lunes, 5 de enero de 2015

Col•laboradors

   
Carta a Ses Reverendes Majestats, els reis mags

Benvolgudes i Reverendes Majestats:
Un any més m’atreveixo a molestar la vostra atenció, des d’aquest racó de mon on passen coses singulars, i donat que sou mags, suposo que ja esteu assabentats de tot el que passa per aquí i per tant coneixeu als xoriços que dissimulen posant fila de bons xicots, que no són pocs.

Primer que res, dir-vos que us agraeixo l’interès que vàreu demostrar, al convèncer al vostre camarada Sa Majestat, JuanCa, per tal de que deixes el seu càrrec. No cal que us expliqui, el que sempre s’ha comentat sobre els seus negociets. Com tindria tants calés, sinó?  Crec que també haureu sentit a parlar dels jolgorios aranesos. Sabreu, sobre els seus safaris africans, doncs diuen que fins i tot a Palau es sentien comentaris fotetes que deien: “Estoy con los elefantes”. També deveu saber, que mantenia tractes amb una xicota, d’aquestes que en diuen aristòcrates de bragueta, que es fa dir princesa, quan a Alemanya no estan reconeguts els títols monàrquics. Vaja, que en definitiva i segons diuen, li ha tret molts calés al JuanCa. 
Suposo que en els telediaris d’Orient també deu d’haver sortit, l’assumpte de presumpta mangancia, protagonitzat pel seu gendre i la seva filla. Sembla que l’Urdangas arramblava amb tants calés com podia i “a la saca”. La seva esposa i filla del JuanCa, diu que va estar sempre molt distreta i no es va adonar de res, va explicar que estava molt enamorada i només tenia ulls per mirar i admirar al seu marit, es veu que va dir alguna cosa així: “Mi marido me parece una monada, mirándolo a él, no me percaté de nada”.
Ara diuen que si l’Urdangas i la filla del JuanCa seran jutjats per comportament gens exemplar, compte, a veure si també acabaran cridant als elefants a declarar. I com ho faran per a seure'ls al banquet del judici?

En fi, Reverendes Majestats, el que passa en aquest racó de mon que es diu Lleida, no és pas massa diferent del que passa a la Cort de Madrid. És clar que aquí no hi ha “zarzuela”, però hi ha uns quants que s’atipen contínuament de “catxipanda”, a pagar el poble. I és clar, això em porta a parlar d’un que en diuen “el Faraó Ros”, a qui tots els restaurants cars de bon tiberi que hi ha a la ciutat, tenen per un bon client. 
Per cert, diuen que ara el Faraó s’està barallant amb un cantant que, i mai tant ben dit, li “canta la canya”. Com sigui que ell es creu incriticable, doncs té amenaçat al cantant amb posar-li una denuncia.

L’ultima ocurrència del Faraó ha estat convertir la ciutat en Pitufilandia. Ara se li ha ocorregut convertir el parc de les Basses que té abandonat, en un parc de Pitufos. Diu que serà tota una novetat, perquè no n’hi ha cap més en tota Europa. Home és normal, a la gent amb seny no li agrada quedar com un ase.
Si es fa aquest parc, de segur que morirà d’èxit pel que fa a la afluència de públic, com ho és ara El Museu Diocesà, la Llotja (que tenen de regalar entrades) i l’aeroport d’alcalde... ai volia dir d’Alguaire

No sé fins on pot arribar la vostra màgia, però us vull demanar que ens ajudeu a entendre als lleidatans algunes coses que sempre han estat un misteri:
Hi ha una cosa que ens preguntem, i és saber si realment al Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament, encara tenen guardat un antic document en el que el Comte Berenguer cedeix a Lleida, l’aigua del Canal de Pinyana gratuïtament i a perpetuïtat, per haver-lo ajudat a fer fora als moros.
Heu d’entendre, que per als lleidatans que ho sabem, ens pugui semblar un misteri, que a l’Ajuntament de Lleida, l’aigua no li costi res i en canvi ens la cobra als veïns de la ciutat a preu d’or?
     
Una altra cosa que no entenem, és que desprès de ser Lleida la primera o segona ciutat de l’Estat, depenent de l’any, en tenir els impostos més elevats, tinguem de pagar a més a més, la taxa de recollida d’escombraries, quan a Madrid que és molt més gran, per posar un exemple, no paguen res per recollida d’escombraries?

Una cosa que us volia demanar, és que li doneu al nostre alcalde, una mica de discerniment per entendre, que la il·luminació dels carrers no és una decoració com les llumetes de l’arbre de Nadal, l’enllumenat dels carrers, és per a que els veïns de Lleida puguin caminar pels carrers sense perill i per tant, sense ensopegar ni amb les rajoles aixecades, ni amb els forats de les voreres, i per no xafar les pudentes i fastigoses caques de gos, o els relliscosos plàstics tirats pel terra.

També li convé un bon antibiòtic per combatre el virus malbaratador de “la despesa desmesurada” que li va encomanar al nostre Faraó, aquell president-pallaso amic seu i tant desastrós que varem tenir, anomenat Zapatero.
Teniu en compte que en aquest moment, no sabem ni quan deu el nostre Ajuntament, o el que és el mateix, quant devem entre tots. No sabem si són 400 ó 500 milions. No està clar, l’alcalde no ho vol dir. Em pregunto si Ses Majestats ens podrien passar els comptes municipals actualitzats, per tal de poder saber quin és el deute que tenim entre tots?

A més, el nou rei Felip, tot i tapant-se el nas per no sentir una forta pudor a claveguera, que des de fa uns anys es sent per la Zarzuela, en la seva “filipica” del discurs de Nadal li ha deixat ben clar: “Porque la economía debe estar siempre al servicio de las personas”.
Oído, alcalde, oído.

Seria molt convenient, fer-li entendre que la transparència és una virtut, doncs si és alcalde la seva labor de govern ha de ser transparent, ara bé, si és Faraó tal i com diu el cantant, aleshores pot fer tot el que vulgui, doncs a l’antic Egipte, un Faraó no era sinó un dictador. Però ell diu que és alcalde, ah doncs si és alcalde, transparència al canto. Però a mi em sembla, que ell diu que és alcalde tapant-se també el nas, per no sentir pudor. I quan se li fan preguntes “delicades” no les contesta mai. Perquè serà? Serà per que els veïns de Lleida no sentin també, la forta pudor de clavegueram?

Li teniu de fer veure, que els veïns de Lleida, estem esperant encara, que ens expliqui el motiu institucional i legal, que el va impulsar a col·locar al seu gendre a treballar a l’Ajuntament com a cap de Protocol. Repeteixo que no ha explicat el motiu legal i per tant, tots ens estem pensant que no ha estat un altre, que el nepotisme més ranci, la qual cosa em porta a recordar, com l’emperador romà Cal·lígula, en el seus deliris de prepotència, va anomenar Senador al seu cavall Incitatus.  
No vull comparar al gendre cordobés de l’alcalde amb un cavall, però si dir, que ensumem que aquest nomenament fa pudor de “apaño” familiar, una cosa molt lletja que persegueix la llei, que crec que s’ho mira com allò de “la cosa nostra”. 

Té motius per tant, el cantant rapero quan el critica per aquest assumpte, dient que es diu socialista però que és un enchufista. Afegeix,  “Sé que te disfrazas de gordito bonachón, pero tras tu cara no hay más que un masón”.

Oh però compte, perquè quan algú gosa fer-li una critica a l’alcalde pels seus quefers de govern, o preguntar-li com es gasten els diners públics, ell es posa com una fera ferotge.

Continuant amb el discurs del rei Felip, li convindria fixar-se en un altre paràgraf: “Los ciudadanos necesitan estar seguros de que el dinero público se administra para los fines legalmente previstos”.
Oído, alcalde, oído.

Tornant al discurs del nou rei, feu-li veure que s’hauria de fixar en allò de: El pasado mes de octubre afirmé que necesitábamos referencias morales a las que admirar, principios éticos que reconocer, valores cívicos que preservar. Decía, entonces, que necesitábamos un gran impulso moral colectivo. Y quiero añadir ahora, que necesitamos una profunda regeneración de nuestra vida colectiva. Y en esa tarea, la lucha contra la corrupción es un objetivo irrenunciable”.
Oído, alcalde, oído.

Carai, quina manera més directa de llegir la cartilla va tenir aquest rei camarada vostre, no us sembla, Reverendes Majestats?

Prendrà nota d’aquestes recomanacions el nostre alcalde, o continuarà amorrat a les seves creences socio-listas, de governar en favor dels poderosos i d’esquena al poble?

Així doncs, espero i suplico de Ses Reverendes Majestats, tinguin en consideració les meves humils peticions, en bé dels veïns de Lleida.

Davant Ses Majestats, manifesto les meves més sinceres reverencies que besen els seus peus.

Lleida a 5 de gener de 2015

Un lleidatà desconcertat 

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]