miércoles, 3 de junio de 2015
Des de la meva finestra
De vegades, uns saltadors
de lleis donen lliçons de cinisme
Quan al 1980, Pujol va guanyar les primeres eleccions, va anomenar al seu
amic Lluis Prenafeta, Secretari General de Presidència, càrrec que va ocupar (amb
tot el que això comporta) fins al 1990 quan va dimitir.
Prenafeta acaba de comparèixer davant la Comissió d’Investigació per Frau
Fiscal del Parlament, on se li han fet algunes preguntes incòmodes, que ell va
contestar a la seva manera.
Va defensar la seva trajectòria com a Secretari General de Presidència de
la Generalitat, assegurant que mai va barrejar la seva activitat pública amb
els negocis particulars. Preguntat sobre que hi feia aleshores al mig del cas
Pretoria, va contestar que ell no ha comés cap dels delictes que se’l acusa.
I aleshores, si no ha comés cap del delictes, perquè no ha posat una
querella per prevaricació contra el jutge Garzón, que el va imputar i
empresonar durant una temporada?
Va manifestar: “Soc amic de Pujol i
ho continuaré sent, Pujol no es mereix la lapidació de que està sent objecte,
perquè no ha comès cap delicte”.
Es a dir, Pujol va confessar públicament el seu delicte: tenir diners (i
molts) amagats a l’estranger, dels que
no es coneix la seva procedència i fins i tot es sospita que podrien haver
sortit de practiques corruptes.
En qualsevol cas, Pujol es va auto-inculpar i ara Prenafeta ens diu que
Pujol no ha comés cap delicte?
Va dir també, que viu de la seva pensió i que no té diners a l’estranger “perquè ja es va regularitzar”. Un altre
que reconeix que tenia diners opacs a l’estranger, es veu que devia ser una
costum molt estesa, que seguien també, els Pujol, els Mas, i qui sap si no en
sortiran encara més, si un dia es publica el llistat Falciani que té Hisenda.
Al final va acabar confessant que “amb
orgull ho dic”, va cobrar comissions de les empreses estrangeres, Siemens i
Alshtom “que desprès vaig regularitzar”.
Algú es pot creure, que Prenafeta durant aquests deu anys com a Secretari
General al costat de Pujol, no es va assabentar de cap “cosa estranya”, per
dir-ho amb gran benevolència?
No cal pensar massa, per adonar-se de que duran mes de trenta anys, molts
dels nostres polítics, no veien tan malament cobrar comissions per favors, en vagi
a saber vostè, què. Fins i tot és possible, que per alguns, cobrar comissions
il·legals, era considerat una part del sou inconfessable, però part del sou.
Ara, alguns d’ells que no han estat enxampats, es miren estupefactes perquè
s’anuncia un canvi en el sistema, que bàsicament en el fons, no és altra cosa
que criminalitzar i perseguir la corrupció. Ja està bé que això es faci d’una
vegada per totes, però també podem pensar, que es mira només cap a la
corrupció, per intentar desviar la mirada d’allò que és el més important: resoldre
els problemes generals de la gent. Eradicar la corrupció és important, però
resoldre els problemes de la gent, també.
Les declaracions de Prenafeta, les veig com si les fes un professor de
cinisme. Ignoro com acabarà el cas Pretoria, quan el tenen a ell, com un dels principals
protagonistes en l’expedient judicial, però de qualsevol manera, el jutge
Garzón va desemmascarar a un farsant, que d’acord amb tot el que acaba de dir,
no es mereixia de cap de les maneres, haver estat nomenat Secretari General de
la Generalitat, sinó que amb prou feina se’l podia haver nomenat per a fer un treball
d’ordenança, amb tots els meus respectes pels ordenances.
Amb personatges com aquest i la seva camarilla de saltadors de lleis, no
m’estranya que la Generalitat i el país, estiguin com estan.
Etiquetas: dvegunsaltlledllicini
# entrada de Redaccio : 8:15
Suscribirse a Entradas [Atom]