lunes, 5 de enero de 2015
Col•laboradors
Carta a Ses Reverendes
Majestats, els reis mags
Benvolgudes i Reverendes Majestats:
Un any més m’atreveixo a molestar la vostra atenció, des d’aquest racó de
mon on passen coses singulars, i donat que sou mags, suposo que ja esteu
assabentats de tot el que passa per aquí i per tant coneixeu als xoriços que
dissimulen posant fila de bons xicots, que no són pocs.
Primer que res, dir-vos que us agraeixo l’interès que vàreu demostrar, al
convèncer al vostre camarada Sa Majestat, JuanCa, per tal de que deixes el seu
càrrec. No cal que us expliqui, el que sempre s’ha comentat sobre els seus
negociets. Com tindria tants calés, sinó?
Crec que també haureu sentit a parlar dels jolgorios aranesos. Sabreu, sobre
els seus safaris africans, doncs diuen que fins i tot a Palau es sentien
comentaris fotetes que deien: “Estoy con
los elefantes”. També deveu saber, que mantenia tractes amb una xicota,
d’aquestes que en diuen aristòcrates de bragueta, que es fa dir princesa, quan
a Alemanya no estan reconeguts els títols monàrquics. Vaja, que en definitiva i
segons diuen, li ha tret molts calés al JuanCa.
Suposo que en els telediaris d’Orient també deu d’haver sortit, l’assumpte
de presumpta mangancia, protagonitzat pel seu gendre i la seva filla. Sembla
que l’Urdangas arramblava amb tants calés com podia i “a la saca”. La seva
esposa i filla del JuanCa, diu que va estar sempre molt distreta i no es va
adonar de res, va explicar que estava molt enamorada i només tenia ulls per
mirar i admirar al seu marit, es veu que va dir alguna cosa així: “Mi marido me parece una monada, mirándolo a
él, no me percaté de nada”.
Ara diuen que si l’Urdangas i la filla del JuanCa seran jutjats per
comportament gens exemplar, compte, a veure si també acabaran cridant als
elefants a declarar. I com ho faran per a seure'ls al banquet del
judici?
En fi, Reverendes Majestats, el que passa en aquest racó de mon que es diu
Lleida, no és pas massa diferent del que passa a la Cort de Madrid. És clar que
aquí no hi ha “zarzuela”, però hi ha uns quants que s’atipen contínuament de “catxipanda”, a pagar el poble. I és clar, això em porta a parlar d’un que en diuen “el
Faraó Ros”, a qui tots els restaurants cars de bon tiberi que hi ha a la ciutat, tenen per un bon
client.
Per cert, diuen que ara el Faraó s’està barallant amb un cantant que, i
mai tant ben dit, li “canta la canya”. Com sigui que ell es creu incriticable,
doncs té amenaçat al cantant amb posar-li una denuncia.
L’ultima ocurrència del Faraó ha estat convertir la ciutat en Pitufilandia.
Ara se li ha ocorregut convertir el parc de les Basses que té abandonat, en un
parc de Pitufos. Diu que serà tota una novetat, perquè no n’hi ha cap més en
tota Europa. Home és normal, a la gent amb seny no li agrada quedar com un ase.
No sé fins on pot arribar la vostra màgia, però us vull demanar que ens
ajudeu a entendre als lleidatans algunes coses que sempre han estat un misteri:
Hi ha una cosa que ens preguntem, i és saber si realment al Departament
d’Urbanisme de l’Ajuntament, encara tenen guardat un antic document en el que el Comte
Berenguer cedeix a Lleida, l’aigua del Canal de Pinyana gratuïtament i a
perpetuïtat, per haver-lo ajudat a fer fora als moros.
Heu d’entendre, que per als lleidatans que ho sabem, ens pugui semblar un
misteri, que a l’Ajuntament de Lleida, l’aigua no li costi res i en canvi ens
la cobra als veïns de la ciutat a preu d’or?
Una altra cosa que no entenem, és que desprès de ser Lleida la primera o
segona ciutat de l’Estat, depenent de l’any, en tenir els impostos més elevats,
tinguem de pagar a més a més, la taxa de recollida d’escombraries, quan a
Madrid que és molt més gran, per posar un exemple, no paguen res per recollida d’escombraries?
Una cosa que us volia demanar, és que li doneu al nostre alcalde, una mica
de discerniment per entendre, que la il·luminació dels carrers no és una
decoració com les llumetes de l’arbre de Nadal, l’enllumenat dels carrers, és
per a que els veïns de Lleida puguin caminar pels carrers sense perill i per
tant, sense ensopegar ni amb les rajoles aixecades, ni amb els forats de les
voreres, i per no xafar les pudentes i fastigoses caques de gos, o els relliscosos plàstics
tirats pel terra.
També li convé un bon antibiòtic per combatre el virus malbaratador de “la
despesa desmesurada” que li va encomanar al nostre Faraó, aquell president-pallaso
amic seu i tant desastrós que varem tenir, anomenat Zapatero.
Teniu en compte que en aquest moment, no sabem ni quan deu el nostre
Ajuntament, o el que és el mateix, quant devem entre tots. No sabem si són 400
ó 500 milions. No està clar, l’alcalde no ho vol dir. Em pregunto si Ses
Majestats ens podrien passar els comptes municipals actualitzats, per tal de poder saber
quin és el deute que tenim entre tots?
A més, el nou rei Felip, tot i tapant-se el nas per no sentir una forta pudor a claveguera, que des de fa uns anys es sent per la Zarzuela, en la seva
“filipica” del discurs de Nadal li ha deixat ben clar: “Porque la economía debe estar siempre al servicio de las personas”.
Oído, alcalde, oído.
Seria molt convenient, fer-li entendre que la transparència és una virtut,
doncs si és alcalde la seva labor de govern ha de ser transparent, ara bé, si
és Faraó tal i com diu el cantant, aleshores pot fer tot el que vulgui, doncs a
l’antic Egipte, un Faraó no era sinó un dictador. Però ell diu que és alcalde,
ah doncs si és alcalde, transparència al canto. Però a mi em sembla, que ell
diu que és alcalde tapant-se també el nas, per no sentir pudor. I quan se li
fan preguntes “delicades” no les contesta mai. Perquè serà? Serà per que els
veïns de Lleida no sentin també, la forta pudor de clavegueram?
Li teniu de fer veure, que els veïns de Lleida, estem esperant encara, que
ens expliqui el motiu institucional i legal, que el va impulsar a col·locar al
seu gendre a treballar a l’Ajuntament com a cap de Protocol. Repeteixo que no
ha explicat el motiu legal i per tant, tots ens estem pensant que no ha estat
un altre, que el nepotisme més ranci, la qual cosa em porta a recordar, com
l’emperador romà Cal·lígula, en el seus deliris de prepotència, va anomenar
Senador al seu cavall Incitatus.
No vull comparar al gendre cordobés de l’alcalde amb un cavall, però si
dir, que ensumem que aquest nomenament fa pudor de “apaño” familiar, una cosa
molt lletja que persegueix la llei, que crec que s’ho mira com allò de “la cosa
nostra”.
Té motius per tant, el cantant rapero quan el critica per aquest assumpte,
dient que es diu socialista però que és un enchufista. Afegeix, “Sé que
te disfrazas de gordito bonachón, pero tras tu cara no hay más que un masón”.
Oh però compte, perquè quan algú gosa fer-li una critica a l’alcalde pels
seus quefers de govern, o preguntar-li com es gasten els diners públics, ell es posa com una fera ferotge.
Continuant amb el discurs del rei Felip, li convindria fixar-se en un altre
paràgraf: “Los ciudadanos necesitan estar
seguros de que el dinero público se administra para los fines legalmente
previstos”.
Oído, alcalde, oído.
Tornant al discurs del nou rei, feu-li veure que s’hauria
de fixar en allò de: “El pasado mes
de octubre afirmé que necesitábamos referencias morales a las que admirar,
principios éticos que reconocer, valores cívicos que preservar. Decía,
entonces, que necesitábamos un gran impulso moral colectivo. Y quiero añadir
ahora, que necesitamos una profunda regeneración de nuestra vida colectiva. Y
en esa tarea, la lucha contra la corrupción es un objetivo irrenunciable”.
Oído, alcalde, oído.
Carai, quina manera més directa de llegir la
cartilla va tenir aquest rei camarada vostre, no us sembla, Reverendes
Majestats?
Prendrà nota d’aquestes recomanacions el nostre
alcalde, o continuarà amorrat a les seves creences socio-listas, de governar en
favor dels poderosos i d’esquena al poble?
Així doncs, espero i suplico de Ses Reverendes
Majestats, tinguin en consideració les meves humils peticions, en bé dels veïns
de Lleida.
Davant Ses Majestats, manifesto les meves més
sinceres reverencies que besen els seus peus.
Lleida a 5 de gener de 2015
Un lleidatà desconcertat
Etiquetas: cartdreis15
# entrada de Redaccio : 0:43
Suscribirse a Entradas [Atom]