miércoles, 6 de mayo de 2015

La Tira

  
“Altres despeses de funcionament”

Aquest sembla ser el compte on es carreguen en l’Ajuntament de Lleida, despeses que tenen molt difícil justificació legal. Que algun alt càrrec municipal, carregui despeses personals a l’Ajuntament, queda molt malament i té molt difícil encaix legal.

El que resulta incomprensible pels lleidatans, és que els grups de la oposició no s’assabentessin de res i arribats a aquest punt, potser sí,que ens hem de preguntar: per a què deu servir l’oposició municipal a Lleida?

Primer vàrem ser informats pel diari El Mundo sota el títol de “Corrupción”, com l’alcalde, Àngel Ros, va passar a l’Ajuntament, dietes irregulars i ara hem vist com el mateix diari ha publicat, que fins i tot, Ros, va carregar despeses de caràcter personal a l’Ajuntament, entre les quals hi ha, un allotjament en un luxós hotel mallorquí, per part del matrimoni Ros-Bernaus, es a dir 520 euros per dues nits. Quan a més, Ros va passar una dieta de 175 euros pel viatge, per un viatge que sembla res tenia a veure amb els quefers municipals.
Realment, aquesta demostració de “galta”, dóna una mica la talla del personatge, doncs les factures publicades pel diari són prou il·lustratives.

Des de fa un temps ençà, els veïns de Lleida hem pogut comprovar, com l’alcalde ha fet l’impossible i més, per aconseguir que els ciutadans li perdin el respecte polític. Mentrestant Ros continua obsessionat en que si ell és alcalde, pot fer “tot el que li doni la gana”. Una màxima que no és certa, ja que un alcalde com qualsevol veí, està obligat en primer lloc a complir la llei. Un alcalde pot decidir moltes coses, però sempre complint la llei, del contrari es pot trobar assegut en la banqueta dels acusats, tal i com ara comença a passar amb altres personatges amb “galta”.  

Corren mals temps pel socialisme de “trampantojo” i el Sr. Ros no ho vol interioritzar. Però si fos alcalde en altres països europeus, la pressió ciutadana i del seu propi partit, ja l’hauria fet dimitir faria dies. Ros no es podria presentar a unes noves eleccions, sinó que hauria de amagar-se tant com podria. Això sense comptar amb que la Justícia li reclamaria responsabilitats de forma immediata. Aquí habitualment no passa res i als polítics tramposos no se’ls hi demanen ni responsabilitats jurídiques ni tant sols responsabilitats polítiques.

En el nostre país, la major part de les malifetes protagonitzades per la classe política, s’han mantingut amagades i les poques que han sortit a la llum pública, han quedat com a molt, en una reprimenda política, és a dir, en la més vergonyosa impunitat, però quedant-se amb la rapinya a la butxaca. Sortosament en els últims anys, la situació (degut segurament a que la crisi estreny tots els cargols de la societat) està canviant una mica, i Ros podria acabar sent imputat per la Justícia. 
Però la desigualtat que veiem en aquest sentit, no ajuda gens ni mica, a que els ciutadans creiem en la Justícia, doncs mentre que a un petit traficant de droga, queda detingut en el mateix moment en el que és enxampat portant a la butxaca uns grams de droga, en el cas Ros, per exemple, (tenint com té la Fiscalia les proves a sobre la seva taula), no hem vist que hagi quedat detingut, ni res per l’estil. En ambdós casos s’ha de preservar la “presumpció d’innocència”, sí, però en el primer cas el petit traficant és detingut al moment i en el segon cas, a Ros no li passa res. Un cas molt il·lustratiu de desigualtat entre la classe política i la resta de la ciutadania. 

Si l’aparició de nous partits polítics en l’escenari electoral, aconsegueix acabar amb aquesta impunitat política, benvinguts siguin. Tant de bo que n’apareguin més.   

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]