viernes, 31 de agosto de 2012

El Confidente



El rescate que viene
 
Los rumores sobre la intervención total de la UE sobre España no cesan, es más en cierta prensa europea ya apuntan incluso, que están teniendo lugar negociaciones. Mientras Rajoy niega las negociaciones, el presidente del Consejo Europeo, Van Rompuy, pide que si hace falta hacer más sacrificios, pues que se hagan.

Hace un par de años que estamos bailando en el alero; creo que no somos pocos los que nos tememos que acabaremos siendo intervenidos al igual que Grecia, Portugal o Irlanda y lo cierto es que cada vez parece que estemos más cerca del rescate total.

Si tomamos en cuenta los 900.000 millones de € que debemos en deuda pública, un simple cálculo dice que cada español debe 19.000 €. La cuestión es: ¿Podemos pagar 19.000 € cada uno de nosotros?
No olvidemos que Grecia fue intervenida o rescatada, cuando sus deudas públicas ascendían a 220.000 millones de €; debían pues,18.000 € cada uno, una cantidad que no podían pagar. Como se vio que no podían devolver sus deudas, se les hizo una quita del 53% sobre el capital. Lo que queda por ver, es si ahora podrán pagar esa mitad, pues el primer ministro griego Samarás, alienta bastantes dudas al respecto.

Hace unos meses, la UE accedió a otorgarnos un rescate de 100.000 millones de € a la banca, del que dicen sólo usaremos 60.000; luego puede decirse que ya estamos medio rescatados.

Desde hace meses, altos políticos alemanes están “sugiriendo” que España tiene que acometer una reforma en profundidad; se trata de rebajar tanto sueldos como pensiones en un porcentaje que supera el 20%. Algunos incluso han puesto un ejemplo: “Hace unos años, en Alemania bajamos sueldos y pensiones en un 22%”.

De hecho hace unos dos años que en España la empresa privada está bajando sueldos a sus empleados, ya sea en renovación de contrato o por la vía de presión directa, ofreciendo a sus empleados mantener contrato fijo a cambio de bajar sueldo.

Los empleados del sector público también han sufrido recortes de sueldo, aunque seguramente, en un porcentaje inferior al que se está dando en la empresa privada.
Al pairo de esta situación, ha aumentado mucho la precariedad laboral, cuando además nos han aumentado impuestos y gastos sanitarios. Para llegar al ajuste se nos ha impuesto todo tipo de recortes. En cierta manera, todos hemos sufrido un ERE o recorte (algunos más de uno), pero aún no se han reducido los 50.000 coches oficiales, ni los 440.000 sueldos políticos que tenemos en el país y que sostenemos entre todos. En pocas palabras, estamos sufriendo ERES o recortes para ciudadanos, pero no hemos visto aún ningún ERE político.

A lo que parece, el rescate completo en forma de salvavidas, llegará pronto o tarde. ¿Qué dirán entonces, los charlatanes, que nos aseguraron una y otra vez, que España no estaba de ninguna manera, en las mismas circunstancias que Grecia?

Etiquetas:


jueves, 30 de agosto de 2012

Queixes Veïnals



"Aigua no potable"

Agraïm a un amable lector, la fotografia que ens envia i que diu haver obtingut aquest estiu a la Avinguda Garrigues. Explica que “la maquina de escombrar que fa un soroll infernal”, estava pel mati, omplint el dipòsit amb aigua potable, quan li sembla que tenien d’usar aigua de la depuradora.

Bé, efectivament, el que es va dir al seu dia, es que l’aigua per regar els carrers s’hauria d’agafar de la depuradora, és més, si vostè mira a les parets del dipòsit, veurà aquesta previsió allí reflectida: hi posa “Aigua no potable”. El que passa, és allò tant vell del “Donde dije digo, digo Diego”. És la justificació moral dels hipòcrites compulsius.

També l’informem de que no és que aquesta maquina hagi agafat aigua potable un dia d’aquest estiu, sinó que estan agafant aigua potable tot l’any. Es veu que allò tant ecologista i estalviador d’aigua potable, que deien d’agafar l’aigua de la depuradora, només era un discurset per la galeria.

Us adjuntem una altra fotografia similar, feta en un altre indret, però aquesta es va fer fa dos anys.





En definitiva, el nostre Alcalde ens fa el discurs, de que tenim d’estalviar aigua perquè “és un bé escàs” i bla, bla, bla, però ell permet, de que pels camions que reguen els carrers de Lleida i pel reg de l’herba del riu, s’estigui utilitzant aigua potable, en comptes d’agafar l'aigua de la depuradora. Em penso que al meu poble, d’això en diuen hipocresia en estat pur.

Etiquetas:


miércoles, 29 de agosto de 2012

Des de la meva finestra



Estem en una situació catastròfica, com Grècia

Sempre ens havien dit, que els immobles, els pisos, és l’únic que mai baixa de preu. Doncs mira, no. Ara resulta que fins i tot, en aquesta crisi els immobles han baixat de preu i molt. Acabo de veure vendre un pis, al preu que costava quinze anys endarrere.

Quan al 2002 el milionari nord-americà Warren Buffet, va pronosticar que el mercat de derivats als EEUU, s’estava carregant amb un excés d’actius tòxics i que feia falta una forta regulació governamental en aquest sector, perquè sinó es feia, fins i tot podria esdevenir en una crisi mundial, els talibans lliberals el van titllar de boig, però Buffet estava dient una gran veritat.

En general, la pitjor esgarrapada de la crisi, l’han rebuda les famílies amb menys recursos. Més d’un 24% de taxa oficial d’atur, diu ben a les clares com estan les coses. En veure els milers de famílies desnonades i empreses tancades, ens adonem de la catastròfica situació social en la que es troba el país.

Quan aquest estiu vaig preguntar a un conegut grec, quina era la situació del poble grec en mig de la intervenció de la UE, em va contestar amb un exemple familiar: “La meva mare és pensionista i la intervenció li ha suposat una baixada de pensió: de 800 euros a passat a 600”. De seguida vaig visualitzar com darrera els grecs vindrem nosaltres. Està clar per a mi des de fa temps, que nosaltres acabarem sent intervinguts també. Li podem posar un altre nom, “suavitzador” si això ens plau, però ni tal cosa aconseguirà aturar la intervenció que ens ve a sobre.

Les víctimes, famílies trencades, arruïnades i fins i tot des estructurades per causes econòmiques, no poden ser ajudades perquè el país està endeutat fins les orelles i no sabem com farem per retornar els deutes. Tot és fruit, d’una manca de vigilància institucional immobiliària, que es podria haver regulat a traves d’una molt menor concessió de crèdit bancari immobiliari. També és fruit, d’una mala administració dels fons públics, amb clars indicis de malversació i en alguns casos, fins i tot, amb indicis de robatori, tot el qual té inevitablement uns autors amb noms i cognoms ben coneguts.

El resum més cruel d’aquesta crisi, és que ara totes aquestes bajanades les acaben pagant persones i famílies que no van tenir res a veure amb aquest descontrol, que mentrestant veuen, com “als autors de la crisi”, en gran manera autors polítics, no se’ls demana cap tipus de responsabilitat, ni econòmica, ni jurídica. Es a dir, uns van especular d’una forma temerària i sense control, altres van malbaratar i robar, però ara la factura que la pagui el poble, que és políticament ignorant i molt sofert. Aquí es podria recordar allò que deia Víctor Hugo: “Entre el govern que fa el mal i el poble que ho consenteix, hi ha una certa solidaritat vergonyosa”.


Fins i tot ara Goldman Sachs i Reuters, preveuen que Espanya demanarà el rescat total al setembre. No semblen haver massa dubtes per tant, de que la situació a Espanya és tant catastròfica com a Grècia, una altra cosa serà, la solució que acabin donant els interessos alemanys al nostre problema, que ja ha començat a ser europeu.

Etiquetas:


martes, 28 de agosto de 2012

Diario de a bordo



¿Quién pagó la fianza al ex Consejero?

A primeros de agosto salió de la cárcel el ex Consejero andaluz de Empleo, Juan Antonio Fernández, que fue encarcelado el pasado mes de abril. El ex Consejero, que ha pagado la fianza, es uno de los recluidos en prisión preventiva por el caso de los EREs falsos en Andalucía. A su salida de la cárcel, el ex Consejero declaró no haber cometido ninguna irregularidad. ¡Vaya, sólo le faltó añadir que es una víctima de la sociedad de consumo! O sea que más o menos vino a decir que ha sido encarcelado injustamente, debido a un error de la Juez Alaya de Sevilla que lleva el caso?


El caso de los EREs falsos, presuntamente permitidos desde la Junta de Andalucía durante los últimos diez años y por tanto, ex gobiernos Chaves y los recientes de Griñán, forma parte de la picaresca política patria. Aquí, el español de a pie, se puede preguntar: ¿Cómo va a fiarse la UE de que nuestro país sea serio y por tanto capaz de devolver sus deudas, cuando los periódicos alemanes del momento, resaltaron los 1.000 millones de euros defraudados, pero sobre todo, el hecho de el beneficiario de un ERE falso, había estado cotizando en unas bodegas andaluzas desde que nació. Ante ello pudieron preguntarse: ¿Estamos ante un currante precoz y sin duda, modelo de trabajador europeo donde los haya, o es que estamos ante unos pícaros con una cara más dura que el acero?


Pero yo quería analizar la salida de prisión preventiva del ex Consejero, cuando declaró que los 450.000 euros para pagar la fianza, los habían reunido sus amigos “de una forma voluntaria y en pequeñas cantidades”. Bien, pero entonces, ¿Cuántos amigos tiene este ex Consejero? Lo pregunto porque son 450.000 euros (unos 75 millones de ptas), entonces pongamos que cada “amigo” aporta como “pequeña cantidad” unos 50 euros; en ese caso a mi me sale que ¡Fernández tiene nada menos que 9.000 “amigos”! ¿Tiene el ex Consejero 9.000 amigos y en este caso, como hace para acordarse de tantos nombres? Digamos que no me lo acabo de creer. Pero pongamos que los amigos sean menos, por ejemplo 150; en ese caso cada uno se tendría que rascar el bolsillo con 3.000 e. También me parece increíble, sobre todo porque en ese caso debo preguntar: ¿Tanto dinero tienen los amigos del ex Consejero?
¿Son quizás, estos 9.000 ó 150 “amigos” algunos de los “beneficiados” por los EREs falsos”? Lo pregunto porque estadísticamente hablando, la situación en Andalucía no es muy boyante que digamos; al tener una tasa de paro del 30%.

Claro que también cabría preguntarse: ¿No podría ser que los 450.000 euros los hubiera puesto el partido, para que el ex Consejero no hable más de la cuenta ante la Juez Alaya? Creo que aquí alguno empieza a perder los nervios, porque F.J. Guerrero, ex Director General de Trabajo de la Junta de Andalucía, de quien se dice, metió a su suegra de intrusa en un expediente de prejubilaciones, declaró ante la Comisión de Investigación: “pregunten Uds. a otros para resolver sus dudas”. Guerrero abandonó la Comisión sin aclarar, si estos “otros” pueden llamarse Chaves o Griñán. Ya veremos que dirán estos dos cuando les llegue el turno, seguramente nada, como sus predecesores.


Pero volvamos a los 450.000 e de la fianza. ¿Podría demostrar documentalmente el ex Consejero, de donde procede el dinero, o de donde han sacado el dinero “sus amigos”? Seguramente, pedir esta justificación legal o lo que es lo mismo, preguntarse judicialmente de dónde ha salido el dinero, podría contribuir a esclarecer el caso.


Mijail

Etiquetas:


lunes, 27 de agosto de 2012

La Tira



Misteris del Centre Històric

Al passat 2 de juliol, va haver un greu sinistre a Lleida, un edifici del Centre Històric es va desplomar. Afortunadament no van haver víctimes, només dos ferits lleus, doncs un immigrant que tenia una botiga davall, en veure que d’una escletxa de la paret queia sorra a terra, va avisar immediatament a traves del porter elèctric, als veïns que estaven a l’edifici, els quals van poder sortir amb el temps just per no ser atrapats pel esfondrament.

Les causes del sinistre no han estat explicades, però segons la nostra consulta feta a un arquitecte, en aquests casos el que més sol fallar, és la paret mitgera. El dia del sinistre, l’alcalde, Àngel Ros va declarar, que es desconeixen les causes, per les quals es va ensorrar el número 16 del carrer Tallada, explicant que l’edifici del costat es va enderrocar fa un any i afegint que l’últim informe municipal de control del edifici, del passar més de març, diu que les parets estaven en bones condicions.

Resulta que al febrer de 2006, es va aprovar una “Ordenança reguladora de les condicions de manteniment de la seguretat dels edificis en el Centre Històric”, en la que, en l’article 6.1 es diu: “L’Ajuntament podrà exigir als propietaris, en qualsevol moment, la presentació del certificat de seguretat”. Aquesta ordenança inclou un Plànol de la zona, dintre de la qual queda el carrer Tallada.
D’altra banda, al desembre del 2006, es comunicà oficialment a la propietat de Tallada 14, que els serveis municipals, consideraven que el seu edifici estava en estat de ruïna i que per tal causa se li ordenava la demolició immediata.

Tots sabem, que tractant-se d’edificis tant vells, quan hi ha una demolició d’un edifici, els edificis del costat estant en perill, doncs es veu que s’apuntalen entre ells. Per tant, l’Ajuntament havia de tenir sospita i per tant la prevenció, de que Tallada 14 no estava segur i amb l’ordenança a la mà, podien demanar-li a la propietat, certificacions sobre l’estat del edifici en “qualsevol moment”.

L’Alcalde va dir, que té un informe del més de març, on consta que les parets estan en bones condicions.
Bé, quan en aquests mesos no hi ha hagut pluges torrencials que podien haver deteriorat les parets, algú pot creure que en només tres mesos, les parets, s’han pogut deteriorar, passant de estar en “bones condicions”, a estar en ruïna? S’ho pot empassar algú tot això?
Quin misteri deu d’haver aquí?

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]