jueves, 31 de marzo de 2011
Opinió
El Burka
El burka no sólo es repugnante, sino que además es humillante y casi delictivo. Y amenazador. Algunas naciones más libres y avanzadas que la nuestra ya se han dado cuenta de ello. En Francia, hay una firme decisión de prohibirlo; su uso en la vía pública conllevará una sanción de ochocientos euros. Otros países como Italia, Luxemburgo, Holanda y Bélgica ya han oficializado su veto. Pero en España no. A Bibiana Aído, ex ministra de “Igualdad”, le parece muy bonito que las mujeres de los musulmanes oculten su rostro en muestra de sumisión y obediencia a sus maridos.
En una sociedad libre no se puede salir a la calle enmascarado. El juez Gómez Bermúdez supo imponerse en un juicio a una testigo que se negaba a enseñar su rostro. Si las autoridades permiten el uso del burka a unos fanáticos instalados en la Edad Media, tienen que permitir a los naturales de por aquí, la máscara, el antifaz, el pasamontañas y el pañuelo vaquero anudado al cuello tapando la cara, para moverse tranquilamente en los bancos, las tiendas, los grandes almacenes, las calles y jardines de cualquier ciudad de España. Todos enmascarados y todos con el derecho a no enseñar nuestros rostros. Las Fuerzas de Seguridad del Estado lo tendrían crudo, pero aquí en teoría todos somos iguales y no hay motivo para permitir a los que viven en la Edad Media el beneficio de un privilegio, que se nos niega a los que vivimos en el siglo XXI. Mucho hay de laicismo barato, en esta permisión estúpida, buenista y nada igualitaria.
En Europa se permite la construcción de centenares de mezquitas y en los países musulmanes, están prohibidas las iglesias cristianas; si hay alguna de la época colonial, permanece cerrada a cal y canto.
Y las feministas profesionales mudas. Para ellas, el burka es sinónimo de tolerancia y modernidad. Protestan por un par de tetas en un anuncio y callan ante la humillación de una norma que impide a la mujer mostrar su rostro, debiendo esconderse tras una reja de gruesa tela.
A los musulmanes no les importan nuestras tradiciones y menos aún, nuestras leyes. Les importan las suyas y no esconden su objetivo de imposición.
Para un español, ver un burka en una calle de su ciudad es un insulto: Un insulto a la igualdad del hombre y la mujer, un insulto a nuestra Constitución, un insulto a nuestra educación y un insulto a nuestra cultura.
Si quieren tapar totalmente a sus mujeres, que se queden en su tierra. Si quieren lapidar a sus mujeres, que lo hagan en sus pueblos. Dueños son los musulmanes de sus burkas, sus piedras y sus sogas. Pero en sus países. Aquí las leyes son las mismas para todos y el que no las cumple, delinque.
Admiremos a Francia por su sentido común y su falta de complejos, más que por sus quesos.
Mijail Etiquetas: elburka
# entrada de Redaccio : 8:41
miércoles, 30 de marzo de 2011
La Tira
Quan es fa totalment al contrari del que es diu
No fa tants anys vàrem patir una forta sequera, que va portar al Govern de la Generalitat a proclamar un Decret de Sequera. Deien que no havia aigua als pantans, per tant s’havia d’estalviar i per descomptat, no es podia malbaratar. Però el que no es pot fer, és anar repetint-nos als ciutadans, les proclames de l’Agencia Catalana de l’Aigua (ACA), que es poden resumir en que “s'ha d'estalviar l'aigua”, quan a la vegada institucionalment s'està fent tot al contrari i fins i tot, sembla que estem davant d’una hipocresia institucional.
Resulta que a Lleida tenim una depuradora d’aigües al marge esquerra del Segre. Es va dir, que era allí on tenien d’anar els camions de neteja vial de ILNET(concessionària de l’Ajuntament i que porten un rètol d’aigua no potable), a omplir d’aigua per rentar els carrers de la ciutat amb la manega. El cert és que no són pocs els Veïns de Lleida que han vist, com el camió cisterna omple en les tomes d’aigua potable dels nostres carrers. Tal actitud va estar posada en coneixement de l’Ajuntament, però l’Alcalde fa com que mira cap un altre costat.
D’igual manera, ens podríem estalviar l’aigua potable que cada dia rega l’herba de la canalització del Segre, ja que també podríem utilitzar l’aigua de la depuradora.
El diumenge l’Alcalde de Lleida va anar a la Mitjana a celebrar el Dia de l’Aigua, on va perdre una gran ocasió per anunciar que els camions de ILNET només utilitzarien aigua de la depuradora. No sabem si acabarà sent coherent amb els missatges educacionals i institucionals d’estalvi d’aigua, o si és que potser el missatge de no malbaratar l’aigua encara no li ha arribat.
En qualsevol cas, el missatge té de ser igual per a tots, per l'Administració també, doncs té el deure de donar exemple.
Resulta que a Lleida tenim una depuradora d’aigües al marge esquerra del Segre. Es va dir, que era allí on tenien d’anar els camions de neteja vial de ILNET(concessionària de l’Ajuntament i que porten un rètol d’aigua no potable), a omplir d’aigua per rentar els carrers de la ciutat amb la manega. El cert és que no són pocs els Veïns de Lleida que han vist, com el camió cisterna omple en les tomes d’aigua potable dels nostres carrers. Tal actitud va estar posada en coneixement de l’Ajuntament, però l’Alcalde fa com que mira cap un altre costat.
D’igual manera, ens podríem estalviar l’aigua potable que cada dia rega l’herba de la canalització del Segre, ja que també podríem utilitzar l’aigua de la depuradora.
El diumenge l’Alcalde de Lleida va anar a la Mitjana a celebrar el Dia de l’Aigua, on va perdre una gran ocasió per anunciar que els camions de ILNET només utilitzarien aigua de la depuradora. No sabem si acabarà sent coherent amb els missatges educacionals i institucionals d’estalvi d’aigua, o si és que potser el missatge de no malbaratar l’aigua encara no li ha arribat.
En qualsevol cas, el missatge té de ser igual per a tots, per l'Administració també, doncs té el deure de donar exemple.
Etiquetas: quanesfalcontradquesdi
# entrada de Redaccio : 8:30
martes, 29 de marzo de 2011
El Confidente
Una reducción de velocidad que apunta a un aumento de recaudación encubierta
El primer lunes de este mes dio comienzo en España la reducción de velocidad máxima a 110 km/h, cuando en autovías y autopistas el límite estaba en 120 km.
La razón esgrimida por el Gobierno Zapatero es que con tal reajuste “se conseguirá un ahorro energético”. No obstante, es esa una medida no fundamentada en memoria justificativa alguna, es decir, tomada sin informe técnico alguno, sino basada en la fe, que según el Gobierno pretende debemos tener en su palabra.
La plataforma “Movimiento 140” declaró sobre este medida, entender como uno de los principales efectos a conseguir, precisamente el incremento de la recaudación por multas.
“Movimiento 140”, alerta de la crispación que provoca en los conductores, la codicia recaudatoria de una Administración que en sólo seis años ha multiplicado por cuatro sus ingresos por este concepto”
El director general de DGT, Pere Navarro, declaró que “colocar un radar en una carretera secundaria no es rentable”. Es decir, que parecen haber cambiado el criterio, según el cual se aconsejaba instalar un radar (aunque fuera temporal) por criterios de aumentar la seguridad en la vía, ahora parece que el criterio es puramente de rentabilidad o de recaudación.
Según “Movimiento 140”, estima que sólo en el primer año, el Estado recaudará entre 20 y 30 millones de euros más por multas, en aplicación de esta medida.
Desde siempre hemos sabido que la mayor fuente de contaminación, con el mayor consumo de carburante viene del sector aeronáutico y no nos consta, de que el decreto contemple una reducción de velocidad en 10 km/h para los aviones que transitan sobre nuestras rutas aéreas. Porque parece, que esto también supondría un ahorro energético? ¿Cómo es posible, que a nuestro Gobierno se le haya escapado este detalle? Quizás todo se fundamente en aquel principio no escrito, según el cual, lo más fácil (como siempre) es multar al más débil, es decir, al sufrido conductor, quien a la postre, paga y calla.
La plataforma está recogiendo firmas en contra de esta medida, pidiendo que el límite de velocidad sea homologado con otros países europeos.
Etiquetas: unareddevelueapaumreca
# entrada de Redaccio : 8:01
lunes, 28 de marzo de 2011
La Tira
Pot passar un Pont per sobre de la Llei?
Al març del 2007 l’Alcalde va posar la primera pedra del Pont de Príncep de Viana i a l’abril de 2010 el va inaugurar.
Al cartell que hi havia in situ, hi deia: Promotor Empresa Municipal d’Urbanisme de Lleida SL.
Pressupost: 7.358.000 €, encara que en acabar l’obra, cert document sembla desmentir al cartell, i diu que va acabar costant 13.000.000 €. Si no anem errats, això suposaria un sobrecost del 79% sobre el pressupost inicial; uns 5,6 milions d’euros i segons tenim entès, legalment, només es pot excedir un 20% del pressupost inicial. Una desviació que no és petita i que el nostre Alcalde encara no ha explicat de forma convincent.
Ens podem preguntar, és creïble, que un enginyer amb una amplia i sobrada experiència en la construcció de ponts, s’equivoqui al calcular el cost en 5,6 milions d’euros (931 milions de pessetes), quan justament l’any passat, en va acabar un a Cádiz, de 5 quilometres, i no va costar ni un euro més del que estava pressupostat?
Però a banda de la desviació dinerària, la situació que es dóna en la construcció d’aquest Pont es una mica singular, perquè segons tenim entès, hi ha un contracte que podria dir més o menys així:
“L’EMU de Lleida SL, és una empresa municipal de capital íntegre de l’Ajuntament de Lleida. ..té encarregada l’execució del projecte desglossat del Pont sobre el Riu Segre, en virtut d’acord de la Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Lleida de 9 de maig de 2006...i per acord del Ple de l’Ajuntament de 30 de juny de 2006...per resolució de la Consellera Delegada es va acordar iniciar el procés de licitació dels contractes corresponents.”
En tot cas, creiem que l’EMU (que és una empresa) no és qui legalment parlant, ni per aprovar aquest pressupost (que segons la llei ho té de fer el Ple de l’Ajuntament), ni per demanar un crèdit si abans no ha estat autoritzat pel Ple de l’Ajuntament i amb import concret.
Pel que sembla, l’EMU està demanat crèdits per compte de l’Ajuntament. Hem de pensar, que la Paeria està ja al límit legal d’endeutament i semblar ser, que han utilitzat la EMU per burlar aquest límit. Per cert, com és possible, que un any desprès d’haver-se acabat la seva construcció, l’Ajuntament encara no sàpiga quant ha costat. Perquè hi havia un pressupost inicial de 7,3 milions d’euros, que s’ha anat incrementant fins arribar als ....13 milions potser?
Sr. Alcalde: Com és possible que doni a l’EMU unes competències que segons la llei, només pot tenir l’Ajuntament?
I quan ens dirà vostè als lleidatans, el que ens ha costat el Pont, amb IVA inclòs.
Què passa; que vostès no saben sumar, o és que ens volen amagar el cost final?
Etiquetas: popassupontpsblle
# entrada de Redaccio : 8:38
domingo, 27 de marzo de 2011
Raco d'art
Joaquim Sunyer i Miró
(Sitges, 1875-1956) Pintor español. Estudió en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona junto con Nonell, Torres García y Canals y Mir, con el que desde 1890 solía ir por los alrededores de la ciudad a pintar en la línea iluminista de su tío, el también pintor Joaquín de Miró. En 1896 hizo su primer viaje a París y comenzó a alternar estancias entre nuestro país y Francia. En París residió en Montparnasse y en Montmartre, pasó dificultades económicas y conoció en 1903 a Picasso, Manolo Hugué y Maillol. En 1909 conocería a Renoir .
La obra de Joaquim Sunyer
Ramon Casas i Carbó (Barcelona 1866 – 1932) fue un pintor catalán célebre por sus retratos, caricaturas y pinturas de la élite social, intelectual, económica y política de Barcelona, Madrid y París. También se hizo famoso por sus pinturas sobre revueltas, como el cuadro sobre la represión de una manifestación en las calles de Barcelona. Fue diseñador gráfico y sus carteles y postales sirvieron para definir el movimiento artístico catalán conocido como modernismo.
La obra Modernista de Ramón Casas
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
(Sitges, 1875-1956) Pintor español. Estudió en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona junto con Nonell, Torres García y Canals y Mir, con el que desde 1890 solía ir por los alrededores de la ciudad a pintar en la línea iluminista de su tío, el también pintor Joaquín de Miró. En 1896 hizo su primer viaje a París y comenzó a alternar estancias entre nuestro país y Francia. En París residió en Montparnasse y en Montmartre, pasó dificultades económicas y conoció en 1903 a Picasso, Manolo Hugué y Maillol. En 1909 conocería a Renoir .
La obra de Joaquim Sunyer
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Joaquim Sunyer i Miró
====================
Ramón Casas i Carbó Joaquim Sunyer i Miró
====================
Ramon Casas i Carbó (Barcelona 1866 – 1932) fue un pintor catalán célebre por sus retratos, caricaturas y pinturas de la élite social, intelectual, económica y política de Barcelona, Madrid y París. También se hizo famoso por sus pinturas sobre revueltas, como el cuadro sobre la represión de una manifestación en las calles de Barcelona. Fue diseñador gráfico y sus carteles y postales sirvieron para definir el movimiento artístico catalán conocido como modernismo.
La obra Modernista de Ramón Casas
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Ramón Casas i Carbó – Modernismo
Etiquetas: racodart12
# entrada de Redaccio : 9:19
sábado, 26 de marzo de 2011
El llapis impertinent
El Govern va demanar autorització al Congres per intervenir a la guerra de Libia
Etiquetas: llap 84
# entrada de Redaccio : 10:03
viernes, 25 de marzo de 2011
El Confidente
Del trabajador por nacimiento a la juez inflexible
El caso de los EREs falsos de Mercasevilla, debe suscitar mucho interés, puesto que cada día llena paginas de prensa.
Después de conocerse el asunto, todo parecía tan rocambolesco, que algunos lectores dudábamos de su veracidad. Con el paso de los días y al ir viendo más informaciones que no hacían sino incidir y ampliar el tema, empezamos a convencernos sobre la certeza de la información.
Quizás lo más sorprendente, o si se quiere la picaresca más rebuscada, haya sido que el ex Consejero de Empleo de la Junta de Andalucía, Antonio Fernández, firmó su propio ERE en 2008, como trabajador en excedencia de la bodega González Byass.
Lo más curioso, fue que la fecha de entrada de A. Fernández en G. Byass, es de 16 de julio de 1956, precisamente el día de su nacimiento. Vaya, que al pobre consejero le han debido robar la niñez y la infancia, al tenerlo siempre trabajando desde que nació?
Ahora, la juez que lleva el caso, Mercedes Alaya, se ha cansado de que la Junta de Andalucía, le haga perder el tiempo y no le entregue la documentación que ella ha solicitado, por lo que ha hecho llegar a la JA un auto diciendo: “La documentación es incompleta e insuficiente”, con lo que le da un ultimátum de dos días al Gobierno andaluz para que aporte la documentación que solicita.
Sorprende que ahora, el vicepresidente Manuel Chaves, ex Presidente de la Junta de Andalucía cuando ocurrían estos hechos, reaccione con el “Y tú más”, cuando no insultando, a cuantos le preguntan por el tema en sede parlamentaria.
Parece que toda la estrategia de la Junta, era obstruir la Justicia para hacer tiempo y evitar perder los menos votos posibles en las elecciones del próximo mes de mayo. Lo más sorprendente puede ser, lo que decida a partir de ahora la juez Alaya, con la picaresca de los EREs falsos, pues no parece dispuesta a admitir más demoras. Quien sabe si los documentos solicitados, no habrán sido ya destruidos para poder alegar, que “han sufrido extravío”.
Etiquetas: deltrabpnacalajueinflex
# entrada de Redaccio : 8:13
jueves, 24 de marzo de 2011
Opinió
La losa de los copagos
Cuando llegan las fechas electorales solemos ver las mismas escenas, siempre alguien pregunta por el copago sanitario; es en este momento cuando todos los políticos profesionales miran para arriba haciéndose el sueco, como dice mi vecina.
Los políticos acercándose las elecciones, niegan todos que se vaya a instaurar el copago sanitario porque no hay un euro en la caja del estado, por no hablar de números rojos o negativos en forma de deuda.
Se nos lanza al globo sonda de copago sanitario, para hacernos pagar por la sanidad y luego se llenan la boca de “Sanidad Pública”, cuando ya tenemos que pagar una parte importante por los medicamentos.
El nuevo Consejero de Salud catalán, ya ha recomendado que la gente se haga un seguro privado, pero no dice nada de anular la cuota duplicada de la sanidad pública. Cómo se nota que viene de la empresa privada.
Ya sólo faltaba que un magistrado relevante de Barcelona, acabe de pedir el copago judicial “para aquellos ciudadanos que acudan a la Justicia y no ganen el pleito”. Es decir, que luego esto se puede extender a todos los que pierdan un juicio, porque si alguien me demanda, yo tendré que “acudir” a la Justicia para defenderme, luego si pierdo, a pagar. Lo malo de todo esto, es que la Justicia no es una ciencia exacta como creen muchos, sino “interpretativa” y podemos ganar o perder un juicio por múltiples motivos, depende del asunto, del juez que te toque, del abogado que nos lleve bien el asunto o de otras circunstancias, como que a uno no le admitan un elemento de prueba, que considerábamos fundamental.
¿Y a esto le llamamos una Justicia que es igual para todos, porque si no puedo pagar, no puedo pleitear. Esto es justo?
Ya sólo falta que nos pongan el copago educativo (que en gran parte ya lo pagamos en las universidades).
También nos pueden poner el copago en seguridad, por ejemplo si alguien avisa para algo a la policía, luego le pasan el recibo.
Sinceramente todo esto me parece el mundo al revés. Es como decirnos, ustedes paguen unos grandes impuestos, pero de servicios les daremos más bien poquitos; mejor dicho, ustedes sólo están para pagar y callar. Y no molesten. Este es el concepto que tienen nuestro políticos de “lo público”; como dice el mecánico que repara mi coche: “Lo poco que nos pagan de sueldo, aún nos lo intentan quitar por todas partes”.
Me parece que este país es un abuso y un desmadre. Usted que piensa?
Mijail
Etiquetas: lalosdelscopags
# entrada de Redaccio : 8:49
miércoles, 23 de marzo de 2011
La Tira
“Garantia de futur” significa, endeuta’t que t’endeutaré
L’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, no para de inaugurar, de fer simulacres participatius en programa electoral, de visitar llars de jubilats, reuneix entitats veïnals etc. En definitiva, propaganda, propaganda i més propaganda.
El que no explica en lloc l’alcalde, és el deute que ens ha deixat la seva gestió i que segons hem vist publicat, puja 130 milions d’euros.
Concretant, entre tots els lleidatans, devem els 130 milions d’euros, més el milió d’euros que hem de pagar cada mes en concepte d’interessos. En total, al gener d’aquest any devíem contant interessos, 142 milions d’euros. Traduït, serien 23 mil milions de pessetes.
Si no anem errats, sortim a uns 1.118 euros per veí; si en una família hi ha tres membres, doncs toquen a 3.354 euros.
Però aquest càlcul no només es vàlid per aquest any, sinó per altres bastants anys.
Tindrem segurament nova pujada d’impostos; de moment el nostre Alcalde ja ens ha pujat aquest any també (en temporada de crisi), el rebut de l’IBI (Contribució).
El que ens temen, és que aquí no acabi el deute dels lleidatans, sinó que hi tinguem d’afegir el deute de les empreses municipals, uns organismes que fa l’efecte, de que quan els hi convé fan d’Ajuntament i quan els hi convé, actuen com si fossin independents de l’Ajuntament.
Senyor Alcalde, Àngel Ros, ja sabem que endeutar-nos fins les orelles, entra en la seva “garantia de futur”, el que no ens ha dit, és si entra també, fer una auditoria independent de totes les dependències de l’Ajuntament, incloses les empreses municipals, patronats, instituts, fundacions, etc? Per posar un exemple, l’EMU deu 20 milions.
Els Veïns de Lleida hem de saber, quant puja la suma total del deute de l’Ajuntament, inclòs el de les empreses municipals, més les factures corrents, pendents de pagament que tenen guardades al calaix?
I una altra pregunta: Quant ens tocarà de pagar als lleidatans, a més, per les obres del Plan Zapatero o Plan E?
Etiquetas: garadfutsigendeut
# entrada de Redaccio : 8:07
martes, 22 de marzo de 2011
Troballes cotorrillos i xerrameques
"Els Amics de la Lletja" continuen amb els seus muntatges
Caram amb aquests “Amics de la Lletja”, que “descocats” que són . Si una cosa no se’ls hi pot negar, és que siguin imaginatius i persistents. Carai, és que se les pensen totes.
I a tot això, que en diu el nostre Alcalde socialista, Àngel Ros; són o no són certes aquestes insinuacions tant lletges, que fan en la xarxa, els “Amics de la Lletja”?
L’Alcalde no contesta com és habitual en ell. Tot i que és persona que parla pels colzes davant un micròfon quan es tracta de fer-se propaganda de sí mateix, però quan li pregunten o diuen alguna “cosa delicada" que no li agrada prefereix callar. Que significa això? Que potser el que diuen és cert i no té cap defensa, o què?
Perquè no diu res en la seva pròpia defensa, perquè? Perquè, algú que acostuma a parlar pels colzes es manté en silenci,... en silenci... en silenci...?
Ai, ai , ai, que segons tinc entès, s’acaba de fer una profecia a la ciutat, que si es compleix....ai, si es compleix....
Sincerament aleshores...mal assumpte. Oi que m’entenen?
El silenci
Caram amb aquests “Amics de la Lletja”, que “descocats” que són . Si una cosa no se’ls hi pot negar, és que siguin imaginatius i persistents. Carai, és que se les pensen totes.
I a tot això, que en diu el nostre Alcalde socialista, Àngel Ros; són o no són certes aquestes insinuacions tant lletges, que fan en la xarxa, els “Amics de la Lletja”?
L’Alcalde no contesta com és habitual en ell. Tot i que és persona que parla pels colzes davant un micròfon quan es tracta de fer-se propaganda de sí mateix, però quan li pregunten o diuen alguna “cosa delicada" que no li agrada prefereix callar. Que significa això? Que potser el que diuen és cert i no té cap defensa, o què?
Perquè no diu res en la seva pròpia defensa, perquè? Perquè, algú que acostuma a parlar pels colzes es manté en silenci,... en silenci... en silenci...?
Ai, ai , ai, que segons tinc entès, s’acaba de fer una profecia a la ciutat, que si es compleix....ai, si es compleix....
Sincerament aleshores...mal assumpte. Oi que m’entenen?
El silenci
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
El silencio antes de Bach. (Die stille vor Bach)
Etiquetas: amicsdelalletja2
# entrada de Redaccio : 7:31
lunes, 21 de marzo de 2011
Des de la meva finestra
Breu historia d'un Institut boicotejat
L’Associació de Veïns de Cappont, al setembre del 2003, va anar a parlar amb la Consellera d’Ensenyament, per exposar-li que en un barri de 14.000 habitants i amb dues escoles de primària, calia un Institut d’Ensenyança Secundaria, afegint que era l’únic barri de Lleida que no tenia Institut.
La Consellera es mostrà sorpresa i confessà que desconeixia la qüestió. Els va exposar, que ella tenia noticia de que en el barri feia falta una altra escola de primària.
Aleshores els hi va proposar, que li donessin els seus telèfons, perquè aquesta qüestió es tenia que solucionar, partint de la base, de que en el barri de Cappont calien dues coses: una escola de primària i un institut .
Els representants veïnals van tenir mala sort i van fer el viatge per no res; al novembre en canvià el Govern de la Generalitat tot se’n va anar a norris.
Van haver de tornar a demanar a Ensenyament l’Institut, qui els va remetre a l’Ajuntament.
Al març del 2005, l’alcalde Ros es va reunir amb la Junta de la AAVV i els va dir que farien l’Institut on ells el demanaven, és a dir, darrera del col·legi Frederic Godas, en ser aquest un punt cèntric del barri i un solar municipal, que aleshores era legalment zona verda, encara que mai havia estat enjardinada.
L’Alcalde Ros els va dir que sí, però la realitat deia no. Fins que desprès de moltes entrevistes amb Ensenyament i els grups de la oposició municipal (ja que l’alcalde Ros ja no els volia rebre), al maig del 2007, les AMPEs de les tres escoles (ja eren tres) recolzades per l’AAVV, van presentar una petició a tots els grups polítics de l’Ajuntament, acompanyada d’un gruixut plec de recollida de signatures. Aleshores en veure això, tots els grups es van sumar a una moció demanant que es fes urgentment l’Institut en aquell solar.
Desprès de que els veïns fessin concentracions amb els nens per pressionar, en el pati del solar i pengessin motxilles velles als balcons (encara en queden), l’alcalde socialista Ros, va accedir a fer la cessió del solar a la Generalitat dos anys desprès, però aleshores a Ensenyament, on manaven els mateixos socialistes, els van donar llargues. Els hi van dir que tot era una qüestió de prioritats, que no hi havia diners per a fer-ho tot, però desprès van veure, que sí havia diners per a gastar-se 95 milions d’euros en un aeroport d’Alguaire, totalment inútil, ja que no el fa anar pràcticament ningú, i generador d’unes grans pèrdues que hem de pagar entre tots.
L’Alcalde Ros, que no fa molt declarava: “la política del futur ha de ser la cultura”, sembla que fa tot al contrari del que diu, doncs va preferir gastar 95 milions en un aeroport innecessari i inútil (en temps de crisi), que 10 milions en un institut pel barri de Cappont que hagués set de moltíssima més utilitat i a més encaixaria en les seves declaracions de “polítiques culturals”.
Aquesta que és en resum, la breu historia del boicot a un Institut, resum també la forma de governar de l’Alcalde Ros i del Govern socialista (o Tripartit) a la Generalitat, que han mantingut el tema bloquejat durant 7 anys.
En els cartells de l’autobús, diu: Àngel Ros, garantia de futur; deu de significar més o menys, un futur com el passat.
Ara l’Aeroport és una instal·lació caríssima de mantenir i sense utilitat publica, a
la vegada que continuen sense tenir Institut al barri de Cappont, que sí fora de gran utilitat pels joves del barri. Perquè quina és la prioritat, les persones o donar negoci a certes empreses?
En aquests moments els veïns del barri estan començant un altre cop tot el pelegrinatge, demanant el seu Institut a la nova administració (Ensenyament) governada ara per Convergència.
Quant de temps més, tindran d’esperar els Veïns de Cappont per tenir el seu Institut? Perquè, què és més important en aquest país, la cultura o els negocis de certes empreses, que casualment semblen ser sempre les mateixes? Com és, que sempre són les mateixes?
Etiquetas: breuhistoduninstituboict
# entrada de Redaccio : 7:39
domingo, 20 de marzo de 2011
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina.
BACALLÀ A LA MEL
Ingredients:
8 lloms de bacallà dessalat
50 gr. de farina
1 vas petit de mel
1 vas petit d’aigua
1 cullerada de vinagre
Preparació:
Enfarinar lleugerament el bacallà. Fregir-lo en una paella amb abundant oli calent fins que es dauri per tots els costats i reservar-lo. Retirar l’oli de la paella, abocar el vinagre i la mel, afegeix el vas petit d’aigua i coure 1 minut.
Abocar la salsa a sobre el bacallà i servir-lo calent.
Consell:
Per evitar sorpreses desagradables no posis sal al bacallà abans de fregir-lo, ja que la sal augmenta de grau quan es fregeix.
Que aprofiti.
8 lloms de bacallà dessalat
50 gr. de farina
1 vas petit de mel
1 vas petit d’aigua
1 cullerada de vinagre
Preparació:
Enfarinar lleugerament el bacallà. Fregir-lo en una paella amb abundant oli calent fins que es dauri per tots els costats i reservar-lo. Retirar l’oli de la paella, abocar el vinagre i la mel, afegeix el vas petit d’aigua i coure 1 minut.
Abocar la salsa a sobre el bacallà i servir-lo calent.
Consell:
Per evitar sorpreses desagradables no posis sal al bacallà abans de fregir-lo, ja que la sal augmenta de grau quan es fregeix.
Que aprofiti.
Etiquetas: bonacuina18
# entrada de Redaccio : 9:28
sábado, 19 de marzo de 2011
El llapis impertinent
S'atansen les eleccions i encara no està tancat el debat sobre el cost de la Llotja, inaugurada fa més d'un any
Etiquetas: llap 83
# entrada de Redaccio : 8:36
Àudio visuals
L'enterrament de la sardina
L’enterrament de la sardina
és l’acabament del Carnaval
que si es celebra de forma fina
a ningú pot fer cap mal.
Unes mogudes dames de negre
ens van acompanyar no discretament,
amb càntics picants com pebre
van caldejar l’ambient intencionadament.
Així tots, ballant, ballant i ballant
pel carrer Major vam anar baixant
En acabar, al mig es va presentar
un capella, amb unes calces a la mà.
Qui serà?
Enterrament de la sardina a Lleida
Tot el que baixa per la pendent
no són cotxes gaire motoritzats
sinó cacharros fets per gent
que els condueixen espantats
Quatre rodes, les cames i una forta pendent
fan que les andròmines baixin sense fre,
i si no agafa bé la corba, s’espetega al paller.
Cura, posa’t el casc, no siguis imprudent.
Cursa d'andròmines - Suria
L’enterrament de la sardina
és l’acabament del Carnaval
que si es celebra de forma fina
a ningú pot fer cap mal.
Unes mogudes dames de negre
ens van acompanyar no discretament,
amb càntics picants com pebre
van caldejar l’ambient intencionadament.
Així tots, ballant, ballant i ballant
pel carrer Major vam anar baixant
En acabar, al mig es va presentar
un capella, amb unes calces a la mà.
Qui serà?
Enterrament de la sardina a Lleida
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Ilerband - Enterrament de la Sardina Març 2011
====================
La cursa d’AndròminesIlerband - Enterrament de la Sardina Març 2011
====================
Tot el que baixa per la pendent
no són cotxes gaire motoritzats
sinó cacharros fets per gent
que els condueixen espantats
Quatre rodes, les cames i una forta pendent
fan que les andròmines baixin sense fre,
i si no agafa bé la corba, s’espetega al paller.
Cura, posa’t el casc, no siguis imprudent.
Cursa d'andròmines - Suria
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Andròmines Súria
Andròmines Súria
Etiquetas: audiovis05
# entrada de Redaccio : 8:21
viernes, 18 de marzo de 2011
Des de la meva finestra
L’Aero-Forat d’Alguaire
L’aeroport d’Alguaire sempre és actualitat, sempre és noticia, el mal del cas, és que no són bones noticies.
Ara resulta que Ryanair ha comunicat al Govern de la Generalitat que a primers de juny no operarà a Alguaire.
Tenia un contracte signat, però Ryanair vol “més pasta”.
Demana un augment de la subvenció que rep per operar a Alguaire, diu que rep 20 euros per passatger, que en l’últim any va sumar 600.000 euros. Ara demana que se li doni 60 euros per passatger, amb una assignació mínima de 2,2 milions d’euros l’any.
Ara segurament tothom començarà a entendre, que significa “companyia de baix cost”: que si és de “cost normal” el bitllet el paga el viatger, en canvi si és “baix cost”, el viatger només paga una mica i la resta la paguem entre tots. Però és que els seients que van buits, també els paguem entre tots. Parlant en plata, l’avió encara que vagi buit, cobra com si anés ple.
L’aeroport d’Alguaire és un forat negre per tots, que no té remei, no hi ha solució, és més, potser és tindria de demandar judicialment als responsables de Govern que van decidir fer-lo, per si fos un delicte de malbaratament de fons públics. Ja saben, 95 milions d’euros, més el manteniment i les subvencions de cada any per presumir d’aeroport foradat.
La realitat és que els lleidatans no utilitzem l’aeroport; potser que lloguin als de La Trinca perquè vinguin a Lleida a cantar sense parar allò del “Puja a l’avió”, potser també serviria l’Orquestra Mondragón amb el seu “Viaje con nosotros”.
Qui s’ha beneficiat de l’Aeroport d’Alguaire? Dons en primer lloc el tripartit amb tota la propaganda que s’ha fet, en segon lloc els constructors i en tercer lloc, les companyies de baix cost, i nosaltres què? Doncs a pagar, a pagar i a pagar.
Quan els veieu, els hi podeu donar les gràcies a Montilla i Nadal, dels socialistes, a Saura de iniciativa, a Carod d’esquerra republicana i a l’alcalde Àngel Ros, també socialista; van fer una “pifiada” monumental. Ara quan senten parlar del aero-forat, tots xiulen mirant cap dalt, però la “pifiada” és d’antologia. I perquè no la paguen ells de la seva butxaca? De moment, els hi ficarem el dibuix cap per vall.
Viaje con nostros (Orquestra Mondragón)
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Orquesta
Mondragon - Viaje Con NosotrosArticles relacionats:
"Schubi Dubi Dubi Du, Puja a l'avió..."
Alguaire, un aeroport que continua sense enlairar-se
Ja va estar cancel·lat un vol Alguaire – Palma
Quan un autobús té la mateixa utilitat que un Citroen
Etiquetas: laeroforatalguair
# entrada de Redaccio : 8:10
jueves, 17 de marzo de 2011
La Tira
La Llotja i les entrades regalades
El diumenge passat es va representar a la Llotja, l’opera “Ana Bolena”. Dos dies abans es va publicar a la premsa, que el president del Patronat de la Fundació la Llotja, l’alcalde Àngel Ros, havia decidit regalar 400 entrades a regidors de l’Ajuntament, entitats de Lleida, càrrecs institucionals, algunes empreses i alcaldes de pobles.
Si tenim en compte que l’entrada costava 105 euros, es van deixar d’ingressar en les arques de la Fundació la Llotja, 42.000 euros, i podem pensar, que donat els elevats costos, tant en actors com en escenaris, algú tindrà de pagar aquest regal. Ens preguntem: Ho tindrem de pagar entre tots? Regalem aquest import quan els veïns de Lleida (com tot el país) estem patint retallades de tot tipus? És que l’alcalde Ros, està intentant donar-nos una falsa imatge de la realitat?
Segons tenim entès, ja en altres representacions s’havien regalat entrades en previsió de no poder-les vendre. Es més, hi ha rumors de que fins i tot, han arribat autocars des dels pobles amb espectadors d’entrada regalada. Si tot això es veritat, significaria que el president del Patronat de la Fundació la Llotja, alcalde Ros, estaria fent una manipulació sobre l’assistència als actes programats. És a dir, que s’estarien regalant entrades, a fi i efecte de que sempre sortís als mitjans, el missatge de que la Llotja sempre està plena i és per tant, un gran èxit de l’alcalde socialista.
Si fos així, fora clarament un engany pels veïns de Lleida.
Caldria que els grups municipals de l’Ajuntament (CIU, PP, ERC i ICV), demanin tots els comptes clars de la Llotja i la Fundació, amb tots els comprovants, per tal de explicar als lleidatans, que està passant allí, amb aquestes entrades regalades. Si no ho fan, els lleidatans podem arribar a considerar, que en certa manera són còmplices d’aquesta opacitat, quan no d’una manipulació.
Etiquetas: lallotilesentradregala
# entrada de Redaccio : 7:41
miércoles, 16 de marzo de 2011
La Tira
Canvi de contenidors d'escombraries
A començaments d’any, a Lleida ens van canviar els contenidors de recollida d’escombraries. En teníem uns de plàstic verd i ara són més grans i de plàstic gris.
Hem vist que on hi havia dos contenidors dels antics, ara només n’hi ha un dels nous, també hem constatat, de que en certs punts han desaparegut contenidors de recollida selectiva, la qual cosa sembla entrar en contradicció amb la recomanació oficial de separar el cartró, el vidre i els envasos, de la orgànica. I és que donada la idiosincràsia dels nostres conciutadans, resulta molt millor, ser pedagògic facilitant les accions cíviques, que amenaçar amb sancions l’incompliment a traves d’una normativa.
Ara ens estem trobant, que en obrir el contenidor de rebuig apareixen vidre, cartró i envasos de plàstic.
Un veí va cridar l’atenció a un altre, per llençar botelles de vidre al contenidor de rebuig, la resposta va ser: “Jo separava sempre, però m’han apujat molt el rebut de la brossa, per tant, ara que separin ells”.
La justificació oficial que ens van donar per canviar els contenidors, va ser que amb aquests nous, es que el camió porta un sistema mecànic que agafa el contenidor i el buida. Se’ns va dir que el personal sobrant es dedicaria a netejar els carrers. No hem vist cap gran millora en la neteja dels carrers.
Amb tot, pensem que aquesta no és la millor manera d’encarar el problema de la neteja viària, sinó que la millor solució sens dubte, es fer pedagogia; no hi ha cap necessitat de llençar al terra, ni papers, ni burilles, ni plàstics, ni envasos, ni xiclets, ni deixar excrements de gos.
El que més ens a sorprès, es comprovar que en les mateixes dates, que es van canviar els contenidors a Lleida, també es van canviar a Barcelona. I són els mateixos.
Més que res, li volíem preguntar a l’alcalde Ros, amic d’en Zapatero, si això no sembla massa casualitat?
Etiquetas: candcontdescombra
# entrada de Redaccio : 7:24
martes, 15 de marzo de 2011
El Confidente
AENA, un agujero de 12 mil millones
Hace poco, el personal de AENA anunció que han convocado 22 días de huelga en los próximos tres meses. Es este un anuncio que trascota el turismo cuando este es ya el único sector productivo del país, puesto que durante años se ha dejado a la industria en caída libre hasta su practica desaparición.
La red de aeropuertos nacionales, es propiedad pública de todos los españoles que con el plan de privatización del Gobierno vamos a perder. Nuestros aeropuertos no nos habían costado un céntimo a los españoles, puesto que se pagaban en su totalidad con los beneficios de AENA (incluyendo el sueldo de los controladores), que provenían de las tasas de las compañías aéreas que vuelan a nuestro país o lo sobrevuelan.
Son muchas las hipótesis que hemos oído sobre AENA, pero quizás deberíamos empezar por algo que no ha dicho, ni dirá el ministro Blanco.
Esta empresa pública había tenido grandes beneficios, pero cuando llegó al poder el gobierno Zapatero, comenzaron las pérdidas.
Por primera vez en su historia, el año 2010, AENA tuvo un abultado déficit de 12.000 millones de euros, de los cuales 9.000 millones son financiación de bancos españoles y 3.000 millones de bancos extranjeros. Lo cual genera unos intereses diarios de 800.000 euros diarios.
Según carta remitida por USCA, “las infraestructuras de este gobierno han correspondido a obras adjudicadas siempre a las mismas tres empresas, que según tenemos entendido, son afines al PSOE”.
Una de las consecuencias del plan de privatización del Gobierno, es que salvo Madrid y Barcelona, incluye a las Comunidades Autónomas para que se queden con los aeropuertos pequeños y no rentables, que tendrán que ser financiados a partir de ahora con dinero de los contribuyentes, cuando no nos costaba ni un céntimo. En pocas palabras, el Estado va a tener que pagar todas las pérdidas de los aeropuertos “no rentables”, mientras que los inmensos beneficios que generan los pocos aeropuertos rentables (9 de los 48), van a parar a manos privadas.
El ministro de Fomento, pretende tranquilizar a la opinión pública, declarando que “el Estado conservará en todo momento la titularidad de los aeropuertos”, cuando si vende el 50 ó el 60%, la titularidad no sirve prácticamente para nada.
¿Cómo se puede entender, que a finales de año el Gobierno no podía negociar con los controladores y ahora sí? ¿No será que simplemente, el conflicto montado provocando a los controladores, sólo era para tener una excusa pública que justificara de alguna manera, la venta de AENA y que de paso, cubriera un tupido velo sobre la quiebra de la empresa?
Etiquetas: aenaunagudedommill
# entrada de Redaccio : 0:30
lunes, 14 de marzo de 2011
La Tira
Destrosses nocturnes en automòbils
Que a Lleida es fan destrosses en automòbils durant les nits, es una cosa que no només denuncien els veïns de Lleida, un dia sí i un altre també, sinó que ara ho reconeix fins i tot la pròpia policia qui investiga el robatori de nombrosos miralls retrovisors. Es veu que ara només roben el mirall però no trenquen el cos del retrovisor. Tal cosa asseguren tallers mecànics de reparacions que no paren de reposar miralls.
Asseguren que un lladre expert, pot treure el mirall en menys de dos minuts sense necessitar cap eina, i sense trencar la carcassa del retrovisor.
De moment, sembla que només ho fan en automòbils de elevat cost, on per tant, els recanvis són força cars.
El cert és, que una víctima d’una sostracció de mirall, ens ha ensenyat la part de plàstic blanc que fa de suport al mirall, tirada al terra i no tenia cap desperfecte.
Però aquesta no resulta ser l’única destrossa als automòbils que ens trobem els veïns de Lleida; cada setmana apareixen pel mati automòbils oberts i forçats, dels que s’han emportat tot el que havia dintre de valor. Oberts però, pel sistema de trencar els vidres.
Ens hem estat informant sobre quina podia ser la causa o el mòbil d’aquestes destrosses. Sembla ser, que el millor consell que es pot donar als veïns de Lleida, és que no es pot deixar res de res, dintre el cotxe, ni una peça de roba, ni una bossa de viatge, ni un telèfon, ni un maletí, ni unes ulleres de sol, ni una carpeta, ni tan sols una bossa buida de supermercat; qualsevol cosa que es deixi a la vista pot tenir o amagar algun objecte de valor.
Fem menció especial, que no poden quedar tampoc a la vista, aparells de radio, fàcils de col·locar en el mercat negre (els aparells que s’activen mitjançant una pasword queden fora de perill).
De la mateixa manera, els qui portin un GPS, han de saber, que no es pot deixar la marca rodona de ventosa al vidre, ja que els lladres saben que si hi ha la marca al vidre, vol dir que dintre el cotxe amagat, estarà l’aparell de GPS. Recomanem tenir en compte aquestes precaucions.
Etiquetas: destrnocteauto
# entrada de Redaccio : 8:06
domingo, 13 de marzo de 2011
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina.
BRAÇ DE LA REINA
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina.
BRAÇ DE LA REINA
Ingredients:
2 gots de ¼, de farina
2 gots de ¼ de sucre
½ got d’oli
6 ous
ratlladura de llimona
1 sobre de llevat
Preparació:
Es baten els ous amb el sucre i la farina. Afegir l’oli, el llevat i la llimona. Barrejar bé. Abocar en un recipient rectangular i estret, apte pel forn untat de mantega.
Introduir en el forn, prèviament escalfat a 150º durant una mitja hora.
Un cop cuit i refredat, es talla el bescuit en làmines (si es molt gruixut).
Amb un pinzell s’emborratxa d’almívar. S’emplena a gust (nata, crema, melmelada, xocolata....).
Es pot decorar amb fuita glacé o natural pel damunt.
Que aprofiti.
2 gots de ¼, de farina
2 gots de ¼ de sucre
½ got d’oli
6 ous
ratlladura de llimona
1 sobre de llevat
Preparació:
Es baten els ous amb el sucre i la farina. Afegir l’oli, el llevat i la llimona. Barrejar bé. Abocar en un recipient rectangular i estret, apte pel forn untat de mantega.
Introduir en el forn, prèviament escalfat a 150º durant una mitja hora.
Un cop cuit i refredat, es talla el bescuit en làmines (si es molt gruixut).
Amb un pinzell s’emborratxa d’almívar. S’emplena a gust (nata, crema, melmelada, xocolata....).
Es pot decorar amb fuita glacé o natural pel damunt.
Que aprofiti.
Etiquetas: laboncui 17
# entrada de Redaccio : 0:07
sábado, 12 de marzo de 2011
Redacció
Fort terratrèmol a Japó amb moltes víctimes i grans destrosses materials
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Un fuerte terremoto en Japón
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Un fuerte terremoto en Japón
Etiquetas: fortteratreajap
# entrada de Redaccio : 14:12
El llapis impertinent
viernes, 11 de marzo de 2011
Desde la meva finestra
Conseqüències humanes de la crisi
La crisi, amb tots el seus efectes “col·laterals”, esta deixant veure les seves conseqüències més perjudicials pels ciutadans. Les consultes psiquiàtriques han fet palesa les pitjors previsions; s’han augmentat i molt, les de persones que en quedar-se sense feina, s’han enfonsat psíquicament; algunes estan en una situació límit, i a la manca d’ingressos s’afegeix un intens malestar que es desprèn del entorn familiar.
S’ha publicat que les consultes mediques al 2010, respecte l’any anterior, han augmentat en un 41%, i es comencen a plantejar, que de continuar aquest increment, es tindran de augmentar el nombre de consultoris psiquiàtrics.
S’estan receptant medicaments com ansiolítics o antidepressius per aquests casos, quan el millor medicament seria que aquests pacients trobessin un lloc de treball.
Les síndromes més freqüents en aquests pacients solen ser, nerviosisme, ansietat, insomni, sensació d’ofegament, apatia i tristor. Aquí s’ha d’afegir, el patir vertigen, mal de cap i algunes altres dolences somàtiques. Diuen que estadísticament, el major nombre de casos són homes que han perdut la feina, de entre 30 i 60 anys.
Últimament hem conegut a traves de la premsa, com es van trobant persones mortes en les vies del tren: hem vist com l’any passat i entre altres, va haver un cas a Pola de Lena a l’abril i al desembre un altre a Segovia. En aquest any, a Orense i Vilafranca al febrer. A Benifaió i Sitges al març.
Preguntats els psiquiatres, diuen que l’enfonsament psíquic, efectivament pot portar al suïcidi, però el que no poden assegurar, és que els últims suïcidis s’hagin produït motivats per la crisi.
Aquesta fora sens dubte, la cara més greu de la crisi, que el desequilibri psíquic pogués portar al suïcidi a persones que no són suficientment fortes, psíquicament parlant.
De qualsevol forma, és aquesta una previsió que no contempla el sistema de lliure mercat, que no preveu una situació de crisi econòmica, molt menys la situació de desesperació en persones que perdent la feina, perdent també la seva casa, la seva estabilitat i fins i tot la seva família. Potser que el nostre Govern Zapatero, que alguna cosa té a veure amb la crisi, en comptes d’aprovar lleis absurdes com està fent, es dediques a aquestes qüestions, que òbviament són molt més greus, necessàries i urgents.
Etiquetas: consaqhumadlcris
# entrada de Redaccio : 7:16
jueves, 10 de marzo de 2011
La Tira
El cost de la Llotja pels Veïns de Lleida
A finals de l’any passat es va suscitar un agre debat entre el Cap de la oposició i l’Alcalde de Lleida, enredats en una discussió, sobre el cost de la Llotja, la joia de la corona del nostre Alcalde.
En paraules textuals de l’Alcalde i definitòries del seu tarannà: “La Llotja no ha costat ni un euro als lleidatans”. A veure si som seriosos; hem tingut de pagar entre tots, 10,7 milions d’euros (que són 1.780 milions de les antigues pessetes), en impost de plusvàlues per la venda dels terrenys adjacents, A més, es va dir que l’Ajuntament havia tingut de demanar un crèdit de 4 milions per poder pagar, una situació que deu generar uns interessos.
També es va publicar que la Llotja havia tingut un desviament o sobrecost de 5 milions d’euros. I si tal cosa es certa, els lleidatans haurem pagat 16 milions d’euros per la Llotja, més el valor que tenien els dos patis, patrimoni de tots, que hem venut i per tant perdut.
A que ve, que se’ns digui, que no ens ha costat ni un euro? Com se’ns pot dir una mentida com aquesta?
L’alcalde Ros, amic d'en Zapatero, va declarar tot seguit, que la Llotja es va construir amb els 49,5 milions d’euros, obtinguts en la venda de dos solars, que si no anem errats, eren per construir pisos en les projectades dues torres de la Llotja, però si els pisos no s’han fet, no s’han pogut vendre, per tant en teoria, qui ha pagat els 49,5 milions d’euros, deu de ser l’empresa compradora, CERBAT? Però, tants diners tenia aquesta petita empresa, per pagar els 49,5 milions d’euros (8.319 milions de pessetes) sense haver venut els pisos? Voleu dir, que hi ha alguna empresa a Lleida que té aquests diners?
Una vegada més, no està clara la labor de govern del nostre Ajuntament i la seva manca de transparència surt sovint als mitjans, fins i tot el Síndic de Greuges, insta l’alcalde Ros a donar informació municipal quan se li sol·licita, una cosa que el nostre Alcalde no acostuma a fer i que és totalment demostrable.
Ros va dir, que al gener farien la liquidació de la Llotja i ja estem a març. Pensem que la Llotja es va inaugurar ara fa un any i diu que encara està “per liquidar”?
Cal que s’aclareixi d’una vegada: primer, quant hem pagat els lleidatans per la Llotja, tot incloent-hi el cost (o la valoració) dels terrenys. Segon, quin ha estat el sobrecost. Tercer, qui a pagat els 49,5 milions d’euros pels patis de les torres i si aquests diners han estat realment cobrats per l’Ajuntament? I quart, està totalment pagada la Llotja o encara queden factures pendents?
Tenint en compte que la transparència no es el fort del nostre Ajuntament, podria ser que tot això si s’arribes a conèixer, no fos fins desprès de les eleccions. Una manipulació més.
Etiquetas: elcostdlallotjveindlle
# entrada de Redaccio : 7:58
miércoles, 9 de marzo de 2011
Queixes veïnals
Quan s'acabaran els privilegis municipals?
Ens arriben unes queixes veïnals, segons les quals, es denuncien unes suposades manipulacions i discriminacions respecte als Veïns de La Bordeta.
Diuen que el passat dissabte per la nit, la Casa de Andalucía va organitzar un sopar al Pavelló de la Bordeta. Que casualment o potser no tant casualment, el dijous havien aparegut uns operaris en el carrer Pla d’Urgell (al costat del Pavelló) que van col·locar uns cartells penjats als arbres del carrer, dient de que en els dies següents no s’aparquessin cotxes en aquest tram, perquè es tenien de podar els arbres.
El divendres, quan ja no hi havia cotxes aparcats, es van podar uns quants arbres, desprès els operaris i la maquina elevadora van desaparèixer, però els cartells van continuar penjats.
El dissabte el tram de carrer continuava sense cotxes aparcats, un aparcament que oportunament van utilitzar per la nit, els assistents al sopar de la Casa de Andalucía, fins i tot, l’Alcalde de Lleida present en el sopar, va permetre aquest aparcament indegut.
El dilluns a primera hora es van retirar els cartells i van quedar arbres per podar.
Es pregunten si tot això és una casualitat, o si no serà una maniobra manipuladora per tenir aparcament pels assistents al sopar?
També es pregunten una altra cosa: com és possible, que pel dissabte, l’Ajuntament autoritzés l’ús del Pavelló per fer un sopar d’homenatge, i en canvi no va autoritzar, que Vëins del Barri de La Bordeta, pugessin fer el seu sopar de Cap d’Any, donant-los com a raó que no era una instal·lació segura? Serà que pels Veïns de la Bordeta no es segura, però sí que ho és, per la Casa de Andalucía?
Perquè uns sí, i altres no?
Es pregunten a que venen totes aquestes manipulacions i privilegis, i li volen preguntar a l’alcalde Ros, amic d'en Zapatero, si en aquest país tots som iguals, o si és que uns són més iguals que uns altres?
Etiquetas: quasacabelprivile
# entrada de Redaccio : 7:40
martes, 8 de marzo de 2011
Des de la meva finestra
Ens volen col·locar a Lleida una planta de gestió de residus
A primers de novembre passat, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, va estar fent una enquesta telefònica a 1.028 persones (així ho van dir), amb l’excusa de preguntar quina era la percepció sobre l’estat medi ambiental a Catalunya, preguntant pel consum d’aigua i la gestió de residus. Al final de l’enquesta es preguntà si es seria favorable a acceptar una planta de residus a Lleida.
Diuen, que un 47% dels ciutadans no veurien malament la implantació d’una planta de residus en el municipi, mostrant-se en contra un 33%. Que en un 62% fan separació de residus, separant el vidre, el cartó, la matèria de rebuig etc., mentre que la mitjana catalana és del 47%.
Està clar que totes les instal·lacions bones, són sempre per Barcelona i que tot el que allí no volen o pot molestar, ho envien cap altres indrets. Potser van pensar, “això de la gestió de residus no és agradable, no és fashion, saps què, enviem-ho a los de Lleida”.
Per posar un exemple, no s’entén com no se’ls hi ha ocorregut posar un parc eòlic, sobre Montjuïc i un altre sobre Collserola, uns generadors de electricitat amb la força de les onades davant del port, o posar una planta de gestió de residus a la serra del Tibidabo? Seria com predicar amb l’exemple, serien un model de ciutat sostenible, solidaria, amb menys contaminació; i per dir-ho en poques paraules, es podrien posar moltes medalles.
Suposem que el que faran es intentar vendre’ns, la planta de gestió de residus als lleidatans, tot i dient que això comportarà no sé quants llocs de treball. La qual cosa no passa de ser una xifra teòrica, doncs l’any passat es va obrir a Lleida un magatzem amb molta pompa i assistència de l’Alcalde inclosa, dient que donaria feina a molta gent, la realitat és, que a hores d’ara ja n’han acomiadat a més de la meitat i els que resten contractats, ho estan amb contractes per hores, però la propaganda és la propaganda.
Crida l’atenció que el nostre alcalde Ros, amic d'en Zapatero, que tant diu fer per Lleida, “Perquè li agrada Lleida”, i ja que diu representar als Veïns de la Terra Ferma, no es queixi d’aquesta situació discriminatòria tot i defensant-nos. Per cert, en comptes de fer-se tanta propaganda, valdria més que la seva política aconseguís molts llocs de treball pels aturats de Lleida.
Etiquetas: ensvolcolluplangesresid
# entrada de Redaccio : 8:00
lunes, 7 de marzo de 2011
Opinió
Una precampanya que no coneix la crisi
L’actual alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha començat la precampanya de les eleccions municipals a Lleida, amb uns aires de grandesa i triomfalisme en totes les seves convocatòries, escrits a la premsa, amb força fotografies en qualsevol espai escrit, pamflets, etc.
Ens podem preguntar: ¿Dona tant la vaca, com per fer tantes despeses publicitàries, per arribar a ser un simple Alcalde i servir al ciutadà?
Senyor Àngel Ros, vostè no té crisi econòmica. A la vista del ciutadà, vostè està fent tota una exhibició de com gasta els diners. Si tingues crisi econòmica, no podria fer aquesta exhibició de precampanya.
Vostè és persona intel·ligent i té instint de persuasió sobre les persones. Vostè és dinàmic incansable i exigent, qualitats que no les té qualsevol. Per tant, vostè pot estalviar molts diners en la campanya electoral. A més, recordi que és socialista i no una altra cosa.
Organització de Veïns Independents (OVI)
Etiquetas: unprecamqunconexlcris
# entrada de Redaccio : 7:54
domingo, 6 de marzo de 2011
Carnaval
Dia de Carnaval
Ahir va estar Carnaval 2011. Una vegada més, els Veïns de Lleida es van disfressar pel Carnaval, d’una forma voluntària i anònima.
Un any més, la disbauxa carnavalesca va inundar el recorregut de la rua i precisament, això és el que busquen els Veïns de Lleida que van acudir a veure la desfilada de carrosses amb l’ànim de riure una mica, doncs es cert que cada any hi ha algú que té alguna ocurrència per vestir-se de tal forma que arranca un somriure o una rialla als espectadors.
Des d’aquí volem felicitar als Veïns de Lleida que van decidir participar en el Carnaval, des del voluntariat, des de l’anonimat, utilitzant la seva imaginació i amb els seus diners. Tenim de dir que vam veure disfresses molt ben aconseguides i divertides.
Lamentem no poder felicitar de cap de les maneres a l’Ajuntament de Lleida, per la seva organització de la rua (que és l’únic que fa), ja que no s’entén, com pot ser possible que un tram de carrosses estiguin parades i en canvi pel altra banda de la rambla, les altres van corren a tota velocitat. Tant difícil és harmonitzar això?
Si el nostre Ajuntament no sap organitzar correctament la rua, com podem esperar que organitzi correctament i amb eficàcia, el govern municipal?
Un deixem unes “chirigotas de Cádiz”, que també son model no d'imaginació oficial, però sí d’imaginació popular.
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Chirigota Tampax Goyescas (Comparsa Fina y Segura) 2
Chirigota sobre la Ministra de Igualdad
Chirigotas de Cádiz de lo que diga mi mujer
Chirigota Tampax Goyescas (Comparsa Fina y Segura) 2
Chirigota sobre la Ministra de Igualdad
Chirigotas de Cádiz de lo que diga mi mujer
Beuaties of Carnaval in Rio 2010
Etiquetas: carnaval-11
# entrada de Redaccio : 11:59
sábado, 5 de marzo de 2011
El llapis impertinent
Gran escàndol amb els ERE's fraudulents de Mercasevilla
Etiquetas: llap 81
# entrada de Redaccio : 0:40
viernes, 4 de marzo de 2011
Opinió
Vaya cara tienen algunos
Hace poco que el ministro alemán de Defensa, Karl-Theodor zu Guttenberg, dimitió por plagiar su tesis doctoral. Bueno, esto en principio no es ningún crimen y quizás tampoco sea ningún delito, pero sí es un resbalón ético que no debía haberse producido; es decir, se podría pensar que gracias a su doctorado, la canciller Merkel, o su partido, la CDU, lo pudo elegir para ir en los primeros puestos de la lista electoral o votarle para el cargo de Ministro, en detrimento de otros que no habían conseguido el doctorado, pero que tampoco habían plagiado para conseguirlo.
Todo esto es una hipótesis, pero puede que muchos de ustedes también lo hayan pensado?
A raíz de ciertos escándalos-corruptelas que tuvimos hace unos años, intenté comentarlo un poco con unos vecinos alemanes; al verme un tanto confuso me animaron: “No se preocupe, en Alemania también hay corruptos. Lo que hay que hacer, es echarlos”. Es decir, que en Alemania en cuanto se descubre a alguien en cargo público (pagado con dinero público) en medio de una corruptela, le falta tiempo para dimitir. ¡Vaya, pues parece que tenemos algunas diferencias con los alemanes! Aquí, es que cuando se descubre una corruptela el autor empieza a negarlo todo, y no quiere irse ni con agua hirviendo.
Hace unos días, la Ministra de Asuntos Exteriores francesa, ha tenido que dimitir por haber aceptado unas vacaciones gratis en Túnez, a cargo de un empresario amigo del huido Ben Alí.
Casi admiro a Antonio Asunción, quien siendo ministro, dimitió en el momento que se supo, se le había escapado Roldan. El resto de casos que han sabido, para que dimitan ha hecho falta una gran campaña mediática, con cruce de acusaciones, ¡Y tú más! Empujones, etc.
Pero, han reparado ustedes, que en las próximas elecciones del 22 de mayo, tanto PSOE como PP llevan en las listas, candidatos con sospechas e incluso imputados? Pasa que España no es Alemania; no se parece ni en los vasos de cerveza que te sirven en los bares.
¿Recuerdan aquel eslogan del “España es diferente”? Pues eso parece ser cierto, pero entre todos podemos cambiarlo, hay que alemanizar la política patria; anímese y vote el 22 de mayo, pero no a listas con presuntos o no tan presuntos choris.
Bueno, puestos a igualar, espero que el vaso de cerveza español se iguale también con el alemán; por pedir que no quede.
Mijail
Etiquetas: vaycartiennalg
# entrada de Redaccio : 8:03
Suscribirse a Entradas [Atom]