viernes, 4 de enero de 2013

Carta als Reis Mags
















Carta a S.M. els Reis Mags


Benvolgudes Majestats:

Un any més, us escric una carta, on us transmeto les meves inquietuds, les meves peticions i pot ser que fins i tot, les meves vivències. Tot cas, serien unes vivències en un poble gran anomenat Lleida, on alguns es creuen que estan en el “rovell de l’ou”, quan la realitat és, que no van més enllà d’estar enganxats a la closca. Que hi farem, si la ignorància és molt atrevida.
Una altra cosa és, que en aquest poble gran o ciutat petita, sigui on sembla haver més negocis foscos de tot Catalunya, és clar, si aquests negocis foscos, es fan en ciutats grans, és probable que hi hagin molts ulls vigilant, circumstancia que no es dona en un poble gran, perquè ja es dona per sabut, que en un poble gran, encara que sigui una ciutat petita, allí no hi pot haver gran cosa.  Però si mireu en la hemeroteca dels últims temps, veureu que és precisament en ciutats petites on s’ha trobat molt marro.

 A lo millor, és que ens tenen amb les idees una mica confoses, perquè jo us pregunto Majestats: Tot allò que ens diuen ser, políticament correcte, sol a ser, legalment correcte?

Havia pensat començar fent un recompte de dades positives acumulades durant l’any, però en escriure-les en un paper veig que només n’hi ha dues: no he estat atropellat per cap automòbil mentre creuava el carrer i no he agafat la grip, de moment. Per tant, us faig arribar la clàssica  “carta al reis” sense saber ben bé, si en temps de tanta austeritat, és permès demanar, ja que potser estan retallades fins i tot  les esperances i jo no m’he assabentat?

Jo demano de la magnanimitat de Ses Majestats, que hagi Menys: Menys aturats, però també menys gent treballant “en negre”, que és cosa ben diferent, a treballar com un negre.
Demano que hagi Menys retallades en la Sanitat i que per tant, els medicaments de les farmàcies no acabin essent substituïts, per camamilla, menta, timó i valeriana.
Que hagi Menys inútils i incompetents en la política, ja que aquesta degradació acaba perjudicant la credibilitat en la política i la butxaca de tots.
Que hagi Menys, Menys lladregots en la política, si bé no dubto que deu d’haver polítics totalment honrats.

Segueixo demanant Menys impostos, doncs ja en teníem massa i només ha faltat l’acord de Govern de la convergència-esquerdada, que proposen augmentar encara més el nombre d’impostos en comptes de retallar-se els seus sous i prebendes.  ¡Ai coi, que aquests paios van forts! No m’estranyaria que posessin un impost anual, pels calbs, i al cap d’un temps posessin un altre impost pels que tenen cabells. Bé, en teoria a cada decisió d’aquestes, afectaria només a la meitat de la població i per tant emprenyaria només a la meitat dels votants.
Mireu Majestats, pot semblar que exagero al parlar d’aquests paios del Govern, però és més fàcil veure una balena pujant pel carrer Cavallers amunt, que aconseguir que aquesta patolea dimiteixi de la seva activitat manipuladora.  

Demanaré com no podria ser d’una altra manera, que al nostre Alcalde, a més del sac de merescut carbó que li porteu cada any, li porteu també un sac de paciència i un altre de seny.
Veureu, ell no fa més que demanar un sac de vots, però aquest sac no li heu de portar, perquè sabeu que passa?  Doncs que ell és un esverat i de seguida es posa nerviós, aleshores el tenen d’internar. Crec que fa ben poc, va estar ingressat un altre cop durant uns dies i diuen, que no va ser pas per un empatx produït per les xocolatades que munta tot sovint. He sentit a dir fins i tot, que si va ser per un empatx de “acollonimiento”, de por? ¡Caram, com són la gent de malpensats!

Però això no és tot, seria injust si només demanés això pel nostre Alcalde, encara que sospito, que ha estat el nostre Paer en Cap, qui ens ha portat Cap al Desastre, tot i deixant-nos un Ajuntament endeutat fins les orelles. Cal reconèixer-li la seva tasca faraònica-endeutadora, ja se sap: les obres faraòniques no tenen utilitat pels ciutadans, però són ells qui han de pagar desprès els deutes esdevinguts. 
             ¡¡¡Oh, i ell es queda tant tranquil !!!!      

Reverendes Majestats, doneu-li al Paer en Cap una mica d’enteniment diví, a veure si entén d’una vegada, que en temps de forta crisi, no es poden pujar impostos, sinó que s’han de baixar. Malgrat tot, ell no ho vol entendre...i apa, puja que pujaràs, al igual que els paios aquests del Govern de la convergència-esquerdada, amb els qui ell ha manifestat estar al seu costat, al capdavant de la manifestació.

Doneu-li serenor, li convé molta serenor. No li queda bé, perdre els papers. No li està ben vist, explotar com una mascletá valenciana, al veure que en alguna cosa se li porta la contraria o li surt a l’inrevés ¡Caram! 
Diuen els follets, que una de les últimes explosions del Paer, va estar contra la directora de l’Auditori, per dir en la radio, “que l’Auditori serveix per unes coses i la Llotja ens serveix per unes altres”. L’esbroncada que li clavar el Paer, diuen que va estar d’antologia i al final li va dir: “De l’Auditori no se’n pot parlar, perquè el va fer el Siurana”. La directora sembla que a arribat a la conclusió, de que l’Auditori es com allò que diuen “un tabú” i viu nedant en un mar de confusions?  Pot ser veritat tota aquesta historia tan absurda?  Serenor Majestats, doneu-li serenor, serenor i més serenor, que per molta que n’hi doneu mai en tindrà prou.

Els follets de la Paeria expliquen a més, que el Paer tremola, només de pensar en la possibilitat de que pugui sortir a la llum alguna relliscada seva. ¡Caram!  Serà quelcom relacionat amb La Lletja? Alguns asseguren, tot i que, no sé si amb fonaments, que el nostre Paer està molt preocupat, amb la possibilitat de que vinguin a Lleida alguns “homes de negre” i mirin a sota des catifes municipals?  ¡Caram! Que hi deu d’haver a sota les catifes? Serà per temor a que li aixequin les catifes, que cada dia va a missa i es confessa? Qualsevol podria pensar, carai, doncs si que en té de pecats aquest alcalde?

Continuo demanant paciència pel nostre Paer en Cap, un altre sac de paciència, més que res perquè diuen que no es pot treure del cap, que un líder com ell hagi estat tant poc votat en les eleccions per l’Independència. Ell confiava en que seria el cabdill lleidatà al capdavant de la Independència i ha quedat com aquell que diu, com l’últim mico.
Ara, ha aconseguit però, la seva vella aspiració d’entrar al Parlament de Catalunya com a diputat, és a dir, com a privilegiat. Ara té immunitat parlamentaria i si l’esperit de Santa Coloma de Gramenet, o de Sabadell acabés visitant Lleida, doncs el nostre Alcalde quedaria una mica “resguardat”, encara que veuríem si el seu partit li faria costat, en ser un maragallista declarat.

I una última cosa, respecte al nostre Diputat-Alcalde, volia demanar la consideració de les Vostre Majestats a fi i efecte, de que ell pugui cobrar el sou com a Diputat a més del que ara cobra com Alcalde, una cosa que per altra part, han fet d’altres que l’han precedit.

Que vigilin ses Majestats, doncs el Ministre d’Hisenda de qui diuen esta fet un “toro de mon”, ara sol voltar per aquí i tot ho vigila.
Que vagi en compte el rei Gaspar, doncs s’ha sentit a dir, que en la seva declaració de renda, va ometre incloure que li havien fet un regal en espècie, consistent en un paquet de neules. Tal vegada el Ministre no miraria tan prim, si les neules no haguessin servit per ensumar d’aquesta  “farina” colombiana que sembla estar tant de moda.

Tinc entès que aquest any hi ha grans dificultats, donat que els camells es neguen a venir a Espanya, doncs han sentit a dir, que tenim aquí un rei que és afeccionat a caçar elefants, i compte, els camells diuen que ells són també caça major. 
Els camells s’han declarat en vaga, però si en aquest assumpte mirem el moll d l’os, veurem que aquesta és una vaga totalment corporativa, amb tots els elefants dels circs espanyols, que des de fa dies estan en vaga indefinida, ja que al·leguen tenir por a sortir a la pista de circ, perquè el rei espanyol és de “gallet fàcil”, a més de “no tenir responsabilitat”. No estan tant mal informats com semblava i d’una altra banda, ja es va veure, com no li va passar res amb les caceres d’elefants en terres africanes, es va limitar a dir allò de: “Lo siento y me siento” i ja està.  ¡I es va quedar tant ample!

No voldria acabar, sense prevenir-vos del que us pot passar: com és probable que tingueu de venir a Lleida amb camió, ja que no ho podreu fer amb camell, teniu en compte que si us posen una multa per aparcament indegut, podeu anar a l’empresa que les gestiona perquè us la tregui, doncs no sé si serà veritat, però he sentit a dir, que si “es demana bé”, us la poden treure.

Així doncs, espero de ses Reverendes Majestats, que tindran en consideració, les meves humils peticions en favor dels referits.

Expresso davant ses Reverendes Majestats, les meves més distingides consideracions, les meves reverencies i els meus sincers compliments.

Que tinguin un bon viatge.  I ja saben allò que diuen: “Si beus no condueixis”.

Un altre de Lleida

Etiquetas:






<< Inicio

This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]