lunes, 31 de enero de 2011

Des de la meva finestra



Quan la Sanitat es paga amb quota duplicada
Segons una estadística publicada recentment, un de cada cinc espanyols manté subscrita una assegurança privada de salut i en una comparativa annexa de costos per usuari, es diu, que cadascun d’aquests assegurats en mútua privada, també estan assegurats en el Servei Públic de Salut, ja sigui SNS o en els sistemes autonòmics.
El que remarca aquesta estadística/informe, és que els assegurats a ambdós sistemes, solen utilitzar preferentment el sistema de salut privat, la qual cosa permet estalviar al sistema públic, una mitjana d’uns 1.400 euros l’any per usuari.

El secretari del SNS, Juan Abarca, reconegué el fet recollit en l’informe esmentat dient: “qui opta voluntàriament, per tenir una pòlissa d’assegurança privada, descarrega de molta despesa el sistema sanitari públic”. Però que tot seguit afegis, que la sanitat privada “ofereix un complement de qualitat pel sistema públic”, és pot entendre en certa manera, com que el sistema sanitari privat es millor que el públic. Per cert, se li va oblidar explicar a que es deu el dèficit de 15.000 milions d’euros, que té a dia d’avui el SNS, una circumstancia que està generant considerables endarreriments en els pagaments als proveïdors.

Pocs dies desprès, el nou conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, va aconsellar de passada i com qui no vol, que potser seria bo que els ciutadans es fessin socis d’alguna mútua privada? Si un conseller de la Generalitat, que prové de la sanitat privada i que en teoria ha de defensar la sanitat pública, ens aconsella això, malament comencen. Potser li tindrem de recordar, que els usuaris que paguen a la sanitat privada i estan pagant també a la publica.
En tot cas, senyor conseller, tenir de pagar dues vegades pel mateix servei, és una situació que reclama una solució.

Etiquetas:


domingo, 30 de enero de 2011

La Tira



L'Ajuntament rebutja reparar la Piscina Coberta dels Camps Elisis

Aquesta setmana, l’Alcalde de Lleida ha rebutjat reparar la Piscina Coberta dels Camps Elisis, situada al barri de Cappont. Era una piscina que funcionava des de feia molts anys i per tant una piscina històrica, on els veïns del barri anaven a nedar, molts d’ells per prescripció mèdica. A més l’alumnat dels col·legis del barri, anava a la piscina per aprendre a nedar. Ara tots ells, han hagut de buscar-se una altra piscina i tenen de desplaçar-se fins allí; una pèrdua de temps per a ells, però també un augment del trànsit a la ciutat.

Al març de 2007, l’Associació de Veïns de Cappont va organitzar una exposició de fotografies amb el lema “Desperfectes del Barri”, una de les fotos era l’edifici de la piscina, davall en el cartell, es preguntava quan serien reparades les goteres del sostre, quan es canviaria la instal·lació elèctrica (saltaven el fusibles quan connectaven dos assecadors de cabell) i la instal·lació d’aigua potable, i quan es faria l’adaptació de accessibilitat?

Al dia següent i sense avisar, l’Ajuntament va tancar la piscina, enganxant un cartell a la porta on es deia que quedava tancada per obres. Unes obres que mai es van fer. Ara l’explicació que dóna l’Alcalde, es que abans del tancament s’havia rescindit el contracte verbalment amb el Club Natació que gestionava la piscina.

Persones del Club Natació, ens van comentar el dia del tancament, entre indignades i sorpreses, que en cap moment se’ls hi havia comunicat res de res.

Reparar les goteres del sostre, canviar la instal·lació elèctrica, canviar la instal·lació d’aigua potable i millorar l’accessibilitat, era tot el que es tenia de fer en aquesta piscina. Davant d’això, el nostre Alcalde va dir que faria una piscina nova a un altre barri, perquè resultava més barat, fer-ne una de nova, que les reparacions esmentades. Una explicació que encara no hem trobat ningú que se la cregui.

Poc desprès, “algú” va fer córrer que s’havia tancant perquè l’edifici tenia “aluminosi”. Però al cap d’uns mesos, l’Alcalde va cedir l’edifici al Centre Excursionista, una entitat, que sempre hem sentit a dir, està molt vinculada al partit socialista.

En resum, una instal·lació municipal que només calia reparar i que era de molta utilitat als veïns i nens del barri, s’ha portat al barri de Pardinyes. Hi ha qui malpensa, que potser l’Alcalde considera que allí té més vots i els vol tenir contents. La nova piscina amb un pressupost inicial de 8,2 milions d’euros (1.364 milions de pessetes), va ser adjudicada per l’Ajuntament, en la seva construcció i explotació durant 30 anys, com part del adjunt Gimnàs Trèvol, a Construcciones Feu, del Prat de Llobregat.

Ens preguntem, si aquesta forma de comportar-se per part de l’Alcalde, deu de fomentar la COHESIÓ de la que ell parla en tots els seus discursos, o si aquest trasllat de la piscina, no és més que una maniobra electoral i una forma d’amiguisme?

Ens contestarà l’Alcalde, a les preguntes que li vàrem formular en les nostres anteriors publicacions, o és que mantindrà la callada per resposta, com sol a ser habitual en ell. I si es així, tenim de pensar que li és incòmode contestar, i per tant, tot el que preguntem i malpensem és cert. Oi que sí, Alcalde?


Articles relacionats:

La ex piscina de Cappont

La Piscina dels Camps Elisis, sembla tenir una aluminosi de posar i treure

Etiquetas:


sábado, 29 de enero de 2011

El llapis impertinent

Les pensions es retallaran més d’un 20% amb l’acord de UGT i CCOO

Etiquetas:


viernes, 28 de enero de 2011

El Confidente



Abierto un agujero en la Seguridad Social

Estamos viviendo una situación de país desmoralizado a causa de la crisis, donde muchas familias tienen ya serias dificultades para subsistir y pocas esperanzas de remontar. En una situación donde muchas empresas con sus puestos de trabajo han desaparecido y donde las deudas de familias como de nuestras instituciones no cesan de crecer.
A todo este entorno se suma ahora otro agujero; el Estado debe 5.207 millones de euros a la Seguridad Social (si bien en octubre, el Estado llegó a deber a la SS, 8.349 millones). Se trata de cotizaciones por cuotas de parados que perciben prestaciones, pero que no han sido ingresadas en la SS, de los cuales, 1.415 millones corresponden al año anterior y los 3.792 millones restantes son de este año.

En consulta con personas que cobran la prestación por desempleo del Servicio Público de Empleo Estatal (SPEE), hemos constatado que efectivamente, cada mes se les descuentan las cuotas de cotización y así consta en su hoja de percepciones.
Estas cuotas están contabilizadas como pendientes de entrega a la SS, por tanto, lo que se hace es trasladar los problemas de tesorería del Estado a la SS. Se trata de una operación de marketing por la cual se trata de reducir el déficit del Estado.
El Gobierno no ha ofrecido ninguna explicación al respecto, pero es que tampoco entendemos, el porque los servicios públicos son financiados con cargo a impuestos, mientras que los gastos de la SS lo son con cargo a las cotizaciones.

Otro dato preocupante y que se suma al anterior, ha sido la publicación según la cual, a finales de diciembre, el Estado debía tres meses de prestaciones por la Ley de Dependencia a las Comunidades Autónomas.

Cuando Grecia fue intervenida, a muchos nos invadió un sentimiento de confusión, al no entender como podría seguir funcionando un país con tantos recortes en sueldos y pensiones, cuando tales medidas no iban acompañadas por una bajada simultánea de precios comerciales. Cuando no estábamos en la zona euro, el sistema a seguir ante una crisis económica consistía en devaluar la moneda, ahora que no podemos devaluar, parece que el sistema que han encontrado, es el de los grandes recortes a los humildes; un método nuevo que sin duda, enriquecerá todavía más a los ricos, empobreciendo aún más a los humildes. Aparte de esto, desconocemos si puede tener alguna otra consecuencia social.

No dejan de decirnos que “España no es Grecia” en clara referencia a que no estamos tan mal. ¿Entonces porque nos aplican tantas reformas perjudiciales, al estilo de las aplicadas en Grecia?
La impresión que muchos tenemos, es de encontrarnos en un país al borde del abismo; lo peor es la sensación de estar dando un paso al frente.

Etiquetas:


jueves, 27 de enero de 2011

Col·laboradors



Cuidado con los timos de tarjeta


CASO 1.

Venían cargos por ¡2.400 €! Llamó al teléfono de aclaraciones del banco y empezó a reclamar que él no había realizado las transacciones.

El personal del banco verificó que no había ningún Error en el sistema y le preguntó algunos datos de su tarjeta, pero entonces, cuando el sacó su tarjeta comprendió todo; esa no era su tarjeta, en su lugar, encontró una tarjeta de crédito ya expirada del mismo banco.

El ladrón irrumpió en su casillero del gimnasio y cambió las tarjetas. El banco emisor de la tarjeta de crédito dijo que al no haber denunciado el robo, no se podía hacer nada, ya que las compras se habían hecho hacia bastante tiempo y él tendría que pagar esa cantidad.

¿Por qué el banco no hizo alguna llamada o verificó, al tener estos consumos tan grandes? Porque se hicieron bastantes compras pero de cantidades pequeñas y eso raramente llama la atención de las compañías o tiendas que reciben las tarjetas, y al sumarse los consumos, dieron esa cantidad. ¡Él tuvo que pagar por algo que no tiene!

Debéis saber que a cada tarjeta se le asigna un límite de disposición. Conviene tener sólo el límite que nos hace falta y si en algún momento puntual, vamos a hacer una compra por importe superior, debemos ir al banco para que suban puntualmente el límite, después lo bajamos otra vez. De esta forma evitamos de que nos puedan robar mucho; sólo nos podrían robar hasta el límite.


CASO 2.

Una compañera se fue de vacaciones a Tailandia. Para pagar allí las comidas se llevó una Visa Oro (tiene un límite de 4.800 €). En Tailandia no tuvieron ningún problema, pero cuando volvieron y al cabo de un mes, le llegó el cargo de la tarjera uno de lo que había consumido en comidas y otro por 4.800 €. Muy alarmada se personó en el banco, quien pidió a Visa el comprobante firmado por la titular y no apareció. Así que procedieron a abonarle los 4.800 €.
Al cabo de dos meses llegó otro cargo por 4.800 € y le devolvieron otra vez el importe.

En algún restaurante, debían de haberle copiado la banda magnética de la tarjeta y con ello le pasaban el cargo por el límite de disposición.

No hay que perder nunca de vista la tarjeta. La tarjeta se pasa siempre delante de mí, no se la lleva el camarero y luego me la devuelve; de eso nada.


CASO 3.

Un hombre en un restaurante paga por su comida con su tarjeta de crédito.

Le entregaron el recibo y él lo firmó, la camarera doblo el recibo y puso la tarjeta de crédito dentro de él.
Normalmente, el lo tomaría simplemente y lo pondría en su cartera o bolsillo, sin embargo, el echó una mirada sin querer y descubrió que era una tarjeta del mismo banco pero de otra persona, ya expirada. Llamó a la camarera y parecía nerviosa.
Ella tomó la tarjeta, se disculpó y fue rápido hacia el cajero bajo la atenta mirada del hombre.
Todo lo que la camarera hizo al llegar con el cajero, fue entregarle la tarjeta expirada y él, sin mediar ninguna, la tomó, la dejó bajo el mostrador y le entregó la tarjeta original del cliente.

¡Ningún intercambio de palabras; nada! Ella la tomó y regresó al hombre solo con una disculpa.

Aseguraos siempre que la tarjeta que ponéis en vuestra cartera es la vuestra. Revisad, siempre que firméis por algo, que la tarjeta que os devuelven es la vuestra.

Muchas personas recogen la tarjeta sin mirarla y la guardan asumiendo que es la suya.
¡Por vuestro propio bien, desarrollad el hábito de verificar vuestra tarjeta de crédito, cada vez que os la devuelven después de una transacción!


CASO 4.

Hace poco entré en una pizzería para recoger una orden que había hecho por teléfono. Pagué usando mi Tarjeta de débito de Visa, que claro, carga directamente a mi cuenta corriente. El joven detrás del mostrador, tomó mi tarjeta, la deslizo por el aparato y la puso bajo el mostrador mientras esperaba la respuesta de aprobación, que es el procedimiento normal.


Mientras tanto, tomó su teléfono celular y comenzó a marcar. Noté que su teléfono era del mismo modelo que el que yo tengo, pero nada parecía fuera de lo normal. Entonces, escuche el "clic" que se escucha en mi teléfono al tomar una foto.

Él me devolvió entonces mi tarjeta, pero mantuvo el teléfono en su mano y continuo apretando los botones.
Entretanto, yo me quede pensando y preguntándome a que le había sacado

una foto.
Discretamente mire bajo el mostrador y no había nada; me di cuenta que lo único que estuvo en ese lugar, fue mi tarjeta de crédito y puse atención a lo que el seguía haciendo.
Él puso su teléfono en el mostrador e inmediatamente después, se escuchó el sonido que indica que el mensaje multimedia ha sido enviado. Fue entonces cuando estuve seguro, de que este muchacho había sacado una foto a mi tarjeta de crédito y se la estaba enviando a alguien.

Inmediatamente cancelé esa tarjeta al salir de la pizzería. Días después, me llamaron del banco para decirme que alguien estaba tratando de hacer transacciones vía Internet con mi cuenta.

¿Que hubiera pasado si yo no tuviera un teléfono igual al suyo? Nunca me habría dado cuenta de lo que hizo.

Siempre que uséis vuestras tarjetas, tomad precauciones y no seáis descuidados; estas son solo algunas de las formas de hacer fraude con tarjetas de crédito.
Yo ya he sido una víctima de intento de fraude de tarjeta de crédito y creedme, no es divertido. La verdad es que ellos no pueden hacer nada si nosotros tenemos cuidado, pero no lo hagamos fácil para ellos.

Ramón

Etiquetas:


miércoles, 26 de enero de 2011

Queixes Veïnals



Vandalisme amb afany de lucre a Cappont

Ens arriben queixes des del barri de Cappont, segons les quals, ha aparegut una nova forma de vandalisme, però aquest cop és amb afany de lucre. El modus operandi dels vàndals és el següent: trencar les portes de les comunitats de propietaris tot i deixant al vidre una enganxina on s’ofereixen serveis per fer les reparacions pertinents; es a dir, el que acaben de trencar.

Ja son varies les comunitats que s’han trobat pel mati amb aquest tipus d’ensurt. Dona la casualitat, de que en personar-se el tècnic de la comunitat, aquest els ha comentat, que últimament està fent moltes reparacions similars, que casualment porten totes la mateixa enganxina, en la que el nom de l’empresa resulta bastant il·legible, però el que si es pot llegir perfectament, és el telèfon de contacte.

D’altra banda ens comenten que també al mateix barri, estan desapareixen els extintors que algunes comunitats de propietaris tenien instal·lats als replans de l’escala.

Pensen que tot aquest vandalisme delictiu, pot ser provocat per la forta crisi econòmica que estem patint.

Demanen a l’Ajuntament que posi més Guardia Urbana vigilant per la nit al barri.

Etiquetas:


Col·laboradors



La obsolescencia programada

En las dos últimas décadas, muchos de nosotros nos hemos hecho algunas preguntas sobre productos de consumo, por ejemplo: ¿Cómo es posible que el frigorífico que sólo tiene dos años se ha averiado dos veces? ¿Cómo puede ser, que habiendo comprado una lavadora alemana carísima, se ha averiado cuando no llevaba ni un mes funcionando? ¿Cómo puede ser que mi ordenador que me costó un dinero y comprado hace un año, funciona tan mal?
Por lo visto, todo se fabrica ya con fecha de caducidad.

La respuesta, en el documental de TVE, “Comprar, tirar, comprar”.

Ejemplo de algunas cosas que se dicen en el video de 52 minutos:

“La obsolescencia programada está en la raíz del considerable crecimiento económico que el mundo occidental ha vivido, a partir de los años 50. Desde entonces el crecimiento ha sido el santo grial de nuestra economía”.


Estamos en una sociedad, donde la lógica no es crecer para satisfacer las necesidades, sino crecer por crecer.
Es decir: Crecer infinitamente.
Con una producción sin limites
Y para justificarlo todo, el consumo debe crecer sin límites.
Todo ello funciona con tres mecanismos: La publicidad, la obsolescencia programada y el crédito”.

“En la última generación, nuestro papel se limita a pedir créditos, para comprar cosas que no necesitamos. Quizás haya que preguntarse ¿Qué sentido tiene todo esto?”

“En 1940 la química norteamericana Du Pont, presentó unas medias para señora, hechas con una fibra sintética llamada nylon. El “problema industrial” surgió porque estas primeras medias no se rompían nunca. Los ingenieros fueron obligados a diseñar otro tipo de fibra más frágil que se rompiera con mucha más facilidad”.

“Cada vez más, dependemos de objetos, para nuestra identidad y autoestima. Esto es consecuencia de la crisis de aquello, que solía darnos identidad, como la relación con la comunidad o la tierra. O aquellas cosas sencillas, que el consumismo ha reemplazado”.

“Si la felicidad dependiera del nivel de consumo, deberíamos ser absolutamente felices, porque consumimos 26 veces más que en tiempos de Marx, pero las encuestas demuestran que la gente no es 20 veces más feliz”.



Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:

http://www.rtve.es/noticias/20110104/productos-consumo-duran-cada-vez-menos/392498.shtml

Etiquetas:


martes, 25 de enero de 2011

Col·laboradors




Amigos(as),

Acabo de leer y firmar esta recogida de firmas online.

Estoy de acuerdo con esta recogida de firmas y creo que tu también puedes estarlo.

M.A. Otero

Recogida de firmas


NO A LOS SUELDOS DESORBITADOS Y PREBENDAS DE LA CLASE POLÍTICA ESPAÑOLA

Para:

CONGRESO DE LOS DIPUTADOS, PRESIDENTE DEL GOBIERNO Y TODOS LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN DE ESPAÑA

Etiquetas:


El Confidente



La sonrisa de un amortizado

Si los años 2008 y 2009, fueron ya una demostración nítida del talante del que tanto presumía Zapatero, ha sido en 2010 cuando las circunstancias añadidas a las dificultades, han hecho estallar la imagen de un presidente risueño, que cosechando todo lo que sembró, almacena también mes a mes, las broncas tanto de sus socios en la UE como de EEUU.
Que una espantosa tasa de paro total de un 20%, se acompañe con un estremecedor 40%, de paro juvenil, acaba trasluciéndose en un interminable descontento que gotea en las encuestas.

Vernos zarandeados en los mercados internacionales de deuda, ha sido leerle la cartilla a Zapatero una y otra vez, en forma de tirón de orejas internacional, con el añadido de que estas llamadas a la atención lo son porque los números cantan, es decir no lo han sido en modo alguno, por cuestiones de opinión o ideología, sino una medida unánime, ante el desastre que podía suponer continuar con lo mismo y hundir el euro. Un descontento europeo que juntamente con el descontento patrio, han ido emparedando a Zapatero, hasta acabar siendo una marioneta en manos de dirigentes europeos.

Los recortes en derechos sociales plasmados en una dura reforma laboral. Los recortes salariales y en las pensiones, ponen negro sobre blanco, que el discurso electoral de nuestro presidente, se ha trasmutado en precisamente, todo lo contrario de cuanto prometió. Resalta que incluso, habiendo prometido no gobernar a golpe de decretazo, es la forma de gobierno que más está empleando.
En este estado de cosas, muchos votantes que siempre le habían defendido, al verse defraudados han perdido la fe en él; algunos se atreven a proclamar abiertamente y sin complejos, su intención de voto a la oposición. Negar la crisis primero en 2008 y que nos explique en 2011, que durará cinco años más, tiene su coste en términos de credibilidad.

La estrategia se repite y Zapatero está jugando a la supervivencia in extremis, tal y como ya hizo el felipismo en mitad de los 90, cuando veía tambalearse su permanencia en el poder. La ley Sinde derrotada en el Congreso, ha sido la plasmación del descontrol, descoordinación y huida hacia adelante, de un ejecutivo, que ya venía muy tocado del conflicto artificial con los controladores aéreos; ¿Cómo puede salir ahora el ministro, a explicar que se puede encarrilar fácilmente el convenio colectivo con AENA, cuando hace un mes, según él, era imposible? No pretenderá hacernos creer que el convenio lo han traído los reyes magos de oriente?

Para observadores un poco más avezados, también cuenta la invisibilidad de Zapatero en términos europeos, donde no se cuentan con él para nada, salvo para que aplique las soluciones que le han dado. Otra cosa es, que las soluciones que le obligan a aplicar, lo amortizan a él electoralmente a beneficio de inventario.
En ciertos foros periodísticos, se piensa que estamos inmersos en una intervención de facto (ahí están las medidas), que no de formas y dan a Zapatero como amortizado, por considerarle un candidato impresentable para un partido, que ve como el descontento de los españoles está presente en todos los escenarios. Y todo esto tiene su lógica, pero con este personaje tan camaleónico, tampoco es descartable que se presente como candidato, prometiendo una vez más a sus electores, todo lo que ahora con sus hechos está desmintiendo.

Lo peor de todo, no es que él pague por sus desaciertos, sino el efecto arrastre que sus errores suponen para todos nosotros, para nuestra ya precaria economía familiar; no en vano, el récord de parados, es español.

Etiquetas:


lunes, 24 de enero de 2011

La Tira



El burka també pot servir per tapar vergonyes?

El TSJC acaba de suspendre cautelarment fins que hi hagi sentencia, la decisió de l’Ajuntament de Lleida, que prohibia entrar en espais municipals amb la cara tapada pel burka o el niqab musulmans. El Tribunal ha accedit a una petició dels musulmans, els quals sol·licitaven l’anul·lació, per considerar que era una “discriminació en vers la religió”.

Els musulmans al·leguen com a costum cultural, el que les seves dones portin la cara tapada. Però resulta que en el nostre país, la costum cultural es ben diferent; és portar la cara descoberta. Que alguns la portin tapada en dia de carnaval, resulta ser una qüestió festiva i lliure; un altra cosa és, si com es diu, les dones musulmanes estan obligades a tapar-se la cara en senyal de submissió al marit. Encara que últimament es diu també, que les musulmanes residents a Europa, reben 200 euros mensuals de Aràbia Saudi, si accepten portar el vel musulmà. De fet en coneixem, que van arribar aquí sense cap vel i ara van sempre envelades, però només pel carrer?

Resulta incomprensible de totes, totes, que un Govern que ha acollit des de fa anys, amb els braços oberts a tants immigrants com han volgut entrar al nostre país, donant-los papers de residència sense cap control, i prometent-nos a nosaltres que “s’integrarien”, ara es quedi impassible, veient com aquest col·lectiu immigrant, no tant sols no s’integra al nostre país i a les nostres costums, sinó que ells diuen pretendre, imposar-nos a nosaltres les seves. Que hi ha, darrera d’aquesta gran incoherència? És que potser, el nostre Govern, fent totalment costat al sector empresarial, ha deixat entrar immigrants a dojo, per tal de que l’empresariat tingui una mà d’obra baratíssima? Si fos aquesta la jugada, ni hauria com per fer dimitir al Govern, ja que resulta ser una política molt perjudicial per nosaltres, l’augmentar molt l’oferta de treball per aconseguir precaritzar encara més el nostre treball, i a més atur, menys sous. Si tal cosa es pogués comprovar, seria la constatació de que aquest Govern, en arribar les eleccions, ens demana el vot als ciutadans, per governar desprès en favor dels empresaris. Aleshores podríem fins i tot arribar a pensar, que alguna cosa en podrien treure? És potser això, el que pretén tapar el burka i el niqab, tot i fent d’esquer perquè no ens fixem en aquesta trama?

En tot cas, resulta penós, que una decisió com la de prohibir el burka, que va sumar el consens del veïnatge de Lleida al municipal, que a més va ser aplaudida en moltes altres ciutats, ara sigui rebutjada.
Si com diuen els musulmans, va estar una “discriminació en vers la religió”, els hi podem preguntar, que passaria si nosaltres ens anéssim a Marroc, per exemple, i volguéssim muntar allí una església evangèlica, catòlica, protestant, del 7té dia, budista o sintoista? La resposta és que no ens deixarien mai, és a dir, ells ens neguen allí la llibertat que aquí ens demanen. Aleshores, quin dret ens demanen, que ells no ens donen?

Els magistrats del TSJC, que permeten portar burka i niqab en instal·lacions publiques, sembla que encara no s’han assabentat que en dependències judicials no es permès entrar-hi, portant posat un casc de moto, “per motius de seguretat i identificació”. Potser que aquests magistrats es posin el burka també ells, per acabar d’arrodonir la cosa.

Etiquetas:


domingo, 23 de enero de 2011

La Bona Cuina



La Bona Cuina
La Bona Cuina, és un espai de receptes que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta, provades i experimentades en el seu Curs de Cuina.

GUATLLES ESCABETXADES

Ingredients:
4 guatlles
2 gots de vi blanc
1 got de vinagre de vi blanc
½ got d’aigua
oli d’oliva
sal
4 cebes petites
4 dents d’all
2 pastanagues
2 fulles de llorer
branca de farigola
10 grans de pebre negre

Preparació:
Es dauren una mica en oli les guatlles i es reserven. En aquest mateix oli es sofregeixen una mica, els dents d’alls sencers, les cebes tallades a quarts i les pastanagues en trossos grans. Desprès s’afegeix el vi blanc, el vinagre, l’aigua, el llorer, la farigola, els grans de pebre, una mica de sal. Es deixa coure tot junt uns de 5 a 10 minuts perquè tot lligui una mica. Afegim les guatlles i les deixem coure uns 45 minuts a foc lent, fins que estiguin ben cuites.
Deixem refredar. Han de macerar al menys durant 24 hores, si es possible en cassola de fang i tapada. Es poden servir fredes. Com que estan escabetxades, es poden conservar uns quants dies a la nevera.

Consell:
Quant tinguem d’afegir vi blanc als guisats i per realçar el sabor, hi podem posar una branqueta romaní, una d’orenga i un altra de farigola, durant nou dies.

Que aprofiti.

Etiquetas:


sábado, 22 de enero de 2011

El llapis impertinent

Angela Merkel elogia les retallades socials de Zapatero

Etiquetas:


viernes, 21 de enero de 2011

Col·laboradors



Prop d'un centenar de persones protesten davant la Paeria en contra de la retallada a les pensions

Ahir va tenir lloc una concentració a les portes del Palau de la Paeria per protestar per la reforma de la Seguretat Social que el govern espanyol vol aprovar la propera setmana i que té previst traslladar al Congrés dels Diputats.

En el manifest llegit durant l’acte, els nou col·lectius convocants han denunciat que, “si es concreten les propostes del govern, les pensions perdran entre un 20% i un 30% de poder adquisitiu i una part de la població no hi podrà accedir” i que “permetre aquesta retallada de les pensions públiques representa retrocedir en una de les conquestes cíviques més importants dels darrers segles”.

Al mateix temps, s’ha fet una crida a participar de la jornada de Vaga General convocada a Lleida per la CGT el dijous 27 de gener, un dia abans que el govern espanyol tingui previst aprovar la retallada.

La concentració ha estat convocada per l’Assemblea de col·lectius de Ponent pel repartiment del treball i la riquesa, que aplega nou col·lectius (l’Assemblea Ciutadana "Que la Crisi la Paguin els Rics", l’Assemblea de Joves de Lleida, el Banc del Temps de la Bordeta, la Confederació General del Treball de Lleida, el CSA La Maranya, la Candidatura d’Unitat Popular de Lleida, el Partit Comunista del Poble de Catalunya, Revolta Global i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans).

Protestes com la d’avui s’estan repetint a tot el país en el marc d’una campanya contra la retallada de les pensions impulsada des de l’esquerra anticapitalista i que culminarà amb una manifestació a Barcelona aquest dissabte.

Etiquetas:


jueves, 20 de enero de 2011

Col·laboradors



Atenció als vehicles amb els LLUMS APAGATS

SI US PLAU TINGUEU MOLT DE COMPTE!!

Agents de la Policia i de la Guàrdia Civil que estan treballant en el programa 'DARE', ens han enviat el següent comunicat:

Si vostè condueix de nit i veu un vehicle que no porti els llums encesos NO LI FACI CANVI DE LLUMS PER A AVISAR QUE ELS SEUS estan apagats!Això és un "JOC DE INICIACIÓ" d'una Colla que es fa dir 'SANGRE' (banda llatina-romanesa).

El joc consisteix en el següent: El nou aspirant a ser membre d'aquesta Colla, ha de conduir el seu vehicle amb les llums apagades i el primer vehicle que li faci canvi de llums per avisar que tenen les llums apagades es converteix en "el seu objectiu".

El proper pas és donar la volta i perseguir al vehicle, que li va fer el canvi de llums per avisar que les seves estaven apagades, i AGREDIR, TREURE DE LA CARRETERA FINS I TOT MATAR A TOTS ELS OCUPANTS SI HI HA RESISTÈNCIA, per poder ser acceptats en la Colla.


La policia està en alerta perquè, suposadament, els caps de setmana són els preferits per fer "Iniciacions”, així és que s'espera que els individus que volen pertànyer a aquesta Colla, aniran circulant amb les llums dels seus vehicles apagades, buscant qui els avisi d'aquesta situació mitjançant un canvi de llums.

Si us plau comunica això als teus familiars i amics perquè procedeixin amb molta precaució.

NO LI FEU CANVI DE LLUMS A CAP VEHICLE QUE ESTIGUI CIRCULANT AMB ELS LLUMS APAGATS, SI DE CAS, TRUCA RÀPIDAMENT A TRÀNSIT AL 062 o A EMERGÈNCIES AL 112 PER QUE PUGUIN SER DETINGUTS I NO POSIN EN PERILL A ALTRES PERSONES.

Etiquetas:


Redacció



Benvinguts a la pagina de la

Organització de Veïns Independents (OVI)

El Blog Noticies de Lleida recull noticies que poden afectar als Veïns de Lleida i que no solen sortir senceres en altres mitjans d’informació subvencionats per l’Administració.

L’esperit de la nostra publicació, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder. Temin com a principis, el respecte al ciutadà, la transparència de la Administració i estem en contra del govern del poble però sense el poble.

S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades) dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com

Podeu consultar els mesos anteriors en el menú de la dreta i moure-us per dintre de cada mes movent el “cursor”. Normalment les imatges es poden ampliar clicant a sobre.

Gràcies per la vostra visita.

Etiquetas:


miércoles, 19 de enero de 2011

Col·laboradors


Coses d'Ajuntaments
No creieu que el veureu ara, és una representació teatral, és totalment real, però aquests diàlegs no es donen només en aquest Ajuntament de Canàries, sinó que tard o d’hora acaben veient-se en molts Ajuntaments; en uns, aquestes escenes resulten ser més surrealistes que en altres, però com diria aquell: ¡“Manda huevos”! Com pot ser, que ens governin personatges tant inútils!



Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:
Toda la verdad sobre el caso ONG

Etiquetas:


martes, 18 de enero de 2011

Col·laboradors



Un jubilado un poco “cabroncete”


La gente que todavía trabaja me pregunta a menudo qué hago cada día, ahora que estoy jubilado...

Pues bien, puedo explicar a modo de ejemplo, que el otro día fui al centro y entré en una tienda a recoger una cosa, sin tardar en la gestión ni cinco minutos.

Cuando salí, vi a un policía municipal que estaba rellenando una denuncia por estacionamiento prohibido.

Rápidamente me acerqué a él y le dije: ¡Venga hombre, que no he tardado ni cinco minutos...! Haría usted bien, si hiciera un pequeño gesto para con los jubilados...!

Me ignoró olímpicamente y continuó cumplimentando la denuncia.

La verdad es que me pasé un poco y le dije que no tenía vergüenza. Me miró fríamente y empezó a rellenar otra denuncia, alegando además que el coche llevaba los neumáticos en mal estado.

Entonces fue cuando ya le levanté la voz, para decirle que me había percatado de que estaba tratando con el rey de los tontos del culo..., ¿Qué no me explicaba, cómo le habían dejado entrar en la Academia de Policía....?

Él sin guardar el boli, acabó con la segunda denuncia, la colocó debajo del limpiaparabrisas y empezó con una tercera, no sin antes mirarme de una forma muy seria.

No me achiqué y estuve durante más de 20 minutos llamándole de todo. Él, a cada insulto respondía con una nueva denuncia.

¡Menos mal que había ido al centro en autobús!

Desde mi jubilación, ensayo cada día cómo divertirme un poco. A mi edad, es importante mantener la ilusión y la cabeza ocupada.

Ahora entiendo, por qué Zapatero quiere aumentar la edad de jubilación; hay que mantener a la gente mayor con la mente ocupada.

Etiquetas:


lunes, 17 de enero de 2011

La Tira



Àngel Ros demana que l'acompanyin a la "Lleida del Futur"

El nostre Alcalde va reunir el divendres, a unes sis-centes persones (un 0,4% dels veïns de la ciutat) al seu edifici emblemàtic, La Llotja, per “animar la ciutadania que presenti com voldria la Lleida del Futur”.

En primer lloc hem de dir, si mirem el targetó que va enviar per tot Lleida, en la part inferior hi figura el logo del partit, per tant, no és com ell vol fer veure, un acte neutre, sinó un acte clarament partidista.

Con a segona consideració, ell ja va deixar clar en el seu discurs inicial, quins foren els eixos que es tenien d’aprovar (a aquesta estratègia ell ni diu participació), i que són: “la convivència, la ocupació i el coneixement”.
Sobre l’apartat convivència, només cal mirar endarrera i veure les moltes revoltes veïnals que hi ha hagut en la ciutat des de que ell és Alcalde; Eix Comercial, Secà, Balafia, Bordeta, Cappont, Universitats, Centre Històric, les protestes per les antenes de telèfons, Camps Elisis, per l’intent de posar la Mesquita a unes quantes barriades, la ciutat esportiva de Balafia, la cessió del Camps d’Esports, el cost de la Llotja, el Roser, permuta de parcel·les a la UDL, comportament de la Guardia Urbana (Bordeta), l’augment de 600 treballadors municipals, obres carismes i innecessàries mentre descuidava reparacions més elementals en els carrers, la seva sordesa municipal, les pujades anuals de l’IBI, l’aigua i el rebut d’escombraries, etc. És aquest model de convivència, que ha tingut com Alcalde durant set anys, el que torna a proposar?

En referència a l’ocupació, li recordem que Lleida ha tancat l’any 2.010 amb 27.500 aturats; amb 1.899 aturats més que al any passat. Aquests últims anys estant ell com Alcalde de la ciutat, és quant més llocs de treball hem perdut. Què proposa per crear ocupació, el mateix que ha fet fins ara?

En quant al tercer eix del seu programa, el coneixement, li tenim de recordar, que els lleidatans, sí que volem augmentar la nostra cultura i els nostres aprenentatges professionals, però també volem “conèixer” i a fons, tots els afers municipals, des del que va passar amb la Ciutat Esportiva de Balafia, Camp Esports, costos reals del Pont Príncep de Viana, Passarel·la Maristes, Plaça Blai Infante, plaça Ricard Viñes, Plaça Sant Joan de Mata, Passeig de Ronda, que va passar amb els diners de l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris, etc. De la mateixa manera, els lleidatans esperen que els contesti tots els escrits que li tenen presentats a traves del Registre des de fa anys. O és que potser, els escrits una mica compromesos no gosa a contestar-los? I per acabar, preguntar-li a l’Alcalde com pren les decisions municipals, si les pren pensant en els interessos dels veïns de Lleida o pensant en els interessos de certes empreses?

En resum, una trobada que ha estat un “paripé”, pagada segurament entre tots, que no aporta cap solució als problemes que tenim els lleidatans, ja siguin derivats de la crisi o provinents del mal govern, però un “paripé” que li serveix al nostre Alcalde per fer veure que “fa alguna cosa”, quan durant set anys, s’han dedicat només que a fer “aparador”, mentre a Lleida s’anaven reduint cada cop més els llocs de treball; només en l’últim any el nombre d’empreses a Lleida s’ha reduït en un 20%.


Persones que van assistir a l'acte, afirmen que Ros no va presentar cap proposta concreta, només bla, bla, bla...; rotllo.
Amb aquest Alcalde estem en una Lleida que camina endarrera, com els crancs. Mal futur tenim.

Etiquetas:


domingo, 16 de enero de 2011

Raco d'art

Iman Maleki

És un pintor iranià, considerat un geni del realisme, que ha estat guardonat amb el premi Wiliam Bouguereau, així com amb el premi "Chairman´s Choise", en la 2ª Competició Internacional d’Art Renewal Center.

És considerat el millor pintor realista del moment. Alguns crítics d’art, han coincidit en que el detall dels seus dibuixos, competeixen amb les cameres digitals de 10 megapitxels.















Etiquetas:


Col·laboradors

Conferencia alucinante de Arcadi Oliveres

Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:
http://www.attac.tv/2011/01/1185

Etiquetas:


sábado, 15 de enero de 2011

El llapis impertinent

Primera trobada de l’any entre dos artistes: Zapatero i Almodovar

Etiquetas:


viernes, 14 de enero de 2011

Col·laboradors

ESQUELA DEL SUELDO
+
Rogad por la caridad del alma de

Don Aumento de Sueldo,
desaparecido en España en edad avanzada,
viudo de doña Subida de Precios,
que conducía su vehículo con excesiva velocidad,
debido al nuevo carburante del plan de Desarrollo.

R.I.P.
Su afligida 2ª esposa doña Modesta Paga Extraordinaria,
hijos don Anticipo, doña Vergüenza (ausente),
doña Deuda Perpetua y don Ayuno Forzoso,
hijos políticos doña Esperanza Frustrada,
doña Letra Vencida y doña Necesidad Urgente,
primos, acreedores y demás familia
os ruegan un piadoso recuerdo en sus oraciones
Agradeceremos vuestra asistencia a la conducción del cadáver
desde la casa mortuoria del Ministerio de Trabajo
al cementerio de la Esperanza Perdida.
Varios excelentísimos ministros han concedido
buenas palabras en la forma acostumbrada.
90 días de indulgencia recitando la siguiente oración:

ORACIÓN
ZP nuestro que estás en la Moncloa, glorificado sea tu nombre y el de tus 640 asesores.
Hágase tu voluntad y la de tus Ministros, que tan a gusto nos exprimen,
perdona nuestras deudas que vemos aumentar por momentos,
así como nosotros intentaremos perdonar a los que nos están robando,
y déjanos caer en la tentación de buscar algún empleo que tanto necesitamos.
Amén.

JACULATORIA
Bienaventurados los que viven del sueldo base,
porque pronto verán a Dios

Etiquetas:


jueves, 13 de enero de 2011

El Confidente



Una juventud que no parece tal

Lo normal en la juventud, es que en general, quienes pasen por ése trance sean inconformistas, rebeldes e incluso reivindicativos.
Los ejemplos actuales de cuanto digo, se pueden ver en países como Inglaterra, donde el colectivo estudiantil ha sembrado de revueltas las calles en las principales ciudades, a causa de su enfado por un incremento gubernamental en las tasas universitarias. En Grecia, donde los jóvenes incendian las calles protestando contra el Gobierno por verse en una situación “sin futuro”.
En Francia los jóvenes están protestando en las calles, por un recorte de pensiones que propone el Gobierno, cuando aún no han empezado a trabajar. Pero es que hace poco estaban también en las calles protestando contra la propuesta gubernamental, de Contrato para Primer Empleo.
En Italia los jóvenes se manifiestan (en ocasiones violentamente) contra Berlusconi, quien fue impactado en la cara por una figura reproducción de la catedral de Milán.
Ahora vemos como incluso en Túnez y Marruecos se dan también manifestaciones de protesta, al ser dos países que no ofrecen futuro alguno a sus súbditos.
Más allá de la consideración ética de ciertos hechos puntuales acaecidos en estos actos, lo que no se puede negar es que existe un descontento o un malestar, que trasciende más allá de las simples murmuraciones y que les impulsa a pelear en la calle como último recurso, por algo que creen realmente deben defender.

En España tenemos un 40% de paro juvenil y paradójicamente eso no parece preocupar a nuestros jóvenes, que no toman iniciativa alguna para pedir siquiera soluciones al problema. Es más, este fin de año mientras en varios países europeos el gobierno sentía la presión juvenil en sus calles, en España lo que hemos sabido de nuestros jóvenes, es que miles de ellos celebraban un botellón de fin de año en los alrededores de la universidad de Salamanca.
Como sea, que no parece creíble que mantengan la esperanza, de que quienes tenemos ya una cierta edad les solucionemos el problema, sólo queda pensar, en que no se sienten afectados por la escasez de trabajo. Quizás tenga algo que ver con ello, el que hayamos dado a nuestros jóvenes en todo momento, todo lo que precisaban y pedían; una situación que aún continúa, a juzgar por el pasotismo general.

En resumen y en general, podemos decir que en nuestro país, tenemos una juventud que parece haber dimitido de su condición natural de inconformista, que parece haber devenido en una juventud acomodaticia y aburguesada, preocupada, eso sí, por donde harán el próximo botellón, o por contestar los incontables mensajes diarios de móvil.

Aquí, nuestros jóvenes no salieron a la calle ni en la huelga general de septiembre, cuando tenían razones más que sobradas para sumarse a la protesta, en cambio si lo hicieron masivamente en las manifestaciones de hace unos años contra la guerra, contra el trasvase del Ebro y contra el chapapote. Y si lo hicieron entonces, parece que ahora con un 40% de tasa de paro juvenil, deberían tener un interés mayor en manifestar su descontento protestando? ¿No será que además, nuestros jóvenes están tan manipulados, que no son capaces de darse cuenta de su tasa de paro?

Etiquetas:


miércoles, 12 de enero de 2011

Col·laboradors

Cómo acabar con los robos de teléfonos móviles

Cuando te roban un teléfono móvil sabemos que recuperarlo es casi imposible... los ladrones los venden en los cachis rápidamente...
La experiencia es muy desagradable, pero las compañías operadoras reemplazan rápidamente el chip SIM y les importa un pepino a quien le roban y a quien no, lo único que les importa es que haya consumo.

Sin embargo, existe algo muy interesante que debéis conocer y es una especie de venganza en el caso que alguna vez te roben el móvil.

Todos los móviles GSM (o sea, los que tienen chip) tienen un registro de serie único que va insertado en el terminal y que en ningún otro teléfono se repite, que se llama CODIGO IMEI.
Las compañías operadoras (MOVISTAR, VODAFONE, ORANGE, etc.) no suelen tener registrado el código IMEI del teléfono que nos han vendido.
Sólo nosotros los dueños del aparato podemos acceder al código.

Para obtenerlo marcad: *#06#
(asterisco-almohadilla-cero-seis-almohadilla). Nada más,
NO PRESIONES "LLAMADA"

En la pantalla aparece el código IMEI.
Apúntalo y guárdalo en tu casa y en lugar seguro (agenda electrónica, PC, etc).

Si te roban el móvil llama al operador, denuncias el robo, le das este código IMEI y pides el bloqueo del terminal. El móvil será bloqueado completamente y aunque el ladrón cambie la tarjeta SIM o chip, no podrá encenderlo.

Probablemente no recuperes tu móvil; pero por lo menos tendrás la seguridad de que quien lo haya robado no podrá utilizarlo nunca.

Si la gente supiera esto, el robo de móviles disminuiría porque no tendría sentido.

Te aconsejo que anotes tu Código IMEI en lugar seguro y que aconsejes hacerlo también a todos tus amigos y conocidos.


Ramón

Etiquetas:


martes, 11 de enero de 2011

Col·laboradors

El panga es un nuevo pescado



El panga es un nuevo pescado que encontramos sobre todo en forma de filetes, a precio muy barato. Es un pescado que procede de acuicultura intensiva/industrial en Vietnam, más exactamente en el delta del río Mekong, que está invadiendo el mercado debido a su bajo precio.

Hay que saber sobre los pangas: que pueden estar infectados con elevados niveles de venenos y bacterias (residuos industriales, tóxicos y peligrosos subproductos del creciente sector industrial, metales contaminantes, mercurio, fenoles policlorados (PCB) o DDT y sus derivados, clorato, compuestos relacionados (CHLs), hexaclorociloxano, isomeros (HCHs) y hexaclorobenceno (HCB).

El Mekong es uno de los ríos con mayor contaminación del planeta. Los pangas son alimentados con peces muertos, restos y con una harina de América del sur, compuesta de mandioca y residuos de soja y grano. Los delfines del Mekong se están extinguiendo debido a los contaminantes que llevan sus aguas.

Se dice que son peces inyectados con hormonas (producidas por una empresa farmacéutica china) para acelerar su proceso de crecimiento y reproducción. El panga de acuicultura crece 4 veces más rápido que en la naturaleza

Estados Unidos y Japón han cerrado las puertas al panga de Vietnam, cosa que de momento rechaza la UE.

Debido a la prodigiosa cantidad de pangas disponibles, estos pueden acabar en otros alimentos: surimi (aquellas barritas con pasta de pescado), pescado en lata y probablemente en algunos alimentos para animales (perros y gatos).

Todo ello es como para ser tenido en cuenta.

Etiquetas:


lunes, 10 de enero de 2011

La Tira

La boira de Lleida



Fa pocs dies, va sortir en la premsa la noticia de que un lleidatà havia presentat un joc de taula “amb arrels i objectius lleidatans”. Sembla ser, que es tracta d’un joc de taula anomenat “El Joc de Lleida”, barreja de “Joc de l’Oca” i “Monopoly”, tot el qual està presentat enmig de la boira de Lleida.
Es veu que es tracta d’un joc ambientat en els carrers de Lleida, on els jugadors poden passar pels carrers i comprar les empreses que hi ha, que donades les circumstancies ja són ben poques.

Pot ser un joc interessant, per passar les fredes tardes d’hivern dels dies festius, ja que la crisi desaconsella sortir a gastar diners. El que no han explicat, és com veuran els jugadors les empreses a comprar, enmig la boira que amaga i difumina moltes portes i parets, una boira que a dies, enterboleix la visió dels carrers i fins i tot, els cobreix com una cortina penjada en lloc.

De tota manera, si es tracta d’un joc amb base real, hem de tenir en compte el següent: sembla que a Lleida, a més de la boira meteorològica hi ha una boira oficial que amaga i difumina uns fets reals que estan dormin el somni dels justos. És la boirosa cortina de la dissimulació. Hi ha coses mandatades i fetes per la oficialitat en el poder, que mai aconseguim esclarir encara que les preguntem mil i una vegades. Perquè serà?

Per exemple no hem pogut saber encara com és possible que una “passarel·la senzilla” en paraules de la regidora d’Urbanisme, pot arribar a costar el doble que unes altres dues passarel·les no tant senzilles, sinó molt més guarnides? És que potser en aquest país, la senzillesa constructiva resulta ser molt més cara que la més guarnida?

Tampoc hem pogut saber, com és que un pont de Príncep de Viana, pressupostat per un import, acaba costant pràcticament el doble?

Tampoc sabem de qui eren les finques on es va instal·lar el aeroport d’Alguaire.

No sabem quina deu de ser la raó, per la qual a Lleida hi ha una empresa de Madrid que acapara la majoria de serveis municipals, l’aigua, la grua, el dipòsit de vehicles, els parkimetres (a més de un pàrking) i durant mols anys el servei de recollida d’escombriaires?

Quina deu de ser la raó per la qual a Lleida totes les obres públiques importants són concedides a només tres o quatre empreses?

Com és que va haver un gran sobrecost en la compra de l’edifici d’Agricultura?

Aclarirem alguna vegada que va passar amb l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris i on van anar a parar el diners?

Són aquestes i d’altres, unes qüestions que en tot cas, la premsa local només ha tractat pel damunt en el millor dels casos i sense gaire insistència; potser considera més important un joc de taula, que furgar entre la boira i esclarir a fons, temes que afecten a diners públics.

Pensem que totes aquestes qüestions i d’altres, que tenen molt a veure amb Lleida, tenen de estar integrades dintre el joc, que per altra banda i en gran manera tenen a veure efectivament amb el Monopoly. Demanem per tant, una segona versió del joc, més adaptada a les arrels lleidatanes, que per tant posi aquestes qüestions en joc (un terme mai tant ben portat).

Esperem en tot cas, que algun dia el vent s’emporti aquesta boira que estem patint (que no és un joc) des de fa uns trenta anys i pugin ser contestades totes aquestes qüestions, que insistim afecten i molt, a diners públics i per tant de tots.

Etiquetas:


domingo, 9 de enero de 2011

Raco d'art

Michelangelo Buonarroti Simoni



Conegut com Miguel Àngel, va ser un genial artista italià, que néixer en un poble de la Toscana al 1475, sent ciutadà de la República de Florència, va morir als Estats Papals de Roma als 88 anys.

Sens cap mena de dubte, va estar el millor artista de la seva època (o al menys el més complert), que va triomfar en totes les arts que va treballar. En totes es va caracteritzar pel seu perfeccionisme. Ell sempre va explicar, que de totes les arts, l’escultura era la seva art predilecta (La Pietà, El David, El Bacus), desprès hi posava la pintura (Capella Sixtina). No és d’estranyar doncs, que el Papa, Juli II, gran impulsor de la corrent artística denominada Renaixement, el poses al seu servei, juntament amb un altre gran artista del moment, Rafael.

Es diu que l’estima entre Miguel Àngel i Juli II (que era el seu protector) era mútua, encara que alguna vegada acabessin a bastonades.

Miguel Àngel , va pintar la magnifica volta de la Capella Sixtina, també va treballar en molts altres encàrrecs, fins i tot en els seus últims anys de vida, es va dedicar a realitzar projectes arquitectònics.

Inserim a manera d’exemple, unes fotografies del David (amb detalls), la Pietà i el Bacus, a més d’uns dibuixos seus.




























Etiquetas:


sábado, 8 de enero de 2011

El llapis impertinent

Mentre que el Govern diu que la situació millora, Lleida acaba el 2010 amb un 20% menys d'empreses

Etiquetas:


viernes, 7 de enero de 2011

Col·laboradors

Visita al museo virtual, MyStudios Com Gallery


Para los que os guste la pintura, podéis entrar en este museo virtual, que aglutina fotografías de los lienzos más destacados, pintados por algunos de los pintores más relevantes; en total unas 100.000 obras que podéis ver en su página, agrupadas por autores.

El índice alfabético queda en la parte inferior de la página inicial.

Entre los principales pintores están, Da Vinchi, Van Gogh, Renoir, Botero, Monet, Cezanne, Modigliani, Goya, Tolouse Lautrec, Klimt, Gauiguin, El Greco, etc.


Visita virtual al Museo

Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador:
http://www.mystudios.com/artgallery/

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]