miércoles, 6 de mayo de 2015
La Tira
“Altres despeses de
funcionament”
Aquest sembla ser
el compte on es carreguen en l’Ajuntament de Lleida, despeses que tenen molt
difícil justificació legal. Que algun alt càrrec municipal, carregui despeses
personals a l’Ajuntament, queda molt malament i té molt difícil encaix legal.
El que resulta
incomprensible pels lleidatans, és que els grups de la
oposició no s’assabentessin de res i arribats a aquest punt, potser sí,que ens
hem de preguntar: per a què deu servir l’oposició municipal a Lleida?
Primer vàrem ser
informats pel diari El Mundo sota el títol de “Corrupción”, com l’alcalde, Àngel Ros, va passar a l’Ajuntament,
dietes irregulars i ara hem vist com el mateix diari ha publicat, que fins i
tot, Ros, va carregar despeses de caràcter personal a l’Ajuntament, entre les
quals hi ha, un allotjament en un luxós hotel mallorquí, per part del matrimoni
Ros-Bernaus, es a dir 520 euros per dues nits. Quan a més, Ros va passar una
dieta de 175 euros pel viatge, per un viatge que sembla res tenia a veure amb
els quefers municipals.
Realment, aquesta
demostració de “galta”, dóna una mica la talla del personatge, doncs les
factures publicades pel diari són prou il·lustratives.
Des de fa un temps ençà, els veïns de Lleida hem pogut comprovar, com
l’alcalde ha fet l’impossible i més, per aconseguir que els ciutadans li perdin
el respecte polític. Mentrestant Ros continua obsessionat en que si ell és
alcalde, pot fer “tot el que li doni la gana”. Una màxima que no és certa, ja
que un alcalde com qualsevol veí, està obligat en primer lloc a complir la
llei. Un alcalde pot decidir moltes coses, però sempre complint la llei, del
contrari es pot trobar assegut en la banqueta dels acusats, tal i com ara
comença a passar amb altres personatges amb “galta”.
Corren mals temps pel socialisme de “trampantojo” i el Sr. Ros no ho vol
interioritzar. Però si fos alcalde en altres països europeus, la pressió ciutadana
i del seu propi partit, ja l’hauria fet dimitir faria dies. Ros no es podria
presentar a unes noves eleccions, sinó que hauria de amagar-se tant com podria.
Això sense comptar amb que la Justícia li reclamaria responsabilitats de forma
immediata. Aquí habitualment no passa res i als polítics tramposos no se’ls hi
demanen ni responsabilitats jurídiques ni tant sols responsabilitats
polítiques.
En el nostre país, la major part de les malifetes protagonitzades per la
classe política, s’han mantingut amagades i les poques que han sortit a la llum
pública, han quedat com a molt, en una reprimenda política, és a dir, en la més
vergonyosa impunitat, però quedant-se amb la rapinya a la butxaca. Sortosament
en els últims anys, la situació (degut segurament a que la crisi estreny tots
els cargols de la societat) està canviant una mica, i Ros podria acabar sent imputat
per la Justícia.
Però la desigualtat que veiem en aquest sentit, no ajuda gens
ni mica, a que els ciutadans creiem en la Justícia, doncs mentre que a un petit
traficant de droga, queda detingut en el mateix moment en el que és enxampat
portant a la butxaca uns grams de droga, en el cas Ros, per exemple, (tenint
com té la Fiscalia les proves a sobre la seva taula), no hem vist que hagi
quedat detingut, ni res per l’estil. En ambdós casos s’ha de preservar la “presumpció
d’innocència”, sí, però en el primer cas el petit traficant és detingut al
moment i en el segon cas, a Ros no li passa res. Un cas molt il·lustratiu de
desigualtat entre la classe política i la resta de la ciutadania.
Si l’aparició
de nous partits polítics en l’escenari electoral, aconsegueix acabar amb
aquesta impunitat política, benvinguts siguin. Tant de bo que n’apareguin més.
Etiquetas: altdespesdfunciona
# entrada de Redaccio : 9:35
Suscribirse a Entradas [Atom]