martes, 28 de septiembre de 2010

Col·laboradors

Programa económico ciudadano para bajar el déficit en España
  


España debe bajar su déficit en 9,4 puntos porcentuales en la próxima década, una de las reducciones más drásticas del mundo, según el Fondo Monetario Internacional... que además pide un recorte en las prestaciones sanitarias de nuestro país para reducir la deuda. Menudo panorama.

¿No creéis que ha llegado el momento de coger el toro por los cuernos?... y recortar primero:

Eliminar el SENADO, es una cámara inútil, dicho por los mismos senadores. Noruega, Suecia y Dinamarca no tienen Senado. Alemania sólo tiene 100 senadores, al igual que EEUU .
Los grandes teóricos del derecho internacional y constitucional (Duverger, Jellinec, etc) opinan que es una Cámara innecesaria, prescindible y que está en vías de extinción.
¿Por qué tenemos que mantener a 260 bienpagados, inútiles, en una Cámara estéril y vacía de contenido?

¡¡Fuera el Senado, ya!! Eliminándolo ahorraríamos 3.500 millones de euros cada año.

Eliminar la pensión vitalicia a todos los Diputados, Senadores y demás “padres de la patria”; que sus cotizaciones tengan el mismo valor pensionable que las de todos los demás.

Revisar y controlar por ley, los sueldos de los alcaldes y concejales, dado que se asignan el sueldo que les da la gana; hay algunos muy listillos, que cobran más incluso que el Presidente del Gobierno.

Modificar la legislación a fin de que quienes sean condenados por robo, sean obligados también a devolver a las arcas públicas, todo el dinero que han robado, tanto si son políticos en activo, ex políticos o “adjuntos”.

Eliminar casi todos los coches oficiales, cosa que se hizo hace más de 30 años con los Pactos de la Moncloa y funcionó. No es comprensible que tengamos más coches oficiales que EEUU.

Anular todas las tarjetas VISA oficiales, cuyo gasto pagamos entre todos.

Poner en la calle a todos los "cargos de confianza"; tenemos funcionarios de sobra y seguramente más preparados para encargarse de esas labores.
Reducir el número de asesores a una decena como mucho; se da el caso de ayuntamientos medianos, donde hay alcaldes que tienen más asesores, que el Presidente de EEUU (tiene 12).

Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO (adiós "transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y chupopteros varios") se ahorrarían mas de 45.000 millones de Euros, no haría falta tocar las pensiones y los sueldos de los funcionarios. Reducir el sueldo de los funcionarios es injusto, es eliminar parte de unos derechos adquiridos de muchos trabajadores

Congelar las pensiones es injusto, es desconocer unos derechos adquiridos, condenar al hambre a muchos de aquellos que merecen nuestro respeto.

Tampoco haría falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.

Tiene razón el FMI cuando dice que "un buen plan de ajuste podría incluso acelerar la actividad económica", pero desde luego no es el plan del Gobierno.

Con la mitad del dinero que se recaudaría con estas medidas, se acabaría con la crisis de cuajo!!!.

Etiquetas:


lunes, 27 de septiembre de 2010

la Tira


Qui ha de pagar la Llotja?

L’alcalde Ros, va inaugurar molt ufanós, la seva obra màxima: la Llotja. Un edifici que a uns agrada i a altres no, amb façana revestida de plaques de pedra importades de Brasil.
Un edifici que uns aplaudeixen i altres critiquen, perquè diuen ha costat molts diners en temps de crisi, quan a Lleida ja teníem un altre edifici com és L’Auditori; també ens va costar molts diners i pot servir perfectament, com sala auditori, teatre i congressual.

Però els últims rumors que corren sobre la Llotja, no parlen de la conveniència o no d’aquest edifici, sinó d’un altre aspecte: es pregunten sobre el pagament de la Llotja, sobre si l’edifici està pagat o no?

Hem trobat a l’hemeroteca, que la Llotja es tenia de pagar amb els 49,5 milions d’euros, que l’empresa CERBAT tenia de pagar pels dos patis on s’havia de construir les “torres de la Llotja”.

Ara però, desprès de tanta inauguració pomposa i de tanta propaganda, la lògica diu, que si no s’han fet les dues torres de pisos, i per tant no s’han pogut vendre uns pisos inexistents, com es paguen els 45 milions d’euros que l’Alcalde diu que costa la Llotja? Tampoc sabem si és que està pagada o si pel contrari, encara es deu?
Malgrat que aquest un rumor que corre per Lleida des de començaments d’estiu, l’Alcalde no ha explicat si està pagada, i si no és així, qui l’ha de pagar.

Arribarem a l’extrem, de que l’Alcalde ens va dir que la Llotja es pagaria amb la venda dels dos solars i ara la tindrem de pagar entre tots?

Aprofundint en la qüestió, és honest construir un edifici de luxe en temps de crisi, per poder-se fer propaganda, quan l’hem de pagar entre tots?

Etiquetas:


viernes, 24 de septiembre de 2010

Nyaps d’actualitat

Bicicleta sobreocupada
  


“L’Alcalde sempre ens diu, que l’Ajuntament sempre vigila que tots acompleixin les lleis i les normatives legals en vigor; aleshores si pel carrer veiem que a la vista de tots, n’hi ha que no les compleixen, que hem de pensar?”
Aquesta pregunta és la que ens fan arribar acompanyada de la fotografia; el cert és que la bicicleta està circulant sobreocupada, al portar dues persones, que a més una d’elles s’asseu al manillar, element fonamental per controlar la bicicleta i per tant, una situació de risc. També en el manillar hi ha penjada una bossa blanca on sembla haver-hi coses que pesen; un altre element que interfereix en la seguretat del vehicle. Però és que tampoc porten casc per prevenir un cop al cap contra la carretera, en cas de caiguda. 

I no sembla que estiguin circulant pel carril-bici.

Ja veiem que són joves els dos ocupants, però si degut a la seva imprudència temerària, cauen al terra i un d’ells queda greument ferit, segurament ho tindrem de pagar entre tots via Seguretat Social. Tampoc sembla, que el que porti la noia a la mà, sigui el paper d’una multa de circulació, perquè si ho fos, ja no circularien incorrectament un altre cop.

La queixa és: si un veí de Lleida para el seu automòbil un minut en doble fila per descarregar-lo, se li posa una multa amb gran celeritat, però es clar, si es tracta de bicicletes, aquestes circulen per sobre la vorera, pel pas de vianants, sense casc i tot el que els vingui de gust. Sembla que a Lleida (i no parlem només per aquest cas), les bicicletes gaudeixen d’una mena de “protecció oficial”, ja que semblen tenir “paten de corso” i poden fer “el que els hi roti”.

Senyor Alcalde: seria molt demanar, que els veïns de Lleida fóssim tractats, tots per un igual, sense sentir-nos discriminats, ni per ser simpatitzants d’un o altre color polític, ni per residir en una o altra barriada, ni per desplaçar-nos amb cotxe o amb bicicleta?

Etiquetas:


Redacció

SOBRE LA VAGA GENERAL

Ens trobem davant la VAGA GENERAL convocada pel pròxim dia 29, per tal de rebutjar la REFORMA LABORAL aprovada el passat mes de juny i que ja es ve aplicant a l’àmbit laboral. També per rebutjar la sinistra REFORMA DE PENSIONS, que ens estan preparant pels pròxims mesos.

Motius i raons per participar en aquesta convocatòria de Vaga, ni ha i de sobres, i van molt més enllà de la data escollida, del prestigi i de la pròpia credibilitat d’alguns dels convocants.

Fins ara, el resultat del “diàleg social” en els últims trenta anys, és pels treballadors, una continua pèrdua de drets laborals i un deteriorament progressiu de les seves condicions de treball.
Pel empresaris, tot això representa un enriquiment desmesurat y un tracte cada cop més vexatori cap els seus assalariats.

Si ara mateix mirem el mon laboral, ens trobarem moltes situacions de precarietat en el lloc de treball, continuats abusos empresarials, amb prolongacions de jornada no retribuïdes, de salaris mínims i d’incompliments de normativa per part de massa empresaris.

És més greu aquesta situació, quan se suma el desànim, la manca d’esperança i de confiança en el futur. La pèrdua de valors ètics i morals que tindrien de servir per canviar el rumb d’aquesta societat, la qual sembla tenir com a únic valor el consum, mentre condemna a un nombre cada vegada major de persones a la marginació social.

Als pensionistes ja se’ls hi ha fet el regal d’una injustificable congelació d’ingressos pel any pròxim, però a més, ens anuncien una apocalíptica REFORMA DE LES PENSIONS, que és vol aplicar en tràmit d’urgència.

El Govern que promou aquestes iniciatives amb aquestes preses, és tant conscient com tots nosaltres de la injustícia de les mesures i del insignificants que són les seves raons. Fa menys de dotze mesos, el president Zapatero declarava molt ufanós, que el nostre Sistema Públic de Pensions, gaudia d’una excel·lent salut financera i de que en torn al seu futur i viabilitat, existia la suficient coincidència política que el convertia en l’enveja dels nostres països veïns. De la seva salut financera donen fe, tant el Fondo de Reserva, més de 62.000 milions de euros acumulats en menys de deu anys, com del seus importants superàvits anuals.
Els recolzaments polítics a la seva viabilitat i manteniment de futur no han variat, mentre que la despesa que es dedica al pagament de pensions respecte al PIB anual, continua estan entre les mes baixes; només un 8% dels països del nostre entorn.
Aleshores que ha canviat? Doncs senzillament l’orientació social del Govern, que ha passat de manera radical, a orientar-se al servei dels interessos de les grans Institucions Financeres, nacionals i internacionals i de la oligarquia del nostre país.

Amb 4.600.000 aturats i amb un mínim coneixement del funcionament del mercat laboral, cal tenir molta cara, per defensar que l’edat de jubilació es perllongui fins als 67 anys. És clarament un "no voler pagar la pensió a qui li toca".

Amb les martingales que utilitzen pel càlcul de la pensió, i les abusives penalitzacions que apliquen en les jubilacions anticipades, no es pot dir sense mentir, que l’ampliació a 20 anys, busqui fer mes just el sistema de càlcul de pensió. Augmentar el nombre d’anys, significa sempre rebaixar les pensions, i això en un país on es paguen 8 milions de pensions, de les que 2 milions són pensions de viduïtat per sota dels 600 euros mensuals.

Perquè honestament pensem, que les dues reformes, tant la laboral com la de pensions han de quedar aparcades, perquè entenem que davant les reformes proposades hem de ser crítics i a la vegada hem de ser constructius i solidaris amb els ciutadans, fem una crida a tots, perquè en la mesura de les vostres possibilitats ajudeu a l’èxit, i participeu en les diferents accions i manifestacions convocades per aquest dia, malgrat que, en ocasions dubtem del prestigi i de la pròpia credibilitat d’alguns dels convocants.

Etiquetas:


jueves, 23 de septiembre de 2010

Un reverendo que busca llamar la atención



Como ciudadano del montón que soy, no me he dado cuenta hasta hoy, de la trascendencia de una noticia; el pasado domingo día 12 había misa, fútbol, Fórmula 1 y alguna cosilla noticiosa más. La noticia es que un fulano, reverendo en EEUU con menos de cien seguidores dijo que iba a quemar unos coranes para protestar porque otro fulano, imán de magnética personalidad (que dirían Les Luthiers) quería construir una mezquita en la zona cero de Nueva York.

Yo digo que esto apesta, porque cuando se le ponen amplificadores a uno que toca la armónica para que suene como una orquesta sinfónica, es porque hay interés en que se le oiga. ¿Y qué interés puede haber en lanzar a la fama a un par de freaks?

Pues parece que los EEUU ya se están quedando sin motivos para montarla, o algunos lobbies de allí parece que así lo piensan, una vez que se han retirado de Irak. No quiero parecer conspiranoico (aunque me encanta), pero parece que se quiere azuzar a los musulmanes integristas a que atenten, a que aparezcan como un peligro y a que adopten el rol del “enemigo”. No es que los musulmanes me caigan especialmente bien, pero tampoco es cuestión de andar tocándoles las narices for free. Para liarlas parda ya se valen ellos solitos.

Hace un siglo, los casus belli preparados eran bastante más elaborados que ahora. Recuerden la explosión del Maine, o incluso el asesinato del Archiduque de Austria para montar la Primera Guerra Mundial. Pero es que lo de los tíos quemando coranes es muy chabacano, casi pueril. Pero es que los musulmanes están empezando a entrar al trapo con manifestaciones y se está empezando a montar. Ya me fastidiaría que en los libros de historia del futuro, saliera como causante de la Tercera Guerra Mundial un palurdillo bigotudo de Florida

Así que el pasado domingo, algunos lo vivieron al menos con un poco de intranquilidad, al no saber si finalmente el palurdillo, prendería fuego o no a la mecha, es decir a los coranes. Si lo hubiera hecho, pudiéramos haber tenido un inicio de gresca totalmente inútil con los musulmanes, porque tenemos que partir de la base, de que uno lo pensaba hacer para ofender a otros, sabiendo que estos se ofenden por muy poco.

Mijail

Etiquetas:


miércoles, 22 de septiembre de 2010

El Confidente

Las obras inacabadas
  


La ministra de Economía nos está diciendo que la situación en nuestro país está mejorando; ignoro en que informe lo habrá leído, pero no aparece en el país real ningún síntoma de mejoría, sino un estancamiento.

Las obras que la crisis mandó parar, así continúan y las grúas inmóviles lo certifican. Puede que la ministra nos esté hablando de un desiderátum o de un país virtual, del que yo hablo es del país real donde antes de la crisis, la primera industria era la construcción, cuando ahora lo es el paro; digamos que hablo del ladrillo abandonado. Algunos incluso, opinan que el hormigón abandonado es algo así como las ruinas de lo que no pudo ser; la crisis ha dejado en evidencia una sobreedificación especulativa, permitida y apoyada por un Govern de la Generalitat que se llena la boca con un concepto etéreo de vivienda protegida. Otro concepto ambiguo en que se apoya tanto nuestro Govern, como el Gobierno central es la ecología.

En el Pirineo de Lleida existe un valle bastante bien conservado llamado la Vall Fosca y parece que lo lógico y ecológico, hubiera sido mantenerlo tal cual estaba, en vez de autorizar una macroestación de esquí, que en realidad era el reclamo para una gran promoción de viviendas que invadiría el valle. Los promotores, Martinsa-Fadesa se hundieron con la crisis, pero antes dejaron incrustados en el paisaje de la zona, tanto algunas zonas edificadas como algunas infraestructuras, otras construcciones quedaron sólo iniciadas, ahora todas han quedado abandonadas y parecen tener algo en común: estar esperando la próxima burbuja especulativa.

Lo siento por las familias que arrastradas por la crisis, perdieron la que era, o iba a ser su vivienda habitual, pero me traen al pairo, las pérdidas de quienes especulaban con viviendas; sus beneficios especulativos, hacían subir artificialmente más y más los precios, para quienes precisan algo tan esencial como una vivienda para vivir.
Volviendo a las declaraciones de la ministra, que un banco haya reactivado una promoción de viviendas, no indica una mejora económica para el país. Para poderla creer, le sugiero a la ministra, que nos muestre la relación de obras paradas que se están reactivando, no sea que sus apreciaciones sean consideradas bajo la misma ambigüedad, que sus conceptos sobre ecología y vivienda protegida, de los que dicen ser los únicos valedores, dicen.

Etiquetas:


martes, 21 de septiembre de 2010

la Tira

Un Alcalde molt ben guardat



Ens acaba d’arribar un ressò d’aquest estiu que està acabant, no es tracta d’una referència al desastre econòmic del país, ni de la retrògrada reforma laboral, ni tampoc de la entelèquia independentista, sinó que parla de vacances, d’aquests dies que molts treballadors tenim de descans laboral per dedicar-los a l’oci, per dedicar-los en definitiva, a alguna activitat lúdica que ens agradi.
Parlem doncs de vacances, però de les vacances estiuenques de l’Alcalde de Lleida a Cambrils, on ell disposa, no ja d’un apartament ”Socialista i Obrer”, sinó d’un ampli xalet a tot luxe, del que es diu, no té res que envejar a les propietats de la mateixa duquessa De Alba.

Però el comentari que ens ha arribat, no incideix en el luxe que no és ni ”Socialista ni Obrer”, sinó per a rics; el comentari parla de la companyia, es a dir dels acompanyants, perquè per Cambrils, diuen veure al nostre Alcalde permanentment custodiat per dos guardaespatlles durant tot el dia, però els dos vigilants del mati no són els de la tarda i possiblement tampoc són els de la nit.

La pregunta que es fan, té a veure amb la lògica més elemental: si l’alcalde Ros, necessita custodia les vint-i-quatre hores del dia, deu de ser per alguna raó de pes, i com sigui que mai s’ha explicat, sent com és una despesa important pel nostre escurat Ajuntament, es pregunten, de que té por el nostre Alcalde? Qui el té amenaçat, o a qui tem ell per demanar aquesta custodia?
Volen pensar que no entra dins dels possibles, una amenaça terrorista en estar lluny de la zona afectada. Tampoc ell s’ha distingit mai per criticar-los durament. Aleshores de que es tracta?
No serà que en les tasques de govern Municipal, el nostre Alcalde ha fet algunes lletges juguesques econòmiques en perjudici de no sabem qui, i que ara el Paer en Cap, tem per la seva seguretat personal? Què hi deu d’haver, quina deu de ser la causa de tant gran vigilància?

I si no hi ha cap amenaça, es pregunten perquè hem de pagar entre tots, la despesa de dos guardaespatlles cada dia, a un Alcalde d’una ciutat de 123.000 habitants; perquè si la resposta fos la vigilància preventiva, doncs mira pel mateix preu, els Veïns de Lleida també demanem que la Guardia Urbana al complert, patrulli per tota la ciutat les vint-i-quatre hores del dia, en missió preventiva.

Etiquetas:


lunes, 20 de septiembre de 2010

Des de la meva finestra

La desafecció d'un governant
  


En el Consell Nacional dels socialistes catalans que es va celebrar fa dos dies, va intervenir el primer secretari del PSC, i president de la Generalitat, José Montilla, qui en la seu discurs ens va deixar algunes “perles” bastant il·lustratives: en primer lloc va fer referència a la seva obra de Govern, ressaltant que l’eslògan de fa quatre anys: “Fets, no paraules”; doncs veiem que ha passat, totes les paraules de millora, totes les promeses han anat a norris, ja que l’estat social dels catalans ha empitjorat molt i el descontent es manifest, però no es tracta de una apreciació meva, sinó que és el mateix Montilla qui no para de parlar de “desafecció”, en el sentit de que els ciutadans de Catalunya estem decebuts i cada cop mes allunyats de la classe política que ens governa. S’ha preguntat el motiu? Doncs perquè la labor del seu govern ha estat només paraules, i no hem vist cap d’aquelles promeses que van il·lusionar als ciutadans. Només hem vist, desastre rere desastre.

També va afegir que “si CiU torna al Govern, Catalunya tornarà enrere”. Ningú des de el PSC ha explicat quin és el significat d’aquesta frase lapidaria, però molts ciutadans que tenen i temen, el greu problema de l’atur, poden arribar a la conclusió de que si el ara president de Govern de la Generalitat, ens diu tal cosa, pot significar que sap, que si CiU torna a Governar, la taxa d’atur podria passar des del 21% com està ara, al 8% que era com quan governava CiU.
Es a dir, un primer secretari general del PSC, que clarament, fa campanya a favor de CiU. Sembla un plantejament fet sense cap mena de dubte, des de la desafecció, però de la desafecció d’un governant respecte als ciutadans, ja que no s’ha assabentat encara, de que el problema més gruixut que té el poble de Catalunya des de fa uns anys, no és la catalanitat sinó el problema econòmic que genera l’atur.
La prepotència i el distanciament dels ciutadans, que practica des del poder la nova aristocràcia política, es fa palesa una vegada més amb aquestes declaracions tant desafortunades.

President: els ciutadans de Catalunya, necessitem solucions, no prepotent aristocràcia política, ni “papanatismes” propis d’un xerraire de fira; està en joc el benestar de molts ciutadans de Catalunya sense feina i que ja comencen a perdre totes les esperances.

Senyor President, si no en sabeu més, plegueu; penseu una mica en els milers de catalans i catalanes, que han perdut el seu pis perquè es troben a l’atur i necessiten una solució al seu greu problema, penseu que no és una qüestió se sectarisme, sinó d’elemental subsistència.

Etiquetas:


domingo, 19 de septiembre de 2010

El llapis impertinent

El ministre Blanco, proposa pujar impostos, amb l'excusa de que tenim uns serveis "de primera"

Etiquetas:


sábado, 18 de septiembre de 2010

Col·laboradors



¿Por qué el agua se ve azul?

El agua es un elemento esencial para la vida, un liquido incoloro, pero que parece azul cuando se acumula en grandes cantidades.

En ocasiones hemos oído decir que es porque refleja el color del cielo, en otras ocasiones se nos ha dicho que es por un efecto óptico debido a la dispersión de la luz producida por las impurezas que contiene, pero pocos habrán dicho que se debe a la presencia de compuestos del ión cúprico.

Pero, qué importancia tiene preguntarse por el color del agua? La tiene y mucha. La ausencia de una respuesta clara, directa y comprobada es el típico ejemplo de la falta de mentalidad científica imperante en nuestra sociedad, incluida, paradójicamente, la propia comunidad científica. Se adivina fácilmente, que la respuesta del ión cúprico no la da el ciudadano medio.
El quid de la mentalidad científica es la curiosidad. El científico, y no me refiero sólo al científico profesional, ha de ser una persona curiosa, pero no con una curiosidad cualquiera, sino inquisitiva y crítica, que no acepta fácilmente la primera respuesta que se le da. El verdadero científico comprueba, no sólo mediante observaciones o experimentos sino también con búsquedas bibliográficas, que lo que se afirma es cierto. Y este cuestionamiento debe ser permanente.

Esta falta de rigor es aún más grave en los científicos profesionales. Este abandono del sentido común, la alta especialización, en muchos casos analfabeta de todo lo que no sea su campo, es lo que hace que preguntas tan sencillas como ¿Por qué el agua es azul?, se sigan contestando con lo primero que viene a la cabeza tanto por científicos como por el ciudadano de a pie, y en algunos casos, que estas respuestas peregrinas se incluyan en los libros de texto.

Lo cierto científicamente hablando, es que el agua es azul, ¡atención!, ¡porque es azul! El agua debe su azul intrínseco, a la absorción selectiva de la parte roja del espectro visible de la luz. Se trata de uno de los pocos ejemplos, si no el único, en el que la coloración de una sustancia no artificial, se debe a transiciones vibracionales de la molécula. En el resto de los casos el color se produce por interacciones entre los fotones y los electrones de las moléculas.

Etiquetas:


viernes, 17 de septiembre de 2010

El Confidente

Demasiado dinero para un inútil



El 20 de marzo del 2003, George W. Bush inició la guerra de Irak exhibiendo como justificación, que Saddam Hussein disponía de armas de destrucción masiva y estaba dispuesto a emplearlas contra el mundo occidental.
Esta guerra que Bush inició a modo de una cruzada del siglo XXI, ha quedado en uno de los mayores fracasos de la política exterior estadounidense. Ha sido un conflicto que ha durado siete años y en el que han muerto 4.400 soldados norteamericanos, además de 100.000 civiles iraquíes. Aquí habría que adjuntar el listado de heridos en ambos bandos y que de seguro, por lo menos triplica, la cifras de muertos.
El coste económico ha sido grande para los contribuyentes estadounidenses, nada menos que 700.000 millones de dólares y el gasto continúa, puesto que aún permanecen allí 50.000 soldados. Tampoco se han sabido los costes económicos que la guerra ha supuesto para la sociedad iraquí.

Bush inició la guerra, según dijo, para librar al mundo de las armas de destrucción masiva que tenía almacenadas Saddam y para democratizar Irak. La realidad ha demostrado que las razones de Bush no eran sino puras patrañas, ni Saddam tenía armas de destrucción masiva (aunque sí, tanques de cartón-piedra), ni se ha conseguido democratizar la zona, donde tres etnias combaten entre ellas con una violencia que no cesa. Además, ahora Irán, gran enemigo de EEUU, ya no tiene que defenderse de los ataques de Irak y puede dedicar todo su dinero a la investigación de armas nucleares.

Quizás lo correcto en casos como estos, sería exigir responsabilidades a quién ordenó semejante desastre y que el estado norteamericano instara un proceso judicial contra Bush por haber propiciado este desastre desde el engaño, desde el abuso de poder y cuando se le pagaba un sueldo anual de 400.000 dólares. Ahora Bush, como todos los ex presidentes, se embolsa la bonita cifra de 193.000 dólares anuales. Demasiado dinero y permisividad para un inútil integral demostrado como Bush.

Etiquetas:


jueves, 16 de septiembre de 2010

El Confidente

Cuando un BOE anuncia subvenciones millonarias
  

Era a mitad de junio pasado, cuando comparecieron públicamente los dos secretarios generales de los dos sindicatos; Cándido Méndez por parte de UGT, y Ignacio Fernández Toxo por parte de CCOO, para anunciarnos que convocarían Huelga General en España para el próximo 29 de septiembre, alarmados decían, por la posible reforma del sistema de pensiones y los Presupuestos que se prevén desfavorables para la clase trabajadora. A lo que ahora hay que sumar la reciente reforma laboral que conlleva un despido mucho más barato.

La soflamas de aquel momento como: “La huelga va adelante porque el Gobierno no puede ir marcha atrás” o “No es para cambiar el Gobierno pero el presidente se empuja solo”, no consiguen esconder debajo de la alfombra, la pleitesía que le deben al Gobierno, o a Zapatero, por tanto ya es previsible anticipar que será una huelga de teatrillo y pancarta, con algo de ruido pero con pocas nueces. Y es que uno escucha las soflamas y las amenazas, pero luego lee los papeles. Y estos papeles se dice, que, en el BOE 188 de 4/8/2010, pag. 68107, Zapatero ha concedido unas subvenciones para cursos de formación, a unos cuantos sindicatos, UGT y CCOO incluidos. Unas subvenciones “para cursos de formación” que suman en total nada más y nada menos, que 29 millones de euros (29.036.380 €), es decir 5.700 millones de las antiguas pesetas.

Con estas propinillas anuales, nos podemos creer en algún momento, que estos sindicatos periódicamente, históricamente y extraordinariamente subvencionados, van a emplearse a fondo para hacerle una dura huelga general a Zapatero? Me temo que la petición de dimisión a coro y voz en alto, que hacían hace poco, tan sólo era una petición de trámite.


En todo caso, siendo cierto lo de que "para cambiar el Gobierno, el presidente se empuja solo", uno se pregunta, si no estaremos ante un simulacro, para intentar frenar la gran fuga de afiliados descontentos que están padeciendo?


BOE anunciador de subvenciones sindicales

Etiquetas:


miércoles, 15 de septiembre de 2010

la Tira

Àngel Ros, "Ta' Pillao"



Era una tarda calorosa del mes d’abril quan el nostre alcalde Ros, tot ufanós, amb president Montilla incorporat, serio i repentinat, va inaugurar el nou pont de Princep de Viana, un pont amb pinta de faraònic segons la premsa, que sembla copiat d’un altre que hi ha a la ciutat de Túnez, per tant es pot dubtar de tota la originalitat que se li va voler donar al disseny, en favor de la pura propaganda.

La inauguració va tenir fins i tot, un trenet passejant als politics pel pont, castellers i enlairament de globus de colors. Per aquesta inauguració es va convidar a molts veïns de Lleida i es va fer publicar a tota la premsa local, però segons la premsa, només van assistir en total, unes tres-centes persones, dels 118.000 habitants de Lleida, amb tots els polítics i molts alcaldes socialistes de pobles inclosos; per tant, no sembla que tingui massa poder de convocatòria el nostre alcalde.

Uns dies desprès, ens vam assabentar a traves de la premsa local, que la construcció del pont havia tingut un sobrecost o desviament, d’un 40% del seu pressupost inicial. Explicava, que s’havia tingut de reforçat el pilar central del pont (1,3 milions d’euros) i que a més, s’havia fet la adequació per l’estació d’autobusos de Lleida a sota el pont (1,8 milions d’euros més). En total, la factura se’ns ha pujat als Veïns de Lleida en 3,1 milions d’euros (516 milions de pessetes) més, com si aquest sobrecost o desviament, fos fruit de dues decisions preses a l’últim moment i d’una forma improvisada. El pont es va adjudicar a l’empresa Comsa per 7,3 milions i va acabat costant 10,4 milions d’euros, encara que altres informacions, van parlar de 13 milions; la qual cosa suposaria un sobrecost del 79%, sobre el pressupost aprovat inicialment.


Però resulta que el mateix enginyer Manterola, que va dissenyar i construir el pont (que ha construït molts altres ponts), acaba de construir-ne un a Cádiz i des d’aquell Ajuntament ho estan venen com que “s’ha construït sense tenir d’afegir ni un euro més, del que preveia el seu pressupost inicial”. I com és que el mateix enginyer, en el pont de Lleida es va equivocar en el disseny del pilar en 1,3 milions d’euros?

Resulta que ens han fet arribar un informe de l’any 2004, on es diu en el seu capítol 6: “Característiques de l’estació TAV (AVE). ...Es preveu també traslladar l’estació d’autobusos interurbans, actualment situada a 2 km, a la mateixa estació central” . Es a dir, que al 2004 ja estava previst el trasllat de l’estació d’autobusos, per tant no és creïble que encabir l’estació allí, hagi estat una decisió d’última hora, sinó que ja era antiga. Com tampoc resulta creïble que quan portaven un any de construcció del pont, es tingués de reforçar el pilar central.

Per tant, sembla que “hem pillat” al nostre Alcalde en dos augments de pressupost bastant foscos, que té l’obligació d’aclarir, mentrestant no ho faci, li dediquem la cançoneta de Las Chicas del Can, “Ta’ Pillao”.


(Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:)
Las chicas del can-ta pillao

Etiquetas:


martes, 14 de septiembre de 2010

Des de la meva finestra

L’estoc immobiliari a Lleida
   


El Govern ens va dient que la situació econòmica comença a millorar, que si uns indicatius milloren, que si les comparances són optimistes, etc. Tot sembla un contrasentit, perquè si mirem els edificis a mig construir que estan parats en la nostra ciutat, veiem que aquestes apreciacions, són possiblement excessivament optimistes, quan no, uns paràmetres enganyosos.

Quan va acabar la dictadura, hi havia en el nostre país un teixit industrial que donava feina a molta gent. Els Governs de la democràcia per unes u altres raons, van apostar per desmantellar aquesta indústria, que si bé en alguns casos no era rendible, es podia haver reconvertit en altres sectors industrials que sí ho fossin. En comptes d’adoptar aquesta sortida, simplement es va adoptar des del poder, que el nostre país apostaria per una economia de “serveis”. En aquest context, a més del sector serveis, només ha quedat la "indústria” de la construcció.

La província de Lleida manté, segons el sector local de la construcció, un estoc d’uns 12.000 pisos nous sense vendre. I fora de boixos, continuar construint més pisos, mentre els 12.000 que estan en oferta no es venguin.

El desastre econòmic ha fet perdre el pis a moltes parelles en perdre el seu lloc de treball i en conseqüència, els bancs s’han convertit en unes immobiliàries a la força, que intenten vendre els seus actius que ja es comencen a devaluar. Alguna entitat ha arribat a regalar un cotxe si se li compra un pis, perquè la acumulació de finques embargades genera un patrimoni, que de moment els hi donen més despeses que beneficis.

Si com diu el sector de la construcció, Lleida només pot vendre 1.200 pisos l’any, que cadascun tregui els seus comptes per saber quants anys fan falta per absorbir l’estoc immobiliari. Si com sempre s’ha dit, en aquest país només es creen llocs de treball, quan l’economia creix per sobre del 2%, que podem pensar, quan ens acaben d’anunciar que aquest any tindrem un creixement negatiu?

Etiquetas:


lunes, 13 de septiembre de 2010

A día de hoy

La polémica “Ley de Arizona”


Las elecciones legislativas previstas para el próximo mes de noviembre en EEUU, cabalgan ya sobre el caballo de la inmigración, al haberse convertido este tema en cuestión principal. La “Ley de Arizona” sobre inmigración ha entrado en vigor después de que Obama hubiera presentado un recurso contra ella ante la justicia federal. La juez en la que ha recaído el caso, ha decidido suspender provisionalmente los cuatro artículos más polémicos de la ley; los que pretendían legislar que los emigrantes indocumentados son unos delincuentes.
Con este recurso, Obama ha intentado evitar el efecto dominó que puede suponer, una avalancha de leyes de inmigración distintas, pudiendo tener como denominador común, los cuatro polémicos artículos. Hay que recordar que en unos sondeos recientes, aparece como un 60% de los encuestados son favorables a apoyar los cuatro polémicos artículos de la ley de Arizona, que consideran como delito la inmigración ilegal. El recurso se basa en que Arizona no tiene competencias constitucionales para modificar una materia reservada a las autoridades federales. No obstante a nadie escapa ya, que todo derivará al final hacia cuestiones políticas y electorales.
Obama debe ser muy cuidadoso con este tema para que el ejemplo de Arizona no acabe contagiando a otros estados, que pueden tomar nota de la situación, adoptando la misma ley, agitando con la mano del oportunismo, el resultado de las encuestas y sabiendo de antemano, que el debate se encenderá solo y servirá para desviar la mirada de la crisis económica, no en vano, en estos momentos están teniendo una tasa de paro del 10%, el doble que cuando empezó la crisis.
Los 12 millones de emigrantes indocumentados que viven en EEUU, son seguramente sin saberlo, un elemento de división entre el electorado, cuando el desempleo llega ya a una cifra récord y ello atemoriza a ciertos sectores económicos por la legalización de una mano de obra barata.
Es de esperar, que la justicia federal falle finalmente en contra de que cualquier estado pueda legislar en materia de inmigración, invalidando así la Ley de Arizona, pero no logrará apagar el debate encendido por el Partido Republicano, consciente de que el tema preocupa a muchos electores, por lo que los 12 millones de emigrantes indocumentados están siendo un ariete que se lanzan unos contra otros, a modo de argumento político o social.

Etiquetas:


viernes, 10 de septiembre de 2010

Col·laboradors

¡ Zapatero Dimisión !
Ayer los sindicatos UGT y CCOO montaron un mitin en una plaza de toros de Madrid, al que asistieron (según dicen) 16.000 sindicalistas. El motivo está claro: calentar motores de cara a la huelga general del próximo día 29, coreando todos a una:

¡ Zapatero Dimisión !


Como sea que preferimos los argumentos, os dejamos este vídeo que recibimos hace algún tiempo, donde se hace referencia y entendemos que certeramente, a algunos de ellos


Podeu teclejar a YouTube:

   
Zapatero dimite!! (Monólo increíble que deja las cosas claras)

Etiquetas:


jueves, 9 de septiembre de 2010

El Confidente

Un Tribunal Constitucional distanciado de la Constitución



¿Qué debería ser un Tribunal Constitucional? En teoría su función parecía estar bien definida en la Constitución de 1978: decidir la constitucionalidad de las leyes que promulga el Parlamento y defender los derechos constitucionales de los ciudadanos.

Es una idea que dicen compartir todos los partidos políticos, pero en realidad lo que pretenden cuando llegan a poder, es que entre los miembros del Tribunal no se sienten magistrados de intereses o de ideología contraria a la suya. Ello queda probado porqué hace tres años que no llegan a ningún acuerdo para poder renovar a cuatro magistrados; por lo visto no les interesa que funcione el tribunal, sino que funcionen sus intereses. Además la imagen que nos ha ofrecido la Presidenta de este Tribunal últimamente con su comportamiento, aparentemente no neutral, hace que el concepto que acabemos teniendo de esta institución deje mucho que desear. Claro que indirectamente, los mayores responsables de esta intolerable situación somos los ciudadanos, por permitirla.

Parece que todos entendemos a este Tribunal como únicamente sujeto a decidir la constitucionalidad o no de las leyes. También que sus componentes, no son miembros de un consejo de administración muy bien pagado, de una especie de empresa pública, que se dedica a hacer favores o a otorgar prebendas desde el interés del partido gobernante, sino que se espera de este Tribunal unas decisiones sujetas a la objetividad y al respeto total de los preceptos constitucionales, para que el enjuiciamiento de las leyes sea creíble y respetado por los ciudadanos.

Si el Tribunal Constitucional debe seguir existiendo, debe ser pensando en todo momento en la Constitución y no en el programa o los intereses del partido que los ha colocado allí, es decir, deben dejar de ser instrumentos de un partido para pasar a ser un instrumento constitucional de todos los ciudadanos. Si el Tribunal Constitucional ha de seguir siendo una mera representación política como ha sido hasta ahora, creemos que está de más; para tal cometido ya tenemos al Parlamento y nos podemos ahorrar tranquilamente el elevado coste anual que nos supone. Basta ya de hacer el paripé.

Etiquetas:


miércoles, 8 de septiembre de 2010

Queixes veïnals




Un Paisatge Urbà de pena

Es sabut que l’Alcalde de Lleida va crear una “Fundació del Paisatge Urbà” de la que és President. No sabem ben bé quina deu de ser la funció d’un organisme que miri pel paisatge urbà, llevat de que potser, tinguem de pagar un sou de ministre a algun amiguet de l’Alcalde.

Partim de la base, de que caminant per Lleida no és possible mirar cap paisatge urbà; caminant per Lleida tens d’anar sempre mirant al terra, perquè et pots trobar forats a la vorera i et pots torçar el turmell (cosa no infreqüent), o et pots empastifar les sabates amb una caca de gos (compte, que es tenen de llençar, perquè la pudor no marxa mai més).

Com que l’objecte d’aquesta fundació és poc clar i indeterminat, les persones ens deixem portar pel sentit comú, i en principi, el paisatge és el que pots veure quan vas pel carrer o quan mires per la finestra de casa teva. Aquest és el raonament que fan Veïns de la zona de Lluís Companys, quan miren des de la finestra, la part del darrera de casa seva. I que veuen en aquest paisatge urbà?
Doncs ja ho podeu veure en les fotografies; veuen el Passatge Santa Ana, al fons una tanca d’un pati escolar, que serveix per a dues escoles, el Col·legi Santa Ana i Sant Anastasi, i al descampat molt descuidat, prop de la tanca hi ha un forat pel que passaria un gat amb la cua dreta, però el problema no és que vegin sortir gats del forat, sinó que surten rates mida gat. I es clar, es pregunten, com pot ser possible, que el nostre Ajuntament, amb un Alcalde com tenim, que mira tant el paisatge urbà amb la seva fundació, no hagi solucionat ja aquest problema. D’altra banda, tenint aquest Alcalde que és tant afeccionat a inaugurar i posar primeres pedres, podria venir al pati amb una pastera de ciment i posar la primera pedra per tapar l’entrada del forat, al menys evitaríem que les rates facin excursions pel descampat, però també pel pati escolar.

La pregunta és, saben les direccions de ambdós col·legis que les rates corren lliures per allí, o si tenen d’entendre que les rates també formen part del paisatge urbà. I en tot cas, partint de la base de que hi ha alguna rata en el paisatge urbà, pregunten que passaria si en comptes de sortir el cau de les rates al Passatge Santa Ana, sortís al costat de la Llotja, també es faria el despistat el Sr. Alcalde, o aniria corrent amb la pastera de ciment i els hi taparia el forat immediatament?
També es pregunten quina deu de ser la funció del President de l’Associació de Veïns de l’Escorxador, doncs sembla que estigui tant sord com l’Alcalde; ja es sabut, diuen que qui vam amb un coix...

Etiquetas:


martes, 7 de septiembre de 2010

A día de hoy

Talasemia o “anemia del mar”


Se tiene por cierto, que la Talasemia conocida también como anemia del mar, es a día de hoy la enfermedad hereditaria más extendida en el mundo. En fuentes médicas se considera que afecta a unos 250 millones de personas de la población mundial. En España hay una incidencia de un 2%. Ahora sin embargo está aumentando, puesto que tenemos población procedente de países como China, India, Rumanía, Centroamérica y África del norte juntamente con la subsahariana, países donde esta enfermedad tiene una incidencia alta que la está convirtiendo en un problema de salud pública. También hay que decir, que afecta en menor proporción, a otras poblaciones distintas de las mediterráneas y asiáticas.

Se trata de un grupo de afectaciones en la composición de la sangre, caracterizado por una producción defectuosa de hemoglobina, que desemboca en unos glóbulos rojos defectuosos, que no están en condiciones de transportar el oxigeno a todas las partes del cuerpo.

Se conocen varios tipos de talasemia, pero la más grave, la talasemia mayor o anemia de Cooley, es una anemia crónica y grave, que requiere tratamiento médico continuo en forma de transfusiones de sangre periódicas, siendo el trasplante de médula ósea, la única cura posible. Además, si no se trata a tiempo, puede producir graves lesiones en corazón, hígado y otros órganos.

La detección precoz resulta ser el mejor método para hacerle frente, ya hemos indicado que se trata de una enfermedad hereditaria y por tanto, podemos estar alertados por conocer los antecedentes familiares.


Etiquetas:


lunes, 6 de septiembre de 2010

la Tira

Quan un Ajuntament es diu ecologista i talla arbres a dojo



Que passa amb la plaça Sant Joan de Mata? Doncs que també li ha arribat la fúria remodeladora i electoral del nostre Ajuntament, que ara va decidir remodelar-la amb els diners (diuen) de l’últim Plan Zapatero, o el que és el mateix, el Plan del Deute Perpetu per a tots.
La Plaça Sant Joan de Mata, feia anys que necessitava una reparació en part del seu paviment, però en comptes de fer-la respectant una plaça que agradava molt als Veïns, per ser un punt de trobada, ja que era un espai pla i gran que entrava en el concepte que tots tenim del que ha de ser una plaça. Malgrat tot, el nostre Alcalde sense consultar amb ningú, va decidir que en comptes de reparar el paviment, ara tocava trasbalsar la plaça.
El “nou disseny”, sembla que preveu unes jardineres al mig del que fins ara era la plaça; es a dir deixarà de ser plaça i serà no saben què.

I què va passar allí el dia 2? Doncs que en el “nou disseny” no entrenaven uns arbres molt frondosos que fa anys estaven allí plantats. Tenim fotografies de cinc troncs d’arbres tallats, però Veïns de la plaça diuen que són set. Avancem ja, que eren uns arbres que estaven molt sans. Van dir que un parell van caure i que els altres també “podien caure” perquè estaven mal arrelats, i ens podem preguntar, desprès de que van aguantar totes les ventades que han patit, no sembla increïble que estiguessin mal arrelats? A més, si van caure un parell, com s’explica que nosaltres tinguem les fotografies de tots els troncs tallats a un metre d’altura del terra?

Els arbres que van tallar al costat del riu (i en van plantar de nous), a la Av. Tortosa; van dir que estaven malalts; es cert que queia un suc de les fulles, però també es cert, que aquesta plaga que tenien, es cura amb un plaguicida (és el que fan els pagesos). En aquest cas, els arbres tampoc entraven en el disseny; el motiu és que pel davall hi van fer passar un cable de fibra òptica.
També van tallar totes les moreres de la banda esquerra de la Av. Tarradellas, dient que estaven malaltes, quan estaven saníssimes; simplement no entraven en el disseny.
Per posar un altre exemple recent, direm que tampoc entraven en el seu disseny, els arbres que hi havia fins fa dos anys al final dels Camps Elisis, una zona que es va asfaltar per les penyes de l’aplec del caragol.

En definitiva, un Ajuntament el de Lleida, que es diu ecologista però que talla arbres a dojo, sempre que aquests no entren en el seu disseny. Un comportament que resulta molt il·lustratiu i resumeix molt bé, els principis del nostre Govern Municipal: dir el contrari del que fan, i a més, tallar tot els que els hi destorba als seus interessos, la qual cosa denota una manca de respecte pels arbres, però també una manca de respecte per les persones.

Etiquetas:


viernes, 3 de septiembre de 2010

Col·laboradors

AVISO DEL RACE


Robo de coches: Nuevo procedimiento
Imagina que vas a retirar tu coche que has dejado estacionado. Abres la puerta, entras, pones el seguro a las puertas, enciendes el motor y pones la marcha atrás. ¿No lo haces siempre así?
Después miras lógicamente a la ventana de atrás por el espejo retrovisor y observas una hoja de papel grande pegada a la luna posterior. Entonces pones la palanca en punto muerto, abres tu puerta y bajas del coche para retirar el papel (o lo que sea) que te obstruye la visión, pero cuando llegas a la parte posterior, aparece un ladrón de la nada, entra y se larga con tu automóvil (tu motor estaba encendido, tu maletín, bolso o cartera estaban dentro) y prácticamente te arrolla en su huida. El seguro no quiere saber nada.

ESTA ES UNA NUEVA MODALIDAD DE ROBO

SI VES UN PAPEL POR EL RETROVISOR ¡NO TE BAJES Y LÁRGATE! puedes retirar el papel de la luneta más adelante y agradecerás haber leído este aviso.

RAMÓN

Etiquetas:


la Tira

Senyoretes de "moral distreta" fan el carrer a Lleida?



Era el 30 de gener del 2009, quan l’Ajuntament de Lleida va aprovar modificar l’Ordenança de Civisme, per poder sancionar amb multes de fins a 3.000 euros la prostitució al carrer. Aquesta va ser la solució proposada i aprovada pel nostre Alcalde, una solució en definitiva, que es redueix a la repressió, encara que som molts els que creiem, que la millor solució a aquesta qüestió (que sempre ha existit i possiblement sempre existirà), és la regulació, tal i com l’apliquen en altres països avançats.

Atemorides les senyores de “moral distreta”, van desaparèixer dels nostres carrers i el nostre Alcalde es va convertir en el campió de la lluita contra la prostitució al carrer. Aquestes senyores van fer cap a les carreteres fora del terme i allí se les pot veure, a peu de carretera.
Però van desaparèixer de tots els carrers de Lleida? Noooo...van quedar algunes raconades que es resisteixen, com per exemple: part del carrer La Palma, l’entrada al carrer Caldereries i la zona pròxima al carrer Major, durant el dia, que per la nit es traslladen a la Passarel·la. Són unes zones on estan presumptament “fent el carrer”, dia rere dia, unes senyoretes de color. Concretament a les 13 hores d’un dimecres, s’han contat set senyoretes (La Palma i Caldereries), que fins i tot, semblen menors d’edat.

Veïns de la zona, que ens adrecen la seva queixa, parlen de 19 senyoretes en total i uns preus de 10 euros per servei, afirmant que aquesta situació la venen denunciant des del mes de juny sense haver vist cap resultat.
Els Veïns de la zona estan preocupats amb aquesta situació. També ho estan els Veïns i comerciants del carrer Major ubicats en aquesta zona, que fa pocs anys van tenir de pagar unes elevades contribucions especials per pavimentar (per tercera vegada) l’Eix Comercial, com perquè ara, en veure prostitució a la zona, pensin que pot ser un element de degradació per aquell entorn.



Queda clar que el nostre Alcalde, ja no es campió en la seva lluita contra la prostitució al carrer, en tot cas, és el campió de la incoherència, perquè com s’entén sinó, que just a trenta metres d’on estan aquestes senyoretes del carrer Caldereries, hi ha el Departament Municipal del:
“Servei d’Informació i Atenció a les Dones, CASAL DE LA DONA, Regidoria de Polítiques d’Igualtat”.
Com s’explica que ni els responsables d’aquest Departament "d’Atenció a les Dones“ ni la Guardia Urbana, no s’han adonat d’aquesta situació, contraria a l’Ordenança de civisme? Cegueses a part, el responsable màxim de tot l’Ajuntament és l’Alcalde. Ens preguntem que farà ara al respecte, ell que es creia campió, en seva la lluita repressiva contra la prostitució al carrer?

Etiquetas:


jueves, 2 de septiembre de 2010

Des de la meva finestra



El desastrós servei de Rodalies a Barcelona

Un any desprès de que els trens de Rodalies de Barcelona, van ser traspassats a la Generalitat de Catalunya, una gran majoria d’usuaris opinen que tot segueix igual o pitjor que quan el servei de Rodalies era gestionat per Renfe. Els retards, les avaries, el vandalisme permès, la poca informació quan hi ha un problema en una línia i un grapat més de molèsties, fan que els usuaris valorin negativament el servei dels trens de Rodalies.

La queixa més comú és el retard dels trens i la lentitud dels recorreguts: de Martorell a Sans, o sigui 25 km, tarda 40 minuts, als que es té d’afegir els 10 minuts diaris de retard; en total per fer 35 km, costa 50 minuts.
En el trajecte Manresa a Sans, els 55 km els fa amb 1 hora i 40 minuts, quan amb Renfe es tardava 1 hora i 5 minuts.
Per anar des de Igualada a Sans, uns 60 km, es tarden 1 hora i 42 minuts.

Els robatoris en pujar al tren són tant freqüents que molts usuaris els qualifiquen de normals.
El vandalisme premés, és una altra qüestió que valoren molt negativament els usuaris, i és que no hi ha vigilants en els trens, però és que a més, no es pot entendre que algunes o alguns brètols posin els peus a sobre del seien, tiren papers per terra i pintin els vagons davant del revisor, qui s’ho mira sense dir ni piu.

Molts usuaris tenen la sensació, de que tots els pressupostos es van invertir en els trens de alta velocitat en detriment dels trens de Rodalies que són veritablement, els que porten més usuaris i els que poden donar un servei més social, ja que la gran majoria d’usuaris són ciutadans que van a treballar.
Una altra impressió que tenen la majoria d’usuaris, és que les millores que diu haver implementat el Govern de la Generalitat no es noten en absolut. I el que és més preocupant, no hi ha data per solucionar tots aquest problemes de transport públic.

El Govern ens van vendre que si Catalunya aconseguia el traspàs de les Rodalies, el servei fora perfecte, quan resulta que encara és pitjor, segons diuen molts dels usuaris.

En època d’estiu, són molts els turistes que utilitzen els trens de Rodalies per desplaçar-se, i és de suposar que davant d’un servei tan deficient, no es poden emportar massa bona imatge dels trens que té Barcelona com a Rodalies.
Potser no fora qüestió d’invertir molts diners, perquè amb puntualitat, un servei de vigilància eficient, i un mínim de neteja, milloraria molt la imatge dels trens.

Etiquetas:


miércoles, 1 de septiembre de 2010

A día de hoy

“Lo ideal sería un gran parque de viviendas de VPO en alquiler”



Hace poco, la ministra de la Vivienda compareció ante los medios para anunciarnos que hay mucha más demanda de vivienda de protección oficial (VPO) en alquiler, que para compra. ¿Y eso le extraña a la señora ministra, es que acaso no le han informado, de que los currantes cada vez tenemos menos dinero y un puesto de trabajo (los que lo tienen) menos fijo?

Dice la ministra que lo ideal sería que España tuviera un gran parque de viviendas de VPO en alquiler, frase memorable donde las haya, sólo que hace treinta años que oigo repetir la misma frase a un gobierno tras otro, pero lo cierto, es que ningún ejecutivo se ha puesto a trabajar en ello. ¿Será que después de pronunciar la frase con toda la solemnidad posible, los intereses “aconsejan” lo contrario?

La ministra acaba de anunciar, crisis obliga, que en lugar de subvencionar a fondo perdido una cantidad en cada VPO, se propone aumentar el importe de la hipoteca en un 90% de su valor, lo cual parece una buena medida, pero que debería ser acompañada de una vigilancia administrativa adecuada, consistente en que la venta de las VPO la formalice siempre la Administración, pues quien más, quien menos, todos conocemos algún caso de ventas de VPO, en que el promotor vende efectivamente a precio de módulo fijado por la ley, pero ocurre que cuando informa del precio al posible cliente, añade la frase: “pero si no me da equis cantidad en negro, no le vendo el piso”; el último caso de que tenemos noticia, pedían además del importe del módulo, nada menos que un 70% del precio oficial en dinero negro. Nos consta que este caso fue llevado por un grupo de cinco vecinos al director provincial de Urbanismo, quien se excusó diciendo que no sabía nada al respecto. Lo cierto es que sabiéndolo, no nos consta que se haya exigido responsabilidad alguna.

Con el actual sistema hemos detectado fraudes en la concesión y reventa de VPO; el objetivo es cumplir un derecho constitucional, como es el acceso a la vivienda de propiedad por parte de ciudadanos con pocos recursos. Lo que no puede ser, ya que median fondos públicos, es un fraude y una forma más de especulación. ¿Por qué la Administración permite tal situación?

Insisto en que lo realmente ideal para evitar estas picarescas, es un total y eficaz control administrativo, empezando por la compra, hasta que la vivienda deje de ser VPO, ya va siendo hora de que se acabe con tanto fraude.

Etiquetas:


Redacció





Benvinguts a la pagina de la



Organització de Veïns Independents (OVI)


El Blog Noticies de Lleida en funcionament des de juliol del 2008, recull noticies que poden afectar als Veïns de Lleida i que no solen sortir senceres en altres mitjans d’informació subvencionats per l’Administració.

L’esperit de la nostra publicació, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder. Temin com a principis, el respecte al ciutadà, la transparència de la Administració i estem en contra del govern del poble però sense el poble.

S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades) dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com



Podeu consultar els mesos anteriors en el menú de la dreta i moure-us per dintre de cada mes movent el “cursor”. Normalment les imatges es poden ampliar clicant a sobre.

Gràcies per la vostra visita.

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]