viernes, 29 de marzo de 2013

Redacció



BON DIA DE LA MONA 


Que tinguem unes bones vacances i un bon dia de la mona.

Etiquetas:


jueves, 28 de marzo de 2013

Col·laboradors

Conferencia del Dr. Alberto Marti Bosch

No te pierdas este video de la Conferencia del Dr. Martí explicando por qué aparecen la enfermedades y cómo podemos prevenirlas y tratarlas. Resulta un poco extenso pero vale la pena.

¡Que el alimento sea tu mejor medicina!


Conferencia Dr. Alberto Martí Bosch

Etiquetas:


miércoles, 27 de marzo de 2013

Des de la meva finestra


Un forat que no forma part d’un formatge

Per segona vegada en tres anys, la Generalitat ha de aplaçar els pagaments compromesos amb les farmàcies. Estan aplaçats també, els pagaments a concerts sanitaris i educatius, pagues extra de funcionaris, convenis amb el tercer sector i amb la dependència.  Aquests compromisos, en gran manera incomplets,  no han aconseguit però, parar el propòsit de mantenir en funcionament els seus altaveus propagandístics a càrrec del contribuent.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) propietària del cinc canals de televisió autonòmica, TV3, 3/24, C33/Supert3,Sport 3, TV3 HD y Catalunya Radio.

Entre 2007 y 2012, i per tant ja en plena crisi, el Govern català va destinar en diner públic 3.000 milions d’euros, malgrat tot, els comptes de la CCMA no semblen equilibrar-se, la caiguda d’ingressos i els elevats costos estructurals de l’ens no es compensen amb les subvencions milionàries de la Generalitat.
L’any passat la CCMA va tancar l’exercici amb un dèficit de 7,5 milions d’euros.
De totes maneres, la precària situació del seu balanç, no ha estat motiu per a seguir mantenint una estructura de despeses insostenible.
La Generalitat ha optat per mantenir l’estructura de la Corporació amb una plantilla sobredimensionada. Al 2010 tenia 1.933 treballadors, ara en té 2.600. Una xifra molt elevada, si tenim en compte de que les cadenes nacionals com Telecinco en té 1.100 en total i Antena 3, en té 1.900.
A l’actual plantilla de la CCMA es destina 153 milions d’euros.

A més podem afegir, el que diu l’informe de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre els comptes de la Generalitat, tenia al 2006, unes depeses compromeses a exercicis futurs per valor de 25.543 milions d’euros, mentre que al 2010 tenia 79.502 milions.

Malgrat aquesta insostenible i ruïnosa situació econòmica, la Generalitat continua mantenint el forat de la CCMA, incrementant les despeses a futur, mentre ens retalla serveis bàsics pels ciutadans com poden ser en Sanitat, Educació i Dependència.  Sembla que la capacitat propagandística, estigui abans que el benestar dels ciutadans. 

Etiquetas:


martes, 26 de marzo de 2013

El Confidente


Europa para qué y para quiénes?

Caixa Layetana, es una más de las entidades bancarias legalizadas como caja, que ha quebrado tras la crisis inmobiliaria. La solución que el gobierno adoptó, fue la de fusionar a esta caja con Caja Madrid y otras, en el holding denominado Bankia; posteriormente esta tuvo que ser intervenida. No es fácil entender que ventaja comercial pueda suponer, el unir varias entidades agujereadas, como no sea con la intención de aumentar el número de clientes y si acaso, acabar reduciendo en más de la mitad la plantilla actual, cuando ello fiscalmente puede ir acompañado de unas fuertes exenciones fiscales o ayudas. Este ha sido el modelo general de todas las fusiones bancarias en España, que han tenido además un denominador común: privatizar los beneficios y socializar las pérdidas.

Caixa Layetana tenía su sede principal en Mataró, ahora su alcalde, Joan Mora, carga con dureza contra los ex directivos de la entidad por el “timo” de las participaciones preferentes. El alcalde critica a la entidad: “Caixa Layetana ha hecho una gestión inmoral y ha robado ahorros a miles de personas”.Ciertamente sólo en Mataró, se calcula que hay unos 6.000 clientes afectados por la suscripción de participaciones preferentes.

Se ha tomado como ejemplo, pero no ha sido esta la única caja, o holding de cajas que además del agujero del ladrillo, tienen también un problema por haber colocado entre sus clientes, participaciones preferentes. Hace tan sólo dos días, que el gobierno ha dictaminado, unas pérdidas para los tenedores de preferentes, ya sean de Bankia, de Catalunya Caixa o de Nova Caixa Galicia; en uno de estos casos supera el 60% y en los otros dos se aproxima.

Acaba de saberse, después de muchas iniciativas parecidas, que en Chipre van a aplicar una “quita” del 50% en los depósitos bancarios de más de 100.000 euros.

Ante todo ello me pregunto: ¿que diferencia habrá para el ahorrador, en que le impongan una “quita” del 50% en un depósito bancario, o que la “quita” se la hagan mediante “reducción”, en una inversión llamada “preferentes”?

Me imagino, que para un europeo corriente, esta particularidad le puede llamar bastante la atención y puede llegar a interrogarse: ¿Por qué tengo que pagar yo, la gestión inmoral que han cometido otros?
Puede que de todo ello resulte una buena reflexión, para adivinar si en un futuro los ciudadanos se sentirán muy europeos, poco europeos, o nada europeos. Y quizás llegue el momento de preguntarnos: Europa para qué y para quiénes?

Etiquetas:


lunes, 25 de marzo de 2013

Col·laboradors


L’Hora del Planeta 

L’Hora del Planeta va estar una iniciativa promoguda pel Fons Mundial per la Natura (WWF). Visualitzat com una apagada dels principals monuments i edificis en les principals ciutats del mon desenvolupat, pretén conscienciar als ciutadans, perquè adoptin una actitud contraria al canvi climàtic i per tant, acabin tenint en major o menor grau, una conscienciació ecologista que beneficií al mon i per tant a tots els seus habitants.

Una apagada de la llum d’una hora, que es va fer el dissabte per la nit, busca incidir en el comportament ciutadà, en el sentit d’ajudar individualment, a poder conservar el nostre Planeta, ja que no en tenim cap més.
És doncs, una tasca de conscienciació ciutadana que a tots ens interessa. 



Etiquetas:


domingo, 24 de marzo de 2013

La Bona Cuina



La Bona Cuina 

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.


SORPRESA D’ESPINACS 


Ingredients:
1 patata Agata
400 gr. d’espinacs
2 ous
1 llauna de tonyina amb oli (400 gr.)
Beixamel
Formatge ratllat per gratinar
Sal

Preparació:
En una olla petita, amb aigua freda, posarem la patata rentada. Amb un caso aparta posarem a bullir els ous per a fer-los durs. Quan arrenquin el bull, a ambdós els hi posarem una mica de sal.

Els espinacs rentats, els tallarem una mica, per posar-los també en pot d’aigua a bullir. Els farem bullir una mica en un pot amb molt poca aigua.

Agafarem una safata per anar al forn i li farem un llit de beixamel. Pelarem la patata, la farem a rodanxes de ½ cm. I anirem cobrint posant-la pel fons de la sabata. Damunt i escamparem els espinacs ben escorregut de l’aura de bullir.

A continuació obrirem la llauna de tonyina, escorrerem l’oli. Esmicolarem la tonyina pel damunt del que tenim. A sobre posarem, els ous durs, també tallats a rodanxes.

Per sobre li posarem la beixamel que ho cobreixi tot. Espolsarem amb el formatge ratllat. Gratinarem al forn i ja ho podrem servir. 

Que aprofiti. 

Etiquetas:


sábado, 23 de marzo de 2013

El llapis impertinent

Oriol Pujol ha resultat imputat pel cas ITV,  i diu que s’aparta dels càrrecs temporalment


Etiquetas:


viernes, 22 de marzo de 2013

Col·laboradors


Registro operación “Heracles”

(Relacionada con el caso de los ERE fraudulentos en Andalucía)




20/03/2013
Un perro de la Guardia Civil halla sobres con 82.000 euros bajo la cama de Lanzas





Etiquetas:


Àudio visuals i divulgatius




Etiquetas:


jueves, 21 de marzo de 2013

Diario de a bordo


Un chipriotazo a modo de escarmiento

El pasado domingo un país de la UE más bien pequeño, se vio catapultado a la fama y no precisamente por un descubrimiento arqueológico, pongamos por caso, sino por otro tipo de descubrimiento: los europeos acabábamos de tomar conciencia de la poca seriedad que demuestra tener la unión; donde dijeron que nunca jamás se rebanarían los depósitos bancarios de los ciudadanos, resulta que ahora sí pretenden hacerlo. Esta particularidad que no es cosa pequeña, supone sentar un precedente, al poner en riesgo el principio más sagrado de la banca como es, la garantía de depósitos.  Yendo un poco más lejos, la quiebra de este principio puede suponer incrementar y mucho, las posibilidades de fracaso en la unión bancaria europea.

Establecer una quita del 6% o del 9% en los depósitos bancarios, en una Unión Europea, donde el único sistema económico implantado es el del libre mercado, vemos como efectivamente, el mercado, en ese caso la banca, no es libre, sino que está siendo  tutelado por el poder político, como en los viejos tiempos.

Claro que, el presidente chipriota dice que sintió que la UE le chatajeaba, porque si no pasaba por su dictado, veían poco probable que se aprobara un rescate a la isla de 10.000 millones de €, con lo cual ya podían ir pensando en declarar la bancarrota.

A lo que parece, los ciudadanos europeos no acaban de entender esta medida. Para ello deberían mirar el panorama de la UE con una cierta amplitud: aquí quien manda es Herr Merkel y no está dispuesta a que Francia, siga sin ponerse a sus órdenes cuando lleva varios años reclamándoles dos cositas: que se aumente la jornada laboral en Francia y que se retrase la edad de jubilación. Merkel no está resignada a no poder imponer su austeridad en la otra gran economía europea, que más sombra pueda proyectar económicamente hablando, sobre Alemania.
No en vano, hace poco que Merkel advirtió públicamente a Hollande, que debe cumplir con sus objetivos de consolidación fiscal para este año, con lo cual debe limitar su déficit presupuestario al 3% de PIB.

El chipriotazo, dado a modo de puñetazo merkeliano sobre la mesa, no es más que una seria y quizás última advertencia a Francia, que deberá pasar por los dictados merkelianos. Aunque también es una advertencia para todos los demás  ¡Cuidadin, cuidadin!

Pobre Hollande, que está entrando en un jardín de problemas; se verá entre la espada de Merkel y la pared de los franceses sublevados. Que nos sea leve.

Mijail 

Etiquetas:


martes, 19 de marzo de 2013

Des de la meva finestra


El circ dels confosos  

Ens tindríem de remuntar als anys en els que manava el franquisme, per trobar al catalanisme en una situació tan feble com està actualment. I als embolics legals i ètics que tenen els de CiU, s’hi afegeix el fantasiós Junqueras, qui sembla tenir molt clar el seu full de ruta: donar-nos a tots lliçons de moralitat, malgrat que alguns militants del seu partit, li critiquen alguns comportaments. Si s’acabessin confirmant aquestes critiques, ens trobaríem un cop més, davant un personatge, típic de la picaresca política  espanyola, doncs existeix el convenciment ciutadà, de que només, els qui tenen “mans netes” (com deia Carot), ens poden donar lliçons d’ètica. Els que no tenen una conducta exemplar, no.

La bandera del antipujolisme, fa anys que se la disputen entre ICV i ERC, i sovint se’ls veu immersos en una pugna per demostrar qui dels dos, és més antipujoliste, sense adonar-se’n de que als ciutadans, el que realment ens importa, és la solució als nostres problemes d’atur, de sanitat, de seguretat ciutadana, de seguretat jurídica i respecte a la llei, d’educació, de llibertat, etc.

A tota aquesta representació assisteix un atònit PSC que encara no té una idea pròpia de Catalunya. Mentre es continua preguntant, si és germà, cosí, o conegut del PSOE, veu alarmat com els votants que li eren fidels marxen ara cap el PP, que sí sembla tenir una idea clara del que vol per Catalunya. Els populars estan prenen embranzida, tot i que, en les últimes eleccions, les enquestes els hi donaven uns resultats molt menors.

Queda ben clar, que actualment a Catalunya, l’ombra que planeja per sobre la majoria de partits, resulta ser la d’una confosa desbandada, mancada d’una direcció assumida, que indiqui a tothom on ha de situar-se cadascun d’una forma inequívoca. Estem en un estat de la confusió, provocat per la corruptocracia i alimentat pels interessos.

En mig de tot això, apareix Duran Lleida, en el seu etern paper de bon xicot i dissimulador oficial, a qui no cal ni recordar, que a Unió també estan esquitxats, i no poc. I Duran pot parlar de figues verdes o madures, i fins i tot, fer veure que ell pertany a un partit al marge de tot, però CiU s’està enfonsant electoralment parlant. Ignoro si a CiU en són conscients de tot això, però em sembla que al PP de Madrid, tenen per ben segur que el catalanisme flaqueja com mai, ja que no sembla possible un nou tripartit o multipartit, doncs d’una banda, es veu la mancança de generositat en vers els ciutadans de Catalunya, i d’una altra, hi ha encara uns quants personatges tripartits, que encara es senten ofesos i escaldats per una etapa anterior.      

En definitiva, mentre a Catalunya continuen fent càbales acusatòries sobre l’extint tripartit, tot i disputant-se entre tots l’espai convergent identitari, a Madrid sentint-se enfortits, estan obrint un procés unificador. Un cop més, sembla fer-se realitat allò de l’avarícia trenca el sac.
Fins i tot, vam tenir un president de la Generalitat que ens va acusar als ciutadans de tenir  “desafecció” cap la classe política, una opinió que no va fer més que expressar i il·lustrar la seva ignorància de president patata. Montilla encara no s’ha adonat de que als ciutadans, el que realment ens importa, no és privilegiar als nostres governants, sinó la solució als nostres problemes d’atur, de sanitat, de seguretat ciutadana, de seguretat jurídica, d’educació, de llibertat, etc. Això Montilla ja no ho aprendrà mai i Mas sembla anar pel mateix camí.  

Etiquetas:


lunes, 18 de marzo de 2013

La Tira


Una altra proposta per l’Aeroport d’Alguaire

És un fet i no una especulació intencionada, com alguns voler fer veure, que l’aeroport d’Alguaire no funciona i al pas que va, no funcionarà mai, llevat que tanquin el de Barcelona.

Hi ha hagut, aquí sí, innumerables especulacions per tal de que es pugui treure un profit justificador a un aeroport innecessari que mai s’havia d’haver construït. I si és cert, com segons diuen, que cert fiscal madrileny està interessat en el tema, ens podem emportar alguna sorpresa. Apareixerà potser, un Fabra lleidatà?
Ja que l’aeroport està construït, només es poden fer dues coses: tancar-lo per eliminar despeses, o buscar una sortida viable a les instal·lacions, tot menys continuar pagant l’elevada despesa anual per no res. L’alcalde Ros, podria muntar des del seu viver d’empreses a Gardeny, una operadora de vols regulars, que operessin des de, i cap Alguarie. En podríem dir “AIRQUEGUSTO”, no es cap broma. Podrien oferir tot el que els demés prohibeixen: poder entrar a l’avió amb botelles d’aigua i vi a la ma. Un cartell a sobre la entrada que digui “Todo el mundo es bueno” i no es registra a ningú. Els passatgers per estar més còmodes, es poden treure les sabates sempre que vulguin (encara que es recomanaria haver-se canviat prèviament els mitjons). Tothom pot parlar pels telèfons tant con vulgui.
Porten l’esmorzar: caragols a la planxa amb ali-oli, llonganissa d’Alpicat i bon vinacho de batea. Desprès xampany i aigua mineral per a tots. Una estona abans d’arribar, vinga el vermut: cloïsses al vapor, truita de patates, olives i llagostins, amb martini on the rocks.
Les hostesses seran joves, guapes i portaran minifaldilles perquè els homes de negocis que van cap a Frankfurt puguin recrear la vista i no estiguin avorrits durant el trajecte. La operadora habilitarà una petita cabina, on unes senyoretes especialitzades oferiran massatges als passatgers que ho necessitin.   

Desenganyeu-se Alcalde, si només us dediqueu a grapejar la pipa a munt i avall (apart de cobrar uns molt bons sous) no solucionareu mai res. AIRQUEGUSTO seria una bona opció, per desencallar la gran pifiada que vàreu fer al construir l’Aeroport a Alguaire. Si no és amb una sortida atrevida o carrinclona com aquesta, l’aeroport no funcionarà i per tant, el que correspon és tancar-lo.

Diuen que cada dia aneu a missa: jo us volia preguntar, ja feu penitencia per totes les espifiades, que vos i la regidora d’Urbanisme ens heu fet als lleidatans?  

Etiquetas:


domingo, 17 de marzo de 2013

La Bona Cuina



La Bona Cuina 

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.


AMANIDA DE SALMÓ AMB LLAGOSTINS 


Ingredients:
1 bossa de “florette” gourmet
1 safata gran de salmó fumat
20 llagostins cuits
Oli d’oliva
Vinagre de vermut
Sal
  
Preparació:
En una safata gran es posa com a primera capa l’enciam florette.
Posar una mica de sal i barrejar, desprès per amanir afegiu una mica de vinagre i una mica d’oli.
Tapar l’enciam amb una capa de salmó fumat. A sobre del salmó i posarem els llagostins ben ordenats.
  
Que aprofiti. 

Etiquetas:


sábado, 16 de marzo de 2013

El llapis impertinent

Gran escándalo con la Presidenta de Navarra, Yolanda Barcina, a causa de las dietas cobradas por los Consejeros de la Caja de Ahorros Navarra

Etiquetas:


viernes, 15 de marzo de 2013

Des de la meva finestra


La gestió de la Sanitat Pública
  
Les farmàcies de Catalunya estant organitzant-se perquè porten massa dies sense cobrar els medicaments de ICS, el cert és, que les farmàcies no poden ni tenen per que finançar a l’Institut Català de la Salut. Sembla que amb molt bon criteri, els farmacèutics s’estan posicionant en certa manera, davant la manca de serietat del Govern de la Generalitat i per una raó molt simple: la Generalitat ens cobra els impostos als ciutadans que hem de pagar dintre del termini fixat, perquè del contrari, serem perseguits pel cobrament executiu, amb la qual cosa, ens embargaran els comptes bancaris, i altres bens si el saldo dels comptes no arriba a poder pagar el deute tributari. Bé, però i quan és la pròpia Generalitat qui no paga dintre termini, aleshores no passa res? 
És totalment de justícia que les farmàcies puguin reemborsar-se la despesa farmacèutica en el termini establert, sense que tinguin que recórrer a sol·licitar crèdits bancaris, que avui dia són molt difícils d’aconseguir. 
Per dir-ho en un llenguatge planer: una Generalitat incomplidora, no pot castigar l’incompliment dels ciutadans. Si ho fa, està demostrant que utilitza l’abús de poder.

Era al setembre del 2011, quan uns hospitals públics sotmesos a pressió, van adreçar una carta al president Mas, sobre les seqüeles de les retallades a la Sanitat. En aquell mateix mes, l’informe Deloitte avisa sobre la ruïna de l’ICS i dels hospitals. En aquell moment el deute que estableix pel Servei Català de la Salut era de 1.393 milions d’euros.
No obstant posava de manifest, que el tripartit va deixar factures sense pagar i sense consignar en el pressupost per valor de 853 milions d’euros.

En total fa uns 28 mesos que Mas és president de la Generalitat i les millores que ens havia promès en campanya electoral no es veuen per enlloc, fins i tot, ara podria ser que per falta de cobrament dels medicaments, les farmàcies no poguessin reposar uns fàrmacs, que ens poden ser indispensables i precisos en un moment donat.
Si Mas va trobar un gran forat en les arques públiques, no és en absolut responsabilitat seva, sinó del tripartit, però posats a retallar, el primer que s’havia de retallar són les despeses no imprescindibles: parlo de ambaixades, d’empreses públiques inútils, d’assessors totalment prescindibles, de reduir alts càrrecs en la Generalitat. Aquí el que toca plantejar-se és: què es preferible la despesa en tots aquests apartats o dedicar-la a la salut de les persones?

Aquesta pregunta final, que pot semblar fins i tot demagògica, és la percepció que tenen els ciutadans catalans, quan arriben als serveis de salut i allí es troben amb les retallades i les llistes d’espera. Només cal que el president Mas, s’atansi als CAP que tots utilitzem i pregunti. És tant simple com això, però Mas esta entestat en demanar més diners al Govern de Madrid, qui a la vegada està entossudit en no donar-los. És una lluita entre ambdós Governs en la que els únics perdedors, som els usuaris de la sanitat pública catalana, i és trist comprovar, que tant amb el tripartit com amb el govern de CiU, els perdedors som sempre els usuaris.   


Etiquetas:


lunes, 11 de marzo de 2013

La Tira

Els governants també estan obligats a complir la llei

Estem vivint uns temps difícils, en els quals la incertesa ve a ser el valor social més interioritzat. En els que s’ha perdut tota previsió de futur. En els que més que mai, el que està per venir resulta tant imprevisible, que ni una bruixa amb la seva bola de vidre, pot llegir el futur i encertar-lo, ni tant sols en un percentatge mínim.

L’acció de govern dels nostres polítics està supeditada en tot moment, a la austeritat extrema que mana la canceller alemanya. El que pot arribar passant, tal i com es dona en certs sectors jerarquitzats, en el sentit de que quan una ordre arriba al destinatari final, ha estat augmentada unes quantes vegades, fins i tot els estadistes europeus confessen que s’han passat de mida amb tanta austeritat. Malgrat tot, els nostres governants s’entesten en aplicar-nos l’austeritat i retallades en tot, excepte en el pagament d’impostos, ja siguin impostos directes o indirectes, per exemple multes de trànsit. Els serveis als ciutadans han estat tots retallats, mentre els impostos han estat tots augmentats, la qual cosa suposa un gran desnivell bastant sospitós. Els nostres governants permeten i alimenten aquest desnivell tot i obligant-nos a complir les lleis i normatives baix amenaça de sanció. El que no sabem és si ells, que ens obliguen i sancionen, compleixen també les lleis o si per contra no ho fan.
Tindrem que organitzar-nos i exigir que ens demostrin si certament compleixen ells les lleis. Per començar ens podríem adreçar als governants municipals, que són qui ens cobren i exigeixen tots els elevats impostos municipals. Podem començar per exigir-los que ens diguin si compleixen la llei, per exemple, compleixen amb el requisit legal de fer les preceptives declaracions de incompatibilitat i bens? Doncs seria molt greu, que qui ens exigeix complir la llei no la compleixi. Els governants també estan obligats a complir la llei, en aquest cas ho podríem començar a demanar als regidors del nostre Ajuntament.

Ens basem en certs article de lleis en vigor, i afegim un model per sol·licitar-ho on només cal ficar les dades de cadascú que ho vulgui demanar.
-------------------

Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local.  L’article 75/7, diu:

“Todos los miembros de las Corporaciones Locales formularán declaración sobre causas de posible incompatibilidad y sobre cualquier actividad que les proporcione o pueda proporcionar ingresos económicos. Formularán asimismo declaración de sus bienes patrimoniales. Ambas declaraciones efectuadas en los modelos aprobados por los plenos respectivos, se llevará a cabo antes de la toma de posesión, con ocasión del cese y cuando se modifiquen las circunstancias de hecho. Tales declaraciones se inscribirán en sendos Registros de Intereses, constituidos en cada Corporación Local.
---------------------------
Real Decreto 2568/1986, de 28 de noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Organización, Funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades Locales. L’article 30/2, diu:

Todos los miembros de la Corporación tienen el deber de formular ante el Registro, declaración de las circunstancias a que se refiere la Ley”
-----------------------
Decret 261/1992 de 24 de novembre (Generalitat de Catalunya). L’article 6, diu: 

“El Registre d’Activitats i Interessos és públic, i per accedir-hi cal que els interessats motivin el seu interès en consultar-lo i omplin un imprès de sol·licitud”.

Etiquetas:


domingo, 10 de marzo de 2013

La Bona Cuina



La Bona Cuina 

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina. Recepta de la sòcia Dolors Badia.


BRAÇ FARCIT DE CREMA


Ingredients per la massa:

6 ous
6 cullerades de sucre ben plenes
3 cullerades grans de farina
1 sobre de Royal

Preparació:
S’agafen el ous, es separen els rovells de les clares. Els rovells en un bol i les clares en un altre.
Es barregen amb una maquina els rovells amb el sucre durant 10 minuts.
Es baten les clares fins que estan ben “montades”.
Es barregen les clares amb els rovells. Es va barrejant tot afegint la farina i el sobre de Royal.

En una safata sucada d’oli d’oliva es posa el fons y les parets recobertes amb un paper de forn (millor si és marca Albal).
El forn ha d’estar a 250º, al moment de posar-hi la massa. Rebaixar la temperatura a 170º. Coure durant 20 minuts.
En treure la massa, abocar-la a sobre d’un drap net ensucrat. Enrotlleu la massa i deixar-la així fins que es refredi. Desprès farcirem amb crema.

Ingredients per la crema:
1 litre de llet
1 tetrabrik petit de nata liquida
4 cullerades de sucre
3 ous

Preparació:
Barrejar tot amb maquina (si pot ser). Posar tot en un pot a “bany maria” i deixar coure, remenant fins que quedi força espessa.

Farcir la massa amb la crema, desenrotllant una mica la massa, fins que estigui tot ben farcit. Podem espolsar per a sobre sucre. Podeu cremar una mica el sucre amb un ferro calent. Deixar unes hores el braç a la nevera. 

¡ Boníssim !

Etiquetas:


sábado, 9 de marzo de 2013

El llapis impertinent

Hi ha una gran preocupació ciutadana, per tal de que els nostres polítics trobin noves propostes, que ens ajudin a sortir de la crisi            


Etiquetas:


jueves, 7 de marzo de 2013

El Confidente


Mini sueldos, la receta económica de Merkel

Hace tiempo que nos vienen presionando con las excelencias de la economía alemana. Sin embargo hace unos meses, estuve hablando un unas amistades germanas y el panorama que me dibujaron, distan mucho de las excelencias que nos pintan los medios españoles, los cuales nos ponen a Alemania como ejemplo de éxito económico. Según me indicaron, son tales las “excelencias” a que somete el gobierno de Merkel a sus ciudadanos, que son ya muchos los que viven en la esperanza de que pueda perder las elecciones de septiembre. Uno de los reproches más comentados, es que todo lo que antes era gratuito, ahora se ha convertido en una tasa que deben pagar.
Quizás haya ocurrido, que los ciudadanos alemanes vieron primero, como esta situación se daba en algunos países (el nuestro incluido), para acabar comprobando que se les ha aplicado también a ellos la misma receta.

Para entender un poco el malestar de los ciudadanos alemanes, sobre quienes se nos ha llegado a decir poco menos, que rebosan de felicidad por los cuatro costados, hace poco la Fundación Bertelsmann por un lado, y el periódico Suddeustche Zeitung, coincidían publicando al unísono el mal estado del mercado laboral alemán.
Alemania registró a finales de 2012 una cuota histórica de ocupación. Lo que ocurre es que en el fondo, todo ello esconde un alto porcentaje de trabajo precario. De los 82 millones de habitantes, 41,9 tienen una ocupación, o por lo menos están cotizando, lo cual arroja una tasa de desempleo nunca vista en 20 años: un 6,8%, pero si tenemos en cuenta los 3 millones de trabajadores que perciben un sueldo tan bajo que los coloca en el umbral de la pobreza, la tasa de desempleo subiría al 7,32%.

Hay que tener en cuenta además, los más de 8 millones de trabajadores contratados en régimen de mini empleos. Son empleos a tiempo parcial, sueldo parcial y cotización al seguro de jubilación mínima, por lo que en el futuro percibirán unas pensiones ínfimas.
Pero estos mini empleos (más de 8 millones) o empleos de miseria, poca cosa aportan al consumo; si acaso, eliminan de la lista 8 millones de parados, pero no eliminan la precariedad.  Merkel nos da esta receta de mini empleos precarios; unos mini sueldos que no quiere para ella.

Muchos de quienes tienen la suerte de trabajar a jornada laboral completa, en honor a la rentabilidad capitalista merkeliana, se encuentran con que deben alargar sus jornadas laborales sin percibir horas extras y además en fin de semana o período nocturno. Como consecuencia, informa la televisión pública alemana (ZDF), el número de bajas por agotamiento físico, ha pasado de 33,6 millones de días de baja en 2001, a 55,5 millones en 2010.
De los 61,9 millones del censo electoral, sólo votaron 43,3 millones (70,8%) en las ultimas elecciones (2009), pero sólo 14,6 millones (el 33,8%) apoyaron a Merkel; en cualquier caso, desde entonces la situación social ha sufrido un considerable deterioro.

Parece un panorama poco amigable, como para que Merkel con la CDU, vuelva a revalidar su cargo al frente de la cancillería. Si he de creer a ciertos contactos, entre representantes del SPD y los Verdes ya habrían tenido lugar las primeras reuniones de cara a un posible pacto de gobierno. 

Etiquetas:


miércoles, 6 de marzo de 2013

Àudio visuals i divulgatius






Etiquetas:


martes, 5 de marzo de 2013

Des de la meva finestra


Quan s’obre el clavegueram 

Hi ha dues publicacions britàniques que estan considerades com la biblia del capitalisme: el Financial Times i el The Economist, ambdós van publicar fa ben poc, uns articles en els que es deia obertament, que les institucions espanyoles presenten símptomes de putrefacció. No els hi falta raó. El que no diuen, és que la hipocresia sol amagar sempre les seves faltes. Vull dir, que pel que anem veien, els corruptes somien amb les illes Caimán, Jersey, Bermudas, Gibraltar y Vírgenes. Tots aquests territoris britànics, són famosos perquè en ells hi estan instal·lats paradisos fiscals i de tal particularitat no en diuen res.
El que no és cap especulació, és que no existeix corrupte sense corruptor, i els paradisos fiscals ajuden als corruptes, amagant diners de les seves rapinyes.

La hipocresia és tant majúscula, que fins i tot, alguns d’aquest crítics, simulen nàusees davant la forta pudor que ofega al país, ara que les clavegueres flueixen a cel obert, quan fins fa un temps les aigües fecals de certs estaments públics, corrien de forma subterrània i socialment no es sentia la pudor. És possible fins i tot, que alguns d’aquests hipòcrites, pugessin ser considerats tan corruptes com aquells que agafen els diners, doncs a la fi i amb el seu silenci, alguns semblen haver estat els seus còmplices necessaris. 
En tot cas, quan s’obre el clavegueram, la forta pudor ofega al veïnat i per tant, no es pot dissimular mirant cap un altre costat.

La corrupció s’ha de castigar, controlar i evitar, però segurament la clau de tot, estigui en abandonar la hipocresia. Primer de tot ens hem de preguntar, si hi ha alguna cosa que el diner no pugui comprar. Desprès hem de tenir molt present, que existeixen molts artistes de la mentida i l’engany, o moltes persones que són tramposes per naturalesa.

La forta pudor de la claveguera, ha de servir per gravar a foc en l’imaginari popular, una total intolerància cap el  clavegueram social, cap el saqueig dels tramposos que paguem entre tots.   

Etiquetas:


lunes, 4 de marzo de 2013

La Tira


A Lleida també tenim una INNOVA a Gardeny

El passat dimecres la Guardia Civil va detenir a Josep Prat, ex director del Institut Català de la Salut (ICS) i ex director, del grup municipal de empreses de Reus, Innova. Juntament amb ell, es va detenir també a Carles Manté, ex director de CatSalut i propietari d’una empresa que va cobrar de Innova, més de 800.000 euros, des de 2007 a 2011, segons fonts de la investigació.

Fa un any que Prat va dimitir dels seus càrrecs en saber que havia estat denunciat i ara, en admetre el jutjat una querella contra ell, agents de la Policia Judicial han registrat el seu domicili i fins i tot l’empresa Mercantil CCM Estratègies i Salut de Mataró.
Han estat detinguts durant dos dies, fins que van declarat davant el jutge, qui els va deixar en llibertat amb càrrecs, tant d’estafa com de malversació de fons públics.

La investigació judicial va seguir el rastre de presumptes factures falsejades, mitjançant les quals, Innova, empresa del holding empresarial municipal, va pagar a l’empresa de Manté 838.000 euros per  “assessoraments” entre els anys 2007 i 2011. Certament, pagar factures falsejades, no resulta ser d’una gran innovació que diguem, malgrat que de confirmar-se aquesta presumpció, el podríem anotar com un cas més de gangsterisme organitzat.

En entrar la CUP a l’Ajuntament de Reus, diu que va veure una gran opacitat amb Innova, que acapara gran part dels serveis de l’Ajuntament. Van denunciar les seves sospites a la Fiscalia, perquè diu que les reunions eren així: “Et passen un munt de papers i sense explicar res, tots voten a favor”. De ser certa aquesta apreciació, es a dir, si la oposició, sense rebre explicacions vota a favor del que diu l'equip de govern, això només podria significar docilitat. I qui sap si no seria una docilitat interessada?

Fins aquí el que passa amb Innova de Reus, però està tot correcte, en l’empresa Innova de Lleida, situada al Parc de Gardeny?
És només una coincidència, que ambdues empreses tinguin noms iguals i a més, semblen tenir activitats similars, si més no, les dues anuncien entre altres coses, que fan informes i labors d’assessorament?

Per esvair tota sospita, l’alcalde de Lleida, tant afeccionat com és, a fer declaracions, explicant-nos la gran utilitat (suposem que imaginaria) de l’aeroport d’Alguaire, el Parc tecnològic de Gardeny i la Llotja, tindria que explicar-nos, quina utilitat ciutadana té Innova de Lleida. I si Innova de Lleida, té alguna connexió amb Innova de Reus. També hauria d’explicar-nos, si aquí hem pagat factures similars a les de Reus. I una altra pregunta: Es dona també a l’Ajuntament de Lleida, que l’equip de govern passa un munt de papers a l’oposició i aquesta, sense rebre més explicacions, voten tots a favor?

En tot cas, l'alcalde no hauria de cometre l’error, de no desmentir-ho tot. Si no ho fa, els veïns de Lleida podem començar a pensar, que aquí a Lleida també pot haver-hi  “marro”. 

Etiquetas:


domingo, 3 de marzo de 2013

La Bona Cuina



La Bona Cuina 

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.


ROSQUILLES


Ingredients:

3 ous
1 tassa de anís
1 tassa de oli
80 gr. de sucre
1 sobre de llevat royal
½ tassa de llet
1 kg de farina

Preparació:
Es baten els ous i es va afegint a sobre, l’anís, el sucre, l’oli, la llet i finalment la farina. La farina es va posant poc a poc, al mateix temps que es va pastant, fins que la massa es desenganxi de les parets del bol i de les mans.

Deixar reposar uns 30 minuts la massa. Es fan cercles de massa i es fregeixen en abundant oli calent. En treure les rosquilles de la paella, s’empolvoren amb sucre. 
Si agrada, també es pot posar per sobre una mica de canyella en pols.

Que aprofiti. 

Etiquetas:


sábado, 2 de marzo de 2013

El Llapis Impertinent

Hi ha un gran enrenou per les converses gravades per MÉTODO-3 a polítics, i Àngel Ros ha sortit en el llistat  


Etiquetas:


viernes, 1 de marzo de 2013

Col·laboradors


La crisis también llega al seguro del automóvil

La situación económica de algunas familias resulta ser ya bastante precaria; algunas venden su automóvil para librase de los gastos que les acarrea, otras sin embargo deciden aguantarlo de momento.

Se está dando el caso, de que se registran bastantes más devoluciones de la prima de seguro obligatorio para automóvil, de las que era lo habitual hace unos años.

Respecto a la póliza de seguros para automóvil, hay que tener las ideas claras:
En primer lugar, debemos saber que si tenemos domiciliada la prima anual de seguro, esta se renueva automáticamente, siempre que no se avise con antelación.
Si en la fecha de vencimiento, no tenemos saldo en la cuenta o lo que es lo mismo, no se renueva, la empresa aseguradora está obligada a mantener las prestaciones durante un mes a todos los efectos. Finalizado este mes, la póliza queda extinta, pero el asegurado tiene un plazo de cinco meses para pagar y recuperar el seguro.

En todo caso, no debemos conducir el automóvil sin seguro obligatorio a terceros, puesto que nos puede suponer una multa de 3.000 euros.
En caso de accidente sin seguro, hay que tener muy presente, que el conductor responde con el patrimonio propio ante todos los daños.

Para evitarse problemas, una opción a tener en cuenta, es solicitar el pago fraccionado de la prima de seguro, aunque primero hay que consultar con la compañía, cual es el recargo por intereses que nos aplica. 

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]