martes, 2 de diciembre de 2014
Opinió
Lleida
a les fosques
L’Actual política de subvencions oficials fa que els mitjans de comunicació
de les nostres contrades, publiquin al servei dels dirigents polítics i dels partits
que representen a les institucions que governen.
S’ha tornat doncs, al temps de la censura i de la informació manipulada,
segons que correspongui a interessos concrets dels que estan comprats pel diner
públic, que és de tots, però que és utilitzat per enganyar al poble.
A la nostra ciutat hi ha notícies que son molt importants, que no és publiquen
ni es difonen, o simplement s’amaguen baix el format de notícies petitetes que
no criden l’atenció. Recordo que la màfia siciliana, acostuma a comprar el
silenci, és “la omertà”.
Podem posar uns exemples:
El primer, és el de unes denúncies presentades a Fiscalia, contra dirigents
de la Diputació de Lleida, per tota una sèrie de presumptes irregularitats que
podrien ser constitutives de delictes tipificats en el Codi Penal. Una informació
que està en poder dels mitjans de comunicació i que inexplicablement no en fan difusió.
Podríem suposar que alguna cosa hi a canvi, per exemple grans subvencions a
part de les activitats pròpies dels mitjans.
Per una altre banda, l’altre dia un mitjà de comunicació escrita advertia
de que l’Ajuntament de Lleida no notificava a Trànsit, la retirada de punts que
la llei vigent obliga a fer, de la noticia es podia entendre que això només
seria fins desprès de les properes eleccions municipals. Desprès de les quals,
es notificaria a Trànsit la retirada dels punts corresponents, que alguns ciutadans
rebrien de cop, i si han passat el límit dels quinze punts se’ls hi retiraria el
permís de conduir. Es a dir, a aquests ciutadans se’ls priva del seu dret, a
fer el seu pertinent recurs i defensa administrativa (si així ho desitgen) contra
les sancions que originen aquesta pèrdua de punts, que els hi cauran sobtadament
i de cop.
El més greu de tot això, és que si algun d’aquests infractors afectats durant
el període de gràcia interessadament política (que se’ls hi ha concedit de
manera poc formal i crec que il·legal), tinguessin la mala sort de sofrir un
accident amb danys majors, fins i tot una mort, si algú reclamés al nostre Ajuntament,
aquest seria responsable civil de tots els danys ocasionats, que hauríem de
pagar amb els impostos de tots els ciutadans, fins i tot els no infractors. D’aquest
tema tan greu no s’ha publicat res més. I ho saben.
Un tercer exemple són les noticies aparegudes des de fa mesos als mitjans
de comunicació lleidatans, respecte d’empreses ubicades a Lleida i que han
estat relacionades amb el finançament il·legal del PP, i ara per últim una de
elles relacionada amb el cas Gürtel. Jo no crec que per la seva importància, en
el tema de possible corrupció a Lleida, s’hagin tractat amb tota la fermesa que
mereixien. Sobre tot quan aquestes empreses tenen una relació molt estreta i
han realitzat moltes obres publiques i contractes de bens públics tant amb la
Paeria com amb la Diputació de Lleida.
Per últim i respecte a la vocal lleidatana del CGPJ que ha dimitit, per
anar a buscar amb la seva germana, més de 20.000 euros a Andorra, per a fer regals
de Nadal familiars, diuen. Una quantitat amb la que podrien sobreviure modestament
quatre o cinc famílies durant un any.
Aquesta ha estat una noticia apareguda als mitjans de comunicació d’una
forma molt suau i que, a hores d’ara, la Fiscalia encara no ha iniciat diligències,
per intentar esbrinar el veritable rerefons de la noticia. Qualsevol es podria
preguntar: De qui són aquests comptes i a nom de qui van? Quines quantitats estaven
dipositades? I què i fan a Andorra? Tot
això no és pot tapar amb la situació política actual, perquè és ben sabut a Lleida,
que aquesta família de sobiranista en té ben poc.
Una
societat sense informació, és una societat sense opinió
Mentrestant, l’alcalde va canviant l’enllumenat de Lleida enfosquin la
ciutat. No serà que el que vol i l’hi convé, és “tenir Lleida a les fosques”?
Per acabar, segons m’ha comentat una persona que treballa a l’ajuntament,
en l’acomiadament per jubilació d’un funcionari que havia estat secretari
particular de l’anterior Paer en cap, el qual va assistir a l’acte i també el
van deixar parlar. Va començar el seu parlament amb la coneguda lletra d’un
tango universal, que tenint en compte el tarannà irònic que el caracteritza,
potser els hi estava marcant el camí que els hi espera, a l’actual alcalde i regidors... Canviant només una lletra del primer vers d’aquest
tango, la cosa podria quedar així:
"Adiós muchachos
compañeros de mi vida,
Paeria querida, de
aquellos tiempos..”
I el que avisa no és traïdor.
Àcrato Vidal
Etiquetas: leidaalesfosques
# entrada de Redaccio : 0:35
Suscribirse a Entradas [Atom]