jueves, 5 de marzo de 2015

La Tira

Carta abierta a un alcalde desesperado

Hace demasiado tiempo que nos conocemos. De hecho, mi memoria no logra recordar otro alcalde en esta ciudad que no sea usted. Claro, usted lleva 18 años siendo alcalde y yo acabo de cumplir los 27. Lamentablemente sólo conozco una forma de gobernar: la suya. Desafortunadamente sólo conozco una forma de tratar a los ciudadanos: la que se basa en el desprecio continuo y la criminalización constante. Es una pena que sólo haya podido oír de usted improperios, insultos, descalificaciones y acusaciones en falso.

¿Qué tiene contra mí? ¿Me lo tomo como algo personal o se debe a que soy uno de estos jóvenes  de los que usted es enemigo acérrimo? ¿Se acuerda lo que me dijo en la puerta de un colegio electoral el día de las elecciones de 2003?  No haga el esfuerzo por recordarlo: “estoy harto de que jóvenes como tu no hagan otra cosa que joderme la vida”. Otro, hubiera agachado la cabeza. Pero estoy acostumbrado a no achantarme cuando me faltan al respeto o cuando me tratan con desprecio haciendo uso de la autoridad que el otro tiene. Hay muchas cosas que he logrado aprender a pesar de no tener 80 años: educación y respeto por las personas.  Precisamente, lo que a usted le ha hecho falta en muchas ocasiones a lo largo de todo este tiempo.

No. No le tengo rencor, sino todo lo contrario. Me da pena, mucha pena.  Me da pena que durante todo este tiempo mi ciudad haya perdido tantas y tantas oportunidades. Me da pena que usted haya sido el protagonista de una parte de mi vida. Me da pena que no me haya dado ni a mí ni a muchos jóvenes las oportunidades y el apoyo que nos merecíamos.  Me da pena su comportamiento, sus modales, su falta de educación y la actitud prepotente con la que siempre me ha tratado a mí y a muchos jóvenes de esta ciudad.

¿Sabe que nos diferencia?  Que usted dejará algún día de ser alcalde de esta ciudad y perderá todo lo que algún día ha creído ser o tener. Pero yo continuaré teniendo la decencia de un ciudadano, la educación de una persona, la entereza de alguien que un día soñó que esta ciudad no se merecía a nadie como usted al frente de su gobierno. ¿Y sabe que me hace fuerte? Saber que yo, y otras muchas personas de esta ciudad, podemos erradicar comportamientos y actitudes como la suya. Eso es lo que hace grande a la democracia: que el día de las elecciones, usted y yo somos iguales. Y ante su comportamiento yo tengo el arma más poderosa que una persona pueda tener: mi voto, el poder de un voto. JOSÉ CRESPÍN GÓMEZ

==============&0&================


Crispin, Primer Gendre d’Alcalde

Aquesta sembla ser una altra missiva de l’inefable Crispin, l’actual Primer Gendre d’Alcalde. Un escrit que emprem als companys de “Els amics de la Lletja” i que segons diu allí, va ser publicat al maig del 2005 en un blog de la Joventut Socialista de Salou.

La missiva d’en Crispin (recordeu que sembla ser  molt afeccionat a les cartes tendencioses i als escrits de càstig) anava adreçada a Esteve Ferran Rovira, defensor històric del moviment segregacionista del municipi de Salou, que es va convertir en alcalde al 1991, amb el seu partit “Units per Salou”.

En tot cas, amb socialistes tan inefables com Crispin, el PSC només ha aconseguit governar Salou en coalició, PSC+ICV, durant 2 anys. Tot un èxit, camarades!

Ens preguntem si aquesta carta, va estar una flamarada del moment o si era també una premonició de futur? Ens ho preguntem perquè en aquests moments, també veiem al seu sogre en el paper d’alcalde desesperat. 
Ahir va haver de venir corrent des de Madrid perquè van fer un registre judicial a l’Ajuntament. 
Per cert, pel mati es va dir que si estava a Madrid, en una reunió de la FEMP, però consultada la pàgina de la entitat, es veu que ahir no hi havia cap reunió i els últims actes ressenyats són del 26 de febrer?

A Lleida i a hores d’ara, sembla difícil de creure, que Ros pugui tirar endavant la seva llista electoral amb una mica de cara i ulls, per les eleccions de maig.
No oblidem que la majoria dels avui regidors, van firmar fa dos dies a la premsa una carta infame contra Camps, posicionant-se clarament al costat de Ros, que ara està sent investigat judicialment.
A més, qui ens garanteix, que aquesta carta a la premsa, no és també obra d’en Crispin?

En qualsevol cas, desprès de les esbatussades públiques que hi hagut entre Ros i Camps i el registre judicial de l’Ajuntament (Oficina Antifrau i Fiscalia Anticorrupció juntes), és fàcil de preveure que a les eleccions de maig, els càrrecs electes seran pocs, mentre els aspirants són molts més. Aquesta circumstancia sempre comporta un cert malestar, que fins i tot ni en Crispin podrà mitigar, encara que continuï com fins ara, redactant els seus escrits i cartes, des de la seva garita a l’Alcaldia. 
Aprofitant el moment, els hi podria escriure una carta a la Oficina Antifrau i a la Fiscalia Anticorrupció, a veure si aconsegueix convèncer-los, de que deixin d’investigar l’Ajuntament, per dedicar-se a investigar la Diputació.  

De segur que Ros coneix el títol d’aquella pel·lícula que acaba malament: “El cartero siempre llama dos veces”.
Àngel Ros vigila, que aquest paio està “gafat”!

Si efectivament com sembla, l’autor d’aquesta carta és el gendre de l’alcalde, demostraria no tenir cap argument ni un. En tot cas, seria en poques paraules, un desqualificador que desqualifica a  un altre desqualificador.
L’estil literari en el que està redactada aquesta carta és manifestament millorable, per dir-ho amb generositat, però el que es demostraria com a dada objectiva, és que als seus 27 anys, Crispin encara no sabia restar, perquè entre 1991 i 2005 no van 18 anys sinó 14, o si més no, no restava bé.

Una mica de “culturilla” no t’aniria malament, Crispin. Apa, a continuar intrigant des del teu càrrec de Primer Gendre d’Alcalde, que és el teu fort, encara que es podria donar el cas, que en passar el mes de juny se’t  acabés el xollo.

Ahir per la nit, Ros va comparèixer a la televisió, amb el mateix argument que ve insistint des de fa dies: Camps el denuncia, perquè ell no la posa a la llista electoral. Un argument que queda per demostrar. En canvi els indicis que Camps va portar a la Fiscalia, devien ser el suficientment contundents u demostratius, com perquè aquesta, hagi decidit fer ahir aquest registre per sorpresa (que no és cap cosa menor). Aleshores i de moment, sembla que qui demostra alguna cosa del que diu sigui Camps.
Ros va acabar la seva intervenció televisiva, tot i dient que en sortirà d’aquesta, el que no va dir, és com en sortirà.

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]