lunes, 31 de mayo de 2010

El Confidente

Un símil al Motín de la Bounty

Esta semana hemos visto reproducida en el quehacer del Gobierno y el partido que lo sustenta, un inicio a algo parecido, a unos hechos acaecidos en el barco inglés Bounty, cuando en 1788, su tripulación se amotinó en medio del Pacífico; el motín organizado por el oficial Fletcher, dirigió el barco a Tahití desde donde los amotinados huyeron para escapar de la implacable justicia inglesa.

En estos últimos días, hemos visto como dentro del mismo Gobierno aparecían caras de reprobación callada, de apoyo obligado y a la vez desconfiado hacia Zapatero.
Militantes que están en contacto con miembros del Gobierno, aseguran que todo, todo, lo lleva personalmente Zapatero y que no existe una dirección colegiada como era de desear, en un equipo de Gobierno que lleva el timón de todo el estado español incluyendo los presupuestos generales, directrices políticas que afectan a todos, políticas sociales y de trabajo, tributarias etc.

Uno de ellos acaba de comentar, que Elena Salgado, paso por varios altos cargos del Gobierno de Felipe González; de allí pasó a cargos en la empresa privada, concretamente en Sacyr donde por lo visto estaba muy a disgusto.
Se dice que cuando fue a buscarla Jesús Caldera para apoyar al entonces desconocido Zapatero, ella lo rechazó: “Conmigo no contéis y os digo más: si Zapatero llegara un día a ganar las elecciones yo me iría de España…” .
Pues vaya, señora Salgado, después de estas ideas tan explícitas hacia Zapatero, resulta que él la nombra ministra y usted acepta?

Siguen diciendo de Zapatero que “Nunca nadie en la vida política española ha tratado tan mal a una mujer como Zapatero, el profeta del feminismo, está tratando a Salgado. La ningunea, la desautoriza, la desprecia, no se le pone al teléfono y, lo que es peor, no se recata en admitir en público que su nombramiento fue un grave error…”

Se comenta que podría producirse un motín en el partido contra el capitán Zapatero, pero esto hay que verlo para creerlo.

Dicen que la parálisis es absoluta en el partido que está como en estado schock, De la Vega está amortizada, que Pajín no existe, que Chachón está desaparecida en combate, que Chaves anda como un pasmado de un lado para otro. Que todos están noqueados por el desastre y la inseguridad. Que todo lo cocina Zapatero y ellos no saben nada, pero cuando se enteran es por la prensa. Y todos miran de reojo las elecciones catalanas, se dice que desde el PSOE están presionando fuertemente a Montilla para que convoque elecciones anticipadas antes de que se voten en el Congreso los Presupuestos Generales de 2011, el caso es que Montilla también se resiste, porque tampoco le van bien las encuestas y procurará agotar la legislatura. Se dice incluso, que uno de los motivos puede ser, el de cobrar la paga extra de navidad. ¿Hasta este punto tan bajo han caído?

Desconozco si habrá o no motín, ni adonde llevarán los amotinados su navío, donde permanecen ahora zarandeados por la gruesa mala mar de la ignominia, pero de seguro, si se acaba produciendo el motín, tendrán que elegir otro Fletcher, como en la Bounty.

Etiquetas:


sábado, 29 de mayo de 2010

El llapis impertinent

Montse Berges diu que l'Ajuntament de Lleida funciona com una SA, on l'Alcalde ho decideix tot

Etiquetas:


viernes, 28 de mayo de 2010

Col·laboradors

Mister ZBean y la economía ZOSTENIBLE



ZEJAS no sólo es un INEPTO que nos está llevando a la ruina.
Además de intentar manipular la historia y las estadísticas, como las del paro, ha creado una serie de nuevos puestos de trabajo ZOSTENIBLE, eso sí, ZOSTENIBLES con el dinero de todos:

Hay nuevos trabajadores que mantienen el software de SITEL.
Hay nuevos empleos para vigilar las 24 horas a los españoles con SITEL.
Hay más y más sindicalistas liberados, pagados por las empresas. Ahora quieren ponerlo obligatorio en las empresas de más de 50 trabajadores.
Hay nuevos puestos de trabajo para los CENSORES de Internet de la ministra González-Sinde.
Hay consultores expertos en conseguir subvenciones para los amiguetes y pelotas.
Hay seudo-periodistas del ZEJAS que publican panfletos digitales, financiados por organismos públicos, ayuntamientos y diputaciones, que ellos controlan y dirigen, pero que pagamos todos.
Hay seudo-periodistas, que asisten a tertulias de la radio y la tele, con un buen sueldo, para defender a Mr. ZBean, utilizando las mismas consignas, que les han enseñado y que repiten una y otra vez, sin cansarse.

Y hay el nuevo puesto de "forero del ZEJAS". Consiste en meterse en los foros de los medios digitales y atacar e insultar a los foreros, que critican el régimen TOTALITARIO de Mr. Rodriguez ZBean. Los hay a tiempo completo y los hay que comparten éste trabajo con otro. Por ejemplo, sindicalistas liberados que en horas laborales, cuando no están de compras con la parienta, se meten en los foros. También pueden hacerlo, desde ayuntamientos u organismos oficiales, en lugar de cumplir con su trabajo principal. Son los que disfrutan de pluriempleo, en el mismo horario cobran dos veces.

De esta manera Mr. ZBEAN y su banda, querían disminuir el paro, con su nueva ECONOMIA ZOSTENIBLE. Era su nuevo e inútil Plan E.

De momento en Europa le han leído la cartilla y no le han dejado continuar con su ECONOMÍA INZOSTENIBLE; creo que le han dicho,: CUIDADO QUE EN ESPAÑA LA SITUACIÓN ESTÁ PEOR EN QUE GRECIA.

A ZBean le han tirado de la ZEJAS y le han obligado a implantarnos una REDUCCIÓN GENERAL DE PODER ADQUISITIVO. Y EL LO HA HECHO.
Hoy se ha aprobado el DECRETAZO en el Parlamento y la cara de ZBean era todo un poema. Me recordó la cara del desencajado Don Quijote, ante las grandes aspas de los Molinos de Viento, en las ilustraciones del libro.
ZEJAS ESTÁ AL CAER, pero su ECONOMIA ZOSTENIBLE nos ha dejado en la MÁS ABSOLUTA PRECARIEDAZ; precariedaz con Z de Zapatero.

Jesús

Etiquetas:


jueves, 27 de mayo de 2010

A día de hoy

Japonizando nuestro modelo socio laboral



El Japón de 1985 era muy diferente del actual. Por aquel entonces la potente industria nipona, era modélica y se solía poner como ejemplo de empresas competitivas.
Los economistas japoneses de la época, acuñaron como definición: “La fuerza de las competitivas empresas manufactureras japonesas, depende de su capacidad de producción”.

Japón fue durante años, una anomalía dentro del mundo desarrollado; después de la Segunda Guerra Mundial, a Japón se le impidió tener ejército en el contexto de una guerra fría que ahora ya es historia. Durante muchos años, Japón fue un país dentro de la órbita de Estados Unidos, quien ejercía a modo de colonizador industrial, con la excusa del mal recuerdo bélico. Japón fue una zona de expansión industrial para EEUU, que aprovechó la mano de obra barata japonesa; muchas empresas norteamericanas de alta tecnología (de aquel momento) fabricaban en Japón, cuando no se podían hacer inversiones militares y las inversiones se canalizaron hacia la mejora y el fomento de las empresas, como motor del país después de una guerra destructora.

El país nipón fue un modelo industrial, sólo que ahora y desde hace unos quince años está atravesando una grave crisis económica que mantiene los tipos de interés bancario muy cerca de cero.

Entre los rasgos culturales propios (que son muchos) más sobresalientes, estaba la moral tradicional japonesa. Durante el Japón del alto éxito industrial, los trabajadores japoneses mantenían un concepto sociológico que identifica al trabajador con la empresa.
Decían los sociólogos japoneses del momento, que para un occidental, su primer interés era vivir bien, en cambio para un japonés lo primero era trabajar.

Era y sigue siendo usual, que los trabajadores nipones trabajen muchas horas al día. A esto hay que sumar que suelen vivir lejos de su centro de trabajo y en definitiva, dedican toda su jornada al trabajo. Ahora sin embargo, esta mentalidad está cambiando y los jóvenes no están dispuestos al sacrificio personal para favorecer a la empresa.

En nuestro país afectado como está, por una fuerte crisis económica, con recortes de poder adquisitivo generalizados, puede que no tengamos más remedio que japonizarnos; las empresas pronto empezarán a ofrecer a sus trabajadores con poder adquisitivo recortado, una parte del recorte salarial si acepta prolongar su jornada a todo el día, en aras a la competitividad.

Ahora que Japón empieza a desterrar esta costumbre esclavizante, parece que la adoptaremos nosotros.

Etiquetas:


miércoles, 26 de mayo de 2010

la Tira

Sou d’Alcalde, renoi quin sou !

La Federación Española de Municipios y Provincias, FEMP, s’acaba d’adonar de que estem en crisi, ja que fins ara no havia dit res. Ara diu que analitzaran les mesures incloses en Real Decret que va sortir el dilluns en el BOE, sobre la prohibició a endeutar-se, ja sigui amb entitats publiques o privades. Diu que només la ministra d’Economia podrà autoritzar inversió que arribin a 12 milions d’euros. Es clar que el dimarts el govern Zapatero va rectificar a corre-cuita en veure que els seus propis Alcaldes es revoltaven contra ell. Diu la ministra que els van avisar per la nit de que havia hagut una errada de data i com error ho van rectificar pel dia següent.

Ara es quan la Comisión Ejecutiva de la FEMP es posa a debatre les conseqüències entre les quals està com és lògic, la rebaixada de sou dels alcaldes, fins i tos diu que es baixaran el sou en un 15%.

Es clar que a ningú li agrada que li rebaixin el sou, però als funcionaris els hi ha rebaixat (i no poc) i als jubilats els hi congelen, la qual cosa té un efecte similar: disminució del poder adquisitiu.
De tota manera, funcionaris i jubilats, quedaran més afectats al tenir un sou moltíssim més reduït que els nostres Alcaldes.

Perquè no resulta la mateixa quantitat, el sou que percep un treballador, funcionari o jubilat, que els sous que cobren alguns alcaldes. I tant em dóna, el concepte en que es cobren uns altres diners: si un alcalde cobra uns diners cada mes, en funció de que és President, o vicepresident d’una o varies empresa municipals, són uns altres sous. Si un alcalde cobra uns diners per a ser Conseller General d’una Caixa, encara que sigui en concepte de dietes, continua sent un altre sou. Si un alcalde es soci d’unes empreses privades i lògicament cobra uns emoluments al cap de l’any, continua sent un altre sou.

Si es vol tenir el mateix control amb els alcaldes de les ciutats una mica grans, que amb els funcionaris, treballadors y jubilats, es imprescindible que hagi una total transparència en quan a tot el que cobra un alcalde i sigui pel concepte que sigui. Una transparència que l’Estat ens exigeix als ciutadans en l’impost sobre la renda i altres, però que no exigeix als alcaldes, ja que no fa complir la llei, concretament, l’article 75/7 de la Ley 7/1985 de Bases de Régimen Local:
Todos los miembros de las Corporaciones Locales formularán declaración sobre causas de posible incompatibilidad y sobre cualquier actividad que les proporcione o pueda proporcionar ingresos económicos. Formularán asimismo declaración de sus bienes patrimoniales. Ambas declaraciones efectuadas en los modelos aprobados por los plenos respectivos, se llevará a cabo antes de la toma de posesión, con ocasión del cese y cuando se modifiquen las circunstancias de hecho. Tales declaraciones se inscribirán en sendos Registros de Intereses, constituidos en cada Corporación Local”.

Se li podria preguntar a l’Alcalde de Lleida, sobre si ja fa l'obligada declaració de ingressos i bens patrimonials tal i com mana la llei, o si pel contrari, encara s’ho esta pensant?

Etiquetas:


martes, 25 de mayo de 2010

la Tira

Un Barri Antic amb uns problemes igual d'antics



La Plataforma per la Dignificació del Pla de l'Aigua, és una associació que va néixer d’un grup de Veïns de la zona, que en no estar d’acord amb les reivindicacions del Barri Antic, va decidir fer un pas endavant per defensar el seu barri. Al mes passat, cansats ja d’aguantar, van emetre un comunicat on es deia que el Barri Antic es una zona on es pot trobar menjar, drogues i putes a preu barat, en paraules del seu portaveu: "El Barri Antic ja és una espècie d'àrea de serveis il·legals que tots els immigrants coneixen".

Asseguren que hi ha bars i domicilis particulars que s’estan fent servir de bordells il·legals, la qual cosa atrau a clients amb pocs recursos que visiten assíduament la zona, una situació que està augmentant per moments, per desesperació de Veïns i comerciants de la zona.
La Plataforma assegura tenir una relació de 45 bordells d’aquesta índole i diuen que la policia no fa més que visites preventives, és a dir per molestar a aquests locals.

Si mirem la hemeroteca; veurem que a la premsa va sortir que al 4 de març, l’Alcalde de Lleida, va assistir a la Junta de Seguretat, on va informar d’una sèrie de dades estadístiques de l’any 2009; una d’elles deia que en tot l’any s’havien imposat 15 multes a prostitutes i 5 a clients (atenent a l’Ordenança de Civisme). En tot això però, hi ha algun indici de que el números no quadren gaire: a veure, quan la Plataforma assegura que te un llistat de 45 bordells que funcionen a bon ritme en la zona, mentre només s’han imposat 20 multes per aquesta qüestió en tota la ciutat, com es pot entendre?

El casc antic sempre ha tingut aquest problema i cap govern municipal hi ha posat solució, i l’actual Alcalde esta fent en aquest aspecte igual que l’anterior, mirar cap un altre costat i que dia passa, any empeny.

Etiquetas:


lunes, 24 de mayo de 2010

Des de la meva finestra

La crisi espanyola, un peix que es mossega la cua


Fa poc va sortir a la premsa que a Lleida la meitat dels assalariats son “inframileuristes”.
Si és cert que el 50,4% dels assalariats de la demarcació de Lleida, cobren menys de mil euros al mes, és que aquí estem clarament per sota de la mitjana de Catalunya que està en un 42% i afecta a 1.476.000 treballadors, deixant de banda al sector de l’economia submergida, que no és petit.

Sembla ser que a Lleida, els sectors que per conveni, tenen un sou inferior a 1.000 euros són: el del transport de viatgers i comerç entre altres. Aquests sous baixos, ara es veuen agreujats per la crisi, doncs ja esta passant que en determinades empreses y sectors, els empresaris no volen tractar la revisió de salari. Com a conseqüència, ens podem trobar fàcilment, de que amb l’excusa de la crisi s’estiguin bloquejant l’aprovació de convenis laborals en sectors encara productius, però també ens podem trobar amb que, aquests treballadors afectats perdin poder adquisitiu i tinguin por a consumir, per tant això esdevé en un agreujament de la crisi.

Arribats a aquest punt, potser més que comptabilitzar, quants treballadors inframileuristes hi ha, el que hem de fer, és mirar-ho des d’un punt de vista general, es a dir, si amb la crisi, el 42% dels treballadors són inframileuristes, si el Govern ha retallat d’una forma important i congelat els sous als seus treballadors o funcionaris (que són bastants), si a més va anunciar una congelació de pensions, estem clarament davant d’una rebaixada de sous generalitzada, de la que no escaparem ningú, perquè totes les males coses es solen encomanar, com la grip.

Una rebaixada de sous generalitzada, acompanyada per un pujada d’impostos com és l’IVA, que és un impost que castiga el consum, no pot ser fàcil de pair.
El que no hem vist i segurament no veurem, és que el Govern que esta darrera la maniobra, faci res per abaixar els preus. Doncs així com ho pensen solucionar?
És que potser esperen que els espanyols tornem a emigrar massivament a Alemanya?

Etiquetas:


viernes, 21 de mayo de 2010

El Confidente

El embrujo de una sonrisa



El pasado otoño, Obama se dio cuenta de que en el plazo de ocho meses su popularidad había caído veinte puntos. Si alguien intenta buscar paralelismos entre la situación española y la estadounidense se le presentaran grandes dudas en la comparativa; los ciudadanos españoles no reaccionan con la celeridad de los norteamericanos. Aquí estos cambios tan súbitos en las tendencias de opinión ciudadana son desconocidos; aquí la opinión ciudadana se mueve con la lentitud de un caracol. Que lo diga, si no, Zapatero, que hasta ahora tenía una especie de bula o patente de corso, que le permitía hacer todas las insensateces que se le ocurrían, incumpliendo lo que prometió, negando que estaba destrozando nuestra economía patria y disimulando la realidad. Eso sí, siempre lo hizo con la mejor de sus sonrisas; ya lo dijo en varias ocasiones: “Todo se puede decir con una sonrisa” ¿Pero cómo iba a engañarnos, alguien que sonríe de esta manera tan simpática?

El culto a la imagen de la sonrisa (que al final se ha demostrado sonrisa siniestra), ilustra con claridad, la estrategia practicada en estos seis años por el gobierno Zapatero y su partido; la política de la buena imagen como estrategia política.

Técnicos en comunicación, coinciden que reconocer que en el PSOE saben hacer muy bien la propaganda, incluso dicen que es lo único que saben hacer. Un modus operandi que les daría muy malos resultados si estuvieran ante el electorado francés o alemán, por ejemplo, donde la vigilancia ciudadana valora la acción de gobierno con prontitud y contundencia.

En otras ocasiones ya escribí, que Zapatero no era sino un mago optimista, pero claro el ilusionismo es eso, prestidigitación, ficción y montaje sobre el escenario, ante un público, entre encandilado y entregado, pero cuando al final se encienden las luces de la sala y la cruda realidad acaba desplazando la ficción, es cuando todo resulta muy distinto. Los trucos del ilusionista se han puesto ahora al descubierto, ante sus espectadores que permanecían ausentes o distraídos y en todo caso, silenciosos; la mayor parte de estos condescendientes, suelen ser los que “no quieren calentarse la cabeza con la política” y confiaban en la simpatía.
Zapatero corre ahora el riesgo, de que pierda sus encandilados aclamadores; y de que sus trucos empiezan a ser sólo defendidos por sus más incondicionales; es decir, por quienes le deben algo como un buen empleo, por ejemplo.

Ante todo el actual estado de cosas; tasa de paro récord, recortes salariales a funcionarios, congelación de pensiones, subida de impuestos; cuando poco antes hemos visto: un derroche inútil en subvenciones, muchas de ellas clientelares, la eliminación del impuesto sobre patrimonio que era el impuesto más progresivo que teníamos (y que debía de haberse aumentado), las SICAV multimillonarias que sólo pagan el 1% de impuesto y unas obras públicas del Plan E, que en su mayoría innecesarias, inútiles y además carísimas.
El zapaterismo no fue más que un ejercicio de ilusionismo por decirlo claro y pronto; hemos de aprender que un gobernante siempre sonriente, no es garantía de buen gobierno, sólo es garantía de que sabe sonreír.

En todo caso, se da la circunstancia, de que quienes ahora se ven en la triste situación, de ir buscando empleo de un lado para otro, dicen constatar, que ni sonriendo con una sonrisa zapatera, consiguen empleo; ¿Y ahora qué haremos?

Etiquetas:


jueves, 20 de mayo de 2010

Des de la meva finestra

Hereu ha de començar a buscar un hereu



El resultat de la consulta o referèndum que va muntar l’Alcalde de Barcelona, juntament amb els seus socis de govern de ICV, sobre la remodelació de la Diagonal, els li ha espetegat a la cara.
Hereu es va rodejar d’un “grup d’experts” per preguntar als ciutadans de Barcelona, què volien fer amb la Diagonal, tot i proposant tres opcions, dues de les quals, parlant clar, suposaven desmuntar la Diagonal de la seva utilitat vial, passant-la a una utilitat per vianants i bicicletes. Era clarament un atac al transport amb cotxe particular; segurament en aquest moment, la primera indústria del país. Segurament també, el més desitjable fora que tots utilitzéssim el transport públic; el tema rau en que aquest em sigui útil, o que en una “economia de mercat” i per tant lliberal, jo no tingui la llibertat de agafar el meu propi cotxe. Són les contradiccions ideològiques d’uns partits polítics amb uns idearis apedaçats d’iniciatives, interessos i conveniències electorals.

El resultat ja es sabut, un 79% dels 172.000 persones que van votar, van coincidir en optar per mantenir l’actual estructura vial de la Diagonal, per tant és clar que les dues propostes modificatives de l’Alcalde, van estar rebutjades massivament.

Segurament, aquesta derrota consultiva no és motiu suficient perquè l’Alcalde presenti la seva dimissió, però sí és motiu, de que la oposició municipal, sumi aquesta contrarietat a altres pífies, per demanar-li la dimissió.
El que resulta també molt il·lustratiu, es comprovar com dels 1.414.634 persones que hi havia en el cens, només votessin 172.000, la lectura que se’n pot extreure, és que els veïns de Barcelona van per un costat i l’Alcalde va per un altre.

Em preguntat a veïns de Barcelona que diuen estar molt i molt farts, de les pífies de Hereu, que són continuació de les de Joan Clos, actualment ambaixador a Turquia. Ens han dit que Clos allí està molt bé (quan més lluny millor) i també que Maragall va estar un bon Alcalde, però no poden dir el mateix de Hereu.

Un dels aspectes que més criden l’atenció de les propostes eco-socialistes, era que per “humanitzar la Diagonal” con deien ells, es tenien de tallar 1.244 grans arbres que ara creixen allí ufanosos; tallar tots aquests arbres era segons aquests pretesos ecologistes, totalment justificable. Unes contradiccions que ara no saben explicar de cap de les maneres, es més, no sembla creïble el que diu Hereu, de que des del pròxim equip de govern farà una altra consulta; no creiem que en facin cap més.

Si el que buscava l’actual equip de govern format per PSC-ICV, era un plebiscit, la estratègia d’aquest muntatge els hi ha esclatat a la cara. Hereu ha de començar a buscar un hereu, mai tant ben dit.

Etiquetas:


miércoles, 19 de mayo de 2010

Des de la meva finestra

Desequilibri demogràfic


L’actual estat demogràfic de la província de Lleida, il·lustra sobre quins resultats donen les polítiques de família que s’han portat a terme en aquest país; s’acaben de publicar unes dades, segons les quals, la província compta amb 15.000 jubilats més que menors, es veu ben a les clares, que des de l’Estat, però tampoc des de la Generalitat, s’han fet polítiques incentivadores per augmentar les famílies (ni els Governs actuals, ni cap dels anteriors).
Lleida té una població envellida com en altres províncies, però on més es veu aquest fenomen és en els pobles petits; ni hi ha que només hi viuen ancians.

Segurament, les polítiques de família adequades, són aquelles que ajuden a tenir i criar fills; és una practica que porta fent França, com tot el nord d’Europa i Alemanya des de fa molts anys, En canvi a Espanya el tenir un fill continua sent una gran càrrega econòmica.

L’últim informe publicat, diu que Austràlia i Noruega són els millors països per criar els fills, mentre que les mares de Afganistán i algunes regions d’Àfrica, és on pitjor ho tenen. L’informe atén a paràmetres d’accés a la educació, ajuts, accés als serveis sanitaris i oportunitats econòmiques. En un llistat de 160 països, encapçalat per Noruega, seguida de Austràlia, Islàndia, Suècia, Dinamarca, Nova Zelanda, Finlàndia, Holanda, Bèlgica, Alemanya i França; Espanya queda en el lloc tretze.

Els pitjors llocs del llistat són pels països en vies de desenvolupament, on es constata que si bé hi ha més naixements, també s’enregistra una elevada mortaldat, tant entre les mares durant la gestació, com entre els nens, dels que es diu, que en moren uns 9 milions cada any, abans de complir els cinc anys. Les causes solen a ser sanitàries i de malnutrició

Repassant el llistat, resulta una mica sorprenent comprovar que Estats Units està en el lloc número 28, degut principalment a la elevada tassa de mortaldat materna (una mare de cada 4.800), incomprensiblement es una de les més elevades del mon desenvolupat. També en EEUU és on hi ha una baixa laboral per maternitat més curta que en altres països. La propaganda diu que “als EEUU tot es possible”, sí, i fins i tot això. En saber-ho ens podem preguntar, pot ser que passin aquestes coses en una potencia econòmica i militar com EEUU ? No seria millor potenciar les polítiques de família en comptes de les polítiques militars? Potser sí, que Obama té raó, en la millora sanitària que persegueix.

En qualsevol cas, si en el nostre país s’haguessin fet polítiques de família, tendents ajudar econòmicament a tenir fills, en aquest moment, no tindríem ara a Lleida, 15.000 jubilats més que menors.

Etiquetas:


martes, 18 de mayo de 2010

Col·laboradors

UNOS CONSEJILLOS


CUIDADO VAN A EMPEZAR A CIRCULAR ESTAS MONEDAS


Desde día 1 de Enero, en Turquía tienen una nueva moneda, la "nueva lira turca" (Yeni Turk Lirasi ), que sustituye a la lira antigua, bastante desvalorizada.
Cuando hayas visto la nueva lira, notaras que es bastante parecida a la moneda de 2 euros.

Si comparas estas 2 monedas, comprobaras que aparentemente son iguales (una parte de cobre central rodeado por una parte de níquel), teniendo sensiblemente, también el mismo tamaño.

Una cara de la moneda tiene, como muchos euros, 1 cabeza sellada ( en este caso trata de Ataturk, como en los euros mostramos al rey de España, o al Rey de Bélgica.).

La única diferencia es que, en lugar de 2 euros, tiene un 1 en semejanza a las monedas de 1 euro. Esta lira turca es una imitación de la moneda de 2 euros.
Solo que vale apenas 0,4 euro (en Europa no tiene validez, o sea, que no vale nada)

Por lo tanto, estad atentos, comprobad bien que vuestras monedas de 2 euros, no sean liras turcas, porque ya comenzaron a circular.

Espero os sirva de ayuda.


RAMÓN

Etiquetas:


lunes, 17 de mayo de 2010

la Tira

Quan tindrem total transparència pública en els comptes municipals, Sr. Alcalde?



Les mesures antisocials de retallada, que impulsa el Govern Zapatero, es un cop de volant de 180 graus en la direcció política que portava.

L’Alcalde de Lleida va sortir immediatament a recolzar la decisió del seu cap Zapatero, dient que l’Ajuntament “baixarà els sous en el que toqui”. Ho va voler deixar clar, tot i dient que a més de la retallada de sous als funcionaris, també en tindran els càrrecs municipals incloent-hi el seu propi. També va dir que ho proposaria en altres empreses municipals, com Fira de Lleida, Mercolleida etc.
A veure Alcalde, com que proposareu? No en sou vos el president d’aquestes empreses? Com que intentareu? És que potser no són empreses finançades des dels diners municipals i per tant, des de els diners de tots els lleidatans?
A què ve ara aquesta actitud dubitativa? No serà que vos també cobreu un elevat sou com President de cadascuna d’aquestes empreses (que son unes quantes) i no voleu perdre tants diners?

Sempre hem pensat que els comptes municipals han de ser públics i per tant a l’abast de tots els ciutadans que ho sol·licitin i tenen de estar controlats per una auditoria externa, que fes un informe públic, clar i transparent, any darrera any.
Miri Sr. Alcalde, els lleidatans no ens poden fiar dels “informes” que dona la “Comissió de Comptes” del propi Ajuntament, perquè durant anys, van “informar favorablement”, els comptes de l’Empresa Municipal de Serveis Comunitaris i desprès, en una auditoria externa, es demostrà que hi havia greus irregularitats, i per tant, no es podien informar favorablement, sinó denunciant les greus irregularitats.
Què fa aquesta “Comissió de Comptes”, vigila els comptes d’una forma objectiva, o validar tot el que a vostè l’interessa?

Hi ha un grapat d’organismes, en aparença “externa”, però que realment es financen amb pressupostos municipals (diu la Llei que són públics a tots els efectes), que mantenen en els seus Consells d’Administració a càrrecs polítics del propi Ajuntament, com poden ser: Fira de Lleida, Mercolleida, la Llotja, Consorci de Promoció Econòmica, Institut Municipal de Treball, Institut Municipal d’Informàtica, Institut Municipal de Mercats i Consum, Institut Municipal d’acció Cultural, Institut Municipal d’acció Esportiva, Institut Municipal d’Educació, Empresa Municipal d’Urbanisme, Fundació del Paisatge Urbà, etc.
I quin és el motiu de l’existència d’aquests organismes externs o autònoms?
Què potser, serveixen per col·locar a treballar gent propera? Què potser serveix també, perquè certs càrrecs de l’Ajuntament, puguin cobrar un bon sobresou? Aquí cal sumar els13 càrrecs de confiança i 4 gerents municipals amb sous de ministre i que no sabem perquè serveixen? Tot surt dels pressupostos municipals, dels que paguem entre tots?
Nosaltres pensem que en temps de crisi tot això es té de reestructurar eliminant tant càrrecs de confiança, com gerents i els organismes externs han de quedar com Departaments de l’Ajuntament per reduir despeses.

Des de aquí tornem a demanar que tots els comptes que tinguin a veure amb l’Ajuntament, siguin completament publicats, perquè qualsevol lleidatà els pugui consultar, al fi i al cap, també són diners seus.

Sr. Alcalde,
Quan tindrem total transparència pública i per tots els lleidatans, de tots els comptes municipals?
Quan eliminareu assessors i gerents, i aquests organismes “externs”, però interns, passaran a ser Departaments Municipals, per reduir despeses?

Etiquetas:


sábado, 15 de mayo de 2010

El llapis impertinent

La retallada de Zapatero es protestada pels Veïns de Lleida, però recolzada per l'Alcalde

Etiquetas:


viernes, 14 de mayo de 2010

El Confidente

De Zapatero a Groucho Marx
  


El día 11 publiqué una tira que consideré titular “La pesada losa de la deuda”. Nuestra deuda es cierta y verdad, cuando expertos economistas la cifran en 17.000 euros por español. También es cierto, que aparecen comentaristas que pretendiendo suavizar la situación exponen que, aún podríamos endeudarnos más. Bueno esto siempre es posible; si ahora estamos en el 11,2% del PIB, porque no llegar al 60%?. Lanzarse al precipicio o suicidarse siempre es posible, pero no parece esta la vía más aconsejable.
En dicha tira acababa con una pregunta directa:
¿Cómo acabará todo esto ministra, llegaremos aquí, a la situación griega?

La respuesta la dio ayer Zapatero en el Congreso cuando anunció una serie de medidas, para que las clases con economía más débil paguen el desaguisado de sus políticas desatinadas.
La respuesta que dio ayer Zapatero fue: Sí, esto es Grecia. Recortaremos el sueldo de los funcionarios y además lo congelaremos, también congelaremos las pensiones, eliminaremos la retroactividad en mi ley estrella (ahora estrellada), Ley de Dependencia, eliminaremos mi cheque bebe. Pero cuidado, hay que leerse bien el discurso de Zapatero, porque dice: “Tomaremos entre otras, estas medidas...” Me pregunto, cuales serán las “otras”?

¿En que se parecen estas medidas con las griegas? Pues que en general, vienen a ser, rebaja de sueldo a funcionarios, de pensiones (si no se incrementan, bajan con referencia al IPC) y aumento de 2 puntos en IVA, “entre otras”.

Zapatero en su patético discurso parlamentario, adoptó un tono lloriqueante cuando exponía sus medidas, pero olvido decir que es él, el responsable en gran parte, de tal situación, no instando al Banco de España para que vigilara a las entidades de crédito, repartiendo subvenciones a manos llenas y construyendo obras carísimas e innecesarias. Además, fue él quien proclamaba que jamás tocaría el sueldo de los funcionarios, el que repetía que siempre incrementaría las pensiones (prometió un aumento del 6% en campaña electoral) y el que ahora nos reclama sacrificios a los más débiles. Se trata de un ideario errático donde los haya, o el donde dije Diego, ahora digo Digo. Parece que en buena lógica, la suma de todo, debería hundir la confianza popular en Zapatero.

Está decisión de recortar sueldos, que no está sometida al debate y decisión parlamentaria, sino a la decisión que el viernes tome el Consejo de Ministros (y la va a aprobar) debería establecer un antes y un después, en la actitud social. Aquí debo matizar, que cuando digo actitud social, no me estoy refiriendo a los muy subvencionado sindicatos UGT y CCOO, sino a la actitud personal de los ciudadanos de a pie. El Gobierno no puede negar que había firmado un pacto sindical con los funcionarios, que ahora queda incumplido o dinamitado, como también queda incumplido el Pacto de Toledo en lo referente al incremento de las pensiones.
En todo caso y salvo error, el acuerdo de recortes que aprobarán el viernes en Consejo de Ministros, tiene que venir acompañado de un Decreto Ley que modifique la Ley de Presupuestos en vigor, un Decreto Ley que tendrá que ser convalidado después.

Groucho Marx ya acuñó una definición sarcástica para estos casos, que también se daban en su época: “Estos son mis principios, si no le gustan, tengo otros”. Esto es en definitiva, lo que hace Zapatero.
Ahora es cuando cobra fuerza más que nunca, la frase que oímos hace ya un par de años: “Con Zapatero, no hay dinero”.

Etiquetas:


jueves, 13 de mayo de 2010

Col·laboradors

UNOS CONSEJILLOS

GASOLINA POR LITROS

Por favor verificar


Pide gasolina por litros y VERÁS que sí hay una diferencia mínima de 1 cuarto del depósito... hazlo, ni los empleados lo saben, cuando lo hice el que me sirvió, se sorprendió también! Cómo evitar que te roben gasolina cuando la echas y cómo es esto?...
Cuando vamos a echar gasolina siempre pedimos múltiplos de dinero, según nuestros bolsillos (20,30, 40, 50 etc) o decimos “llénelo”. Pues ahí está la trampa. En algunas gasolineras, cuando el empleado “programa” euros o sólo activa el surtidor, manda una señal al ordenador central de la gasolinera y este a su vez le envía al surtidor que despache litros de 900, 850 ó 800 mililitros en vez de 1000, que es un litro, a través de un software especial; así de triste.
Lo cual quiere decir que por cada 100 euros de gasolina en realidad recibes si tienes suerte 90, así que haz cuentas cuanto de te han robado en el último año.

¿Cómo evitarlo? Cuando eches gasolina pide que te carguen múltiplos de 20 LITROS (20, 40, 60 etc) NO EN EUROS, según la capacidad de tu vehículo.
Los surtidores pueden despachar en litros. ¿Dónde está el truco? Muy sencillo, las cubetas verificadoras son de 20 litros exactos y cuando esto sucede, el software recibe una alerta de una posible revisión oficial y ordena a la bomba mande 1.000 mililitros exactos que contiene un litro.

Si te quejas de que te están robando gasolina el empleado llena la cubeta de verificación que es de 20 litros, y claro te salen 20 litros exactos, así que te dejan en ridículo y te vas con cara de tonto sin comprobar nada.
A mi sí me consta y desde entonces pido gasolina por litros. Pide 20, 40 ó 60 LITROS cada vez que eches gasolina. No lo olvides... comprueba la diferencia en tu depósito. Nos siguen y seguirán robando y robando hasta que DESPERTEMOS......

He comprobado en algunas gasolineras que dicen no poder servir carburante por LITROS, sólo por importe?

Espero que estos consejos os sean útiles

RAMON

Etiquetas:


miércoles, 12 de mayo de 2010

Des de la meva finestra

L’Alcalde d’Atenes il·lustra molt bé el que ha passat a Grècia



El passat dia 6, el Parlament Grec sobre les 10 de la nit, va aprovar una sèrie de mesures per mitigar la crisis que estan patint. Unes resolucions que passen entre altres per: reduir el sou als funcionaris en un 30% i eliminar les dues pagues extraordinàries que rebien, una bona rebaixada a les pensions dels jubilats, un increment del IVA en dos punts i una pujada d’imposts sobre carburants, tabac i begudes alcohòliques.
Desprès d’aquesta aprovació, els diputats van sortir del Parlament per una porta del darrera, per tal de evitar les protestes que els esperaven a la porta central de la plaça Sintagma.

Els reporters d’un diari alemany, el Bild Zeitung, impulsats pel debat públic que tenen al seu país vers l’ajuda alemanya als grecs, que aportarà 22.400 milions d’euros en tres anys, estan fent un seguiment de les protestes i dels polítics grecs.
Aquest diari denuncia que el dia 6 per la nit, mentre la policia a cop de porra i sense contemplacions, arremetia contra funcionaris, jubilats i parat que s’estaven manifestant contra les mesures que el govern grec acabava d’aprovar, l’alcalde d’Atenes, Nikitas Kaklamanis, estava ben entaulat amb tres comensals més, en un restaurant de luxe de la ciutat, menjant “risotto de llagosta”, totalment alien als problemes dels seus conciutadans. No cal fer un gran esforç d’imaginació, per adonar-se de que a l’Alcalde la crisi no li ha arribat.

Es dóna la circumstancia, de que va estar aquests Alcalde, qui va demanar al govern de Berlín, el pagament de 70.000 milions d’euros a Atenes, en reparació pels danys causats al patrimoni artístic de la Acròpolis d’Atenes, durant les dues guerres mundials.

Sembla molt significatiu, que uns diputats al Parlament aprovin reduir els sous de funcionaris i jubilats, apujar impostos, etc, però no es recordin de abaixar-se els seus sous en el mateix percentatge. De la mateixa manera que l’Alcalde, en una situació d’emergència com eren les fortes manifestacions, no estava en el seu lloc a l’Ajuntament, sinó en un sopar de luxe, la qual cosa ve a ser en definitiva, el menyspreu total per tots els problemes que puguin tenir els seus conciutadans, de la mateixa manera que els sous de la classe política grega, els permet viure com a rics, però això sí, a costelles dels ciutadans que els han votat.

La pancarta que els manifestants grecs van penjar fa pocs dies davant de la Acròpolis deia: “Pobles d’Europa, Aixequeu-vos”. No especificava contra què es tenen d’aixecar, però potser tampoc calia concretar més, perquè la resposta està implícita en la situació, només cal veure l’exemple de l’Alcalde de la ciutat.

Etiquetas:


martes, 11 de mayo de 2010

El Confidente

La pesada losa de la deuda



No sabemos como acabará Grecia, pero los signos indiciarios dicen muy a las claras, que las dificultades económicas de todo tipo, que se ciernen sobre el país heleno son considerables.
El Gobierno español no para de explicar que España no es Grecia. Geográficamente hablando es otro país, pero cual es el análisis desde el punto de vista económico? Es cierto que se trata de dos países distintos, pero quizás la diferencia sólo sea aparente; el pasado jueves Euroestat hizo públicos unos datos: en Grecia y en el 2009, los ingresos públicos representaron el 36,9% del PIB, es decir, se situaron 2,8% por debajo de 2007.
En el caso de España, los ingresos públicos bajaron al 34,7% del PIB en 2009, una bajada de 6,4% por debajo de 2007, es decir en esta crisis, los ingresos públicos han caído en España el doble que Grecia.
En Irlanda la recaudación ha caído un 2,6% del PIB, menos de la mitad, que en España.

La ministra de Economía y Hacienda, Elena Salgado, acaba de marcar diferencias entre la economía española y la griega, diciendo que no hay “ninguna similitud” porque España "no ha engañado nunca con las estadísticas". Mejor que sea así, porque la agencia de analistas de riesgos Standard & Poor’s (S&P), acaba de calificar la deuda griega como “bono basura”. Merkel acaba de pedir la seguridad de que se cumplirán ciertos parámetros, si Alemania ayuda a Grecia y acaba con el concepto de que pertenecer a la UE, era beneficiarse de las ayudas que pagaban otros países.

Nuestro Gobierno puede seguir repitiendo que España no es Grecia, pero en el conjunto de la zona euro, el descenso de recaudación ha sido tan sólo de 1% del PIB, muy lejos de los parámetros españoles del 6,4%.

Los datos del registro de déficit público también son tozudos y no parecen ayudar: Irlanda con el 14,3% del PIB, Grecia con el 13,6%, Inglaterra con el 11,4%, España con el 11,2%, Portugal con 9,4%, Letonia con 9%, Lituania con 8,9%, Francia con 7,5%, Italia con 5,3% y Alemania con 3,3%.

¿Cómo evolucionará todo? No sabemos, pero veremos como queda la estadística en las declaraciones del IRPF, porque las declaraciones (los que las hagan) de los 5 millones de españoles que trabajan en la economía sumergida, van a pesar en la recaudación.

Salvo error, a primeros de julio vencen 80.000 millones de deuda que deberá renovarse, cómo lo van a hacer, si el bono alemán es mucho más ventajoso que el precio de nuestra deuda? ¿Qué precio nos van a cobrar por colocar nuestra deuda?
Los gastos públicos no disminuyen y los ingresos no aumentan, pero hay que financiar el déficit con más deuda pública....que no vamos a poder pagar al generar cada vez menos ingresos?

Europa acaba de exigir al gobierno español que ajuste déficit y Salgado anuncia un recorte de 15.000 millones de euros en dos años.
¿Cómo acabará todo esto ministra, llegaremos aquí, a la situación griega?

Etiquetas:


lunes, 10 de mayo de 2010

Des de la meva finestra

“A mi no em toqueu els ous”



La Associació de Veïns del Pallars, Lo Pedrós, ha anunciat que farà una queixa per escrit al president Montilla i al Síndic de Greuges, manifestant el seu descontent pel maltractament rebut per part del conseller Nadal.

Diuen que en una reunió del 20 d’abril per explicar al conseller la seva proposta sobre la variant de Gerri de la Sal, se li va demanar al conseller que portés la proposta veïnal al Ministerio de Fomento. Els quatre Veïns que van acudir a la reunió, diuen que Nadal els va escridassar i van tenir el temor de que una veïna de les assistents fos agredida per Nadal.
En definitiva, diuen que no van rebre un tracte correcte per part del conseller Nadal que els hi contestà amb frases tant grolleres com: “A mi no em toqueu els ous”.

Es queixen també de la desconsideració de Nadal, ja que desprès de haver fet un viatge de tres hores, des de Gerri de la Sal fins Barcelona, per assistir a una reunió que només va durar mitja hora, i en la que diuen van tenir de suportar amb total incredulitat les provocacions i les sortides de to del conseller, doncs sense saber el perquè, el conseller “es va posar fet una fúria”. Potser no hi havia voluntat d’escoltar o d’atendre la veu dels Veïns.
Des del Departament neguen que Nadal crides a ningú, encara que quatre persones de l’Associació Lo Pedrós presents a la reunió ho testifiquin; pel Departament el que té valor, és el que diu Nadal. Sembla que continuem estant en les mateixes que en l'època de l’imperi absolutista egipci, quan els dissidents eren maltractats, i desgraciadament, sembla que ben poc hem progressat en aquest aspecte, perquè on queda el respecte al ciutadà, que és qui paga a polítics i la política?

Si els Veïns del Pallars es tenen de quedar més tranquils enviant un escrit al president Montilla sobre aquest assumpte que ho facin, però es poden trobar, i és una cosa amb la que han de comptar, de que se’ls hi contesti, tot i dient: “El traçat de la variant no es competència nostra, i no ens consta, que vostès fossin maltractats pel conseller Nadal, de la manera que vostès diuen”, que és com dir: “queixeu-vos al mestre armero”, que no ni hi ha.
Una altra cosa que també es pot donar, és que ni tant sols tinguin contesta al seu escrit.

En definitiva, davant d’aquest assumpte i altres com el Pàrquing de Pagament de l’Arnau, sembla que sigui inútil adreçar cap proposta al Govern de la Generalitat perquè només són valides les seves, i si algú discrepa públicament, és increpat pel poder i fins i tot en ocasions, és tractat de boig, radical, antisistema, pepero, etc, tot menys reconèixer que el poble té tot el dret a dir i exigir la seva. Tot el qual ens porta a preguntar-nos, d’acord amb qui es governa, amb el poble o amb determinats interessos econòmics?

Per cert, aquí parlem del Govern de la Generalitat, però si anem a mirar el Govern de L’Ajuntament de Lleida, ens trobem exactament igual. Així estem.

Etiquetas:


domingo, 9 de mayo de 2010

Redacció

Benvinguts a la pagina de la



Organització de Veïns Independents (OVI)

El Blog Noticies de Lleida en funcionament des de juliol del 2008, recull noticies que poden afectar als Veïns de Lleida i que no solen sortir senceres en altres mitjans d’informació subvencionats per l’Administració.

L’esperit de la nostra publicació, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder. Temin com a principis, el respecte al ciutadà, la transparència de la Administració i estem en contra del govern del poble però sense el poble.

S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades) dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Podeu consultar els mesos anteriors en el menú de la dreta i moure-us per dintre de cada mes movent el “cursor”. Normalment les imatges es poden ampliar clicant a sobre.

Gràcies per la vostra visita.

Etiquetas:


sábado, 8 de mayo de 2010

El llapis impertinent

Ros molt preocupat, acudeix a una lectura de mans

Etiquetas:


viernes, 7 de mayo de 2010

Des de la meva finestra

Un panorama esfereïdor



L’atur no para d’augmentar en una progressió no ja aritmètica, sinó geomètrica, malgrat que el president Zapatero digui que la tendència “ara canviarà”. Tothom veu ja, que aquestes asseveracions de Zapatero, una vegada rera altra, no són més que un desig que a tots ens agradaria veure complert, però ens quedem amb les ganes.

L’estadística és tossuda i no acompanya les afirmacions de Zapatero; ni la de que “no estàmos en crisis”, ni la de promesa de “reducir la tasa de desempleo hasta dejarla en parámetros cercanos al 7%”, ni aconseguir “un incremento de dos millones de puestos de trabajo”, ni la seva aspiració per aquesta legislatura al “pleno empleo”. Res de tot això s’ha acomplert, en canvi amb el que si ens hem trobat, és amb la dura realitat, amb una taxa d’atur oficial del 20,05% (Oficialment, 4.600.000 aturats).

De la mateixa estadística se’n extreu, que a Lleida la evolució d’aquest paràmetre ha estat bastant més negativa que en altres províncies de tot l’Estat.
Podem començar, per l’any 2007, quan l’INEM estava pagant unes 7.500 prestacions, que és van convertir amb 10.000 al 2009, però que en els dos primers mesos del 2010 ha pujat fins als 24.000 subsidiats a tota la província.
Segons l’INEM, a nivell provincial tenim un total de 28.220 aturats, per tant, el 85,5% del aturats estan rebent el subsidi d’atur.

El cost econòmic de tot aquest desgavell, ens suposa una mitjana de 797 euros per cada subsidiat, és a dir un cost total provincial, de 19 milions d’euros al mes. No hem pogut trobar, el paràmetre que indica l’import que suposa al cap de l’any, el subsidi d’atur a nivell de l’Estat espanyol.

Resulta penós comprovar, que davant d’aquest panorama tan esfereïdor, Zapatero faci culpar un dia sí i un altre també, a la banca de tot aquest desgavell; com si els espanyols no salpiquéssim que estem pagant uns sous elevadíssims a un grup de directius al front del Banc d’Espanya, una institució que té la missió de vigilar l’entramat financer del país, i si les autoritats monetàries no han vigilat, perquè no ho han fet? És que potser els hi va manar algú que no ho fessin ? I si els hi hem pagat uns molt bons sous per fer una feina i no l’han fet, perquè no se’ls fa fora per inútils i que tornin el que han cobrat, o millor encara, perquè no se’ls asseu a la banqueta dels acusats, fins que confessin si algú els va manar mirar cap un altre costat per no veure el desgavell financer durant anys. No ens podem equivocar de gaire, si diem que en aquests moments la precarietat en forma d’atur, és l’empresa que més treballadors congrega de tot el país

I aquí es por al·legar allò tan lliberal que surt a la Constitució, del “lliure mercat”, però o bé l’Estat intervé al començament quan es perfila una possible crisi, o té d’intervenir desprès quan tot ha esclatat, però d’una manera u altra ha d’intervenir, i sinó es així, perquè volem tenir un Estat, de què ens serveix?

Etiquetas:


jueves, 6 de mayo de 2010

Col·laboradors

UNOS CONSEJILLOS


COMO NO PAGAR LAS MULTAS DE ESTACIONAMIENTO
Es un hecho que nuestros Ayuntamientos tan democráticos, se han olvidado durante 30 años de crear nuevas plazas de aparcamiento libre, natural y por tanto gratuito para sus ciudadanos, pero curiosamente se han acordado y mucho, de eliminar las plazas de aparcamiento libre que teníamos en nuestras calles, para pasarlas a plazas de aparcamiento de pago. Un abuso más de nuestros políticos. Para ello os dejo una información interesante; abajo del todo de esta misma página tenéis un enlace con paginas de prensa con la noticia original, así veréis que es verdad y como se hace.
Fijaros que algunas de las maquinas tragaperras de los parquímetros, está todo escrito en catalán pero también en castellano, por si acaso...

Esquivar una multa en Cataluña resulta relativamente sencillo, sobre todo si el motivo de la sanción es un mal estacionamiento.
Sólo hay que comprobar si la señal de tráfico de prohibido aparcar, zona azul o cualquier otra está escrita exclusivamente en catalán. Si es así (cosa que ocurre casi siempre), fotografía al canto y la batalla está ganada.

El único trámite a realizar es recurrir la penalización arguyendo el
incumplimiento de: artículo 56 de la Ley de Tráfico (Real Decreto Legislativo 339/1990, de 2 de marzo) y artículo 138 del Reglamento General de Circulación, relativos al idioma de las señales.

En el Art. 56 de la Ley de Tráfico, Real Decreto Legislativo, 339/1990, de 2 de marzo se dice: “Las indicaciones escritas de las señales se expresarán al menos en el idioma español oficial del Estado”.

En el art. 138 del Reglamento General de Circulación, Real Decreto 1428/2003 (que complementa la Ley) se dice: “Las indicaciones escritas que se incluyan o acompañen a los paneles de señalización de las vías públicas, e inscripciones, figurarán en idioma castellano y, además, en la lengua oficial de la Comunidad Autónoma en el respectivo Estatuto de Autonomía, cuando la señal esté ubicada en el ámbito territorial de dicha Comunidad”.
Ambos apartados normativos obligan a que esa señalización en la vía pública “figure en idioma castellano”. El Ayuntamiento incumple esta normativa estatal en pro de la causa lingüística y prefiere renunciar a cobrar las multas recurridas por este concepto a rotular en castellano las señales.

Transmítelo para ampliar el conocimiento legislativo y mejorar en las técnicas de respuesta del ciudadano al Consistorio recaudador, es algo en lo que andamos bastante faltos.

Ley sobre tráfico de circulación (Art. 56)

Reglamento General de Circulación (Art. 138)

Modelo para recurrir multas de tráfico


ESPERO QUE ESTOS CONSEJOS OS SEAN ÚTILES

RAMÓN

Etiquetas:


miércoles, 5 de mayo de 2010

A día de hoy

La ablación femenina

Cuando hace unos años, empezaron a llegar a Europa los primeros emigrantes africanos, oímos hablar de una costumbre llamada ablación; una salvaje mutilación genital femenina que elimina sistemáticamente, tejidos de los genitales femeninos por razones culturales.

Se trata de una especie de ritual de iniciación a la edad adulta, que se suele practicar con la niñas y que comenzó según parece, en Egipto desde donde se fue extendiendo a toda África, Asia, algunas zona de América y ahora incluso se da en Europa.

Hemos tenido acceso a un informe donde se dice, que desgraciadamente la practica de la ablación es más común hoy día que en otras épocas.
Para las mujeres mutiladas, la consecuencia es la casi total pérdida de sensibilidad en la zona, teniendo que soportar además el trauma psicológico. Hay mujeres o niñas, que a consecuencia de esta mutilación mueren de hemorragia y otras de infección.

Existe una estadística en la que se sostiene, que la práctica de la ablación afecta en la actualidad a unos 135 millones de mujeres y niñas en todo el mundo, a la vez se nos dice, que cada vez se practica con niñas de menor edad, para evitar que de mayores se puedan negar a ello.

Esta cruel mutilación genital femenina (MGF) en cualquiera de sus modalidades está penalizada por la ley en los principales países europeos, sólo quedan dos excepciones: Italia e Irlanda.
También hay noticias de denuncias por MGF en Europa en estos últimos años. Es en definitiva una mutilación salvaje, totalmente delictiva y que sólo busca, según dicen quienes la practican, la fidelidad de sus mujeres.



Flor del desierto

Etiquetas:


martes, 4 de mayo de 2010

Des de la meva finestra

Pregunteu-li a la Manuela
   

A la tardor de l’any passat va esclatar el cas Pretoria; un altre més. Potser la solució a tot aquesta vergonyosa cadena d’abusos de poder, fora fer dos canvis: una fiscalia independent, acompanyada d’una premsa independent també.

El jutge Garzón, ara tant qüestionat, va fer detenir i empresonar a Bartomeu Muñoz, ex alcalde de Santa Coloma de Gramenet y ex vice-president de la Diputació, a Lluís Prenafeta y Macià Alavedra, dos ex alts càrrecs de la Generalitat. A més del regidor d’Urbanisme de Santa Coloma, Manuel DoBarco, el gerent de serveis de l’Ajuntament, Pascual Vela, i l’ex-diputat del PSC, Luis García, conegut com Luigi, de qui es diu, si era el cervell de la trama.

A hores d’ara, tots aquests ja no estan a la presó, però a finals de més passat, el jutge de la Audiencia Nacional, Santiago Pedraz (en haver-se apartat a Garzón del cas), va decidir prorrogar el secret del sumari, a la espera d’uns informes de la Guardia Civil, amb els que podria imputar-se algú més.

No sabem com acabarà aquest cas, però a finals d’any un diari català va publicar una entrevista amb Lluís Hernández, el mossèn del PSUC que va estar alcalde de Santa Coloma des de 1979 fins 1991. Una entrevista en la que Hernández assegura que Luigi, a qui no coneix personalment: “Als anys 90 entrava i sortia de l’Ajuntament com si fos casa seva”.El que passa, és que des de 1991 fins 2002, qui va estar alcaldessa va ser Manuela de Madre Ortega, avui Diputada al Parlament. I si és veritat, que Luigi, entrava i sortia de l’Ajuntament com si estigues a casa seva, doncs es pot pensar, que la senyora Manuela de Madre, alguna cosa devia saber sobre ell. Potser el jutge Pedraz tindria de parlar amb ella, a veure si tot i fent memòria, li aporta noves dades que l’ajudin a esclarir el cas; un assumpte que sembla bastant complicat. Tant complicat, que fins i tot hem vist publicacions en la premsa lleidatana sobre unes suposades (o potser no tan suposades) ramificacions amb l’empresa CERVAT, que havia comprat els patis per edificar les torres de la Llotja.

Des de el nostre modest racó, li demanem a la senyora Manuela de Madre, que faci un esforç de memòria i que es posi en contacte amb el jutge Pedraz, per tal d’explicar-li tot el que recorda d’en Luigi

Diuen que si és una diputada socialista, sempre al costat de la Justícia, per tant, esperem ho demostrarà, col·laborant amb el jutge per ajudar a la justícia, però també pel socialisme i per Catalunyal, de segur que farà un pas en davant i es presentarà  voluntariament al jutjat per esclarir tot el que faci falta. 

Sí, sí. No passeu cap pena que ni hi anirà pas. 

Etiquetas:


lunes, 3 de mayo de 2010

la Tira

"Canvi Cultural", vol dir que tindrem transparència a Lleida?


Fa pocs dies el nostre Alcalde, va donar una conferencia a la Llotja (on sinó) amb el lema de que “el proper canvi a Lleida ha de ser cultural”.
En el decurs de la conferencia, l’Alcalde va alimentar una mica més el seu ego, tot repassant un altre cop totes les obres que ha inaugurat últimament i va anunciar unes altres que també pensa inaugurar. Com que aquests temes no són propis d’una conferencia amb intencions culturals, sinó d’un míting electoral, la oposició va denunciar que no parlés de temes com l’atur, dels problemes de seguretat, de infrastructures criticades pels veïns, de voreres que estan pendents de reparar, la brutícia dels carrers, etc.
Diu que el van acompanyar més de 400 persones, que fins i tot es va tenir de canviar de sala. Aquí hi tenim d’afegir que les persones que van assistir (segons ens diu un periodista) solen a ser sempre les mateixes, es a dir, les que van a totes les inauguracions; el seguici que ell porta, els polítics que tenen d’assistir en representació, els periodistes que tenen de cobrir els actes, els constructors de les obres i la resta, militants i simpatitzants del partit de l’Alcalde; representació veïnal lliure i espontània, poca, ben poca.

Deia l’Alcalde, que “el proper canvi a Lleida ha de ser cultural”. Estem d’acord que fora un bon canvi, però cultural en tots els sentits; el que no pot ser, és un canvi cultural, que només signifiqui organitzar conferencies, berenars, caminades, balls de saló, excursions i ballades de sardanes.
Si hi ha un canvi cultural, que tant de bo i fos, té de incloure també, la cultura de la transparència municipal cap als Veïns de la ciutat, publicant tots els comptes de l’Ajuntament perquè els puguin conèixer tots els Veïns de Lleida, al igual que els acords i tots els expedients a disposició de tots els Veïns que així ho sol·licitin.
També ha de incloure aquest canvi, el donar als grups municipals de la oposició, l’ordre del dia pels plens municipals amb quinze dies d’antelació, cosa que ara no es fa, i se’ls hi dona dos dies abans, potser perquè no tinguin temps de preparar-ho a fons.
Per suposat que tot això es té d’acompanyar amb el total acatament municipal de totes les lleis, doncs sembla que no és complir la llei, edificar una zona verda, ni edificar un pàrking aeri o a sobre de terra, quan l’acord del Ple de l’Ajuntament, diu que té d’anar soterrat.

La cultura es important pels Veïns de la nostra ciutat, sí, però la cultura ho compren tot i quan hi ha, desapareix la cultura de complerta submissió i acatament al poder, en quedar substituïda per la Cultura de la Transparència; un canvi cultural vol dir en primer lloc, el gran canvi de convertir-se culturalment, de ciutadà lleidatà a ciutadà europeu, ja sigui per demanar un sistema sanitari públic acurat, sense les vergonyoses cues imposades pel escurçats pressupostos, o per demanar una total transparència Municipal, i no permetre ser enganyats pel governant de torn, de la mateixa manera que es demana reparar els carrers foradats.

Alcalde: Quan podrem conèixer els Veïns de Lleida, tots els comptes Municipals, incloent-hi els de la EMSC i els de la EMU?

Etiquetas:


domingo, 2 de mayo de 2010

Bloc de lletres

Queda prohibido
Queda prohibido llorar sin aprender,
Levantarte un día sin saber que hacer,
tener miedo a tus recuerdos...

Queda prohibido no sonreír a los problemas,
no luchar por lo que quieres,
abandonarlo todo por miedo,
no convertir en realidad tus sueños...

Queda prohibido no intentar comprender a las personas,
pensar que sus vidas valen menos que la tuya,
no saber que cada uno tiene su camino y su dicha...

Queda prohibido no crear tu historia,
no tener un momento para la gente que te necesita,
no comprender que lo que la vida te da,
también te lo quita...

Queda prohibido, no buscar tu felicidad,
no vivir tu vida con una actitud positiva,
no pensar en que podemos ser mejores,
no sentir que sin ti, este mundo no sería igual...

Pablo Neruda
Leer está de moda - BOOK

Etiquetas:


sábado, 1 de mayo de 2010

El gat invisible

Per gentilesa de la llosa


Projecte de futur: jubilació als 72 anys al costat de l'atur juvenil, i "no pasa ná"

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]