viernes, 30 de abril de 2010
A día de hoy
Merkel en contra de crear una red de colegios turcos
La canciller alemana, Angela Merkel, no pasará a la historia por la ambigüedad de sus decisiones sino por todo lo contrario. Merkel es siempre clara y si alguien teme que le pueda responder algo que no le guste, mejor no preguntarle.
El presidente turco, Erdogan ha tenido a bien recordar a Merkel que en Alemania viven 2,5 millones de turcos, para acto seguido pedirle que se cree una red de colegios turcos con una enseñanza fundamentada en su propio idioma.
La austera y clara Merkel no ha rehuido el debate, sino que ha rechazado de plano esta iniciativa, valorando que ello aumentaría la discriminación de los escolares turcos, diciendo simplemente que esta idea “no es aceptable”.
La canciller ha declarado que lo ideal, es que los escolares turcos vayan a colegios alemanes, con objeto de facilitar su integración en Alemania, que es donde viven. Esta postura ha sido apoyada por el presidente de la Comunidad Turca en Alemania, que califica de equivocada, la idea de que los niños turcos aprendan antes el idioma turco que el alemán.
El presidente de la Asociación Alemana de Educadores, Krauss, dice admitir que se den clases de turco como segundo o tercer idioma en centros educativos alemanes, pero rechaza igualmente una educación predominantemente turca. Según Krauss, Alemania debe exigir a los turcos residentes, desde el respeto hacia su origen cultural, no sólo la integración sino también la asimilación o la incorporación, dado que Alemania es su país de acogida económica.
Etiquetas: merkconrecoltur
# entrada de Redaccio : 8:35
jueves, 29 de abril de 2010
Cartes al Director
Carta al Sr alcalde de Lleida
Señor alcalde: usted parece estar en todas partes, en todos los rincones de la ciudad donde se inaugura algo o donde hay posibilidad de foto en los diarios, usted está siempre, pero lo encuentro a faltar en las situaciones en las que los vecinos tienen problemas, y no hablo aquí de problemas personales o familiares, sino de problemas que tienen a ver con el Ayuntamiento. Uno de estos problemas (que son bastantes) es el poder subir con el carro del niño al autobús. Lo sabía usted, verdad?.
He tenido que pelearme varias veces con los conductores del autobús, porque no me dejan subir con el carro de la niña al autobús, dicen que “ya llevo dos”. Dicen que hay un reglamento según el cual no se pueden llevar más de dos carros en un autobús, dicen que este reglamento lo ha aprobado usted.
Que quiere que le diga, me parece una medida que no puede tener un fundamento convincente; me parece una medida muy poca sustancia.
Tampoco me dejan subir el carro de la niña en el autobús de Pardinyes, me dicen los conductores que este autobús tiene escaleras y no tiene plataforma. Y a mi que me explican?.
Fui al Ayuntamiento hace tiempo y puse una queja por escrito, pero no me han contestado nada.
Es decir, que usted se dedica a correr de un lado para otro, según veo, en busca de la fotografía en el periódico, pero usted cuando hay que solucionar problemas que afectan a los vecinos se esconde, y cuando le manifiestan una queja, usted no contesta, el año pasado leí en el periódico que usted no acostumbra a contestar los escritos de los vecinos, cosa que acabo de comprobar es cierta, usted no nos hace ni caso.
En resumen, usted ha aprobado un reglamento para que quienes vayamos con un carro de niña no podamos subir al transporte urbano, pero usted nos recomienda a todos que no cojamos el coche privado, que usemos el autobús. Hace falta tener mucha cara para hacer una cosa como esta. Esta es mi opinión sobre usted cuando lo veo en las fotos de los periódicos.
Isabel
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Señor alcalde: usted parece estar en todas partes, en todos los rincones de la ciudad donde se inaugura algo o donde hay posibilidad de foto en los diarios, usted está siempre, pero lo encuentro a faltar en las situaciones en las que los vecinos tienen problemas, y no hablo aquí de problemas personales o familiares, sino de problemas que tienen a ver con el Ayuntamiento. Uno de estos problemas (que son bastantes) es el poder subir con el carro del niño al autobús. Lo sabía usted, verdad?.
He tenido que pelearme varias veces con los conductores del autobús, porque no me dejan subir con el carro de la niña al autobús, dicen que “ya llevo dos”. Dicen que hay un reglamento según el cual no se pueden llevar más de dos carros en un autobús, dicen que este reglamento lo ha aprobado usted.
Que quiere que le diga, me parece una medida que no puede tener un fundamento convincente; me parece una medida muy poca sustancia.
Tampoco me dejan subir el carro de la niña en el autobús de Pardinyes, me dicen los conductores que este autobús tiene escaleras y no tiene plataforma. Y a mi que me explican?.
Fui al Ayuntamiento hace tiempo y puse una queja por escrito, pero no me han contestado nada.
Es decir, que usted se dedica a correr de un lado para otro, según veo, en busca de la fotografía en el periódico, pero usted cuando hay que solucionar problemas que afectan a los vecinos se esconde, y cuando le manifiestan una queja, usted no contesta, el año pasado leí en el periódico que usted no acostumbra a contestar los escritos de los vecinos, cosa que acabo de comprobar es cierta, usted no nos hace ni caso.
En resumen, usted ha aprobado un reglamento para que quienes vayamos con un carro de niña no podamos subir al transporte urbano, pero usted nos recomienda a todos que no cojamos el coche privado, que usemos el autobús. Hace falta tener mucha cara para hacer una cosa como esta. Esta es mi opinión sobre usted cuando lo veo en las fotos de los periódicos.
Isabel
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: cartalalcaldedell
# entrada de Redaccio : 8:45
miércoles, 28 de abril de 2010
la Tira
El problema de la delinqüència reincident
El comissari de Mossos d'Esquadra de Lleida, creu que la policia no té instruments per afrontar la reincidència delictiva. Considera que cal encarar el problema de la multi reincidència, no ja des d’un punt de vista policial i judicial, sinó que primer s’ha de tractar des del punt de vista polític.
Creiem que té tota la raó: Legalment, la condemna de presó, està adreçada a la rehabilitació o reeducació social, una finalitat que no és sinó una utopia, ja que la presó per les raons que sigui, generalment no aconsegueix aquest objectiu tan lloable.
A l’any 89, en una entrevista publicada en una revista molt popular, el aleshores Director General de Institucions Penitenciaries, Antoni Asunción, declarava que el 80 % dels interns eren reincidents, per tant, era un reconeixement implícit de que les presons no aconseguien la seva missió, que no era altra que la reeducació social. Que consti que ara continua passant el mateix.
Darrerament en un programa de debat televisiu, en el que per cert, un ex convicte declarà que la presó és un “niu de gàngsters”, unes persones deien gràficament parlant, que els delinqüents en arribar al jutjat “entren per una porta i surten tranquil·lament per una altra”. Allí va haver una persona que incomprensiblement defensava que allò era fals. Però va haver una periodista que va exposar com feia pocs dies, havien estat detinguts i empresonats dos delinqüents que sumaven cada un, unes 220 detencions. Aleshores, vist tot fredament, està clar que qualsevol ciutadà (que és en definitiva, qui paga a policia i a justícia) pot pensar sense risc a equivocar-se massa, que “entren per una porta i tranquil·lament surten per l’altra”.
Estem d’acord en que les necessitats socials van per davant de des lleis, i que en conseqüència, les lleis apareixen desprès esperonades per la problemàtica, però també tenim de dir d’una forma clamorosa, que en trenta anys de constitució aquest problema de la multi reincidència no s’ha resolt, es més casi diríem que no hi ha hagut voluntat de resoldre’l. I aquí no cal parlar de immigrants ni de nacionals, aquí el que cal, és una voluntat clara de fer recular la reincidència en la comissió de delictes.
La recent aprovada modificació del Codi Penal, permetrà enviar a presó als reincidents els caps de setmana; veurem si això funciona.
En tot cas, si la lloable rehabilitació o reeducació social no és possible, perquè durant trenta anys ha fet fallida, potser es tindrà de pensar una altra cosa, o una altra filosofia, perquè la institució penitenciaria ha de ser útil als ciutadans que la paguen.
El comissari de Mossos d'Esquadra de Lleida, creu que la policia no té instruments per afrontar la reincidència delictiva. Considera que cal encarar el problema de la multi reincidència, no ja des d’un punt de vista policial i judicial, sinó que primer s’ha de tractar des del punt de vista polític.
Creiem que té tota la raó: Legalment, la condemna de presó, està adreçada a la rehabilitació o reeducació social, una finalitat que no és sinó una utopia, ja que la presó per les raons que sigui, generalment no aconsegueix aquest objectiu tan lloable.
A l’any 89, en una entrevista publicada en una revista molt popular, el aleshores Director General de Institucions Penitenciaries, Antoni Asunción, declarava que el 80 % dels interns eren reincidents, per tant, era un reconeixement implícit de que les presons no aconseguien la seva missió, que no era altra que la reeducació social. Que consti que ara continua passant el mateix.
Darrerament en un programa de debat televisiu, en el que per cert, un ex convicte declarà que la presó és un “niu de gàngsters”, unes persones deien gràficament parlant, que els delinqüents en arribar al jutjat “entren per una porta i surten tranquil·lament per una altra”. Allí va haver una persona que incomprensiblement defensava que allò era fals. Però va haver una periodista que va exposar com feia pocs dies, havien estat detinguts i empresonats dos delinqüents que sumaven cada un, unes 220 detencions. Aleshores, vist tot fredament, està clar que qualsevol ciutadà (que és en definitiva, qui paga a policia i a justícia) pot pensar sense risc a equivocar-se massa, que “entren per una porta i tranquil·lament surten per l’altra”.
Estem d’acord en que les necessitats socials van per davant de des lleis, i que en conseqüència, les lleis apareixen desprès esperonades per la problemàtica, però també tenim de dir d’una forma clamorosa, que en trenta anys de constitució aquest problema de la multi reincidència no s’ha resolt, es més casi diríem que no hi ha hagut voluntat de resoldre’l. I aquí no cal parlar de immigrants ni de nacionals, aquí el que cal, és una voluntat clara de fer recular la reincidència en la comissió de delictes.
La recent aprovada modificació del Codi Penal, permetrà enviar a presó als reincidents els caps de setmana; veurem si això funciona.
En tot cas, si la lloable rehabilitació o reeducació social no és possible, perquè durant trenta anys ha fet fallida, potser es tindrà de pensar una altra cosa, o una altra filosofia, perquè la institució penitenciaria ha de ser útil als ciutadans que la paguen.
Etiquetas: eprobdelinreincid
# entrada de Redaccio : 8:32
martes, 27 de abril de 2010
Col·laboradors
UNOS CONSEJILLOS
Facturación telefónica
Debéis saber, que para quienes tengáis tarifa plana en el teléfono fijo, el número 902 509 509 que tienen para atención al cliente, equivale al número 93 507 47 53. Con este número (93) no pagas nada si tienes tarifa plana, con el 902 si pagas, es otro invento de telefónica para que los usuarios con tarifa plana también se gasten el dinero innecesariamente. ¡VIVA EL NEGOCIO!
Noticias interesantes sobre los números 900:
Os voy a comentar algo interesante sobre llamadas a teléfonos que empiezan por 901 y 902, que como sabréis, cada vez son más usuales y tu operador te factura aparte, aunque tengas contratada una tarifa plana para llamadas a FIJOS nacionales.
Cualquier entidad que haya contratado una línea 901 ó 902 ha tenido que abonarse previamente a un número de teléfono normal, que habitualmente empieza por el código de la provincia, hasta completar 9 dígitos y al cual se vincula el servicio 901 ó 902.
Pues bien, tú puedes llamar al 901 xxxxxx ó 902 xxxxxx, que se te facturará aparte cada vez que llames, pero si marcas el teléfono vinculado (que te va a atender EXACTAMENTE igual que el otro), si tienes contratadas las llamadas locales, provinciales y nacionales gratis (tarifa plana), esta llamada NO se te facturará aparte, ES GRATIS.
Toma nota de esta dirección de no mas números 900
http://www.nomasnumeros900.com./
Una vez dentro, introduce el núm. 901 o 902 a buscar en la barra de búsqueda y pulsa BUSCAR.
Te aparecerá en pantalla el número vinculado... ¡que es el que tienes que marcar!
Está más que probado y funciona perfectamente, aunque puede ocurrir ( y ya ha ocurrido en varias ocasiones) que Telefónica se de cuenta al haber muchas llamadas en el número gratuito y cambian el número vinculado, en ese caso hay que entrar en foro y mirar o preguntar.
Blog de no más números 900
http://blog.nomasnumeros900.com/2006/07/bancos-los-primeros-telfonos.html
A modo de ejemplo, ahí van unos teléfonos de algunas de las entidades más usuales:
ADSL TELEFÓNICA (902 357 000) 91 707 74 60 – 900 357 000
ONO (902 929 020) 91 634 92 22 - 96 322 83 70
ENDESA (902 508 850) 93 509 40 00
ORANGE (902 012 220) 900 901 300 – 900 900 291
MERCADONA (902.350.200) 96 388 33 28
EL CORTE INGLÉS (901.122.122) 91 724 36 99
RENAULT (902.350.200) 93 488 37 27
ING (901.105.115) 91 634 92 22 - 91 634 92 80
MUTUA MADRILEÑA 91 557 82 00
LA CAIXA (902.334.334) 93 495 39 98 – 93 495 39 99
UNICAJA (902.246.246) 95 207 62 63
BANCO SANTANDER CENTRAL HISPANO (902.242.424)
91 709 85 20
SANTANDER CONSUMER (902 627 223) 91 257 33 00
BBVA (902 120 010) 91 537 92 31 – 91 374 73 68
OPEN BANK (901 274 365) 91 330 90 00
CAJA MADRID (902.102.010) 91 334 93 00
BANKINTER (902 365 563) 91 657 88 69
BANCO PASTOR (901 212 222) 98 177 91 00
DEUTSCHE BANK (902 240 124) 93 366 51 01
CAIXA GALICIA (901 147 147) 98 179 600
BANESTO ( 902 303 308) 91 788 03 34
LÍNEA DIRECTA 902.321.321) 91 807 20 00
MAPFRE (902.136.524) 91 581 63 00 – 91 349 79 05 – 91 557 68 41
ZURICH (902.330.533) 93 267 10 20
TELE 2 (902.998.877) 80 076 07 70
MOTOROLA (902.202.302) 91 413 89 93
COFIDIS 93 600 40 46
SEUR 91 322 80 38
REALE SEGUROS 91 454 93 13 – 91 454 93 13
LEGALITAS 91 837 38 14
RENFE (Reservas Internet y Online) 91 184 24 02
SEGUROS LA ESTRELLA (902 333 433) 91 728 51 40
Espero que estos consejos os sean útiles.
RAMÓN
Facturación telefónica
Debéis saber, que para quienes tengáis tarifa plana en el teléfono fijo, el número 902 509 509 que tienen para atención al cliente, equivale al número 93 507 47 53. Con este número (93) no pagas nada si tienes tarifa plana, con el 902 si pagas, es otro invento de telefónica para que los usuarios con tarifa plana también se gasten el dinero innecesariamente. ¡VIVA EL NEGOCIO!
Noticias interesantes sobre los números 900:
Os voy a comentar algo interesante sobre llamadas a teléfonos que empiezan por 901 y 902, que como sabréis, cada vez son más usuales y tu operador te factura aparte, aunque tengas contratada una tarifa plana para llamadas a FIJOS nacionales.
Cualquier entidad que haya contratado una línea 901 ó 902 ha tenido que abonarse previamente a un número de teléfono normal, que habitualmente empieza por el código de la provincia, hasta completar 9 dígitos y al cual se vincula el servicio 901 ó 902.
Pues bien, tú puedes llamar al 901 xxxxxx ó 902 xxxxxx, que se te facturará aparte cada vez que llames, pero si marcas el teléfono vinculado (que te va a atender EXACTAMENTE igual que el otro), si tienes contratadas las llamadas locales, provinciales y nacionales gratis (tarifa plana), esta llamada NO se te facturará aparte, ES GRATIS.
Toma nota de esta dirección de no mas números 900
http://www.nomasnumeros900.com./
Una vez dentro, introduce el núm. 901 o 902 a buscar en la barra de búsqueda y pulsa BUSCAR.
Te aparecerá en pantalla el número vinculado... ¡que es el que tienes que marcar!
Está más que probado y funciona perfectamente, aunque puede ocurrir ( y ya ha ocurrido en varias ocasiones) que Telefónica se de cuenta al haber muchas llamadas en el número gratuito y cambian el número vinculado, en ese caso hay que entrar en foro y mirar o preguntar.
Blog de no más números 900
http://blog.nomasnumeros900.com/2006/07/bancos-los-primeros-telfonos.html
A modo de ejemplo, ahí van unos teléfonos de algunas de las entidades más usuales:
ADSL TELEFÓNICA (902 357 000) 91 707 74 60 – 900 357 000
ONO (902 929 020) 91 634 92 22 - 96 322 83 70
ENDESA (902 508 850) 93 509 40 00
ORANGE (902 012 220) 900 901 300 – 900 900 291
MERCADONA (902.350.200) 96 388 33 28
EL CORTE INGLÉS (901.122.122) 91 724 36 99
RENAULT (902.350.200) 93 488 37 27
ING (901.105.115) 91 634 92 22 - 91 634 92 80
MUTUA MADRILEÑA 91 557 82 00
LA CAIXA (902.334.334) 93 495 39 98 – 93 495 39 99
UNICAJA (902.246.246) 95 207 62 63
BANCO SANTANDER CENTRAL HISPANO (902.242.424)
91 709 85 20
SANTANDER CONSUMER (902 627 223) 91 257 33 00
BBVA (902 120 010) 91 537 92 31 – 91 374 73 68
OPEN BANK (901 274 365) 91 330 90 00
CAJA MADRID (902.102.010) 91 334 93 00
BANKINTER (902 365 563) 91 657 88 69
BANCO PASTOR (901 212 222) 98 177 91 00
DEUTSCHE BANK (902 240 124) 93 366 51 01
CAIXA GALICIA (901 147 147) 98 179 600
BANESTO ( 902 303 308) 91 788 03 34
LÍNEA DIRECTA 902.321.321) 91 807 20 00
MAPFRE (902.136.524) 91 581 63 00 – 91 349 79 05 – 91 557 68 41
ZURICH (902.330.533) 93 267 10 20
TELE 2 (902.998.877) 80 076 07 70
MOTOROLA (902.202.302) 91 413 89 93
COFIDIS 93 600 40 46
SEUR 91 322 80 38
REALE SEGUROS 91 454 93 13 – 91 454 93 13
LEGALITAS 91 837 38 14
RENFE (Reservas Internet y Online) 91 184 24 02
SEGUROS LA ESTRELLA (902 333 433) 91 728 51 40
Espero que estos consejos os sean útiles.
RAMÓN
Etiquetas: facturatelefoni
# entrada de Redaccio : 4:00
lunes, 26 de abril de 2010
Des de la meva finestra
Zapatero esta ultimant la implantació del “copago” en la Sanitat Pública
Han estat ja altres governs, tant del PSOE com del PP, qui han provat de tirar endavant el copago en la sanitat pública. L’aposta més contundent va estar la del ministre Romay Becaria, en el Govern del PP, qui a l’any 96 va proposat ja obertament, una fórmula de copagament sanitari; es a dir el que cada cop que un pacient visitava al metge tenia de pagar una quantitat simbòlica. Era segons deia Romay Becaria, una mesura que havia de tenir un efecte dissuasori i per tant a finals d’any comptabilitzaria un estalvi considerable en la factura de Sanitat.
El enrenou que es va muntar va estar gran, però el curiós és que entre els que protestaven estaven persones molt significades del PSOE, el mateix partit que ara en el Govern està ultimant la implantació del copago.
De fet qui va començar per part socialista, va estar la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, al poc d’ocupar el càrrec. Com s’entén aquesta hipocresia amb majúscules?
El Govern Zapatero porta un any preparant formules de copago, des d’un grup de treball muntat per tècnics del Ministerio de Economía y Hacienda. La ministra Elena Salgado ha decidit ja, que sigui 2011 l’any en que es posi en marxa una altra reforma econòmica que ens perjudica a tots. La base d’aquesta proposta consisteix en que el PP estarà previsiblement d’acord, ja que també ho va proposar al seu dia.
Però Zapatero ho proposa i Montilla tant preocupat ell (de boquilla) per tot el que és públic, s’hi afegeix.
Fa poc la ministra de Sanidad, Trinidad Jimenez, va viatjar a EEUU per conèixer de prop el sistema de pagament nord americà, ara precisament, que Obama intenta que aquest sistema passi a públic.
Segons un informe del Govern: “les Comunitats Autònomes son incapaces de fer front a més del 40% de les factures sanitàries” i diu que el 70% de la despesa en medicaments, la fa el 20% de la població exempta de pagament.
Que sapiguem, ja des de fa molts anys, paguem un copago amb les medicines, es a dir paguem tots menys els pensionistes. Però ara, el que se’ns demana és pagar també per les visites al metge, és a dir pagar encara que sigui poc, pel que ja havíem pagar.
I si ja paguem prou pels medicaments, perquè tenim de pagar encara més?
O dit d’un altra manera, si la Seguretat Social o Sanitat Pública, emblema de l’estat del benestar, són totalment de pagament, en que queda l’Estat del Benestar, en paraules potser...?
Ens preguntem si tenir de pagar dues vegades pel mateix, es una mesura socialista?
Etiquetas: zpvolimplancopago
# entrada de Redaccio : 1:18
sábado, 24 de abril de 2010
El llapis impertinent
El col·lectiu musulmà de Lleida, no troba finançament per construir la Mesquita al Polígon
Etiquetas: llap 52
# entrada de Redaccio : 0:23
viernes, 23 de abril de 2010
Col·laboradors
Ha mort Samarach
Ara que Samaranch ha mort, al que la oficilialitat ret homenatge pràcticament amb un funeral d'Estat, doncs no en va, va estar president de la Caixa i president del COI, potser és el moment de publicar unes fotografies, més que res, per allò de la memòria històrica i per que tothom sapiga a qui es ret homenatge, tant per part de la Caixa com del govern.
Ara que Samaranch ha mort, al que la oficilialitat ret homenatge pràcticament amb un funeral d'Estat, doncs no en va, va estar president de la Caixa i president del COI, potser és el moment de publicar unes fotografies, més que res, per allò de la memòria històrica i per que tothom sapiga a qui es ret homenatge, tant per part de la Caixa com del govern.
Etiquetas: fotpermemorihist
# entrada de Redaccio : 9:13
Col·laboradors
Quan a un mentider compulsiu li han vist el plomall.....
Etiquetas: quaaunmenticompul
# entrada de Redaccio : 8:35
jueves, 22 de abril de 2010
El Confidente
El Comité Confederal Extraordinario de UGT, con comida de postín incluida, claro
Siendo mediodía del 5 de enero, se hallaba reunido el Comité Confederal Extraordinario del sindicato UGT, lógicamente para tratar los asuntos que le competen y tomar las decisiones pertinentes. Pero cual sería el orden del día? Buena pregunta, porque que se sepa no trataron, o por lo menos no lo han comunicado, no han acordado convocar una huelga general contra el gobierno por haber permitido que la situación laboral se deteriorara tanto, que estamos ya en los 4,5 millones de parados. En otras épocas, digamos con gobiernos de González o Aznar, y por intentar menguar derechos laborales, UGT (al igual que CCOO y otros sindicatos) convocó huelgas generales. Ahora que continuamente están menguando derechos laborales, puesto que cada día cierran empresas y sus trabajadores pasan de ser empleados a parados, curiosamente, UGT (pero también CCOO) no parecen tener intención de protestar por ello?
Pero volvamos al Comité Confederal de UGT, que tuvo lugar en un restaurante de postín, en la madrileña Avenida de América, nada menos que en Tamara Casa Lorenzo. Allí los 18 miembros y miembras del Comité no se pidieron el menú de 15 euros, sino un cubierto de 130 euros por boca y esto en tiempos de crisis. Nos maliciamos que la cúpula de UGT no ha notado la crisis en su propia casa, de lo contrario, la gran mayoría habría renunciado a un menú de 21.600 ptas por boca y habrían decidido acudir a otro restaurante que tuviera un menú a precio obrero.
Digamos que las cosas parecen irle bien a UGT, sólo hace falta echar un vistazo al edificio que tiene en Madrid, un edificio solitario, de siete plantas y suficientemente extenso como para montar en él por lo menos tres Ministerios.
El cómo y con qué dinero se ha pagado este edificio no lo sabemos, siendo este un dato que dicen desconocer incluso, algunos afiliados.
Es cierto que el restaurante de postín queda a metros de la sede del sindicato, pero suponemos que en la zona deben haber otros restaurantes más baratos, donde puedan comer 18 personas, aunque sean miembros y miembras de un Comité Confederal.
Podría ser, qué incluso no nos hayamos enterado bien, porqué.....el Comité se reunía para tomar decisiones, o es que se reunía para comer cual mariscal de campo? Esta es la cuestión. Porque la pregunta que flota en el aire es: ¿Era imprescindible zamparse un menú de 130 euros cada uno para tomar decisiones, o se pueden tomar igual, con un menú obrero de 12 euros?
En la foto aparecen unos trabajadores de Canarias que protestaban contra una determinada situación laboral, aunque quizás también protestaban contra UGT, a juzgar por la pancarta que exhibían; seguramente no protestaban por la comilona, sino por algún problema laboral no demasiado bien resuelto.
Siendo mediodía del 5 de enero, se hallaba reunido el Comité Confederal Extraordinario del sindicato UGT, lógicamente para tratar los asuntos que le competen y tomar las decisiones pertinentes. Pero cual sería el orden del día? Buena pregunta, porque que se sepa no trataron, o por lo menos no lo han comunicado, no han acordado convocar una huelga general contra el gobierno por haber permitido que la situación laboral se deteriorara tanto, que estamos ya en los 4,5 millones de parados. En otras épocas, digamos con gobiernos de González o Aznar, y por intentar menguar derechos laborales, UGT (al igual que CCOO y otros sindicatos) convocó huelgas generales. Ahora que continuamente están menguando derechos laborales, puesto que cada día cierran empresas y sus trabajadores pasan de ser empleados a parados, curiosamente, UGT (pero también CCOO) no parecen tener intención de protestar por ello?
Pero volvamos al Comité Confederal de UGT, que tuvo lugar en un restaurante de postín, en la madrileña Avenida de América, nada menos que en Tamara Casa Lorenzo. Allí los 18 miembros y miembras del Comité no se pidieron el menú de 15 euros, sino un cubierto de 130 euros por boca y esto en tiempos de crisis. Nos maliciamos que la cúpula de UGT no ha notado la crisis en su propia casa, de lo contrario, la gran mayoría habría renunciado a un menú de 21.600 ptas por boca y habrían decidido acudir a otro restaurante que tuviera un menú a precio obrero.
Digamos que las cosas parecen irle bien a UGT, sólo hace falta echar un vistazo al edificio que tiene en Madrid, un edificio solitario, de siete plantas y suficientemente extenso como para montar en él por lo menos tres Ministerios.
El cómo y con qué dinero se ha pagado este edificio no lo sabemos, siendo este un dato que dicen desconocer incluso, algunos afiliados.
Es cierto que el restaurante de postín queda a metros de la sede del sindicato, pero suponemos que en la zona deben haber otros restaurantes más baratos, donde puedan comer 18 personas, aunque sean miembros y miembras de un Comité Confederal.
Podría ser, qué incluso no nos hayamos enterado bien, porqué.....el Comité se reunía para tomar decisiones, o es que se reunía para comer cual mariscal de campo? Esta es la cuestión. Porque la pregunta que flota en el aire es: ¿Era imprescindible zamparse un menú de 130 euros cada uno para tomar decisiones, o se pueden tomar igual, con un menú obrero de 12 euros?
En la foto aparecen unos trabajadores de Canarias que protestaban contra una determinada situación laboral, aunque quizás también protestaban contra UGT, a juzgar por la pancarta que exhibían; seguramente no protestaban por la comilona, sino por algún problema laboral no demasiado bien resuelto.
Etiquetas: ecomconfextugt
# entrada de Redaccio : 0:17
miércoles, 21 de abril de 2010
Des de la meva finestra
No sortirem de deutes
Al desembre del 2009, el conseller Antoni Castells va aconseguir que el Tripartit aproves els Pressupostos Generals de la Generalitat per 2010; la oposició en bloc va votar en contra.
En acabar 2009, Castells va aconseguir al últim moment, un crèdit de 2.994 milions d’euros, per poder quadrar el dèficit de 2009 als comptes de la Generalitat; un crèdit extraordinari de 1.143 milions d’euros que es destinarà a polítiques de salut, educatives i de protecció social. A més d’un suplement de crèdit de 1.851 milions d’euros que es volen destinar a eixugar els 1.851 milions de “despesa sanitària desplaçada”, una situació que diuen haver heretat.
En total un nou crèdit de 2.994 milions d’euros que no fa més que aprofundir en el deute institucional, sembla un alleujament per avui, però un deute més pesant pel demà.
En tancar el 2009, Catalunya va liderar l’endeutament autonòmic en tot l’Estat; amb 22.605 milions d’euros pendents de tornar, que equival al 11% del PIB català. Aquí s’ha d’afegir el deute de les demés autonomies, el dels Ajuntaments (uns deutes que no són pas petits) i el de l’Estat.
Segons publica el diari Expansión, calculen que pel 2012 el deute total serà de 812.000 milions d’euros, la qual cosa suposaria intrínsecament, un deute de 17.584 euros per cada espanyol.
¡ Que no ens passi res !
Etiquetas: nosortiddeut
# entrada de Redaccio : 7:59
martes, 20 de abril de 2010
Col·laboradors
UNOS CONSEJILLOS
Cuidado con el recibo de la luz
Según el BOE de 31/12/2008 donde se detallan las nuevas tarifas eléctricas para 2009, aparece un pequeño detalle con el cuál hay que tener mucho cuidado:
Aparte de que la factura pasa de ser bimestral a mensual, existe una penalización por "consumo excedido" de potencia al mes, fijando el tope en 500 KWH. Todo aquel consumo mensual que exceda de esta cantidad, llevará una penalización.
Ahora viene lo bueno, a partir de ahora, los meses impares (enero, marzo, mayo... etc) seguirá viniendo el operario a casa a leer el consumo del contador, pero los meses pares (febrero, abril... etc) la lectura será ESTIMADA, o sea, que ellos hacen un cálculo y ponen en esos meses la lectura que creen que llevamos.
Pues bien, esta ESTIMACIÓN, siempre la hacen a la baja, con objeto de que al mes siguiente que llega la lectura REAL, siempre habrá una diferencia de la estimación por debajo de lo que realmente consumimos en ese mes, y al mes siguiente es cuando nos meten lo que no pagamos del mes anterior mas la lectura real. Todo esto conlleva a que el mes que nos hagan la lectura real, nuestro consumo sea mayor en muchas ocasiones a esos 500 KWH, pudiendo así penalizarnos por consumo excesivo en el mes real "X" KWH.
La única solución que veo al asunto, es dar nosotros la lectura a la compañía el mes que toque la estimación.
(BOE 31/12/2008)
Con Endesa podemos registrarnos y dar nosotros mismos la lectura en:
http://www.endesaonline.com/
Con Iberdrola también en:
http://www.iberdrola.es/webibd/corporativa/iberdrola?IDPAG=ESWEBCLIGES
Desconozco si con otras compañías es posible.
Espero que estos consejos os sean útiles.
RAMON
Cuidado con el recibo de la luz
Según el BOE de 31/12/2008 donde se detallan las nuevas tarifas eléctricas para 2009, aparece un pequeño detalle con el cuál hay que tener mucho cuidado:
Aparte de que la factura pasa de ser bimestral a mensual, existe una penalización por "consumo excedido" de potencia al mes, fijando el tope en 500 KWH. Todo aquel consumo mensual que exceda de esta cantidad, llevará una penalización.
Ahora viene lo bueno, a partir de ahora, los meses impares (enero, marzo, mayo... etc) seguirá viniendo el operario a casa a leer el consumo del contador, pero los meses pares (febrero, abril... etc) la lectura será ESTIMADA, o sea, que ellos hacen un cálculo y ponen en esos meses la lectura que creen que llevamos.
Pues bien, esta ESTIMACIÓN, siempre la hacen a la baja, con objeto de que al mes siguiente que llega la lectura REAL, siempre habrá una diferencia de la estimación por debajo de lo que realmente consumimos en ese mes, y al mes siguiente es cuando nos meten lo que no pagamos del mes anterior mas la lectura real. Todo esto conlleva a que el mes que nos hagan la lectura real, nuestro consumo sea mayor en muchas ocasiones a esos 500 KWH, pudiendo así penalizarnos por consumo excesivo en el mes real "X" KWH.
La única solución que veo al asunto, es dar nosotros la lectura a la compañía el mes que toque la estimación.
(BOE 31/12/2008)
Con Endesa podemos registrarnos y dar nosotros mismos la lectura en:
http://www.endesaonline.com/
Con Iberdrola también en:
http://www.iberdrola.es/webibd/corporativa/iberdrola?IDPAG=ESWEBCLIGES
Desconozco si con otras compañías es posible.
Espero que estos consejos os sean útiles.
RAMON
Etiquetas: cuiddconrecbluz
# entrada de Redaccio : 7:04
lunes, 19 de abril de 2010
la Tira
Serà rendible algun dia l’aeroport d’Alguaire, o sempre tindrem de pagar-li subvencions?
Fa unes setmanes es va inaugurar l’Aeroport d’Alguaire amb gran pompa i circumstancia; pompa perquè van acudir les més altes instàncies de la Generalitat a la seva inauguració, i circumstancia, perquè es tracta d’un aeroport sense projecte de rendibilitat. És una mena de brindis al sol, que ens ha costat a tots la xifra de 97 milions d’euros (16.139 milions de pessetes). Uns milions pagats des de les arques publiques de tots en temps de crisi, doncs cal valorar, si era més necessari i urgent construir aquest aeroport, per atendre vols només divendres i diumenge, abans d’atendre situacions personals i estructurals més angoixants que tenim al territori.
Determinat diari de Madrid, no ha dubtat ni un moment en qualificar aquesta instal·lació com un “aeropuerto fantasma”. De fet l’Aeroport d’Alguaire tot i que és el primer que construeix la Generalitat, no té encara cap gestor; es a dir, el conseller socialista Joaquin Nadal, va explicar al passat novembre, que hi havia cinc grups empresarials que estaven molt interessats en la gestió privada del aeroport (Abertis, Cedinsa, Ferrovial, Aéroports de Paris (ADP) y la australiana Bovis). Malgrat tot, el concurs va quedar desert; no es va presentar ningú.
Com volen que es presentin per a fer-se càrrec de la gestió, quan veuen que de moment només té un vol fix i uns dies a la setmana a Paris i alguns ocasionals a Palma. Vueling és qui opera en aquest aeroport, ara a partir d’abril operarà Ryanair, la companyia irlandesa que acaba de ser denunciada per Air France-KLM, per considerar que rep subvencions il·legals.
El que potser no s’ha explicat massa, és que la Generalitat demana per fer-se càrrec de la gestió, unes inversions aeroportuaries de 20 milions d’euros, a més d’un cànon de 2,2 milions, que el concessionari té de pagar a la Generalitat cada any.
El panorama intern és d'instal·lacions petites, de botigues amb les persianes tancades, cintes transportadores parades i per tant inútils, pannells d’informació buits i una escassa activitat en les pistes. La sensació es de instal·lacions parades.
En quedar deserta la adjudicació de la gestió de l’aeroport, el Govern de la Generalitat ha optat per solucionar-ho de moment amb ajuts públics que pagarem entre tots: Vueling i Ryanair rebran 1,6 milions d’euros l’any. La subvenció a les dues aerolínies es pagarà amb càrrec a la Generalitat: 900.000 euros/any, i entre Paeria, Diputació de Lleida i Camera de Comerç aporten 700.000 euros/any.
A més, en el dos primers anys de funcionament, no pagaran taxes aeroportuaries.
Davant de tot aquest panorama, la pregunta que s’està escampant és: No serà que s’ha decidit construir un aeroport propaganda, on el que prima es el disseny i no pas la futura rendibilitat de la instal·lació?
En tot cas, sembla molt cínica la explicació de que l’aeroport començarà a ser rendible dintre de deu anys, aleshores tots els que ara manen i han decidit construir-lo, ja no estaran en els càrrecs i els que hi hagi aleshores diran que ells no tenen cap responsabilitat en cas de fracàs. Mentrestant, els 97 milions d’euros, més totes les despeses de funcionament de tots els anys a pagar-la entre tots.
Ja comencen a preguntar al Govern de la Generalitat, Senyors, Montilla, Carod i Saura: Serà rendible algun dia aquest aeroport d’Alguaire? Consta a l’expedient que aprova la construcció de l’aeroport, que abans s’han fet estudis pertinents de viabilitat econòmica del projecte? Sembla que no.
I una altra pregunta no menys interessant :
És cert, el comentari d’intencions que hem sentit, segons el qual, mentre la Generalitat no tingui la competència sobre l’aeroport de Barcelona, seguiran sostenint el d’Alguaire i en el moment que tinguin les totals competències del aeroport de Barcelona, abandonaran el aeroport d’Alguaire per inviable, desprès d’haver-nos costat els 97 milions, més tots els milions de manteniment i despeses anuals?
Fa unes setmanes es va inaugurar l’Aeroport d’Alguaire amb gran pompa i circumstancia; pompa perquè van acudir les més altes instàncies de la Generalitat a la seva inauguració, i circumstancia, perquè es tracta d’un aeroport sense projecte de rendibilitat. És una mena de brindis al sol, que ens ha costat a tots la xifra de 97 milions d’euros (16.139 milions de pessetes). Uns milions pagats des de les arques publiques de tots en temps de crisi, doncs cal valorar, si era més necessari i urgent construir aquest aeroport, per atendre vols només divendres i diumenge, abans d’atendre situacions personals i estructurals més angoixants que tenim al territori.
Determinat diari de Madrid, no ha dubtat ni un moment en qualificar aquesta instal·lació com un “aeropuerto fantasma”. De fet l’Aeroport d’Alguaire tot i que és el primer que construeix la Generalitat, no té encara cap gestor; es a dir, el conseller socialista Joaquin Nadal, va explicar al passat novembre, que hi havia cinc grups empresarials que estaven molt interessats en la gestió privada del aeroport (Abertis, Cedinsa, Ferrovial, Aéroports de Paris (ADP) y la australiana Bovis). Malgrat tot, el concurs va quedar desert; no es va presentar ningú.
Com volen que es presentin per a fer-se càrrec de la gestió, quan veuen que de moment només té un vol fix i uns dies a la setmana a Paris i alguns ocasionals a Palma. Vueling és qui opera en aquest aeroport, ara a partir d’abril operarà Ryanair, la companyia irlandesa que acaba de ser denunciada per Air France-KLM, per considerar que rep subvencions il·legals.
El que potser no s’ha explicat massa, és que la Generalitat demana per fer-se càrrec de la gestió, unes inversions aeroportuaries de 20 milions d’euros, a més d’un cànon de 2,2 milions, que el concessionari té de pagar a la Generalitat cada any.
El panorama intern és d'instal·lacions petites, de botigues amb les persianes tancades, cintes transportadores parades i per tant inútils, pannells d’informació buits i una escassa activitat en les pistes. La sensació es de instal·lacions parades.
En quedar deserta la adjudicació de la gestió de l’aeroport, el Govern de la Generalitat ha optat per solucionar-ho de moment amb ajuts públics que pagarem entre tots: Vueling i Ryanair rebran 1,6 milions d’euros l’any. La subvenció a les dues aerolínies es pagarà amb càrrec a la Generalitat: 900.000 euros/any, i entre Paeria, Diputació de Lleida i Camera de Comerç aporten 700.000 euros/any.
A més, en el dos primers anys de funcionament, no pagaran taxes aeroportuaries.
Davant de tot aquest panorama, la pregunta que s’està escampant és: No serà que s’ha decidit construir un aeroport propaganda, on el que prima es el disseny i no pas la futura rendibilitat de la instal·lació?
En tot cas, sembla molt cínica la explicació de que l’aeroport començarà a ser rendible dintre de deu anys, aleshores tots els que ara manen i han decidit construir-lo, ja no estaran en els càrrecs i els que hi hagi aleshores diran que ells no tenen cap responsabilitat en cas de fracàs. Mentrestant, els 97 milions d’euros, més totes les despeses de funcionament de tots els anys a pagar-la entre tots.
Ja comencen a preguntar al Govern de la Generalitat, Senyors, Montilla, Carod i Saura: Serà rendible algun dia aquest aeroport d’Alguaire? Consta a l’expedient que aprova la construcció de l’aeroport, que abans s’han fet estudis pertinents de viabilitat econòmica del projecte? Sembla que no.
I una altra pregunta no menys interessant :
És cert, el comentari d’intencions que hem sentit, segons el qual, mentre la Generalitat no tingui la competència sobre l’aeroport de Barcelona, seguiran sostenint el d’Alguaire i en el moment que tinguin les totals competències del aeroport de Barcelona, abandonaran el aeroport d’Alguaire per inviable, desprès d’haver-nos costat els 97 milions, més tots els milions de manteniment i despeses anuals?
Etiquetas: serendaldiaeroalgu
# entrada de Redaccio : 0:09
domingo, 18 de abril de 2010
La Bona Cuina
La Bona Cuina es un espai de receptes de cuina, provades i experimentades, que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta.
Conill i cargols del molí
Ingredients:
1 conill
300 g de cargols
1 ceba
3 tomàquets pelats
50 g d’avellanes torrades
4 dents d’all
julivert
farina
pebre negre
sal
romaní
orenga
farigola
1 copa de conyac
1 got de vi blanc
el brou de bullir els cargols
Preparació:
Marinar el dia abans el conill trossejat amb les herbes picades.
Rentar bé els cargols i donar-los un bull. Seguidament canviar-los l’aigua i posar-los novament a bullir durant un quart d’hora, afegint a l’aigua una branca de farigola, sal i un got de vi blanc; desprès els reservem.
En una cassola posarem l’oli, enfarinem el conill i el daurem. El treiem de la cassola i el reservem.
Al mateix oli daurem la ceba i afegim el tomàquet. Quan estigui fet, afegim el conill i la copa de conyac, deixarem reduir i afegirem els cargols junt amb l’aigua de cocció. Farem la picada amb els alls, el julivert i les avellanes; ho afegirem a la cassola. Salpebrem i ho deixarem fer lentament, fins que el conill estigui tendre.
Etiquetas: bonacuina08
# entrada de Redaccio : 9:03
sábado, 17 de abril de 2010
Redacció
Benvinguts a la pagina de la
L’esperit de la nostra publicació, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder. Temin com a principis, el respecte al ciutadà, la transparència de la Administració i estem en contra del govern del poble però sense el poble.
S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades) dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Podeu consultar els mesos anteriors en el menú de la dreta i moure-us per dintre de cada mes movent el “cursor”. Normalment les imatges es poden ampliar clicant a sobre.
Gràcies per la vostra visita.
Organització de Veïns Independents (OVI)
L’esperit de la nostra publicació, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder. Temin com a principis, el respecte al ciutadà, la transparència de la Administració i estem en contra del govern del poble però sense el poble.
S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades) dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Podeu consultar els mesos anteriors en el menú de la dreta i moure-us per dintre de cada mes movent el “cursor”. Normalment les imatges es poden ampliar clicant a sobre.
Gràcies per la vostra visita.
Etiquetas: redaccio18
# entrada de Redaccio : 20:56
El llapis impertinent
Els assumptes judicials de personatges famosos envaeixen els mitjans d'informació
Etiquetas: llap 51
# entrada de Redaccio : 7:43
viernes, 16 de abril de 2010
Des de la meva finestra
Segarra-Garrigues; un Canal força misteriós
El Canal Segarra-Garrigues ha estat sempre un projecte prenyat d’intrigues, injustícies, malentesos i interessos, sobretot molts interessos.
Aquest canal és un projecte molt antic, en el qual hi van creure els agricultors d’aquesta amplia zona àrida lleidatana. Ells creien el que els hi havien venut alguns polítics professionals: “Amb aquest canal, les vostres terres passaran de ser, de secà a ser de regadiu”. Ara s’està fent el canal i aquesta possibilitat és demostra incerta: de moment Brussel·les diu que la meitat de les 84.000 Ha han de quedar sense rec, perquè s’han de respectar la zona de protecció d’aus estepàries, amb l’entossudiment de voler regar per aspersió.
Desprès van recaure dues sentencies judicials des de Brussel·les, una d’elles que obligava a lliurar per part del Govern de la Generalitat, un Informe d’Impacte Ambiental sobre la zona.
Ara sembla ser, que el Govern de la Generalitat ha incomplert els terminis per lliurar-lo; doncs finalitzaven al setembre i encara no els han lliurat i ara no es pot aprovar el “pla de usos”.
El Govern, fidel a les seves costums, ha ratificat un cop més la seva desídia El que de moment no podem assegurar, és si aquest incompliment procedimental (ja sigui accidental o intencionat) acabarà perjudicant als agricultors que ara podien regar.
No són poques les veus que manifesten els seus temors, en el sentit de que creuen veure maniobres per tal de reduir al màxim el nombre de regants, per desprès, amb l’excusa de que poden al·legar “un sobrant d’aigua que no es pot malbaratar” intentar un transvasament de aigües del Segre a Barcelona; de fet ja ni ha que li diuen canal Segarra-Barcelona.
La tramitació de tot el que envolta el canal Segarra-Garrigues, està treien a la llum algunes coses una mica fosques, com pot ser la compra precipitada d’unes finques just abans de saber-se que es faria el canal, o la reparcelació d’Alfés, un procés amb participació municipal que ha generat forts enfrontaments entre els mateixos veïns del poble, incloent el projecte d’instal·lació d’una planta de biogas, que no recordaven haver aprovat els regidors de l’Ajuntament i que buscava desesperadament, emplaçament d’una punta a l’altra del terme. Un grup de veïns que desitgen esclarir alguns punts, tot i mirant el que fa la seva alcaldessa, Ann Gyles de ERC, diu que consultaran l’assumpte de tot plegat a un gabinet d’advocats.
El Canal Segarra-Garrigues ha estat sempre un projecte prenyat d’intrigues, injustícies, malentesos i interessos, sobretot molts interessos.
Aquest canal és un projecte molt antic, en el qual hi van creure els agricultors d’aquesta amplia zona àrida lleidatana. Ells creien el que els hi havien venut alguns polítics professionals: “Amb aquest canal, les vostres terres passaran de ser, de secà a ser de regadiu”. Ara s’està fent el canal i aquesta possibilitat és demostra incerta: de moment Brussel·les diu que la meitat de les 84.000 Ha han de quedar sense rec, perquè s’han de respectar la zona de protecció d’aus estepàries, amb l’entossudiment de voler regar per aspersió.
Desprès van recaure dues sentencies judicials des de Brussel·les, una d’elles que obligava a lliurar per part del Govern de la Generalitat, un Informe d’Impacte Ambiental sobre la zona.
Ara sembla ser, que el Govern de la Generalitat ha incomplert els terminis per lliurar-lo; doncs finalitzaven al setembre i encara no els han lliurat i ara no es pot aprovar el “pla de usos”.
El Govern, fidel a les seves costums, ha ratificat un cop més la seva desídia El que de moment no podem assegurar, és si aquest incompliment procedimental (ja sigui accidental o intencionat) acabarà perjudicant als agricultors que ara podien regar.
No són poques les veus que manifesten els seus temors, en el sentit de que creuen veure maniobres per tal de reduir al màxim el nombre de regants, per desprès, amb l’excusa de que poden al·legar “un sobrant d’aigua que no es pot malbaratar” intentar un transvasament de aigües del Segre a Barcelona; de fet ja ni ha que li diuen canal Segarra-Barcelona.
La tramitació de tot el que envolta el canal Segarra-Garrigues, està treien a la llum algunes coses una mica fosques, com pot ser la compra precipitada d’unes finques just abans de saber-se que es faria el canal, o la reparcelació d’Alfés, un procés amb participació municipal que ha generat forts enfrontaments entre els mateixos veïns del poble, incloent el projecte d’instal·lació d’una planta de biogas, que no recordaven haver aprovat els regidors de l’Ajuntament i que buscava desesperadament, emplaçament d’una punta a l’altra del terme. Un grup de veïns que desitgen esclarir alguns punts, tot i mirant el que fa la seva alcaldessa, Ann Gyles de ERC, diu que consultaran l’assumpte de tot plegat a un gabinet d’advocats.
Etiquetas: segarrgarrcanformis
# entrada de Redaccio : 8:29
jueves, 15 de abril de 2010
Des de la meva finestra
La EU reforça la tesis de l'Ajuntament de Vic
L’enrenou que es va aixecar amb l’amenaça de l’Alcalde de Vic, de no empadronar als immigrants que no portessin un passaport amb visat, aquest anunci va aixecar una viva polèmica fa uns mesos. Fins i tot el Fiscal General de l’Estat va prendre cartes en l’assumpte, indicant a l’Alcalde que tenia d’empadronar a tots els que arribin allí sense mirar aquestes qüestions. Es a dir, hi ha una llei, la 4/2000, que regula “Los Derechos y Libertades de los Extranjeros en España”, on en l’article 25, fa una distinció entre els estrangers que són de països de la UE i els que no ho són. Respecte a aquests últims, diu que: "los extranjeros que se propongan entrar en territorio español, deberán estar provistos de visado, válidamente expedido y en vigor extendido en su pasaporte”, desprès continua definint; “visado de tránsito, de estancia, de residencia y de residencia/trabajo” Per tant el tema sembla estar clar, encara que el Fiscal General doni a entendre de que no fa falta complir aquest article.
Per la seva part, la comisaria europea d’Interior, Cecilia Malmström ha explicat que Espanya ha de complir la directiva que estableix que els Estats estan obligats a expedir una resolució de retorn contra qualsevol nacional d’un tercer país que es trobi en situació irregular al seu territori. Es a dir, que en quan la policia es troba un irregular, o bé ha de ser expulsat o regularitzat.
L’alcalde de Vic, Josep Mª Vila Abadal, acaba d’explicar, que “en compliment dels requisits legals i reglamentaris” l’Ajuntament demana entre altres documents un passaport en vigor als ciutadans estrangers. No obstant, considera que no correspon de cap de les maneres, a l’Ajuntament de Vic, interpretar quins passaports han de considerar-se vàlids i quins no. Per tant acaben de reclamar al Ministerio de l’Interior, que els informin sobres si tenen de considerar com a vàlid i suficient, un passaport sense visat per a inscriure’s al padró municipal.
Sembla que el Fiscal General defensi la postura del Govern, al basar-se en l’article 15 de la Ley de Bases de Régimen Local, quan estableix "como una obligación de todos los que residen habitualmente en un municipio de España". Naturalment, que aquesta llei es té de respectar i complir igual que l’anterior, potser el problema esta, en que a paràgraf seguit, tindria de dir: “és a dir, els que legalment poden residir al país”.
I sí, potser sí que la llei hauria de tenir ja des de fa anys, aquest aclariment o aquesta concreció, però no la té, mentrestant i arribats a aquest punt ens podem preguntar: així perquè estan les lleis, per no complir-les, o perquè només siguin complides quan al poder l’interessa?
Ley Orgánica 4/2000
L’enrenou que es va aixecar amb l’amenaça de l’Alcalde de Vic, de no empadronar als immigrants que no portessin un passaport amb visat, aquest anunci va aixecar una viva polèmica fa uns mesos. Fins i tot el Fiscal General de l’Estat va prendre cartes en l’assumpte, indicant a l’Alcalde que tenia d’empadronar a tots els que arribin allí sense mirar aquestes qüestions. Es a dir, hi ha una llei, la 4/2000, que regula “Los Derechos y Libertades de los Extranjeros en España”, on en l’article 25, fa una distinció entre els estrangers que són de països de la UE i els que no ho són. Respecte a aquests últims, diu que: "los extranjeros que se propongan entrar en territorio español, deberán estar provistos de visado, válidamente expedido y en vigor extendido en su pasaporte”, desprès continua definint; “visado de tránsito, de estancia, de residencia y de residencia/trabajo” Per tant el tema sembla estar clar, encara que el Fiscal General doni a entendre de que no fa falta complir aquest article.
Per la seva part, la comisaria europea d’Interior, Cecilia Malmström ha explicat que Espanya ha de complir la directiva que estableix que els Estats estan obligats a expedir una resolució de retorn contra qualsevol nacional d’un tercer país que es trobi en situació irregular al seu territori. Es a dir, que en quan la policia es troba un irregular, o bé ha de ser expulsat o regularitzat.
L’alcalde de Vic, Josep Mª Vila Abadal, acaba d’explicar, que “en compliment dels requisits legals i reglamentaris” l’Ajuntament demana entre altres documents un passaport en vigor als ciutadans estrangers. No obstant, considera que no correspon de cap de les maneres, a l’Ajuntament de Vic, interpretar quins passaports han de considerar-se vàlids i quins no. Per tant acaben de reclamar al Ministerio de l’Interior, que els informin sobres si tenen de considerar com a vàlid i suficient, un passaport sense visat per a inscriure’s al padró municipal.
Sembla que el Fiscal General defensi la postura del Govern, al basar-se en l’article 15 de la Ley de Bases de Régimen Local, quan estableix "como una obligación de todos los que residen habitualmente en un municipio de España". Naturalment, que aquesta llei es té de respectar i complir igual que l’anterior, potser el problema esta, en que a paràgraf seguit, tindria de dir: “és a dir, els que legalment poden residir al país”.
I sí, potser sí que la llei hauria de tenir ja des de fa anys, aquest aclariment o aquesta concreció, però no la té, mentrestant i arribats a aquest punt ens podem preguntar: així perquè estan les lleis, per no complir-les, o perquè només siguin complides quan al poder l’interessa?
Ley Orgánica 4/2000
Etiquetas: eurefortesajunvic
# entrada de Redaccio : 8:25
miércoles, 14 de abril de 2010
la Tira
Quan un pont passa per sobre del seu pressupost
És normal que els ponts es construeixin per unir dos riberes de un riu, és habitual que serveixin per facilitar el passar d’un costa a l’altre, el que ja no és tant comú, és que un pont pressupostat per enginyers que s’entén, saben el que es toquen, acabi costant un 40% més, del seu pressupost inicial.
Que ara se’ns digui, que els 3,1 milions d’euros (516 milions de pessetes) de sobrecost, queden justificats amb un afegit de 1,3 milions d’euros addicionals per reforçar els pilars i amb una altre afegit de 1,8 milions d’euros més, per adaptar la futura estació d’autobusos sota l’estructura de la part dreta del pont.
Que el pont de “Príncep de Viana” va estar dissenyat per un enginyer prestigiós, és una cosa que ningú ha posat en dubte. Per tant és de suposar, que aquest senyor sabia ja quan va acudir in situ a posar la primera pedra del projecte al 29/03/2007, que els pilars tenien d’anar reforçats. Podríem entendre un petit desviament, però compte, que estem parlant de 1,3 milions d’euros (216 milions de pessetes).
D’un altra banda, l’increment amb 1,8 milions d’euros per adaptar l’estructura a la futura estació d’autobusos, també ho tenien de saber l’Ajuntament abans de pressupostar el pont. Voleu dir que no són unes equivocacions massa voluminoses, parlant en termes dineraris, quan pugen 3,1 milions més, del que es va publicar i per tant, se’ns va dir en un principi?
En tot cas, se’ns acut pensar en el cas de Jaume Matas a Balears, encausat en un jutjat, per autoritzar un sobrecost del 100% en la construcció del velòdrom de Palma.
D’acord que al Pont de Príncep de Viana el sobrecost ha estat inferior; d’un 40%, però també és força cridaner, perquè en tot cas, encara no ens han dit, on acaba el sobrecost permès i comença el sospitós o delictiu.
És normal que els ponts es construeixin per unir dos riberes de un riu, és habitual que serveixin per facilitar el passar d’un costa a l’altre, el que ja no és tant comú, és que un pont pressupostat per enginyers que s’entén, saben el que es toquen, acabi costant un 40% més, del seu pressupost inicial.
Que ara se’ns digui, que els 3,1 milions d’euros (516 milions de pessetes) de sobrecost, queden justificats amb un afegit de 1,3 milions d’euros addicionals per reforçar els pilars i amb una altre afegit de 1,8 milions d’euros més, per adaptar la futura estació d’autobusos sota l’estructura de la part dreta del pont.
Que el pont de “Príncep de Viana” va estar dissenyat per un enginyer prestigiós, és una cosa que ningú ha posat en dubte. Per tant és de suposar, que aquest senyor sabia ja quan va acudir in situ a posar la primera pedra del projecte al 29/03/2007, que els pilars tenien d’anar reforçats. Podríem entendre un petit desviament, però compte, que estem parlant de 1,3 milions d’euros (216 milions de pessetes).
D’un altra banda, l’increment amb 1,8 milions d’euros per adaptar l’estructura a la futura estació d’autobusos, també ho tenien de saber l’Ajuntament abans de pressupostar el pont. Voleu dir que no són unes equivocacions massa voluminoses, parlant en termes dineraris, quan pugen 3,1 milions més, del que es va publicar i per tant, se’ns va dir en un principi?
En tot cas, se’ns acut pensar en el cas de Jaume Matas a Balears, encausat en un jutjat, per autoritzar un sobrecost del 100% en la construcció del velòdrom de Palma.
D’acord que al Pont de Príncep de Viana el sobrecost ha estat inferior; d’un 40%, però també és força cridaner, perquè en tot cas, encara no ens han dit, on acaba el sobrecost permès i comença el sospitós o delictiu.
Etiquetas: quaunpontpaspersob
# entrada de Redaccio : 8:29
martes, 13 de abril de 2010
El Confidente
Hoy siendo martes y trece, a Zapatero continua sin gustarle que le contraríen
En el cotarro mediático de la política se explican muchas cosas, algunas parecen sumamente curiosas. Una noticia aparecida en la prensa nos informó de unas declaraciones de la que fuera ministra de Cultura de Zapatero entre 2004 y 2007, Carmen Calvo, según las cuales: “El dinero público no es de nadie”. Una frase desafortunada pero también sospechosa donde las haya, porque el dinero público no está huérfano de titularidad, sino que es de todos los españoles.
Cuando el Presidente la cesó como Ministra, muchos se lo atribuyeron precisamente a estas declaraciones, sin embargo la realidad puede tener un mayor alcance; cuenta el periodista García Abad, que el día de la investidura de Zapatero, Carmen Calvo le regaló un libro oriental (se le supone que con la mejor intención), donde se relata como un príncipe, debido a una serie de circunstancias acaba convertido en mendigo. Por lo visto, la moraleja alude a la temporalidad del poder en una democracia.
Dicen que Zapatero conocía el relato y que en cuanto lo vio, fulminó a Carmen con una mirada. Dicen que la pobre se quedó apesadumbrada viendo que su regalo bienintencionado había conseguido enfurecer al ya Presidente.
Pero es que además, Carmen le llevó la contraria a Zapatero en varias ocasiones y este la miró de la misma forma fulminante, que lo había hecho en la investidura con el libro en la mano.
Relata García Abad, su creencia en la existencia de un algo que inocula distanciamiento con la gente, a todos los presidentes que han pasado por la Moncloa. Según Juan C. Jiménez, profesor de Sociología, “Hay gobernantes que no muestran ninguna tolerancia a las críticas, creen que lo están haciendo bien, ya que cuantos les rodean así se lo dicen adulándoles y no escuchan nada que les llegue en sentido contrario, antes bien, piensan que ello proviene de partidos en la oposición”. Es decir, que cualquier crítica proviene de una entente conspirativa. Añade que en este tipo de situaciones, estos gobernantes acaban por encerrarse en círculos reducidos, en los que tan sólo admiten la presencia de los que repiten una y otra vez lo que el gobernante quiere oír. Son en definitiva, como unos papagayos que repiten interesadamente las ideas de un jefe que les paga muy buen sueldo como asesores o ministros. Llegados a esta situación de farsa continuada, el gobernante acaba poniéndose siempre al lado de aquellos que le dan la razón.
Según García Abad, a Zapatero no le gusta que le lleven la contraria y le atribuye una frase suficientemente explícita: “A los tocapelotas sólo los aguanto durante un rato”. Si Zapatero no quiere escuchar críticas ni consejos y por tanto es de prever que seguirá como ahora, cómo vamos a salir de la crisis?
Zapatero puede enredarse en sus típicas campañas llamativas, ley de economía sostenible (o insostenible, ya veremos) incluida, pero lo que de verdad nos hace falta es alguien que busque soluciones y cierre la crisis económica ya, porque esta se nos está comiendo el tejido productivo y con él, se van los puestos de trabajo.
Etiquetas: hosienmartytreazp
# entrada de Redaccio : 0:20
lunes, 12 de abril de 2010
la Tira
L’altra estadística delictiva a Lleida
A primers de març, la premsa local va publicar que en l’any 2009 els delictes contra el patrimoni a Lleida havien augmentat en un 6%; en total diu que van estar 11.170 entre delictes i faltes; es a dir, 30’6 de mitjana per dia, encara que ni han bastants casos que no són denunciats i per tant no fan estadística, perquè les víctimes estan convençudes de que no en treuran res.
Els 11.170 casos anuals no està gens malament per una ciutat més aviat petita. Amb aquestes dades a la mà, l’Alcalde va declarar que la nostra ciutat compta amb uns valors de seguretat i civisme molt satisfactoris.
¿Molts satisfactoris, amb 11.170 casos anuals de delictes o faltes denunciades?
Va parlar també de les moltes atencions que va fer la Guardia Urbana, quan és la seva obligació, acudir als avisos del Veïns en ser avisats d’alguna urgència, però no va indicar el nombre de desatencions durant l’any, doncs és una queixa generalitzada a tots els barris de Lleida, que en massa ocasions, quan es telefona a la GU no acudeix.
Els Veïns de Lleida ens preguntem, si serà que la consigna és desatendre els avisos excepte els que semblen mes greus, amb la peregrina excusa de que així no augmenta l’estadística i per tant no s’evidencien tants problemes, per tal de que Lleida sembli una ciutat més segura.
Són certes aquestes raons que ens han comentat?
Un altre concepte que hem trobat generalitzat en tots els barris consultats, és que en canvi quan s’avisa als Mossos, aquests sí acudeixen per resoldre el problema.
En quan a la dada que constata la baixada pel tràfic de estupefaents al carrer, en un 20%, dir que es tracta clarament d’unes dades fictícies; els Veïns veiem com els mateixos grups de sempre, continuen en els punts de venda de costum, el que passa és que ara ho han organitzat d’una altra manera; ara qui està a la vista fa la venda i recull els diners, però envia al comprador a recollir la droga a un altre punt on ja l’està esperant el soci itinerant; el telèfon funciona. Per tant s’ha de dir, que el nombre de detencions per tràfic efectivament ha baixat, però de cap manera es pot dir que ha baixat el tràfic real, que està totalment descontrolat, només cal veure com ha augmentat el consum al carrer, en certs indrets coneguts per tots a cada barri.
També es va parlar de denuncies per sorolls de motos, però no hem vist en l’estadística cap denuncia per curses de motos, que també en tenim als barris.
Ens acaba d’arribar una queixa de Veïns de la Bordeta, segons la qual, en la nit del 20 de març, algú va calar foc a la porta d’una entrada; diu que primer van començar cremant cotxes, desprès contenidors de brossa i ara comencen amb les portes.
Davant de tot aquest estat de coses, hem de preguntar al Cap de la Guardia Urbana: ¿Senyor Alcalde, que en fan de les gorres. Tindrem de posar patrulles veïnals al carrer?
Etiquetas: latrestadisdeliclleid
# entrada de Redaccio : 7:52
sábado, 10 de abril de 2010
El llapis impertinent
Zapatero preocupat perquè l’atur no deixa d’augmentar mes a mes
Etiquetas: llap 50
# entrada de Redaccio : 0:36
viernes, 9 de abril de 2010
Cartes al Director
El preu de les hipoteques no baixa
Molt s’ha parlat i s’ha escrit sobre la crisis econòmica, el govern diu que farà tal i qual, que projecta no sé quantes solucions per combatre la paràlisi econòmica, però tot continua igual. Ara acaben de donar l’ultima xifra d’atur que continua creixent inexorablement mes a mes.
Jo no voldria fer grans preguntes alambinades de grans tecnicismes econòmics, només voldria fer una pregunta molt simple: L’Euribor ha passat en dos anys del 5,39% al 1,21%. Això és igual de cert, com que el meu banc ha passat d’aplicar un diferencial (allò de Euribor més un tant) del 0’5% al 3’5%, per tant el meu tipus d’interès total en la meva hipoteca continua sent similar. Es a dir, que la baixada dels tipus amb gran propaganda, gran autobombo i tant ressò mediàtic, no ha tingut repercussió real en el meu préstec, i pel que sé, tampoc l’ha tingut en els préstecs d’altres titulars que conec.
La pregunta que vull fer és: qui controla la pujada o baixada d’aquests diferencials, o és que potser no hi ha cap control ni un? I si no hi ha cap control d’aquest important paràmetre econòmic, en quin país estem, en un país de propaganda només?
R. Hernández
Molt s’ha parlat i s’ha escrit sobre la crisis econòmica, el govern diu que farà tal i qual, que projecta no sé quantes solucions per combatre la paràlisi econòmica, però tot continua igual. Ara acaben de donar l’ultima xifra d’atur que continua creixent inexorablement mes a mes.
Jo no voldria fer grans preguntes alambinades de grans tecnicismes econòmics, només voldria fer una pregunta molt simple: L’Euribor ha passat en dos anys del 5,39% al 1,21%. Això és igual de cert, com que el meu banc ha passat d’aplicar un diferencial (allò de Euribor més un tant) del 0’5% al 3’5%, per tant el meu tipus d’interès total en la meva hipoteca continua sent similar. Es a dir, que la baixada dels tipus amb gran propaganda, gran autobombo i tant ressò mediàtic, no ha tingut repercussió real en el meu préstec, i pel que sé, tampoc l’ha tingut en els préstecs d’altres titulars que conec.
La pregunta que vull fer és: qui controla la pujada o baixada d’aquests diferencials, o és que potser no hi ha cap control ni un? I si no hi ha cap control d’aquest important paràmetre econòmic, en quin país estem, en un país de propaganda només?
R. Hernández
---------------------------------------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: epredlehipotnobai
# entrada de Redaccio : 0:50
jueves, 8 de abril de 2010
la Tira
Quan el deute municipal se’ns vol disfressar de superàvit
En el Ple de l’Ajuntament de Lleida en l’últim divendres del mes passat, va aprovar amb els vots de PSC i ERC, la liquidació del pressupost de l’any 2009.
Desprès, qui va aconseguir unir a tota l’oposició enfront l’equip de Govern va estar la regidora d’Economia; Mínguez va presumir (és la seva costum) d’haver-ho fet tant bé, que fins i tot s’havia acabat l’any 2009 amb un superàvit de 5,1 milions d’euros. Aquí la oposició en ple, li va recordar a la riallera regidora, que en realitat es va acabar l’any amb 13 milions d’euros més, de deute que l’any passat. Enxampada en la seva mentida, Mínguez no va saber argumentar el perquè a un deute l’havia qualificat com superàvit. La regidora es va defensar dient que aquest endeutament és legal. Només faltaria que no ho fos, però no era aquesta la qüestió que li estaven proposant.
Potser aquí li va faltar explicar, que l’Ajuntament legalment parlant, es pot endeutar fins un percentatge del seu patrimoni valorat, és precisament per aquesta qüestió, que l’Ajuntament no para mai de comprar edificis i patrimoni.
Desprès l’oposició, va exposar que en temps de crisi, fora convenient rebaixar impostos com l’IBI. Mínguez en nom de l’equip de Govern va rebutjar la proposta un cop més, amb una comparació absurda: diu que qualsevol pare amb un fill adolescent paga més de mòbil a l’any que de IBI. Com que evidentment, no té arguments per rebatre aquesta encertada proposta de l’oposició, va anar al que és més fàcil; comparar una mongeta amb un piano de cua. I perquè no, comparar el sou de pare de l’adolescent, amb el de una regidora de l’equip de Govern? Perquè a veure, quan es cobra tenint el sou màxim de diputat de la Diputació, tres presidències de ens locals i a la vegada s’és Conseller General de la Caixa de Catalunya, quant suma tot això a final d’any? S’assembla al sou del pare, de l’adolescent que gasta més de mòbil a l’any que de IBI, o no? O dit d’una altra forma, si tots els veïns de Lleida cobréssim de diputat, de tres presidències i de Conseller de la Caixa de Catalunya, potser no se’ns faria tant costa amunt pagar l’elevat rebut de l’IBI, un rebut que tot sigui dit, aquest mateix equip de Govern ens puja un 10% cada any, en una pujada clarament progressista.
Etiquetas: queldeumundissup
# entrada de Redaccio : 8:59
miércoles, 7 de abril de 2010
El Confidente
El caso Gurtel o la falta de control
El caso Gurtel ha destapado otro caso de corrupción, aunque seguramente no será el último. El juez Baltasar Garzón inició una investigación judicial en la que apareció un senador, Luis Bárcenas, ex tesorero del PP, por lo cual el caso tuvo que pasar al Tribunal Superior de Justicia de Madrid, siendo ahora el juez Pedreira quien instruye el caso.
Ayer se levantó parcialmente el secreto del sumario y de esos 50.000 folios que se han facilitado a las partes, dicen que revelan información sobre la trama de corrupción liderada por Francisco Correa y que salpica a varios altos cargos del PP.
En la documentación intervenida por la policía, aparecen las iniciales de algunos de ellos en los repartos de comisiones (PC, LB, LS). Al nombre L.B., L. Bárc o L. Bárcenas; la Fiscalía le atribuye el cobro, "sin género de dudas", de 1,3 millones de euros en sobornos.
Lo que no se entiende, es que en estas circunstancias, Bárcenas continúe teniendo despacho y plaza de garaje en la sede del PP. Al ser preguntada por este particular, la secretaria del PP, Cospedal, ha respondido que "no tiene que escandalizar a nadie" que el ex tesorero del partido tenga "un lugar" en la sede nacional de la organización, ya que ello no supone ningún "privilegio". Bueno, no lo supone, o sí; por lo menos el hecho puede levantar sospechas muy fundadas.
Según el sumario, Correa negociaba previamente la concesión de adjudicaciones de suelo, construcción de viviendas, u obra pública de todo tipo, a cambio de generosas compensaciones económicas que como es lógico, se presume salían de aumentar los presupuestos multiplicándolos por ocho o diez. Es decir unas corruptelas que acabamos pagando entre todos con nuestros impuestos.
Si el sumario documenta estas actuaciones entre el 2002 y el 2007 en varios Ayuntamientos, hemos de preguntarnos seriamente, si no habrá más Ayuntamientos que han estado haciendo lo mismo con otros “correa”?
Y dónde están los controles legales que deberían haber impedido estas situaciones? Porque aquí se pueden dar dos situaciones: que no existan, en ése caso estaría claro, que nuestro sistema legal y político permite la corrupción de una forma encubierta, por la vía de la ausencia de control, o por el contrario, existe realmente el control y en ése caso, al no haber funcionado, parece que debería sentarse también en el banquillo junto a Bárcenas, Correa y el Bigotes.
Etiquetas: casgurtelofalcont
# entrada de Redaccio : 8:02
martes, 6 de abril de 2010
la Tira
Si vols aparcar, a pagarrrr.....
Lleida es una ciutat que té uns quants inconvenients, entre ells el de l’aparcament. La ciutat s’ha anat omplint de cotxes malgrat que els carrers no es podien eixamplar. La immobilitat de l’Administració davant d’aquest fet totalment previsible ha quedat palesa. ¿Perquè deuen servir tants assessors? Tenint en compte que l’automòbil és un sector econòmic important en el nostre país, una de les poques rames industrials que encara funcionen, no és comprensible, que se l’hi hagi dedicat tant poca atenció al problema de l’aparcament urbà.
A Lleida des de començament dels anys 90, ja li sentíem prometre al aleshores alcalde Siurana, “aparcaments dissuasoris”. L’actual alcalde Ros encara continua fent la mateixa promesa en cada contesa electoral; es en definitiva, el compte de mai acabar; molt parlar i poc fer.
Però anem a veure els fets: en tota la zona central de la ciutat s’ha posat parquímetre o zona blava, incloent pàrkings soterranis i algun que legalment tenia de ser soterrani, però no ho és, com el de Cappont.
El titular de premsa “Nou suspens a la Paeria per la dificultat de trobar pàrking” és totalment fals i tendenciós. El que volem trobar els Veïns de Lleida i també els turistes, es aparcament gratuït, que quedi clar. A ningú li agrada tenir de pagar per aparcar.
És fals i mentider, l’argument de que si hi ha parquímetre, sempre trobarem aparcament, mentida, no és així, per tant l’argumentació de que amb l’aparcament de pagament “hi haurà rotació”, només significa que hi haurà efectivament una rotació, els diners passaran de les nostres butxaques a les seves; enhorabona, tenen un negoci muntat de cal ample; un negoci rodó en un espai públic que és de tots, com és els carrers de la ciutat.
Per tant, el nostre Ajuntament tant com ens vol vendre, que està preocupat pel benestar dels Veïns, davant el problema de l’aparcament, l’únic que ha fet es aprofitar aquesta necessitat per recaptar més i més. Fins i tot ha adaptat l’urbanisme vial dels últims anys, a retallar moltes places d’aparcament gratuït; unes voreres de 5 ó 6 metres al costat de vials de només dos carrils i moltes vegades sense cap plaça d’aparcament, semblen voler dir: si vols aparcar, a pagar.
És en definitiva, la mateixa mentida de sempre, pregonar en campanya electoral que s’està al servei de les persones (Al servei de les persones, la ciutat del detalls...), quan desprès en estar al govern, el que semblen realment, és estar al servei d’algunes empreses.
El parquímetre o els pàrkings a Lleida, són un negoci com la copa d’un pi, és per això que els impulsa l’Ajuntament i no pas per la ximpleria de la “rotació”.
Lleida es una ciutat que té uns quants inconvenients, entre ells el de l’aparcament. La ciutat s’ha anat omplint de cotxes malgrat que els carrers no es podien eixamplar. La immobilitat de l’Administració davant d’aquest fet totalment previsible ha quedat palesa. ¿Perquè deuen servir tants assessors? Tenint en compte que l’automòbil és un sector econòmic important en el nostre país, una de les poques rames industrials que encara funcionen, no és comprensible, que se l’hi hagi dedicat tant poca atenció al problema de l’aparcament urbà.
A Lleida des de començament dels anys 90, ja li sentíem prometre al aleshores alcalde Siurana, “aparcaments dissuasoris”. L’actual alcalde Ros encara continua fent la mateixa promesa en cada contesa electoral; es en definitiva, el compte de mai acabar; molt parlar i poc fer.
Però anem a veure els fets: en tota la zona central de la ciutat s’ha posat parquímetre o zona blava, incloent pàrkings soterranis i algun que legalment tenia de ser soterrani, però no ho és, com el de Cappont.
El titular de premsa “Nou suspens a la Paeria per la dificultat de trobar pàrking” és totalment fals i tendenciós. El que volem trobar els Veïns de Lleida i també els turistes, es aparcament gratuït, que quedi clar. A ningú li agrada tenir de pagar per aparcar.
És fals i mentider, l’argument de que si hi ha parquímetre, sempre trobarem aparcament, mentida, no és així, per tant l’argumentació de que amb l’aparcament de pagament “hi haurà rotació”, només significa que hi haurà efectivament una rotació, els diners passaran de les nostres butxaques a les seves; enhorabona, tenen un negoci muntat de cal ample; un negoci rodó en un espai públic que és de tots, com és els carrers de la ciutat.
Per tant, el nostre Ajuntament tant com ens vol vendre, que està preocupat pel benestar dels Veïns, davant el problema de l’aparcament, l’únic que ha fet es aprofitar aquesta necessitat per recaptar més i més. Fins i tot ha adaptat l’urbanisme vial dels últims anys, a retallar moltes places d’aparcament gratuït; unes voreres de 5 ó 6 metres al costat de vials de només dos carrils i moltes vegades sense cap plaça d’aparcament, semblen voler dir: si vols aparcar, a pagar.
És en definitiva, la mateixa mentida de sempre, pregonar en campanya electoral que s’està al servei de les persones (Al servei de les persones, la ciutat del detalls...), quan desprès en estar al govern, el que semblen realment, és estar al servei d’algunes empreses.
El parquímetre o els pàrkings a Lleida, són un negoci com la copa d’un pi, és per això que els impulsa l’Ajuntament i no pas per la ximpleria de la “rotació”.
Mireu el que costa un pàrking públic d’Andorra, que és país liberal i gens barat: 0’62 € per hora. ¿I quant ens costa a Lleida, ciutat amb Ajuntament “d’esquerres”, quant... quant...?
Etiquetas: sivolsaparcapag
# entrada de Redaccio : 0:03
viernes, 2 de abril de 2010
Redacció
Que tingueu un bon pont i un bon dia de la mona.
Compta amb el xampanyet ...
Compta amb el xampanyet ...
Etiquetas: diadelamona
# entrada de Redaccio : 0:17
El llapis impertinent
Anuncien dos rutes més per l’aeroport d’Alguaire, malgrat que el nombre de viatgers és mínim 
Etiquetas: llap 49
# entrada de Redaccio : 0:02
jueves, 1 de abril de 2010
El Palma Arena, un velódromo por el que rueda la sospecha
El sobrecoste del estadio Palma Arena en 63 millones de euros, se nos ha mostrado como el catalizador que precipitó la investigación sobre Jaume Matas, el ex presidente balear.
En 2007 se inauguró el velódromo del Palma Arena, unas instalaciones presupuestadas en 47 millones de euros y que acabaron costando 110, en total un desfase de 63 millones de euros.
La Fiscalía Anticorrupción abrió una investigación en octubre de 2008, fruto de una denuncia anónima, sobre el coste del denominado palacete que Matas había comprado por 950.000 euros, según consta en el Registro de la Propiedad. Una casa que la Agencia Tributaria valora en 2,5 millones a precio de 2006, mientras un diputado socialista balear (PSIB), Antoni Diéguez, expuso en rueda de prensa tener una valoración de mercado hecha por un técnico, que ascendía a 4,8 millones de euros. Una vivienda de lujo con 571 metros cuadrados, más otros 60 metros de garaje, además del jardín.
En registro policial (derivado de la denuncia) de un piso de Matas, aparece documentación que habla de contabilidad B. Es entonces cuando la Fiscalía parece conectar esta contabilidad B con el caso del gran desfase en la construcción del Palma Arena.
En estos últimos días Matas ha estado compareciendo como imputado de siete delitos. Matas declaró algo tan increíble, como que él no estaba enterado de cómo se construía el velódromo, que él “tan sólo firmaba”. Ha admitido también, pagos importantes con dinero negro. La decisión del juez Castro ha sido aplicarle como medida cautelar, prisión preventiva, eludible con fianza de 3 millones de euros. El juez ha comentado que: “Bien puede darse por satisfecho de que no haya pedido una medida cautelar más severa”.
El abogado de Matas dice que su “cliente pagará la fianza”.
Desde el PSOE acaban de tachar de “vergüenza”, que en el PP no aclaren las sospechas de financiación ilegal. La vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega les reclama “más claridad y contundencia”, mientras la portavoz del Govern de Baleares, Joana Barceló, confía en que se obligue a Matas a “retornar el dinero defraudado a las arcas de la Comunidad” si se prueban las acusaciones.
Estamos totalmente de acuerdo con todo ello, pero al mismo tiempo, pedimos que paralelamente y desde el mismo PSOE, hagan lo mismo que piden con el caso Pretoria de Santa Coloma de Gramenet, pues las sospechas parecer ser similares y queda como muy feo y muy sectario, que la memoria de algunos sea tan selectiva e interesada.
Es falta de vergüenza en la cara
Auto de medidas cautelares
El sobrecoste del estadio Palma Arena en 63 millones de euros, se nos ha mostrado como el catalizador que precipitó la investigación sobre Jaume Matas, el ex presidente balear.
En 2007 se inauguró el velódromo del Palma Arena, unas instalaciones presupuestadas en 47 millones de euros y que acabaron costando 110, en total un desfase de 63 millones de euros.
La Fiscalía Anticorrupción abrió una investigación en octubre de 2008, fruto de una denuncia anónima, sobre el coste del denominado palacete que Matas había comprado por 950.000 euros, según consta en el Registro de la Propiedad. Una casa que la Agencia Tributaria valora en 2,5 millones a precio de 2006, mientras un diputado socialista balear (PSIB), Antoni Diéguez, expuso en rueda de prensa tener una valoración de mercado hecha por un técnico, que ascendía a 4,8 millones de euros. Una vivienda de lujo con 571 metros cuadrados, más otros 60 metros de garaje, además del jardín.
En registro policial (derivado de la denuncia) de un piso de Matas, aparece documentación que habla de contabilidad B. Es entonces cuando la Fiscalía parece conectar esta contabilidad B con el caso del gran desfase en la construcción del Palma Arena.
En estos últimos días Matas ha estado compareciendo como imputado de siete delitos. Matas declaró algo tan increíble, como que él no estaba enterado de cómo se construía el velódromo, que él “tan sólo firmaba”. Ha admitido también, pagos importantes con dinero negro. La decisión del juez Castro ha sido aplicarle como medida cautelar, prisión preventiva, eludible con fianza de 3 millones de euros. El juez ha comentado que: “Bien puede darse por satisfecho de que no haya pedido una medida cautelar más severa”.
El abogado de Matas dice que su “cliente pagará la fianza”.
Desde el PSOE acaban de tachar de “vergüenza”, que en el PP no aclaren las sospechas de financiación ilegal. La vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega les reclama “más claridad y contundencia”, mientras la portavoz del Govern de Baleares, Joana Barceló, confía en que se obligue a Matas a “retornar el dinero defraudado a las arcas de la Comunidad” si se prueban las acusaciones.
Estamos totalmente de acuerdo con todo ello, pero al mismo tiempo, pedimos que paralelamente y desde el mismo PSOE, hagan lo mismo que piden con el caso Pretoria de Santa Coloma de Gramenet, pues las sospechas parecer ser similares y queda como muy feo y muy sectario, que la memoria de algunos sea tan selectiva e interesada.
Es falta de vergüenza en la cara
Auto de medidas cautelares
Etiquetas: palmaaarena
# entrada de Redaccio : 1:07
Suscribirse a Entradas [Atom]