viernes, 29 de marzo de 2013
Redacció
BON DIA DE LA MONA
Etiquetas: bondidelamon13
jueves, 28 de marzo de 2013
Col·laboradors
Conferencia del Dr. Alberto Marti Bosch
No te pierdas este video de la Conferencia del Dr. Martí explicando por qué aparecen la enfermedades y cómo podemos prevenirlas y tratarlas. Resulta un poco extenso pero vale la pena.
¡Que el alimento sea tu
mejor medicina!
No te pierdas este video de la Conferencia del Dr. Martí explicando por qué aparecen la enfermedades y cómo podemos prevenirlas y tratarlas. Resulta un poco extenso pero vale la pena.
¡Que el alimento sea tu
mejor medicina!
Etiquetas: confdalbmartbosch
miércoles, 27 de marzo de 2013
Des de la meva finestra
Un forat que no forma part d’un formatge
Per segona vegada en tres anys, la Generalitat ha de aplaçar els
pagaments compromesos amb les farmàcies. Estan aplaçats també, els pagaments a
concerts sanitaris i educatius, pagues extra de funcionaris, convenis amb el
tercer sector i amb la dependència.
Aquests compromisos, en gran manera incomplets, no han aconseguit però, parar el propòsit de
mantenir en funcionament els seus altaveus propagandístics a càrrec del
contribuent.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) propietària del
cinc canals de televisió autonòmica, TV3, 3/24, C33/Supert3,Sport 3, TV3 HD y
Catalunya Radio.
Entre 2007 y 2012, i per tant ja en plena crisi, el
Govern català va destinar en diner públic 3.000 milions d’euros, malgrat tot,
els comptes de la CCMA no semblen equilibrar-se, la caiguda d’ingressos i els
elevats costos estructurals de l’ens no es compensen amb les subvencions
milionàries de la Generalitat.
L’any passat la CCMA va tancar l’exercici amb un dèficit
de 7,5 milions d’euros.
De totes maneres, la precària situació del seu balanç, no
ha estat motiu per a seguir mantenint una estructura de despeses insostenible.
La Generalitat ha optat per mantenir l’estructura de la
Corporació amb una plantilla sobredimensionada. Al 2010 tenia 1.933
treballadors, ara en té 2.600. Una xifra molt elevada, si tenim en compte de
que les cadenes nacionals com Telecinco en té 1.100 en total i Antena 3, en té
1.900.
A l’actual plantilla de la CCMA es destina 153 milions
d’euros.
A més podem afegir, el que diu l’informe de la Sindicatura de Comptes
de Catalunya sobre els comptes de la Generalitat, tenia al 2006, unes depeses
compromeses a exercicis futurs per valor de 25.543 milions d’euros, mentre que
al 2010 tenia 79.502 milions.
Malgrat aquesta insostenible i ruïnosa situació
econòmica, la Generalitat continua mantenint el forat de la CCMA, incrementant
les despeses a futur, mentre ens retalla serveis bàsics pels ciutadans com
poden ser en Sanitat, Educació i Dependència.
Sembla que la capacitat propagandística, estigui abans que el benestar
dels ciutadans.
Etiquetas: unfortquenoformpatfort
martes, 26 de marzo de 2013
El Confidente
Europa para qué y para
quiénes?
Caixa Layetana, es una más de las entidades
bancarias legalizadas como caja, que ha quebrado tras la crisis inmobiliaria.
La solución que el gobierno adoptó, fue la de fusionar a esta caja con Caja
Madrid y otras, en el holding denominado Bankia; posteriormente esta tuvo que
ser intervenida. No es fácil entender que ventaja comercial pueda suponer, el
unir varias entidades agujereadas, como no sea con la intención de aumentar el
número de clientes y si acaso, acabar reduciendo en más de la mitad la
plantilla actual, cuando ello fiscalmente puede ir acompañado de unas fuertes
exenciones fiscales o ayudas. Este ha sido el modelo general de todas las
fusiones bancarias en España, que han tenido además un denominador común:
privatizar los beneficios y socializar las pérdidas.
Caixa Layetana tenía su sede principal en Mataró,
ahora su alcalde, Joan Mora, carga con dureza contra los ex directivos de la
entidad por el “timo” de las participaciones preferentes. El alcalde critica a
la entidad: “Caixa Layetana ha hecho una gestión inmoral y ha robado ahorros
a miles de personas”.Ciertamente sólo en Mataró, se calcula que hay unos 6.000
clientes afectados por la suscripción de participaciones preferentes.
Se ha tomado como ejemplo,
pero no ha sido esta la única caja, o holding de cajas que además del agujero
del ladrillo, tienen también un problema por haber colocado entre sus clientes,
participaciones preferentes. Hace tan sólo dos días, que el gobierno ha
dictaminado, unas pérdidas para los tenedores de preferentes, ya sean de
Bankia, de Catalunya Caixa o de Nova Caixa Galicia; en uno de estos casos
supera el 60% y en los otros dos se aproxima.
Acaba de saberse, después
de muchas iniciativas parecidas, que en Chipre van a aplicar una “quita” del
50% en los depósitos bancarios de más de 100.000 euros.
Ante todo ello me
pregunto: ¿que diferencia habrá para el ahorrador, en que le impongan una
“quita” del 50% en un depósito bancario, o que la “quita” se la hagan mediante
“reducción”, en una inversión llamada “preferentes”?
Me imagino, que para un
europeo corriente, esta particularidad le puede llamar bastante la atención y
puede llegar a interrogarse: ¿Por qué tengo que pagar yo, la gestión inmoral
que han cometido otros?
Puede que de todo ello
resulte una buena reflexión, para adivinar si en un futuro los ciudadanos se
sentirán muy europeos, poco europeos, o nada europeos. Y quizás llegue el
momento de preguntarnos: Europa para qué y para quiénes?
Etiquetas: europparque
lunes, 25 de marzo de 2013
Col·laboradors
L’Hora del Planeta
L’Hora del Planeta va estar una
iniciativa promoguda pel Fons Mundial per la Natura (WWF). Visualitzat com una
apagada dels principals monuments i edificis en les principals ciutats del mon
desenvolupat, pretén conscienciar als ciutadans, perquè adoptin una actitud
contraria al canvi climàtic i per tant, acabin tenint en major o menor grau,
una conscienciació ecologista que beneficií al mon i per tant a tots els seus
habitants.
Una apagada de la llum d’una
hora, que es va fer el dissabte per la nit, busca incidir en el comportament
ciutadà, en el sentit d’ajudar individualment, a poder conservar el nostre
Planeta, ja que no en tenim cap més.
És doncs, una tasca de
conscienciació ciutadana que a tots ens interessa.
Etiquetas: lhoradlplanett
domingo, 24 de marzo de 2013
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina,
és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades
i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda
García.
SORPRESA D’ESPINACS
Ingredients:
1 patata Agata
400 gr. d’espinacs
2 ous
1 llauna de tonyina amb oli (400 gr.)
Beixamel
Formatge ratllat per gratinar
Sal
Preparació:
En una olla petita, amb aigua
freda, posarem la patata rentada. Amb un caso aparta posarem a bullir els ous
per a fer-los durs. Quan arrenquin el bull, a ambdós els hi posarem una mica de
sal.
Els espinacs rentats, els
tallarem una mica, per posar-los també en pot d’aigua a bullir. Els farem
bullir una mica en un pot amb molt poca aigua.
Agafarem una safata per anar
al forn i li farem un llit de beixamel. Pelarem la patata, la farem a rodanxes
de ½ cm. I anirem cobrint posant-la pel fons de la sabata. Damunt i escamparem
els espinacs ben escorregut de l’aura de bullir.
A continuació obrirem la
llauna de tonyina, escorrerem l’oli. Esmicolarem la tonyina pel damunt del que
tenim. A sobre posarem, els ous durs, també tallats a rodanxes.
Per sobre li posarem la
beixamel que ho cobreixi tot. Espolsarem amb el formatge ratllat. Gratinarem al
forn i ja ho podrem servir.
Que aprofiti.
Etiquetas: laboncui047
sábado, 23 de marzo de 2013
El llapis impertinent
Oriol Pujol ha resultat imputat pel cas ITV, i diu que s’aparta dels càrrecs temporalment
Etiquetas: llap169
viernes, 22 de marzo de 2013
Col·laboradors
Registro operación “Heracles”
(Relacionada con el caso de los ERE fraudulentos en
Andalucía)
20/03/2013
Un perro de la Guardia Civil halla sobres con 82.000 euros
bajo la cama de Lanzas
Etiquetas: registroperheracles
Àudio visuals i divulgatius
jueves, 21 de marzo de 2013
Diario de a bordo
Un chipriotazo a modo de escarmiento
El pasado domingo un país de la UE más bien pequeño, se
vio catapultado a la fama y no precisamente por un descubrimiento arqueológico,
pongamos por caso, sino por otro tipo de descubrimiento: los europeos
acabábamos de tomar conciencia de la poca seriedad que demuestra tener la
unión; donde dijeron que nunca jamás se rebanarían los depósitos bancarios de
los ciudadanos, resulta que ahora sí pretenden hacerlo. Esta particularidad que
no es cosa pequeña, supone sentar un precedente, al poner en riesgo el
principio más sagrado de la banca como es, la garantía de depósitos. Yendo un poco más lejos, la quiebra de este
principio puede suponer incrementar y mucho, las posibilidades de fracaso en la
unión bancaria europea.
Establecer una quita del 6% o del 9% en los depósitos
bancarios, en una Unión Europea, donde el único sistema económico implantado es
el del libre mercado, vemos como efectivamente, el mercado, en ese caso la
banca, no es libre, sino que está siendo
tutelado por el poder político, como en los viejos tiempos.
Claro que, el presidente chipriota dice que sintió
que la UE le chatajeaba, porque si no pasaba por su dictado, veían poco
probable que se aprobara un rescate a la isla de 10.000 millones de €, con lo
cual ya podían ir pensando en declarar la bancarrota.
A lo que parece, los ciudadanos europeos no acaban de entender esta medida. Para ello deberían mirar el panorama de la UE con una
cierta amplitud: aquí quien manda es Herr Merkel y no está dispuesta a que
Francia, siga sin ponerse a sus órdenes cuando lleva varios años reclamándoles
dos cositas: que se aumente la jornada laboral en Francia y que se retrase la
edad de jubilación. Merkel no está resignada a no poder imponer su austeridad en la otra gran economía europea,
que más sombra pueda proyectar económicamente hablando, sobre Alemania.
No en vano, hace poco que Merkel advirtió
públicamente a Hollande, que debe cumplir con sus objetivos de consolidación
fiscal para este año, con lo cual debe limitar su déficit presupuestario al 3%
de PIB.
El chipriotazo, dado a modo de puñetazo merkeliano
sobre la mesa, no es más que una seria y quizás última advertencia a Francia,
que deberá pasar por los dictados merkelianos. Aunque también es una
advertencia para todos los demás ¡Cuidadin, cuidadin!
Pobre Hollande, que está entrando en un jardín de
problemas; se verá entre la espada de Merkel y la pared de los franceses
sublevados. Que nos sea leve.
Mijail
Etiquetas: unchipamodescarm
martes, 19 de marzo de 2013
Des de la meva finestra
El circ dels confosos
Ens tindríem de remuntar als anys en els que manava el franquisme, per trobar al catalanisme en una situació tan feble com està actualment. I als embolics legals i ètics que tenen els de CiU, s’hi afegeix el fantasiós Junqueras, qui sembla tenir molt clar el seu full de ruta: donar-nos a tots lliçons de moralitat, malgrat que alguns militants del seu partit, li critiquen alguns comportaments. Si s’acabessin confirmant aquestes critiques, ens trobaríem un cop més, davant un personatge, típic de la picaresca política espanyola, doncs existeix el convenciment ciutadà, de que només, els qui tenen “mans netes” (com deia Carot), ens poden donar lliçons d’ètica. Els que no tenen una conducta exemplar, no.
La bandera del
antipujolisme, fa anys que se la disputen entre ICV i ERC, i sovint se’ls veu
immersos en una pugna per demostrar qui dels dos, és més antipujoliste, sense
adonar-se’n de que als ciutadans, el que realment ens importa, és la solució
als nostres problemes d’atur, de sanitat, de seguretat ciutadana, de seguretat
jurídica i respecte a la llei, d’educació, de llibertat, etc.
A tota aquesta
representació assisteix un atònit PSC que encara no té una idea pròpia de
Catalunya. Mentre es continua preguntant, si és germà, cosí, o conegut del
PSOE, veu alarmat com els votants que li eren fidels marxen ara cap el PP, que
sí sembla tenir una idea clara del que vol per Catalunya. Els populars estan
prenen embranzida, tot i que, en les últimes eleccions, les enquestes els hi
donaven uns resultats molt menors.
Queda ben clar,
que actualment a Catalunya, l’ombra que planeja per sobre la majoria de
partits, resulta ser la d’una confosa desbandada, mancada d’una direcció
assumida, que indiqui a tothom on ha de situar-se cadascun d’una forma inequívoca.
Estem en un estat de la confusió, provocat per la corruptocracia i alimentat
pels interessos.
En mig de tot
això, apareix Duran Lleida, en el seu etern paper de bon xicot i dissimulador oficial, a
qui no cal ni recordar, que a Unió també estan esquitxats, i no poc. I Duran
pot parlar de figues verdes o madures, i fins i tot, fer veure que ell pertany
a un partit al marge de tot, però CiU s’està enfonsant electoralment parlant.
Ignoro si a CiU en són conscients de tot això, però em sembla que al PP de
Madrid, tenen per ben segur que el catalanisme flaqueja com mai, ja que no
sembla possible un nou tripartit o multipartit, doncs d’una banda, es veu la
mancança de generositat en vers els ciutadans de Catalunya, i d’una altra, hi
ha encara uns quants personatges tripartits, que encara es senten ofesos i
escaldats per una etapa anterior.
En definitiva,
mentre a Catalunya continuen fent càbales acusatòries sobre l’extint tripartit,
tot i disputant-se entre tots l’espai convergent identitari, a Madrid sentint-se
enfortits, estan obrint un procés unificador. Un cop més, sembla fer-se
realitat allò de l’avarícia trenca el sac.
Fins i tot, vam
tenir un president de la Generalitat que ens va acusar als ciutadans de
tenir “desafecció” cap la classe
política, una opinió que no va fer més que expressar i il·lustrar la seva
ignorància de president patata. Montilla encara no s’ha adonat de que als
ciutadans, el que realment ens importa, no és privilegiar als nostres
governants, sinó la solució als nostres problemes d’atur, de sanitat, de
seguretat ciutadana, de seguretat jurídica, d’educació, de llibertat, etc. Això
Montilla ja no ho aprendrà mai i Mas sembla anar pel mateix camí.
Etiquetas: circdelsconfoss
lunes, 18 de marzo de 2013
La Tira
Una altra proposta per l’Aeroport d’Alguaire
És un fet i no
una especulació intencionada, com alguns voler fer veure, que l’aeroport
d’Alguaire no funciona i al pas que va, no funcionarà mai, llevat que tanquin
el de Barcelona.
Hi ha hagut, aquí
sí, innumerables especulacions per tal de que es pugui treure un profit
justificador a un aeroport innecessari que mai s’havia d’haver construït. I si
és cert, com segons diuen, que cert fiscal madrileny està interessat en el
tema, ens podem emportar alguna sorpresa. Apareixerà potser, un Fabra lleidatà?
Ja que l’aeroport
està construït, només es poden fer dues coses: tancar-lo per eliminar despeses,
o buscar una sortida viable a les instal·lacions, tot menys continuar pagant
l’elevada despesa anual per no res. L’alcalde Ros, podria muntar des del seu
viver d’empreses a Gardeny, una operadora de vols regulars, que operessin des
de, i cap Alguarie. En podríem dir “AIRQUEGUSTO”, no es cap broma. Podrien
oferir tot el que els demés prohibeixen: poder entrar a l’avió amb botelles
d’aigua i vi a la ma. Un cartell a sobre la entrada que digui “Todo el mundo es
bueno” i no es registra a ningú. Els passatgers per estar més còmodes, es poden
treure les sabates sempre que vulguin (encara que es recomanaria haver-se
canviat prèviament els mitjons). Tothom pot parlar pels telèfons tant con
vulgui.
Porten
l’esmorzar: caragols a la planxa amb ali-oli, llonganissa d’Alpicat i bon
vinacho de batea. Desprès xampany i aigua mineral per a tots. Una estona abans
d’arribar, vinga el vermut: cloïsses al vapor, truita de patates, olives i
llagostins, amb martini on the rocks.
Les hostesses
seran joves, guapes i portaran minifaldilles perquè els homes de negocis que
van cap a Frankfurt puguin recrear la vista i no estiguin avorrits durant el
trajecte. La operadora habilitarà una petita cabina, on unes senyoretes
especialitzades oferiran massatges als passatgers que ho necessitin.
Desenganyeu-se
Alcalde, si només us dediqueu a grapejar la pipa a munt i avall (apart de
cobrar uns molt bons sous) no solucionareu mai res. AIRQUEGUSTO seria una bona
opció, per desencallar la gran pifiada que vàreu fer al construir l’Aeroport a
Alguaire. Si no és amb una sortida atrevida o carrinclona com aquesta, l’aeroport
no funcionarà i per tant, el que correspon és tancar-lo.
Diuen que cada
dia aneu a missa: jo us volia preguntar, ja feu penitencia per totes les
espifiades, que vos i la regidora d’Urbanisme ens heu fet als lleidatans?
Etiquetas: ualtrpropostlaeropalgua
domingo, 17 de marzo de 2013
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina,
és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades
i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda
García.
AMANIDA DE SALMÓ AMB LLAGOSTINS
Ingredients:
1 bossa de “florette” gourmet
1 safata gran de salmó fumat
20 llagostins cuits
Oli d’oliva
Vinagre de vermut
Sal
Preparació:
En una safata gran es posa com
a primera capa l’enciam florette.
Posar una mica de sal i
barrejar, desprès per amanir afegiu una mica de vinagre i una mica d’oli.
Tapar l’enciam amb una capa de
salmó fumat. A sobre del salmó i posarem els llagostins ben ordenats.
Que aprofiti.
Etiquetas: laboncui046
sábado, 16 de marzo de 2013
El llapis impertinent
Gran escándalo con la Presidenta de Navarra, Yolanda
Barcina, a causa de las dietas cobradas por los Consejeros de la Caja de
Ahorros Navarra
Etiquetas: llap168
viernes, 15 de marzo de 2013
Des de la meva finestra
La gestió de la Sanitat Pública
Les farmàcies de
Catalunya estant organitzant-se perquè porten massa dies sense cobrar els
medicaments de ICS, el cert és, que les farmàcies no poden ni tenen per que
finançar a l’Institut Català de la Salut. Sembla que amb molt bon criteri, els
farmacèutics s’estan posicionant en certa manera, davant la manca de serietat
del Govern de la Generalitat i per una raó molt simple: la Generalitat ens
cobra els impostos als ciutadans que hem de pagar dintre del termini fixat, perquè
del contrari, serem perseguits pel cobrament executiu, amb la qual cosa, ens
embargaran els comptes bancaris, i altres bens si el saldo dels comptes no
arriba a poder pagar el deute tributari. Bé, però i quan és la pròpia
Generalitat qui no paga dintre termini, aleshores no passa res?
És totalment de
justícia que les farmàcies puguin reemborsar-se la despesa farmacèutica en el
termini establert, sense que tinguin que recórrer a sol·licitar crèdits
bancaris, que avui dia són molt difícils d’aconseguir.
Per dir-ho en un
llenguatge planer: una Generalitat incomplidora, no pot castigar l’incompliment
dels ciutadans. Si ho fa, està demostrant que utilitza l’abús de poder.
Era al setembre
del 2011, quan uns hospitals públics sotmesos a pressió, van adreçar una carta
al president Mas, sobre les seqüeles de les retallades a la Sanitat. En aquell
mateix mes, l’informe Deloitte avisa sobre la ruïna de l’ICS i dels hospitals.
En aquell moment el deute que estableix pel Servei Català de la Salut era de
1.393 milions d’euros.
No obstant posava
de manifest, que el tripartit va deixar factures sense pagar i sense consignar
en el pressupost per valor de 853 milions d’euros.
En total fa uns
28 mesos que Mas és president de la Generalitat i les millores que ens havia
promès en campanya electoral no es veuen per enlloc, fins i tot, ara podria ser
que per falta de cobrament dels medicaments, les farmàcies no poguessin reposar
uns fàrmacs, que ens poden ser indispensables i precisos en un moment donat.
Si Mas va trobar
un gran forat en les arques públiques, no és en absolut responsabilitat seva,
sinó del tripartit, però posats a retallar, el primer que s’havia de retallar
són les despeses no imprescindibles: parlo de ambaixades, d’empreses públiques
inútils, d’assessors totalment prescindibles, de reduir alts càrrecs en la
Generalitat. Aquí el que toca plantejar-se és: què es preferible la despesa en
tots aquests apartats o dedicar-la a la salut de les persones?
Aquesta pregunta
final, que pot semblar fins i tot demagògica, és la percepció que tenen els
ciutadans catalans, quan arriben als serveis de salut i allí es troben amb les
retallades i les llistes d’espera. Només cal que el president Mas, s’atansi als
CAP que tots utilitzem i pregunti. És tant simple com això, però Mas esta
entestat en demanar més diners al Govern de Madrid, qui a la vegada està
entossudit en no donar-los. És una lluita entre ambdós Governs en la que els
únics perdedors, som els usuaris de la sanitat pública catalana, i és trist
comprovar, que tant amb el tripartit com amb el govern de CiU, els perdedors
som sempre els usuaris.
Etiquetas: lgstdelasanitpub
lunes, 11 de marzo de 2013
La Tira
Els governants també estan obligats
a complir la llei
Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las
Bases del Régimen Local. L’article 75/7, diu:
Estem vivint uns temps difícils, en els quals la
incertesa ve a ser el valor social més interioritzat. En els que s’ha perdut
tota previsió de futur. En els que més que mai, el que està per venir resulta
tant imprevisible, que ni una bruixa amb la seva bola de vidre, pot llegir el
futur i encertar-lo, ni tant sols en un percentatge mínim.
L’acció de govern dels nostres polítics està
supeditada en tot moment, a la austeritat extrema que mana la canceller
alemanya. El que pot arribar passant, tal i com es dona en certs sectors
jerarquitzats, en el sentit de que quan una ordre arriba al destinatari final,
ha estat augmentada unes quantes vegades, fins i tot els estadistes europeus
confessen que s’han passat de mida amb tanta austeritat. Malgrat tot, els
nostres governants s’entesten en aplicar-nos l’austeritat i retallades en tot,
excepte en el pagament d’impostos, ja siguin impostos directes o indirectes,
per exemple multes de trànsit. Els serveis als ciutadans han estat tots
retallats, mentre els impostos han estat tots augmentats, la qual cosa suposa
un gran desnivell bastant sospitós. Els nostres governants permeten i alimenten
aquest desnivell tot i obligant-nos a complir les lleis i normatives baix amenaça
de sanció. El que no sabem és si ells, que ens obliguen i sancionen, compleixen
també les lleis o si per contra no ho fan.
Tindrem que organitzar-nos i exigir que ens
demostrin si certament compleixen ells les lleis. Per començar ens podríem
adreçar als governants municipals, que són qui ens cobren i exigeixen tots els
elevats impostos municipals. Podem començar per exigir-los que ens diguin si
compleixen la llei, per exemple, compleixen amb el requisit legal de fer les
preceptives declaracions de incompatibilitat i bens? Doncs seria molt greu, que
qui ens exigeix complir la llei no la compleixi. Els governants també estan
obligats a complir la llei, en aquest cas ho podríem començar a demanar als
regidors del nostre Ajuntament.
Ens basem en certs article de lleis en vigor, i
afegim un model per sol·licitar-ho on només cal ficar les dades de cadascú que
ho vulgui demanar.
-------------------
Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las
Bases del Régimen Local. L’article 75/7, diu:
“Todos los miembros de
las Corporaciones Locales formularán declaración sobre causas de posible
incompatibilidad y sobre cualquier actividad que les proporcione o pueda
proporcionar ingresos económicos. Formularán asimismo declaración de sus bienes
patrimoniales. Ambas declaraciones efectuadas en los modelos aprobados por los
plenos respectivos, se llevará a cabo antes de la toma de posesión, con ocasión
del cese y cuando se modifiquen las circunstancias de hecho. Tales
declaraciones se inscribirán en sendos Registros de Intereses, constituidos
en cada Corporación Local.
---------------------------
Real
Decreto 2568/1986, de 28 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de
Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales. L’article 30/2, diu:
“Todos los miembros de la Corporación tienen el
deber de formular ante el Registro, declaración de las circunstancias a que se
refiere la Ley”
-----------------------
Decret 261/1992 de 24 de novembre (Generalitat de
Catalunya). L’article 6, diu:
“El Registre d’Activitats i Interessos és públic, i
per accedir-hi cal que els interessats motivin el seu interès en consultar-lo i
omplin un imprès de sol·licitud”.
Etiquetas: govtambobligcomlle
domingo, 10 de marzo de 2013
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina. Recepta de la sòcia Dolors Badia.
BRAÇ FARCIT DE CREMA
Ingredients per la massa:
6 ous
6 cullerades de sucre ben plenes
3 cullerades grans de farina
1 sobre de Royal
Preparació:
S’agafen el ous, es separen els rovells de les clares. Els rovells en un
bol i les clares en un altre.
Es barregen amb una maquina els rovells amb el sucre durant 10 minuts.
Es baten les clares fins que estan ben “montades”.
Es barregen les clares amb els rovells. Es va barrejant tot afegint la
farina i el sobre de Royal.
En una safata sucada d’oli d’oliva es posa el fons y les parets recobertes
amb un paper de forn (millor si és marca Albal).
El forn ha d’estar a 250º, al moment de posar-hi la massa. Rebaixar la
temperatura a 170º. Coure durant 20 minuts.
En treure la
massa, abocar-la a sobre d’un drap net ensucrat. Enrotlleu la massa i deixar-la
així fins que es refredi. Desprès farcirem amb crema.
Ingredients per la crema:
1 litre de llet
1 tetrabrik petit de nata liquida
4 cullerades de sucre
3 ous
Preparació:
Barrejar tot amb maquina (si pot ser). Posar tot en un pot a “bany maria” i
deixar coure, remenant fins que quedi força espessa.
Farcir la massa amb la crema, desenrotllant una mica la massa, fins que
estigui tot ben farcit. Podem espolsar per a sobre sucre. Podeu cremar una mica
el sucre amb un ferro calent. Deixar unes hores el braç a la nevera.
¡ Boníssim !
Etiquetas: laboncui045
sábado, 9 de marzo de 2013
El llapis impertinent
Hi ha una
gran preocupació ciutadana, per tal de que els nostres polítics trobin noves
propostes, que ens ajudin a sortir de la crisi
Etiquetas: llap167
jueves, 7 de marzo de 2013
El Confidente
Mini sueldos, la receta económica de Merkel
Hace tiempo que nos vienen presionando con las excelencias
de la economía alemana. Sin embargo hace unos meses, estuve hablando un unas
amistades germanas y el panorama que me dibujaron, distan mucho de las
excelencias que nos pintan los medios españoles, los cuales nos ponen a
Alemania como ejemplo de éxito económico. Según me indicaron, son tales las
“excelencias” a que somete el gobierno de Merkel a sus ciudadanos, que son ya
muchos los que viven en la esperanza de que pueda perder las elecciones de
septiembre. Uno de los reproches más comentados, es que todo lo que antes era
gratuito, ahora se ha convertido en una tasa que deben pagar.
Quizás haya ocurrido, que
los ciudadanos alemanes vieron primero, como esta situación se daba en algunos
países (el nuestro incluido), para acabar comprobando que se les ha aplicado
también a ellos la misma receta.
Para entender un poco el
malestar de los ciudadanos alemanes, sobre quienes se nos ha llegado a decir
poco menos, que rebosan de felicidad por los cuatro costados, hace poco la Fundación Bertelsmann
por un lado, y el periódico Suddeustche Zeitung, coincidían publicando al
unísono el mal estado del mercado laboral alemán.
Alemania
registró a finales de 2012 una cuota histórica de ocupación. Lo que ocurre es
que en el fondo, todo ello esconde un alto porcentaje de trabajo precario. De
los 82 millones de habitantes, 41,9 tienen una ocupación, o por lo menos están
cotizando, lo cual arroja una tasa de desempleo nunca vista en 20 años: un
6,8%, pero si tenemos en cuenta los 3 millones de trabajadores que perciben un
sueldo tan bajo que los coloca en el umbral de la pobreza, la tasa de desempleo
subiría al 7,32%.
Hay que tener en cuenta
además, los más de 8 millones de trabajadores contratados en régimen de mini
empleos. Son empleos a tiempo parcial, sueldo parcial y cotización al seguro de
jubilación mínima, por lo que en el futuro percibirán unas pensiones ínfimas.
Pero estos mini empleos
(más de 8 millones) o empleos de miseria, poca cosa aportan al consumo; si
acaso, eliminan de la lista 8 millones de parados, pero no eliminan la
precariedad. Merkel nos da esta receta
de mini empleos precarios; unos mini sueldos que no quiere para ella.
Muchos de quienes tienen
la suerte de trabajar a jornada laboral completa, en honor a la rentabilidad
capitalista merkeliana, se encuentran con que deben alargar sus jornadas
laborales sin percibir horas extras y además en fin de semana o período nocturno.
Como consecuencia, informa la televisión pública alemana (ZDF), el número de
bajas por agotamiento físico, ha pasado de 33,6 millones de días de baja en
2001, a 55,5 millones en 2010.
De los 61,9 millones del
censo electoral, sólo votaron 43,3 millones (70,8%) en las ultimas elecciones
(2009), pero sólo 14,6 millones (el 33,8%) apoyaron a Merkel; en cualquier
caso, desde entonces la situación social ha sufrido un considerable deterioro.
Parece un panorama poco
amigable, como para que Merkel con la CDU, vuelva a revalidar su cargo al
frente de la cancillería. Si he de creer a ciertos contactos, entre
representantes del SPD y los Verdes ya habrían tenido lugar las primeras
reuniones de cara a un posible pacto de gobierno.
Etiquetas: nimisueldrectmerk
miércoles, 6 de marzo de 2013
Àudio visuals i divulgatius
martes, 5 de marzo de 2013
Des de la meva finestra
Quan s’obre el clavegueram
Hi ha dues publicacions
britàniques que estan considerades com la biblia del capitalisme: el Financial
Times i el The Economist, ambdós van publicar fa ben poc, uns articles en els
que es deia obertament, que les institucions espanyoles presenten símptomes de
putrefacció. No els hi falta raó. El que no diuen, és que la hipocresia sol
amagar sempre les seves faltes. Vull dir, que pel que anem veien, els corruptes
somien amb les illes Caimán, Jersey, Bermudas, Gibraltar y Vírgenes. Tots
aquests territoris britànics, són famosos perquè en ells hi estan instal·lats
paradisos fiscals i de tal particularitat no en diuen res.
El que no és cap especulació, és que no existeix
corrupte sense corruptor, i els paradisos fiscals ajuden als corruptes, amagant
diners de les seves rapinyes.
La hipocresia és tant majúscula, que fins i tot,
alguns d’aquest crítics, simulen nàusees davant la forta pudor que ofega al
país, ara que les clavegueres flueixen a cel obert, quan fins fa un temps les
aigües fecals de certs estaments públics, corrien de forma subterrània i
socialment no es sentia la pudor. És possible fins i tot, que alguns d’aquests
hipòcrites, pugessin ser considerats tan corruptes com aquells que agafen els
diners, doncs a la fi i amb el seu silenci, alguns semblen haver estat els seus còmplices
necessaris.
En tot cas, quan s’obre el clavegueram, la forta
pudor ofega al veïnat i per tant, no es pot dissimular mirant cap un altre
costat.
La corrupció s’ha de castigar, controlar i evitar,
però segurament la clau de tot, estigui en abandonar la hipocresia. Primer de
tot ens hem de preguntar, si hi ha alguna cosa que el diner no pugui comprar.
Desprès hem de tenir molt present, que existeixen molts artistes de la mentida
i l’engany, o moltes persones que són tramposes per naturalesa.
La forta pudor de la claveguera, ha de servir per
gravar a foc en l’imaginari popular, una total intolerància cap el clavegueram social, cap el saqueig dels
tramposos que paguem entre tots.
Etiquetas: quansobrelclaveguer
lunes, 4 de marzo de 2013
La Tira
A Lleida també tenim una INNOVA a Gardeny
El passat dimecres la Guardia Civil va detenir a Josep Prat, ex director
del Institut Català de la Salut (ICS) i ex director, del grup municipal de
empreses de Reus, Innova. Juntament amb ell, es va detenir també a Carles
Manté, ex director de CatSalut i propietari d’una empresa que va cobrar de
Innova, més de 800.000 euros, des de 2007 a 2011, segons fonts de la
investigació.
Fa un any que Prat va dimitir dels seus càrrecs en saber que havia estat
denunciat i ara, en admetre el jutjat una querella contra ell, agents de la
Policia Judicial han registrat el seu domicili i fins i tot l’empresa Mercantil CCM Estratègies i Salut de Mataró.
Han estat detinguts durant dos
dies, fins que van declarat davant el jutge, qui els va deixar en llibertat amb
càrrecs, tant d’estafa com de malversació de fons públics.
La investigació judicial va
seguir el rastre de presumptes factures falsejades, mitjançant les quals,
Innova, empresa del holding empresarial municipal, va pagar a l’empresa de
Manté 838.000 euros per
“assessoraments” entre els anys 2007 i 2011. Certament, pagar factures
falsejades, no resulta ser d’una gran innovació que diguem, malgrat que de
confirmar-se aquesta presumpció, el podríem anotar com un cas més de
gangsterisme organitzat.
En entrar la CUP a l’Ajuntament de Reus, diu que va veure una gran opacitat
amb Innova, que acapara gran part dels serveis de l’Ajuntament. Van denunciar
les seves sospites a la Fiscalia, perquè diu que les reunions eren així: “Et
passen un munt de papers i sense explicar res, tots voten a favor”. De ser
certa aquesta apreciació, es a dir, si la oposició, sense rebre explicacions
vota a favor del que diu l'equip de govern, això només podria significar
docilitat. I qui sap si no seria una docilitat interessada?
Fins aquí el que passa amb Innova de Reus, però està tot correcte, en
l’empresa Innova de Lleida, situada al Parc de Gardeny?
És només una coincidència, que ambdues empreses tinguin noms iguals i a
més, semblen tenir activitats similars, si més no, les dues anuncien entre
altres coses, que fan informes i labors d’assessorament?
Per esvair tota sospita, l’alcalde de Lleida, tant afeccionat com és, a fer
declaracions, explicant-nos la gran utilitat (suposem que imaginaria) de
l’aeroport d’Alguaire, el Parc tecnològic de Gardeny i la Llotja, tindria que
explicar-nos, quina utilitat ciutadana té Innova de Lleida. I si Innova de
Lleida, té alguna connexió amb Innova de Reus. També hauria d’explicar-nos, si
aquí hem pagat factures similars a les de Reus. I una altra pregunta: Es dona també a l’Ajuntament de Lleida, que l’equip
de govern passa un munt de papers a l’oposició i aquesta, sense rebre més explicacions,
voten tots a favor?
En tot cas, l'alcalde no hauria de cometre l’error, de no desmentir-ho tot. Si no ho
fa, els veïns de Lleida podem començar a pensar, que aquí a Lleida també pot
haver-hi “marro”.
Etiquetas: alleidtambteninnov
domingo, 3 de marzo de 2013
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de
receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i
experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda
García.
ROSQUILLES
3 ous
1 tassa de anís
1 tassa de oli
80 gr. de sucre
1 sobre de llevat
royal
½ tassa de llet
1 kg de farina
Preparació:
Es baten els ous i es va afegint a sobre, l’anís, el sucre, l’oli, la llet
i finalment la farina. La farina es va posant poc a poc, al mateix temps que es
va pastant, fins que la massa es desenganxi de les parets del bol i de les
mans.
Deixar reposar uns 30 minuts la massa. Es fan cercles de massa i es
fregeixen en abundant oli calent. En treure les rosquilles de la paella,
s’empolvoren amb sucre.
Si agrada, també
es pot posar per sobre una mica de canyella en pols.
Que aprofiti.
Etiquetas: laboncui044
sábado, 2 de marzo de 2013
El Llapis Impertinent
Hi ha un
gran enrenou per les converses gravades per MÉTODO-3 a polítics, i Àngel Ros ha
sortit en el llistat
Etiquetas: llap166
viernes, 1 de marzo de 2013
Col·laboradors
La crisis también llega al seguro del automóvil
La situación económica de algunas familias resulta ser ya bastante precaria; algunas venden su automóvil para librase de los gastos que les acarrea, otras sin embargo deciden aguantarlo de momento.
Se está dando el caso, de que se registran bastantes más
devoluciones de la prima de seguro obligatorio para automóvil, de las que era
lo habitual hace unos años.
Respecto a la póliza de seguros para automóvil, hay que
tener las ideas claras:
En primer lugar, debemos saber que si tenemos domiciliada
la prima anual de seguro, esta se renueva automáticamente, siempre que no se
avise con antelación.
Si en la fecha de vencimiento, no tenemos saldo en la
cuenta o lo que es lo mismo, no se renueva, la empresa aseguradora está
obligada a mantener las prestaciones durante un mes a todos los efectos.
Finalizado este mes, la póliza queda extinta, pero el asegurado tiene un plazo
de cinco meses para pagar y recuperar el seguro.
En todo caso, no debemos conducir el automóvil sin seguro
obligatorio a terceros, puesto que nos puede suponer una multa de 3.000 euros.
En caso de accidente
sin seguro, hay que tener muy presente, que el conductor responde con el
patrimonio propio ante todos los daños.
Para evitarse problemas, una opción a tener en cuenta, es
solicitar el pago fraccionado de la prima de seguro, aunque primero hay que
consultar con la compañía, cual es el recargo por intereses que nos aplica.
Etiquetas: cristambllegsegautom
Suscribirse a Entradas [Atom]