sábado, 30 de abril de 2011

La Bona Cuina



La Bona Cuina

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina.

SÍPIA AMB CIGRONS



Ingredients:2 sípies netes
400 gr. de cigrons cuits
1 ceba
1 got de tomàquet triturat
1 got de vi blanc
Ametlles torrades

Preparació:Pelar i picar la ceba, trossejar les sípies.
En una cassola amb oli, fregir la ceba 5 minuts, afegir el tomàquet i la sípia.
Assaona-la, fregeix-la fins que es dauri. Aboca el vi, deixa que s’evapori a la meitat. Tapa i cou a foc lent uns 30 minuts.
Pica en un morter, 2 cullerades d’ametlles torrades i pelades. Incorpora-les a la cassola 10 minuts abans d’acabar la cocció.
Afegeix els cigrons i continua la cocció un parell de minuts més.

Que aprofiti.

Etiquetas:


El llapis impertinent

Segons l'Ajuntament, un any desprès de la seva inauguració, no sap encara quant va costar el Pont de Príncep de Viana

Etiquetas:


viernes, 29 de abril de 2011

La Tira



El PCiTAL i tal i tal, de deutes en fabrica un morral

Entre al gran nombre d’inauguracions que ha fet últimament el nostre Alcalde, estan les del turó de Gardeny: Parc Tecnologic i Agroalimentari, l’edifici Centre de Processament de Dades i finalment va inaugurar l’edifici Centre de Disseny del Coneixement (Cedico).

Allí hi ha unes trenta empreses instal·lades, que diuen donar feina (segons dades oficials) a 540 treballadors. En els temps que corren, donar feina als veïns de Lleida és la correcta tasca a fer, el que passa, és que tenim en aquest moment, més de 29.000 aturats.
Però totes aquestes instal·lacions de Gardeny, tenen un cost i potser el que ens hem de preguntar és qui paga aquest cost? Doncs està clar que encara que es digui Pla Zapatero, ell no paga les despeses: el Govern Zapatero, mitjançant crèdits a retornar, ha aportat 30 milions d’euros (4.991 milions de pessetes) al Parc Científic i Agroalimentari de Gardeny, que òbviament tindrem de pagar o retornar entre tots.

Per col·laborar amb el nostre Ajuntament inaugurador, li hem fet quatre números per estalviar-li la molèstia: per donar feina als 29.000 aturats que tenim, s’ha de inaugurar 52 PCiTALs més. Si ho volen fer, ja es pot ficar mans a l’obra, demanant-li a Zapatero, 1.560 milions d’euros més; feina pels arquitectes, pels enginyers, pels dels canapès i per les empreses constructores amigues, com Comsa o Benito Arnó (constructores a Gardeny), i desprès podran fer moltes i moltes inauguracions. I propaganda, molta propaganda.
Està clar que aquesta proposta fora una política ruïnosa, que ens deixaria encara més arruïnats del que estem. Però què és el Plan Zapatero, sinó un pla d’endeutament estatal per fer obres, en molts casos innecessàries, però que no podrien fer els Ajuntaments, al trobar-se ja en el límit legal d’endeutament?

Però tornem a l’atur lleidatà, respecte a la creació dels llocs de treballa al PCiTAL; resulta que els 31 milions, repartits entre els 540 llocs de treball, surt a 57.407 € per lloc de treball, que tindrem de tornar, més els interessos, tot i que, alguns dels quals ja existien prèviament, però l’empresa estava ubicada en un altre lloc.
L’Alcalde fa exhibició dels llocs de treball al PCiTAL, però voleu dir que no estem fent el negoci de les cabres?

Pot ser el que es tindria de fer, és ajudar a empreses productives i que puguin subsistir per sí mateixes. Als veïns de Lleida, no ens interessen les empreses que sempre han de viure envoltades del favor oficial o pendents de les subvencions.

Etiquetas:


jueves, 28 de abril de 2011

Col·laboradors



Llistat de la Generalitat, d'ajuts permanents pel pagament de lloguer

Algú ha difós el llistat de la Generalitat que adjuntem, sobre ajuts permanents al lloguer de pisos. Comença a sentir-se el rumor de que el 90% dels beneficiaris són estrangers i que no hi ha ajuts pels ciutadans catalans. És molt perillós encendre aquesta metxa perquè pot portar a molts catalans fins al racisme més intolerable.
És una situació que tindria de corregir el govern de la Generalitat; als catalans que necessiten aquest ajut i se’ls hi ha denegat, no se’ls pot donar com justificació que es “donen aquests ajuts als immigrants perquè ells són prioritaris”.
Aquesta situació pot arribar a encendre l’odi més irracional.

El tractament més just, fora que els catalans sortíssim en el llistat, en més d’un 50%.

Ens preguntem si fora possible revisar el protocol per donar ajuts socials, de tal manera que no es pugessin donar mai més aquestes situacions de desigualtat?

Etiquetas:


miércoles, 27 de abril de 2011

Des de la meva finestra



Amb la ex consellera Marina Geli, es feia un pressupost elàstic com una goma
   
L’anterior govern Tripartit de la Generalitat, vam tenir com consellera de Salut, a la socialista Marina Geli, qui a pesar de que no parava de vanagloriar-se de la seva tasca, no va aconseguir reduir les llistes d’espera en la sanitat catalana.
El cert és, que mai hem pogut aclarir la seva decisió de convertir el pàrquing lliure de l’Arnau de Vilanova en pàrquing de pagament, o el perquè no va admetre els recursos en contra, correctament presentats en temps i forma, per part de 1.300 usuaris lleidatans, ni si té vinculacions l’empresa concessionària.

Creiem que encara queda pendent d’esclarir un assumpte legal en un hospital de Tarragona (Santa Tecla, on set pacients de diàlisi van estar infectats d’hepatitis C), pel que Fiscalia de Tarragona ha obert investigació. Però ara a més, apareix un informe sobre el Servei d’Emergències Mediques (SEM), que fiscalitza les actuacions d’aquest organisme els anys 2007, 2008 i 2009.
I aquí parlem de pressupostos (perquè també es detallen actuacions per serveis presumptament irregulars). Resulta que el pressupost en obres per adequar la seu central del SEM, va ser de 4 milions d’euros l’any 2006. Unes obres que adjudicades a l’empresa Nordcontainer, van estar denunciades en el seu moment per l’oposició i ara es troben baix investigació judicial.

Aquest pressupost va passar només en el primer any, a 5,9 milions d’euros. Va haver un sobre cost només en el primer any del 47,5%, quan la llei només permet un sobre cost màxim del 20%.
Al novembre de 2007, una certificació d’obra, ja reconeixia un cost de 7,6 milions d’euros.
Al mateix mes, s’afegeixen 805 mil euros pel “cablejat de la nova central del SEM, amb el qual el pressupost puja ja als 8,4 milions d’euros. Carai, quins cables més cars?
Tres mesos desprès, s’amplia la factura en afegir-se uns “treballs addicionals com: automatització de portes, instal·lació de climatització, d’energia solar, adequació de soterranis, instal·lació de humidificadors, sistemes de jardins, passarel·les i pagament de taxes administratives”, tots ells, elements perfectament previsibles en un pressupost inicial.

Em resum, si sumem tot, ens dona una factura final de 9,4 milions d’euros quan el pressupost inicial era només de 4 milions: Un sobre cost o desviament del 136%, quan la llei només permet un desviament del 20%. Tenint en compte tot, ens podem preguntar, perquè es va anar ampliant el pressupost sens tenir en compte el límit legal?

Ens preguntem si aquests fets tindran alguna conseqüència legal o judicial pels responsables d’aquesta gestió, o si pel contrari tot quedarà només en una simple denuncia electoral d’uns fets presumptament delictius, o qui sap si també sospitosos. És a dir, si aquests fets, seran tractats amb el mateix rigor legal i duresa, com quan un ciutadà normal no paga una multa de trànsit, per exemple, o es deixarà caure a sobre d’ells la pesada cortina de la permissivitat i del mirar cap un altre costat?
O dit d’altra manera, l’Administració ha de complir també la llei, o és que només l’hem de complir els soferts ciutadans?

Etiquetas:


martes, 26 de abril de 2011

Col·laboradors



Millones de votos por asumir estas cinco propuestas

"No dudemos jamás de la capacidad de tan sólo un grupo de ciudadanos conscientes y comprometidos para cambiar el mundo. De hecho, siempre ha sido así" (Margaret Mead, activista social)

Cualquier lector atento convendría en que internet se ha erigido en el medio de expresión masivo e informal de una sociedad civil, que quiere ser oída y que alberga serias dudas sobre la capacidad de sus representantes políticos para gestionar el porvenir del país.

Una sociedad profundamente consternada por la indolencia exhibida por su clase política, ante un periodo de destrucción sin precedentes de la economía, la democracia y la convivencia. Especialmente cuando, en paralelo, esa clase política ha regalado a cientos de miles de simpatizantes una nómina en la Administración Pública mejor que la de cualquier funcionario de carrera, ha incrementado, sin equidad ni racionalidad alguna, sus propios sueldos y ha consentido la simultaneidad ilimitada de cargos pagados desde las arcas del Estado, con arbitrarias prebendas fiscales y de jubilación.

Quienes pretendan el voto favorable de la red deberían asumir, como mínimo, estas cinco propuestas, las más elementales, que con tiempo y debate, no han de ser las únicas:

1.- Listas electorales abiertas para las próximas Elecciones Generales, por circunscripciones de > 100.000 habitantes. Queremos ser gobernados por los mejores y no por una aristocracia interna de los partidos alternantes, que sistemáticamente ha venido suplantando la voluntad general, por la autoridad de una pequeña oligarquía partidista, alejándose por completo del espíritu de nuestra Constitución.

2.- Separación efectiva de los poderes Legislativo, Ejecutivo y Judicial. Una petición unánime y probablemente el aspecto que más nos avergüenza de nuestra conducta política. Sería la forma más eficaz de combatir la corrupción y la arbitrariedad, que diariamente se denuncia desde todas las instancias, menos desde las afectadas, empeñadas, a menudo, en cobijar a sus infractores.

3.- Reorganización de la estructura territorial municipal y autonómica, agrupando poblaciones menores, y completa profesionalización de la gestión, alejando a los cargos electos del manejo del dinero y de la concesión de licencias, fuente de la mayor corrupción y abusos. Plan de reducción presupuestario para las Comunidades Autónomas y cumplimiento de los plazos de pago establecidos a proveedores, en todas las administraciones.

4.- Fijación de una escala salarial para el ejercicio de la política, pública y homogénea en todos los territorios, referida a niveles equivalentes en el mundo directivo empresarial, con dedicación exclusiva y sin posibilidad de acumulación de otros sueldos procedentes del Estado o de los partidos. Nuevamente queremos que los mejores profesionales puedan ejercer sus competencias, sin merma de su nivel de vida, ateniéndose a la misma fiscalidad, jubilación e indemnización por cese, que los demás. Hemos de acabar con este vergonzoso desorden y falta de respeto al dinero público, por el que, entre otras incongruencias, un presidente de gobierno puede tener un sueldo nominal inferior al de cualquier alcalde o parlamentario. Asimismo, esperamos un criterio riguroso y homogéneo, para el uso de vehículos oficiales y otros gastos, con límites presupuestarios por categorías, para todo el territorio. Nada que sea ni menos ni más, de lo que habitualmente el resto de los ciudadanos, admiten para sí mismos.

5.- Independencia del Instituto Nacional de Estadística. No podemos aceptar que los partidos políticos gobernantes dispongan a su antojo, del monopolio sobre la información real de lo que nos sucede. Ha de ser una información veraz y objetiva, lejos de cualquier interés partidista o electoral.

Así, con este mínimo resumen de puntos, queremos comunicar a la clase política, que la sociedad que le sustenta, ha dicho basta a la malversación de cuantos valores son indispensables para una lograr una democracia efectiva, una información veraz y una administración austera, eficaz y racional, en la que se puedan incorporar los más idóneos, sin pasar por las redes clientelares de los partidos.

Y para que nuestra opinión pueda oírse y compartirse más allá de nuestro foro, vamos a proceder a una sencilla acción de difusión viral. Cada lector que quiera participar, puede alcanzar fácilmente un millón de lectores, mediante el envío de este blog a 10 amigos, con el ruego de que lo reenvíen a otros 10, así hasta alcanzar, al menos, 6 etapas de una cadena, que podría proporcionar una serie del tipo: (1-10-100-1.000-10.000-100.000-1.000.000).

No podemos dejarnos vencer por el pesimismo mientras internet nos pueda facilitar la posibilidad de convenir contenidos y de difundirlos entre millones de lectores. Contenidos, que han de ir percutiendo en la opinión pública y tomando cuerpo sobre la estrategia de los partidos tradicionales, así como de cuantos nuevas personas y colectivos, quieran incorporarse a la tarea de reconstruir este país.

Animamos a nuestros queridos lectores a que hagan también partícipes de estas reflexiones a sus amigos, reenviándoles este post en cadena, con las ideas básicas para iniciar el cambio necesario.

Etiquetas:


viernes, 22 de abril de 2011

Redacció




Que tingueu unes bones vacances i un bon dia de la mona.
Compte amb la carretera i ja saps, si beus no condueixis...


Etiquetas:


Col·laboradors

La crisis está cambiando el panorama bancario en España

Etiquetas:


jueves, 21 de abril de 2011

El Confidente



El chavismo, un caciquismo propio del franquismo

Aparece en el libro XIII de los Diálogos de Confuncio, cuando el Maestro siendo preguntado responde: “Gobernar es dar ejemplo, el ejemplo del trabajo y no cansarse nunca de darlo”.
Habida cuenta de todo lo que se dice sobre Manuel Chaves y su familia, puede que lleguemos a la conclusión, de que una de dos: o Confuncio estaba muy equivocado, o bien el mensaje de Confuncio no ha llegado hasta Chaves.

Si resulta que su hermano Antonio José, saltó a la fama mediática por contratar con la Junta de Andalucía, a través de la empresa CLIMOCUBIERTAS. Resulta además, que tiene a tres hermanos colocados en altos cargos de la JA, Televisión o Seguridad de la JA; Leonardo, Francisco J. y Carlos. Pero es que su hermana, Rosa Maria, también cobra nomina del Servicio Andaluz de Salud. Ahora su otro hermano Fernando, ha sido encausado judicialmente por un asunto de supuesta revelación de secretos.

Si además como parece, Chaves tendrá que declarar ante la justicia, por el tema de la entrega de una subvención de la JA de diez millones de euros a MATSA, empresa donde su hija, Paula es apoderada.

Si su hijo Iván, anda enredado con una documentación que tiene la prensa, donde supuestamente, cobraba comisiones por conseguir contratos empresariales (BOGARIS, por ejemplo) con la JA, pues visto así, todo parece escenificar un acto de nepotismo caciquil, donde a lo que parece, el ejemplo que se transparenta no es muy edificante, sino todo lo contrario. Si bien algunos medios hablan abiertamente de “trafico de influencias”, nosotros preferimos calificarlo de momento como un “tráfico de coincidencias”.

Algunos periodistas, ya empiezan a llamar a todo este asunto “el Cortijo de Chaves”. Lo más curioso es que el vicepresidente tercero, Chaves, se irrita profundamente cuando le recuerdan que ha podido cometer abuso de poder.
Se lamenta de que: “Condenan a mi familia a la muerte civil”, cuando ha sido él mismo, quien ante los medios, ha reconocido las actividades de su hijo.

No son pocos quienes opinan, que diecinueve años en el poder, como Presidente de la Junta de Andalucía (o cualquier otra autonomía), son demasiados años y pueden llegar a viciar comportamientos.
Ciertamente, no parece demasiado higiénico políticamente hablando, que los altos cargos públicos se eternicen en su silla, como tampoco parece saludable para los intereses ciudadanos, que un mismo partido político ocupe durante veintidós años seguidos el poder en una institución ya sea Ayuntamiento, Comunidad Autónoma o cualquier otra institución. Seguramente, aquí se podría decir aquello de que, de aquellos polvos vienen estos lodos.

Etiquetas:


miércoles, 20 de abril de 2011

Des de la meva finestra



Compte amb les taques facials
  
Arriba el temps de prendre el sol, en un moment que sembla que ens estem conscienciant de que el sol es bo per a moltes coses, però es perjudicial per la pell. Estem arribant al pont festiu d’aquesta setmana, i molta gent s’estirarà a les platges per a prendre el sol.
La cultura del sol forma part del nostre país i posar-se bronzejat és la moda, però tindríem de ser tots conscients, de que el bronzejat no és més que un mecanisme de defensa de la nostra pell, davant una fregida important del sol.
Per tant, en els dies de platja hem de prendre precaucions; no exposar-se massa al sol o aplicar-nos molta protecció solar.

Una de les lesions mes comuns sol a ser el foto envelliment prematur de la pell. De la mateixa manera apareixen taques en tot el cos, principalment en les mans, en la cara i també al coll.
Cas apart són els lentigs solars, unes taques marrons aplanades, que poden aparèixer amb l’edat i l’exposició excessiva al sol.

De tota manera si ens surten taques a la pell, avui dia es poden tractar amb làser de CO2 pels casos més greus o llum Intensa pels casos lleus.

Cal remarcar però una vegada més, que no és aconsellable abusar de l’exposició al sol i en tot cas, fer-ho amb protector solar.

Etiquetas:


martes, 19 de abril de 2011

El Confidente


  
Grandes subvenciones electorales a los partidos

   
Hace pocos días saltaba la noticia, de que algunos eurodiputados se negaban a viajar en clase turista y querían seguir haciéndolo en primera clase. Lo más feo de todo este asunto, es que un periodista explicara en una cadena de radio, que él los había acompañado en algunos de estos viajes, y que si bien cobraban los billetes de primera, los eurodiputados viajaban sentados en clase turista, es decir, en asientos más baratos; ¿Dónde va a parar la diferencia?
Claro que también se podría aprobar una orden según la cual, el Ministerio de Economía sólo paga viajes a la clase política, en clase turista y contra entrega de cada billete usado.
Según se publicó, en 2.010 entre PSOE y PP se repartieron unas subvenciones de unos 70 millones de euros. Pero eso no es todo, ahora de cara a las próximas elecciones municipales y autonómicas, se repartirán 25 millones de euros, el resto hasta los 45 millones irá a otros partidos que obtengan representación.
El Ministerio de Economía que dirige Salgado aprobó hace poco, una orden que determina las cantidades de las subvenciones, a gastos originados por actividades electorales para el 22 de mayo.
Los partidos cobraran 276,86 euros por cada concejal electo, además de 0,55 € por cada voto en cada candidatura con representación.Por poner un ejemplo, entre PSOE y PP se embolsaran por este concepto este año unos 9 millones de euros.
Realmente el ciudadano normal, tendrá difícil de entender como estando el país en un contexto de austeridad, se permiten estos dispendios que aumentan en un 9% respecto a los comicios de 2007.
Seguramente lo lógico, lo deseable y casi lo imprescindible, sería que estas subvenciones tuvieran un recorte al igual que lo tenemos los ciudadanos, ya sea en forma de subida de impuestos, en recorte de pensiones, de sueldos de funcionarios o simplemente en recortes sanitarios.
No tiene ningún sentido, que los recortes sólo sean para los ciudadanos “de a pie” pero no afecten a los aparatos de los partidos políticos, que parecen vivir en otro país donde se nada en la opulencia.
Es sencillamente inaceptable que la clase política en nuestro país, use dos varas de medir y con tanto descaro.

Etiquetas:


lunes, 18 de abril de 2011

La Tira



VOLEM L’INSTITUT A CAPPONT

El passat dia 11, va tenir lloc en el barri de Cappont una concentració d’escolars, pares, mares i veïns, per reivindicar una vegada més, la construcció del Institut de Secundaria, al ser l’únic barri de Lleida que no té Institut (Magraners no en té, però és que no disposa d’alumnes suficients com per omplir un Institut).

Diuen els membres de les AMPEs, que del barri de Cappont surten cada any un centenar d’alumnes que necessiten Institut.

Un Institut que va demanar l’Associació de Veïns de Cappont a la Generalitat, a l’any 2003, quan governava CiU, qui va aprovar un pressupost per a fer-lo.

En canviar al mes de novembre el govern de la Generalitat, el govern Tripartit (PSC - ERC - ICV), van anular aquell pressupost sense donar cap explicació convincent.

No serà que aquell pati, qualificat aleshores com zona verda, era molt llaminer per passar-ho a zona edificable i per tant dedicar-lo a l'especulació municipal?

Tots aquests anys han estat un seguit de manifestacions, concentracions, reivindicacions, recollida de signatures i petició de mocions al Ple de l’Ajuntament de Lleida per part dels veïns de Cappont. Accions que han estat acompanyades de moltes maniobres per part d’Ajuntament i Generalitat per no construir-lo.

Per fi al 2009, l’Ajuntament, aclaparat per les protestes i quan va veure que el sector immobiliari havia fet fallida, va requalificar una part del solar (uns 7.500 m2 dels 13.000 existents).

Els Veïns de Cappont fan constar, que saben quines són les actuals condicions econòmiques del país, i per tant, no volen cometre la irresponsabilitat de demanar la construcció de l’Institut d’un dia per l’altre, però sí demanen, una concreció per part de la Generalitat, que és qui el té de construir. Es a dir, saber, quin any tindrem pressupost per fer el projecte i quin any tindrem pressupost per construir-lo.

Des de la Generalitat, el Departament d’Ensenyament, acaba d’anunciar que l’Institut de Cappont no es prioritari.

Els Veïns de Cappont no admeten ja més ambigüitats; volen saber quan es farà l’Institut i quan s’acabarà aquesta discriminació en vers altres barris de Lleida.

De moment en aquest aspecte, el Govern de CiU continua fent el “ronsa” igual que ho feia el del Tripartit.

Etiquetas:


domingo, 17 de abril de 2011

La Bona Cuina



La Bona Cuina

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina.


PEUS DE PORC AMB BACALLÀ


Ingredients:
2 peus de porc cuits i desossats
6 bocins de bacallà dessalat
1 ceba
2 dents d’all
una mica de tomàquet triturat natural
3 fulles de llorer
1 got petit de vi blanc
1 got d’aigua de la cocció dels peus
1 cullerada de pebre vermell dolç
sal i pebre
oli d’oliva
farina
julivert
allioli

Preparació:
Coure les potes amb un boci de ceba i 2 fulles de llorer. Quan estiguin cuites les deixarem refredar i desossarem. Reservarem l’aigua de la cocció. En una paella ficarem oli d’oliva, enfarinarem el bacallà i el fregirem, el reservarem en una cassola de fang. Al mateix oli de fregir el bacallà, fregirem lentament la ceba, afegirem el tomàquet, el pebre vermell i el vi. Ho deixarem sofregir, i quan ja estigui fet, li afegim l’aigua de cocció reservada, les potes a trossos i una picada d’all i julivert. Deixem reduir i finalment afegim el bacallà, hi fiquem per sobre el allioli i ho gratinem.

Que aprofiti.

Etiquetas:


sábado, 16 de abril de 2011

El llapis impertinent

Creix la preocupació perquè en pujar l’euribor, pujarà el rebut de les hipoteques, que es tindran de refinançar a més anys

Etiquetas:


viernes, 15 de abril de 2011

A día de hoy


Una subida abusiva del gas

Durante tiempo nos dijeron, que el gas natural era la energía más limpia, que menos contaminaba y la más barata. Siendo así, la mayoría de ciudadanos dimos el paso de cambiar nuestro sistema de calefacción doméstica a gas natural.

Ahora resulta que todo lo prometido, sólo la mitad, como en todas las promesas electorales; el gas sube a unos precios que nada tienen que ver con el incremento del coste de la vida, y que sepamos nuestro proveedor de gas que es Argelia no está sumido en ninguna guerra ni conflicto armado.

El caso es que desde primeros de este mes, el gas natural sube un 4,3% cuando el contrato incluye calefacción y un 3,3%, si el contrato sólo es para cocina y agua caliente.

La clásica bombona de butano tampoco a escapado a la voraz subida del Ministerio de Industria; en enero el Ministerio de Industria elevó el precio de la bombona en un 3,13%, pero a partir del uno de abril se encarece otro 6%, en total un 9,13% en lo que va de año.

Naturalmente que a día de hoy no son estos los incrementos del IPC y que el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, debería explicar a los consumidores y electores el por qué de esta subida tan desmesurada en tiempos de crisis, pues da la impresión de que el Gobierno quiere sacar dinero de todas partes, quiere en definitiva, que los ciudadanos paguemos la crisis que ellos han permitido.

¿Y por qué no la pagan ellos?

Etiquetas:


jueves, 14 de abril de 2011

El Confidente



El escándalo de las prótesis tóxicas
   
Cuando alguien tiene la mala suerte de padecer un desgaste considerable en el hueso de la cadera, no tiene más remedio que someterse a una aparatosa operación donde se le inserta una prótesis que suele ser la cabeza y un trozo de fémur metálico con su articulación fijada en la cadera.

Recientemente se ha sabido, que se está investigando el alcance impredecible de 3.000 prótesis de cadera “toxicas” en España. Desde julio de 2003, se implantaron en setenta hospitales de la red de salud, cierto tipo de prótesis hasta que en el pasado mes de octubre, la Agencia Española del medicamento ordenó su retirada. Las prótesis defectuosas son los modelos “ASR XL Acetabular System” modelo DePuy de la firma Johnson & Johnson

La compañía reconoce haber recibido "miles" de quejas de pacientes en todo el mundo que se lamentan de "dolores agudos" y de "enormes dificultades para moverse". En total dicen tener que vigilar las 93.000 prótesis de este modelo que tienen implantadas en todo el mundo. 

La retirada de este tipo de prótesis, se deben a diversos síntomas; según el despacho jurídico madrileño Aguirre Abogados, manifiestan que ya unos 200 afectados han empezado a movilizarse acudiendo a su despacho, para que se investiguen los posibles perjuicios sufridos. El gabinete jurídico ha encargado un estudio a la Universidad Complutense para determinar los posibles daños por contaminación en sangre, “como consecuencia de la posible cesión de restos metálicos de la aleación cromo-cobalto”.  

Lo cierto es que se apuntan a que se desconocen los efectos tóxicos que a la larga puedan producir en los receptores de estas prótesis, pero ya se apunta a que habrá efectos sobre pulmones y corazón. Han descrito algunos síntomas en intoxicación aguda como náuseas, vómitos, hemorragias, diarreas, entrada en coma y aún la muerte. Aquí se añade, convulsiones, daños en hígado, riñones y pulmón. 

El Servicio Murciano de Salud, está llamando a todos los pacientes que han recibido tales prótesis, para someterles a un TAC y comprobar si se les ha desarrollado alguna “masa tumoral alrededor de la prótesis”, aunque de momento entre los citados no ha aparecido ningún caso tan grave. También en esta región se ha procedido a retirar ya algunas de estas prótesis.

El gabinete de abogados, está denunciando que las prótesis toxicas se empezaron a implantar en España en 2003 y no se han retirado hasta octubre de 2010, “un año después” de que se hubieran prohibido en Australia. Denuncian también, que no se haya encargado todavía en España, un estudio científico sobre las posibles consecuencias de estos implantes puedan tener en la salud de los afectados.

(Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:)
Afectados prótesis DePuy

Etiquetas:


miércoles, 13 de abril de 2011

Des de la meva finestra



Els sous del Parlament
  
Es veu que la crisi l’estem patint uns més que uns altres; només hi ha que veure que la partida pressupostaria del Parlament de Catalunya per aquest any queda en 60 milions d’euros, dels que 27 milions es destinen a pagar sous.

La Mesa del Parlament acaba d’aprovar per unanimitat, el pressupost pel 2011, amb una rebaixa del 9% respecte al 2010. Si ho calculem, el capítol dedicat a sous puja un 45% del pressupost total.

Fan constar que han aprovat una rebaixa en les inversions del 43%, a més d’un 12,9% en les despeses corrents.

En el apartat de sous per a membres de la Mesa i presidents de grup, la rebaixa ha estat del 15%, pels portaveus un 10% y per la resta de diputats un 8%. Pels funcionaris un 5%.

No es diu, si en aquests 27 milions destinats a sous, estan inclosos l’apartat de dietes i desplaçaments, però pels ciutadans normals i corrents, el més indignant és que els nostres diputats cobrin nou vegades més que un mileurista. Perquè aquest privilegi?

Etiquetas:


martes, 12 de abril de 2011

La Tira




Inaugurem una Caserna de la Guardia Urbana que potser no esta pagada?

A meitats de març, l’Ajuntament va inaugurar la Caserna de la Guardia Urbana de Lleida. Unes instal·lacions que costen 11 milions d’euros (1.830 milions de pessetes).
El que molta gent es pregunta, és si era tant necessària aquesta instal·lació, construïda en temps de crisi, i si no podia esperar uns anys a que la situació econòmica millori; és el que ens promet el president Zapatero.
Nosaltres pensem que aquesta construcció podia esperar com moltes altres, doncs estem en temps de crisi i si tenim molts veïns a l’atur, que han de viure en la més complerta austeritat (quan no necessitat), l’administració es té de posar a l’altura de les circumstancies i actuar dintre de la més estricta austeritat.
Si mirem quines empreses han construït aquesta obra (com moltes altres), veurem que són dues empreses que semblen ser les predilectes del nostre Ajuntament.
I com és que casualment sempre surten aquestes dues empreses en les obres publiques de Lleida?
Tampoc sabem si els 11 milions de la Caserna, estan pagats ja, o si és deixa aquesta patata calenta, com una hipoteca més, pel pròxim Govern municipal? Si es deixa aquest pagament pel pròxim Govern, pensem que en comptes de 130 milions d’euros de deute municipal, hem de parlar ja de 141, que podrien ser més, perquè podria ser que també estiguessin pendents de pagament, l’edifici de Belles Arts i l’edifici del Parc de l’Aigua.
És cert que aquestes tres obres estan sense pagar i es deixa pendent el pagament pel pròxim any?
El més lògic, és que des de l’Ajuntament de Lleida fent un acte de responsabilitat i transparència, se’ns digues a tots els lleidatans, quant deu realment l’Ajuntament, o el que és el mateix, quant devem entre tots?

Etiquetas:


lunes, 11 de abril de 2011

El Confidente


  
Un pacifista que no parece tal
  
Era una promesa electoral y en 2004, Zapatero ordenó la retirada de la tropas española en Irak. Parecía que iba a ser el presidente más pacifista que nunca hayamos tenido, pero no ha sido así: tenemos unos 3.000 soldados distribuidos en varias zonas que no ha retirado; en Afganistán, Somalia y Líbano; ahora hay que añadir Libia.

Ahora hemos sabido, que el pacifista Zapatero ha gastado nada menos que 4.239 millones de euros en operaciones militares fuera de España y a lo que parece, está siendo el presidente más guerrero de cuantos han pasado por la Moncloa.

Hace poco pidió la convalidación en el Congreso para enviar a Libia, un submarino, una fragata y seis aviones. Un contingente de unos 500 soldados, en una operación de la que no se ha dado a conocer su presupuesto, en base a un crédito ampliable que habrá que sumar a los 4.239 millones ya invertidos desde 2004.

Podemos preguntarnos, si las guerras de Afganistán, Somalia o Líbano no son guerras, como lo es la de Irak. O si es que el movimiento del “No a la Guerra”, sólo era contra la guerra de Irak, pero no contra las demás. Son preguntas sin respuesta, de la misma manera que también podemos preguntarnos si en Libia hay una guerra.

La guerra más costosa en este momento parece ser la de Afganistán, donde se han invertido 1.900 millones de euros.

La ministra Chacón retocó el límite legal de 3.000 soldados en el exterior para dejarlo en 7.700 efectivos y esto que duda cabe, tiene un gran impacto sobre los presupuestos generales del Estado, donde Zapatero, un supuesto pacifista, nos aplica recortes por todos lados, después de habernos subido impuestos, en un país donde nos estamos acercando peligrosamente a los 5 millones de parados. No son pocos los que sostienen que “es el presidente más intervencionista de la democracia”, puede que sí, pero también el que más ha gastado en ése capitulo. ¿Es sostenible este gasto militar de 4.329 millones de € (705 Mil, millones de ptas.)?

¡ Menos mal que Zapatero era pacifista !

Etiquetas:


domingo, 10 de abril de 2011

Racó d’Art

Francine Van Have (2)

Francine Van Have, és una pintora francesa desconeguda al nostre país, però amb gran fama als més importants punts d’art arreu del mon.
Va néixer a París l’any 1942 i va acabar els seus estudis de pintura al Liceo Bernard al 1963. Actualment exposa a la Galerie Alain Blondel de París.

(Nota: Per ampliar les imatges clicar a sobre)
























Etiquetas:


sábado, 9 de abril de 2011

El llapis impertinent


Es van fent sessions al Senat amb format multilingue
  

Etiquetas:


viernes, 8 de abril de 2011

A día de hoy



También somos campeones en el consumo de cocaína

Si penoso resulta que nuestro país sea el campeón del paro, más triste si cabe, resulta que la Junta Internacional de Fiscalización de Estupefacientes (JIFE), de la ONU, diga en su último informe presentado en Viena, que España es el país europeo donde se consume más cocaína, entre la población que va entre los 15 a los 64 años. Son datos que van del 2007 hasta el 2009, añadiendo que el consumo se ha estabilizado, por tanto no dan ninguna pista para pensar que en 2010 haya cambiado la tendencia.

A día de hoy, de los cuatro millones de cocainómanos de la Unión Europea, el 21% está en España, es decir tenemos entre nosotros, 840.000 cocainómanos.

También indican que España es uno de los principales países por donde entra droga en Europa, principalmente por vía marítima. El informe precisa que en 2009 las autoridades aduaneras españolas, incautaron más de 27 toneladas de cannabis; unas veces en el mar y otras en las playas. Estiman que el 93% de cannabis incautado tenía su origen en Marruecos.

Si se sabe, que la principal vía por donde entra la cocaína y otras drogas en el país, es la vía marítima, parece que las autoridades policiales o aduaneras, deberían redoblar la vigilancia en estas zonas para intentar reducir el tráfico de estupefacientes al mínimo posible.

Podemos decir, que siendo importante que se hagan cumplir las normativas de tráfico en nuestras carreteras, es igual de importante, o más, que se dediquen más efectivos a la lucha contra el tráfico de estupefacientes en la zona marítima, cuando ya tienen detectada una incidencia tan alta, puesto que este cometido, también beneficia a la salud pública.

Etiquetas:


jueves, 7 de abril de 2011

Des de la meva finestra



Retallades de drets laborals
  
Estem en un moment de crisi que es aprofitat per dur a terme encara més retallades laborals (reformes laborals, en diuen ells).

Si mirem l’historia dels drets laborals al nostre país, veurem un panorama descoratjador: la classe treballadora tenia més drets laborals l’any 1976 que actualment, uns drets que hem anat perdent en trenta cinc anys de monarquia parlamentaria. Un repàs de la normativa dels últims trenta cinc anys, fica negre sobre blanc com existien drets laborals que actualment han disminuït i fins i tot desaparegut, casualment, en un “estat del benestar”.

Dels 60 dies d’indemnització per any treballat en cas d’acomiadament, amb límit de 5 anualitats del any 1977, hem passat als actuals, 33 dies amb límit de 2 anualitats. 

El contracte fix va canviar a la reforma de 1985 al incorporar contractes eventuals i precaris a voluntat de l’empresari. 

Tampoc es casual, que l’any 1976, un empresari no podia acomiadar a un treballador mentre estava de baixa mèdica, i en canvi ara ens trobem amb que des de la Reforma Laboral de 1994, es podem acomiadar (i s’està fent) a treballadors de baixa mèdica, mentre estan afectats de greus malalties.

L’any 1976 estava prohibida qualsevol forma de prestamisme laboral, ara en canvi des de la reforma de 1994, estan legalitzades les ETTs que no fan més que prestamisme; contractes brossa, precaris sense cap dret laboral, que simplement paguen a tant l’hora treballada.

Un estudi de les reformes laborals d’aquests últims trenta cinc anys, posa en evidència que pràcticament s’han retallat els drets laborals en tots els àmbits, des de la contractació, fins l’acomiadament que ara és pràcticament lliure, o per a ser més exactes amb ben poca cosa es dóna judicialment per bo, un acomiadament que pot tenir moltes altres causes. En definitiva, en aquests trenta cinc anys de monarquia parlamentaria, la classe obrera hem passat de una certa seguretat laboral, a una total precarietat en el lloc de treball.

Una pèrdua de drets laborals en clar benefici del sector empresarial del país. Pot ser que quan alguns polítics s’omplen la boca parlant de l’estat del “benestar”, s’estiguin referint al benestar empresarial o patronal.

És molt il·lustratiu, que el patró Botín, desprès de les últimes reformes laborals, el dilluns passat en la reunió empresarial, va sortir en defensa de Zapatero i va encoratjar als empresaris a recolzar-lo, per tant davant de l’aplaudiment del patró de patrons, sembla fora de qualsevol dubte, que aquest govern del PSOE el que està fent és una política neoliberal.

Etiquetas:


miércoles, 6 de abril de 2011

La Tira



A Lleida el rebut de l'aigua puja com l'escuma

Hem sentit a dir, que l’empresa Aigües Lleida, té un contracte amb l’Ajuntament, mitjançant el qual, les noves instal·lacions les té de finançar l’empresa adjudicatària i desprès les té de repercutir en els rebuts de l’aigua a tots els veïns de Lleida, fins acabar de pagar tota l’obra.
L’any 2005, l’Ajuntament de Lleida ens va pujar el rebut de l’aigua un 38%. Però compte, es aquesta una pujada que no serà fins acabar de pagar l’obra, sinó que quedarà incrementada per sempre.
L’any 2008, l’Ajuntament ens van posar un altre increment del 4,2%. Per si encara no era prou cara, la regidora d’Economia va anunciar al gener, que per aquest any ens apujarien un altre 3%, tot i emparant-se en lo que diu la Comissió de Preus; bé i perquè hem de seguir el que diu aquesta Comissió que els Veïns de Lleida no hem demanat ni triat; que no té autonomia aquest Ajuntament, o és que ens estan explicant una historieta?
Per al que sàpiga sumar, 38 més 4,2, més 3, dona un total del 45,20%, de pujada en el rebut de l’aigua, des de l’any 2005 fins al 2011. La regidora d’Economia opina que es un “augment moderat” i sembla que potser pensa, que els Veïns de Lleida som tots uns beneits, quan va afegir, que “un litre d’aigua de l’aixeta es 1.000 vegades més barata que una botella d’aigua mineral”. Fent una altra comparança poca solta, també podem dir, que el sou d’un mileurista lleidatà (ja no diguem d’un aturat), pot ser set o vuit vegades més petit que el de la regidora; es clar que cobrant aquests sous tant elevats, pot ser a molts ens semblaria que és un “augment moderat”; tot depèn de la butxaca de cadascú.
Sembla que la regidora d’Economia, no s’ha assabentat que estem en temps de crisi i els Veïns de Lleida tenim les butxaques escurades.

Ara l’Ajuntament ens tindria de demostrar, que el IPC de Lleida o els nostres sous, en els últims sis anys, han pujat també un 45,20%, com el rebut de l’aigua.

Etiquetas:


martes, 5 de abril de 2011

El Confidente



Unos años con “Bamby”

Ocurrió hace unos años; el PSOE se convulsionó porque en 1997, después de tener durante 23 años a Felipe González como Secretario General, éste dimitía del cargo, hundido por la corrupción y los malos resultados electorales. En ese momento, varios barones regionales se posicionaban para sucederle, pero González señaló a Joaquín Almunia, el cual acabo dimitiendo como Secretario General, después que el PP lograra la mayoría absoluta en marzo del 2000. En el mes de julio y en el transcurso del Congreso Federal del PSOE, se postularon varios candidatos a la secretaria general: José Bono, Matilde Fernández, Rosa Diez y José Luis Rodríguez Zapatero, siendo elegido este último por un margen de 9 votos.
Zapatero defendía lo que se dio en llamar la Nueva Vía, una doctrina que decía buscar una entente entre socialismo y liberalismo, pero su proyecto era liberalismo puro.
En su simulación de personaje neutro, fue objeto de consenso mínimo. Alfonso Guerra, lo bautizó como “Bamby”; parece ser, que con más desdén que cariño.
Si bien las familias en el partido confiaban atraerle hacia sus postulados, Bamby tenía otros planes, por lo que sigilosamente, empezó a apartar a unos y a otros de su lado, toda vez que procedía a crear su propio grupo, en el que tuvo que integrar, tanto por estrategia de imagen, como por precaución, a Bono, Rubalcaba y de la Vega. Así pues, el cervatillo creció y acabo dando fuertes cornadas compañeras.
Cuando Bamby fue investido presidente de Gobierno, se encontró con un país que mantenía una economía pujante basada en la especulación, donde el dinero fluía a raudales, desde un sector inmobiliario en alza desbocada y sin control alguno, pero todas las alzas desbocadas acaban colapsando, por lo que era muy fácil prever que la burbuja, más pronto o más tarde estallaría.
Bamby sabía al igual que todos los que estábamos mínimamente atentos, que la burbuja acabaría pinchándose, que con ello se vendría abajo la economía, trayendo consigo el drama de un elevado desempleo. Era vox populi, que mientras el Banco de España parecía mirar para otro lado, se estaban concediendo hipotecas sobre viviendas con el 120% de un valor inflado de tasación. Fue lo que después se dio en llamar hipotecas basura.
En 2007 la burbuja ya había comenzado a estallar. En tres años hemos pasado de una tasa de paro del 8% al 21%, con un de paro juvenil del 43% incluido. Zapatero nos dijo hace un par de años que estábamos en la Champions League de la economía, pero a lo que parece, estamos en la Champions League del paro.
Realmente, hemos pasado de la percepción de una sonrisa inocente de Bamby, a la sonrisa siniestra de un Zapatero desastroso; nada que ver con todo lo que él decía. Hace ya años que todo su predicamento se había venido abajo.
La realidad decía negro sobre blanco, que Zapatero no inspiraba confianza ni entre los suyos; siempre suele hacer lo contrario de cuanto dice y es garantía de desempleo de desempleo masivo. Ya escribí en el mes de enero que consideraba a Zapatero como amortizado. Ahora acaba de anunciar que no será candidato a las próximas elecciones.
Si difícil será su sucesión, más difícil puede ser la labor de oposición del PSOE en el próximo Parlamento que surja de las urnas según las previsiones. Por lo que se ve, tienen ya una estrategia preparada; cuando pierdan el poder, le exigirán al siguiente gobierno, que solucione los problemas que ellos han generado.
Para muchos, puede que para demasiados, habrán sido unos años con Bamby, quizás demasiado amargos como para olvidarlos.

Etiquetas:


lunes, 4 de abril de 2011

Des de la meva finestra



Unes retallades sanitàries molt mal acceptades
Una de les primeres mesures del nou Govern de la Generalitat, va estar anunciada pel conseller de Salut, Boi Ruiz, consistent en reduir el dèficit sanitari, una mesura que Convergència i Unió no va anunciar en el seu programa electoral. Evidentment, la retallada en la sanitat pública la podem patir tots.

A meitats de febrer, el sindicat Metges de Catalunya, van lliurar a la Presidenta del Parlament, un manifest que es diu “La Sanitat no es rebaixa”, promogut per 2.085 metges adscrits als vuit hospitals del ICS.

Metges de Catalunya, va explicar que el manifest reclama: que no siguin retallades les prestacions en el sistema sanitari. Que siguin cobertes les baixes i les jubilacions de metges. També que siguin reduïts els càrrecs directius amb objecte de preservar la qualitat assistencial.

Van posar l’exemple del hospital Arnau de Lleida, on es pretén tancar uns 200 llits en època d’estiu i durant alguns dies festius. Diuen que la veritable raó per tancar aquests llits, es estalviar-se de contractar personal de substitució.

Ara el col·lectiu metge, acaba d’explicar que els primers símptomes de la retallada ja es comencen a notar, en intervencions de pròtesis de maluc, genoll, cataractes o pedres a la fel. En aquests apartats s’havien contractat serveis especials en quiròfans oberts per les tardes, pero poc a poc, tots els hospitals estan tancant quiròfans de tarda. Apart de que la farmàcia es un dels principals capítols de l’ajust.

Segons s’ha publicat, es pretén estalviar en metges de guàrdia i infermeres. Es pretén que hagi agrupació de quiròfans, menys intervencions quirúrgiques i més demora. Una reducció en despesa farmacèutica, congelació d’inversió, reducció de plantilles (això també s’està fent ja, acomiadant al personal interí).

A manera d’exemple, s’han publicat alguns dels objectius d’estalvi pel 2011, com poden ser: Hospital Vall Hebron amb 65 milions €, Hospital Bellvitge amb 31 M €, Hospital Tris Pujol, amb 53 M €, Hospital Clínic, amb 45 M€, Hospital Sant Pau amb 40 M €. El total d’aquest exemple, suma 234 milions €.

La realitat és, per més que ens vulguin fer veure al contrari, que no és possible estalviar 234 milions €, sense que afecti directament a la qualitat de l’atenció sanitària.

Els usuaris de la Sanitat Pública catalana, en veure tot això estem indignats, perquè des de Convergència i Unió en campanya electoral, van dir que no retallarien, ni en el pressupost en Sanitat Pública, ni el de l’Educació.

Etiquetas:


domingo, 3 de abril de 2011

La Bona Cuina


La Bona Cuina

La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina.

AMANIDA DE QUARESMA



Ingredients:

8 taronges

4 ous

4 trossos de bacallà salat

alls

olives negres

oli

Preparació: Dos dies abans es posa en remull el bacallà. Bullir els ous. Esmicolar el bacallà dins d’una safata, tallar les taronges per amanida, pelar els ous i trossejar. Barrejar tot. Es piquen els alls en el morter i s’hi posa oli. Desprès s’aboca a l’amanida, tot i afegint les olives negres


Que aprofiti.

Etiquetas:


sábado, 2 de abril de 2011

El llapis impertinent

Picabaralla al Ple de l’Ajuntament entre l’oposició i l’Alcalde pel deute municipal

Etiquetas:


viernes, 1 de abril de 2011

La Tira




Un Ajuntament multi multador

Acabem de veure publicat, que l’Ajuntament de Lleida va recaptar al 2010, en concepte de multes de trànsit, grues i parquímetres, la xifra de 6,8 milions d’euros.
La xifra més gran correspon a les multes de parquímetres, que pugen 3,6 milions d’euros. Amb aquesta xifra, no resulta tant estrany que la cobdícia recaptatoria de l’Ajuntament vulgui instal·lar parquímetres en tots els indrets de la ciutat; es una gran font d’ingressos per poder gastar a mans plenes, tal i com han fet i estant fent.

Desprès de veure aquestes xifres, fa falta tenir la cara molt dura, per a dir-nos que es aconsellable posar parquímetres a tots els carrers, “perquè així sempre hi trobareu aparcament”. Si ja, lo que hi trobarem són les maquines escura butxaques, i allò del ara pagues tu i desprès pago jo.
Pot ser va sent hora, de que li fem una mica de memòria al nostre Alcalde: quan al 16 de març del 2004, va donar la seva primera conferencia com alcalde, a l’antic mercat de la Bordeta. La va titular La nova Lleida del marge Esquerra”, va ser allí on va dir per tres vegades, que “l’Ajuntament de Lleida no recapta ni un duro per multes, per parquímetre, ni per grues, això només ens porta mal de caps, l’Ajuntament es té de finançar només amb l’IBI, amb plusvàlues i amb les transferències que vinguin de l’Estat”
Davant d’aquestes afirmacions, el que ara té de fer per no quedar malament amb el que va dir, és tornar immediatament els 6,8 milions d’euros als sancionats.
Carai, senyor Alcalde, és que ens les foteu més grosses que el campanar de la Seu Vella!


En definitiva, mentre l’Alcalde ens escura les butxaques a multes amb els 6,8 milions d’euros en sancions i en temps de crisi, l'oposició amb uns bons sous ho permet dòcilment. Ai que sembla, que aquí a Lleida, tenim una oposició que més aviat sembla “composició”.

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]