lunes, 28 de febrero de 2011
La Tira
Quan el silenci alimenta la sospita
Joventut Republicana, va inaugurar al 1919, un complex esportiu a Lleida que va anomenar Camp d’Esports. Segons cronistes de l’època, era el millor complex esportiu del moment a tota Espanya; una piscina de les més antigues d’Europa, un velòdrom, el camp de futbol i unes pistes de tenis.
Inexplicablement, al 2002 l’Ajuntament va decidir fer la cessió dels terrenys a una empresa, Gimnàs Lleida SL, qui va construir al 2004 unes instal·lacions esportives, dintre un edifici que explota comercialment i que casualment, té la parada d’autobús davant la porta.
El gimnàs privat Ekke ocupa avui, gran part del que va ser el complex públic del Camp d’Esports (la piscina i la Casa de l’Esport, a més de l’entrada).
No obstant, com en altres ocasions, no hem tingut noticia de com s’ha fet aquesta cessió. Fins i tot es va crear una plataforma ciutadana que va defensar no cedir aquests terrenys públics i a més, van demanar explicacions al nostre Alcalde, qui mai va contestar.
Desprès un lleidatà va portar al Registre un escrit demanant formalment explicacions sobre el assumpte a l’Alcalde.
Es preguntà, segons consta en la copia registrada:
- Si abans de la construcció del gimnàs o les seves instal·lacions, tenien les preceptives, llicencies d’obres, de instal·lació i de activitat. I quant ha ingressat l’Ajuntament per aquests tres conceptes.
- Si la construcció de l’edifici i els paràmetres de volumetria, concorden fidelment amb el projecte i la modificació puntual del PGMLL.
El nostre Alcalde continua sense contestar; com sigui que són unes qüestions molt simples d’explicar, com sigui que ell no és pas persona que té dificultat en explicar coses i com sigui que ja ha passat molt temps, estem començant a pensar, que no contesta per no quedar malament. Es a dir que possiblement, ni es tenien les llicencies preceptives, ni es van ingressar les taxes en les arques municipals, ni en la construcció es devien respectar els plànols aprovats, ni els paràmetres de volumetria aprovats en la modificació puntual del PGM. Si tot això fos així, s’estarien consentint il·legalitats i aleshores ens podríem preguntar el perquè?
Inexplicablement, al 2002 l’Ajuntament va decidir fer la cessió dels terrenys a una empresa, Gimnàs Lleida SL, qui va construir al 2004 unes instal·lacions esportives, dintre un edifici que explota comercialment i que casualment, té la parada d’autobús davant la porta.
El gimnàs privat Ekke ocupa avui, gran part del que va ser el complex públic del Camp d’Esports (la piscina i la Casa de l’Esport, a més de l’entrada).
No obstant, com en altres ocasions, no hem tingut noticia de com s’ha fet aquesta cessió. Fins i tot es va crear una plataforma ciutadana que va defensar no cedir aquests terrenys públics i a més, van demanar explicacions al nostre Alcalde, qui mai va contestar.
Desprès un lleidatà va portar al Registre un escrit demanant formalment explicacions sobre el assumpte a l’Alcalde.
Es preguntà, segons consta en la copia registrada:
- Si abans de la construcció del gimnàs o les seves instal·lacions, tenien les preceptives, llicencies d’obres, de instal·lació i de activitat. I quant ha ingressat l’Ajuntament per aquests tres conceptes.
- Si la construcció de l’edifici i els paràmetres de volumetria, concorden fidelment amb el projecte i la modificació puntual del PGMLL.
El nostre Alcalde continua sense contestar; com sigui que són unes qüestions molt simples d’explicar, com sigui que ell no és pas persona que té dificultat en explicar coses i com sigui que ja ha passat molt temps, estem començant a pensar, que no contesta per no quedar malament. Es a dir que possiblement, ni es tenien les llicencies preceptives, ni es van ingressar les taxes en les arques municipals, ni en la construcció es devien respectar els plànols aprovats, ni els paràmetres de volumetria aprovats en la modificació puntual del PGM. Si tot això fos així, s’estarien consentint il·legalitats i aleshores ens podríem preguntar el perquè?
Bé, si tot es va fer legalment, és de suposar que l’alcalde Ros, amic d'en Zapatero, no havia de tenir cap problema ni un en explicar-ho tot o en contestar a l’escrit, però a hores d’ara no ho ha fet, i això sembla molt, però que molt sospitós.
Etiquetas: quaelsilealimlasospit
# entrada de Redaccio : 8:13
domingo, 27 de febrero de 2011
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina.
MUSCLOS A LA "VIZCAINA"
Ingredients:
2 Kg. de musclos frescos i nets
5 cebes vermelles mitjanes
6 pebrots secs (nyora) posats en remull d’aigua la nit abans
2 dents d’all
1 vas de vi blanc
sal
oli d’oliva
Preparació:
Es couen els musclos al vapor en una olla i s’aparten.
Posar al foc en una cassola amb el vi, 1 ceba trossejada i els alls una estona i apartem.
En una paella fregim les cebes restants picades fins que estiguin toves, aleshores afegim els pebrots, sense cues ni llavors, ben escorreguts. Afegim 1 vas del brou colat de coure els musclos. Deixar coure a foc lent fins que el brou estigui hagi espessit, passar pel “chino”.
Col·loquem en una cassola de fang els musclos (només una part que té el musclo), i afegim la salsa a la “vizcaina”. Tornem a posar a foc lent que bulli uns minuts. Si fa falta més brou, es pot posar el que queda (o part), del brou dels musclos passat pel “chino”.
Que aprofiti.
2 Kg. de musclos frescos i nets
5 cebes vermelles mitjanes
6 pebrots secs (nyora) posats en remull d’aigua la nit abans
2 dents d’all
1 vas de vi blanc
sal
oli d’oliva
Preparació:
Es couen els musclos al vapor en una olla i s’aparten.
Posar al foc en una cassola amb el vi, 1 ceba trossejada i els alls una estona i apartem.
En una paella fregim les cebes restants picades fins que estiguin toves, aleshores afegim els pebrots, sense cues ni llavors, ben escorreguts. Afegim 1 vas del brou colat de coure els musclos. Deixar coure a foc lent fins que el brou estigui hagi espessit, passar pel “chino”.
Col·loquem en una cassola de fang els musclos (només una part que té el musclo), i afegim la salsa a la “vizcaina”. Tornem a posar a foc lent que bulli uns minuts. Si fa falta més brou, es pot posar el que queda (o part), del brou dels musclos passat pel “chino”.
Que aprofiti.
Etiquetas: laboncui 16
# entrada de Redaccio : 9:07
Redacció
Benvinguts a la pagina de la
El Blog Noticies de Lleida en funcionament des de juliol del 2008, recull noticies que poden afectar als Veïns de Lleida i que no solen sortir senceres en altres mitjans d’informació subvencionats per l’Administració.
L’esperit de la nostra publicació, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder.
S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades) dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça:
ilergeta386@gmail.com
Organització de Veïns Independents (OVI)
El Blog Noticies de Lleida en funcionament des de juliol del 2008, recull noticies que poden afectar als Veïns de Lleida i que no solen sortir senceres en altres mitjans d’informació subvencionats per l’Administració.
L’esperit de la nostra publicació, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder.
S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades) dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça:
Podeu consultar els mesos anteriors en el menú de la dreta i moure-us per dintre de cada mes movent el “cursor”. Normalment les imatges es poden ampliar clicant a sobre.
Gràcies per la vostra visita.
Gràcies per la vostra visita.
Etiquetas: redaccio23
# entrada de Redaccio : 8:47
sábado, 26 de febrero de 2011
El llapis impertinent
viernes, 25 de febrero de 2011
Col·laboradors
Motín 2.0, “No les votes”
El pasado martes, el gobierno Zapatero consiguió por fin, sacar adelante la Ley Sinde gracias a los votos de PP y CiU. Una ley que en teoría permitirá el cierre de paginas web que ofrezcan contenidos sujetos a derechos de autor sin autorización.
El argumento esgrimido por el Gobierno, es que se descargan de la red contenidos sujetos a derechos de autor que no se pagan. La Ministra, de profesión cineasta, ha repetido hasta la saciedad que las películas españolas están sujetas a derechos de autor y deben pagarse. Sin embargo los internautas se han preguntado entre sí, y oh sorpresa, ¡ha resultado que nunca descargan películas españolas! Entonces por qué tanto empeño en aprobar una ley que permite cerrar paginas. No será que esta es la excusa, para limitar la libertad de expresión en la red por motivos político-electorales? ¿No será que en el fondo y aunque no se haya explicado, el enfrentamiento Ministra Sinde, presidente Academia de Cine, Alex de la Iglesia, pasa por esta calle?
Los internautas de opinión y los blogueros, acaban de alentar un boicot electoral hacia los partidos que votaron la Ley Sinde, PSOE, PP Y CiU. Bajo el lema de “No les votes”. El manifiesto recogido en su página considera que esta ley “permite censurar páginas de Internet por vía administrativa y sin una intervención judicial que garantice la tutela efectiva de los ciudadanos”. Considera que estos tres partidos son merecedores de un voto de castigo, por su ley que pretende limitar la libertad de expresión.
“No les votes”, es una página que en cuatro días ha registrado 115.000 visitas y en la cual no se pide el voto del día 22 de mayo para ningún partido en particular, donde desde la defensa de la libertad de expresión que ofrece la red, se aconseja que en las elecciones del 22 de mayo, no se vaya a la abstención, sino que se vote a otro partido que no sea, ni PSOE, ni PP, ni CiU. Recordad que la cantidad de votos que van a la abstención son mayoría en todas las elecciones desde hace unos años, pero votar en blanco (a través de la normativa electoral) supone indirectamente votar a partidos mayoritarios.
El voto en blanco no es tan imparcial.
No les votes
Etiquetas: motn2nolesvots
# entrada de Redaccio : 0:36
jueves, 24 de febrero de 2011
Opinió
Pasando ante un bazar chino
La crisis hace unos años que arrecia, y creo que todos hemos visto cerrar tiendas en nuestra ciudad, pero acompasadamente a estos cierres, hemos visto como se abrían “tiendas de chinos “, un tipo de tiendas que no cesa de crecer e incluso se instalan donde las tiendas del país han cerrado. ¿Cómo es posible esto? En mi opinión, esta situación resulta muy descriptiva de cuanto está pasando, y es como la imagen de nuestro fracaso económico que rebota en el espejo comercial; si falla el sector comercial significa, sin necesidad de recurrir a ningún silogismo filosófico por innecesario, que nuestro sistema económico está quebrado.
Pero sigamos mirando las tiendas de chinos; que venden allí? Pues prácticamente podemos encontrar todo tipo de artículos, desde ropa a zapatos, pasando por ferretería y cocina, juguetería o limpieza, etc etc. De todo. Pero de todo con qué calidad? Pues con una calidad muy baja, tan baja como su precio.
Entiendo, que nadie puede comprar allí y luego al llegar a casa exclamarse porque el artículo no tiene calidad; seamos serios: ya sabíamos antes de comprarlo, que era de una calidad ínfima, por tanto es falso de toda falsedad, el querer comprar, bueno, bonito y barato. Esto no se da ni en China; ellos lo fabrican para nosotros de baratija, porque saben que no tenemos un duro, pero que estamos inmersos en un consumismo desenfrenado. En pocas palabras, que nos encanta consumir por consumir y ahora sólo podemos comprar cosas baratitas, saben en definitiva, como sacar provecho a nuestro consumismo compulsivo y a nuestras circunstancias, porque ¿Iríamos a comprar a las tiendas de chinos, si tuviéramos dinero abundante en el bolsillo?
Si esta tendencia se mantiene, corremos el riesgo de tener las calles con prácticamente todas las tiendas chinas, vendiendo baratijas de ínfima calidad y con horarios de 13 horas. Pero hay más: puede que nuestros hijos estén trabajando tras los mostradores, con un horario laboral chino, con un sueldo bajísimo, junto a una reforma laboral que recorta nuestros derechos y unas las pensiones tan recortadas, como lo están los precios en tiendas de chinos.
Puede parecer que exagero; pero que tal si lo piensan fríamente?
Mijail
Etiquetas: pasandantubazachi
# entrada de Redaccio : 8:06
miércoles, 23 de febrero de 2011
La Tira
UGT està fent apologia de la incoherència
La jutgessa del Jutjat d’Instrucció nº 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, encara està reben caixes de documentació de EREs falsejats, que formen part del cas Mercasevilla. Si bé aquest nom es va començar a sentir per la venta estranya de solars fa un parell d’anys, ara ha agafat molta fama pel un fons “de reptiles”, de moment diuen tenir controlats uns 700 milions d’euros, denunciats en declaració a la Policia Judicial, per qui va estar Director General de Trabajo, Javier Guerrero, qui va acusar Chaves i Griñán.
José Antonio Griñan, president de la Junta de Andalucía, es troba en un moment molt delicat, pel motiu de l’escàndol Mercasevilla, però el secretari general de la Federación Alimentaria de la UGT, Luis García de los Reyes, acaba de dimitir per la presumpta implicació i detenció de la seva esposa en les suposades irregularitats, en expedients de Regulación de Empleo (ERE).
També l’esposa de Manuel Pastrana, secretari general de la UGT d’Andalucía, surt a la foto de l’escàndol, ja que ha estat detinguda per la seva relació amb la presumpta trama de cobraments irregular, amb EREs gestionats des de la Consejería de Empleo de la Junta de Andalucía.
Implicat es veu un altre ex ugetista; Juan Lanzas qui també surt en l’escàndol al cobrar tant ell com la seva esposa EREs fraudulents.
És molt mal símptoma, que alts directius sindicals de la UGT de Andalucía, surtin esquitxats en aquest escàndol de cobraments fraudulents. Com s’ho faran ara, per demanar la confiança dels treballadors i per tant que els votin, en properes eleccions sindicals, si es demostra que feien presumptament, apropiacions indegudes de diners destinats a treballadors a l’atur?
Només faltava que a Lleida, en la revista de la Paeria (febrer) que paguem entre tots, la UGT publiqui un article on es diu: “Ens oposem que una reforma del sistema retardi l’edat legal de jubilació obligatòria de 65 a 67 anys”.
És a dir, primer la UGT va dir que s’oposarien fermament al canvi, poc desprès van signar (juntament amb CCOO) “el canvi” amb Zapatero, i ara diuen un altre cop que s’oposen? Quin “pitorreo” és aquest?
Sembla que estiguin fent apologia de la hipocresia, precisament en un moment, que apareixen escàndols relacionats amb el sindicat, sumats a la retallada de pensions. I sembla, que la secretaria general del sindicat a Lleida, Rosa Palau, no hauria de permetre, que des de la seva organització es publiqués cap article en to burlesc, que no fos demanant perdó als treballadors.
Etiquetas: ugtestfeapoldlaincho
# entrada de Redaccio : 7:59
martes, 22 de febrero de 2011
Des de la meva finestra
Agressions a metges
El OMC, acaba de publicar que l’any passat, van estar al menys 451 els metges agredits per pacients o familiars, aquestes dades són únicament dels casos registrats, encara que es sap que hi ha molts casos en els que els metges agredits decideixen no denunciar.
Segons l’Observatorio de Agresiones de la Organización Médica Colegial (OMC), on es registren més agressions és en la Atenció Primària amb un 56% en consultes i un 9% en Urgències Extrahospitalaries. Fins i tot, es diu que s’han produït lesions entre el personal sanitari agredit en un 17%, d’aquests i en un 13% van tenir de sol·licitar baixa laboral transitòria. La reincidència queda en un 8% dels metges que ja havien set agredits amb anterioritat.
Remarca l’informe, que és difícil exercir la medicina quan s’està sotmès a una situació de pressió i violència verbal, en molts casos.
Segons la OMC, hi ha varies causes d’agressió, entre les que destaca el que el pacient discrepi de l’opinió mèdica en el fàrmac a receptar, també diu que moltes de les agressions es produeixen per la negativa mèdica a no voler donar una baixa laboral. Es diu que les causes s’han de buscar en que la violència ha passat a formar part de la nostra quotidianitat, que si aquestes situacions no són més que un reflex d’un clima social agressiu. Per tant, la OMC, assenyala l'aconseguir que la fiscalia intervingui en aquests casos és fonamental en la tasca que s’està fent de defensa de les institucions mediques.
Una de les actuacions que porta el OMC, és unificar mesures encaminades a la prevenció en vers les agressions, però també en vers al pacient difícil, que és qui inicia el problema, es diu també, que els metges han de saber tractar al pacient angoixat.
Potser al problema que pot suposar el pacient angoixat, i hauria de sumar la manca de confiança en els metges per part de determinats pacients, ja que poden creure que un metge no segueix principis estrictament sanitaris en el seu diagnosi, i sí injustes directius administratives o empresarials de estalvi pressupostari.
El que no diu aquest informe, és que molts usuaris de la sanitat publica, es queixen també, de que quan tenen un problema se salut volen ser atesos pel metge, no per la infermera com estem veient en moltes ocasions.
Està bé que sàpiguen tractar al pacient angoixat, però potser és molt més important, que es tracti als pacients baix criteris estrictament sanitaris i no econòmics.
Etiquetas: agressioametgs
# entrada de Redaccio : 8:20
lunes, 21 de febrero de 2011
La Tira
"la paeria", una revista de auto ensabonada socialista
Hem vist la revista de la Paeria del mes de febrer. No hi ha cap novetat llevat que és la més recent, però el contingut de la revista és com sempre; el mateix format que quan la va crear l’anterior alcalde Siurana; propaganda de l’equip de Govern socialista però de ningú més. I sembla, que en ser una revista de informació per “tots” els Veïns de Lleida, tindria d’incloure també les propostes o comentaris de tots els grups polítics al costat de cada inauguració; les propostes de l’equip de Govern ja surten contínuament.
Analitzant una mica la revista del febrer i podreu comprovar que: surten 28 fotografies, de les quals en 15 i surt l’Alcalde o l’equip de Govern i en 8 fotografies més, són de decisions preses per l’equip de Govern.
Del total de 26 articles, 20 són articles de inauguracions o accions de Govern.
Com no podia ser d’altra manera, surten 3 fotografies de La Llotja, acompanyades de 9 vegades, la paraula Llotja. També surt 10 vegades la paraula Ros.
Els 26 articles, són invariablement, una “ensabonada continua” a l’equip de Govern i al nostre alcalde Ros, amic d'en Zapatero. Què potser no té padrina aquest senyor?
Aquí els únics que no ensabonen, són les 4 tires d’opinió dels grups polítics municipals a la oposició. És clar que estan col·locades entre altres dues tires singulars: una sembla somniar truites dient que tot són flors i violes, l’altra que ensabona directament és de la regidora Montse Mínguez, que segons diu la premsa, entre Diputació i Ajuntament sembla cobrar més que una ministra. A més, es diu que també és Consellera General de Caixa Catalunya i d’això també es cobra (sou de ministre) en concepte de dietes. Bé, potser deu el favor?
En resum, utilitzen pràcticament tota la revista, per ensabonar-se a sí mateixos, fins i tot ocupen també dues tires d’opinió.
Els “madrileños” als qui ensabonen tant, els hi diuen “jabonetas”, doncs això, una revista “jaboneta” que paguem entre tots els lleidatans (146.900 €/any), però que serveix únicament perquè el grup socialista, es pugi ensabonar a gust en cada publicació. Propaganda descarada per a un grup polític que paguem entre tots. Senzillament vergonyós. Aquestes coses en un país seriós, no passen. Bé, als països àrabs potser sí.
Etiquetas: lapaeriaunrevautoensaociolist
# entrada de Redaccio : 8:38
domingo, 20 de febrero de 2011
Racó d’Art
Francine Van Have (1)
Francine Van Have, és una pintora francesa desconeguda al nostre país, però amb gran fama als més importants punts d’art arreu del mon.
Va néixer a París l’any 1942 i va acabar els seus estudis de pintura al Liceo Bernard al 1963. Actualment exposa a la Galerie Alain Blondel de París.
S’ha fet famosa per la seva pintura molt acurada, amb molt de detall, potser es podria encasellar en un idealisme colorista. Destaca la gran precisió en el dibuix, amb uns traços enèrgics envoltats de fragilitat i fets, segons diuen, amb uns pinzells molt fins.
Es caracteritza perquè sol pintar dones mig despullades, en actituds quotidianes, que sempre reflecteixen una gran serenitat. Alguns han definit el seu estil com un intimisme costumista femení.
(Nota: Per ampliar les imatges clicar a sobre)
Francine Van Have, és una pintora francesa desconeguda al nostre país, però amb gran fama als més importants punts d’art arreu del mon.
Va néixer a París l’any 1942 i va acabar els seus estudis de pintura al Liceo Bernard al 1963. Actualment exposa a la Galerie Alain Blondel de París.
S’ha fet famosa per la seva pintura molt acurada, amb molt de detall, potser es podria encasellar en un idealisme colorista. Destaca la gran precisió en el dibuix, amb uns traços enèrgics envoltats de fragilitat i fets, segons diuen, amb uns pinzells molt fins.
Es caracteritza perquè sol pintar dones mig despullades, en actituds quotidianes, que sempre reflecteixen una gran serenitat. Alguns han definit el seu estil com un intimisme costumista femení.
(Nota: Per ampliar les imatges clicar a sobre)
Etiquetas: racodart11
# entrada de Redaccio : 0:08
sábado, 19 de febrero de 2011
El llapis impertinent
Més inversions al Parc Tecnològic i Agroalimentari de Gardeny: 2,5 milions d'euros més, invertits en el Centre de Processament de Dades que s'acaba d'inaugurar
Etiquetas: llap 79
# entrada de Redaccio : 0:17
viernes, 18 de febrero de 2011
La Tira
Compareu Passarel·les i compareu preus, compareu, compareu...
Era l’any 1997 quan es va inaugurar la Passarel·la de la Banqueta o Liceo Escolar, amb un pressupost de 1,6 milions d’euros, parlant en pessetes, 280 milions. És una passarel·la bonica i ben dissenyada, que de moment no ha tingut detractors, llevat un regidor molt comediant, que tenia un pacte amb l’equip de govern.
L’any 2003 es va inaugurar la Passarel·la Camps Elisis; una altra passarel·la que va agradar als Veïns de Lleida, amb un disseny diferent a la primera, però també està molt ben dissenyada. Aquesta es va pressupostar amb 1,9 milions d’euros (316 milions de pessetes).
Els Veïns trobem un problema comú a les dues: hi ha massa vidre a disposició dels vàndals que decideixen trencar-los per la nit, i de tant en quant, trenquen.
Al 2001 es va aprovar i pressupostar la Passarel·la de República del Paraguai, amb 3,8 milions d’euros (632 milions de pessetes), però no es va construir.
L’Organització de Veïns Independents, va registrar al 2005 un escrit adreçat a l’Alcalde, preguntant que havia passat amb aquell pressupost aprovat, però no empleat en la finalitat a que estava destinat. L’Alcalde va respondre a través de la premsa, que “s’havia gastat en altres coses”. En principi això no és pot fer, cada pressupost aprovat, s’ha de destinar a la finalitat aprovada i si en acabar l’any no s’ha gastat en aquesta finalitat, el pressupost ha de tornar al pressupost general.
També va explicar l’Alcalde que la passarel·la no s’havia construït perquè “era un pressupost que estava sobredimensionat”.
Finalment, la Passarel·la República del Paraguai, s’ha construït al 2010, amb un altre nom; ara es diu Passarel·la Maristes. Però també es diu un altre preu: 4,8 milions d’euros (798 milions de pessetes). És una passarel·la molt senzilla, que no té cap gràcia ni una, llevat unes llumetes de leds al terra, en la rampa que baixa cap al riu.
Fora interessant, que els Veïns de Lleida tot i fent una passejada, fessin un cop d’ull a les tres passarel·les seguides i en treguin conclusions, però alerta, que la Passarel·la Maristes, ha costat el mateix preu que les altres dues sumades, més 1,3 milions d’euros.
A veure Alcalde, menys rialletes, menys opacitat i més explicacions amb documentació. Com ho hem d’entendre tot això?
On van anar a parar els 3,8 milions (2001) d’euros gastats “en altres coses” del primer pressupost passarel·la R. Paraguai?
Com pot ser, que aquesta última passarel·la ens costi més del doble que les altres dues.Què passa aquí? On van a parar tants diners?
I la oposició a l’Ajuntament de Lleida, què opina de tot això?
Etiquetas: compapassaicompapre
# entrada de Redaccio : 7:39
jueves, 17 de febrero de 2011
El Confidente
Convulsión social en los países árabes
El norte de África está convulsionado como no lo estaba desde hace unos ochenta años. Los países que hasta hace un mes, se nos presentaban como un remanso de paz, han salido de su letargo medieval para intentar dar un paso a la modernidad. No se trata de que en estos países se implanten las últimas tecnologías, sino de que cambie el modelo social, lo cual será un empeño algo más difícil. Que los sultanes autoricen inventos modernos en sus países es una cosa, pero admitir perder sus poderes plenipotenciarios, mezcla de religión, medievalismo y totalitarismo, esto les cuesta más admitirlo.
La caída de Ben Alí en Túnez, fue el catalizador que todos esperaban, pero cualquier otro hubiera servido; en mi opinión, la muerte de un vendedor ambulante que se suicidó a lo bonzo en Túnez, no estaba previsto que fuera el desencadenante concreto y necesario.
Un conocido árabe, residente en España, me comentó este verano haber estado en Egipto, añadiendo “creo que allí están preparando algo”; una confidencia a la que no di importancia y sólo se la he dado, cuando luego he visto asombrado, como este “algo” en cinco meses ha estallado.
El predecesor de Mubarak, Nasser, fue derrotado militarmente por lsrael y decidió abandonar su alianza con los rusos, para tener un pacto con Estados Unidos. Nasser primero y Mubarak después, han sido unos fieles aliados de los distintos gobiernos norteamericanos, a cambio de que les mantuvieran en el sultanato, además de la ayuda económica norteamericana; anualmente EEUU les otorga una ayuda de unos 1.500 millones de dólares, de los cuales 300 lo son en ayuda económica pura, siendo el resto en material militar. Esto contrasta, con otra ayuda anual de 25 millones de dólares que EEUU entrega a los grupos opositores a Mubarak para que se organicen. Como de costumbre EEUU apuesta a todas las cartas.
Lo que ocurre últimamente, es que países de la zona amigos de EEUU, como Jordania, Arabia Saudí y Marruecos (con similar tratamiento a Egipto), están ahora enfurecidos con Obama por haber declarado públicamente, posicionarse al lado de los insurgentes, concretamente al lado de las nuevas generaciones que piden un cambio social y mayor libertad en una zona del mundo, donde sólo Israel funciona como sistema democrático.
Aquí habría que tener en cuenta una situación anterior para comprender la revuelta egipcia; desde hace tiempo, Mubarak es un enfermo terminal y tenía previsto abdicar en su hijo (al igual como lo hizo el anterior rey de Marruecos), decisión a la que se oponía Obama, quien le pidió buscar un sustituto, el rais persistió en su empeño y a Obama se le acabó la paciencia. Esta es la versión que repiten analistas internacionales.
Obama acaba de alentar a los ciudadanos de Libia, a que sean tan valientes como los de Egipto; sí, pero han tenido 364 muertos. Por tanto, no podemos asegurar que detrás de la revuelta egipcia esté EEUU, pero no ha hecho nada por impedirla y cada cual es libre de pensar lo que quiera.
No obstante, el incendio de libertad en Túnez y ahora en Egipto, está amenazando con prender en otros países como Yemen, Jordania, Argelia, Arabia Saudita, Marruecos, Bahréin, Irán o Libia. Unos países que no tienen en este momento, un problema sucesorio de sultanato, pero sí tienen en común con los países levantados, la miseria, un sistema social medieval sin futuro y un absolutismo aberrante. Puede que la delicada situación se reconduzca y que las chispas que vemos ahora, no acaben declarando un incendio general de libertad en toda la zona. De todas formas, parecen estar claras dos cosas: que la paz se mantenía en estos países a base del miedo y que el norte de África tiene ahora un gran problema, al igual que lo tienen EEUU e Israel.
Etiquetas: convsocelpaisarab
# entrada de Redaccio : 7:30
miércoles, 16 de febrero de 2011
La Tira
Quan un Ajuntament té dues lleis, una pels Veïns i una altra per a ell
A l’Ajuntament de Lleida se li ha ocorregut una idea que comporta una pregunta d’una forma quasi automàtica; diu que han contractat sis “agents cívics” que patrullaran pels carrers de Lleida, per fer complir l’ordenança de civisme, que no poden sancionar als infractors, però sí portaran un telèfon per avisar a la Guàrdia Urbana.
I mentrestant que fan els agents de la Guàrdia Urbana?
Això ens recorda el paper del Guàrdia de Barri que va funcionar durant uns anys i desprès els van retirar, però Veïns de Lleida van començar a observar com persones que coneixien del barri, passejaven pels carrers i en veure un cotxe aparcat en una cantonada, o en un pas de vianants, automàticament treien un paper i llapis de la butxaca i parant-se darrera del cotxe anotaven la matricula. Perquè la volien? Se’n feien col·lecció, o és que feien de xivato de barri? No ho sabem, però poc desprès apareixien dos agents de la GU motoritzats que anaven directament al cotxe mal aparcat per posar la multa corresponent?
De moment parlen de sis “agents cívics”, que desprès seran vint (encara deuen tenir de col·locar més gent). Veurem, si aquests agents no són per a fer el mateix que feien aquests “xivatos de barri”.
Diu que només estaran en horari de dia, es a dir per la nit, campi qui pugui, perquè els sorolls nocturns (crits i baralles a la sortida d’alguns locals, les musiques a molt volum que impedeixen dormir), els robatoris als cotxes aparcats, amb trencament de llunes incloses, els incendis de contenidors, el trencar portes de les comunitats de propietaris, els botellons a certes raconades que la GU coneix molt bé, el doblegar els pals de les senyals de trànsit, el malmetre el mobiliari urbà, etc etc, només es fa per la nit. Durant el dia estem pel carrer els Veïns que no trenquem res, els que podem ser perseguits i sancionats pel “gran delicte” de llençar una botella de plàstic en un contenidor que no correspon, per exemple. Veurem en definitiva, si no seran “agents recaptadors”, disfressats de “agents cívics”.
Per cert, potser s’ha de recordar el que va passar a l’octubre del 2009, quan veïns del barri de la Bordeta, van organitzar “patrulles urbanes”, per vigilar qui ocasionava actes vandàlics al seu barri i només portant a sobre un telèfon per avisar a la GU. En aquella ocasió, el ex delegat del Govern, Pueyo, va criminalitzar per escrit a la Associació de Veïns per organitzar “unes patrulles que no tenien cap autoritat”, a més, la regidora de GU, Sara Mestres els va titllar de “somatens”, quan no anaven armats i només portaven un telèfon, igual que faran ara els agents cívics, que sí portaran una porra. Ara ni el ex delegat del Govern ni la Regidora critiquen res de res.
Queda ben clar, que l’equip de Govern de l’Ajuntament de Lleida, té dues lleis, una pels Veïns i una altra per a ell.
Però mantenim la pregunta: Què faran mentrestant els 200 agents de la Guàrdia Urbana?
Etiquetas: quuajunttdullupveiualell
# entrada de Redaccio : 8:06
Cartes al Director
Lo que poluciona son las señales de 80 k/h
Se hizo mucha campaña electoral con el tema de la limitación de velocidad a 80 km/h en los accesos a Barcelona que impuso el tripartito, de triste recuerdo.
Ahora se está hablando mucho de que si hay una gran polución en Madrid y Barcelona.
Tengo familia en Castelldefels y voy a menudo hasta Barcelona, y siempre con el susto en el cuerpo por el dichoso radar de los 80.
Hay una cosa que no entiendo, el anterior gobierno tripartito, nos aseguraba que circular los coches a mas de 80 km/h en las periferias de Barcelona, aumentaba mucho la contaminación, luego nos aseguró, que con esta medida había habido muchos menos muertos, pero ahora el actual conseller nos dice que eliminar esta medida no perjudica la calidad del aire, en que quedamos?
Alguien en mi familia residente en Castelldefels ha tenido acceso a un informe independiente que dice muy claro, que con la medida de los 80 se incrementó el número de accidentes en la C-32 y C-31, a su vez dice que los accidentes disminuyeron en otras carreteras donde no estaba establecida la medida, pero es que ademas hay tres estudios que indican que la medida no disminuia la polución.
He hablado con mucha gente del tema y invariablemente, todos tienen la sensación que desde el tripartito se inventaban muchas campañas para recaudar, esa era una mas que sirvió para machacar a los usuarios, fastidiarles en su bolsillo y en su paciencia. Pienso que al tripartito le importaba un bledo atacar la paciencia y el buen entender de los usuarios, solo les interesaba meter mano en nuestros bolsillos.
Creo que los resultados electorales de las pasadas elecciones les dieron una bien merecida patada por sus inventos y leyes tocapelotas aunque las disimulaban diciendo que eran para “ordenar” esto o aquello pero a mi me parece que lo hacian para “ordeñar” nuestros bolsillos.
M. Alvarez
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Se hizo mucha campaña electoral con el tema de la limitación de velocidad a 80 km/h en los accesos a Barcelona que impuso el tripartito, de triste recuerdo.
Ahora se está hablando mucho de que si hay una gran polución en Madrid y Barcelona.
Tengo familia en Castelldefels y voy a menudo hasta Barcelona, y siempre con el susto en el cuerpo por el dichoso radar de los 80.
Hay una cosa que no entiendo, el anterior gobierno tripartito, nos aseguraba que circular los coches a mas de 80 km/h en las periferias de Barcelona, aumentaba mucho la contaminación, luego nos aseguró, que con esta medida había habido muchos menos muertos, pero ahora el actual conseller nos dice que eliminar esta medida no perjudica la calidad del aire, en que quedamos?
Alguien en mi familia residente en Castelldefels ha tenido acceso a un informe independiente que dice muy claro, que con la medida de los 80 se incrementó el número de accidentes en la C-32 y C-31, a su vez dice que los accidentes disminuyeron en otras carreteras donde no estaba establecida la medida, pero es que ademas hay tres estudios que indican que la medida no disminuia la polución.
He hablado con mucha gente del tema y invariablemente, todos tienen la sensación que desde el tripartito se inventaban muchas campañas para recaudar, esa era una mas que sirvió para machacar a los usuarios, fastidiarles en su bolsillo y en su paciencia. Pienso que al tripartito le importaba un bledo atacar la paciencia y el buen entender de los usuarios, solo les interesaba meter mano en nuestros bolsillos.
Creo que los resultados electorales de las pasadas elecciones les dieron una bien merecida patada por sus inventos y leyes tocapelotas aunque las disimulaban diciendo que eran para “ordenar” esto o aquello pero a mi me parece que lo hacian para “ordeñar” nuestros bolsillos.
M. Alvarez
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant. En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: lquepolslsseñdeochkh
# entrada de Redaccio : 7:35
martes, 15 de febrero de 2011
Opinió
En Egipto ha pasado lo mismo que en Túnez; que se han quitado de encima a sus dos dictadorzuelos. No obstante habrá que dejar pasar el tiempo para saber ciertamente como queda todo, no sea que todo quede, en el cambio de un sultán por otro.
En Egipto, de momento han cambiado al dictador por una especie de consejo militar. Creo que somos muchos quienes sin tener ningún lazo de unión con ellos, deseamos a los egipcios que tengan suerte en su “revolución pacífica”, como la llaman ellos y vean cumplidos sus deseos de cambio así expresados.
Con gran interés he estado siguiendo la situación durante estos dieciocho días, unos días en los que el pueblo egipcio ha vivido en libertad; por lo menos en una verdadera libertad de expresión. Egipto llevaba treinta años viviendo en un estado policial. No resulta extraño que ya tuvieran los bemoles hinchados, pero no sólo de aguantar tanta autocracia, tanta miseria y tanto latrocinio de estado.
Lo difícil para ellos empieza ahora; si se analiza un poco la situación, se ve que no cuentan con otras organizaciones políticas o civiles, que no sean los grupos islamistas radicales y un ejército acostumbrado a mandar, veremos qué sale de todo esto.
Durantes estos dieciocho días y aparejado con la revuelta, he ido detectando que entre nosotros aparecen cantidad de ciudadanos inconformistas con nuestros políticos, que suspiran añorando para nosotros las revueltas egipcias. Entiendo que se anhele mejoras sustanciales en nuestro país, o que se envidie en cierta manera, la valentía del pueblo egipcio; lo que seguramente no envidian, es a unos egipcios muy pobres y a una transición que ya veremos a donde les lleva.
La cantidad de inconformistas de última hora, que oigo en los bares, añorando aquí una revuelta egipcia, sólo me indican un fuerte deseo de cambio a causa de la fuerte crisis que padecemos.
También podría significar, que los españoles no nos sentimos demasiado representados por nuestros políticos (véase el alto grado de abstención en las votaciones), y tenemos grandes deseos de participar en la política del país en otras formas que no son las votaciones.
Ayer hubo manifestaciones en Marruecos, Argelia y Yemen. Era lo esperado si triunfaba la revolución egipcia y todos podrían acabar en la misma situación.
Sinceramente, no deseo para nuestro país las penosas condiciones en las que viven los egipcios. Si acaso, la revolución podemos empezarla en las urnas y después tendremos que organizar manifestaciones pidiendo remontar la crisis, exigiendo total transparencia administrativa, igualdad a todos los niveles, total respeto a las leyes y a las personas, y justicia en todas las decisiones administrativas o gubernamentales. Y lo más fundamental: sinvergüenzas fuera de la política, en esto sí que podemos coincidir con la revuelta egipcia.
Mijail
Etiquetas: larevudnortdafric
# entrada de Redaccio : 7:40
lunes, 14 de febrero de 2011
La Tira
Acabarà l'aeroport d'Alguaire com el de Ciudad Real?
L’Aeroport d’Alguaire, un aeroport construït per la Generalitat de Catalunya, és sens dubte un bon model de com no s’han de fer les coses; quan es planteja construir una infrastructura com aquesta, primer es imprescindible tenir un seriós i objectiu estudi sobre la seva conveniència o sobre la demanda dels seus serveis. Si l’estudi diu que serà rendible i per tant, útil als ciutadans, es pot construir, si no és així, només estarem fent un forat a les arques públiques. I si no és rendible, el cost i les despeses corrents les paguem entre tots, de la mateixa manera que paguem entre tots les subvencions donades a les companyies perquè operin allí.
El dia de la inauguració ens van dir que havia costat 94 milions d’euros, però ara resulta que hem vist publicat que en va costar 97. Perquè no ens van dir la veritat? Quan va costar realment? I de qui eren la major part dels terrenys on es va construir?
L’aeroport d’Alguaire va començar a funcionar amb dues companyies de baix cost: Ryanair i Vueling, que desprès de percebre uns grans ajuts públics, només ofereixen vols el divendres i els diumenges. Com sigui que els vols i en tenir pocs viatgers no són rendibles, primer van anular el vol a París i a Palma. Després han suspès el vol a Barcelona i el de Vigo, el de La Coruña no el volent posar en funcionament; el motiu sempre és el mateix: no es rendible, doncs parlem d’una mitjana de 28 passatgers per dia.
L’edició del 8 de febrer actual del diari “El País”, un mitja gens sospitós de ser crític amb el govern del PSC (o PSOE) sinó tot al contrari, diu: “El Aeropuerto Lleida-Alguaire continua gafado”.Quatre dies desprès, el ex Conseller d’Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, defensa l’aeroport “com un actiu de les comarques de Lleida”, assegurant que els lleidatans defensen la infrastructura d’una forma “aferrissada amb tota la raó del món”.
Senyor ex Conseller, a veure si ens diu alguna veritat; nosaltres vivim a Lleida i encara no hem vist al lleidatans “aferrissats” que vostè cita. Potser només estan en el seu mon imaginari. De moment aquest aeroport d’Alguaire, construït en temps de crisi, només és un forat negre a les arques publiques catalanes en temps de crisi. Miri, podria començar dient-nos la veritat, explicant-nos quan costen anualment manteniment i subvencions de l’aeroport.
Fixis que el mateix diari esmentat, en l’edició del dia 1, parla sobre que desprès d’un any, no s’ha trobat encara una empresa que vulgui portar la gestió de l’aeroport (per alguna causa deu de ser) i acaba dient: “El Gobierno tripartito dijo que buscaría una empresa, pero finalmente, dejó la patata caliente al nuevo ejecutivo”.
Veurem si el nou Govern troba una solució perquè aquest aeroport sigui rendible i desitgem que així sigui, no fos que acabes igual que l’aeroport de Ciudad Real, es a dir, tancat i oblidat per molt deficitari, desprès dels milions d’euros que s’han enterrat allí per no res, un altre bon exemple de com no s’han de fer les coses.
Joaquin Nadal no sap sumar
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i
enganxar al buscador del YouTube:)
Joaquim Nadal no sap sumar
Etiquetas: acablaeroalguceldcr
# entrada de Redaccio : 8:17
domingo, 13 de febrero de 2011
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina.
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina.
COLIFLOR AMB PERNIL
Ingredients:
1 coliflor petita
150 grs. de pernil serrà
2 ous
farina
sal
aigua
oli
salsa de tomàquet
un vas de llet
Preparació:
Comencem escollint petits rams de coliflor. Seguidament posem en una cassola aigua, llet i sal. Coem els ramells de coliflor. Un cop cuits escorrem els ramells amb molta cura per no trencar-los. Tallem els ramells per la meitat i posem entre meitat i meitat un tallet de pernil. Posem una paella al foc i quant l’oli estigui ben calent, hi posem els ramells de coliflor, una vegada passats per farina i ou, fins fregir-ho tot.
Per últim posem salsa de tomàquet en el fons d’una safata i col·loquem a sobre la coliflor fregida.
Per servir, podem guarnir el plat posant a sobre de la coliflor uns tallets de pernil sense coure.
Que aprofiti.
1 coliflor petita
150 grs. de pernil serrà
2 ous
farina
sal
aigua
oli
salsa de tomàquet
un vas de llet
Preparació:
Comencem escollint petits rams de coliflor. Seguidament posem en una cassola aigua, llet i sal. Coem els ramells de coliflor. Un cop cuits escorrem els ramells amb molta cura per no trencar-los. Tallem els ramells per la meitat i posem entre meitat i meitat un tallet de pernil. Posem una paella al foc i quant l’oli estigui ben calent, hi posem els ramells de coliflor, una vegada passats per farina i ou, fins fregir-ho tot.
Per últim posem salsa de tomàquet en el fons d’una safata i col·loquem a sobre la coliflor fregida.
Per servir, podem guarnir el plat posant a sobre de la coliflor uns tallets de pernil sense coure.
Que aprofiti.
Etiquetas: laboncui 15
# entrada de Redaccio : 9:26
sábado, 12 de febrero de 2011
El llapis impertinent
viernes, 11 de febrero de 2011
Col·laboradors
APAGÓN GENERAL,
DÍA
15 DE FEBRERO
LAS ELECTRICAS CELEBRAN UNA SUBIDA DE PRECIOS DEL 11%
VAMOS A PASAR DEL CABREO A LOS HECHOS
El DÍA 15 DE FEBRERO DÍA DEL CONSUMIDOR, apagón general de electricidad en los hogares españoles a las 22 horas en señal de protesta por la subida abusiva que ENDESA, IBERDROLA y FENOSA han llevado a cabo en sus tarifas eléctricas
¡PON UNA ALARMA EN TU MÓVIL, HAZ UNA CRUZ EN EL CALENDARIO AHORA, DESPUÉS SE TE VA A OLVIDAR!La única forma que tenemos de luchar los consumidores contra estas prácticas abusivas, es con medidas como esta por eso os convocamos a seguir esta iniciativa Que comenzara a las 22 horas y durara 30 minutosCON SOLO 30 MINUTOS APAGANDO TODAS LAS BOMBILLAS, COCINAS ELÉCTRICAS Y TODO LO QUE SE PUEDA, A EXCEPCIÓN DE UNA DE ELLAS PARA VER, HAREMOS UN HUECO EN SUS ARCAS, Y TENDRÁN QUE DETENER SUS TRANSFORMADORES, ASÍ SE ACORDARÁN DE QUE SUS USUARIOS, PENSAMOS QUE NOS ESTÁN ROBANDO!!!
Si no somos capaces de desenchufarnos media hora para así devolverles la bofetada a quienes nos están asfixiando, tal vez es que entonces tenemos lo que nos merecemos !!!
¡¡¡ Recuerda, día 15 a las 22:00 h !!!
Etiquetas: apaggendquinfebre
# entrada de Redaccio : 17:53
Col·laboradors
Cómo anular a los "tele-mercenarios"
Modo de tratar a los “tele-mercadólogos”, que son estos pesados que llaman por teléfono a todas horas para ofrecerte de todo.
Ellos te llaman a tu número concreto y a menudo utilizando tu nombre y apellido (“Le llamamos de la Empresa NNN. ¿Es usted D.Juan de Juan?”).
Tú le puedes decir: ¿Sabe usted que está incumpliendo la ley de Protección de Datos,porque Ud. me está llamando a un teléfono y nombre concreto que yo no les he dado a ustedes?Él seguramente dirá en su descargo: Es que en el listín de Teléfonos figura su nombre y teléfono. A lo que tú puedes contestar. No es así, en la lista solamente figura el apellido y la inicial del nombre, que usted ha usado completo. ¿Cómo lo conoce?
(Desgraciadamente hay quien vende esas direcciones).
Si estás tan cansado de las llamadas de los tele-mercenarios y no deseas intercambiar palabras con ellos, basta con que al ver que se trata de tele-mercenarios les digas: “Sí, un momento por favor...” e inmediatamente dejas el teléfono descolgado.
Cada llamada de ese “tele mercadeo” va ser tan larga que los vendedores van a tener que buscar otro método de ventas.
Un rato después, cuando oigas en tu altavoz el “bip-bip-bip”, sabrás que es el momento de colgar tu teléfono porque has cumplido tu misión: eliminar las llamadas indeseadas.
¿Alguna vez ha recibido una de esas odiosas “llamadas mudas”? En estos casos una máquina quien hace la llamada y graba la hora a la que la persona contesta el teléfono. Esta técnica se usa para determinar la hora del día en que hay alguien en casa, para que un vendedor “humano” llame después y que alguien le conteste.
¿Y qué puedes hacer si has contestado antes de saber que se trataba de una “llamada muda”? Sencillamente: oprime el botón # de tu teléfono 6 ó 7 veces lo más rápido posible.
Esto confundirá a la máquina que marcó tu número y lo borrará de su sistema. Tú ya no aparecerás en sus listas de comprobación.
Espero que estos consejos os sean útiles
Ramón
Etiquetas: comanlalotelmerc
# entrada de Redaccio : 8:06
miércoles, 9 de febrero de 2011
La Tira
L'Ajuntament ha de pagar 635.000 € per un acomiadament improcedent
Fa pocs dies va sortir a la premsa local, una informació segons la qual, l’Ajuntament de Lleida, va acomiadar un funcionari al 1998, i que el Tribunal Suprem ha dictat sentencia en el sentit de declarar nul l’expedient d’acomiadament. També diu que la Paeria ha de pagar 500.000 € d’indemnització. Fins aquí el resum de la versió publicada.
Nosaltres però, teníem entesa una versió una mica diferent: el funcionari Joan Valls tenia una acadèmia de formació i llei en mà, això esta permès, la prova és que hi ha magistrats (i per tant funcionaris) de Lleida, que donen classes a la universitat, es més, també l’Alcalde en dona, o en donava. Per tant, no creiem que aquest sigui el motiu del primer expedient disciplinari, sinó un tema personal.
És cert que arran d’aquest primer expedient, Valls va denunciar que l’Interventor (i per tant funcionari), era a la vegada accionista de la Funerària que monopolitzava el servei a Lleida (la qual cosa, sí sembla estar impedida per la Llei de Incompatibilitats 53/1984). Aquesta denuncia li va comportar un nou expedient, es a dir, l’Ajuntament en comptes d’investigar seriosament, el que estava passant, es va dedicar a perseguir al missatger.
Davant d’això, Valls va demanar públicament un reflexió sobre el comportament del llavors alcalde Siurana, preguntant-se Valls, com era possible que se li fessin dos expedients disciplinaris, simplement perquè ell com funcionari, s’havia negat a signar cert expedient en considerar-lo irregular, i que per tant, demanava una moció de censura contra Siurana. Poc desprès l’Ajuntament li va obrir un tercer expedient i el va acomiadar. Fins aquí, el que teníem entès.
Les xifres que nosaltres teníem, tampoc acaben de quadrar amb les publicades, el que ens havia arribat, és que l’Ajuntament ha de pagar 575.000 € (el sou i SS), des que el van acomiadar fins que es va jubilar en ser anul·lat el acomiadament improcedent, però és que a més, l’Ajuntament ha de pagar també 60.000 € de despeses.
En tot cas, que des de l’Ajuntament es facin tres resolucions contraries a llei, i per tant sense cap motiu legal, per acomiadar a un funcionari, no sembla justificable, sinó és tracta d’un tema personal, més tenint en compte, que ara l’Ajuntament i per tant, entre tots, hem de pagar 635.000 €, per res.
Podem dir, que si la sentencia del Tribunal Suprem anul·la l’acomiadament, i per tant els expedients disciplinaris, el que pertoca ara, és demandar al ex alcalde Siurana i als qui van expedientar injustament al funcionari, perquè paguin ells aquesta despesa.
Voleu dir, que no estem parlant d’un cas clar de prevaricació?
Código Penal, Art. 404, 405 y 406
Etiquetas: lajunhdpagpuacoimp
# entrada de Redaccio : 8:10
martes, 8 de febrero de 2011
Col·laboradors
¡Qué gran idea!
La de colocar a las personas de edad en las cárceles y los delincuentes en las residencias de ancianos.
No es que considere delincuentes a nuestros ancianos, nada de eso, simplemente creo que de esta manera, nuestros ancianos tendrían muchas ventajas, por ejemplo:
Tendrían acceso a una ducha todos los días, al ocio, paseos, medicamentos, exámenes dentales y médicos regulares. Recibirían sillas de ruedas etc. Y todo ello gratuito.
Recibirían dinero en vez de pagar por su alojamiento.
Tendrían tres comidas al día, abundantes, variadas y bien cocinadas, como si comieran en un restaurante.
Tendrían derecho a la vigilancia continua por vídeo, por lo que recibirían la asistencia inmediata después de una caída o cualquier otra emergencia.
Sus camas se lavarían dos veces a la semana; lavado y planchado de su ropa con regularidad.
Un guardia les visitaría cada 20 minutos y les llevaría sus comidas y sus bocadillos directamente a su habitación si lo solicitan.
Tendrían un lugar especial para recibir a su familia.
Tendrían acceso a biblioteca, sala de ejercicios, juegos de mesa, psicólogo, terapia física y espiritual, así como la piscina e incluso enseñanza gratuita, talleres ocupacionales, todo ello para no aburrirse.
Pijamas, zapatos, zapatillas y asistencia jurídica gratuita con solo pedirlo.
Habitación, privada y segura para todos, con un patio de ejercicios, rodeado por un hermoso jardín.
Tendrían derecho a un ordenador, televisión, radio y llamadas ilimitadas.
Tendrían a su disposición una "junta directiva" para escuchar periódicamente las quejas y los guardias han de seguir un estricto código de conducta que debe respetarse!
Pero veamos el otro lado de la moneda:
Los delincuentes se tendrían que levantar a las 7:00 h porque los celadores empiezan a hacer las camas a esta hora.
Tendrían platos fríos y algunos calientes, consistentes en un puré insípido y algo de pescado hervido. Se quedarían solos y sin vigilancia la mayor parte del día. Las luces se apagarían a las 20:00 h.
Tendrían que pasar horas y horas mirando la pared sin ninguna otra distracción, soportando el penetrante olor del desinfectante industrial que usan en estos centros.
Serían tratados como niños inconscientes, por lo que no podrían salir al patio solos.
Tendrían derecho a un baño a la semana (y algunos con menor frecuencia todavía).
Vivirían abandonados, en una pequeña habitación y por la que tendrían que pagar al menos 2.000 euros por mes.
Nadie atendería sus problemas ni inquietudes, porque sencillamente se considera que no las tienen!
De esta forma habría justicia para todos!
Esto no es ninguna tesis, pero hay muchas formas de crítica.
Etiquetas: qugranidea
# entrada de Redaccio : 8:14
lunes, 7 de febrero de 2011
Queixes Veïnals
Zero euros per una Font i 13 milions d’euros per un Pont
Una altra vegada ens arriben queixes, perquè el nostre Alcalde es molt tossut. Des de fa anys se li ve reclamant que es posi aigua, a dues petites fonts Camps Elisis que sempre n’havien tingut; són la Font de la Sirena i la Font del Lleó. Resulta que arran de la remodelació dels Camps Elisis (acabada a primers del 2007), es van deixar sense aigua. En la Font de la Sirena i per dissimular la pífia no se’ls va ocorre res millor que omplir el recipient de pedra blanca.
Veïns de la zona han demanat en reiterades ocasions a l’Ajuntament de Lleida (i no a un altre), que torni a brollar l’aigua de aquestes dues fonts fins i tot ho van demanat a l’Alcalde en persona. Ens consta, que alguns veïns i en veure que no obtenien resultat les demandes veïnals, van portat la queixa també a altres grups polítics de l’Ajuntament, que han fet també la mateixa petició i també sense resultats.
Però anem a pams, posar aigua en una petita font, avui dia no comporta ni cap problema ni grans despeses, i siguem clars, l’excusa donada per l’Alcalde, dient que no es posa aigua perquè són de raig continu, només és una excusa de mal pagador.
Perquè funcionin aquestes petites fonts (i d’altres), només cal portar un tub d’aigua (que ja està ficat) fins la font amb una aixeta de pas, i un cable protegit amb corrent elèctrica; dintre la font es col·loca protegida amb obra, una bomba d’aigua submergida per aquari (tenen un cost d’uns 30 €) i la font funciona, en quant l’aigua està molt bruta es treu i s’omple un altre cop a traves de l’aixeta (o amb un dispositiu amb boia).
Hem de tenir en compte, que pel manteniment dels jardins als Camps Elisis, tenim vigent un contracte amb una empresa, pel que paguem 1.029.000 € per 2 anys, doncs aquesta empresa també pot fer el manteniment de la font.
Definitivament, pels Veïns de Lleida, l’alcalde Ros, resulta estar tant sord com l’anterior alcalde Siurana, i pel que veiem, no escolta als Veïns, però sí sembla escoltar i amb molta atenció, a algunes Empreses (com la que porta el manteniment dels Caps Elisis).
Valdria més, que en comptes de fer-se el sord, expliqués algunes coses als Veïns de Lleida (ja que ho paguem entre tots), com per exemple: és cert, que el Pont de Príncep de Viana, pressupostat amb 7,3 milions d’euros, ha acabat costant 13 milions d’euros (uns 2.163 milions de les antigues pessetes)? Un desviament de 5,7 milions d’euros respecte al pressupost inicial (un 79%)? És així, senyor Alcalde?
Una altra vegada ens arriben queixes, perquè el nostre Alcalde es molt tossut. Des de fa anys se li ve reclamant que es posi aigua, a dues petites fonts Camps Elisis que sempre n’havien tingut; són la Font de la Sirena i la Font del Lleó. Resulta que arran de la remodelació dels Camps Elisis (acabada a primers del 2007), es van deixar sense aigua. En la Font de la Sirena i per dissimular la pífia no se’ls va ocorre res millor que omplir el recipient de pedra blanca.
Veïns de la zona han demanat en reiterades ocasions a l’Ajuntament de Lleida (i no a un altre), que torni a brollar l’aigua de aquestes dues fonts fins i tot ho van demanat a l’Alcalde en persona. Ens consta, que alguns veïns i en veure que no obtenien resultat les demandes veïnals, van portat la queixa també a altres grups polítics de l’Ajuntament, que han fet també la mateixa petició i també sense resultats.
Però anem a pams, posar aigua en una petita font, avui dia no comporta ni cap problema ni grans despeses, i siguem clars, l’excusa donada per l’Alcalde, dient que no es posa aigua perquè són de raig continu, només és una excusa de mal pagador.
Perquè funcionin aquestes petites fonts (i d’altres), només cal portar un tub d’aigua (que ja està ficat) fins la font amb una aixeta de pas, i un cable protegit amb corrent elèctrica; dintre la font es col·loca protegida amb obra, una bomba d’aigua submergida per aquari (tenen un cost d’uns 30 €) i la font funciona, en quant l’aigua està molt bruta es treu i s’omple un altre cop a traves de l’aixeta (o amb un dispositiu amb boia).
Hem de tenir en compte, que pel manteniment dels jardins als Camps Elisis, tenim vigent un contracte amb una empresa, pel que paguem 1.029.000 € per 2 anys, doncs aquesta empresa també pot fer el manteniment de la font.
Definitivament, pels Veïns de Lleida, l’alcalde Ros, resulta estar tant sord com l’anterior alcalde Siurana, i pel que veiem, no escolta als Veïns, però sí sembla escoltar i amb molta atenció, a algunes Empreses (com la que porta el manteniment dels Caps Elisis).
Valdria més, que en comptes de fer-se el sord, expliqués algunes coses als Veïns de Lleida (ja que ho paguem entre tots), com per exemple: és cert, que el Pont de Príncep de Viana, pressupostat amb 7,3 milions d’euros, ha acabat costant 13 milions d’euros (uns 2.163 milions de les antigues pessetes)? Un desviament de 5,7 milions d’euros respecte al pressupost inicial (un 79%)? És així, senyor Alcalde?
Etiquetas: zereurfoi13milpupon
# entrada de Redaccio : 8:14
domingo, 6 de febrero de 2011
La Bona Cuina
La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina.
FRICANDÓ DE VEDELLA
Ingredients:
750 gr. de vedella
1 ceba mitjana
1 tomàquet petit i madur
bolets variats
1 porro petit
farina
brou de verdures o aigua
oli
sal
Preparació:
Passeu la carn per farina i fregiu-la en una paella, a foc baix. Desprès col·loqueu-la dins d’una cassola de fang.
Dins del mateix oli es fregeix la ceba, el porro i el tomàquet. Afegim dos cullerades de brou o aigua, el deixem bullir durant cinc minuts. A continuació colarem aquesta salsa damunt de la carn que tenim a la cassola. Afegirem els bolets i ho courem a foc lent durant uns 30 minuts.
Abans de treure-la del foc, comprovarem que estigui ben cuita.
Que aprofiti.
Etiquetas: laboncui 14
# entrada de Redaccio : 8:30
sábado, 5 de febrero de 2011
El llapis impertinent
Zapatero signa molt content, una retallada de Pensions amb els sindicats UGT i CCOO
Etiquetas: llap 77
# entrada de Redaccio : 0:37
viernes, 4 de febrero de 2011
Des de la meva finestra
Un fracàs escolar totalment consentit
La gran crisi que tot ho tapa, havia deixat de banda un dels gran problemes que té el nostre país. Un problema, que rau en l’arrel de la crisi, però que ningú sembla tenir intenció de solucionar.
Ja fa tres anys que es va publicar un informe segons el qual, Espanya estava a la cua d’Europa per la baixa qualitat del seu sistema educatiu, una mancança que ara ens han tornat a recordar. Però no ens enganyem, és que Catalunya també ocupa aquesta mateixa última posició en el conjunt espanyol.
Ens enganyaríem a nosaltres mateixos, si penséssim que les dades de l’informe van sorprendre a algú fa tres anys, tot al contrari, la situació feia temps és que era ben coneguda per tots i el que fem és deixar-nos portar per la còmoda inèrcia del model instituït.
Sovint veiem encesos debats sobre el nostre futur en general o sobre cap on volem dirigir els nostres passos, quan cap dels tertulians és capaç d’endevinar, no ja que passarà dintre d’uns mesos, sinó que passarà al dia següent. Per concretar, molt filosofar però els resultats del nostre model educatiu, no els va endevinar ningú.
Tot el que els nostres dirigents són capaços de muntar es fa en present; si es fes en clau de futur, s’adonarien que tot el que vulguin muntar, és irrellevant mentre no hi hagi una educació de qualitat pels joves.
Si els nostres joves no han tingut una formació de qualitat, quan els hi arribi el torn, podran decidir, però possiblement no sabran ni el perquè. Els estem embarcant en un viatge que només pot arribar al port del fracàs.
Si una administració per exemple, fa una obra i sorgeixen problemes, retards o incident, es demanen les més grans responsabilitats. En canvi no es demana cap responsabilitat, als que avalen i mantenen, un sistema educatiu que fracassa any rere any.
Ara els nostres joves es troben amb un nivell educatiu baix i davant una crisi de dimensions incalculables, que provoca una taxa d’atur juvenil del 44%, però malgrat tot, no els hem sentit cridar contra la situació.
Resulta trist de dir i escriure, però de tota la Unió Europea, la nostra joventut és la que consumeix més canabis i cocaina, es a dir, més estupefaents per una joventut amb el major fracàs escolar d'Europa. Davant d'aquest fet, els nostres governs es limiten a dissimular. És ja molt urgent posar solució a aquest problema.
Etiquetas: unfracatotaconsen
# entrada de Redaccio : 7:57
jueves, 3 de febrero de 2011
Queixes veïnals
Queixes sobre la plaça de les ensopegades
Veïns de la plaça Ernest Lluch (al costat del riu) es queixen de la deixadesa, en la que el nostre Ajuntament manté la seva zona. Asseguren que des de fa anys, en el paviment de la zona hi ha elements perillosos per ensopegar i caure al terra. Es veu que fa anys que alguns elements del paviment mal collats, es van desprendre i van desaparèixer sense que mai més hagin estat reposats. D’igual manera, l’arbre que estava al mig de la zona, va ser tallat en haver-se assecat, però no ha estat reposat, es més, el tronc tallat que sobresurt, resulta ser un element perillós pels vianants de la zona, que ja han patit diversos ensurts amb aquests desperfectes al paviment.
Diuen haver “anat a denunciar els desperfectes”, però mai han estat reparats, en comptes d’això, van veure “com es gastaven 4,8 milions d’euros en una passarel·la nova”, inaugurada l’any passat i que queda al costat, però “pel que es veu, són incapaços de reparar els desperfectes de la seva zona”.
Tot i estant d’acord amb els plantejaments dels veïns de la zona, volem matisar una cosa: que en aquesta nova passarel·la (com en les anteriors), els 4,8 milions d’euros de cost els hem pagat (o els pagarem) entre tots. Que quedi ben clar, que tot el que fa l’Administració ho paguem entre tots, encara que pretenguin fer-nos creure una altra cosa.
Els veïns de la zona, plaça Ernest Lluch, reivindiquen que siguin reparats aquests desperfectes en el paviment. Però també els hi hem comentat l’emblemàtica tossudesa del nostre Alcalde. El problema està, en que a ell, “Li agrada Lleida” tal i com és, per tant resulta una mica difícil que vegi cap necessitat de millorar-la.
Que hi farem?
Etiquetas: quixaplaçensopeg
# entrada de Redaccio : 8:32
miércoles, 2 de febrero de 2011
Col·laboradors
Acuario Kuroshio sea, una ventana en mitad del mar
Una grabación ante la ventana del segundo acuario más grande del mundo, instalado en Okinawa (Japón), con 7.500 m3 de agua de mar. El panel de cristal mide 22 metros y deja una espectacular visión al visitante.
=================
La encantadora de tiburones
No parece ser fácil ni aconsejable, quedarse en medio de una zona de tiburones, darles de comer en la boca y acariciarlos tranquilamente.
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
333 Nina Salerosa
=====================
La pena de un gato
Siempre hemos tenido la percepción de que los animales no tienen sentimientos, pero quizás cambiemos de idea después de ver como este gato permanece al lado de su compañero muerto.
Una grabación ante la ventana del segundo acuario más grande del mundo, instalado en Okinawa (Japón), con 7.500 m3 de agua de mar. El panel de cristal mide 22 metros y deja una espectacular visión al visitante.
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
La maravilllosa belleza del KUROSHIO SEA en Okinawa
La encantadora de tiburones
No parece ser fácil ni aconsejable, quedarse en medio de una zona de tiburones, darles de comer en la boca y acariciarlos tranquilamente.
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
333 Nina Salerosa
=====================
La pena de un gato
Siempre hemos tenido la percepción de que los animales no tienen sentimientos, pero quizás cambiemos de idea después de ver como este gato permanece al lado de su compañero muerto.
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar i enganxar al buscador del YouTube:)
Mačka sa snaži oživiť druhú mačku po
autonehode
Etiquetas: kurosihioseaunavent
# entrada de Redaccio : 8:34
Suscribirse a Entradas [Atom]