viernes, 8 de mayo de 2015
La Tira
Un alcalde a la defensiva
La publicació el passat dilluns per part del diari El Mundo, d’unes
factures de caràcter personal, en benefici de l’Alcalde, Àngel Ros i pagades
per l’Ajuntament de Lleida, va fer saltar totes les alarmes de l’entorn
d’alcaldia, tant es així que el propi alcalde va sol·licitar al diari que se li
fes una entrevista, on ell es pogués defensar. Ahir va sortir l’entrevista, en
la que defensivament exposa, que veu “tradicional
regalar flors a la esposa de l’alcalde”, “sempre s’ha fet, és una tradició que
existia i que jo no he trencat”.
L’alcalde inicia una nova estratègia, és com dir, si sempre s’ha fet, si el
meu antecessor, Siurana, ja ho feia i ningú va dir res, perquè ara em demaneu
comptes només a mi?
A veure si ho entenem Sr. alcalde: ens esteu dient, que sempre s’ha regalat
flors a l’esposa de l’alcalde, es a dir, es feia ja quan era alcalde el seu
antecessor, i s’ha fet també durant els 10 anys que vos porteu com alcalde?
I la factura de l’hotel mallorquí per 520 euros, també és tradicional, que
l’Ajuntament pagui nits d’hotel a l’alcalde i a la seva esposa?
I també és tradicional, que l’Ajuntament pagui un dinar a vuit persones, en
el restaurant més car de la Vall d’Aran, o demanar un taxi per traslladar al
seu sogre, o regalar rams de flors a una diputada?
I regalar corbates i fulards?
Al nostre entendre, el que demostra tenir interioritzat l’alcalde en la
seva entrevista sol·licitada, és la creença de que un alcalde ha de tenir
privilegis sobre els demés ciutadans, ja que no tenim noticia, de que l’Ajuntament
presidit per ell, hagi pagat despeses personals a la resta de veïns de Lleida.
Tampoc està bé, que un alcalde digui mentides, tal i com li llença en cara
l’entrevistador. Pensem que tampoc és creïble el que diu l’alcalde, quan
manifesta que treballava en l’empresa privada guanyant el triple del que guanya
ara com alcalde.
Molts sabem que tal cosa no es veritat, perquè sabem el que guanyava en l’ultima
empresa que va treballar Ros.
A més, algú es pot creure que una persona tan avida de diners (cobra
dietes, viatges i despeses que segons es diu, no corresponen) deixaria una
empresa per anar a fer d’alcalde, amb molts més problemes i deixant de guanyar
dos terceres parts de sou?
Ens preguntem: per quina raó, hem de tenir que continuar suportant, la
mentalitat “caciquil” o de privilegis, que hi havia en l’època de la dictadura?
Certament, en veure coses com aquestes, és quan un entén els plantejaments
radicals del moviment dels “indignats”, que es rebel·len contra tant abús.
Es clar que si tots aquests abusos s’han permès durant els 36 anys d’Ajuntament
democràtic, el que cal preguntar-se és: quin paper ha jugat l’oposició en el
nostre Ajuntament? Com pot ser, que si és oposició deixi passar aquests abusos.
Serà que es una oposició fluixeta. Serà que es una oposició distreta, que no s’assabenta
de res. O serà que ha estat sempre una oposició molt ben pagada i per tant emmordassada?
Etiquetas: unalcaldeladefensiv
Suscribirse a Entradas [Atom]