lunes, 31 de diciembre de 2012
Redacció
La redacció i els col·laboradors de NOTICIES DE LLEIDA, us desitgen a tots, que tingueu un BON ANY
Etiquetas: feliz2013
# entrada de Redaccio : 11:05
domingo, 30 de diciembre de 2012
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.
PASTIS AMB CREMA DE LLIMONA I
PICS DE MERENGA
1 base de pastis “genovesa” feta amb:
4 ous sencers
100 gr. de farina
100 gr. de sucre
Crema de llimona:
2 ous sencers
2 llimones
250 gr. de mantega
Per la merenga:
4 clares d’ou
Sal
250 gr. de sucre fi
Preparació:
Es talla la base de pastis en
3 pisos. Entre les 2 parts que queden entre els 3 pisos, i quan muntem el
tercer pis, llavors muntarem les clares d’ou ben consistents i decorarem el
sobre amb una màniga passtisera.
Quan estigui tot ben
recobert, el gratinarem al forn o amb
un “soplet” de cuina, li anem cremant una mica tots els pics que li hem
fet.
Etiquetas: laboncui039
# entrada de Redaccio : 0:53
sábado, 29 de diciembre de 2012
El llapis impertinent
La policia esta fent controls d’alcoholèmia
entre els conductors, durant aquestes festes
Etiquetas: llap0158
# entrada de Redaccio : 0:15
viernes, 28 de diciembre de 2012
Diario de a bordo
“Que te pongan donde se agarra”
El fiscal anticorrupción
solicitó hace poco, al Juez del caso Nóos, que Urdangarín y su socio Torres,
depositaran en el plazo de 24 horas, una fianza de 8,2 millones de euros, para
cubrir posibles responsabilidades civiles, producidas por posibles condenas que
les pudieran imponer por este caso.
A la salida de los
Juzgados, el abogado de Urdangarín declaró a los medios, que dicha fianza “le
parecía exagerada”. Bien, digamos que todo depende. A mi, lo que me parece
exagerada, pero que muy exagerada, es la codicia del Duque. A mi lo que me
parece exagerado, pero que muy exagerado, es el afán del Duque por acumular
dinero desde el todo vale, incluso me parece, exageradamente no ejemplar, el
comportamiento del Yernísimo del rey. Pero tampoco me parece ejemplar el
comportamiento del rey en este caso, ni en otros.
Lo que no entiendo, es que
ahora, después de todo lo que se ha publicado al respecto, asegurando que el
Duque y su socio, trincaron seis millones de fondos públicos, el fiscal y el
juez digan con las máximas precauciones ahora, que “sospechan” que ambos socios
obtuvieron un desvío de fondos públicos autonómicos de Baleares y Valencia.
Creo recordar, que Urdangarin y su socio, Torres, fueron llamados a declarar
como imputados el 6 de febrero de 2011, por tanto, no entiendo como después de
haberlos imputado, ahora parecen desdecirse en cierta manera de sus decisiones
y hablan de “sospechas”. Y por unas “sospechas” les piden 8,2 millones?
Yo creo que hay mucho más
que unas simples “sospechas” y mi pregunta es: ¿Tendrían las mismas
consideraciones o el mismo punto de vista, si en vez del Duque, fuera un
mindundi cualquiera el encausado y en este caso, no habría sido inmediatamente
detenido, esposado, fotografiado por la prensa, condenado a la pena de
telediario y encarcelado?
¿Debemos seguir creyendo
aún, aquel precepto constitucional, según el cual “todos somos iguales ante la
ley”, o es que esto tan sólo es, un concepto teórico y abstracto?
¿Conocen Juez y Fiscal la
publicación de Telecinco a finales del pasado mes de octubre, cuando en dicha
publicación se dice que según Eduardo Inda, Director Adjunto de El Mundo, el
Duque y su socio, “Solían soltar a sus íntimos la siguiente frase: querían
trincar pasta y cuanta más mejor?
Queda por ver que papel
jugará en todo esto la infanta Cristina, quien al parecer, se hacía un poco la
distraída, o por lo menos, parecía no enterarse de como Urdangarín obtenía
tanto dinero. Dicen que la cena de nochebuena en la Zarzuela, fue un poco
complicada puesto que nadie quería sentarse junto al Duque de Palma?
Quizás habría que proponer
algo; como quiera que la palma de la mano, queda pequeña para albergar todo el
dinero “que sospechan” se ha desviado, pues propongo cambiar el nombre de Duque
de Palma, por del de Duque del Cazo Siempre Dispuesto.
En medio de tantas
incertidumbres, quizás fingidas, se ha desatado alguna lengua, que en forma
malévola o no, dice tener entendido que cuando el Duque presentaba una factura
con importe más que inflado, el pagano, poniéndosele los ojos como platos
exclamaba: ¡Vaya pasta, vive Dios! ¿El dinero es para vos?. A lo que el Duque contestaba sin mentir, “No,
es para Nóos”.
Lo
que al parecer ignoraba el pagano, es que el dinero iba a parar a paraísos
fiscales. Lo cual podría parecer “sospechosamente” una contradicción, pues
cuando Urdangarín compareció en el Juzgado de Palma, declaró que “en todo
momento había actuado correctamente”. El detalle está, en dónde ponemos el
listón de “lo correcto”: “Ahí está el detalle” que diría Cantinflas.
Pero
llegados a este punto y en medio de tanta sospechez, aquí podríamos citar
también otra frase del genial Cantinflas en otra película: “Ya lo decía mi
abuelita; no pidas dinero, pide que te pongan donde se agarra”. Pues eso.
En esas estamos.
Mijail
Etiquetas: quetpongdonsagarr
# entrada de Redaccio : 0:39
jueves, 27 de diciembre de 2012
Des de la meva finestra
“Tot és culpa dels de Madrid”
Fa pocs dies, s’ha sabut que la Generalitat de Catalunya
acumula quatre mesos d’impagament a les 800 escoles concertades que hi ha a
Catalunya.
Les escoles denuncien que el
deute acumulat arriba ja als 36 milions d’euros (5.900 milions de les antigues
pessetes), en despeses de funcionament
com poden ser aigua, llum, telèfon, manteniment, etc.
El deute de la Generalitat, no
afecta al professorat, que depenen de la pròpia Generalitat, però anuncien que
es podrien aplaçar pagaments a personal no docent i remarquen que un retràs com
aquest mai s’havia conegut abans, ni en els Governs dels presidents
Tarradellas, Pujol, Maragall, ni en el de Montilla.
Un representant del sector
afectat, ha anunciat que finalment, la Generalitat els ha dit, que abans del 31
de desembre els hi podria pagar el deute corresponent al mes d’agost? Molt bé, suposant que així sigui, quan
pensen abonar els altres tres mesos pendents?
Arribats a aquest punt, ens
preguntem a que es deu destinar el pressupost de la Generalitat del Govern Mas,
perquè és innegable, que les passades eleccions innecessàries, inútils,
problemàtiques i no enteses per la majoria dels catalans (si atenem als
resultats electorals), ens han costat 30 milions d’euros. I assenyalem que amb
aquest import es podia haver fet dues coses a la vegada, no fer unes eleccions,
que ni els observadors internacionals diuen entendre i a la vegada, destinar
aquests 30 milions d’euros, a pagar el deute a l’ensenyament en les escoles
concertades de Catalunya.
Aquí ens preguntem: per part
del president Mas, que deu de ser per ell més important, unes eleccions de fantasia, o el bon funcionament de les
escoles? Un representant del sector,
sospita que Mas, prefereix la primera opció, ja que intueix que el president
així ho ha demostrat amb els fets.
A la reivindicació s’han afegit professors
que s’han manifestat a Barcelona en contra de les retallades de sou, ja que
diuen haver perdut el 24% de poder adquisitiu i la paga extra de Nadal que
bé a ser uns 2.000 euros de mitjana.
Naturalment, que el president
Mas, no contesta a cap d’aquestes preguntes, ell només sembla estar compromès
amb la seva Independència i tot el demés sembla que no l’interessa, es a dir,
el deute acumulat de 36 milions amb les escoles concertades, no sembla
representar per a ell una preocupació, simplement no hi ha diners i no es paga,
però es clar, ens preguntem perquè no s’han eliminat les empreses públiques de
la Generalitat, ni els automòbils oficials, ni les ambaixades, ni les
diputacions, etc.?
Naturalment, que se’ns pot dir
que tot aquest estat de coses, és culpa
dels de Madrid. Aquí davant aquests situacions, ja estem acostumats a sentir
com ens canten sempre la mateixa cançoneta oficial, segons la qual el que ens
diu contínuament, el Sr. Mas, és que “Tot és culpa dels de Madrid”.
Per cert, li voldria preguntar
al Sr. Mas, si totes les informacions referent a les seves finances personals i
les de la família Pujol, que el diari El Mundo publicà, són tergiversacions i
culpa dels de Madrid, o és que són informacions verídiques, com el deute dels
36 milions a les escoles concertades?
Etiquetas: totesculpddmadri
# entrada de Redaccio : 8:41
lunes, 24 de diciembre de 2012
Redacció
La redacció i els
col·laboradors de NOTICIES DE LLEIDA, us desitgen a tots, que tingueu unes
BONES FESTES.
Etiquetas: bonesfestes12
# entrada de Redaccio : 10:33
domingo, 23 de diciembre de 2012
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per
gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina,
impartit per la mestra cuinera, Magda García.
NIUS D’ESPINACS AMB BACÓ
Ingredients per 4 persones:
4 tires de bacó
fumat
50 gr. de fulles
d’espinacs
4 dàtils
4 xampinyons
4 tomàquets
“xerry”
2 cullerades de
mel de romaní
Unes fulles
d’escarola
Sal “Maldon"
Oli d’oliva
Preparació:
Posem a escalfar una planxa. Mentrestant agafarem una de les tires de bacó,
la posarem ben plana damunt una fusta de cuina i li anirem col·locant a sobre
unes fulletes molt tendres d’espinac (ben rentades).
Agafarem un dàtil, li traurem l’os i el farem a tires.
Agafarem un xampinyó, el netejarem i el farem també a tires fines.
Anirem posant tot a sobre de la tira de bacó. Enrotllarem el bacó com si
fos un caneló. Ho travessarem tot amb un escuradents que farà de subjecció.
Amb la planxa ben calenta anirem posant els rotllets de bacó. Els anirem
girant perquè es facin per tots els costats. Quan els tinguem una mica daurats
els anirem posant al plat.
Decorarem amb una culleradeta de mel per sobre i pel costat, i amb unes
fulletes d’escarola i tomàquets “xerry” oberts per la meitat, amb uns grans de
sal Maldon.
Que aprofiti.
Etiquetas: laboncui038
# entrada de Redaccio : 11:18
sábado, 22 de diciembre de 2012
El llapis impertinent
viernes, 21 de diciembre de 2012
Cartes al Director
“Enfrontament Veïnal a Cappont”
Senyors, així funciona aquest país on queda molt per arreglar, els abusos d’autoritat i les injustícies, cal eliminar-les perquè els ciutadans puguem viure en condicions d’igualtat.
Francesc Castells
Aquest va estar
poc més o menys, el sentit d’una nota de premsa que va publicar ahir el diari
local Segre i va difondre la COPE.
El que passa és
que tot i explicant que jo acusava a la presidenta de l’Àrea de la Dona, de
haver-me agredit físicament sense cap motiu, allí només va sortir el meu nom,
però no surt el nom de qui em va agredir.
Curiosa manera
d’informar, tant pel que fa al diari Segre com pel que fa a la COPE. I mirin,
jo penso que dir només la meitat de la noticia es una manipulació tendenciosa.
Per a mi és
bastant sospitós, que no surtin el noms de qui em van maltractar o agredir: la
presidenta de l’Àrea de la Dona, que es, Matilde Díaz Villar i la seva filla.
Ho dic, perquè ja em sembla bé que posin el meu nom, però si el posen, també
han de posar-los tots, a no ser que aquesta senyora gaudeixi d’una especial
protecció que altres no tenim. A més, jo no tinc cap càrrec dins la Junta, en
canvi qui em va agredir sí, és presidenta de l’Àrea de la Dona.
Com sigui que mig
hora desprès dels fets, la Junta de la Associació de Veïns teníem una reunió al
Casal, amb la regidora, Marta Camps Torrens, primera tinent d’Alcalde de la
Paeria (que es va trobar present, quan els Mossos d’Esquadra, identificaven a
Matilde Díaz Villar), li vam exposar els fets, i la regidora Marta Camps, no va
demostrar cap interès en escoltar-nos,
donant a l’assumpte escassa importància, amb l’excusa que cadascú dona la seva
versió i ens va dir que tot era un problema de “rebaixar tensions”.
Bé, i si
l’haguessin agredit a ella, si li haguessin apretat el coll amb força i
violència, també pensaria el mateix, o se ho miraria d'una altra manera? Té
algun interès la tinent d’Alcalde, Marta Camps, en que no hi hagi aquestes
“tensions” entre certes entitats, quan al Casal de Cappont les tensions son
freqüents i algú les provoca? Li
importa, a la tinent d’Alcalde, que hagi tensions? És aquest, el model de “cohesió” del que tant vostès parlen i
tant s’omplen la boca de “cohesió, cohesió i cohesió”, o tot això no és més que
una xerrameca?
En tot cas, per a
que cobren aquests regidors uns sous de ministre, per a solucionar problemes dels Veïns de Lleida, o per crear-ne
uns altres innecessaris? És que potser
posen imaginació, o fan alguna cosa, per tal de rebaixar-nos en temps de crisi,
els impostos com poden ser, l’IBI, el rebut de l’aigua, les escombraries,
l’impost de circulació, etc?
Són preguntes que
em faig, en veure l’escàs interès que va prendre la tinent d’Alcalde, i que jo
vaig interpretar com una actitud de total permisivitat, en un assumpte tant
greu, com és que la presidenta de l’Àrea de la Dona, Matilde Díaz Villar,
m’agafes i em premés el coll. Un acte que podria ser considerat com a violència
de gènere, però mai de CIVISME, ni de PARTICIPACIÓ CIUTADANA.
Em quedo, amb el comportament “barriobajero” de la presidenta de l’Àrea de
la Dona de Cappont juntament amb la seva filla, que semblen estar tant
protegides per l’Ajuntament i dos mitjans de comunicació. Unes senyores que organitzen cada any una
“setmana cultural”. Senyores, de quina cultura em parlen?
Em quedo també, en que em van agredir i aquí no passa res, en canvi si
l’agressió els hi hagués fet jo a elles, possiblement, jo ja hauria estat
detingut i portat a declarar davant del Jutge.
Senyors, així funciona aquest país on queda molt per arreglar, els abusos d’autoritat i les injustícies, cal eliminar-les perquè els ciutadans puguem viure en condicions d’igualtat.
Francesc Castells
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: enfrontveinacapp
# entrada de Redaccio : 0:14
miércoles, 19 de diciembre de 2012
El Confidente
Economía de vasos comunicantes
Los cinco años que
llevamos de crisis, nos han abocado a una recesión económica que cabría esperar
sólo afectara a los países con problemas. Lo que ocurre, es que debido al
modelo implantado de economía interrelacionada, la crisis incide de una u otra
forma en casi todos los países de la zona euro.
La elevada tasa de paro española visualiza un escenario de
bajo crecimiento económico y por tanto, unos menores rendimientos sobre
activos, pero este escenario ya es europeo y en mayor o menor medida, lo sufren
cantidad de europeos. En los países donde las reglas de juego han cambiado de
forma drástica, ahora la constante es la exigencia de austeridad.
Esta dura realidad, está cambiando la forma de vida y si se
quiere, las reglas del juego de millones de europeos, los cuales ven asombrados
como las cosas están cambiando de una forma radical.
No es difícil encontrar un parado español, ex empleado del
sector construcción, que durante estos años de burbuja ingresaba un sueldo de
4.000 euros mensuales, manteniendo un ritmo de vida acorde con este sueldo.
Ahora sin embargo, está en la lista del paro y con escasas esperanzas de salir
de ella.
Pero que pasa en otro país de la zona euro, como puede ser
por ejemplo Alemania, donde no tuvieron burbuja? Pues resulta que allí, estos
efectos tienen también su incidencia; por un lado se ven frenadas sus ventas
industriales, ya que este parado español era uno de sus clientes, pero resulta
que el mayor fondo de pensiones público alemán se ve atrapado por el vendaval
de una caída sin precedentes en la rentabilidad de los fondos que gestiona, es
decir la pensión de un jubilado alemán.
Son en definitiva, dos caras de la misma moneda, el parado
español ha pasado de la época de las vacas gordas a la precariedad del subsidio
de desempleo. Por su parte el jubilado alemán, tendrán que aceptar tener una
pensión más baja, dado que las rentas de su ahorro pensionable, dará unos
frutos mucho más pequeños.
Aunque a
Merkel le cueste aceptarlo, la crisis europea afecta negativamente a la
economía alemana: la ralentización industrial y el estancamiento de las
pensiones, con todo lo que ello conlleva, preocupa y mucho a los ciudadanos
alemanes, que miran horrorizados al gran número de parados españoles.
Una conclusión a todo ello puede ser que en el fondo,
el euro tanto puede llegar a ser un flotador como un lastre, pero para todos
los países de la zona. Y a estas alturas, quizás no sea tan descabellado
pensar, que aquí los únicos que ganan, gracias a todo este estado de cosas, son
los grandes inversores, pues merced a la crisis, pueden invertir en deuda de
países con problemas a un elevado tipo de interés.
La elevada tasa de paro española visualiza un escenario de
bajo crecimiento económico y por tanto, unos menores rendimientos sobre
activos, pero este escenario ya es europeo y en mayor o menor medida, lo sufren
cantidad de europeos. En los países donde las reglas de juego han cambiado de
forma drástica, ahora la constante es la exigencia de austeridad.
Esta dura realidad, está cambiando la forma de vida y si se
quiere, las reglas del juego de millones de europeos, los cuales ven asombrados
como las cosas están cambiando de una forma radical.
No es difícil encontrar un parado español, ex empleado del
sector construcción, que durante estos años de burbuja ingresaba un sueldo de
4.000 euros mensuales, manteniendo un ritmo de vida acorde con este sueldo.
Ahora sin embargo, está en la lista del paro y con escasas esperanzas de salir
de ella.
Pero que pasa en otro país de la zona euro, como puede ser
por ejemplo Alemania, donde no tuvieron burbuja? Pues resulta que allí, estos
efectos tienen también su incidencia; por un lado se ven frenadas sus ventas
industriales, ya que este parado español era uno de sus clientes, pero resulta
que el mayor fondo de pensiones público alemán se ve atrapado por el vendaval
de una caída sin precedentes en la rentabilidad de los fondos que gestiona, es
decir la pensión de un jubilado alemán.
Son en definitiva, dos caras de la misma moneda, el parado
español ha pasado de la época de las vacas gordas a la precariedad del subsidio
de desempleo. Por su parte el jubilado alemán, tendrán que aceptar tener una
pensión más baja, dado que las rentas de su ahorro pensionable, dará unos
frutos mucho más pequeños.
Aunque a
Merkel le cueste aceptarlo, la crisis europea afecta negativamente a la
economía alemana: la ralentización industrial y el estancamiento de las
pensiones, con todo lo que ello conlleva, preocupa y mucho a los ciudadanos
alemanes, que miran horrorizados al gran número de parados españoles.
En España
entre otras cosas, nos han subido los impuestos; en Alemania están haciendo lo
mismo, creando tasas que antes no existían, ya sea en educación, sanidad,
transporte etc.
Etiquetas: economdvascomuns
# entrada de Redaccio : 7:59
martes, 18 de diciembre de 2012
Cartes al Director
La carta impublicada
(Senyor Director, li faig arribar una carta que ha estat impublicada pels tres diaris locals de Lleida. A pesar dels dies transcorreguts i rebutjant donar-me cap explicació, malgrat haver-la demanat, cap dels tres diaris a volgut publicar-la.
La Sra. Arderiu i el barri de Cappont
(Senyor Director, li faig arribar una carta que ha estat impublicada pels tres diaris locals de Lleida. A pesar dels dies transcorreguts i rebutjant donar-me cap explicació, malgrat haver-la demanat, cap dels tres diaris a volgut publicar-la.
Jo pensava,
innocent de mi, que la censura en aquest país s’havia acabat amb la mort de Franco, però veig
que no és així.)
La Sra. Arderiu i el barri de Cappont
Benvolguda senyora,
Sóc soci de l’AV de Cappont des de fa molts anys,
igual que tots els membres de la meva família i malgrat que no he nascut en
aquest barri m’hi trobo molt bé, m’hi ha acollit molt bé i hi estic molt ben
integrat, doncs ja fa més de vint-i-cinc anys que hi visc. Darrerament veig que
el que vostè fa amb els membres de la Junta de la Associació de Veïns,
posant-los-hi tots els impediments possibles per desenvolupar les seves
activitats , no té nom, ho veig vergonyós i m’indigna com a tots els que ens estimem aquest barri i ens sentim
orgullosos de viure-hi.
Si vostè com a regidora de Participació Ciutadana,
no reconeix a una entitat com una associació de veïns, com la màxima
representació jeràrquica al barri desprès de l’Ajuntament , vostè no serveix
per estar al davant de la Regidoria mencionada. I ho dic, perquè al Local
Social de l’Associació, la seva Regidoria cedeix en ús exclusiu, una “sala
polivalent” a l’Àrea de la Dona i no permet que la nova Junta de veïns hi pugui
fer cap activitat, ni en els dies que la mencionada sala polivalent esta
lliure. Vull que la gent sàpiga que el Local Social del barri, a la segona
planta, la Junta de l’Associació de Veïns, només disposa en exclusiva d’un
despatx que a tot estirar, arriba a uns deu metres quadrats, mentre que l’Àrea
de la Dona disposa en exclusivitat i sota clau, en la mateixa planta, d’un
despatx similar, d’un magatzem per a les seves coses i la sala polivalent, la
resta són espais a compartir.
Conseqüència d’això, el passat dilluns a la Sala
d’Actes que l’Associació de Veïns té assignada per a fer un taller de cuina,
els assistents van haver de marxar de pressa i corrents, perquè l’Àrea de la
Dona hi havia de fer una altra activitat, quan té molt més espais cedits que
l’Associació de Veïns, i la sala polivalent aquest dia estava lliure, per tal
causa, li comunico que van haver moltes protestes per part dels assistents i en
aquest punt cal recordar, que al barri
hi ha altres entitats que només es representen a sí mateixes i disposen de
locals socials, que el seu lloguer i manteniment paguem entre tots i no els han
de compartir amb ningú.
També li recordo que vostè és la regidora del barri
de Cappont i com a tal, té l’obligació, li agradi o no, de donar suport i
recolzar a l’Associació de Veïns per raó del seu càrrec, i no en funció de si
les altres entitats del barri li fan la pilota, l’adulen o li riuen més o menys
les gràcies.
El barri ha de saber que vostè tot i ser la
regidora del barri, el passar mes de juny als actes de la Festa Major que la
Associació de Veïns va organitzar, malgrat estava convidada a tots, només va
assistir a la proclamació de les pubilles, en canvi si que va assistir als
actes que altres entitats del barri van organitzar, tot i que vostè sabia que
tant l’Àrea de la Dona com el Col·lectiu Cultural ens van fer boicot i no van
voler participar en res, sembla que vostè ja troba bé la poca cohesió social
que hi ha al barri entre les entitats i en lloc de mirar de solucionar-ho, amb
la seva actitud em dóna la impressió que ho fomenta, ho anima i ja ho troba bé.
No se si aquests impediments i el tracte que rep la
Junta de l’Associació de Veïns, són fets de manera conscient o inconscient o bé
rep ordres des de l’Ajuntament, llavors la cosa ja seria més greu, però
cregui’m que la indignació que sentim molts veïns del barri és molt alta.
I per acabar li vull preguntar si aquest tracte
tant discriminatori que rep la Junta de Veïns de Cappont, vostè seria capaç de
fer-ho a les Associacions de Veïns de la Bordeta, Balàfia o Pardinyes? I si la seva resposta és afirmativa, creu
que les seves Juntes directives és quedarien amb els braços creuats i li ho
permetrien?
Rebi una cordial salutació
Ramon Salla / Veí de Cappont
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: lacartaimpublicada
# entrada de Redaccio : 9:34
lunes, 17 de diciembre de 2012
La Tira
“Vostès no tindran porres suficients”
Per fi comencen a sortir diputats que parlant clar
i per boca dels ciutadans, diuen grans veritats.
Nosaltres estem a Lleida, una ciutat molt
especialment afectada pels “grans problemes financers” i on no estem
acostumats, a veure com cap membre de la “oposició” canta les veritats a
l’alcalde. Carai...per què deu ser?
Des de La Tira, Aviem pensat en dedicar aquest
didàctic audiovisual als presidents, senyors Rajoy i Mas. Finalment hem decidit
dedicar-lo també molt especialment, al nostre alcalde, senyor Àngel Ros, doncs
si es molesta en mirar-lo, creiem que li serà difícil no sentir-se al·ludit.
Consti, que tampoc esperem que acabi sentint-se
avergonyit.
“Vostès no tindran porres suficients”
Etiquetas: vostntrindporrsufici
# entrada de Redaccio : 8:26
domingo, 16 de diciembre de 2012
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.TRONC DE NADAL
Ingredients planxa:
4 ous
8 cullerades de
sucre
4 cullerades de
farina
1 cullerada de
llevat
2 cullerades
rases de cacau pur
Paper sulfuritzat
per la safata del forn
Preparació:
Separeu els rovells de les clares. En un vol, bateu les clares amb un
pessic de sal, fins que estigui a punt de neu.
En un altre vol, bateu els rovells amb el sucre fins que ens quedi una
consistència blanquinosa. Afegiu-hi la farina, el llevat i el cacau, fins que
quedi tot ben barrejat.
Incorporeu les clares molt suaument, fins que us quedi tot ben barrejat.
Aboqueu la pasta damunt del paper, alliseu-la fins que quedi tota d’un
mateix gruix i la poseu a coure al forn uns 10 minuts a 180º.
Un cop cuita, la enrotlleu amb un altre paper i un drap humit, con si fos
un caneló llarg i el deixeu refredar.
Ingredients
farciment:
500 gr. de nata per muntar
4 cullerades de sucre fi
4 cullerades de cacau pur
Preparació:
Posarem la nata en un vol ben
fred, que haurem posat al congelador uns minuts, anirem muntant la nata,
afegint-li el sucre i a continuació el cacau.
Quan estigui tot ben barrejat,
anirem a farcir la planxa de xocolata, que ja tenim preparada, descargolarem i
omplirem amb la trufa preparada.
Enrosqueu la planxa con si
forméssiu un braç de gitano, talleu les dues puntes i reserveu els dos trossos
per fer els nusos.
Ingredients de la
cobertura:
200 gr. de xocolata de cobertura
50 gr. de mantega
Preparació:
Fonem la xocolata de cobertura,
trossejada al bany maria i quan estigui quasi fossa, li afegim la mantega a
trossets, remenarem fins que estigui ben fina i amb la mateixa pala anirem
posant la cobertura a sobre la planxa anirem pintant tot el tronc. Col·locarem
les dues puntes tallades, de manera que semblin nusos del mateix tronc. Els
pintarem.
Deixarem refredar una mica i amb
una forquilla li farem unes estries con si fos l’escorça d’un arbre.
Podeu decorar amb motius
nadalencs i espolsar a sobre una mica de sucre fi, con si fos nevat.
El deixarem refredar unes hores
a la nevera, per tal de que s’endureixi la cobertura per quan el vulguem servir.
Etiquetas: laboncui037
# entrada de Redaccio : 0:51
sábado, 15 de diciembre de 2012
El llapis impertinent
Cada cop
és més fort l’enfrontament entre el Govern Central i Govern de la Generalitat
Etiquetas: llap156
# entrada de Redaccio : 9:39
viernes, 14 de diciembre de 2012
Diario de a bordo
Resumen de prensa post electoral
Cualquiera diría que no hay otros problemas que nos
atenacen, que no sea la cuestión del batacazo electoral convergente en
Cataluña.
Abrir la prensa y constatar que la mayoría de los artículos
hacen referencia a ese particular, es algo que me irrita; y me pregunto: ¿No
hay otros problemas en Cataluña, o es que en general, se tenía muchas ganas de
darle caña a Mas?
La prensa estos días resulta muy entretenida, pero también
me cansa leer tantas veces sobre el mismo tema. Como no podía ser de otra
manera, los comentarios llegan a ser de lo mas pintoresco:
Dice D. Sastre en El
Mundo: “Tras el fiasco de CiU que
pasó de 62 a 50 diputados, en unos comicios que había convocado para alzarse
con la mayoría absoluta y abrir un proceso independentista, el presidente de la
Generalitat, insiste en que el derecho a decidir sale reforzado”. Bien,
admitamos por los menos, que esto cuesta entenderlo.
En otro editorial del mismo periódico se dice: “Duran
cree que CiU interpretó mal la Diada. El presidente de la Generalitat reconoce
que tiene pocas alternativas. Su campaña, centrada en los asuntos identitarios
y en la promesa de celebrar una consulta de autodeterminación en los próximos
cuatro años, dificulta ahora la posibilidad de alcanzar acuerdos con el PSC o
el PP. El líder de Unió aprovechó para recordar que él no estaba «tan
equivocado» cuando dijo que no todo el mundo que asistió a aquella protesta era
partidario de la independencia de Cataluña·”. Pues vaya grandeza de miras que tienen estos políticos,
cualquiera diría que no les pagamos el sueldo?
Jiménez Losantos se pregunta: “¿Desde dónde se va a
gobernar Cataluña, desde la Generalitat, desde la sede de ERC, desde Madrid
o desde Suiza?”. Bien, este como de costumbre, tirando a dar.
Veo en un editorial de ABC, que se dice: “La clase
política catalana (...) aporta el hecho diferencial de la corrupción”.
Bueno pues miren, habrá de todo como en Madrid. ¿O es que allí no hay nadie
relacionado con el caso Gürtel?
En el País se dice sobre “la patética figura de Mas” que: “En
los próximos días se verá la incongruencia de una aventura que, además de
irresponsable, ha colocado a CiU en una contradicción irresoluble: un pacto con
ERC le obligaría a renunciar a su programa económico, y un pacto con el PP, su
anterior aliado, supondría abandonar la agenda soberanista. (…) ¿Es Artur Mas
el líder que la situación requiere?”.
Tampoco hace falta andar con tantos rodeos, que sean valientes y pidan
la dimisión directamente.
El Periódico resalta que Josep Borrell: “Proclama las
mágicas bondades del «federalismo”… pero sin más detalles sobre el porqué”?
Pero vayamos con la Vanguardia, donde una Pilar Rahola muy
dolida escribe: “Si se consigue un Gobierno estable (...) podrán retornar
los tiempos de los sueños”. Mire
Sra. Rahola, aunque a usted le gusten las ensoñaciones, algunos preferimos
estar despiertos y lo que vemos, preferiríamos haberlo soñado..
En el mismo medio escribe Lluis Foix una frase lapidaria: “Empieza
a cundir la idea de que hemos salido de la legislatura más corta de la
democracia y podemos entrar en otra todavía más breve, quizás brevísima”. O
sea que apuntan otras elecciones y por tanto unos gastos redoblados. Y no
digamos ya, si después hay que hacer un
referéndum “o consulta”; aún más gasto.
Según Efe, “Duran el líder de Unió, pide en el Consell Nacional no dejarse arrastrar más, hacia un perfil soberanista”. Bueno, esta opinión es post electoral al ver los malos resultados, pero primero apoyaron toda la movida.
Según Efe, “Duran el líder de Unió, pide en el Consell Nacional no dejarse arrastrar más, hacia un perfil soberanista”. Bueno, esta opinión es post electoral al ver los malos resultados, pero primero apoyaron toda la movida.
Todos podemos ejercer de adivinos, aunque nadie sabe que nos
depara el futuro, pero lo que si podemos ver es el presente, y el presente es
que hemos gastado (según he leído) 30 millones de € en estas elecciones
innecesarias. Que además, se han tenido que pagar los autocares y trenes
puestos para asistir a la manifestación/diada de Barcelona, con banderas
incluidas.
Es decir, para todo esto hay dinero, incluidas las próximas
elecciones (según Foix) pero en cambio, no hay dinero para personas necesitadas,
ni para eliminar listas sanitarias de espera, ni para resolver situaciones
personales límite. Es decir, para ayudar a las personas no hay dinero, pero
para la movida soberanista, sí.
¡Vaya país!
¡Vaya país!
Mijail
Etiquetas: resumprenspostelect
# entrada de Redaccio : 7:00
jueves, 13 de diciembre de 2012
Àudio visuals i divulgatius
MIDWAY
Todo el mundo debería verlo
¡¡¡ Increíble.!!!
El corto vídeo que van a ver trata de una isla que se encuentra en pleno Océano Pacífico, a 2.000 km. de todas las costas.
En esa Isla nadie vive, sólo hay pájaros y sin embargo...
¡Miren lo que allí ocurre!
MIDWAY
Etiquetas: midway
# entrada de Redaccio : 9:25
miércoles, 12 de diciembre de 2012
Opinió
Carta de la CGT de Catalunya al
Conseller Felip Puig
Conseller (en funcions) Puig, fins on ho faràs durar tot plegat? El dimecres 14 de novembre vam tornar a assistir a noves escenificacions de violència gratuïta del cos d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, del qual encara n’ets el responsable. Adolescents atonyinats a Tarragona pel simple fet de voler participar en una vaga que, entre altres coses, lluitava pel seu futur. Manifestants a Barcelona amb fractures obertes de cúbit, amb la mandíbula rebentada o sense l’ull que els ha robat una bala de goma disparada per la policia que dirigeixes.
Conseller (en funcions) Puig, no et creiem quan dius que totes aquestes situacions van ser fortuïtes. Les porres no reboten soles per impactar al cos d’un jove reiterades vegades. I les bales de goma que milers vam sentir als voltants de la Pça. Urquinaona, Pça. Catalunya i Pla de la Catedral a Barcelona no es disparen soles. Les porres les agafen policies. I les escopetes que disparen les bales també. El passat 14 de novembre aquests policies van actuar seguint ordres, per això pertanyen a un cos jeràrquic amb una clara cadena de comandament. Com el passat 29 de març, quan també el nombre de ferits/des es va contar per desenes, o durant l’intent de desallotjament de la Pça. Catalunya de Barcelona el 27 de maig de l’any 2011. I la llista, ho saps prou bé, podria ser encara més llarga.
Conseller (en funcions) Puig, no t’adones que fas el ridícul quan negues les evidències? La teva policia va pegar i va disparar el 14 de novembre. Tu ho saps. Tothom ho sabem. Mentint t’enterres a tu mateix i davant dels teus (davant nostre ja fa temps que ho estàs, d’enterrat). Tingues la valentia i l’honestedat de mostrar-te tal i com ets, d’explicar allò que fas i, sobretot, les ordres que dones. Explica que la violenta repressió de manifestants persegueix sembrar el terror perquè vols fer de la por la millor arma por aturar les protestes d’un poble cada vegada més fart de la destrucció de drets socials al que l’esteu sotmetent.
Finalment, Felip, aprèn de la dignitat i la valentia de l’Ester, a qui li has robat la meitat de la mirada. Aprèn de la dignitat dels braços trencats i dels cossos plens d’hematomes que demà, quan ja no siguis conseller, seguiran sent i existint per fer que el futur sigui de tots. Mentre, de tu, Felip, ja no n’esperem res més que la teva dimissió com a Conseller d’Interior.
Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
30 de novembre de 2012
Conseller (en funcions) Puig, fins on ho faràs durar tot plegat? El dimecres 14 de novembre vam tornar a assistir a noves escenificacions de violència gratuïta del cos d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra, del qual encara n’ets el responsable. Adolescents atonyinats a Tarragona pel simple fet de voler participar en una vaga que, entre altres coses, lluitava pel seu futur. Manifestants a Barcelona amb fractures obertes de cúbit, amb la mandíbula rebentada o sense l’ull que els ha robat una bala de goma disparada per la policia que dirigeixes.
Conseller (en funcions) Puig, no et creiem quan dius que totes aquestes situacions van ser fortuïtes. Les porres no reboten soles per impactar al cos d’un jove reiterades vegades. I les bales de goma que milers vam sentir als voltants de la Pça. Urquinaona, Pça. Catalunya i Pla de la Catedral a Barcelona no es disparen soles. Les porres les agafen policies. I les escopetes que disparen les bales també. El passat 14 de novembre aquests policies van actuar seguint ordres, per això pertanyen a un cos jeràrquic amb una clara cadena de comandament. Com el passat 29 de març, quan també el nombre de ferits/des es va contar per desenes, o durant l’intent de desallotjament de la Pça. Catalunya de Barcelona el 27 de maig de l’any 2011. I la llista, ho saps prou bé, podria ser encara més llarga.
Conseller (en funcions) Puig, no t’adones que fas el ridícul quan negues les evidències? La teva policia va pegar i va disparar el 14 de novembre. Tu ho saps. Tothom ho sabem. Mentint t’enterres a tu mateix i davant dels teus (davant nostre ja fa temps que ho estàs, d’enterrat). Tingues la valentia i l’honestedat de mostrar-te tal i com ets, d’explicar allò que fas i, sobretot, les ordres que dones. Explica que la violenta repressió de manifestants persegueix sembrar el terror perquè vols fer de la por la millor arma por aturar les protestes d’un poble cada vegada més fart de la destrucció de drets socials al que l’esteu sotmetent.
Finalment, Felip, aprèn de la dignitat i la valentia de l’Ester, a qui li has robat la meitat de la mirada. Aprèn de la dignitat dels braços trencats i dels cossos plens d’hematomes que demà, quan ja no siguis conseller, seguiran sent i existint per fer que el futur sigui de tots. Mentre, de tu, Felip, ja no n’esperem res més que la teva dimissió com a Conseller d’Interior.
Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
30 de novembre de 2012
Etiquetas: cartdlcgtaconspuig
# entrada de Redaccio : 1:03
martes, 11 de diciembre de 2012
Bloc de Lletres
De la
casualidad a la tentación
Hay objetos que llegan a nuestras vidas determinados por un
caprichoso azar y que poseen la extraña cualidad de interferir en nuestros
destinos, facilitándonos decisiones, afirmando momentos o revelándonos cosas.
La primera vez que me pasó algo parecido fue en Llanes hace
ya unos cuantos años. Estaba en una tienda con unos cuantos amigos cuando se me
antojó un objeto, no revelaré cual, pero, y a pesar de lo que me llamaba la atención,
no me acababa de decidir a comprarlo pues no formaba parte de los típicos
suvenires que solía adquirir en mis viajes, sin embargo en ese momento, una
amiga se me acercó y observando la atención casi hipnótica que le estaba
prestando a aquel objeto me digo: “a veces hay que hacer cosas que uno
intuye que tiene que hacer, por muy raro que parezca”. Esa frase me bastó
para dirigirme a la carga con él. Aquel objeto, que hoy observo en la
estantería, no solo se convirtió en uno de los muchos parecidos que he ido
coleccionando a través de mis viajes, sino que me dio la determinación
necesaria para tomar decisiones que en el aquel momento tenía que tomar.
De esta manera he ido coleccionando una cantidad caprichosa
de cosas que colman mi habitación para mi desespero a la hora de limpiarla. Sin
embargo últimamente, estos objetos que a priori no parecen tener ningún
significado, se me presentan en forma de libros y no siempre libros que yo
compro, sino en algunos que me regalan o me habían regalado hace tiempo.
Cuando uno compra un libro tiene sus motivos para hacerlo,
por muy triviales o caprichosos que sean estos, pero en ocasiones, los libros
llegan a uno sin ser llamados y acaban en tus manos porque el azar así lo ha
querido. Yo personalmente no puedo dejar de caer en la tentación cuando veo una
casualidad, y me hago con ellos para leerlos en el momento. La mayoría de las
veces estos libros me resultan malos, tediosos o incómodos, pero me los leo
igual, por mucho que me cueste. Una vez acabados los pongo en la estantería
donde acabarán sus días acumulando polvo, en esa estantería donde su canto
sobresale de manera particular haciendo que se te desvíe la mirada, aunque
sabiendo que nunca más los volverás a abrir.
En otras ocasiones los libros ya estaban ahí, el regalo de
un amigo que se te olvidó leer o una compra cuya lectura dejaste aplazada, pero
que, de repente toca leerlo, como por arte de magia, y el universo parece que
conspire para que ese libro coincida con un momento muy particular que estás
viviendo, y aunque hubiese sido la propia elección como la ajena la que te
llevó a ese libro, cada página da paso a una incomodidad soberana que invade
por completo, cada uno de los rincones de tu cuerpo. Haciendo que cada párrafo
parezca un mal trago a intentar digerir cuanto antes.
También puede ser que todo esto sea fruto de mi imaginación,
de la autosugestión o como quieran llamarlo, pero qué quieren que les diga, yo,
como diría Oscar Wilde, también pienso que “La mejor manera de librarse de
la tentación es caer en ella”. Y si el destino me pone algo en el camino,
no pienso ignorarlo.
Cristina
Etiquetas: delacasualaentc
# entrada de Redaccio : 10:36
lunes, 10 de diciembre de 2012
La Tira
Un candidat dolgut i emprenyat
El nostre alcalde, Àngel Ros, va voler ser candidat i cap de llista en les passades i absurdes eleccions al Parlament de Catalunya, com ja ho volia ser en les eleccions anteriors. I malgrat que comptava amb tot el seu clientelisme possible, només va obtenir un sol diputat dels tres que en tenia el seu partit.
El nostre alcalde, Àngel Ros, va voler ser candidat i cap de llista en les passades i absurdes eleccions al Parlament de Catalunya, com ja ho volia ser en les eleccions anteriors. I malgrat que comptava amb tot el seu clientelisme possible, només va obtenir un sol diputat dels tres que en tenia el seu partit.
Queda fora de tot
dubte, que la campanya electoral de l’Àngel Ros ha mort d’èxit. Hem sentit a
dir, que ha estat el seu gendre “assessor”, qui ha organitzat la campanya
electoral? Caram...
Què com poden
veure ara a Ros dintre el seu partit?
Malgrat que, en teoria, les decisions les tindrà de prendre la
militància, els ciutadans podem especular amb els possibilismes del seu futur
polític.
Que el culte al
cabdill és efímer en els temps que corrent, és un fet. Que la militància del
“cinturó roig”, fa molt de temps que diu obertament no confiar en ell, és una
circumstancia que romania aparcada, però que ara pot ser activada degut als
mals resultats, esdevenint en un detonant que aconsegueixi qüestionar
seriosament, si Ros pot ser o no, d’utilitat al partit. És clar que aquí també
es pot afegir, l’exemple de nepotisme franquista, que suposa col·locar com a
càrrec de confiança al seu gendre, al cap davant del Gabinet d’Alcaldia. I en
temps de retrets, tots aquests sumands podem concloure en una suma ben
espinosa.
En qualsevol cas
i si la conclusió arribés a ser, la de no utilitat, Ros tindria un greu
problema dintre del seu partit, on ja no tindria en l’Executiva, el recolzament
(per absència) de Ernest Maragall, però diuen que a més, comença a tenir una
oposició dintre dels sectors lleidatans.
Ros ha manifestat
als companys més propers, la seva gran decepció amb els votants de Lleida, ja
que entén han estat injustos amb ell, en votar-lo poc.
Però anem a pams:
el que no quadra, és manifestar la saviesa dels seus votants, quan li van donar
majoria absoluta a l’Alcaldia, i ara quan l’han votat poc, considerar-los
que “són uns carallots”?
Vegem: no vàrem
quedar in illo témpore, que era de demòcrates, acceptar serenament els
resultats electorals, fossin els que fossin?
A què ve ara
emprenyar-se per uns resultats electorals adversos? A menys que denoti el pressentiment, de que la seva “molt ben
pagada” carrera política, ha començat a encarar la seva fi.
De tota manera
Ros ha de pensar que si deixa la política, sempre es pot dedicar a l’empresa
privada d’on venia. El que pot passar, és que deixi d’ingressar molts diners.
Home, sempre li
quedarà poder donar conferencies i escriure llibres de memòries, fins i tot pot
teoritzar en com s’hauria de fer política, tot i pensant en els ciutadans (tal
i com hauria de ser), en comptes de pensar en altres coses, com podrien ser,
interessos i negocis de empreses.
I podria ser, que dintre el
partit l’hi haguessin aconsellat una altra cosa, però en tot moment, s’ha de
tenir en compte, que en unes eleccions qui té dret a vot, són les persones, no
les empreses. I si un candidat té descontentes a les persones, doncs... Etiquetas: uncandiddolgiempre
# entrada de Redaccio : 8:41
domingo, 9 de diciembre de 2012
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.PINYA CARAMETLIZADA
Ingredients:
1 pinya natural
4 cullerades de
sucre morè
1 iogurt grec
1 taronja gran
Preparació:
Pelem la pinya i la tallem a rodanxes molt fines, les quals posarem a sobre
d’un paper sulfuritzat. Per sobre espolsarem dues cullerades de sucre.
Les gratinarem al grill del forn fins que se’ns comencen a daurar, les
retirarem i reservarem.
Agafarem la taronja, li traurem la primera pell que té taronja i la farem a
tires fines. Les escaldem amb una primera aigua i escorrem. Desprès posarem les tires en una segona
aigua amb la resta del sucre. Deixarem coure uns minuts, escorrerem l’aigua i
reservarem les tires.
Pelarem la taronja, ara sense deixar-li pell i la farem a galls.
Muntarem el plat amb les dues rodanxes de pinya, al costat d’una cullerada
de iogurt, uns galls de taronja i unes tires de pela de taronja.
Bon profit
Etiquetas: boncui036
# entrada de Redaccio : 8:57
sábado, 8 de diciembre de 2012
El llapis impertinent
Mas ho
veu tot negre, en veure’s obligat a buscar com sigui, un pacte de govern de CiU
amb ERC
Etiquetas: llap155
# entrada de Redaccio : 9:16
viernes, 7 de diciembre de 2012
Diario de a bordo
Díaz Ferran pasará unas navidades “guardado”
El que fuera considerado como “empresario modelo” y
presidente de la CEOE, Gerardo Díaz Ferran, ha sido encarcelado por un listado
de cargos que empañan su imagen y de qué manera! Aunque según me entero ahora, siendo presidente de patrones, ya
tenia graves problemas empresariales.
Desde la Audiencia Nacional, el Juez Velasco ha imputado al
expresidente de la CEOE un total de cinco delitos por haber presuntamente
ocultado dinero, bienes y propiedades, con la intención de no hacer frente a
deudas contraídas por Viajes Marsans con cerca de 10.000 acreedores.
Dice textualmente: “delitos de alzamiento de bienes,
insolvencia punible con la agravante de ocultación patrimonial de notoria
cantidad de dinero, estafa procesal concursal, falsedad documental y blanqueo
de capitales”.
Total, prisión provisional evitable con una fianza de 30
millones de euros. ¡Casi nada!
¡Vaya ficha está hecho el expresidente de la CEOE! Aún
recuerdo la falsa moralina que nos dirigía a todos, cuando era presidente de la
patronal española.
¡Vaya presidente de la patronal eligieron. Que ojo clínico
tienen algunos. Y qué pésimo ejemplo de seriedad y formalidad está dando para
empresarios y también para trabajadores!
Con un presidente de esta ralea, cómo tenderán a actuar los
empresarios?
Si alguien tira de hemeroteca, podrá comprobar que era
precisamente Díaz Ferran quien decía aquello de “para resolver la crisis hay
que trabajar, trabajar y trabajar”.
También se hizo famosa su agresiva petición desde la CEOE,
de un contrato laboral para jóvenes, sin coste de despido.
Creo que su filosofía empresarial era algo así como,
exprimir a los demás a fin de enriquecerse él. Pero es que además, parece estar
ejemplificando, lo que no debe hacer nunca ni un empresario, ni un trabajador:
actuar delictivamente.
Pero tampoco debe actuar delictivamente un político, este
aún menos si cabe, puesto que puede actuar desde el abuso confianza y el abuso
de poder. No me olvido de que uno de
los grandes males que tiene nuestro país, es precisamente la corrupción
política; es la enorme cantidad de dinero “que se ha fundido” yendo a parar a
bolsillos delincuentes y aprovechados.
Pues nada; decirle a Díaz Ferran, que encuentro perfecto, el
que le hayan metido en chirona, a la vista de los cargos que se le acusa.
Le deseo una feliz estancia en la trena, a ver si allí
también resulta ser tan agresivo con los carceleros como lo era con los
trabajadores de este país.
Como dijo un famoso cazador de elefantes sobre su yerno: “Ha
tenido un comportamiento no ejemplar”. Pues eso; ahí está la cosa.
Mijail
Etiquetas: diferrpasunavguarda
# entrada de Redaccio : 0:25
Suscribirse a Entradas [Atom]