miércoles, 30 de junio de 2010

A día de hoy

“Hay que echar a Zapatero”




Son palabras de Ángel Gimeno, candidato socialista a la Comunidad de Madrid y miembro del comité regional del PSM, aunque anteriormente fue Consejero de Economía de Aragón.
Se trata de un militante socialista al que se le ha acabado la paciencia y quien ahora está diciendo que España sólo saldrá de la crisis sin Zapatero.

Gimeno critica que el partido socialista español esté muy mal, también que un muchacho acabe una carrera universitaria y tenga que marcharse al extranjero para poder encontrar trabajo. Desde el convencimiento de que el país esta muy mal, él se ofrece desde su experiencia al mundo de la política, donde hay dice, demasiada gente mediocre, a la que lo único que le preocupa es aprovecharse y vivir tan ricamente de ella. Él propone que parte de la solución a la crisis pasa por echar a Zapatero: “este caballero que no tiene ni idea de casi nada”. Opina que tiene un gobierno donde sólo manda él y que siempre se ha dicho, que la gente mediocre no puede tener como compañero de gobierno a gente inteligente.
Pide un Congreso Federal extraordinario para cambiar a Zapatero: “Hay que convocar un Congreso Extraordinario y desalojarlo de Moncloa". Está convencido de que si no se cambia y la actual situación llega hasta final de año, podemos tener un panorama terrorífico y presiente, que lo que está pasando a Grecia al lado de lo que nos puede pasar a nosotros no va a ser nada. Previene que debemos plantear un programa de reducción del déficit público bestial, de por lo menos el doble del que se ha planeado.

Gimeno, propone un plan a la griega pero de mayor alcance en las cantidades, para lo cual hay que nombrar un ministro de Economía que tenga total control sobre las áreas económicas, de lo contrario estamos perdidos. Este militante socialistas,
dice hacer uso de su libertad de pensamiento y expresión, desde donde manifiesta no temer ser sancionado por el partido, ya que en el partido no tienen categoría para sancionarle y si cometen este error, acabarán en los tribunales.
Sostiene, que lo que es claramente digno de ser puesto en observación, es la conducta del secretario general, puesto que “el partido está hecho unos zorros”.

Etiquetas:


martes, 29 de junio de 2010

Col·laboradors

UNOS CONSEJILLOS

Lavado de activos

Hace poco recibí una propuesta bastante tentadora por parte de un amigo de confianza que conozco hace muchos años, compañero de Universidad y de farras. Me ofreció un negocio “redondo” para el cual yo no debía invertir nada, sólo se requerían unos documentos de mi parte, firma de poderes y mi número de cuenta. Al final todo me pareció tan sencillo como convertirme en testaferro de propiedades que ascendían a cifras astronómicas. Mi olfato me llevó a rechazar dicha propuesta, pues era obvio que podía verme involucrado en una jugada peligrosa.

El lavado de activos es una práctica bastante común que busca legalizar fondos de dudosa procedencia. Para evitar caer en esta trampa, os dejo algunas recomendaciones, algunas obvias, pero que a veces se toman a la ligera al poner por encima la amistad y la confianza, sobre el sentido común, la prudencia y la sensatez.

- Jamás prestes tu nombre en tanto que persona privada o el de tu empresa (si la tienes) para negocios que no involucran tus actividades privadas, o empresariales habituales.
- No des copias de tus documentos a nadie.
- No firmes nada sin que antes lo hayas leído y comprendido; si no lo comprendes acude a tu abogado de confianza.
- Bajo ningún concepto prestes tu cuenta bancaria para recibir depósitos de los cuales no participas directamente y cuyos montos no pueden ser justificados, por muy jugosa que sea la “comisión” que recibirías.
- Exige copias de todo lo que firmes.
- Acude a notarios legalizados.
- No caigas en la tentación de negocios que ofrecen ganancias faraónicas superiores a los intereses que ofrece el sistema financiero legal.
- No hagas depósitos a compañías o personas que no están en capacidad de responder luego por tus fondos.
- Exige por escrito información relevante sobre todos los negocios que se te propongan, que contengan firmas de responsabilidad.
- Documenta y guarda archivadas todas tus transacciones.
- Por muy fiable que sea la persona que te ofrece dinero fácil, no accedas a participar en algo no demasiado claro o corriente, pues te puede comprometer peligrosamente. Muchas veces ese dinero proviene de “negocios” tan inhumanos como trata de blancas, pornografía infantil, narcotráfico y hasta sicariato.

Si bien es cierto, que estamos inmersos en una crisis económica sin precedentes y que la avaricia es cegadora, es preferible ser prudente a entrar a formar parte de operaciones sospechosas que podrían llevarte a la cárcel. ¡ CUIDADO !

Espero que estos consejos os sean útiles

RAMÓN

Etiquetas:


lunes, 28 de junio de 2010

El Confidente

La depresión



Hace poco se publicó que España ostenta el récord mundial en el consumo de tranquilizantes. Según parece, los cuadros depresivos de los españoles están a la orden del día; uno de cada diez está sufriendo un cuadro depresivo que intenta superar con unos tranquilizantes que va recetando el especialista.

Se dice también, que este es el país donde más se abusa de las urgencias, pero cuando se expone una situación hay que buscar las causas; aquí también es el país donde las visitas médicas tienen la mayor lista de espera sanitarias de Europa y donde es más difícil ver al médico, por tanto el abuso de urgencias no es sino, el abuso de las largas listas de espera.
Estamos en un país donde se asignan grandes presupuestos a obras públicas innecesarias o por lo menos hiper-presupuestadas y a su vez, donde existen las mayores listas de espera sanitaria europeas. Para eliminarlas, podríamos adoptar el sistema de la Seguridad Social francesa, por ejemplo: un afiliado puede ir al médico que quiera cuando quiera y la Seguridad Social paga las visitas, sean las que sean.

Enric Álvarez psiquiatra del Hospital Sant Pau en Barcelona, explica que la depresión en términos generales, no es sino como un trastorno del estado de ánimo, como consecuencial del cual, se pierde el interés por casi todas las cosas. Un estado de animo que va acompañado de tristeza general e irritabilidad.
Lo define como un grupo de síndromes caracterizados por síntomas de preocupación excesiva, de miedo intenso e incluso de hipervigilancia, siempre en ausencia de una situación peligrosa.

Javier García del Hospital Miguel Servet en Zaragoza, lo asocia a situaciones de “estrés laboral, estrés relacional entre personas, a motivos económicos: Estos son causas a corto plazo, pero si se prolongan en el tiempo aparece la depresión”.

Calculan que en España hay unos seis millones de personas que sufren depresión, de los cuales tres millones están sin diagnosticar. Apuntan a que la depresión es la segunda causa de baja laboral en nuestro país y podría conllevar un gasto de 23.000 millones de euros anuales. De ahí que el suicidio sea la primera causa externa de muerte en España, por delante de los accidentes de tráfico. Según Enric Álvarez, entre el 12 y 15% de los depresivos terminan suicidándose. Unos fallecimientos que según dice, podrían evitarse.

¿Qué falla en nuestro país, cuando tenemos un 13% de habitantes depresivos, cuando tenemos el récord mundial en el consumo de tranquilizantes, cuando el suicidio es la primera causa externa de muerte? ¿Qué hace nuestro Gobierno para luchar contra una epidemia como es la depresión?

Etiquetas:


jueves, 24 de junio de 2010

Queixes veïnals

Què hi teniu contra el Barri de Cappont, Sr. Alcalde?



L’Alcalde de Lleida quan veu un micròfon comença a xerrar com si li haguessin donat corda; xerra i xerra, promet i promet, però desprès s’oblida de complir el promès. Sense buscar massa, ens arriben unes queixes dels Veïns del Barri de Cappont, on només hi ha una sola guarderia o escola bressol, que sempre està saturada i els infants del barri de Cappont, es tenen de portar a guarderies d'altres barris.

Diuen que en la campanya electoral del 2007, l’alcalde Àngel Ros, que promet i promet, els va prometre una nova guarderia al barri, però encara no l’han vista? Potser ha passat de llarg i ha anat a un dels barris privilegiats pel nostre Alcalde, o potser és que va prometre una guarderia imaginaria; no sabem?

Es veu que a més, en l’últim ple municipal pels pressupostos, el grup del PP va fer una proposta, de fer una segona escola bressol al barri de Cappont, proposta que va acceptar l’equip de govern municipal, comprometent-se a fer-la. Ara resulta que fent seguiment de la proposta, el grup del PP va preguntar al regidor Castillo, responsable d’Educació, qui els va informar que aquesta guarderia no es farà en aquesta legislatura.

Es a dir, primer l’Alcalde ho promet i ara diu que no la farà?
A veure Alcalde, com és que prometeu una cosa que desprès no complireu? Vos que aneu cada dia a missa, que no us ha dit el vostre confessor, que no s’ha de dir mentides?

Carai Alcalde, sembla que tenen motiu els Veïns de Cappont, en estar tant queixosos de la vostra labor de govern respecte al barri, els feu una darrera l’altra.

Que hi teniu contra el Barri de Cappont, ens ho podeu explicar?

Etiquetas:


miércoles, 23 de junio de 2010

Des de la meva finestra

Un aeroport embargat



L’aeroport de Ciudad Real va fer suspensió de pagaments y va quedar baix control del Banco de España. Unes instal·lacions que van ser presentades com el primer aeroport privat del país, acaba de veure’s immers en un concurs de creditors, bàsicament Cajasur i Montreal, a qui “CR Aeropuertos S.L” devia 19 i 17 milions d’euros.

En quedar baix control del Banco de España, l’Aeroport queda desproveït del Consell d’Administració, passant el control a tres administradors concursals determinats pel jutge. En el decurs d’un dur judici, CR Aeropuertos SL, va intentar defensar-se del concurs de creditors al·legant que acabava de obtenir recolzament de Administracions publiques, una consideració que no va fer canviar de parer al jutge, qui va considerar que per trobar-se en situació d’insolvència ni hi ha prou, amb que el deutor no pugui complir amb les seves obligacions de pagament. Començant pel deute que té de 2.500.000 euros amb Caja Castilla la Mancha, però és que a més, CR Aeropuertos, també té una vintena de demandes per impagament.

Comença a estar molt criticada en aquest aspecte la gestió del president autonòmic socialista, Barreda, per permetre aquest projecte: un aeroport en una ciutat de 70.000 habitants, per la que passen autopistes, aprovant una parada de l’AVE a peu de aeroport, que es feia amb la creença ara fallida, de que crearia 3.000 llocs de treball. Un aeroport que té una freqüència de 128 passatgers per dia; és a dir, un aeroport “florero”, ja que no és pas possible que sigui rendible amb aquesta xifra de viatgers.

Es diu per Ciudad Real, que “no havia ningú amb dos dits de front, que no tingues la intuïció de que l’aeroport anava a acabar així, però ara tindrem de pagar els plats trencats entre tots, perquè de segur, els responsables d’aquest assumpte quedaran sense cap responsabilitat”.
Ja veurem si l’única companyia operadora no abandonarà, però en aquest cas, tindria de tornar els ajuts públics que ha rebut que no són pocs.

Potser aquest assumpte el veurem (en l’apartat de pèrdues) també en l’aeroport d’Alguaire, on la freqüència de viatgers és també irrisòria: de 133 per dia.

Sens dubte la millor solució a aquests assumptes és sempre la preventiva, és a dir, que la societat desperti i es rebel·li contra aquests disbarats que no queda clar a qui beneficien, però de segur que sabem a qui perjudiquen, a tots els contribuents que tenim de pagar via impostos, els disbarats d’uns polítics prepotents que no escolten als ciutadans.
La solució està com bastant clara: o rebel·lar-se o pagar inútilment.

Etiquetas:


martes, 22 de junio de 2010

Col·laboradors

UNOS CONSEJILLOS

TRAMPA ECOLOGICA PARA MOSQUITOS

Sabes por que los mosquitos pican más frecuentemente a los humanos en los tobillos, muñecas y cara?

Pues por que son los lugares por donde exudamos más anhídrido carbónico.

Propongo una TRAMPA ECOLOGICA PARA MOSQUITOS...

Lo transmito como lo recibo, no cuesta nada probar, tiene un bajo precio y no es tóxico.

Para ayudar con la continua lucha contra los mosquitos, les traemos una trampa casera que puede matar muchos de estos insectos.

Lo que básicamente se necesita es:

1 botella de plástico de 2 litros
200 ml de agua
50 gramos de azúcar moreno
1 gramo de levadura (Compra un sobrecito en el Super)

A continuación los pasos a seguir:

Corta la botella de plástico por la mitad y quédate con la parte de abajo, no tires la parte de arriba.
Mezcla el agua caliente y el azúcar moreno . Cuando esté mezclado, enfría el agua.
Añádele la levadura. No hace falta mezclarlo. Se irá creando dióxido de carbono.

Ponle la parte de arriba dentro e invertida, como formando un embudo.
Tapa toda la botella con algo negro, y colócalo en alguna esquina de tu casa.
A las dos semanas podrás ver la cantidad de mosquitos que hay en la botella.
Puede ser de gran utilidad en escuelas, jardines, hospitales y casas.

Espero que estos consejos os sean útiles.

RAMÓN

Etiquetas:


lunes, 21 de junio de 2010

la Tira

Com ho tenim això de l'Empresa Municipal de Serveis Comunitaris?
  


En el “run, run” de la ciutat es diuen moltes coses, algunes semblen increïbles, encara que potser, siguin certes. L’últim que ens ha arribat, és que l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris, un invent del anterior Alcalde de Lleida; i quan tots pensàvem que estava ja oblidat, ara resulta ser un assumpte que està ben viu?

Ara diuen que si l’assumpte de la EMSC, ha arribat a la Fiscalia Anticorrupció de Madrid. S’està parlant fins i tot, de que si a traves d’aquesta empresa, es va pagar el Pavelló Barris Nord, que segons informacions, va acabar costant el triple del import pressupostat?
Hem sentit a dir, que si la factura de instal·lació de aire condicionat es va pagar dues vegades? Que si falten un grapat molt gran de factures i documentació que no apareixent? És cert tot això?

Com que ens sembla una historia increïble, hem estat buscant les actes del Ple de l’Ajuntament de Lleida, referents a aquest assumpte:
En l’Acta de 24 de setembre de 2004, hi posa:

El Sr. Oro (PP), “qualifica de sagnant l’esforç que han estat fent els contribuents durant el darrers anys per atendre les subvencions que ha calgut donar a l’empresa, més de deu milions d’euros entre els anys 1999 i l’actual (2004), la qual cosa suposa vuit-centes mil pessetes diàries”.

El Sr. Tugues (CiU) pregunta el perquè “hi ha últimament una transferència de 900.000 euros a la EMSC. Exposa que no s’ha explicat la manca de 1.329.000 euros”.

Per part de l’equip de govern del moment (PSC-ERC-ICV), responen:
La Sra. Minguez (PSC), diu que els 904.000 euros de l’ultima transferència (2003) van ser per liquidar l’empresa. Intervenen també, el Srs. Sáez (ERC), Pané (ICV) i Alonso (PSC).
Però cap dels quatre donen cap explicació, ni sobre els més de 10 milions d’euros en subvencions donades a la EMSC, ni sobre el 1’3 milions d’euros que manquen?

Esperem que l’alcalde Àngel Ros, ens pugui explicar ja que ell parla per la radio 2 cops cada setmana, que ha passat amb tot aquest assumpte? On han anat a parar els 10 milions d’euros (1.600 milions de ptes) i els 1’3 milions euros, dels que no s’ha donat cap explicació, ja que ni ho va desmentir, ni ho va explicar al Ple de 24 de setembre de 2004? I perquè fa falta donar a l’empresa 900.000 euros quan es tanca?

Ens ha arribat, que darrerament el nostre Alcalde està molt nerviós, molt irascible. Li aconsellem que s’ho prengui amb calma i serenitat, potser que prengui “Calmax”. No sabem on anat a parar el seu “talante”, com tampoc sabem, en que s’han gastat aquests 12 milions llargs d’euros, de diners dels lleidatans?
És potser per aquest assumpte, pel que marxa en fugida cap les llistes electorals del Parlament, on tindrà immunitat parlamentaria?

Etiquetas:


sábado, 19 de junio de 2010

El llapis impertinent

Segons la EPA, l’atur mossega ja a 1,3 milions de famílies

Etiquetas:


viernes, 18 de junio de 2010

Col·laboradors

UN FIN DE SEMANA SIN CONSUMO;
18,19 Y 20 DE JUNIO

Querid@s compañer@s funcionari@s,

Seguramente, a todos nos ha afectado la reducción del 5% "SOLIDARIO" de nuestro sueldo.
Dos sindicatos paniaguados, promovieron que fuéramos a la huelga del 8 de Junio y después a la manifestación. Nos movilizaremos y manifestaremos lo que haga falta, pero la huelga... pensad: ¿A quién le interesa? ¿A nosotros o al Estado para quedarse con otra parte de nuestro sueldo?

Empezamos a ser bastantes, los que estamos coincidiendo en otra idea, que siendo seguramente más eficaz, no nos supone ningún descuento de nuestro recortado sueldo:

Pensad qué pasaría si todos nos pusiéramos de acuerdo,

EN UN PLAN DE AUSTERIDAD, CONSISTENTE EN NO CONSUMIR

¿SERÍAMOS SOLIDARIOS CON EL RESTAURANTE, DONDE DEJAMOS 30 EUROS POR CENAR?

¿SERÍAMOS SOLIDARIOS CON LAS CAFETERÍAS Y BARES SIN NUESTRA PRESENCIA?

¿SERÍAMOS SOLIDARIOS CON LAS TIENDAS DE ROPA Y CALZADO, SIN COMPRARNOS UNA CAMISETA O UNOS ZAPATOS?

¿SERÍAMOS SOLIDARIOS CON EL CINE, EL TEATRO Y OTROS EVENTOS SIN IR A SENTARNOS EN SUS BUTACAS?

¿SERÍAMOS SOLIDARIOS CON LA COMPAÑÍA DE TELÉFONO, DONDE GASTAMOS 35 EUROS APROXIMADAMENTE AL MES?

¿SERÍAMOS SOLIDARIOS CON LA GASOLINERA EN LA QUE PONEMOS 20 EUROS, PARA IRNOS A PASAR EL DOMINGO A LA PLAYA?

¿SERÍAMOS SOLIDARIOS CON LA PELUQUERÍA EN LA QUE DEJAMOS 30 EUROS, POR PARA PONERNOS GUAP@S?

¿SERÍAMOS SOLIDARIOS CON EL GIMNASIO AL QUE VAMOS DESPUÉS DEL TRABAJO?

¿SERÍAMOS SOLIDARIOS CON LA AGENCIA DE VIAJES ANULANDO NUESTRA ESCAPA DE FIN DE SEMANA?
Etc...

Creemos que no, por lo tanto, ¿Qué pasaría si dejáramos de consumir?
Observad cuando salís a la calle: ¿Quiénes son los que reparten ese capital entre los distintos comercios? ¿El Estado o nosotros?

No nos engañemos, si dejamos de consumir, nos afecta a todos.
Y para que no jueguen con nosotros y no se nos infravalore, creemos que deberíamos manifestarnos continuamente “a nuestra manera”, mientras no se nos devuelva el dinero que se nos recorta del sueldo, CON UN MENOR CONSUMO.

De momento podemos hacer un ensayo con un fin de semana sin consumir:

-NO AL MÓVIL
-NO A LA GASOLINA
-NO AL RESTAURANTE
-NO A LAS ESCAPADAS DE FIN DE SEMANA
-....Y en general, SÓLO CONSUMIMOS LO IMPRESCINDIBLE


Hagámoslo, todos juntos:
Hagamos un pequeño ensayo, el fin de semana de Junio, los días 18,19 y 20.

EL GOBIERNO NOS RECORTA EL SUELDO, NOSOTROS RECORTAMOS NUESTRO CONSUMO.

Así EL GOBIERNO, se dará cuenta de que no puede cargar su culpa en nosotros.

CAMPAÑA DE AUSTERIDAD EN EL CONSUMO, porqué a todos les afectará.

NO CONSUMAMOS; SERÁ LA MEJOR FORMA DE HACERNOS OÍR, CON LA VENTAJA DE QUE NO NOS PUEDEN DESCONTAR NADA DE NUESTRO RECORTADO SUELDO, AÚN SIENDO UNA PROTESTA MUCHO MÁS CONTUNDENTE.

PEQUEÑO ENSAYO, EL FIN DE SEMANA, LOS DÍAS 18,19 Y 20 DE JUNIO.


Plataforma Funcionarios Unidos

Etiquetas:


miércoles, 16 de junio de 2010

Mon veïnal




APAGADA POPULAR a Catalunya

el dia 21 de juny de 22,30 a 22,40 hores

Veïns, veïnes, companys i companyes del moviment veïnal:

En el marc de la campanya “Apaguem el llum” contra l’alça desmesurada de les tarifes elèctriques i la manca de garanties de subministrament als consumidors per la desinversió de les companyies a la xarxa de distribució elèctrica (tal i com han demostrat els últims esdeveniments) hem organitzat aquest acte de protesta.
Una protesta per deixar palesa la nostra disconformitat amb una pujada injustificada del rebut de la llum en un 30%, en el termini de dos anys.

Us demanem fer arribar tant el descontent com les nostres propostes, al major nombre de veïns, veïnes, ciutadania en general, a entitats i institucions, us convoquem a la

APAGADA POPULAR a Catalunya el dia 21 de juny de 22,30 a 22,40 hores.

¡ Que deixin ja, de prendre’ns el pèl !

Barcelona, 10 de juny de 2010


CONFAVC
Dr. Aiguader, 18
08003 Barcelona

tf. 932 688 980
fx. 932 688 981

veins@confavc.cat
http://www.confavc.cat/

Etiquetas:


Col·laboradors



Su Excelencia, Mario Moreno, “Cantinflas”

A alguien se le ocurrió rescatar este discurso, pronunciado hace 40 años por Cantinflas, supuestamente ante la Organización de Naciones Unidas, en una película en la cual él hacía el papel de embajador. El discurso tiene cuarenta años pero, sin quitarle una coma, podría repetirse en cualquier foro político con absoluta y vigente pertinencia.
Este fue el mismo filósofo de aquella célebre y crucial pregunta, formulada justo antes de sentarse a jugar dominó. "¿Vamos a jugar como caballeros ó como lo que somos?"


"Me ha tocado en suerte ser último orador, cosa que me alegra mucho porque, como quien dice, así me los agarro cansados.

Sin embargo, sé que a pesar de la insignificancia de mi país, que no tiene poderío militar, ni político, ni económico ni mucho menos atómico, todos ustedes esperan con interés mis palabras ya que de mi voto depende el triunfo de los Verdes o de los Colorados.

Señores Representantes:
Estamos pasando un momento crucial en que la humanidad se enfrenta a la misma humanidad. Estamos viviendo un momento histórico en que el hombre científica e intelectualmente es un gigante, pero moralmente es un pigmeo.
La opinión mundial está tan profundamente dividida en dos bandos aparentemente irreconciliables, que dado el singular caso, que queda en sólo un voto. El voto de un país débil y pequeño pueda hacer que la balanza se cargue de un lado o se cargue de otro lado.
Estamos, como quien dice, ante una gran báscula: por un platillo ocupado por los Verdes y con otro platillo ocupado por los Colorados

Y ahora llego yo, que soy de peso pluma como quien dice, y según donde yo me coloque, de ese lado seguirá la balanza. ¡Háganme el favor!...

¿No creen ustedes que es mucha responsabilidad para un solo ciudadano? No considero justo que la mitad de la humanidad, sea la que fuere, quede condenada a vivir bajo un régimen político y económico que no es de su agrado, solamente porque un frívolo embajador haya votado, o lo hayan hecho votar, en un sentido o en otro.

El que les habla, su amigo... yo... no votaré por ninguno de los dos bandos (voces de protesta). Y yo no votaré por ninguno de los dos bandos debido a tres razones:
Primera, porque, repito que no se sería justo que el sólo voto de un representante, que a lo mejor está enfermo del hígado, decidiera el destino de cien naciones.
Segunda, estoy convencido de que los procedimientos, repito, recalco, los procedimientos de los Colorados ( los países comunistas) son desastrosos (voces de protesta de parte de los Colorados).
¡y Tercera!... porque los procedimientos de los Verdes ( Los Estados Unidos ) tampoco son de lo más bondadoso que digamos (ahora protestan los Verdes).
Y si no se callan yo ya no sigo, y se van a quedar con la sensación de saber lo que tenía que decirles. Insisto que hablo de procedimientos y no de ideas.

Para mí todas las ideas son respetables aunque sean " ideítas" o "ideotas" aunque no esté de acuerdo con ellas. Lo que piense ese señor, o ese otro señor, o ese señor (señala), o ese de allá de bigotico que no piensa nada porque ya se nos durmió, eso no impide que todos nosotros seamos muy buenos amigos.

Todos creemos que nuestra manera de ser, nuestra manera de vivir, nuestra manera de pensar y hasta nuestro modito de andar son los mejores; y el chaleco se lo tratamos de imponérselo a los demás y si no lo aceptan decimos que son unos tales y unos cuales y al ratito andamos a la greña.
¿Ustedes creen que eso está bien?

Tan fácil que sería la existencia si tan sólo respetásemos el modo de vivir de cada quien.
Hace cien años ya lo dijo una de las figuras más humildes pero más grandes de nuestro continente: “El respeto al derecho ajeno es la paz" (aplausos).

Yo estoy de acuerdo con todo lo que dijo el representante de Salchichonia (alusión a Alemania) con humildad, con humildad de albañiles no agremiados debemos de luchar por derribar la barda que nos separa, la barda de la incomprensión, la barda de la mutua desconfianza, la barda del odio, el día que lo logremos podemos decir que nos volamos la barda (risas).

Este es el grave error de los Colorados, el querer imponer por la fuerza sus ideas y su sistema político y económico, hablan de libertades humanas, pero yo les pregunto: ¿existen esas libertades en sus propios países?

Dicen defender los Derechos del Proletariado pero sus propios obreros no tienen siquiera el derecho elemental de la huelga, hablan de la cultura universal al alcance de las masas pero encarcelan a sus escritores porque se atreven a decir la verdad, hablan de la libre determinación de los pueblos y sin embargo hace años que oprimen una serie de naciones sin permitirle que se den la forma de gobierno que más les convenga.

¿Cómo podemos votar por un sistema que habla de dignidad y acto seguido atropella lo más sagrado de la dignidad humana que es la libertad de conciencia eliminando o pretendiendo eliminar a Dios por decreto?

No, señores representantes, yo no puedo estar con los Colorados, o mejor dicho con su modo de actuar; respeto su modo de pensar, allá ellos, pero no puedo dar mi voto para que su sistema se implante por la fuerza en todos los países de la tierra (voces de protesta).

¡El que quiera ser Colorado que lo sea, pero que no pretenda teñir a los demás!- los Colorados se levantan para salir de la Asamblea-. ¡Un momento jóvenes!, ¿pero por qué tan sensitivos?

Pero si no aguantan nada, no, pero si no he terminado, tomen asiento. Ya sé que es costumbre de ustedes abandonar estas reuniones en cuanto oyen algo que no es de su agrado; pero no he terminado, tomen asiento, no sean precipitosos... todavía tengo que decir algo de los Verdes, ¿no les es gustaría escucharlo?

Siéntese. Y ahora, mis queridos colegas Verdes, ¿ustedes qué dijeron?:
"Ya votó por nosotros", ¿no?, pues no, jóvenes, y no votaré por ustedes porque ustedes también tienen mucha culpa de lo que pasa en el mundo, ustedes también son medio soberbios, como que si el mundo fueran ustedes y los demás tienen una importancia muy relativa, y aunque hablan de paz, de democracia y de cosas muy bonitas, a veces también pretenden imponer su voluntad por la fuerza, por la fuerza del dinero.

Yo estoy de acuerdo con ustedes en que debemos luchar por el bien colectivo e individual, en combatir la miseria y resolver los tremendos problemas de la vivienda, del vestido y del sustento.

Pero en lo que no estoy de acuerdo con ustedes es la forma que ustedes pretenden resolver esos problemas, ustedes también han sucumbido ante el materialismo, se han olvidado de los más bellos valores del espíritu pensando sólo en el negocio, poco a poco se han ido convirtiendo en los acreedores de la humanidad y por eso la humanidad los ve con desconfianza.

El día de la inauguración de la Asamblea, el señor embajador de Lobaronia dijo que el remedio para todos nuestros males estaba en tener automóviles, refrigeradores, aparatos de televisión; ju ... y yo me pregunto: ¿para qué queremos automóviles si todavía andamos descalzos?, ¿para qué queremos refrigeradores si no tenemos alimentos que meter dentro de ellos?, ¿para qué queremos tanques y armamentos si no tenemos suficientes escuelas para nuestros hijos? (aplausos).

Debemos de pugnar para que el hombre piense en la paz, pero no solamente impulsado por su instinto de conservación, sino fundamentalmente por el deber que tiene de superarse y de hacer del mundo una morada de paz y de tranquilidad cada vez más digna de la especie humana y de sus altos destinos.

Pero esta aspiración no será posible sino hay abundancia para todos, bienestar común, felicidad colectiva y justicia social.

Es verdad que está en manos de ustedes, de los países poderosos de la tierra, ¡Verdes y Colorados!, el ayudarnos a nosotros los débiles, pero no con dádivas ni con préstamos, ni con alianzas militares.

Ayúdennos pagando un precio más justo, más equitativo por nuestras materias primas, ayúdennos compartiendo con nosotros sus notables adelantos en la ciencia, en la técnica... pero no para fabricar bombas sino para acabar con el hambre y con la miseria (aplausos).
Ayúdennos respetando nuestras costumbres, nuestras costumbres, nuestra dignidad como seres humanos y nuestra personalidad como naciones por pequeños y débiles que seamos; practiquen la tolerancia y la verdadera fraternidad que nosotros sabremos corresponderles, pero dejen ya de tratarnos como simples peones de ajedrez en el tablero de la política internacional.

Reconózcannos como lo que somos, no solamente como clientes o como ratones de laboratorios, sino como seres humanos que sentimos, que sufrimos, que lloramos.

Señores representantes, hay otra razón más por la que no puedo dar mi voto: hace exactamente veinticuatro horas que presenté mi renuncia como embajador de mi país, espero me sea aceptada.

Consecuentemente no les he hablado a ustedes como Excelencia sino como un simple ciudadano, como un hombre libre, como un hombre cualquiera pero que, sin embargo, cree interpretar el máximo anhelo de todos los hombres de la tierra, el anhelo de vivir en paz, el anhelo de ser libre, el anhelo delegar a nuestros hijos y a los hijos de nuestros hijos un mundo mejor en el que reine la buena voluntad y la concordia.

Y qué fácil sería, señores, lograr ese mundo mejor en que todos los hombres blancos, negros, amarillos y cobrizos, ricos y pobres pudiésemos vivir como hermanos.

"Amaos... amaos los unos a los otros", pero desgraciadamente ustedes entendieron mal, confundieron los términos, ¿y qué es lo que han hecho?, ¿qué es lo que hacen?: "Armaos los unos contra los otros"....
He dicho...".

Etiquetas:


martes, 15 de junio de 2010

Col·laboradors

UNOS CONSEJILLOS






¡MUCHO OJO A ESTE NUEVO INGENIO RECAUDATORIO DEL GOBIERNO!

Este artilugio, aparentemente un inocente indicador de desvío por obras, es realmente un tipo de radar encubierto, que están poniendo precisamente en esas zonas con obras de mantenimiento, donde hay limitaciones de 20 ó 30 Km./h y cazan como moscas a los que van a la desaforada y peligrosa velocidad de 40 ó 50 Km./h., con lo cual les atizan 200,00 € y un par de puntos. Ya no te digo si pasas (por no haber coches delante) a 80 ó 90 Km./h.

Se están utilizando, incluso en carreteras sin obras a las que les ponen una limitación: un par de conos y a esperar a los pardillos 300 metros más adelante.

Las están colocando en todas las carreteras españolas y las cifras de recaudación son de escándalo. Tened cuidado, mirad bien la foto.

Espero que estos consejos os sean útiles.

RAMÓN

Etiquetas:


lunes, 14 de junio de 2010

la Tira

Plaça Blas Infante, una inauguració rovellada



La inauguració de la Plaça Blas Infante va estar polèmica per una decisió absurda i desafortunada del nostre Alcalde, qui va impedir parlar al President de l’Associació de Veïns de Cappont, el qual va demanar dirigir-se als assistents, mentre sí li va donar la paraula, al President de la Casa de Andalucia.
Alguns Veïns estan irritats al entendre que aquesta decisió és un reconeixement als andalusos en detriment dels catalans, perquè aquesta plaça està a Catalunya; alguns parlen ja d’una “alcaldada”.

L’alcalde Àngel Ros, en veure’s preguntat per aquesta estranya decisió seva, es va excusar dient que no li va donar la paraula perquè no es volia allargar l’acte ja que feia molta calor. Bé, feia calor, però a 1 del migdia ja sabien que faria calor; s’hagués pogut inaugurar a les 10 del mati.
L’Alcalde va deixar parlar i molta estona a l’arquitecta, que per fer el projecte cobra i no poc, va parlar ell, la regidora d’Urbanisme i el Subdelegat del Govern, tots ells cobren de nosaltres, i també va deixar parlar al President de la Casa de Andalucía, que pel que tenim entès, està col·locat al Departament de Participació Ciutadana i que per tant, també deu cobrar de tots nosaltres, però no va deixar parlar al President de l’Associació de Veïns del barri de Cappont, que és un càrrec de voluntariat, pel que no cobra ni un cèntim.

Aquesta decisió d’Alcalde o alcaldada, està sent molt criticada pels Veïns del Barri, els quals s’han assabentat del assumpte a traves de comentaris de barri, de la premsa i de la radio, de la mateixa manera que està sent criticat que ens gastem 2,5 milions d’euros en una plaça, en temps de crisi.

Desprès de quatre dies de la inauguració, ens han arribat també unes altres queixes d’unes veïnes, que ens han proporcionat una fotografia com a prova; resulta que a quatre dies de la inauguració, una de les dues escales metàl·liques que donen de la Plaça a l’Avinguda València, està ben rovellada.

També ens adjunten una fotografia del dia de la inauguració, on es veu un nen assegut a sobre d’un “caragol”, que està adossat a un tub en posició vertical; esperem que el nen no caigui endarrera, perquè a baix, hi ha la vora d’una gruixuda planxa de ferro, on es podria obrir el cap.

Diuen que a quatre dies de la inauguració (dia 8), a les set de la tarda i amb bon temps i no massa calor, a la plaça Blas Infante, només hi havia una noia amb bicicleta i un jubilat que estava assegut en un banc al costat del riu. No sembla que estigui tenint massa èxit de moment, si bé el regidor Gómez ja va dir, que aquesta plaça podria acabar sent com la Torre Eiffel de París, que primer no li agradava a ningú i desprès està sent visitada per molta gent. Amb tots els nostres respectes, pensem que la comparació es disbaratada; ni Lleida és París, ni sembla que la Torre Eiffel, tingui massa a veure amb els ganxos de la plaça Blas Infante. A beure aigua, que fa la vista clara. Ja veurem si venen tota la tropa de japonesos a fer fotografies com desesperats, tal i com van a París.

En tot cas, no s’entén com a quatre dies de la inauguració les escales metàl·liques ja estiguin rovellades.

Ei Alcalde, que vàreu posar escales barates de segona mà o que?

Etiquetas:


sábado, 12 de junio de 2010

Moment musical

Podeu veure aquesta Performance que ha tingut 28 milions de visites fins avui


Nobody (Wonder Girls)

Etiquetas:


El llapis impertinent

Al Tribunal Constitucional, 7ª proposta fallida de sentencia sobre l'Estatut

Etiquetas:


viernes, 11 de junio de 2010

la Tira



Reunió municipal cridanera, al Casal de la Bordeta

Ens hem assabentat, de que ara el nostre alcalde, Sr. Ros, ha tingut una altra ocurrència, es tracta de fer reunions amb els regidors del seu partit, però no a l’Ajuntament, que és on sempre s’havien fet, i que sembla que és, on es tindrien de continuar fent, ara les fa a les biblioteques dels Casals Socials de la ciutat. Aquest dimecres pel mati, va tocar fer la reunió al Casal de la Bordeta; allí van acudir els disciplinats regidors i regidores del seu partit, però vet aquí, que les parets dels Casals, de vegades tenen orelles. I què van sentir? Doncs no cal reproduir ordres inútils, però el que sí els va cridar l’atenció a les orelles de paret, van ser els forts crits que feia. Les parets de la biblioteca ressonaven tremolosament i van témer caure al terra, amb orelles incloses; es clar que han sentit a dir, que si tenen allò que es diu, aluminosi.

Les parets de la biblioteca, no entenen com un Alcalde pot cridar tant i amb tal estat de irritació. També els va semblar sentir, cops de puny a sobre la taula? Alguna d’elles ha expressat des de l’anonimat, que aquella reunió, més que una trobada municipal de treball per la ciutat, semblava una arenga rabiosa d’un sergent chusquero. Ves que hi farem...

Una d’aquestes parets diu tenir una paret parenta a l’Ajuntament, que es veu li ha explicat, com no fa tant de temps, el propi Alcalde es va discutir molt fort amb la seva regidora de Economia. Encara dies desprès, diu que l’han vist amb una cara “molt llarga”. Mal símptoma per a ella, que podria no anar en la pròxima llista electoral, diuen.
També han deixat clar, que aquestes arrancades de molt mal geni, són consubstancials en la persona de l’Alcalde, i sembla que tal cosa la pateixen més, lògicament, els qui estan prop d’ell. Ah, però és que tampoc se li pot portar mai la contraria, perquè si es fa, l’Il·lustríssim Alcalde s’emprenya com un mono?

A veure Alcalde, heu de tenir paciència, ja sabeu que és la mare de la ciència. Heu de tenir tolerància i admetre la pluralitat.


Des d’aquí us recomanem, que com que cada dia aneu a missa, en comptes de encomanar-vos tant a Sant Pancraç, patró de la bona sort en els diners, us encomaneu també al Sant Job, patró de la paciència i la tolerància.

Bé, us voldríem fer una proposta si no us heu de posar a cridar; mireu; volta per la ciutat, que el cas de la Empresa Municipal de Serveis Comunitaris, està sent investigat per la Fiscalía Anticorrupción de Madrid, per la qual cosa, us proposem que feu les declaracions pertinents a la premsa, per tal de desmentir-ho, si és que aquestes murmuracions són falses.
Però això sí Alcalde (o Sa Senyoria, tal i com us feu dir en el Ple de l’Ajuntament), sense cridar; que no per cridar més, tindreu més raó; vos que aneu cada dia a missa, li podeu preguntar aquesta qüestió al mossèn, que us ho explicarà.

Etiquetas:


jueves, 10 de junio de 2010

Des de la meva finestra

El cas Millet esquitxa al Conseller Castells



Una nova querella per tràfic d’influències, instada per la Fiscalia contra Millet pel cas Palau de la Musica, esquitxa al Conseller Castells, perquè diu que han trobat que va signar amb Millet i Montull, un conveni que facilitava una permuta, que permetia la construcció d’un Hotel del Palau, però aquest conveni es va signar sense ni tan sols tramitar els informes jurídics previs, que són preceptius i que no es podien obviar.

Segons s’ha sabut, la Fiscalia sol·licitarà que siguin citats en concepte de testimonis, Trias, Bragado i Castells.
Pel que es diu, la querella es basa en que Millet i Montull es van aprofitar de les seves relacions personals amb Castells per aconseguir aquest conveni. Un conveni que permetria una permuta urbanística imprescindible per a construir l’Hotel, i el compromís per part de la Generalitat de requalificar unes finques on un promotor privat havia d’edificar-lo. Tot el projecte va quedar aturat en destapar-se el cas Palau de la Musica.

En aquest conveni i en virtut d’una maniobra de Millet, hi va acabar estant implicat també l’Ajuntament de Barcelona, en la persona del Tinent d’Alcalde d’Urbanisme, Ramon García Bragado, en la aprovació inicial del Pla de Millora Urbana (PMU) promogut per Millet i Montull, imprescindible per construir l’Hotel.

Un assumpte greu, que pot col·locar en una posició molt difícil al Conseller Castells, quan ja defuig de comparèixer al Parlament per aquest assumpte, i més quan es diu: "colaboraran en la realización de aquella operación urbanística en que los querellados buscaban conseguir un importante beneficio económico".

El jutge Solaz que portava el cas, va deixar en llibertat a Millet i a Montull, qüestió aquesta per la que va ser criticat per alguns dels seus companys, als que ara se’ls hi ha obert un expedient.
El ex fiscal Jimenez Villarejo, va lamentar públicament, que alguns jutges reaccionin davant de la “delinqüència de coll blanc”, tractant-los “amb benignitat i fins i tot amb afabilitat”.

Etiquetas:


miércoles, 9 de junio de 2010

Des de la meva finestra

L’informe de la UNESCO sobre el traçat de l’AVE a Barcelona



El túnel de l’AVE ha de travessar pel davall de Barcelona per anar des de Sants a l’estació de la Sagrera i en aquest recorregut passa pel davall del temple de la Sagrada Família.

Des d’un principi la Fundació Sagrada Família i la Plataforma AVE pel Litoral, s’han oposat a aquest traçat perquè temen pel temple, ja que el túnel passa només a 75 centímetres dels fonaments, però també temen pels edificis que troba aquest traçat, per la senzilla raó de que el subsòl de la zona, es de naturalesa sorrenca, el qual queda provat a traves de estudis tècnics, però també amb la observació de les vies d’aigua que sempre han tingut els soterranis (pàrkings) en aquesta part de la ciutat. És a dir, que hi ha gran quantitat de rierols soterranis que van cap el mar travessant aquesta zona.

En el seu dia, l’Ajuntament va aprovar una moció en contra del traçat per sota de la Sagrada Família, però l’alcalde Hereu, va dir que se la passava per l’aixella, i que es faria pel davall del temple.

El túnel està avançant i en poc temps, davant del temple, hi ha hagut quatre esfondraments que ADIF s’ha donat molta pressa en reparar, i que “casualment” no han sortit en la premsa?

Ara la UNESCO fa un informe recomanant que l’AVE no passi pel davall del temple, perquè no hi ha totes les garanties que farien falta, perquè no passes cap desgracia.
El que denota mala intenció, és que tant ADIF, com el Ministerio de Cultura, com la Generalitat de Catalunya i per descomptat, l’Ajuntament, des de fa tres mesos, ja tenien aquest informe i no el van voler passar als membres de la Plataforma AVE pel Litoral, alguns dels quals, van tenir d’anar personalment a la seu de la UNESCO, on l’organisme internacional no va tenir cap problema en facilitar-los l’informe com part implicada que són.

Al estar l’informe en anglès, la Plataforma l’ha posat en mans d’un traductor jurat, qui farà la traducció per lliurar-la a l’Audiencia Nacional, on està oberta una demanda de la Plataforma contra aquest traçat de l’AVE

Tot aquesta historia, denota una certa manera de fer les coses, es a dir allò del govern del poble però sense el poble, o dit d’altra manera, uns dedòcrates que es diuen demòcrates.

Etiquetas:


martes, 8 de junio de 2010

Queixes veïnals

Una rajola, dues rajoles, tres rajoles...



Tres rajoles són exactament les que falten al Pont Universitat; uns joves estudiants, ens fan arribar una queixa que li transmetem a l’alcalde Ros, adjuntant la fotografia que ens han proporcionat. Exposen que ells s’han queixat en diverses ocasions però “sense resultats positius”.

Diu que fa un parell d’anys va començar a trencar-se una rajola que va desaparèixer i ningú va reparar. Al cap d’un temps es va començar a desenganxar la del costat i ja eren dues, però ningú les va reposar. Ara, finalment ja són tres les rajoles que falten i ningú les reposa.

Mentre, els estudiants que passen per allí tenen d’estar alerta per tal de no tenir un ensurt si posen el peu dintre el forat i es dobleguen el turmell; perquè d’accidents d’aquest tipus en coneixen uns quants.

Ens diuen que preguntem al Alcalde de Lleida, si amb els grans pressupostos que aprova per a fer obres faraòniques i potser no massa necessàries, no hi haurà un petit sobrant, per reposar les tres rajoles que falten al Pont?
O és que l’Alcalde Ros, espera que la filada de rajoles es vagi desenganxant una rera altra, perquè la quarta ja esta partida per la meitat i amenaça ruïna?

Ei Alcalde, quant ho arreglarem això?

Etiquetas:


lunes, 7 de junio de 2010

la Tira



L'abusiu preu de l’aigua a Lleida


Cinc comunitats de Veïns, de la zona Humbert Torres i Nadal Meroles, diuen haver rebut en els dos últims anys, factures d’aigua abusives i que no es corresponen amb el consum real d’aigua.
Aquests veïns tenen la intenció de formar una plataforma que agrupi també a altres comunitats de propietaris amb el mateix problema.

Part de aquestes cinc comunitats, alegen que el comptador general instalat per la empresa subministradora, marca molt més, que la suma dels comptadors particulars, diuen a més, que van obrir l’aixeta d’entrada de l’aigua i que sortia aire durant una estona, quan el comptador anava acumulant com consum d’aigua.

El preu de l'aigua a Lleida és un tema molt antic, però partint de que l’empresa subministradora (primer Aigües Lleida, ara es diu Aqualia), es només una concessionària i que la titularitat del serveis és municipal (ho diu el contracte) les responsabilitats, si ni hi ha, han de buscar-se en el propi equip de govern municipal. El contracte signat per l’Alcalde de Lleida, amb SERAGUA SA, al 14 de desembre de 1993, diu: “Contrato de Concesión Administrativa de Cesión de Servicios de Agua y Alcantarillado”.

Històricament, Ramon Berenguer IV, Príncep d’Aragó, Comte de Barcelona i Marqués de Tortosa, va conquerir als musulmans la vila de Almenar al 1147, autoritzà per tal de repoblar la recent conquerida vila, a construir una Sèquia des del Pantà de Santa Ana, anomenada Canal de Piñana. Més tard, al 1180, i amb motiu d’haver conquerit la ciutat de Lleida, la Sèquia (construïda per Pere Raimon de Sassala, conegut com Pere Cava-sèquies) va arribar al pla i a la ciutat de Lleida.
L’aigua que rep la ciutat de Lleida continua sent la que ve pel Canal de Piñana, on estan vigents les Ordenances de la Junta de Sequiatje, de les quals es desprèn:
Que la Junta tindrà que continuar amb l’antiquíssim dret adquirit amb justos títols, de prendre l’aigua del riu Noguera al terme de Piñana, a traves del Assut, Mina i Sèquia que allí té construïdes la ciutat de Lleida.

Segons els historiadors José Luis Burón Alegre i Josep Lladanosa, els títols de propietat sobre les aigües del Canal de Piñana, que ostenta la Paeria son molt antics, hi ha documentació que així ho testifica des de 1190 i posteriorment en el 1213.

I segons dues persones que han vist els documents, que resten guardats en la Regidoria d’Urbanisme, en el títols hi posa que en agraïment pel seu recolzament en la lluita contra els musulmans, la ciutat de Lleida, té l’aigua gratuïta a perpetuïtat.
I si Lleida té l’aigua gratuïta, a que ve doncs, un preu del rebut tant elevat senyor Alcalde, que en feu de tants diners?

Etiquetas:


sábado, 5 de junio de 2010

Mon veïnal



Avui hem inaugurat la Plaça Blas Infante, una plaça amb uns quants interrogants




En primer lloc, des de l’Associació de Veïns de Cappont, tenim de protestar enèrgicament contra l’actitud que ha tingut en aquest acte el nostre Alcalde, Àngel Ros, per NO DEIXAR-NOS PARLAR, MALGRAT HAVER-LI DEMANAT, quan SÍ han parlat l’arquitecta que ha fet la plaça i el President de la Casa de Andalucia. Pel que sembla, el nostre Alcalde sempre parla de DIÀLEG, de DEMOCRÀCIA, de IGUALTAT, de DIVERSITAT i de COHESIÓ, però desprès en els fets, ES DEMOSTRA QUE NO POSA EN PRACTICA, EL QUE PREDICA. És per tant un interrogant i sembla un ALCALDE QUE MENYSPREA ALS VEÏNS DE CAPPONT.

L’Alcalde ha dit, que el disseny de la plaça Blas Infante va estar “consensuada pels Veïns i entitats del Barri de Cappont”. Res més lluny de la realitat; Sr. Alcalde, vostè ens va convocar a les entitats del barri, a una reunió un 23 de desembre (a la que vostè no va assistir), per a dir-nos que aquell mateix mati l’Ajuntament havia aprovat el disseny i que ja no es podia canviar. És per tant, un altre interrogant.

Aquesta plaça pot agradar o no, podem discutir si els 2,5 milions d’euros que ha costat (423 milions de pessetes), si en temps de crisi, aquest import s’havia d’haver reservat per un altra cosa més urgent o no, però nosaltres i donades les circumstancies, el primer que s’ha de fer es una mica d’història d’aquesta plaça.

Els terrenys on està ubicada aquesta plaça, van començar sent unes parcel·les de propietat privada, comprades d’acord amb el Plan de Ordenacion Urbana de 1957.
Aquestes parcel·les estaven cercades amb una tanca, on cinc famílies lleidatanes cultivaven el seu hort familiar.

A l’agost de 1979, van sortir publicats al BOE, dos edictes de l’Ajuntament de Lleida, qualificant aquesta zona com “Sistema de Parques y Jardines Urbanos”, era per tant, una zona verda, en la que sembla ser, hi estava inclosa, part de la casa del costat. És per tant, un altre interrogant.

Al Pla General Municipal Urbanístic de Lleida, de l’any 1995, l’únic que apareixia ja com zona verda, era el quadrat del que avui és la plaça.

El terreny d’aquesta plaça, està qualificat com zona verda, encara que l’Ajuntament el consideri zona verda i plaça a la vegada, i no està clar, que ambdós conceptes puguin anar units. És per tant, un altre interrogant.

Al Ple de l’Ajuntament de 25 d’abril de 2003, s’aprova la “concessió del subsòl de la Plaça, per tal de destinar-lo a la construcció d’un aparcament de vehicles soterrani”. I si veiem el pàrking des de l’Avinguda de València, veurem que no és soterrani, sinó tot al contrari. És per tant, un altre interrogant.

D’un altra banda, la Llei d’Urbanisme, diu que el sol urbà, només pot ser edificat, si aconsegueix la condició de solar. És per tant, un altre interrogant.

Cal veure també, quina serà la utilitat ciutadana d’aquesta plaça que no és plana i que a més, només té entrada a peu de carrer, per la banda del riu. Esperem que tingui utilitat ciutadana, però això el temps ho dirà.

És aquesta, una plaça a la que els veïns del barri li han posat molts noms, i tal cosa denota ja de per sí, una certa disconformitat; un dels noms és plaça dels ganxos. Però permeteu-me que jo de moment ni digui plaça dels interrogants, també són com uns ganxos, però que pregunten.

Qui sap si l’Alcalde Ros, sabrà contestar a aquests interrogants; ens temen que no. Ell sempre diu que tot ho fa tot legalment, però segurament no podrà esclarir aquests interrogants, com tampoc sabrà esclarir, el perquè avui ens ha CENSURAT la nostra opinió, en NO DEIXAR-NOS PARLAR.


Francesc Castells
President – Associació de Veïns de Cappont

Etiquetas:


Mon veïnal



COMUNICAT DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA BORDETA

En aquest comunicat volem exposar que en els escrits que vàrem fer públics, en cap moment va ser la nostra intenció de calumniar ni injuriar al Sr. Josep Maria Ribes, ex-secretari de l'entitat i ens disculpem.

Només preteníem contestar a las preguntes que ens feien els socis i veïns del barri, en referència als fets que es venien produint en el si de l'entitat veïnal i que han acabat amb l'inici del corresponent procediment sancionador estatutari del secretari d'aquesta entitat, essent conseqüència la denuncia presentada pel referit ex-secretari.

Aquesta Junta Directiva es ratifica en el seu esperit de servei al barri i convida a tots el socis i sòcies a participar en la tasca de servei comuna per mantenir i millorar el nivell de benestar de tots els veïns i veïnes. També convida a tots els veïns i veïnes a fer una única pinya per defensar els interessos comuns i mantenir la pau social.

Per sortir al pas de algunes acusacions sense fonament que s'han escampat pel barri sobre algun membre, s'informa que les comptes de l'entitat estan a disposició de tots els socis i sòcies.

La Junta Directiva

Etiquetas:


Des de la meva finestra

Ja va estar cancel·lat un vol Alguaire – Palma



El passat divendres, Vueling va cancel·lar el vol a Palma des de Alguaire, segons van dir, “per motius tècnics”. El que no ens va explicar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, és quins van ser aquests “motius tècnics”, perquè no serien que hi havia massa pocs passatgers?
Van afegir, que els passatgers que ho acceptessin, els podien portar amb autobús des d'Alguaire fins l’aeroport de Barcelona.

Caldrà veure al cap dels pròxims anys, quines despeses ens comporta aquesta instal·lació i com acaba aquesta aeroport que, no oblidem, ens va costar 97 milions d’euros (16.139 milions de pessetes). Uns milions pagats des de les arques publiques de tots en temps de crisi, potser hagués estat més sensat, valorar si era tan necessari i urgent construir aquest aeroport, per atendre a ben pocs passatgers. I potser sí, que el president Montilla, en Carod i en Saura, haurien d’haver tingut en compte aquesta circumstancia.

Ara sembla que acabem de veure un aeroport fracassat; el aeroport de Ciudad Real acaba de ser condemnat per un jutjat al concurs de creditors. La demanda va ser instada per Montreal i CajaSur, als qui l’aeroport devia 17 i 19 milions d’euros respectivament.
Esta clar, que l’aeroport de Ciudad Real es privat i no pas públic com és el de Alguaire, però al ser privat, és quan hem sabut els deutes que té, en canvi de vegades hi ha organismes públics que no s’acaba de saber mai, quin deute ens han generat a tots.

La dada més preocupant, és que el conseller Nadal va declarar que hi havia cinc grups empresarials que estaven interessats en portar la gestió de l’aeroport, però finalment i tot que va tenir contactes amb dos més, cap grup vol portar la gestió i aquesta dada, vol dir sens gaires dubtes, que no hi ha massa negocia a fer.

El que ens preocupa, més que la construcció d’un aeroport amb una freqüència de viatgers mínima, és quant ens costarà a tots, es a dir, a més dels 97 milions d’euros de la construcció, quant ens costarà a tots cada any, el manteniment de totes les instal·lacions en funcionament i quina utilitat pública tindrà? O dit d’un altra manera, quin cost anual tindrà per viatger?

Etiquetas:


viernes, 4 de junio de 2010

Des de la meva finestra

Mes explosions de gas
  


Un altre cop una explosió de gas, aquesta vegada en un edifici de Mallorca, on un home de 47 anys ha resultat ferit amb cremades d’un 30% del seu cos i està ingressat en l’Hospital de Son Dureta.
Aquesta vegada, la explosió per gas va tenir lloc a les 6 del matí, en una planta baixa situada al número 23 del carrer Major, del municipi mallorquí de Algaida.

Periòdicament, sentim com hi ha explosions de gas, ja siguin de gas natural o de gas butà. El gas sempre és un perill, perquè si hi ha una fuita per la causa que sigui, es forma una bossa de gas invisible, que només en encendre la llum de la estança (la espurna interna del interruptor), fa que tot exploti com una bomba, causant danys materials però també, greus danys a algun veí.
La perillosa i lamentable situació, es va repetint una i altra vegada, sense que la Administració, ja sigui central o autonòmica intentin posar remei legal i preventiu, a aquest possible perill que tots tenim a casa o prop de casa nostra.

Extrapolant aquesta qüestió a un altre camp similar, tenim que en les instal·lacions elèctriques, ja fa anys que es obligat de posar dos aparells o elements de seguretat a l’entrada de corrent dels pisos; un diferencial i un magnetotermic, es a dir, ambdós tallen la corrent immediatament, en cas de curtcircuit o en cas d’un instantani consum desmesurat d’energia. Al tallar la corrent instantàniament, s’aconsegueix que no hi hagin accidents en forma de descarregues elèctriques a les persones ni incendis. La qual cosa minimitza el risc elèctric a les nostres llars.

Les mesures de protecció instantània en les instal·lacions de gas, són uns detectors de gas (ni ha per gas ciutat i per butà), que tallen el pas de forma instantània en detectar un escapament de gas. Uns detectors que costen en el mercat uns 30 euros. Molt menys del que ens consta la “Inspecció periòdica de la instal·lació” (IRI), que ens costa 40 euros.

Als anys que estem, on sempre se’ns diu que el millor és l’acció preventiva, en aquest cas no es legisla perquè entri en funcionament una normativa preventiva, tal com podria ser la obligatorietat d’instal·lar un detector de gas en la zona més perillosa de cada instal·lació (on hi ha aparells o connexions).

No podria ser, que s’estigui afavorint el negoci de la companyia de Gas Natural, en detriment de la seguretat física dels usuaris?

Etiquetas:


jueves, 3 de junio de 2010

Col·laboradors



¿Cómo os van esos negocietes majestad.......es cierto que lleváis como dicen, treinta años viviendo campechanamente a cuerpo de rey?

Treinta años a cuerpo de rey

Etiquetas:


miércoles, 2 de junio de 2010

Opinió

¡No et quedis en silenci. Expliqueu per tot arreu!



Ja n’hi ha prou! Permetràs aquest robatori?

Primer vam haver de suportar haver-nos d’hipotecar fins a les celles per aconseguir un habitatge. 

Amb el nostre treball precari i els nostres sous de mileuristes, banquers, immobiliàries i constructors es van omplir les butxaques. Després, va arribar la crisi. Més d'un milió de persones s’han quedat a l’atur als Països Catalans. La incertesa d’un futur pitjor que el present s’ha apoderat de la majoria de nosaltres.

No obstant, lluny d’atendre les necessitats de la població, hem vist com els polítics corrien a regalar milers de milions (fins a 90.000 milions d’euros)als mateixos causants de la crisi: els banquers podrits de milions. 

Ara, sino en teníem prou, veiem com al govern endeutat, aplaudit pel Fons Monetari internacional i la Unió Europea, no li tremola el pols a l’hora de retallar sous i congelar pensions per pagar un deute que nosaltres no hem provocat.

No permetrem que el festí dels poderosos es pagui amb les nostres pensions, amb els nostres sous escarransits, amb el dret a la sanitat pública, amb el dret a l’educació o amb l’atenció als més necessitats.
Perquè és una vergonya que mentre es retallen els drets socials, els 584 executius i els alts directius de les empreses de l'IBEX 35 cobrin un milió d’euros de mitjana. Perquè fa fàstic que mentre pretenen retallar les pensions dels treballadors, unes pensions que ja són de misèria per la majoria (no arriben als 800 € de mitjana), el president del BBVA, Francisco González, entre d’altres, tingui fixada una pensió de 79,8 milions d’euros.

Per què ens encén d’ira veure com els "ricatxons" (Núñez i Navarro, Koplowitz, A. Ortega...) de l’Estat tenen tota la impunitat per no pagar impostos a través de les SICAV (societats multimilionàries que només tributen al 1%) mentre a nosaltres, ens retallen els sous i ens congelen les pensions, i ara ens apugen dos punts l’IVA.

En definitiva, els treballadors NO hem de pagar un deute que no hem generat: Demanem el RETORN de tots el milions pagats als banquers. Hi ha moltes necessitats per cobrir. Demanem L’INCAUTAMENT tots els béns dels causants de la crisi. Són grans fortunes que han de responsabilitzar-se del que han ocasionat. Demanem una REFORMA FISCAL d’urgència: cal que els que més tenen paguin més. I la RECUPERACIÓ de l'espoli que s’ha realitzat a través de la corrupció de alts càrrecs públics.

Podem acudir als actes de protesta que es van convocant, però també fent circular tots aquests arguments des del boca orella, un dia rere altre.
¡No et quedis en silenci. Expliqueu per tot arreu!
Pensa que cada cop tenim menys a perdre perquè ja ens ho han robat tot!

Blanca

Etiquetas:


martes, 1 de junio de 2010

Col·laboradors

UNOS CONSEJILLOS

LAS RADIACIONES DE LOS MÓVILES
Desde hace unos años, en varias zonas del país ha habido movilizaciones vecinales contra las antenas de móviles; Murcia, Valladolid, Madrid, Barcelona, Baracaldo, Valencia, Lleida, etc. Son casi siempre, ciudadanos que viviendo cerca de una antena, se han concienciado de que las radiaciones pueden ser perjudiciales para su salud, al ver demasiados casos parecidos de enfermedades en una misma zona que queda junto a una antena.

Hay gobiernos municipales que desoyen, las protestas de los vecinos para investigar sobre el tema y lo que parecería normal y deseable, resulta que no lo es para un Ayuntamiento; cuando un consistorio desoye la petición para hacer una investigación epidemiológica en una zona donde se acumulan demasiados casos de graves problemas de salud, es cuando hay que empezar a preguntarse, qué defiende realmente un Ayuntamiento, si la salud de sus vecinos o los beneficios de las operadoras?

Quizás no hace falta escribir grandes discursos, para acabar diciendo, que no se quiere investigar sobre el asunto, por si la conclusión fuera QUE LAS RADIACIONES SON PERJUDICIALES.

Quizás nos interese hacer un pequeño experimento:

Necesitamos:
1 huevo, 2 móviles
65 minutos para llamar de un teléfono a otro.
Montamos algo parecido a lo de la imagen:



Iniciamos una llamada entre los 2 móviles y los dejamos por 65 minutos aproximadamente ....
Los primeros 15 minutos no pasa nada......
A los 25 minutos el huevo comienza a calentarse....
A los 45 ya esta caliente.....
Y a los 65 ya estará cocinado
Conclusión: la radiación emitida por los móviles es capaz de modificar las proteínas del huevo... imagínate que puede hacer con las proteínas de nuestro cerebro cuando hablamos por el móvil.


Espero que estos consejos os sean útiles.

RAMON

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]