martes, 2 de diciembre de 2014

Opinió


Lleida a les fosques

L’Actual política de subvencions oficials fa que els mitjans de comunicació de les nostres contrades, publiquin al servei dels dirigents polítics i dels partits que representen a les institucions que governen.

S’ha tornat doncs, al temps de la censura i de la informació manipulada, segons que correspongui a interessos concrets dels que estan comprats pel diner públic, que és de tots, però que és utilitzat per enganyar al poble.

A la nostra ciutat hi ha notícies que son molt importants, que no és publiquen ni es difonen, o simplement s’amaguen baix el format de notícies petitetes que no criden l’atenció. Recordo que la màfia siciliana, acostuma a comprar el silenci, és “la omertà”.

Podem posar uns exemples:
El primer, és el de unes denúncies presentades a Fiscalia, contra dirigents de la Diputació de Lleida, per tota una sèrie de presumptes irregularitats que podrien ser constitutives de delictes tipificats en el Codi Penal. Una informació que està en poder dels mitjans de comunicació i que inexplicablement no en fan difusió. Podríem suposar que alguna cosa hi a canvi, per exemple grans subvencions a part de les activitats pròpies dels mitjans.

Per una altre banda, l’altre dia un mitjà de comunicació escrita advertia de que l’Ajuntament de Lleida no notificava a Trànsit, la retirada de punts que la llei vigent obliga a fer, de la noticia es podia entendre que això només seria fins desprès de les properes eleccions municipals. Desprès de les quals, es notificaria a Trànsit la retirada dels punts corresponents, que alguns ciutadans rebrien de cop, i si han passat el límit dels quinze punts se’ls hi retiraria el permís de conduir. Es a dir, a aquests ciutadans se’ls priva del seu dret, a fer el seu pertinent recurs i defensa administrativa (si així ho desitgen) contra les sancions que originen aquesta pèrdua de punts, que els hi cauran sobtadament i de cop.

El més greu de tot això, és que si algun d’aquests infractors afectats durant el període de gràcia interessadament política (que se’ls hi ha concedit de manera poc formal i crec que il·legal), tinguessin la mala sort de sofrir un accident amb danys majors, fins i tot una mort, si algú reclamés al nostre Ajuntament, aquest seria responsable civil de tots els danys ocasionats, que hauríem de pagar amb els impostos de tots els ciutadans, fins i tot els no infractors. D’aquest tema tan greu no s’ha publicat res més. I ho saben.

Un tercer exemple són les noticies aparegudes des de fa mesos als mitjans de comunicació lleidatans, respecte d’empreses ubicades a Lleida i que han estat relacionades amb el finançament il·legal del PP, i ara per últim una de elles relacionada amb el cas Gürtel. Jo no crec que per la seva importància, en el tema de possible corrupció a Lleida, s’hagin tractat amb tota la fermesa que mereixien. Sobre tot quan aquestes empreses tenen una relació molt estreta i han realitzat moltes obres publiques i contractes de bens públics tant amb la Paeria com amb la Diputació de Lleida.

Per últim i respecte a la vocal lleidatana del CGPJ que ha dimitit, per anar a buscar amb la seva germana, més de 20.000 euros a Andorra, per a fer regals de Nadal familiars, diuen. Una quantitat amb la que podrien sobreviure modestament quatre o cinc famílies durant un any.                                   
Aquesta ha estat una noticia apareguda als mitjans de comunicació d’una forma molt suau i que, a hores d’ara, la Fiscalia encara no ha iniciat diligències, per intentar esbrinar el veritable rerefons de la noticia. Qualsevol es podria preguntar: De qui són aquests comptes i a nom de qui van? Quines quantitats estaven dipositades?  I què i fan a Andorra? Tot això no és pot tapar amb la situació política actual, perquè és ben sabut a Lleida, que aquesta família de sobiranista en té ben poc.

Una societat sense informació, és una societat sense opinió

Mentrestant, l’alcalde va canviant l’enllumenat de Lleida enfosquin la ciutat. No serà que el que vol i l’hi convé, és “tenir Lleida a les fosques”?

Per acabar, segons m’ha comentat una persona que treballa a l’ajuntament, en l’acomiadament per jubilació d’un funcionari que havia estat secretari particular de l’anterior Paer en cap, el qual va assistir a l’acte i també el van deixar parlar. Va començar el seu parlament amb la coneguda lletra d’un tango universal, que tenint en compte el tarannà irònic que el caracteritza, potser els hi estava marcant el camí que els hi espera, a l’actual alcalde i regidors... Canviant només una lletra del primer vers d’aquest tango, la cosa podria quedar així:

"Adiós muchachos compañeros de mi vida,
Paeria querida, de aquellos tiempos..”

I el que avisa no és traïdor.

Àcrato Vidal

Etiquetas:






<< Página principal

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]