viernes, 15 de julio de 2011
Redacció
Aquesta pagina quedarà temporalment sense actualitzar perquè
Marxem uns dies de vacances
Fins la propera.
¡ Que tingueu unes bones vacances ¡
¡ I una bona síndria !
Marxem uns dies de vacances
Fins la propera.
¡ Que tingueu unes bones vacances ¡
¡ I una bona síndria !
Etiquetas: vacances011
# entrada de Redaccio : 8:16
Opinió
Cuando los responsables de un desastre se van de rositas
En 1999 creció espectacularmente el número de nuevas viviendas en España superando las 300.000 y dejando atrás la cifra más alta de las 250.000 en el año 1988. Desgraciadamente, estas cifras quedarían muy lejos de las 530.000 en el año récord de 2006. Entre los años 2.000 y 2.008 la media anual fue de 430.000 viviendas; desde entonces esta estadística no ha dejado de bajar, y si bien cuando empezó la crisis (2007-2008), las patronales de la construcción daban por buena la cifra de 1.500.000 viviendas nuevas sin vender en nuestro país, ahora la intención electoral del gobierno parece haber sido recomendar a economistas de prestigio, rebajar esta cifra a la mitad. ¿Pero cómo pueden haberse vendido 750.000 viviendas, en un país inmerso en una grave crisis económica, con una cifra record de parados y donde no puede conseguirse crédito? Seguramente, esta es una más de las mentiras oficiales que se nos cuenta en este país, para luego encima pedirnos que les creamos.
En 2010 se terminaron 53.000 pisos de VPO que han pasado a engrosar la cifra de stock, si bien hay una parte que se ha vendido. En este último año la construcción de VPO ha sido el 22% de la actividad constructiva, cuando en 2007 no era ni el 9%. El stock de viviendas continúa siendo un lastre para nuestra economía. Según las estadísticas de la OCDE, el período de expansión inmobiliaria en nuestro país ha sido inusual históricamente hablando. Entre 1995 y 2007 el precio real de la vivienda en España creció un 120%, cuando en Irlanda el crecimiento fue del 257%, mientras que en Italia sólo era de un 40%. Ahora la fuerte especulación inmobiliaria pasa factura tanto en Irlanda como en España y aunque existe disparidad entre provincias, globalmente se estima un caída media real de precios, del 20% al 25% entre 2008 y 2011.
Parece que un gobierno serio, debería decirnos la verdad en todo momento; pues no existe ninguna garantía de que si aconsejara a los ciudadanos comprar los pisos se acabaría la crisis, sencillamente porque eran pisos para una especulación inmobiliaria, que actualmente está herida de muerte. Ahora sobran la inmensa mayoría de viviendas en stock, a menos de que la gente pueda vender sus pisos viejos para comprar otros nuevos sobrantes, pero a precio de saldo. Tampoco ayuda que el Banco de España, que miró para otro lado permitiendo la gran especulación que derritió nuestra economía, ahora exija más provisiones para posibles créditos fallidos, de manera que los bancos tienen menos capital para dar créditos. El agujero bancario por participar en esta especulación brutal está servido, pero de rebote este castigo lo acabaremos pagando entre todos los ciudadanos (como siempre), que no hemos tenido nada que ver con esta burbuja inmobiliaria, que ha explotado. Lo que Ud. no verá de ninguna manera, es sentarse en el banquillo de los acusados, ni a políticos responsables, ni a banqueros por haber permitido este desastre; ellos tienen la bula del santo sistema.
Mijail
Etiquetas: culrespdudesassvdr
# entrada de Redaccio : 8:10
jueves, 14 de julio de 2011
Col·laboradors
La Camiseta
Us imagineu que tots, absolutament tothom, ens poséssim aquesta camiseta cada dia???? ......
Esdevindria la notícia del segle! Tota la premsa del món se’n faria ressò i el govern del país entraria en una crisi de poder, lideratge i confiança sense remei....
Penso que és la millor alternativa possible a qualsevol altra protesta a base de manifestacions, vagues, etc....
Caldria que els sindicats en prenguessin nota i ho impulsessin, així és veuria si realment vetllen pels interessos dels ciutadans, si és que realment són independents, o si és que són una altra cosa.....
Etiquetas: lacamiseta
# entrada de Redaccio : 8:01
miércoles, 13 de julio de 2011
El llapis impertinent
Es diu que hi ha joves treballant en un Pla d'Ocupació a l'Ajuntament, quan no feia falta més personal: hi ha 1.500 empleats, als que ara es sumen 400 més dels "organismes suprimits"
Etiquetas: llap 97
# entrada de Redaccio : 17:51
A día de hoy
Los pequeños préstamos
Estamos viviendo en época de deudas; tiene grandes deudas el Estado, las distintas Administraciones y como no, muchas familias tenemos deudas, pero puede que entre las que tengan la suerte de no tenerlas, surja la necesidad de endeudarse temporalmente por un bajo importe, ya sea para hacer frente a nuevos gastos imprevistos. En este caso lo más usual es acudir al banco para solicitar un préstamo que puede instrumentalizarse mediante un crédito personal o con un pago a través de tarjeta de crédito.
En ambos casos, al tratarse de créditos, los nominales prestados deben ser devueltos en el plazo establecido con unos intereses adicionales. Básicamente, los dos sistemas son distintos pero parten de un contrato bancario que supone mantener cuenta abierta, domiciliar nomina, recibos, contratar seguros, fondo de pensiones, etc.
La tarjeta de crédito con un límite de disposición, va asociada a una cuenta corriente, permite disponer de efectivo para efectuar un pago en el momento preciso sin necesidad de efectuar ningún otro trámite. Cuando la contratación de la tarjeta se hace con un período de liquidación de un mes, se activa una modalidad carente de interés. En este caso, la tarjeta de crédito se usa como si fuera efectivo (ha sido llamada dinero de plástico). Sin embargo cuando en la cuenta no tenemos el saldo del que hemos dispuesto, debemos contratar el pago aplazado, con lo cual cada mes nos adeudarán una parte proporcional del nominal, más los intereses. En este caso, el TAE anual resultante para una tarjeta puede llegar a ser del 27%.
El crédito personal requiere personarse en la entidad bancaria y solicitarlo, para lo cual deberemos presentar nóminas, declaración de renta, registro de nuestras propiedades, etc. para que finalmente el crédito sea aprobado. Todo el proceso es más largo y laborioso. El pago resulta también mensual y en cuotas proporcionales, pero el tipo de interés resultante o TAE, puede salirnos por un 18%.
Como es lógico, debemos aconsejar austeridad antes que derroche y hoy día más que nunca, pero en caso de que realmente nos sea necesario un pequeño préstamo, es preferible informarse antes de decidir que modalidad nos resulta más conveniente, teniendo siempre muy presente, que las deudas ya sean de tarjeta o crédito personal al final hay que pagarlas.
Etiquetas: lspeqprstams
# entrada de Redaccio : 7:34
martes, 12 de julio de 2011
Des de la meva finestra
Mal pinta el deute grec
L'última votació parlamentaria grega, acceptant el dur pla d’ajustament imposat des dels despatxos de Brussel·les, va semblar portar assossegament i tranquil·litat, a borses i bancs europeus. Però estem realment segurs, de que amb aquest nou pla de sanejament financer, Grècia sortirà de deutes, o és que només es tracta de donar temps al temps?
M’agradaria molt tenir l’opinió de que, efectivament, amb aquest segon rescat econòmic, Grècia sortirà del forat i la Unió Europea deixarà endarrere els seus problemes de països despenjats, però malauradament no puc tenir aquesta opinió.
El pla d’aquest segon rescat, porta inclosa una forta pujada d’impostos, l’acomiadament de 100.000 funcionaris i unes privatitzacions per un import de 50.000 milions.
Comencem per aquesta última qüestió: com es podem demanar unes privatitzacions de 50.000 milions, quan fa uns mesos el Financial Times, feia una anàlisi on es relacionaven tots els actius grecs que es podien vendre i no arribaven ni als 20.000 milions?
Com es pot demanar, una forta pujada d’impostos, en un país necessitat de fer créixer la seva economia, quan aquest any esta previst que tingui un deute públic del 150% del PIB i segons l’economia ortodoxa, un país que deu el 90%, no pot créixer de cap de les maneres?
No cal dir, que posar a 100.000 persones més a l’atur, tampoc activa les exportacions (quasi inexistents) en una economia que passa per ser la més tancada de les 27 de la UE, en ser el país amb el més baix pressupost en investigació i per tant amb menors possibilitats d’exportació .
Segons un estudi d’un economista alemany fet sobre 21 països desenvolupats, Grècia ocuparia el primer lloc, en termes d’economia submergida, amb un 25% de la seva economia (1 de cada 4 euros que es mouen). Per una altra banda, segons Transparency Internacional, Grècia és el país més corrupte d’Europa.
Al maig de 2010, davant la forta crisi grega, la UE va decidir donar a Grècia els diners necessaris per poder pagar els venciments de deute que tenia en aquell moment: 110.000 milions d’euros, uns fons aconseguits emeten deute públic d’alguns països europeus.
En aquell moment ja semblava clar, que el pla de rescat a Grècia anava a fracassar posant en risc els 110.000 milions, dels que Espanya va posar 9.700 milions: qualsevol diria que aquí lliguem els gossos amb llonganisses.
Un any desprès, ha set necessari un nou pla de rescat de 90.000 milions, en total ja seran 200.000 milions. Ignoro com podrà Grècia tornar tots aquests milions i dubto que ho pugui fer, en tot cas surten a 17.700 euros per cadascun dels 11.260.000 habitants.
Al maig de 2010, el seu deute públic era del 100% del PIB i segons alguns economistes de relleu, el forat grec era assumible amb una reestructuració o “quita” del 30%. Ara estan en un nivell de deute del 143% del PIB, amb previsió de que a finals d’any arribin al 150%, la qual cosa significa en termes econòmics, que estan en fallida segura o “default”. Actualment, la “quita” perquè Grècia pugui pagar tots els seus deutes no seria del 30%, sinó que possiblement ja sigui del 50%.
Les lamentacions no solucionen problemes, en una UE, on s’ha implantat la política de salvar a qualsevol preu, al país que s’hagi endeutat, malgastant, fonent els ajuts, fins i tot mentint en les seves dades econòmiques oficials, tal i com ho ha fet Grècia, amb total impunitat pels seus politics governants.
Tot aquest seguit de coses, portarà inestabilitat i més problemes a una zona de Unió monetària però no fiscal. On no hi ha, mecanismes de penalització pel país que no acompleixi les normes de bon govern acordades. La unió econòmica havia d’haver començat acompanyada en tot moment de la unió fiscal i per tant política.
Altres països que tenen problemes similars són Irlanda, Portugal i Espanya. Ara Itàlia és un altre país que comença a afegir-se al grup, en saber-se que té un deute del 120% del PIB.
Davant tot aquest mal estat de coses, podria ser que la zona euro tal i com la coneixem ara, estigués en perill de desaparèixer o reformar-se i només fos qüestió de temps.
Etiquetas: malpinteldeutgrec
# entrada de Redaccio : 0:12
lunes, 11 de julio de 2011
La Tira
De com Ros va sobreestimar la seva valia dintre del partit
Les passades eleccions municipals han deixat bastant descol·locat al PSC- PSOE, tant que han perdut alcaldies prou importants i diputacions, només cal veure al nostre alcalde, Àngel Ros, que ja no sap on donar-les. Des del 22 de maig, el partit ha passat de governar sobre el 75%, al 33% de la població, en tot Catalunya.
A primers d’any, Ros, en veure que les coses es podien presentar complicades, va manifestar públicament sense ningú haver-li preguntat, que tenia una “disposició activa” per assumir càrrecs dintre el partit i que “es veia col·laborant amb la direcció”, referint-se al congres que el PSC farà a la tardor per buscar substitut a Montilla.
En aquell moment, es preveia que Ros no perdria les eleccions a Lleida, el cas és que tampoc ha guanyat, sinó que ha aconseguit mantenir-se igual. El cert és que, a finals del mes passat, l’alcalde es va despenjar amb unes exigències que no tenien res a veure amb la seva intenció de “col·laborar amb la direcció”, demanant una total renovació del PSC, un gir cap al centre i censurant els errors dels tripartits. Però encara va anar més enllà, en considerar que els segon i tercer del PSC, Iceta i Zaragoza, no haurien de figurar en el nucli dur de la nova direcció del partit, però tampoc Montilla. Iceta, viceprimer secretari del partit, que també aspira a dirigir-lo, sembla estar molt millor situat que Ros, ambdós van tenir una conversa, en la que Iceta li va proposar formar un tàndem entre primer secretari i cap de llista per les autonòmiques de 2014, proposta que Ros va rebutjar. Es a dir, el que planteja Ros, és allò tant vell, del “tots fora que aquí només mano jo”.
Aquesta postura dibuixada per Ros, no convenç a molts sectors del partit, sobretot a les fortes federacions metropolitanes de Barcelona i voltants, que ja s’han mostrat contraries al discurs de centre i moderació de l’alcalde de Lleida, però també als seus afanys de renovació total de la cúpula del partit. Pensen que el gir al centre catalanista sense estridències, seria únicament vist com voler fer una competència electoral a Convergència i que per tant, no seria cap solució pel partit.
En canvi Iceta s’ha postulat partidari de mantenir una línia continuista: que es mantinguin els postulats de esquerra, impulsar un nou impost per transaccions financeres i proposta de primàries obertes fins i tot als no militants.
Amb les seves propostes, Ros s’ha enfrontat a gran part del partit, i moltes d’aquestes federacions diuen veure a Ros, com un ferm catòlic, impulsor de iniciatives com la de prohibir el burka als edificis públics, la qual cosa els hi sembla un clar gir cap a la dreta, que pot deixar fora del partit a amplis sectors progressistes.
Mentrestant Iceta s’ha mostrat disposat a incorporar les propostes de sectors renovadors del partit. Tot sembla com allò que deia una vella cançó italiana d’amor frustrat de Adriano Celentano: “Non ti credo, non ti voglio”.
No se sap que passarà en el congres de la tardor, però l’anàlisi de les federacions metropolitanes no sembla anar gens desencaminada.
Etiquetas: dcmrosvsoblsevval
# entrada de Redaccio : 7:41
jueves, 7 de julio de 2011
El llapis impertinent
La Tira
Referèndums, però només quan els hi convé
Aquest any estem en una campanya electoral permanent: primer al maig les municipals i ara estan pronosticades les generals pel novembre, tal vegada aquesta situació de campanya permanent, faci que alguns responsables de partits polítics facin propostes i més propostes
Ara des de ICV proposen que “les retallades del Govern siguin sotmeses a un referèndum entre la ciutadania....El Govern de CiU no pot pensar que té carta blanca per a seguir retallant....CiU no hauria de temer res”, tot i convidant al PSC a sumar-se a la seva iniciativa, però no sabem realment què és el que proposen, si demanen que la ciutadania ha de votar totes les qüestions, o si és que només han de votar pel tema de les retallades?
De tant en tant, no és mala cosa mirar endarrera i si ho fem, veurem que ICV amb el tripartit, va ocupar la conselleria de Medi Ambient. Hem de recordar la forta sequera de la primavera de 2007, quan sent conseller Baltasar (ICV) es van gastar 490 milions d’euros en materials o estructures i estudis, per portar aigua en vaixells a Barcelona. Unes polítiques d'emergència, per prevenir que Barcelona no es quedés sense aigua. Unes mesures que van resultar bastant inútils, perquè finalment la pluja va solucionar el problema, desprès tots aquests materials (grans dipòsits, canonades i bombes d’aigua) que van costar tants diners, van ser deixats a l’aire lliure, en un pati de Vilanova de Sau.
El que no vam veure, és que ICV convoqués aleshores un referèndum per decidir si fer o no aquestes despeses, ni el va convocar tampoc, per afegir-nos el cost d’aquestes despeses al rebut de l’aigua dels lleidatans en forma de cànon, quan no teníem res a veure amb el possible problema de manca d’aigua a Barcelona.
Aleshores, ICV va estar en els dos Governs de la Generalitat que van deixar 32.000 milions de deute, motiu de les retallades, però és que quan estava al Govern, ICV no demanava ni feia referèndums, i només en demana ara que no hi és. Quin nom té això?
Etiquetas: refepnoquaelhconv
# entrada de Redaccio : 0:15
miércoles, 6 de julio de 2011
Des de la meva finestra
==================
El pressupost de la Sanitat Catalana
L’últim dia de juny, PSC, ICV, ERC i Ciutadans, van presentar esmenes a la totalitat contra el Pressupost de Sanitat Pública, unes esmenes que en obtenir els vots a favor d’aquests grups, amb les abstencions del PP i els vots en contra de CiU, van quedar rebutjades. Per tant, ara aquest Pressupost de 9.188 milions d’euros pot prosseguir la seva tramitació parlamentaria.
Les fortes critiques que s’han fet per part de ciutadans, treballadors de hospitals i fins i tot el moviment 15-M, a les retallades en la Sanitat catalana, han fet que el Govern reconsiderés la seva postura inicial i acabés aplicant una retallada del 6,96% al pressupost sanitari, respecte als 9.287 milions del 2010 i per tant, pel davall del 10%, que s’ha aplicat al conjunt dels departaments de la Generalitat, qui quantifica el pressupost sanitari pel 2011, en 1.207 euros per usuari.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, va comparèixer per explicar el què del pressupost. A les crítiques advertint del risc de pèrdua de qualitat assistencial, va respondre que al 2007, el pressupost era el mateix per un nombre d’usuaris similar i aleshores no van haver protestes.
Ruiz va al·legar, que en el seu “Pla de Salut 2012-2014”, el que prima és “reduir estructures i no atenció, per guanyar eficiència clínica”. Va afegir que “aquests pressupostos permetran donar resposta a la majoria de les necessitats que es puguin generar”, reconeixent que aquesta retallada no li agrada ni a ell, ni al Govern, ni a ningú. Va resumir la situació dient que, ell té l’obligació de fer possible el necessari amb el que té, amb un pressupost que permet mantenir l’atenció sanitària, però no inversions en infrastructures físiques.
Veurem que passa amb la Sanitat Pública catalana i si serà cert, que aquests pressupostos permeten donar resposta als problemes sanitaris dels usuaris sense perdre eficiència. Si acaba sent així, tindrem de felicitar al Govern de la Generalitat, però si resulta que perdem eficàcia sanitària els tindrem de criticar, assenyalant que en comptes de retallar aquests 639 milions en despesa sanitària respecte al 2010, podien haver-los retallat (més encara), en despeses administratives o institucionals.
Etiquetas: elpressdlsanircat
# entrada de Redaccio : 0:15
martes, 5 de julio de 2011
Col·laboradors
Aviso de timos que están circulando vía teléfono
Vía teléfono fijo
Si te llaman por teléfono diciendo que son del Servicio Técnico de Telefónica o de una empresa que trabaja para ellos (parece ser ATT). Te preguntan si tienes marcación por tonos.
Con la excusa de que necesitan hacer comprobaciones en la línea, te piden que marques 90 y # .
Una vez hecho, te dicen que no hay ningún problema y te dan las gracias.
Resultado: Han convertido tu línea en receptora de todas las llamadas de teléfono desde el que te han llamado y, por lo tanto, todas las llamadas que ellos hagan te las cobrarán a ti.
Telefónica dice que no sabe cómo pararlo ni cómo evitar el fraude.
Vía teléfono móvil
Si recibes una llamada al móvil, y en la pantalla aparece INVIABLE con DOS signos de exclamación ('!!'): NO DESCUELGUES EL TELÉFONO, NI INTENTES RENUNCIAR A LA LLAMADA. Déjalo sonar hasta que pare, y después borra directamente la llamada perdida. Se trata de un virus muy potente que destruye por completo el mecanismo del teléfono: cuando esto pasa es imposible arreglarlo o tratar de encontrar una solución al problema.
Espero que estos consejillos os puedan ser de utilidad
Ramón
Etiquetas: avsdetimvitelefon
# entrada de Redaccio : 0:05
lunes, 4 de julio de 2011
Queixes Veïnals
Blas Infante, una plaça força apedaçada
Ara fa un any, que el nostre Alcalde va muntar una polèmica inauguració de la plaça de Blas Infante, una plaça que per tenir el seu accés en pujada i unes quantes escales per l’altra banda, no està sent utilitzada pels veïns del barri.
El veïnat dels voltants, es van estranyar molt, quan desprès de la seva inauguració i durant un parell de mesos, van veure com operaris continuaven treballant allí.
En ple estiu van veure com a primera hora del mati, uns treballadors observats per un encarregat del pàrquing que hi ha a sota, començaven a fer un gran forat en la banda dreta, al costat del ascensor. Segons es va comentar hi havia goteres al pàrquing.
Desprès van denunciar també que a un mes de la seva inauguració, les escales metàl·liques estaven rovellades.
Diuen que en la inauguració, va dir la regidora d’Urbanisme que: “dintre d’un any hi haurà a la plaça 1.000 metres quadrats d’ombra produïda per les heures”. Sense ànim de corregir a la il·lustre regidora, asseguren que les enfiladisses plantades a la plaça, no són heures, sinó glicines. El pitjor és que dels 1.000 metres quadrats d’ombra assegurats, un any desprès, no creuen que ni hagi més de 12.
Ara els mateixos veïns han vist com el passat dilluns, uns operaris van obrir un altre forat al costat esquerra de la plaça i un altre en la part més pròxima al riu. Pensen que difícilment deuen estar buscant petroli, per tant un altre cop deuen haver goteres al pàrquing.
No entenen com és possible, que una obra pressupostada en 2,5 milions d’euros (416 milions de les antigues pessetes), pot tenir tantes deficiències i com és possible que una arquitecta tant bona (segons l’Ajuntament) com la que ho va fer, no va posar medis per evitar aquestes pífies.
Es pregunten, si aquestes reparacions es fan executant la garantia d’obra i per tant sense despeses pels lleidatans, o si per contra, les paguem entre tots. Ho sabrem algun dia tot això?
Ara fa un any, que el nostre Alcalde va muntar una polèmica inauguració de la plaça de Blas Infante, una plaça que per tenir el seu accés en pujada i unes quantes escales per l’altra banda, no està sent utilitzada pels veïns del barri.
El veïnat dels voltants, es van estranyar molt, quan desprès de la seva inauguració i durant un parell de mesos, van veure com operaris continuaven treballant allí.
En ple estiu van veure com a primera hora del mati, uns treballadors observats per un encarregat del pàrquing que hi ha a sota, començaven a fer un gran forat en la banda dreta, al costat del ascensor. Segons es va comentar hi havia goteres al pàrquing.
Desprès van denunciar també que a un mes de la seva inauguració, les escales metàl·liques estaven rovellades.
Diuen que en la inauguració, va dir la regidora d’Urbanisme que: “dintre d’un any hi haurà a la plaça 1.000 metres quadrats d’ombra produïda per les heures”. Sense ànim de corregir a la il·lustre regidora, asseguren que les enfiladisses plantades a la plaça, no són heures, sinó glicines. El pitjor és que dels 1.000 metres quadrats d’ombra assegurats, un any desprès, no creuen que ni hagi més de 12.
Ara els mateixos veïns han vist com el passat dilluns, uns operaris van obrir un altre forat al costat esquerra de la plaça i un altre en la part més pròxima al riu. Pensen que difícilment deuen estar buscant petroli, per tant un altre cop deuen haver goteres al pàrquing.
No entenen com és possible, que una obra pressupostada en 2,5 milions d’euros (416 milions de les antigues pessetes), pot tenir tantes deficiències i com és possible que una arquitecta tant bona (segons l’Ajuntament) com la que ho va fer, no va posar medis per evitar aquestes pífies.
Es pregunten, si aquestes reparacions es fan executant la garantia d’obra i per tant sense despeses pels lleidatans, o si per contra, les paguem entre tots. Ho sabrem algun dia tot això?
Etiquetas: blasinfanuplaforapeda
# entrada de Redaccio : 0:18
viernes, 1 de julio de 2011
El llapis impertinent
Critiques a l’Alcalde de Lleida per haver col·locat “al novio” de la seva filla com cap de gabinet d’Alcaldia
Etiquetas: llap 95
# entrada de Redaccio : 18:28
Des de la meva finestra
Lleida, un dels 377 ajuntaments on el deute supera àmpliament els 1.000 euros per habitant
Ja vaig escriure l’any passat que ens serà difícil sortir de deutes. Les famílies hem tingut d’anar reduint despeses i també deutes, en disposar de menys diners. El deute familiar es va reduir en un 1,5%, també es va reduir el deute de les empreses.
No obstant, ens trobem que segons una publicació recent del Ministerio de Economía, les administracions locals varen augmentar al passat any, i per tant en temps de crisi, el seu deute en 848 milions d’euros.
Els deutes municipals no són similars en tots els ajuntaments i mentre hi ha 3.077 municipis (més d’un terç) que no tenen deutes, en 377 ajuntaments el deute supera àmpliament els 1.000 euros per habitant, un d’ells Lleida.
Madrid segueix encapçalant el llistat d’ajuntaments més endeutats amb 6.453 milions d’euros, seguit de Barcelona amb 1.202 milions. Segueixen València, Zaragoza, Málaga, Sevilla, Córdoba Valladolid, Ceuta y Palma de Mallorca.
Els ajuntaments mantenen un deute financer de 28.850 milions, desprès les diputacions consells i cabildos hi afegeixen 6.358 milions, les entitats locals menors i mancomunitats tenen un deute de 233 milions. El que no s'especifica, és si quan valoren el deute dels ajuntaments, han tingut en compte els deutes de les empreses i organismes dependents.
D’acord amb aquestes dades, els deutes locals suposen un 3,3% del PIB, el deute autonòmic s’atansa al 11% i l’Estat té un deute del 45,9% del PIB. El Banc d’Espanya diu que s’està reduint el deute de les empreses i el de les famílies, que ara queda en 886.966 milions.
Quan l’esperança és converteix en l’únic consol per sortir de forat, una de les coses que se’ns pot ocórrer, és la petita trampa de contemplar com Espanya té un deute total del 60,10% del PIB, mentre Grècia té el 142,8%. Paradoxalment, el nivell d’atur a Grècia però, es la meitat que a Espanya.
La realitat espanyola, és que tenint en compte el deute de tots els 8.109 ajuntaments i el total d’habitants, sortim a una la mitjana de 614 euros per ciutadà en concepte de forat municipal, un endeutament (qui sap si en molts casos, no és malbaratament) que tindrem de pagar entre tots, mentre que als causants de tot aquest desastre, no se’ls hi demana cap tipus de responsabilitat.
Etiquetas: lleudelsajuntodeutsupelsmi
# entrada de Redaccio : 0:02
Suscribirse a Entradas [Atom]