viernes, 30 de noviembre de 2012

La Tira



Si utilitzem la lupa de mirar polítics hi guanyarem tots 

Resulta ben curiós comprovar, com desprès d’una contesa electoral quasi la gran majoria de partits diuen haver guanyat, o si més no, diuen estar satisfets dels resultats electorals obtinguts, quant tots veiem que la realitat és totalment la contraria.
No és descobrir res, si diem que els grups polítics que perden vots en termes nets, no poden estar contents de cap de les maneres i per més que ho diguin, als ciutadans ens costa cada cop més de creureu.
En el fons, la gran majoria de ciutadans davant d’això, creiem veure un escenari, on queda reflectit un exercici de cinisme polític. I la comprovació d’un engany suscita com a mínim, desconfiança.

No és descobrir res, si diem que els grups polítics que perden vots en termes nets, no poden estar contents de cap de les maneres i per més que ho diguin, als ciutadans ens costa cada cop més de creureu.

En les eleccions del passat diumenge (com en les anteriors), tots venen a dir que poc més o menys han sortit ben parats de la contesa electoral, però s’han de veure les xifres.

Es fan molts anàlisis de resultats electorals i cadascun  fa la seva valoració, fins i tot, mentre uns creuen veure una intencionalitat de futur darrera els vots, d’altres en creuen veure una por de present.
Nosaltres només farem una valoració des d’un altre punt de vista:
Tenint en compte que hi hagut un augment en la participació del 9,41%, respecte al 2.010, lògicament per fer una valoració numèrica i en l’hipotètic supòsit de mateixa intenció de vot que en el 2.010, es tindria d’augmentar el nombre de vots en aquest percentatge. Fent aquesta lectura, l’anàlisi pel que fa a Lleida podria quedar així:  

Elec.   2.010

  Vots   -  9,41%
Elec.    2.012  
         Vots


  ERC
16.966 + 1.596 =18.562
        35.833
Dif. = + 17.271
  ICV
7.423 + 698
= 8.121         
        11.079
 Dif. =  + 2.958
  PP
18.960 + 1.784 = 20.744
        23.269
  Dif. =  + 2.525
  PSC
27.461 + 2.584 = 30.045
        21.466
  Dif. =  - 8.579
  CIU
87.052 + 8.191 = 95.243
        88.868
  Dif. =  - 6.557

Queda clar, que és ERC qui capitalitza la major pujada de vots amb 17.271, respecte al 2.010.

I queda clar també, que el gran perdedor de les eleccions del passat diumenge a Lleida va estar el PSC, que perd 8.579 vots. El segon perdedor va estar CIU, que en va perdre 6.557. 
Potser que tots dos, s’ho facin mirar. Potser algunes coses han fet malament o han anat en contra dels ciutadans de Catalunya. Potser els votants, que tanta fama tenim de no assabentar-nos de res, d’estar “aborregats” i en definitiva de ser uns “passotes”, potser ja comencem a jutjar els comportaments polítics amb una mica de rigorositat.

Benvinguda sigui, la sana actitud d’agafar la lupa per mirar als polítics que ens governen. És una actitud que va implícita amb la democràcia i si falta tot són desastres, l’actual crisi en és un bon exemple.  

Etiquetas:


jueves, 29 de noviembre de 2012

El Confidente























Señalando a delincuentes de guante blanco

A nueve días de las elecciones autonómicas catalanas, alguien decidió irrumpir en la campaña electoral, acaparando todo el protagonismo, con una contundencia inusual y empiezo a creer, que hasta calculada.
El diario El Mundo publicó el “borrador” de un informe policial (UDEF), según el cual, CiU se habría estado financiando ilegalmente cobrando el 4% de todas las obras públicas ejecutadas en Cataluña, desde el Govern de la Generalitat. A lo cual añadía, que parte de estos cobros podían haber ido a parar, a cuentas secretas suizas a nombre de Mas y Pujol (y familia). Los aludidos reaccionaron con una rabia mal disimulada, emplazando al presidente del Gobierno para que diera explicaciones. Rajoy dijo no saber nada sobre el tema. El ministro del Interior, hizo constar que era la primera noticia que tenía sobre el tema. Entre tanto los señalados por el dedo policial, decían no creer a los representantes del Gobierno y les acusaban de querer manipular suciamente la campaña electoral.

No creo que esta denuncia pública, según la cual CiU habría cobrado el 4% haya podido modificar demasiado el voto del pasado domingo, pues hace tiempo, Pascual Maragall ya nos lo explicó con lo del “3%” (asunto en el que la Fiscalía no intervino, ni investigó). Ahora bien, lo que sí consiguió la denuncia, fue recordarnos a todos que aún existe la corrupción. Y esto sí que pudo afectar negativamente a partidos que han gobernado.

A dos días de las elecciones, el Sindicato Unificado de Policía (SUP), comparece en rueda de prensa, explicando que el informe es auténtico y acaban de entregarlo al Juez, toda vez que resulta ser incompleto, pues hay más datos en otros borradores.

El martes un juzgado de Barcelona inicia un registro del Ayuntamiento de Sabadell, efectuado por 300 policías y alentado por la Fiscalía Anticorrupción de Cataluña. El alcalde de Sabadell (PSC) queda imputado junto con el Secretario de Organización del PSC, Daniel Fernández.

Ahora se comenta, que el SUP es un sindicato policial donde el pensamiento de la cúpula es de color socialista. Si esto fuera así, todo encajaría como un guante y puede que la historia se tuviera que escribir en estos términos: el PSC ataca a Mas con el borrador del informe. Mas recoge unos malos resultados electorales y dos días después de las elecciones, profundamente irritado, devuelve el ataque al PSC con el asunto Ayuntamiento de Sabadell, que por lo visto dormía desde hace un año olvidado en un cajón. 

Mas calificó la exhibición del informe como ataque sucio a CIU, pero si la filiación del SUP fuera la comentada, el ataque de Mas al PSC, no habría sido más limpio. 

Sólo queda pedirles que sigan atacándose así; a los ciudadanos nos interesa y mucho, que se señalen a todos los delincuentes de guante blanco. 

Etiquetas:


martes, 27 de noviembre de 2012

El Confidente



Corren malos tiempos para la ciudadanía

Uno de los parámetros que definen la solvencia de un país es sin duda, la capacidad de ahorro de sus habitantes. El ahorro en sí, no es más que una previsión económica que lentamente y con sacrificio hemos guardado, a fin de poder hacer frente a una contingencia no prevista y adversa, de las muchas que suele depararnos la vida.

Tanto en los sistemas económicos capitalistas occidentales del siglo pasado, como en los sistemas económicos socialistas de la extinta Unión Soviética, por poner un ejemplo, se hacía pedagogía política sobre la población, a fin de que las familias procuraran ahorrar. Es decir, las políticas de austeridad, no son una idea que podríamos calificar como de “modernidad”,  o que apareció en 2007, primer año de la crisis. Lo que ocurre, es que una cosa es “aconsejar” cierta austeridad en tiempos de bonanza económica y otra muy distinta es, cuando las circunstancias económicas adversas, obligan a un gobierno a imponer la austeridad con mayúsculas; lo hizo el Gobierno Zapatero y ahora lo continúa haciendo el Gobierno Rajoy. Y si el Gobierno de la nación fuera de otro color político, a estos dos mencionados, se encontraría con la misma obligación europea. Un tema distinto, es sobre qué capa social se aplica el ajuste más grueso de la austeridad, que nos impone la Unión Europea.

El último informe del Banco de España, dice que en las familias españolas, la capacidad de ahorro, se ha desplomado a niveles de hace 50 años; cuantificando en cifras, dice que la mayoría de las familias, gasta 94 euros de cada 100, de sus ingresos.  Se explica que es la peor tasa de ahorro, que seguramente continuará descendiendo en el próximo año hasta niveles desconocidos, al menos desde 1964. Recuerda el informe, que incluso, en los años 80, con una formidable crisis económica, en nuestro país, la tasa de ahorro de las familias españolas nunca bajó del 10%, cuando ahora estamos en el 6%.

Se nos aconseja que nuestra hucha de ahorros nunca debe tocarse a menos sea un imprevisto increíblemente emergente, ya sea una enfermedad, o algo de primerísima necesidad.

La economista Adriana Torres, asesora de inversiones de HD Consulting en California, aconseja que “El ahorro nada tiene que ver con la cantidad de dinero que ingresan las familias. No hay excusas para no ahorrar”.  Muy bien señora, pero si durante estos últimos años y hasta ahora, con nuestros ingresos familiares conseguimos a duras penas y como demuestra la tasa de ahorro, que la economía familiar nos dé para poder desayunar, comer y cenar cada día, si además hemos de ahorrar, parece que tendremos que omitir alguna de estas tres comidas, o comer menos en todas ellas. 

En todo caso, entiendo que cualquier propuesta política o económica (que vienen a ser lo mismo), debe venir acompañada de un plan de ejecución posible o viable.
Si el poder político, no es capaz de hacer pedagogía para solucionar o resolver los problemas ciudadanos, tenemos un problema, pues es un gasto enorme que no nos sirve para nada y ese gasto debe tener inexcusablemente un rendimiento solucionador para los ciudadanos, que debemos exigirle, sí o sí.

Entretanto corren malos tiempos para la ciudadanía, peores aún, para quienes hundidos por el arrastre de la crisis, se sienten ya, como excluidos del sistema. 


Etiquetas:


lunes, 26 de noviembre de 2012

Des de la meva finestra














¡CATACRAC!

En Mas volia treure en les eleccions que ell va convocar, no ja una majoria que fos absoluta, sinó excepcional, però ves per on, els resultats han estat poc menys que desastrosos!  És allò que es diu, d’anar a per llana i sortir-ne esquilat. En una situació de crisi, fer-nos gastar 30 milions d’euros en unes eleccions, per no res, podria ser considerat quasi com una malversació de fons públics.

A Mas li han sortit malament les eleccions i acabarà sortint-ne socarrat. La forta olor a socarrim arribarà a tota Europa i fins i tot, a altres països on Mas va anar fa uns mesos, amb la pretensió de ser rebut com un cap d’Estat. La pretensió però, es va quedar en això i en cap país dels que va anar, va aconseguir que li fessin aquesta reverencia, ens al contrari.

La socarrimada ratifica sens dubte certes sospites. Unes sospites, que segons alguns van insinuar, la convocatòria d’en Mas, no era més que una fugida endavant, provocada per la percepció que en un moment donat va tenir, de que estava sent investigat policialment pels suposats comptes milionaris en paradisos fiscals. 

Mas va convocar eleccions anticipades, a l’any i mig d’haver-se fet les últimes i ha basat la seva campanya en la independència, tot i posant cara de somia truites. Del que no ha pogut presumir gents ni mica, és d’haver solucionat els problemes de Catalunya, tal i com va prometre en la campanya del 2.010.

Per tant, en Mas no ha pogut presumir de bon gestor des del seu càrrec i ara a més, sembla que queda en entredit la seva honestedat, que de ben segur haurà de demostrar.

En definitiva, el xarop ha sortit massa espès i molts no se l’han pogut empassar. Mas va enganyar als catalans i aquests li han passat factura, tot i esperant el seu relleu. El convocant ha passat de esperar obtenir una majoria absoluta, a un fracàs absolut.

La “Voluntat d’un poble” ha passat de CAT a Catacrac, però ens ha costat 30 milions d’euros, que són 4.991 milions de les antigues pessetes. Moltes retallades als ciutadans, perquè diu que no hi ha diners, però per llençar-los així, si que ni ha.  ¿I en això li diuen "Projecte de país"?

Etiquetas:


domingo, 25 de noviembre de 2012

La Bona Cuina







La Bona Cuina 

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.


POLLASTRE A LA JAPONESA












Ingredients:
1 safata  de pits de pollastre
3 pastanagues
1 manat de cebes tendres
2 pebrots verds
½ vas d’oli d’oliva
½ litre de brou de pollastre
100 grs. d’ametlles torrades
Sal i pebre negre
Acompanyament: arròs bullit escorregut

Per la salsa:
4 cullerades rases de midó de panís
4 cullerades de salsa de soja
4 cullerades de sucre
4 cullerades de vinagre de mòdena
  
Preparació:
Tallar els pits de pollastre a quadrats petits. Es salten amb una mica d’oli. Retirem del foc i reservem apart. Pelem les pastanagues i les tallem a tires, les saltem també i reservem juntament amb el pollastre.

Pelem les cebes, les tallem a tires. Passem pel wok, afegim els pebrots verds tallats a rombes, barregem una mica. Tornem a posar el pollastre i les pastanagues que teníem reservats. Afegim el brou. Deixem coure una mica fins que es torni tot molt tendre.

Preparem la salsa i l’afegirem al wok. Deixarem coure uns cinc minuts més.

Ho podem servir acompanyat d’arròs bullit escorregut.  

Que aprofiti. 

Etiquetas:


sábado, 24 de noviembre de 2012

Àudio visuals i divulgatius



Un vuelo virtual sobre Estados Unidos




MAGIA: Tres buenos trucos

Etiquetas:


viernes, 23 de noviembre de 2012

La Tira


Les últimes enquestes, diuen que Mas no traurà majoria absoluta, ni molt menys, majoria excepcional. Ja veurem. 






Etiquetas:


jueves, 22 de noviembre de 2012

Des de la meva finestra






















Una bandera per tapar un forat a la cartera
Desprès de muntar una diada espectacle, en la qual no va tenir cabuda ni la més mínima referència a solucionar els problemes dels catalans, sinó que en essència, es va preferir donar tot el protagonisme al crit independentista, el president Mas, fent veure que aprofitava l’eufòria del moment, va convocar eleccions anticipades per finals de novembre.

Què ha passat? Doncs que en comptes de canviar la nefasta línia econòmica de l’anterior tripartit, el govern “dels millors” (com ens va prometre Mas), va optar per continuar transitant per la mateixa drecera.
Mas va prometre en l’anterior campanya electoral, adreçar l’economia, però si ha estat incapaç d’adreçar el que té més a mà, es a dir, la marxa econòmica de la Generalitat, com pot pretendre incidir en l’economia ciutadana que li queda bastant més lluny?  I és que els problemes ciutadans, ben lluny de solucionar-se han augmentat.

El resum de tot, és que el tripartit va deixar uns deutes de 35.000 milions d’euros i ara, dos anys desprès, els deutes de la Generalitat han augmentat fins als 43.000 milions. Es a dir, en comptes de reduir deutes, el que han fet és augmentar-los, a més d’introduir quantitat de retallades. Aquest és el pobre resum que Mas pot oferir a l’electorat, quan convoca eleccions invocant el sentiment de “poble oprimit”, una opció que sembla poc cohesionadora i constructiva, però sobretot, no sembla una ruta clara per a eliminar el deute.

El debat independentista davant del deute, es pot comparar a una parella de nuvis que compra un pis per a viure signant una hipoteca. Hi ha casos que la unió civil acaba en divorci, però s’han de pagar els deutes, perquè no oblidem, són dues persones i la meitat d’aquest import el deu cadascun. En el cas de la relació entre Espanya i Catalunya, resulta ser que tenim també una gran hipoteca ciutadana en forma de deute públic. Si dividim els 900.000 milions d’euros pel nombre d’habitants, veurem que a Catalunya devem 150.000 milions d’euros. Aleshores, si ens tenim de “divorciar” d’Espanya, primer hem de pagar els deutes. I com ho pensa fer en Mas, si té un gran forat a la cartera de la Generalitat?  Sortint a 20.000 euros per habitant, ens podem preguntar si tots podrem pagar aquest import  (suposant que paguéssim tots)?

Uns dies abans de la diada, la Generalitat va demanar 5.450 milions d’euros a Madrid com rescat, per pagar farmacèutiques y entitats socials. Sens dubte aquesta petició escenifica un bon forat a la cartera i aquest mes rebrà 3.288 milions del Fondo de Liquidez Autonómica. 

La premsa acaba de publicar un informe policial segons el qual, la Unidad de Delincuencia Económica y Fiscal (UDEF), diu que CDC es va finançar irregularment, amb diners que rebien d’empreses adjudicatàries d’obra pública, en total 6,5 milions d’euros, per tant, això deuen de ser comissions, que segurament haurem pagat entre tots. I a  més a més, s’acaba de publicar, que la fundació de Convergència, CatDem, ha percebut un total de 2,1 milions d’euros en subvencions de la Generalitat. 

L’informe policial publicat, explica que presumptament, part de les comissions cobrades per CiU a les empreses, van anar a parar a comptes suïsses de Mas i Pujol. En fer-se públic, Mas va declarar que “tot és un muntatge” i que “ataquen a Catalunya”, però no es veritat, només l’ataquen a ell, per tenir indicis, de que ell té a veure presumptament amb la corrupció.

Davant de tot això, Mas no para de denunciar “l’espoli fiscal a Catalunya”. Però, està en condicions Mas, de criticar espolis aliens?

Tot el qual deixa palès els veritables motius de truncar la legislatura a dos anys de començar-la, d’una part l’ofec econòmic de la Generalitat, i per un altra, un diari acaba de publicar, que els informes de la policia, els coneixia des de fa un any el Jutge, però també en Mas...

¡Tot plegat resulta ser vergonyós!

Etiquetas:


miércoles, 21 de noviembre de 2012

La Tira











L’Eix Comercial, una zona potser poc il·luminada
Fa pocs dies els comerciants de l’Eix Comercial de Lleida, van fer pública la seva decisió, de no instal·lar llums de Nadal en la zona, tal i com venia fent des de feia cinquanta ans.
La decoració nadalenca adoptada, serà uns plafons rodons amb una imatge, que confeccionarà una entitat que té a càrrec persones discapacitades.

La idea sembla bona i més ara, que la UE ens està ensenyant a estalviar, el que passa és que els arguments que donen a continuació, denoten que a més d’haver-se decidit per una decoració més “solidaria i sostenible”, així com “per reduir la contaminació lumínica”, aquí també hi juga la qüestió econòmica.
Colar de retruc i com aquell que no vol, que tindria de ser l’Ajuntament, qui es fes càrrec d’instal·lar les llums de Nadal, ve a dir, ni més ni menys, que els comerciants de la zona no volen suportar les grans despeses de lloguer i instal·lació de les llums, malgrat que, obliden una cosa, il·luminar els ponts i edificis públics que posen com a exemple, no suposa potenciar cap activitat amb afany de lucre, com és la seva.
També es podien haver fixat en el Museu Morera, que totes les nits de l’any està excessivament il·luminat, fins a tal punt, que certament sembla il·luminar l’ego d’algú.
Per cert, han tingut de passar cinquanta anys, per donar-se compte de que tantes llums produeixen contaminació lumínica?

Afegeixen també, que les vendes nadalenques seran menors, degut a la retracció del consum i a la supressió de la paga extra dels funcionaris. Potser consideren que els seus clients només són els funcionaris? Sembla que en qualsevol cas, continuen sent unes declaracions desafortunades.

Si volen vendre més, han de tenir en compte, com als que érem els seus clients, ens han baixat el sou, a més de pujar-nos els impostos i fins i tot, molts han perdut el sou en quedar-se a l’atur, per tant, només tenen una sortida; baixar els preus.

Potser si, que en aquesta zona hi cal una mica d’il·luminació, però potser no és precisament en forma de llums de Nadal. 

Etiquetas:


martes, 20 de noviembre de 2012

Col·laboradors
























Fundas para teléfonos móviles

Aumentan las sospechas ciudadanas, sobre los efectos perjudiciales de las ondas radioeléctricas que emiten los dispositivos de telefonía móvil. Desde hace un tiempo han aparecido en el mercado, unas fundas que se anuncian como maravillosas, al “impedir la emisión de ondas” por parte de los teléfonos.

Con las nuevas generaciones de dispositivos móviles se ha visto incrementada tanto su sensibilidad a la recepción, como la potencia de emisión; es una forma de sortear aquello tan temido por las operadoras, del “fuera de cobertura”. Este aumento de potencia en los dispositivos, conlleva que para algunos usuarios padezcan un fuerte dolor de cabeza.

Según explicaciones médicas, se trataría de que hay una parte de la población que manifiesta una mayor sensibilidad a tales radiaciones. Aunque también podría ser un aviso biológico a una agresión producida por las mismas. Este ha sido el motivo de que hayan aparecido  en el mercado unas fundas aisla-teléfonos.

Desconocemos hasta qué punto estas fundas pueden llegar a impedir la total emisión de ondas, pero algunas personas que las adquirieron, se manifiestan insatisfechas con su compra; dicen que si bien en un principio, la funda parecía evitar las ondas (ya que el teléfono no sonaba cuando alguien llamaba), al cabo de un tiempo sin embargo, el efecto del aislamiento parece desaparecer sin causas aparentes.

No sabemos cuál debe ser la causa, pero  ante ello aconsejamos una funda “casera” para quien decida utilizar este sistema: se trata de envolver el teléfono con una simple capa de papel de aluminio,  con ello cortocircuitamos todas las ondas que llegan o salen del dispositivo. Es decir con una capa de papel de aluminio, podemos dejar el teléfono aislado cuando nos interese y no hace falta apagarlo. Cuando deseemos estar localizados, sencillamente desenvolvemos el dispositivo.

Hemos comprobado, que si el papel de aluminio está perforado desaparece el aislamiento y el dispositivo suena cuando recibe una llamada. Podría ser esta la causa, por la que las fundas con el tiempo pierden su eficacia. 

Etiquetas:


lunes, 19 de noviembre de 2012

Àudio visuals i divulgatius


















e 2012
Fort debat sobre presumptes corrupteles, a pocs dies de les eleccions a Catalunya
  
El passat divendres, el diari  “El Mundo” va publicar l’esborrany d’un informe,  de la Unidad Central de Delincuencia Económica y Fiscal, UDEF (la mateixa unitat que va investigar el cas Gürtel), segons el qual, Mas i Pujol podrien tenir presumptament, comptes milionàries a Suïssa i Liechtenstein, procedents de la corrupció, la qual cosa, cau com una llosa a sobre la campanya electoral.

Segons el dissabte van anunciar, Mas i Pujol presentaran avui dilluns, una “querella criminal” contra el diari.
Potser no feia falta esperar al dilluns, doncs tenim entès, que el Jutjat de Guardia sempre està obert per aquests assumptes, segons diu, el Reglamento 1/2005, del CGPJ, article 42. Tal vegada s’ha decidit fer-ho el dilluns per organitzar l’acte de presentació com un acte més de campanya. Si fos així, podríem pensar que no hi ha intenció de defensar-se de les greus acusacions que fa el diari i només denotaria interessos electorals. Mal símptoma. 

Etiquetas:


domingo, 18 de noviembre de 2012

La Bona Cuina







La Bona Cuina 

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.


MIL FULLES DE TARDOR 

















Ingredients:
1 terrina de codonyat
1 formatge fresc, o  4 de petits
Sucre
1 Iogurt grec  

Preparació:
Tallarem el codonyat a tires finíssimes. Farem el mateix amb el formatge.
Per muntar el plat, anirem alternant les tires: una de codonyat, una de formatge.
Anirem alternant les “fulles de tardor” fins arribar a una altura que ens sembli prou adequada.

En posar l’última fulla, que serà de formatge, li posarem sucre per sobre.
Amb la pala de cremar ben calenta, cremarem una mica el sucre espolsat per sobre.

Servirem envoltant les fulles de tardor, amb unes cullerades de iogurt grec.
 
Que aprofiti. 

Etiquetas:


sábado, 17 de noviembre de 2012

El llapis impertinent

Mas va anar a Estats Units, Rússia i Brussel·les, per explicar el seu projecte independentista, allí el van escoltar per educació, però no el van aplaudir, precisament.






Etiquetas:


viernes, 16 de noviembre de 2012

Col·laboradors















El temple de la Sagrada Família

Dissenyat per Antoni Gaudi

Etiquetas:


miércoles, 14 de noviembre de 2012

Des de la meva finestra







La independència i la qüestió europea
La campanya electoral de les autonòmiques a Catalunya, ha començat posant l’èmfasi en que es parli tant d’independència, que no es pugui parlar ni un moment de polítiques industrials, ni laborals, ni de com mitigar les altes taxes d’atur, ni d’economia, o de polítiques socials.

Recordo quan en les passades eleccions vaig preguntar a una militant de CiU, que quin significat tenia, tot allò del dret a decidir que es portaven entre mans. Tot és propaganda, va comentar. Però tot i sent possible que aquesta persona no estigues realment, en l’entrellat de la qüestió, tinc la impressió, de que tot havia estat prèviament planejat com diuen, amb nocturnitat i temps, molt de temps.

Mas va declarar fa poc que: “Ni els tribunals, ni les constitucions, ni res que ens posin pel davant, aconseguirà frenar el camí cap la independència amb la força de la democràcia”. El que passa és que s’ha de dir la veritat de les coses: contraposar els tribunals i la Constitució a la força de la democràcia, acaba destruint el mateix concepte de democràcia en sí mateixa, doncs, tribunals i Constitució varen sortir de la democràcia.

El procés sobiranista d’en Mas, tindria algun sentit, si proposés canviar la Constitució i aconseguís els recolzaments necessaris. Un cop fet aquest camí, sense saltar-se els tribunals a la torera, podria convocar tants referèndums com volgués.
  
Si no és així, si no es respecten les regles del joc avui establertes, totes les comunitats autònomes tindrien el mateix dret a saltar-se la Constitució i el tribunals, en tot allò que més els hi convingués.

Però és que a més, l’idea o l’atreviment de Mas, en voler preguntar-nos als ciutadans, si volem pertànyer a una Catalunya fora d’Espanya però dintre d’Europa, és una qüestió que no depèn de la gent de Catalunya, ni tan sols de la gent d’Espanya, sinó de la Unió Europea. I dintre la UE ja tenen prou embolic econòmic i prou  por, a crear un precedent, com pot ser incorporar a la Unió, països secessionats, amb més motiu, si hi ha brega interna amb el país del qual es vol separar.  Penso, que aquesta podria ser l’explicació del perquè, la Comissaria Reding va rectificar, i ara manté una opinió al respecte, que contraria a l’entusiasme independentista.  

Etiquetas:


martes, 13 de noviembre de 2012

Opinió


ARA ÉS EL MOMENT

Fa uns mesos vaig preguntar públicament…On vas Esquerra?, el que em va costar més d’un menyspreu dins del meu propi partit i fins i tot la meva posterior baixa voluntària com a militant d’ERC.

Abans d’aquesta dolorosa decisió, perquè és el partit que m’estimo, vaig enviar una carta personal al President Oriol Junqueres, on li manifestava el meu pensament polític i la possibilitat de què el partit, a Lleida, patís un trencament principalment per l’elecció del nou president regional, que al meu humil entendre no és la persona que el partit necessitava en aquests històrics moments que està vivint el nostre país.

Per resposta vaig rebre una curta trucada telefònica d’en Junqueres, per a què concretés amb el seu secretari particular el dia i l’hora per una entrevista personal, i a hores d’ara encara espero assegut.

Els fets que s’han produït al partit a Lleida, han confirmat totes les meves temences. El nou president regional es va vendre la democràcia interna pel seu càrrec com després explicaré, i està portant al partit a la quota més baixa de militància i de participació social dels últims quinze anys. I això ho dic abans de les eleccions del proper 25 de novembre.

A l’assemblea de Guissona per la seva elecció, l’actual president regional en la seva intervenció va dir que ell no havia ocupat mai cap càrrec del partit, més tard ens hem assabentat que en un determinat moment era, al mateix temps, el president de l’executiva comarcal de la Noguera, conseller del Consell Comarcal de la Noguera, regidor de Torrelameu i director del Centre d’Estudis Porcins de la Diputació de Lleida, ubicat precisament a Torrelameu, anomenat pel a les hores President de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert.

Cal dir que les citades eleccions a president regional, a Guissona, la persona que al final va tenir un paper important en l’elecció  és l’actual cap de llista al Parlament de Catalunya, Josep Cosconera, que va anar casa per casa a buscar personalment els vots dels militants de Guissona pel Carles Comes actual president regional.

Al Jaume Gilabert ja li tornà el favor al sortir elegit com a diputat provincial en una votació de la comarca de la Noguera i no en una votació de totes les comarques que formen part del partit judicial de Balaguer.

Ara fa pocs dies li torna el favor al Josep Cosconera, que és elegit per l’executiva regional com a cap de llista al Parlament de Catalunya en detriment del Carmel Módol, que havia estat elegit per la comarca del Segrià per a formar part de la llista, candidat del Segrià que sempre era el triat perquè és la comarca que té major número de militants, concretament en Carmel Módol va treure tres vegades més de vots que l’escolli’t per l’executiva regional Josep Cosconera.

Al mateix temps fa uns mesos, l’executiva comarcal del Segrià va prendre l’acord del cessament de la coordinadora d’ERC al Consell Comarcal del Segrià, per pèrdua de confiança en la seva feina, acord unànime i democràtic de tota l’executiva comarcal que en Carles Comes ha impedit que es portés a terme, amb una actitud sectària i antidemocràtica que és la que està exercint en el seu mandat.

D’altra banda, els consellers comarcals que curiosament no són militants d’esquerra, també es neguen amb la complicitat del president regional, a complir l’acord de l’executiva comarcal de que als dos anys del seu nomenament, ha d’haver renovació de consellers per tal de generar més irradiació territorial i augmentar la participació de càrrecs electes d’ERC.

Fa mes d’un any el company i amic Gabriel Pena, alcalde de Serós, va ser inhabilitat per ocupar cap càrrec institucional del partit, acusat injustament de no haver complit amb la carta financera. És dir, ingressar part del seu sou institucional com a diputat provincial a les depauperades arques del partit, cosa que si va fer fins que es va adonar que li estaven fent el llit i li van fer saber que a la propera no repetiria com a diputat. No obstant això, l’aportació que com a diputat percebia per despeses de protocol, fins al final, sempre les va donar al partit. Es diu que, presumptament, el braç executor de tot aquest afer no va ser altre que el Sr. Jordi Roig, secretari nacional de finances del partit, a qui Gabriel Pena havia incorporat com assessor del grup d’ERC a la Diputació i que també forma part d’aquesta colla...

Ningú ha justificat que els altres diputats provincials i les persones de confiança que havia a la Diputació de Lleida paguessin  la carta financera, entre ells el propi Jordi Roig. El mateix elegit cap de llista al Parlament de Catalunya Josep Cosconera, a última hora com a diputat provincial  va fer un xec bancari de manera simbòlica, per a justificar l’ impagament existent fins a les hores. Es curiós que ell si que pugui presentar-se a diputat del Parlament de Catalunya, quan els estatuts del partit ho impedeixen reglamentàriament.

Perquè aquesta és una altra de les coses que s’estan fent de forma malèvola a ERC. S’està utilitzant la carta financera i d’altres informacions confidencials dels militants per dominar voluntats i per condicionar actuacions, una pràctica totalment antidemocràtica.

Deixant de banda moltes més qüestions, aquesta és la situació en que es presenta ERC a Lleida. Som moltes les persones que, tot i sabent d’aquest funcionament, esperem que algun dia ERC a les terres de Lleida torni a recuperar el seu paper emblemàtic i representatiu, encara que només sigui per totes les lleidatanes i tots els lleidatans que van donar inclús la seva vida pels valors republicans que sempre representaran aquestes sigles.

Ja sé que no agradarà que faci públic aquestes denúncies, al·legant que no és el moment, però em voleu dir, companyes i companys, quan es el moment?

Visca Esquerra Republicana, Visca Catalunya lliure.

Miquel

Etiquetas:


lunes, 12 de noviembre de 2012

La Tira



















Ara Ros, es preocupa pel poc cabdal del riu

Últimament, la entitat lleidatana IPCENA ha estat fent una sèrie d’activitats que tenien per finalitat, cridar l’atenció en vers el riu Segre, concretament sobre la poca quantitat d’aigua que baixa al seu pas per Lleida. Però aquesta circumstancia no és pas nova i per posar-hi una data, podríem dir que possiblement sigui així des de 1914, quan va entrar en funcionament el canal de Seròs. Per tant, el nostre alcalde Ros, que sent alcalde de Lleida, va coincidir durant cinc anys, amb un Govern Central i de la Generalitat del seu propi partit, i en tot aquest temps, al nostre reivindicatiu alcalde no se li va ocorre demanar-ho?  No es va donar mai compte, de que a Lleida pel riu hi passa molt poc aigua?

¡Ara per fi, desprès de tants anys s’ha adonat, de que ha de demanar 14 metres cúbics per segon, a la Confederación Hidrográfica del Ebro!

¡Home senyor alcalde, que vos sou fill de Lleida i el filet d’aigua que passa pel riu, l’heu vist sempre, tal i com l’hem vist tots els demés!
Què ens voleu donar a entendre ara, que acabeu de caure de la figuera amb cara d’angelet o què?
I perdoneu, però no seran altres circumstancies?
Posem per cas, que per les circumstancies que siguin, a vostè li va interessar ser alcalde de Lleida, “Perquè li agrada Lleida”, ens vàreu dir.  Bé, doncs desprès i per les circumstancies ix, suposem que a vostè l’interessi ser diputat, podem suposar que fins i tot, perquè allí tenen immunitat parlamentaria, perquè ens han dit que el sou total és allí molt menor que el de alcalde de Lleida. I suposem també, naturalment que sempre suposant, que vostè us voleu valer del clientelisme que heu fet per aquí a Lleida. Aleshores, anant a la llista electoral del Parlament, suposem que tindríeu molts vots. Suposem que entraríeu com a diputat al Parlament, però sortiríeu de Lleida deixant-nos una sensació estranya, sabeu?

Mireu, seria com si haguéssim tingut un alcalde, que primer ens va dir que volia ser alcalde, perquè li agrada Lleida, però desprès les circumstancies canvien i com que deixa d’agradar-li Lleida, va on més l’interessa.
Potser alguns pensaríem, mira, va voler ser alcalde per interessos i ara també per interessos, surt a corre cuita. 
Alcalde, és això el que voleu que pensem?

Etiquetas:


domingo, 11 de noviembre de 2012

La Bona Cuina






La Bona Cuina 

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Cappont, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina, impartit per la mestra cuinera, Magda García.

AMANIDA GIRASOL


Ingredients:

1 bossa florette “Gourmet”
1 safata d’endívies 
1 préssec gran
1 magrana
Unes nous pelades
Oli d’oliva
Vinagre de vermouth
Sal

Preparació:
Posarem el contingut de la bossa de florette escampada en un plat gran, per les vores li posarem les fulles d’endívies.
Agafarem el préssec pelat i el tallarem a daus, escampar per sobre l’enciam. Desgranarem la magrana i la posarem també per sobre.

Posarem una mica de sal, oli i vinagre.

Per finalitzar espolsarem per sobre les nous, fetes a trossos petits. 

Que aprofiti

Etiquetas:


sábado, 10 de noviembre de 2012

El llapis impertinent

Aquest any la campanya de bolets ha estat molt fluixa i el malestar arriba fins la Generalitat






Etiquetas:


jueves, 8 de noviembre de 2012

Diario de a bordo



















Pretenden engañarnos como a chiquillos

El yernísimo Urdangarín en cuestión de meses ha hechos muchos cambios; no diré que ahora sea “más ejemplar” que antes, pero si ha cambiado de actitudes. Ha pasado de salir corriendo a la vista de unos periodistas, “sálvese quien pueda”, a pasearse tranquilamente por las calles de Barcelona. De vivir en el palacete de Pedralbes, con sus escasos 2.000 metros cuadrados, a vivir en un chalet de alquiler a las afueras de Barcelona. ¿Qué cual ha sido la causa de tanto cambio? Pues fácil, que han contratado a unos “asesores de imagen” los cuales les proponen cambios de actitudes.

Desde que se destapó al caso del Instituto Noos, el rey y el príncipe han mantenido de cara a la galería, un discurso duro para con Urdangarín, en un intento de desmarcarse de una mala imagen, que no consiguen lavar ni con un tambor de detergente concentrado.
Últimamente nos hicieron creer incluso, que Urdangarín le dijo a Felipe, tener serios apuros para pagar los gastos que le ocasionaba el palacete de Pedralbes y que ante ello, Felipe le contestó: “No haberlo comprado, cuñáo”.

Sinceramente creo, que todo esto es teatro, puro teatro, como decía la canción y les voy a decir por qué lo pienso: ahora se ha sabido que en el mes de julio, Urdangarín visitó en cinco ocasiones al rey, junto a toda la familia real en la Zarzuela. Eso sí, de tapadillo. Nada transcendió a la opinión pública. Debe ser lo de la vida privada de la familia real, como cuando el rey cazaba elefantes desde su vida privada y por supuesto, desde la vida privada de los elefantes y la vida privada de su amiguita alemana Corinna.

A ver señores, dejémonos de monsergas;  desde el más puro abuso de poder oficial, se arrambló con ocho millones de euros, procedentes de fondos públicos. Esto no pertenece a ninguna actividad privada, muy al contrario, son ocho millones de dinero público y muy público, que se han privatizado por arte de birlí birloque.  Y pensar que a Luis Roldan le acabaron llamando “chorizo” en la cara...

Hace poco que he leído que están “relajándose” en Baqueira, creo que simulando una normalidad que no es tal. Que no intenten engañarnos como a niños; si Urdangarín y la infanta quieren mejorar su imagen lo tienen fácil: devuelvan el dinero y den todas las explicaciones que se les pidan. Y acto seguido, se pongan públicamente de rodillas en el suelo con la cara bajada y los brazos extendidos pidiendo perdón una y mil veces a los españoles, que tenemos la pesada carga constitucional de sostenerles económicamente.

Han contratado a unos asesores de imagen, que no cobran sueldos mileuristas, precisamente. No les hacen ninguna falta; yo les doy el mejor de los consejos para mejorar su imagen y no les cobro nada.

Mijail

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]