots captius, estaran desitjant que
Ros pacti amb no se sap qui, per tal de que les coses puguin continuar com han
estat durant 35 anys, però no està tan clar que sigui tant fàcil.
L’únic que sembla
podria tenir a l’abast, fora pactar amb CiU, es a dir 8 + 6. Però aquí cal
calibrar dos variables: primer si a CiU li pot interessar el pacte, amb tot el llast
que això suposa i segon, que Ros no és la persona més adequada per a conviure
amb pactes: li agrada massa posar-se la gorra de plat.
Una altra
possibilitat que es podria donar, és que Ros a la vista dels resultats i al·legant
precisament aquests mals resultats, presentés la seva dimissió i abandonés la política.
Bon favor que li faria a la ciutat de Lleida.
=====================
Resultats electorals a Lleida ciutat
PSC = 8
CiU = 6
C’s = 4
ERC = 3
PP = 2
CUP = 2
Comú = 2Etiquetas: rosespegbonamorrada
# entrada de Redaccio : 1:30
sábado, 23 de mayo de 2015
El llapis impertinent
Divendres de campanya electoral, a dos dies de
les eleccions
Etiquetas: llap 0240
# entrada de Redaccio : 9:09
viernes, 22 de mayo de 2015
Des de la meva finestra
El canviant socialisme 2.0
Estem vivint en
uns temps on res sembla immutable, on tot sembla molt canviant, o si més no, en
el que els canvis són molt més accelerats que de costum, uns temps en
definitiva, on la certesa, o en certa manera la predicció sobre el que pot
passar, és un bé escàs.
La sacsejada
social de la crisi, va fer un intent de trencar el sistema: el moviment dels
indignats es va dedicar profusament a posar
en qüestió el model.
Desprès, el
moviment indignats es va anar esvaint amb el temps, però sempre hi ha algú que està
a l’aguait d’una oportunitat.
El socialisme
2.0, basat en el cabreig ciutadà, va començar a reclamar amb força el seu espai
i es va llençar a la sorra política amb total legitimitat. En les eleccions
europees de ara fa un any, la experiència els va sortir profitosa.
La següent fita
la van posar mirant l’escenari de les eleccions greges: el socialisme 2.0 grec,
havia de ser el mirall on s’havien de veure reflectits els anhels i les
propostes revolucionaries de la nova doctrina política, de la que havíem de
prendre bona nota, els ciutadans cabrejats espanyols, però també els d’altres
països europeus.
El messiànic
Iglesias, van pronosticar que a Grècia començaria un nou temps, el de l’Europa
insubmisa, capitanejat per Tsipras com un nou Leónidas, que des de les
Termopilas del Parlament, instaria a la rebel·lió dels nous espartants de
l’esquerra, plantant cara al seu enemic, el neoliberalisme austericida.
El resultat de
tot, és que Tsipras va aconseguir guanyar les eleccions i arribar a la
Presidència del país. Des d’allí, ell i el seu ministre estrella Varoufakis,
s’han dedicat a desafiar repetidament a la Unió Europea, pel sol fet, de que
Grècia té molts deutes i que gran part dels creditors estan en la UE.
De fet,
molestar-se amb qui t’ha deixat diners per sortir de la dificultat, resulta ser
un plantejament ben poc entenedor, al menys de que tot plegat no siguin més que
excuses de mal pagador.
En aquests
moments, ni Grècia ha fet la revolució promesa, es a dir, ni han deixat de
reconèixer el deute, ni han deixat de pagar els terminis als creditors, ni ha
abandonat l’euro, ni ha sortit de la UE i l’únic que estan fent ara, és
suplicar a la eurozona un altre tram de l’ajuda per a poder seguir pagant
deutes.
Si bé tot pot
acabar sent possible, ja que estem en uns temps ben convulsius, el cert és que
fins ara, els desafiaments socialistes 2.0 grecs, han quedat en implorar un nou
tram d’ajuda.
Aquest era el
model, que ens volien vendre aquests nous socialistes de Podemos?
Sembla ser, que
en el nostre país els ciutadans ja els hi han pres la mida, ja que en les
eleccions andaluses del passat març, van treure molts menys vots dels que les
enquestes els hi donaven.
El seu líder
Pablo Iglesias que va dir fa un any que ja es veia com a President de Govern, si
és honest haurà d’admetre ara que veia visions.
De moment, el
cert és que mai hem vist un President de Govern, ni aquí ni en altres països
europeus que porti “coleta”, ni que tingui la seva estètica.
Dir també, que quan
un partit que té com a lema allò del “Sí,
se puede”, no fa més que certificar la ambigüitat i la fal·làcia com a
model. Vull dir, que tot no es pot: no es pot robar com han fet alguns partits
dels que han estat al poder, però tampoc es pot fer tot el a un li sembli, hi
ha unes necessitats socials que s’han de finançar a traves d’un pressupost que
parteix necessariament d’uns ingressos anuals. El que no es pot fer, és estirar
més el braç que la màniga o gastar per sobre dels ingressos, com va estar fent
Grècia abans de ser rescatada per la UE.
Ja sé que estem
en uns temps de grans canvis, perquè fins i tot, només començar ja canvia el
socialisme 2.0, però voleu dir, que els canvis arribaran tant lluny com diuen tots
aquests?
Etiquetas: elcanviantsoci20
# entrada de Redaccio : 1:15
jueves, 21 de mayo de 2015
Col•laboradors
Cuando acabas
de beber un refresco
Un consejo del Prof. Dr. Carlos
Alexandre Fett, Profesor de Nutrición de la Facultad de Educación Física, en la
Universidad Federal de Mato Grosso (Brasil)
LO QUE SUCEDE CUANDO ACABAS DE BEBER UNA LATA DE REFRESCO
Primeros 10 minutos:
10 cucharadas de azúcar te golpean tu cuerpo, un 100% del total recomendado diariamente. No vomitas inmediatamente por el dulce extremo, porque el ácido fosfórico corta el gusto.
20 minutos:
El nivel de azúcar en la sangre explota, provocando un chorro de insulina. El hígado responde transformando todo el azúcar que recibe en grasa (Es mucho para este momento en particular).
40 minutos:
La absorción de cafeína está completa. Tus pupilas se dilatan, la presión sanguínea sube, el hígado responde bombeando más azúcar en la corriente sanguínea. Los receptores de adenosina en el cerebro son bloqueados para evitar mareos.
45 minutos:
El cuerpo aumenta la producción de dopamina, estimulando los centros de placer del cuerpo. (Biológicamente, funciona como con la heroína).
50 minutos:
El ácido fosfórico empuja calcio, magnesio y zinc hacia el intestino grueso, aumentando el metabolismo. Las altas dosis de azúcar y otros edulcorantes aumentan la excreción de calcio en la orina, o sea, en cierta manera estas orinando tus huesos, una de las causas de la Osteoporosis.
60 minutos:
Las propiedades diuréticas de la cafeína entran en acción. Orinas. Ahora está garantizado que eliminarás más calcio, magnesio y zinc, de los cuales tus huesos necesitarían.
10 cucharadas de azúcar te golpean tu cuerpo, un 100% del total recomendado diariamente. No vomitas inmediatamente por el dulce extremo, porque el ácido fosfórico corta el gusto.
20 minutos:
El nivel de azúcar en la sangre explota, provocando un chorro de insulina. El hígado responde transformando todo el azúcar que recibe en grasa (Es mucho para este momento en particular).
40 minutos:
La absorción de cafeína está completa. Tus pupilas se dilatan, la presión sanguínea sube, el hígado responde bombeando más azúcar en la corriente sanguínea. Los receptores de adenosina en el cerebro son bloqueados para evitar mareos.
45 minutos:
El cuerpo aumenta la producción de dopamina, estimulando los centros de placer del cuerpo. (Biológicamente, funciona como con la heroína).
50 minutos:
El ácido fosfórico empuja calcio, magnesio y zinc hacia el intestino grueso, aumentando el metabolismo. Las altas dosis de azúcar y otros edulcorantes aumentan la excreción de calcio en la orina, o sea, en cierta manera estas orinando tus huesos, una de las causas de la Osteoporosis.
60 minutos:
Las propiedades diuréticas de la cafeína entran en acción. Orinas. Ahora está garantizado que eliminarás más calcio, magnesio y zinc, de los cuales tus huesos necesitarían.
A medida que la onda baja sufrirás un choque de azúcar. Te pondrás irritado. Ya habrás eliminado todo lo que estaba en el refresco, pero no sin antes haber eliminado con ello, minerales que necesitará tu organismo.
¿Y esto se lo dan a beber a los niños?
Por eso existen a tan corta edad niños con diabetes
y obesidad, EVITA darles refrescos ¿De verdad amas a tus
hijos?
Es muy
conveniente para la salud de tus hijos, que antes de darles refrescos pienses
en esto.
Si no puedes evitarlos, modera su ingestión
Prefiere AGUA o jugos naturales. Tu cuerpo lo agradecerá.
Etiquetas: cuanacabdebeunrefr
# entrada de Redaccio : 0:53
miércoles, 20 de mayo de 2015
La Tira
Una Llotja cada cop més lletja
Ja fa temps, que
la CUP va portar a la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona, el finançament de la
Llotja.
Recordem que
oficialment, l’Ajuntament va vendre un pati adjacent a la Llotja a l’empresa
Cerbat, avui dia desapareguda a corre-cuita i segons tenim entès, fins i tot,
donada de baixa del registre mercantil.
La explicació oficial de Ros era: l’Ajuntament era propietari d’una
parcel·la a traves de Mercolleida on s’hi feia el mercat dels pagesos.
L’Ajuntament venia a Cerbat el pati per a fer dues torres de pisos d’alt
standing (que mai s’han fet), per 49,5 milions d’euros, import destinat a
finançar la construcció de la Llotja.
Segons tenim entès, l’empresa constructora va cobrar però no va acabar
l’obra. Aleshores es va tenir de contractar una altra empresa per acabar l’obra.
Una empresa que casualment, fa moltes obres públiques per Lleida, per tant
forçosament hi ha d’haver un sobrecost important, que Ros sempre ha amagat. Fins
i tot, hem sabut de certes sospites segons les quals, l’enorme sobrecost que
suposa pagar a termini la construcció de la Caserna de la Guardia Urbana,
construïda casualment per la mateixa empresa, podria suposar el pagament de
l’acabament constructiu de la Lloltja.
De moment no hem pogut saber encara, quan va costar realment la Llotja,
llevat de que en un moment donat, quan va ser criticada aquesta qüestió per CiU,
Ros molt molest, va contestar que “La
Llotja no havia costat un euro als lleidatans”. En tot cas, una explicació
que ve a ser una mentida com la copa d’un pi.
Ara hem sabut que la Fiscalia Anticorrupció investiga des de fa temps el
tema del finançament de la Llotja. Aquest finançament immobiliari, és una de
les 16 irregularitats que el Fondo de Restructuración y Ordenación Bancaria (FROB) ha denunciat a la
Fiscalia Anticorrupció, qui va obrir una investigació.
La querella de la CUP, es basava en una denuncia de la revista “La Quera”,
quan comentava que “el solar no valia ni una cinquena part del preu pagat per
la entitat”. La CUP explica com l’informe
de la Fiscalia Anticorrupció que els hi ha estat notificat, demana que la causa
de la Llotja, no s’obri juntament amb la causa dels sous, sinó que sigui
investigada en un procediment apart.
Per tant segons aquest informe, sembla que de moment, Ros està certament
sent investigat per les denuncies de Camps, que no semblen pas portar camí de
ser arxivades.
Sembla evident, el modus operandi del finançament de la Llotja, que podria
ser aquest: Catalunya Caixa deixa un crèdit a l’empresa Cerbat, dels 49,5
milions d’euros per pagar la compra del pati annex a la Llotja, el crèdit no el
torna ningú i acaba formant part del forat immobiliari o “actius tòxics” de
Catalunya Caixa.
Es clar, que en aquest cas, cabria preguntar-se: es va autoritzar per part
de Catalunya Caixa, donar el crèdit de 49,5 milions, amb la convicció de que mai serien tornats? I en tot cas,
què hi podria haver darrera d’aquesta intencionalitat?
Recordem que Catalunya Caixa va tenir de ser rescatada amb 12.000 milions
d’euros, a pagar entre tots. Ara la Llotja l’haurem pagat entre tots els
espanyols, incloent també als lleidatans.
Aleshores, des d’aquest punt de vista, seria una gran mentida la que va dir
Ros, sobre que als lleidatans la Llotja no ens havia costat un euro, quan si
que l’hem acabat pagant. Al menys en aquest sentit, Ros seria un trampós. La
mateixa circumstancia que sembla denunciar Camps.
Etiquetas: unallotjcacopmlletj
# entrada de Redaccio : 7:46
martes, 19 de mayo de 2015
Opinió
Lleida a les fosques (6)
“Una societat sense informació és una societat sense
opinió”
Estem davant d’unes
eleccions municipals que marcaran un canvi polític important, sembla, en el
nostre país.
A la nostra ciutat
sembla al contrari que es vulgui passar de llarg d’aquest important canvi democràtic,
i fins i tot l’actual partit que governa a la nostra Paeria amaga tot el que
pot les seves sigles.
Com diu el poeta,
qui perd els orígens perd la identitat, tampoc ens ha d’estranyar massa ja que
el nostre alcalde actual, és especialista en anar canviant de posició segons l’interessa.
Tot sovint em pregunto, si no deu tenir el doctorat en camaleonisme.
Nomes cal
consultar la hemeroteca des de fa un any ençà i veurem les piruetes polítiques
que ens ha ofert, això si, sempre amb la “xarxa” ben col·locada, que no anés a
prendre mal.
Els lleidatans demanem
noves propostes engrescadores, que situïn a la nostra estimada Lleida al lloc on
li pertoca, es dir ser la capital interior de Catalunya i renovar totes les infraestructures i xarxes econòmiques i
industrials, que portin benestar a les nostres dones i als nostres homes.
Així doncs no es
pot amagar que l’Àngel Ros que encapçala la llista del PSC-PSOE al municipi de
Lleida, a part de ser el president del partit dels socialistes de Catalunya que
esta en tot el nostre País en franca decadència, representa també al Partit
Socialista Obrer Espanyol que està en contra de la possible llibertat de
Catalunya del Estat Espanyol, i que personalment està a favor de privatitzar serveis
públics del estat de benestar que tan ens ha costat aconseguir.
No es pot protegir
darrera d’una alcaldia per dissimular la seva ambició i la seva poca aportació durant
aquests últims anys als ciutadans i ciutadanes de Lleida.
Si es mol lleig
amagar els orígens, encara es pitjor amagar un present, tot i emparant-se en un
poder que no es personal seu, sinó que esta al servei de tots els ciutadans de
Lleida.
Àcrato Vidal
Etiquetas: lleidalesfosc6
# entrada de Redaccio : 8:01
lunes, 18 de mayo de 2015
La Tira
Els fets són el que importa,
Sr. Ros
L’alcalde de
Lleida, Àngel Ros, es presenta com a candidat socialista a les eleccions del
proper diumenge, amb una lletja motxilla de retrets, no tant sols fets per
alguns regidors de l’oposició, sinó per la que va ser, la seva primera tinent
d’alcalde durant deu anys.
Els retrets que
li fa l’oposició (i que es veu no s’havia adonat de res fins fa poc),
faltant poc per
les eleccions, poden ser vistos com una qüestió partidista, en canvi els
retrets legals que li va fer la ex primera tinent d’alcalde, són molt més
perillosos per a Ros. Hem de tenir en compte, que es van fer a dos mesos de les
eleccions i seguint la costum, la Fiscalia si no hi veia fonament delictiu, al
poc tenia d’haver anunciat l’arxivament de les diligencies, per tal de no
perjudicar la campanya electoral del denunciat (fa poc hem vist aquest
comportament amb un altre candidat).
La realitat, és
que falten sis dies per les eleccions i aquest anunci no s’ha fet. Una
circumstancia aquesta, que de moment sembla deixar entreveure, que Ros pot
acabar sent imputat per alguna de les qüestions que Camps va denunciar. Sent
cert també, que es comenta sobre una querella per prevaricació contra ell,
instada per altres persones, pel tema de la sentència incomplerta, sobre les
nòmines de l’Ajuntament.
Ros està molt
nerviós per aquestes qüestions, per una problemàtica judicial, que en certa
manera està acabant amb la seva credibilitat i que pot acabar amb la seva
carrera política. Encara que per altra banda, aquesta qüestió res té a veure
amb els resultats electorals del proper diumenge, ja sabem que en aquest país,
la corrupció no passa factura, o si més no, la passa molt tard i encara amb
molta benevolència.
Una qüestió que
sí pot orientar el vot de l’electorat, és la factura de butxaca, és a dir, els
impostos. Sense anar mes lluny, Ros que representa a un partit pretesament
d’esquerres, ens cobra un Impost de Bens Immobles (IBI) que ve a ser el més alt
de tot l’Estat.
No sabem si
aquest impost tant alt, pot tenir a veure, amb que ell ha de cobrar tantes
dietes, tants viatges, regalar tantes corbates, tants dinars, etc etc.
El rebut de l’IBI
va lligat a un coeficient determinat per l’Ajuntament, que multiplicat pel
valor cadastral, determina l’import del rebut de l’IBI (o Contribució Urbana).
Lleida té el valor de rebut més alt de tot l’Estat.
Hi ha coses que
per més que es pensin i repensin, no s’acaben d’entendre: Ros sempre ens ha dit
que és “d’esquerres” i manté l’IBI
més alt de tot l’Estat, en canvi Espe Aguirre, que es diu “de dretes”, proposa que si arriba a ser alcaldessa de Madrid,
baixarà el coeficient del l’IBI al mínim legal, per tal d’ajudar als veïns de
la ciutat a suportar millor la crisi. Diu que ho baixarà des del 0,52% al 0,4%.
També proposa baixar tots els impostos municipals, excepte l’impost de
circulació. Uns plantejaments en definitiva, que vista la difícil situació en la
que es troben moltes famílies, sí que semblen progressistes.
La qüestió rau,
en que el valor dels immobles ha baixat durant la crisi, entre un 30% i un 40%
i si Ros és tan d’esquerres com ens vol fer veure, com podem entendre que ell
no ens hagi baixat al menys, el preu del rebut de l’IBI en aquesta mateixa
proporció?
Vist tot això i
tenint en compte que els impostos municipals no graven més als qui més tenen,
sinó a tots, pobres i rics, tenint en compte de que aquesta decisió política de
Ros, denota una política dretana, ens preguntem si no serà que el partit
socialista, haurà estat fent politiques, tant o fins i tot més de dretes que el
partit popular?
Les politiques no
es mesuren per les etiquetes ni pels discursos, sinó pels fets. En política com
en molts altres àmbits, el que importa són els fets.
Etiquetas: elfetselqueimporsros
# entrada de Redaccio : 1:16
sábado, 16 de mayo de 2015
El llapis impertinent
Estem veient una campanya electoral molt disputada
Etiquetas: llap 0239
# entrada de Redaccio : 0:44
viernes, 15 de mayo de 2015
Col•laboradors
Los ciudadanos también
pagamos las puertas giratorias
Desde tiempos del franquismo, tenemos en este país dos
sectores que han estado muy protegidos y mimados por todos los gobiernos que
han detentado el poder político.
Las eléctricas y la banca, fueron las puertas giratorias que
usaba el franquismo, pero siguen siendo unas de las puertas giratorias que usa
la democracia.
Cierto que me llama la atención esta sutil coincidencia, del
mismo modo que me extraña, que los abusos permitidos a estos dos sectores, no
sean “regañados” por ninguna autoridad judicial independiente. Digo
independiente, teniendo por cierto, que solo puede censurar estos abusos, una
autoridad judicial independiente. Al fin y al cabo, el estamento judicial está
en gran manera para dirimir enfrentamientos y corregir abusos.
Por fin, el Tribunal Supremo ha decidido corregir un abuso
de la banca, declarando abusivos los intereses de demora en préstamos sin
garantías, superiores a dos puntos del tipo de interés pactado en el préstamo.
El Banco Santander, ha visto rechazado su recurso por parte
del Pleno de la Sala Civil del Tribunal Supremo, en el sentido de declarar
nula, la cláusula referente a los intereses de demora, por abusiva.
El tipo de interés que reclamaba el banco era del 10% y el
personal parece escandalizarse por el elevado tipo. ¿Qué dirían si mirando unos
años atrás, vieran que el tipo de interés por demora alcanzaba en algunas
entidades el 29% y ninguna autoridad gubernativa ni judicial lo tildaba de
abuso?
No hace falta comentar, el abuso que supone el precio del
recibo de la luz, siendo el más alto de Europa, cuando desde 2006 ha subido
oficialmente un 69%. Y las autoridades parecen no enterarse de nada.
¿Cómo es posible, que quienes deberían proteger los
intereses de los ciudadanos, finjan no enterarse de los abusos que estos sufren,
aunque estén disfrazados de legalidad?
Etiquetas: lsciudpagamlpuergirat
# entrada de Redaccio : 9:14
jueves, 14 de mayo de 2015
El Confidente
La
crítica a la polución como protesta libertaria
El régimen chino es muy propenso a reprimir cualquier
iniciativa que suponga el cuestionamiento de su sistema. El 10 de junio se
conmemorará el 26 aniversario de las matanzas en la céntrica plaza pequinesa de
Tiananmén.
En ese momento la inflación en China, era del 30% y el
número de desempleados alcanzaba a los 50 millones de personas, lo que en suma
venía a ser una tasa de paro del 5%.
En mayo de 1989 y durante un mes y medio, un gran número de
estudiantes chinos, decidió organizar protestas en la plaza. Oficialmente no
iban contra el sistema, sino que pedían su reforma y que se pusieran los
pilares para erradicar la corrupción. En el fondo pedían libertad.
Pero el entonces presidente, Den Xiaoping, no estaba
dispuesto a tolerar las protestas ni mucho menos los cambios. En un principio y
durante un mes, la cúpula del partido comunista chino, se mostró dubitativa
sobre si se debían permitir o no las protestas. Al final Den Xiaoping hizo
valer su autoridad y lanzó al ejército, con tanques incluidos, a reprimir la
protesta con fuego real.
Según datos de la Cruz Roja China, algo más de 7.000
estudiantes murieron a causa de los disparos del ejército. Algunos
corresponsales europeos titularon los hechos como “Tanques contra la libertad”.
El régimen chino, siempre ha proclamado una de sus grandes
mentiras, el respeto por la ecología, cuando en realidad se está haciendo todo
lo contrario. La gran contaminación en China es muy visible y empieza por un
aire irrespirable, con una neblina permanente sobre Pekín. Pero es que esta
contaminación está teniendo ya unos perjuicios considerables sobre las
personas.
La contaminación del aire (también de las aguas de los ríos)
se ha convertido oficialmente, en el principal motivo de malestar social. No se
puede protestar por la falta de libertad, pero han encontrado un atajo para
poder protestar contra el sistema, mediante la crítica de la permisividad ante
la contaminación. El régimen no admite protestas libertarias, pero admite
críticas medioambientales.
En la última reunión de la Asamblea Nacional Popular y de la
Conferencia Consultiva del Pueblo Chino (CCPPC). Según un conocido miembro del
CCPPC, Chen Jiping, estimó que: "La principal razón de los incidentes
de masas (así denomina el
argot oficial a las protestas) es el
medio ambiente, todo el mundo se preocupa ahora por él". Admitió que
cada año se producen entre 30.000 y 50.000 algaradas de este tipo.
Los opositores civiles chinos, han encontrado en la protesta
medioambiental una salida a sus reivindicaciones, conscientes como son, de que
el actual sistema no hará nada por resolver los problemas medioambientales que están
perjudicando a los ciudadanos.
Es un hecho, que el motor de las actuales reivindicaciones
libertarias en China, se parapeta tras la crítica a la contaminación.
Etiquetas: lcritapolcomprotlibert
# entrada de Redaccio : 8:49
miércoles, 13 de mayo de 2015
Diario de a bordo
Nos
sobran bocazas en la política
El asunto de las elecciones andaluzas anticipadas, a la medida
de la trianera Susana Díaz, puede acabar generando tantos titulares de prensa como
la trama Gurtel.
Ocurre, que para ser un buen estratega, no es suficiente con
llamarse Díaz, como el Cid Campeador, sino que son necesarias otras cualidades,
de las que indudablemente Susana ha demostrado carecer.
¿Cuál es la causa del trampolinazo de Díaz, para encaramarse
a la presidencia de la Junta de Andalucía a dedo -no olvidemos que también intentó ser
secretaria general del partido, a dedo, por aclamación decía ella- ?
Pues sencillamente, que los dos anteriores presidentes,
Chaves y Griñán, tuvieron que abandonar la presidencia por piernas, al sentir
en su cogote el cálido aliento de la justicia por los casos ERES y Cursos de
Formación fraudulentos.
Hacía falta alguien con pocos complejos y arrojo, ante el
marrón que se avecinaba, y la única que levantó el dedo diciendo: yo estoy
dispuesta, fue Susana. Por eso el partido en Andalucía está con ella, porque se
necesita a alguien que no tema ponerse al frente de los problemas, para
intentar sacar al partido del atolladero.
Pero todo esto lo sabe muy bien Pedro Sánchez, el secretario
general del partido, quien por mucho que diga en favor de Díaz –en este momento
quedaría feo hacer lo contrario-, piensa que en la presidencia de la Junta,
hace falta alguien con más carisma y más empaque.
Pero está escrito que los ambiciosos nunca verán colmadas
sus ansias. Y Díaz además de ambicionar la presidencia de la Junta, ambiciona
también la secretaria general del partido. Por ambicionar que no quede.
La estrategia de Díaz, pasaba por asentarse en el despacho
de Tomás Gómez, en Callao, desde donde contando con otras dos federaciones, pensaba
intentar el asalto a Ferraz.
Sánchez que tiene eficaces informadores, ante esta movida
optó por dar un golpe de mano, cargándose con una explicación banal, a un Tomás
Gómez que pocos meses antes, le había apoyado -quizás interesadamente, que todo
cabe en estos lares- a encaramarse en el
pedestal de secretario general.
Díaz convocó elecciones anticipadas, seguramente mal
asesorada, creyendo que una victoria en Andalucía, le podría abrir el camino
hacia Ferraz.
Una vez más, el cuento de la lechera.
Díaz convocó temerariamente, aunque poco más tarde se diera cuenta
del error, pero ya no cabía rectificación posible.
La presidenta en funciones, ha conseguido los peores
resultados electorales del partido en estas autonómicas, por lo que este dato
resulta irrefutable. Susana puede achacar los malos resultados a muchos
factores externos, pero los resultados están ahí y lo que cuenta en unas
elecciones, son los resultados.
Díaz ha visto denegada su investidura por dos veces y
seguramente la verá denegada nuevamente el próximo jueves, ante lo cual y para
apartar la culpa de sí, ella ha iniciado otra estrategia, diciendo: “Esto empieza a rozar el ridículo”,
achacando a que Podemos y Ciudadanos hacen una pinza con el PP contra Andalucía,
que para decirlo todo, es el mismo planteamiento que en su día hacía Pujol; me
atacan a mí por el agujero de Banca Catalana, luego atacan a Cataluña.
Creo que en algo tiene razón la presidenta: la situación
empieza a rozar el ridículo, pero quien hace el ridículo no son los otros
grupos de la Cámara, sino ella.
En primer lugar, Podemos y Ciudadanos no hacen una pinza –si
es que la hacen- en contra de Andalucía, sino contra ella. Saben que Díaz no ha
sabido agradecer de ninguna manera, el apoyo recibido de IU para su primera
investidura. Han visto cual ha sido su forma de romper el pacto con IU y saben por
tanto, que no es de fiar, pero hay algo más: ellos exigen -y están en su derecho- una serie de condiciones para pactar con el
PSOE; que Chaves y Griñán desaparezcan de sus actuales cargos, entre otras
cosas. Pero pasan los días y Díaz no da ningún paso para colmar las exigencias
de los demás grupos del Parlamento, en consecuencia, todo sigue como el día 23
de marzo.
La realidad, es que Díaz no consigue el apoyo de PP, C’s,
IU, o de Podemos, por más que lo intenta. Otro problema para una candidata a
presidenta, es que no s capaz de ponerse de acuerdo con ninguno de los otros
cuatro grupos de la Cámara.
¿Qué dirá, si los otros cuatro grupos retorciendo la
demagogia, le exigen públicamente, que se ponga de acuerdo con ellos, por el
bien de Andalucía?
Ciertamente el
problema de Díaz para conseguir su investidura no está en los demás, el
problema está en ella misma. Con su decisión, ha resultado ser un buen
ejemplo de aquello que decían: ir a por lana y salir trasquilado.
Si tiene bemoles, les puede explicar ahora a los andaluces, que a ella le ha fallado la estrategia una y otra vez. Y que por tanto, no es una buena
candidata para presidir la Junta de Andalucía. Tener el don de la charlatanería
no es suficiente, hacen falta argumentos sensatos y sobre todo, hechos. Nos
sobran bocazas en la política.
Mijail
Etiquetas: nsobrnbocelpol
# entrada de Redaccio : 8:08
martes, 12 de mayo de 2015
La Tira
Portar claca, també es una farsa
En arribar al mes
de maig, arriba a Lleida la Festa Major: actes populars, veïns de Lleida al
carrer i cada quatre anys, la festa coincideix amb la campanya electoral de les
municipals.
Hem pogut veure
aquest any, com en els actes de la Festa Major, quan apareixia l’alcalde, un
grup de persones l’aplaudien sense cap motiu. En fi, és una cosa que no havíem
vist mai, quan el màxim que havíem vist, és com en acabar els focs artificials,
hi havia gent que aplaudia, però res més.
Els aplaudiments
a alcalde sense cap motiu, que hem vist aquest any en els actes de la festa,
podrien donar a entendre (és el que es pretenia), que l’alcalde té un gran
recolzament popular.
Amb gran sorpresa
per la nostra part, hem pogut comprovar com una confidència que vàrem tenir la penúltima
setmana d’abril, era confirmada pels fets. Una persona del partit de l’alcalde,
ens va dir molt molesta, que els havien telefonat, dient-los que havien d’acudir
als actes on assistia l’alcalde per a fer de “claca”, es a dir de "palmeros".
Perdoneu que ho diguem
clar, però ens sembla que avisar als militants del partit, perquè vagin als
actes a fer de claca, ens sembla un teatre i una farsa per enganyar als veïns
de Lleida.
Un cop més, el
personatge Ros queda ben retratat. Si tot el que sap fer per esgarrapar un
grapat més de vots, es aquest simulacre, potser que s’ho faci mirar.
Ja sap ell, que
per a tenir molts vots en les properes municipals, el que tenia que haver fet
és solucionar els problemes de ciutat en comptes de augmentar-los. A tall d’exemple,
ens podia haver rebaixat l’IBI, quan ja sabem que és el més alt de tot l’Estat.
Rebaixat el preu de la recollida d’escombraries, del subministrament d’aigua,
quan sabem que l’aigua a l’Ajuntament no li costa res, o no canviar les línies
dels autobusos, una decisió que ha generat molts descontents, sobretot entre la
gent gran.
Ens preguntem, si
en el cas de que la Fiscalia Anticorrupció decideixi querellar-se judicialment
contra l’alcalde (cosa no impossible) i el jutge el cridi a declarar, Ros també
acudirà al jutjat amb la seva claca de recolzament?
En tot cas,
generar un servei de claca mòbil, per començar a arrancar aplaudiments per a no
res, simplement per a simular un gran recolzament popular, ens sembla
depriment, però també una farsa. Una més. Quina paciència cal tenir a Lleida
amb aquest Ajuntament.
Etiquetas: portclactsunafars
# entrada de Redaccio : 8:06
lunes, 11 de mayo de 2015
El llapis impertinent
Comença la campanya electoral, enmig d’un
grapat d’escàndols politics: casos, Casinos, Noos, Gürtel, Palau de la Música, família
Pujol, Matas, Pretoria, Mercuri, Púnica, Eres i cursos de formació andalusos, Monedero,
Errejón, Ros, Rus, etc
Etiquetas: llap 0238
# entrada de Redaccio : 9:01
Suscribirse a Entradas [Atom]