miércoles, 31 de marzo de 2010

Col·laboradors



Entrevista a
RITA LEVI-MONTALCINI
Neuróloga y Premio Nobel de Medicina
- ¿Cómo celebrará sus 100 años?
- Ah, no sé si viviré y además no me placen las celebraciones. ¡Lo que me interesa y me place es lo que hago cada día!
- ¿Y qué hace?
- Trabajo para becar a niñas africanas para que estudien y prosperen ellas y sus países. Y sigo investigando, sigo pensando...
- ¿No se jubila?
- ¡Jamás! ¡ La jubilación está destruyendo cerebros! Mucha gente se jubila y se abandona... Y eso mata su cerebro y enferma.
- ¿Y cómo anda su cerebro?
- ¡Igual que a mis 20 años! No noto diferencia en ilusiones y capacidad. Mañana vuelvo a un Congreso médico...
- Pero algún límite genético habrá...
- No. Mi cerebro pronto tendrá un siglo..., pero no conoce la senilidad. El cuerpo se me arruga, es inevitable, ¡pero no el cerebro!
- ¿Cómo lo hace?
- Gozamos de una gran plasticidad neuronal: aunque mueran neuronas, las restantes se reorganizan para mantener las mismas funciones, ¡pero para ello conviene estimularlas!
- Ayúdeme a hacerlo.
- Mantén tu cerebro ilusionado, activo, hazlo funcionar y nunca se degenerará.
- ¿Y viviré más años?
- Vivirá los años que viva, que eso es lo interesante. La clave es mantener curiosidades, empeños, tener pasiones....
- La suya fue la investigación científica...
- y sigue siéndolo.
- Descubrió como crecen y se renuevan las células del sistema nervioso...
- Sí, en 1942, lo llamé factor de crecimiento nervioso y durante medio siglo estuvo en entredicho, hasta que se reconoció su validez y en 1986 me dieron por ello el premio Nobel
- ¿Cómo fue que una chica italiana de los años veinte se convirtió en neurocientífica?
- Desde niña tuve el empeño de estudiar. Mi padre quería casarme bien; que fuese buena esposa, buena madre...y yo me negué. Me planté y le confesé que quería estudiar.
- ¿Qué disgusto para papa, no?
- Sí, pero es que yo no tenía una infancia feliz: me sentía patito feo, tonta y poca cosa. Mis hermanos mayores eran muy brillantes...y yo me sentía tan inferior.
- Veo que convirtió eso en un estímulo...
- Me estimuló también el ejemplo del médico Albert Schweitzer, que estaba en África para paliar la lepra. Deseé ayudar a los que sufren. Y ése era mi gran sueño.
- ¿Y lo ha hecho con su ciencia?
- Creo que sí, pero todo mejorará si acaba la opresión de la mujer en estos países islamistas...
- ¿La religión frena el desarrollo cognitivo?
- Si la religión margina a la mujer frente al hombre, la aparta del desarrollo cognitivo.
- ¿Existen diferencias entre el cerebro del hombre y de la mujer?
- Sólo las funciones cerebrales relacionadas con las emociones, vinculadas al sistema endocrino. Pero en cuanto a las funciones cognitivas, no hay diferencia alguna.
- ¿Por qué hay tan alto porcentaje de judíos entre científicos e intelectuales?
- La exclusión fomentó entre los judíos los trabajos intelectivos: pueden prohibírtelo todo, ¡pero no que pienses! Y es cierto que hay muchos judíos entre los premios Nobel.
- ¿Cómo se explica usted la locura nazi?
- Hitler y Mussolini supieron hablar a las masas, en las que siempre predomina el cerebro emocional sobre el neocortical, el intelectual. ¡Manejaron emociones, no razones!
- ¿Sucede esto ahora?
- ¿Por qué cree que en muchas escuelas de Estados Unidos se enseña el creacionismo en vez del evolucionismo?
- ¿La ideología es emoción, es sinrazón?
- La razón es hija de la imperfección. Nosotros, al ser imperfectos, hemos recurrido a la razón, a los valores éticos: discernir entre el bien y el mal es el más alto grado de evolución darwiniana.
- ¿Lograremos un día curar el alzheimer, el parkinson, la demencia senil...?
- Curar....Lo que lograremos será frenar, retrasar, minimizar todas estas enfermedades.
- ¿Qué ha sido lo mejor de su vida?
- Ayudar a los demás. Es un buen lema: Ayuda a otros, a ayudarse a sí mismos.

Etiquetas:


martes, 30 de marzo de 2010

El Confidente

Una celebración con algunas dudas



El 28 de febrero de 1980, Andalucía votó sí al Estatuto (aunque Almería votó no). Así pues, el pasado 28 de febrero, celebraron el 30 aniversario. Aquello del “atado y bien atado” parece haber funcionado con el gobierno de la Junta de Andalucía, donde siempre ha gobernado el PSOE; recordamos a Escuredo, Borbolla, Chaves y ahora Griñán.

Si se mira con atención el estado de la autonomía, parece que no haya mucha cosa que celebrar; no parece ser demasiado digno de celebración, ni el millón de desempleados, ni estar a la cabeza de la estadística del fracaso escolar, a lo que hay que añadir, que es la CA colocada a la cola en PIB por habitante. Se ha llegado a decir, que en estos momentos, Andalucía está a la cabeza de los subsidios y desempleo de Europa.
La oposición en la Junta de Andalucía critica a los distintos gobiernos que han tenido, por favorecer un sistema clientelar con un reparto desbocado de subvenciones, PER incluido y que el 53% de la población es analfabeta o carece de estudios. El catedrático Bernardo Díaz publica un artículo sobre el desarrollo del Estatuto, donde se dice: “Según parece, lo mandaron muy pronto a dormir la siesta”.

Treinta años después, 500.000 funcionarios andaluces, dicen bien a las claras, que ser funcionario en la Junta es garantía de seguridad y prosperidad en el empleo, en una región donde las iniciativas empresariales y la industria no son demasiado abundantes
No parece discutible, que gracias al PER, algunos pueblos hayan conseguido no quedarse descolgados, pero todos creímos cuando se creó, que era una ayuda temporal en espera de otra solución que nunca ha llegado, así pues, el PER no era una solución temporal sino perpetua.

Arévalo, ex ministro de UCD, enumera los temas que a su entender son prioritarios: reducir los gastos ordinarios del la Junta de Andalucía a la vez que aumentar las inversiones. Le preocupa el 2.013, año en el que está previsto que cesen las ayudas de Europa a Andalucía, unas subvenciones que llevaron prosperidad a la región, sin embargo su retirada acabará aumentando los problemas.

El 21 de febrero, el The New York Times, publicaba un artículo sobre el particular: “Hay un asombroso 29% de desempleo en Cádiz. En otros lugares de Europa estas altas cifras llevarían a profundas tensiones sociales, pero en Cádiz, no. Aquí la vida continúa misteriosamente cómoda y confortable gracias a una compleja red segura en la que la economía sumergida, el apoyo familiar y los subsidios aseguran una relativa alta calidad de vida".
Bien, pues si Chaves manda que todo esto hay que celebrarlo, celebrémoslo, pero no parecer haber motivo.

Etiquetas:


lunes, 29 de marzo de 2010

la Tira

Estem a la cort del faraó ?



S’acaba de fer públic, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha condemnat l’Ajuntament de Lleida, a pagar 177.000 euros, a una empresa per una qüestió de informalitat institucional; concretament perquè se li va obligar a aquesta empresa, a fer una cessió de terreny per urbanitzar un carrer de 30 metres, quan només es en van fer servir 18.

Si la cessió obligada per l’Ajuntament diu que són 30 metres, el carrer es tenia de fer per aquests metres, i si per les raons que siguin, es va acabar utilitzant 18 metres, el que pertocava, era retornar immediatament aquests metres a l’antic propietari, tot i acompanyant-ho amb un escrit de disculpa i reconeixent que l’Ajuntament s’havia equivocat.
Tots ens podem equivocar, fins i tot l’Ajuntament, malgrat que compta amb una munió d’assessors i tècnics que paguem entre tots. El que resulta intolerable, és que un ciutadà o empresa, sentint-se perjudicat reclami un dret legal i que l’Ajuntament, fent allò de “passar el rodet de la prepotència” li negui.

Que la reclamació hagi acabat en el TSJC, significa que segurament primer va haver una reclamació formal davant l’Alcalde, que probablement aquest no va fer cap cas, que després va ser un expedient de demanda en un jutjat de primera instància i que desprès ha arribat al TSJC. Es a dir, que en definitiva, l’Alcalde davant un document del propi Ajuntament de cessió-expropiació on consten 30 metres, davant d’unes dades tan objectives com pot ser, la comprovació dels metres ocupats que són 18, l’únic que se li va ocorre, es negar per tres cops, l’actuació justa que presumptament ha de tenir tot càrrec institucional.

En aquest cas (però també en d’altres), crec veure, que en ocasions l’Alcalde, en comptes d’actuar justament, el que va fer, es totalment al contrari i ara queda demostrat legalment. És correcte actuar així?
Així no podem continuar. Em pregunto que li semblaria a l’Alcalde, si li fessin a ell, el mateix que a aquesta empresa, obligant-li l’Ajuntament a cedir un tros de terreny del seu xalet, que després no es fa servir pel vial, li semblaria bé això? O és que el sol fet de ser escollit Alcalde, l’autoritza a comportar-se com un faraó?

Etiquetas:


sábado, 27 de marzo de 2010

Moment Musical

Excel·lent  actuació d'una Banda militar noruega 

(Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:)
HMKG 04 Norwegian Military Tattoo

Etiquetas:


El llapis impertinent

La Llotja s’inaugura per tercera vegada en pocs mesos

Etiquetas:


viernes, 26 de marzo de 2010

Des de la meva finestra




La lluita dels “Papás de Alex”
Ja són més d’un milió de ciutadans, els que des de 2007 han sol·licitat l’ajut per la Llei de Dependència. Aquesta llei estableix un termini màxim de sis mesos per concedir l’ajut una vegada sol·licitat. Malgrat tot, hi ha peticions que porten més de dos anys i encara no ha estat concedides. L’incompliment del termini es eludeix amb uns mecanismes legislatius molt complexes; valoracions i exàmens mèdics reiteratius i encadenats, que s’uneixen a tràmits burocràtics molt llargs i feixucs, motiu pel qual el termini no es compleix mai.

Fa uns dos anys es va crear una associació denominada “Papás de Alex” , que es dedica a assessorar legalment a les famílies afectades, perquè les persones dependents puguin rebre assistència o cobrin els diners per a pagar-la.

Colectivo Papás de Alex, es defineixen com un grup de pares i mares de nens discapacitats, que s’han unit per lluitar conjuntament en una causa comú; en defensar els drets dels seus fills.

Antonio Moreno que juntament amb la seva esposa varen fundar l’associació, atenent ja a 300 famílies i vetllen pel acompliment de la Llei, perquè l’Administració faciliti l’ajut amb la major brevetat possible, a cada persona que s’ho mereix per llei.
L’Antonio, a qui des de la Generalitat el qualifiquen com “combatiu i poc comprensiu” exposa un lema: “Perquè es tarda tant en aplicar la Llei de Dependència? Doncs senzillament perquè els ciutadans ho permetem, com permetem també molts altres incompliments legals. Ells juguen constantment a eludir responsabilitats, però busquen els nostres vots quan arriben les eleccions”.
La associació ha resolt amb èxit 104 casos fins ara, dels quals 10 han necessitat intervenció judicial i han estat estimats abans de arribar a judici, el que denota dues coses: primera, que té raó l’associació i segona, que la Generalitat incompleix la llei, perquè estima les pretensions de la associació abans de que es celebri el judici.

Es donen bastants casos, en els que es tardar tant en resoldre, que quan es notifica, la persona depenent ja s’ha mort. Un associat pensa, que dos anys per notificar-li el grau de discapacitat de la seva mare, li sembla una situació de clar abús administratiu, vergonyosa i inexcusable: “Sembla que el problema real, rau en que a la Generalitat no hi ha diners per més casos de Dependencia, potser no ni ha per gran cosa, mentrestant el Govern continua gastant grans imports de diners obrin aeroports deficitaris i ambaixades inútils en tants països com pot. Es veu que aquestes inutilitats deuen de ser més urgents, que atendre a les persones discapacitades del propi país”.

Etiquetas:


jueves, 25 de marzo de 2010

Opinió



DÈFICIT EDUCATIU AL BARRI DE CAPPONT DE LLEIDA
Les dades de les preinscripcions fetes pel curs 2010/11 demostren una mala planificació de l'oferta de places d'educació infantil i primària a la ciutat de Lleida.

Concretament, el barri de Cappont, amb uns 12.000 habitants i en contínua expansió, pateix un greu dèficit. L'Escola “Frederic Godàs” té un excés de demanda de 7 alumnes, l'Escola “Cappont” de 14 i a l'Escola “Camps Elisis” només resten 6 places lliures. Amb les tres escoles públiques del barri plenes encara restarien per escolaritzar prop de 15 alumnes. Això vol dir que en algun dels tres centres s'hauria d'obrir una nova línia, tancant, si així es considera oportú, alguna de les dels barris amb menys demanda, per compensar aquesta desigualtat i garantir que no hi ha una despesa econòmica addicional, tot deixant alguna plaça lliure a cadascuna de les escoles del barri per permetre la correcta integració de la més que probable “matrícula viva”, és a dir, l'alumnat nouvingut. La situació es veu agreujada perquè a la zona d'influència, massa extensa i inconnexa, també hi ha una greu saturació de la demanda, concretament de 17 alumnes, a l'Escola “Pràctiques I” .

L'Escola “Cappont” disposa d'espai suficient a l'actualitat per fer efectiva aquesta ampliació provisional urgent, ja que encara no està desplegada tota l'educació primària, fins determinar quins dels centres del barri ha de ser ampliat o si se n'ha de crear un de nou.

No és acceptable la creació d'un excés de places a nous centres en altres zones d'expansió de la ciutat, perjudicant greument els ciutadans del barri de Cappont, en el que l'Escola “Cappont”, de nova creació, ja s'ha quedat petita, i els pares i mares es veuen obligats a escolaritzar els seus fills i filles fora del barri, mentre en altres zones de la ciutat queden lliures moltes places vacants.

Cal posar-hi remei immediatament i adaptar l'oferta educativa a la realitat sociodemogràfica de la ciutat, per tal de no perjudicar les famílies del barri de Cappont.

J I Martín

Etiquetas:


miércoles, 24 de marzo de 2010

la Tira

Tercera Jornada Inaugural a la Llotja de Lleida



Que el nostre Alcalde és un expert en propaganda queda fora de tot dubte, però és clar, tots sabem com és d’enganyosa la propaganda, com és de falsa aquella dita de “lligar els gossos amb llonganisses”, ja que de costum, la propaganda no sol acompanyar als fets.

Ara el nostre Alcalde no fa més que inaugurar, inaugurar i inaugurar. Bé, però el que no fa, és presentar els problemes de la ciutat solucionats. O dit en altres paraules, les fotos a la premsa, els cartells propagandístics i la xerrameca són una cosa, però resoldre problemes ciutadans és una altra.

Però parlem de la Llotja que avui està de moda, tal i com ho va estar al seu dia l’Auditori, i veurem com al 2 de desembre del 2009, el Palau de Congressos teatre municipal de Lleida, la Llotja, va acollir la inauguració del Congrés, sector Transport de la UGT a Catalunya. L’Alcalde present en l’esdeveniment, remarcant la seva gran satisfacció per protagonitzar el primer esdeveniment de la Llotja, la va qualificar com ”el Palau del diàleg i la cultura de Lleida”.
Al 21 de gener del 2010, es va inaugurar la Llotja amb una opera, a la que van assistir les màximes autoritats de la ciutat, a més del Conseller Llena i la vice-presidenta del Congrés, Cunillera, a qui van acompanyar els càrrecs institucionals i polítics de Lleida, amb la llarga llista de patrons, patrocinadors i col·laboradors de la Llotja.

Ahir l’Alcalde va instar un altre cop la inauguració, es a dir la tercera inauguració propagandística de la Llotja, convidant als reis a descobrir una placa, amb tota la pompa que tant li agrada al nostre Alcalde; ministre de Treball i President de la Generalitat inclosos.
Però anem a pams, inaugurar per tres vegades la Llotja, solucionarà algun problema als lleidatans que han perdut la feina, per exemple?
Quina utilitat ciutadana té, inaugurar per tres vegades unes instal·lacions, que en el millor dels casos, només donarà servei a uns pocs i que a més, semblen unes instal·lacions duplicades quan ja tenim un Auditori?

Si anem a l’apartat econòmic, que no és qüestió gens banal avui dia, veurem que en la primera visita real al Parc de Gardeny per posar la primera pedra, ja ens va costar 20.000 euros. No han dit encara quan ens va costar la segona visita (recordeu la mostra del pa). No sabem tampoc quan ens ha costat la tercera visita real d’ahir.

En resum, molta pompa, molta xerrameca, molta propaganda i molta despesa, però els problemes de molts lleidatans continuen sense resoldre. Fins quan tindrem d’aguantar aquesta farsa?

Etiquetas:


martes, 23 de marzo de 2010

Opinió

Zapatero té un cartell electoral negatiu



Cada cop que s’atansa un canvi de Govern, un servidor ho ensuma; no em preguntin com, però ho veig a venir. Vaig encertar de ple i sense cap mena de dubte, els canvis de González-Aznar i el del Aznar-Zapatero.

En que em baso per fer aquestes asseveracions? Doncs en les petites coses que veig pel meu voltant social. I ara començo a percebre un altre cop les mateixes vibracions, les mateixes sensacions, en el sentit de que el canvi de Govern tornarà a succeir dins de poc.

Aznar va sofrir un atemptat del que en va sortir il·lès, la qual cosa el va reforçar i potser ajudar a guanyar les eleccions següents; aquesta va estar “la gran feina” dels etarres.
En aquella època (i així consta en el meu diari) les converses de carrer, giraven en torn a l’atur (que era la meitat que ara) i la corrupció. Els que llavors érem joves, teníem la sensació de que les coses no podien continuar d’aquella manera, i sobretot, els joves pensàvem que estàvem atrapats en un carreró sense sortida; una situació de la que només ens podia alliberar en certa manera, un canvi en la tendència de vot. I això, per bé o per mal, és el que va succeir.

Desprès de vuit anys de Govern Aznar i temps abans de des eleccions de març, ja tenia les mateixes sensacions (encara que, les enquestes deien al contrari), tot i que encara no havien passar els terribles atemptats del 11-M. En aquelles dates, els joves tenien la sensació de inseguretat, de que feia falta un líder nou i jove com Zapatero: De fet, el sentiment de la campanya del “NO A LA GUERRA” promoguda pel PSOE, va capitalitzar la sensació de recolzament electoral en contra del PP, quan els joves i alguns no tan joves, l’únic que feien era protestar en contra d’un estat de guerra mai desitjat .

Cal tenir en compte, de que en aquests anys, l’índex d’atur era molt menor (menys de la meitat que ara) i la prosperitat per tant, era molt major.
Avui la situació és ben diferent; un elevat índex d’atur entre els joves (40%) i la poca prosperitat que plasmen els 4’5 milions d’aturats, són dos dades que impacten i fan de cartell electoral negatiu.
Per tenir una idea de tot plegat, només cal que passegeu pel carrer en horari laboral; gent en edat de treballar deambulant pels carrers, les botigues estan buides de clients (algunes ja tancades) i només funcionen una mica les de tot a cent, en els restaurants el que més funciona és el menú del dia, les botigues de roba es veuen forçades a fer rebaixes perllongades.

En aquest moment, a dos anys de les eleccions generals (si és que no venen anticipades), detecto les mateixes senyals (mentre no hi hagin canvis); les converses al carrer són de desesperança, i si al 2004 dominava l’ambient una sensació de inseguretat que ara es torna a repetir. Ara es parla de crisi, d’atur i de temor a perdre la feina els que la tenen. I por a no trobar-ne els que no en tenen. Aquí ens afegim els que encara no som vells i tenim por a perdre les pensions cotitzades i promeses de tota la vida. Totes aquestes pors miren de reüll preocupat i desconfiat al Govern del PSOE, però sobretot, els joves es tornen a veure en un carreró sense sortida, amb una taxa d’atur del 39%.

Poden passar moltes coses, inclosa una forta crisi de Govern en acabar la presidència de la UE o fins i tot molt abans, en la que De la Vega i Salgado quedin amortitzades. Davant aquestes circumstancies el PP només resta assegut tranquil·lament, en espera de veure passar el cadàver polític de en Zapatero i l’únic que fa el PP de tant en tant, és aixecar una mica la veu per donar a entendre que està present, atén i vigilant; es a dir, que és alternativa de Govern.

Mijail

Etiquetas:


lunes, 22 de marzo de 2010

Des de la meva finestra

Munar, una “Princesa” que no és pobra de solemnitat
 


Fa 20 anys que Maria Antònia Munar ostenta càrrec en el Govern i Parlament de les Illes Balears. Abans ja havia estat alcaldessa per UCD. En dissoldre’s el partit, va formar un altre de caire centre dretà regionalista, Unió Mallorquina (UM).
Hem de fer una mica de memòria, per constatar que ja en l’any 96, cert diari insinuava que Munar (“sa princesa”, deia) podia tenir problemes de corrupció,

Munar ha set Presidenta del Parlament practicant el recolzament canviant i sense escrúpols d’una subhasta: ¿Qui dona més? Primer va pactar amb el PSOE, desprès amb el PP i al 2007 va pactar un altre cop amb el PSOE.
Però no ha estat fins al febrer de enguany, quant ha tingut de dimitir del seu càrrec de Presidenta del Parlament, a causa d’una acusació segons la qual, Munar hauria donat a Miquel Nadal, la quantitat de 300.000 euros en efectiu (que ella nega), en una reunió mantinguda dintre el cotxe oficial de la pròpia Munar. Diuen uns menorquins que “la munarquia s’acaba’t com ho fan totes les monarquies, amb un rerafons d’escàndols i traïcions”.
El passat divendres, Munar va dipositar 350.000 euros per tal d’eludir la presó condicional, desprès de declarar davant el jutge del cas “Maquillaje”. El seu advocat ha afegit, que ha presentat a més, un recurs per eludir la fiança de responsabilitat civil de 2’6 milions d’euros que ha fixat el jutge per possibles responsabilitats derivades del cas.

Fiscalía Anticorrupción, parla de que presumptament, Munar podia haver comes delictes de suborn, malversació, falsedat documental, prevaricació.

Està clar que hem de deixar que la Justícia aclareixi l’assumpte, però de moment, ningú ens pot prohibir de fer-nos algunes preguntes: Si hi havia comentaris sobre sospites, de presumptes o possibles problemes de corrupció, com és que tant que el PP primer i el PSOE després, van pactar amb UM?
Si Munar li va donar a Nadal 300.000 i ara acaba de dipositar 350.000 euros més al jutjat, d’on treu aquesta senyora tants diners?
Com és que una persona imputada per presumpta corrupció, diposita aquesta gran quantitat i el Jutjat no li fa demostrar d’on ha tret aquests diners?

Etiquetas:


Redacció

Benvinguts a la pagina de la


Organització de Veïns Independents (OVI)

El Blog Noticies de Lleida en funcionament des de juliol del 2008, recull noticies que poden afectar als Veïns de Lleida i que no solen sortir senceres en altres mitjans d’informació subvencionats per l’Administració.

L’esperit de la nostra publicació, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder. Temin com a principis, el respecte al ciutadà, la transparència de la Administració i estem en contra del govern del poble però sense el poble.

S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades) dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com

Podeu consultar els mesos anteriors en el menú de la dreta i moure-us per dintre de cada mes movent el “cursor”. Normalment les imatges es poden ampliar clicant a sobre.

Gràcies per la vostra visita.

Etiquetas:


domingo, 21 de marzo de 2010

La Bona Cuina



La Bona Cuina es un espai de receptes de cuina, provades i experimentades, que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta.


Truites de riu amb ametlles



Ingredients:
6 truites
100 g de mantega
150 g d’ametlles filetejades
julivert
farina
3 cullerades de suc de llimona
1 cullerada i ½, de vinagre
pebre
sal

Preparació:
Netejar bé les truites, treure’ls les vísceres. Rentar, assecar, salpebrar i enfarinar, sacsejant l’excés. Escalfar la meitat de la mantega en una paella antiadherent i daurar les truites. Es giren perquè es facin igual pels dos costats. Baixar el foc i deixar-les coure a foc suau durant 10 minuts aproximadament i girar-les a mitja cocció.
Mentrestant, torrar les ametlles en el forn o en una paella sense greix. Escórrer les truites, posar-les en una safata de servir, treure’n la pell i regar amb suc de llimona barrejada amb julivert picat.
Adornar amb les ametlles sobre els lloms com si fossin escates.
Mantenir les truites reservades a l’escalfor.
Preparar una salsa , escalfant la mantega restant amb el vinagre. Regar les truites amb la salsa i servir.

Etiquetas:


sábado, 20 de marzo de 2010

El llapis impertinent

L’Ajuntament obre una pista artificial d’esquí a Gardeny

Etiquetas:


viernes, 19 de marzo de 2010

Col·laboradors

Algunas cosas que tu compañía de seguros para automóviles no te explica



1.- Cuando dicen es una buena póliza, significa que es buena para la compañía

Ya contrates tu seguro directamente con la compañía o a través de un agente/corredor de seguros, cuando te dicen "es una buena póliza", significa que es beneficiosa para ellos. Bien por el dinero que ganarán en comisiones -que la compañía terminará cobrándote a ti por otro lado- o bien porque te han encasquetado uno de los productos que les deja mayor margen comercial. Como en otros apartados, comparar siempre es la clave.

2.- Siempre puedes elegir el taller de reparación
Aunque tu compañía de seguros intente convencerte con argumentos y ventajas para que repares el coche en su red de talleres concertados, debes recordar que siempre tienes derecho a elegir el lugar en el que reparar el vehículo. No dudes en reclamar tu derecho a elegir el taller.

3.- Tu propio perito
Cuando el seguro, ya sea el tuyo o el del contrario, debe pagar la reparación de los daños causados por un accidente de tráfico, es un perito enviado por la compañía, el encargado de valorar los daños y el coste de los trabajos a realizar. Si no estás de acuerdo con la valoración, siempre puedes contratar a tu propio perito para que elabore un presupuesto más ajustado a la realidad.

4.- ¿Siniestro total?
En caso de siniestro total, el seguro debe indemnizarte con el valor del bien que has perdido, es decir, tu vehículo. Normalmente, las aseguradoras utilizan unos baremos de tasación para pagarte, pero, si no estás de acuerdo, puedes consultar el valor en otros sistemas, para comprobar si tienes derecho a que te paguen una cantidad mayor a la propuesta por la aseguradora.

5.- Compara coberturas
No es lo mismo disponer de asistencia en viaje desde el mismo momento en que sales de casa, que estar cubierto por este servicio sólo cuando te encuentras a 25 kilómetros de tu domicilio… A la hora de comparar los precios de distintas pólizas, asegúrate de que las coberturas son las mismas… ¡Y de que quieres pagar por ellas!

6.- Paga sólo por lo que necesites
A partir del quinto año, no suele ser rentable mantener una póliza a todo riesgo… pero es prácticamente imposible que tu compañía te proponga pasar a un seguro a terceros. Por otro lado, revisa las coberturas de tu póliza, ya que, si eliminas alguna que no consideras necesaria, probablemente podrás obtener una reducción en la tarifa anual.

7.- ¿Y después del primer año?
Cuando compares precios de distintas aseguradoras, recuerda preguntar lo que pagaras no solo el primer año, sino también en los años subsiguientes. Hay algunas compañías que son muy baratas, pero después apenas bajan los precios aunque no declares ningún parte de accidente. En cambio, hay otras en las que el primer año es más caro, pero ofrecen interesantes descuentos al renovar la póliza cada año.

8.- La fidelidad no siempre es buena
Las políticas de precios de las compañías de seguros son cada vez más complejas y complicadas… lo que implica que la fidelidad a tu compañía no te garantiza un trato de favor. Más bien al contrario, algunas aseguradoras mantienen pólizas con precios anticuados, incluso de hace más de diez años, cuando las tarifas eran mucho más elevadas que ahora debido a la menor competencia en el sector asegurador. Pon los cuernos a tu aseguradora y pide precio o busca en comparadores de seguros antes de renovar automáticamente tu póliza.

9.- Cuidado al cambiar de seguro
Aunque cambiar de compañía aseguradora puede parecer relativamente fácil, lo cierto es que en muchos casos no basta con no pagar el recibo o cancelar la domiciliación para que den de baja la póliza. Contacta con tu aseguradora e infórmate del procedimiento a seguir, ya que, si no lo haces, te arriesgas a que la empresa renueve tu póliza pero la considere impagada… lo que te podría llevar, incluso, a figurar en un registro de morosos. Cuando canceles tu póliza, cerciórate de que la fecha de finalización coincide con la fecha de inicio de tu nuevo seguro.

10.- Recuperación de clientes
Muchas aseguradoras cuentan con un departamento de recuperación de clientes que, de manera similar a lo que ocurre actualmente en telefonía móvil, ofrecen descuentos a los clientes que llaman para cancelar su póliza. Si quieres una rebaja en tu seguro puedes probar con esta estrategia. ¡Ojo! No te quedes con la primera oferta ya que, en algunos casos, las rebajas pueden superar el 15% del valor total de la póliza.

Etiquetas:


jueves, 18 de marzo de 2010

El Confidente

Dos situaciones totalmente protestables

El Gobierno Zapatero, hizo aprobar (con ayuda de sus socios) unos Presupuestos Generales del Estado para 2010, en los que figura una subida del impuesto que grava el consumo, es decir del IVA. El tipo reducido pasará del 7% al 8% y el tipo general, del 16% al 18%.

E. Aguirre, presidenta de la Comunidad de Madrid, propone una campaña contra esta subida del IVA, que entrará en vigor el próximo mes de julio, porque según dice, “será un lastre más para la economía española y así lo reconocen organismos europeos suficientemente representativos”.

El pasado día 12, Zapatero criticó tal campaña, pidiendo al PP “que haga algún sacrificio, que no lo ha hecho en la vida" para hacer frente a la crisis en lugar de "llamar a la rebelión contra una decisión del Parlamento de España" como la subida del IVA, una actitud que consideró "impensable" en cualquier partido de la centro derecha europea.

Pero veamos, Sr. Zapatero cómo estamos de memoria: resulta que a finales de 2003, el PSOE impulsó y acudió en bloque a las manifestaciones en contra la guerra de Irak, que sostenían era ilegal, cuando se aprobó en el Congreso de Diputados con 184 votos (la mayoría está en 176), pero es que después nos enteramos viendo su Real Decreto-Ley 8/2004, de que el envío de tropas a Irak se amparaba en las Resoluciones de la ONU, 1441, 1483 y 1511, por tanto no era un envío ilegal. Y no lo era, otra cosa es que a muchos nos repugne cualquier guerra; esa también, pero los militantes del PSOE eran los primeros en todas la manifestaciones del “NO A LA GUERRA”.

Es decir, el envío de tropas a Irak era legal, pero ustedes participaban en la campaña rebelde contra esa legalidad aprobada en el Parlamento y les parecía magnifico, sin embargo ahora, estamos ante una subida del IVA legal también y aprobada en el Parlamento, que el partido opositor, PP, propone protestar y usted nos dice que esto es "llamar a la rebelión contra una decisión del Parlamento de España”? ¿Qué ocurre; tiene usted dos varas de medir, o prefiere que se lo pregunte de otra manera “menos suave”?

Lo lógico, es que los que protestaron contra la guerra de Irak, si ahora les convocan, protesten también contra la subida del IVA, las dos situaciones son igual de legales y además las dos son totalmente protestables, como cualquier otra. Otra cosa es que al partido en el Gobierno, ahora le afeen las protestas. El lema de Amnistia Internacional: “Sus firmas tienen poder” continua vigente y es elemental en toda democracia.

Que quien protestó ampliamente hace seis años, ahora pretenda evitar las protestas, es una actitud que dice muy poco en favor de su talante democrático, a la vez que trasluce un nulo espíritu de igualdad.

Real Decreto-Ley 8/2004 (Memoria Justificatva, página 5)

Etiquetas:


miércoles, 17 de marzo de 2010

Col·laboradors

Vés en compte amb la mala llet



Fa poc la revista que es va publicar un treball d’investigació portat a terme pel Departament de Medicina Preventiva de la Facultat de Farmàcia a la Universitat de València. Aquest Departament va recollir 260 mostres de llet en diferents punts de restauració de la Comunitat Valenciana.
Desprès de ser analitzades les mostres al laboratori, es van detectar nivells considerables de contaminació microbiana. Els resultats que es van publicar a la revista mèdica “Foodborne Pathogens and Disease”, diuen que el 34% de les mostres excedien el nivell de “enterobacteries” permès, però és que també el 32% excedia el nivell permès de microorganismes “mesòfils”. Aquest últims solen aparèixer quan hi ha una interrupció en la cadena de fred, ja sigui en destinació o en transport.

La majoria dels microorganismes patogens trobats no són especialment perillosos per la salut dels consumidors; no es va trobar “Salmonella”. També es diu, que en el 2% de les mostres es va detectar la bactèria “Escherichia coli”, un germen patogen que pot causa seriosos trastorns gàstrics amb còlics inclosos.

Les causes s’han de buscar entre la deficient manipulació dels derivats lactis, que van des de un rescalfament continuat de la llet, a utilitzar recipients no aptes per guardar-la, fins i tot afegeix la poca neteja d’alguns utensilis.

Per tot el qual, recomanen una bona neteja i esterilització del material que toca la llet o els productes lactis directament, inclosos els vaporitzadors de les cafeteres.

Etiquetas:


martes, 16 de marzo de 2010

El Confidente

Cocinas de diseño... o de subvenciones?
  


"Basque Culinary Center Fundazioa" no es el nombre de una sociedad dedicada a dar caridad a los pobres, ni a recoger gatos callejeros en peligro de exclusión social etc, sino que es algo así como un centro de investigaciones gastronómicas, que el Ministerio de Ciencia e Innovación, les da en año de crisis,
una subvención de concesión directa, de 7.000.000 de € (1.164 millones de Ptas).
Los socios fundadores de la Basque Culinay, además de la cooperativa Mondragón Unibertsitatea, son cocineros “pobrecitos” como: Arguiñano, Berasategui, Subijana, Arzak, Aduriz, etc. En total son siete cocineros. Bueno, no está mal, a millón por cucharón, supongo...
....¡¡¡ VAYA CON LOS COCINEROS DE DISEÑO, CÓMO COCINAN LAS SUBVENCIONES !!!.
¿Y POR QUÉ ZAPATERO LES DA TANTO DINERO ?.....

Acaba de declarar Elena Salgado, la ministra de Economía, que “la subida del IVA, permitirá seguir pagando las prestaciones sociales y mantener la inversión pública”...ya... y también seguir pagando estas subvenciones...no? Porque estos 7 millones de euros (o 1.164 millones de Ptas) se precisan para que estos cocineros ricos, ricos, puedan enseñar sus artes culinarias....o quizás es que se precisan para otras financiaciones?

Todo ello parece inconcebible si no se lee en el BOE. Y pensar que el PSOE da esta subvención de 7 millones de €, a los cocineros vascos, en una decisión que parece incomprensible, cuando en Lleida el mismo PSOE, nos escamotea la construcción de un Instituto de Secundaria, alegando que no hay presupuesto?
BOE núm, 263, pag. 90896, 31 de octubre de 2009

Etiquetas:


lunes, 15 de marzo de 2010

Des de la meva finestra

Gravacions de les comunicacions en l’incendi de Horta Sant Joan.
Ens han enviat aquestes gravacions que hem visualitzat, arran dels fets que van derivar en la mort innecessària i absurda, de cinc bombers del Grup d'Actuacions Forestals (GRAF) de Lleida. Se’ns ha posat pell de gallina i hem quedat vivament impressionats, en imaginar la terrible situació viscuda pels pobres bombers.

Però que està passant aquí?

És que potser aquí res funciona, o és que estem davant una mostra més, de la burocràcia (o potser burrocràcia) inútil del nostre Govern de la Generalitat?

En fi, es pot veure i que cadascú jutgi per sí mateix.


Gravació de les comunicacions amb els bombers
(Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:)
Grabaciones Horta.flv 

Etiquetas:


sábado, 13 de marzo de 2010

El llapis impertinent

Circulen per la ciutat comentaris sobre l’elevat cost de la Llotja de Lleida, i si potser no hi havien abans altres prioritats

Etiquetas:


viernes, 12 de marzo de 2010

Col·laboradors

“El bueno de Manolo”



“EL BUENO DE MANOLO”

Biografía no autorizada de Manuel Chaves

Autor: Francisco Rosell

COMENTARIOS: Cuando en 1972, en los pinares de Puebla del Río, se tomó la foto del llamado «clan de la tortilla», ninguno de los presentes pensó jamás que Manuel Chaves estuviera llamado a grandes empresas, como tampoco lo imaginaron ni sus compañeros de facultad, ni los del bufete, ni los de UGT, ni los de la Ejecutiva Federal del PSOE, ni los del Gobierno... Pero lo cierto es que después de ser ministro de Trabajo, Manuel Chaves ostentó la Presidencia de la Junta de Andalucía durante casi veinte años y, actualmente, es vicepresidente tercero del Gobierno desde abril de 2009.. . . Pero ¿quién es realmente Manuel Chaves?. . . ¿Un político gris que vivió a la sombra de Felipe González y que ha aprovechado los inesperados golpes de fortuna que le ha deparado la vida? ¿El hombre aparentemente indeciso que ha gobernado Andalucía como un cortijo? ¿Una personalidad contradictoria con dos caras tan distintas que cuesta reconocer cuál es la verdadera? ¿Un dirigente devorado por las máscaras con las que se cubre el rostro? ¿El responsable político que permitió que Andalucía se convirtiera en un régimen de corrupción sostenida y de claro nepotismo clientelar?. . . Con la minuciosidad del investigador y apoyándose en numerosas fuentes documentales, Francisco Rosell nos presenta esta valiente biografía del líder andaluz y, con ella, la de toda una generación de políticos socialistas. El resultado es una profunda radiografía de los entresijos de los gobiernos central y autonómico.

==================================

(Versos de choteo trianero, arreados con aires de pasodoble malagueño)


A Manolo, pero no el del bombo

Manolo, ay Manolito...

Unos años como ministro de trabajo
te plantó como un ajo,
en la Junta de Andalucia.
Eso fue para ti, toda una señoría.

Dísen que gobernaste como un casique,
hasta que er asunto Matsa, te dio er píque.

Manolo, ay Manolito...

Con treinta años cobrando de poltronas
y con un ritmo de vida alto, que no abandonas.
Dices no tener ni para comprar piñones,
todo lo que cobraste, fundiste en celebraciones.

¿Quien ha sío el desalmáo,
que dise que nos has engañáo?

Manolo, ay Manolito....

Y ahora sale Arenas, el bien peinado
insinuando un nepotismo peludo y rampante.
¡Y quien es él para meterse con tu flequillo!
Al que tu consideras, muy elegante.

¡Y quien a sío el desalmáo
que de nepotismo ta acusáo?

Manolo, ay Manolito...

Cuando entras en el Parlamento
los peperos retienen el aliento.
Eres azote de populares
después hablan de tu hija y tribunales.

Siempre a sío de lo ma normá
dar subvensión a una hija apoderá.

Manolo, ay Manolito...

Que incierto es el destino,
haciendo a uno del clan de la tortilla
Gran Jerifalte del Cortijo.
Manolo, por siempre; ¡Tuya es Sevilla !

Etiquetas:


jueves, 11 de marzo de 2010

Col·laboradors

Pero, esto lo arreglamos, o no lo arreglamos?



Con la crisis económica mordiendo el voto al PSOE, a alguien se le ha ocurrido (y sin ánimo de señalar a nadie) una campaña que pretende involucrar a todos, como si todos fuésemos los culpables de la crisis.

En la campaña “Esto lo arreglamos entre todos”, suponemos que iniciada por el PSOE, participan el Consejo Superior de las Cámaras de Comercio y 18 grandes empresas, que han aportado cuatro millones de euros para lanzar un mensaje de confianza y fomentar actitudes positivas entre la ciudadanía ante el desánimo general por la crisis económica.
También intervienen personajes famosos como Ferrán Adriá, Angels Barceló (SER), Michael Robinson (SER), Andreu Buenafuente o Pau Gasol.

Han aparecido también varias campañas paralelas pero algo críticas con la campaña oficial del Gobierno. El objetivo, según afirman, es "enviar un mensaje alto y claro a los organizadores de la campaña publicitaria y al Estado, en el sentido de que nosotros no somos el problema".
Una de las campañas es: “Esto lo arreglamos entre todos pero no como ellos quieren” y otra, la más reciente, “Esto lo arreglamos sin ellos”. En la página de esta última se dice entre otras cosas:

“Se ríen de nosotros. Dicen que de esta salimos todos juntos, mientras se revuelcan en sus beneficios. El alto empresariado ha iniciado una ridícula campaña como un recurso más con el que seguir jugando con el trabajador de a pie, con el parado, con el estudiante. Con ese que, al contrario que ellos, sí ha sufrido esta crisis.
PSOE y PP actúan en la práctica como representantes de los mismos intereses económicos, que no son los del ciudadano de a pie, sino los de la banca y la gran empresa. Los que nos han metido en la crisis, los que no asumen su responsabilidad para salir de ella y pretenden aprovechar la coyuntura para arrancarnos derechos laborales a los ciudadanos. Lo que vamos a intentar aquí es daros los medios para que seáis vosotros quienes tomen la palabra en vez de escuchar sólo lo que dicen ellos. Y eso, irónicamente, es lo que más miedo les da..”

A día de hoy, todos hablan de “arreglar esto”, es decir de solucionar la crisis, pero... ¿Devolverá el Gobierno, su puesto de trabajo a los que lo han perdido? D
e momento todo es palabrería y nadie arregla nada.

Etiquetas:


miércoles, 10 de marzo de 2010

Des de la meva finestra

Redeu, quanta neu !



Aquest dilluns es van complir les prediccions meteorològiques previstes durant tot el cap de setmana, que nevaria i de debò a tot el territori.
La neu va caure en varies zones; on van causar més problemes va estar a Barcelona i a Girona.
A Barcelona els cotxes quedaven aturats pels carrers, al igual que els autobusos i el tramvia. Tot plegat va formar part d’un caos blanquinós que era novetat per als barcelonins, però també per als governants de Catalunya que no sabien on donar-les.
El mateix secretari d’Interior, Joan Boada, va ser entrevistat pels periodistes, qui en sortir van coincidir en que Boada no sabia res, no tenia dades de res i possiblement no s’havia molestat en obtenir-les, perquè Renfe i Fecsa les tenien.

Sembla un malson, el pensar que a Barcelona una nevada una mica important, pugui col·lapsar-ho gairebé tot; des del flux circulatori a les autopistes i per tant les entrades i sortides de la ciutat, on es circulava a uns tres quilòmetres per hora, passant pel tall de 36 carreteres, l’anul·lació del transport públic a Barcelona ciutat, on només va quedar operatiu el metro.
A comarques de l’interior de Catalunya, 220.000 clients de Fecsa es van quedar sense llum, perquè uns cables s’havien trencat.
A l’aeroport de Girona es van tenir de cancel·lar els vols perquè les pistes estaven impracticables.
Aquí es té d’afegir els 4.000 camions atrapats per la neu a la Jonquera, el centenar de Port Aventura i els 100 de Fonolleres (Panadella).
D’altra banda es van quedar parats a la via diversos trens de passatgers: a Montmeló, Sant Celoni, Maçanet de la Selva, Sils i a Les Planes.
El dimarts han quedat sense classe més de 400 escoles.

El conseller Saura i l’alcalde Hereu van comparèixer el dilluns per la nit dient que havien fet tot el que es podia fer. El dimarts però, Saura va afegir que les “previsions podien ser millorables”. És cert, tot pot ser millorable, fins i tot l’actuació del Govern de la Generalitat i la d’en Saura inclosa, estant-se a la Generalitat i no a Palma de Mallorca, quan segons ell, estava previst un estat d’emergència.
El president Montilla ho va qualificar com “una situació sense precedents “, en certa manera té raó: mai havíem vist un Govern amb tant poc interès, per prevenir un problema anunciat que podia afectar als ciutadans. Si miren endarrera, ens adonarem de que no és el primer cop que demostren tant poc interès, és a dir la imprevisió; recordeu el Carmel, les avaries ferroviàries, el talls de llum, el col·lapse de l’autopista i ara el col·lapse de la neu. Ara en Saura diu que ha activat el Neucat; si preguntéssim als afectats, potser li dirien que ara ja se’l pot posar on li càpiga. El que hem vist, és que cau la neu a Catalunya i degut a la imprevisió, ja esdevé un estat d’emergència.

El resum de tot això potser podria resumir-se amb una pregunta: El Govern de la Generalitat, ha de tenir en compte unes previsions tècniques europees, com són les previsions meteorològiques o les té d’ignorar des de la prepotència?

Etiquetas:


martes, 9 de marzo de 2010

Queixes veïnals

Bretolades a Cappont

L’Associació de Veïns de Cappont, ens fa arribar les següents queixes veïnals:

El passat 20 de febrer, a mig matí, un soci de la AVV, va alertar la policia local, perquè en el tram de Dtra. Castells, Riu Ebre i Av. Barcelona, s’estaven fent curses de motos: quatre motos participaven acompanyades d’un cotxe. En acudir la Guardia Urbana, van obrir diligències als joves participants en la cursa, alguns menors d’edat.



El divendres dia 26 de febrer, una sòcia de la AVV va comunicar a la Junta, que havia estat veien com en el armari de recollida de roba usada que hi ha a la Dtra. Castells, un grup de persones de ètnia gitana que havien baixat d’una furgoneta blanca, van introduir a un nen de pocs anys dintre l’armari per la porta superior; el nen des de dintre, anava posant roba al calaix giratori i els altres l’anaven recuperant-la des de fora. Una vegada buidat l’armari de roba que van portar a la furgoneta, el nen va tornar a ficar-se al calaix i els de fora el van recuperar. Aquest procediment és clarament perillós pel nen.




El dissabte dia 6 per la nit, un altre soci que anava cap casa, va veure com en el carrer Sant Joan de Mata i entre dos cotxes aparcats, cremava un munt de diaris. El veí va començar a estirar dels diaris que encara no estaven encesos i va aconseguir treure el foc de davall dels cotxes, aleshores va telefonar a la Guardia Urbana qui va enviar als bombers, per apagar el foc.



Ens preguntem que passa amb la Guardia Urbana? Passa a fer rondes nocturnes de vigilància pels barris de Lleida, o és que només es dedica a la recaptatoria funció diürna de multar, multar i multar als veïns?
Que passa amb la Guardia Urbana Senyor Alcalde? Us ho preguntem perquè vostè, llei en mà, en sou el seu Cap. Els hi maneu que vigilin als barri de Lleida, o és que només els hi maneu que multin per tot, als Veïns de Lleida?

Ens preguntem si els Veïns de Cappont tindran de copiar les patrulles ciutadanes, que fa pocs mesos es van muntar al barri de la Bordeta, quan ja estaven farts d’aguantar les bretolades. Aleshores la Guardia Urbana ben poc apareixia pel barri, ara en canvi diu que hi són cada dia i cada nit.

Etiquetas:


lunes, 8 de marzo de 2010

Opinió

En homenatge a les “titulars del rodex i les olles”



Recordeu que fa uns anys, una delegació de dones d’uns quants països, van anar a reunir-se a la Xina per parlar de les seves coses. Aquesta reunió va estar incompresa per part d’homes, dels seus propis països: un es pot penjar a sí mateix la medalla de la ignorància, si creu que les coses de dones, queden reduïdes a robes, cremes de bellesa, sabates, arracades, pentinats i quilos.
Les dones com a gènere, tenien moltes coses de que parlar. És més, encara continuen tenint les mateixes coses de que parlar.
Poden parlar d’història per exemple, perquè la historia del mon s’ha fet i s’està fent a costa de les dones. L’agraïment no ha pogut ser més misèrrim: continuen sent les víctimes dels pitjors llocs de treball, de l’economia submergida, són per concepte social, les titulars del rodex i de les olles, però també de la inferioritat.

L’agraïment rebut ha estat tant gran, que ni han que sofreixen la violació, d’altres són emparades econòmicament per l’home. Moltes segueixen encara en el que s’ha denominat reraguarda social, des d’on es fan visibles només quan la estructura social esclata rebentant-ho tot.

Agradi o no, cap revolució social ha començat realment, fins que les dones s’han aixecat i el seu moviment ferm i decidit, s’ha fet palesa al carrer.
Les dues desgraciades guerres mundials, en són un bon exemple; els homes estaven al front; les dones a les fabriques proveint de munició, amb unes jornades laborals de dotze hores o més, que tenien de complementar amb les feines de casa a més de buscar menjar; i tot això davall les bombes. Avui encara, hi ha moltes que cobrem menys que els homes, però que treballen més. Sens dubte, les dues guerres mundials van ser encetades i continuades per homes que tenien el poder de decidir. És veu prou clar, que els homes com a gènere, fan el que volen de les bombes, però també de les dones.


FC

Etiquetas:


domingo, 7 de marzo de 2010

La Bona Cuina



La Bona Cuina es un espai de receptes de cuina, provades i experimentades, que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta.


Musclos a la marinera



Ingredients:
2Kg de musclos
1 vas de vi blanc
100 g de tomàquet fregit
100 g de ceba
1 branca d’api
1 branca de julivert
1 polsim de pebre
sal

Preparació:
Netejar els musclos ben nets. Picar la ceba, el julivert i l’api molt fi. Posar tot dins d’una cassola. Afegir el vi, el tomàquet i el pebre (si està molt espès afegir un vas petit d’aigua). Portar a ebullició i deixar coure uns 10 minuts. Posar els musclos. Tapar la cassola i deixar coure uns 10 minuts o fins que els musclos s’obrin.

Consell:
Deixar els musclos un parell d’hores en aigua amb una mica de sal. Això es fa per treure la possible sorra que hi pugui haver en algun d’ells.

Etiquetas:


sábado, 6 de marzo de 2010

El llapis impertinent

Mentre el Govern diu que els nostres joves estan ben preparats, es confirma que la taxa d’atur juvenil esta en el 39%

Etiquetas:


viernes, 5 de marzo de 2010

Des de la meva finestra

El Comerç de Tàrrega protesta


El passat dijous uns 80 comerços de Tàrrega, van tancar portes durant unes hores en senyal de protesta, per el que ells consideren una situació completament desfavorable per al comerç. Una situació a la que s’ha arribat per varies causes, segons la plataforma Foment Targarí i que les enumera així:
Les elevades contribucions especials que han tingut de pagar els afectats, el col·lapse circulatori que provoquen les perllongades obres d’urbanització de la antiga travessera de la carretera, l’incompliment d’un compromís per a fer les obres per trams, el retard en l’execució de l’aparcament soterrat, i la poca sensibilitat de la policia local, al multar a comerciants i clients en zona de carrega i descarrega. Aquí no podem estar d’acord, en criticar la “poca sensibilitat de la policia local al multar”, a veure, partim de que comerciants i clients han de poder carregar i descarregar els cotxes, però la policia local fa el que el seu Cap de la Guardia Urbana, el Sr. Alcalde, els hi mana. Per tant, si els policies locals multen per tot, és que l’Alcalde així els hi ha manat.

Els comerciants desprès de tancar portes, es van concentrar davant l’Ajuntament portant cartells: “Ajuntament, Obres, Multes, Crisis, Final del Comerç a Tàrrega?”. El text era prou punyent i va aconseguir fer sortir a l’Alcalde, Joan Amézaga al carrer, amb alguns regidors per parlar amb els manifestants, allí els va convidar a pujar al saló de Plens de l’Ajuntament perquè: “El carrer no és un lloc adequat per dialogar”. I sembla que sigui així, però també sembla, que al Sr. Alcalde, el seu càrrec no li dona dret a desatendre el malestar ciutadà ni a menysprear-lo; ell té de ser Alcalde de tots i aquest problema ja porta mesos bullint.

Tot sumat, ha provocat unes protestes ciutadanes, que han sobtat a l’Ajuntament. Que l’Alcalde faci victimiste de la situació, al·legant que no entén el malestar, quan s’estan fent unes inversions de 13,5 milions d’euros, es no dir res. Els que protesten defensen el seu mitja de vida, el comerç, en el que ara no venen res a causa d’un cúmul de circumstancies que l’Ajuntament, potser no ha sabut planificar amb l’adequada sensibilitat.
De totes maneres, el diàleg real i sincer amb els ciutadans, no es pot confondre amb la prepotència, això és un altra cosa ben diferent.

Etiquetas:


Col·laboradors




SÍ, ES INDECENTE

Ha dicho la Vicepresidenta del gobierno Mª Teresa Fdez. de la Vega, que resulta indecente, que mientras la inflación es -1%, los funcionarios además de tener plaza fija, tengan una subida salarial del 5% (gran mentira por cierto). Objetivo: congelarles el sueldo.
Me gustaría transmitirle a esta Sra. y a todos los politicastros de turno lo que yo considero indecente.

INDECENTE, es que el salario mínimo de un trabajador sea de 624 €/mes y el de un diputado de 3.996, pudiendo llegar con dietas y otras prebendas a 6.500 €/mes.

INDECENTE, es que un catedrático de universidad o un cirujano de la sanidad pública, ganen mucho menos que el concejal de festejos de un ayuntamiento de tercera. Como ejemplo pequeño: cuantos alcaldes de nuestro pueblos y ciudades, publican lo que ingresan, no ya desde su sueldo oficial, sino lo que realmente ingresan anualmente?
INDECENTE, es que los políticos se suban sus retribuciones en el porcentaje que les apetezca, (siempre por unanimidad, por supuesto, y al inicio de la legislatura).

INDECENTE, es comparar la jubilación de un diputado con la de una viuda, por qué las cifras no se parecen en nada.

INDECENTE, es que un ciudadano tenga que cotizar 35 años para percibir una jubilación y a los diputados les baste sólo con siete y que los miembros del gobierno para cobrar la pensión máxima solo necesiten jurar el cargo.
INDECENTE, es que los diputados sean los únicos trabajadores reconocidos, de este país que están exentos de tributar un tercio de su sueldo del IRPF.

INDECENTE, es colocar en la administración a miles de asesores (léase amigotes con sueldo) que ya desearían los técnicos más cualificados.

INDECENTE, es el ingente dinero destinado a sostener a los partidos, aprobados por los mismos políticos que viven de ellos.INDECENTE, es que a un político no se le exija superar una mínima prueba de capacidad para ejercer su cargo (y no digamos intelectual o cultural).

INDECENTE, es el coste que representa para los ciudadanos sus comidas, coches oficiales, chóferes, viajes (siempre en gran clase) y tarjetas de crédito por doquier. Un coste que la Vicepresidenta nunca publica, pero sí publica, la intención de direccionar el malestar social contra los funcionarios.

INDECENTE, es que sus señorías tengan cuatro meses de vacaciones al año.

INDECENTE, es que sus señorías cuando cesan en el cargo tengan un colchón del 80% del sueldo durante 18 meses.INDECENTE, es que ex ministros, ex secretarios de estado y altos cargos de la política cuando cesan, son los únicos ciudadanos de este país que pueden legalmente percibir dos salarios del erario público.

INDECENTE, es que se utilice a los medios de comunicación para transmitir a la sociedad, que los funcionarios sólo representan un coste para el bolsillo de los ciudadanos...


INDECENTE, es que nos oculten sus privilegios mientras vuelven a la sociedad contra quienes de verdad les sirven.

¿Y mientras, hablan de política social y derechos sociales?¡¡QUÉ INDECENTE!!

Etiquetas:


jueves, 4 de marzo de 2010

El Confidente

La ONU avisó en 2006, de que la situación del mercado inmobiliario español ya era “insostenible”


Hace dos días se publicaron nuevos datos del índice de paro en España, unos nuevos datos peores que los anteriores y que aumenta el número de desempleados en 82.000, cuando la tasa de paro está creciendo desde hace nueve meses sin cesar.

Zapatero, empeñado como está, en insuflar esperanza donde sólo anida el pesimismo, acaba de decirnos que la economía remontará en el segundo semestre...o quizás en el tercero, quien sabe?

Desde que estalló la crisis, el presidente viene defendiéndose como puede; primero negó que hubiera crisis, después al tener que reconocerla, se ha estado aferrando a que es una crisis mundial; es decir, la culpa (que es muy negra y nadie la quiere) es de otros países. Bien, pero en otros países ya empieza a recuperarse la economía, cuando aquí, no. Ello debe significar, que aquí la crisis es más profunda que en otros países.

La realidad, seguramente pasa por otro costado: en un mundo de economías interconectadas, cuando en algunos países netamente consumidores, se permiten picarescas o burbujas inmobiliarias, estas acaban estallando frenando el consumo y contagiando inevitablemente el problema económico a los países fabricantes o proveedores.

En septiembre de 2006, la ONU alertó a España, en el sentido de controlar la especulación urbanística desenfrenada. Era tanto como decir, que la Administración consentía unos excesos que después, podrían perjudicar gravemente al país, como así ha sido. El millón y medio largo de pisos sin vender, es buena prueba de ello.
La ONU llegaba a aconsejar al Gobierno de Zapatero, que modificara el sistema de deducciones fiscales en las compras de vivienda, con el argumento de que se estaba subvencionando a los constructores con dinero público.
Después se decía, que los elevados precios de la vivienda en España, hacían que entre el 20 y el 25% de la población estuviera excluida de la posibilidad de comprar una vivienda.

El portavoz de ONU, Miloon Kothari, acababa diciendo que el Gobierno debía adoptar medidas inmediatas para resolver estas dificultades, dado que el problema planteado por la vivienda en España, era el mayor de Europa y uno de los más grandes a nivel internacional. Kothari acabó alabando la reforma del Gobierno sobre la Ley del Suelo, recomendando ampliar el mercado de viviendas en alquiler y remarcando expresamente, que la situación de especulación urbanística en aquel momento, era ya “insostenible”.

Lo que ha venido después lo sabemos todos y da fe de lo acertadas que eran las previsiones de la ONU. Zapatero también sabía en 2006 lo que se le avecinaba, pero él, poniendo cara de sorprendido a principios de 2008, no hacía más que decirnos, que no había crisis.
Ya sabemos que la crisis económica se contagia como la gripe A; sólo que en unos países ataca con más virulencia que en otros; algún motivo habrá.

Etiquetas:


miércoles, 3 de marzo de 2010

Cartes al Director

CARTA AL SEÑOR ALCALDE DE LLEIDA


Señor Alcalde:

Veo en esta ciudad, mi ciudad...

Mucho ruido, pocos árboles, muchos impuestos.
Muchas obras, pocos árboles, más impuestos.
Mucha porquería en las calles, pocos árboles, más impuestos.

En resumen: mucho gasto de la Paeria, pocos árboles y muchos impuestos.

¿Por qué no hacer otra composición Sr. Alcalde?

Muchos árboles, pocos impuestos y menos obras innecesarias, menos ruido, menos porquería en las calles y menos gasto de la Paeria.
Saludos

Víctor

------------------------------------------------

Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


martes, 2 de marzo de 2010

Col·laboradors

¿Por qué tener aspirinas en la mesita de noche?



Una nota importante sobre los ataques cardíacos.

Tome nota que hay otros síntomas de ataque cardíaco, que suelen aparecer después del dolor en el brazo izquierdo.

Debe también prestar atención a un dolor intenso en el maxilar inferior, así como náuseas y sudores abundantes, pues estos tampoco son síntomas comunes.

Detalle: Al principio puede no sentirse dolor en el pecho, durante un ataque cardíaco. El 60% de las personas que tuvieron un ataque cardíaco mientras dormían y no se levantaron ya.
Sin embargo, un dolor de pecho puede despertarlo de un sueño profundo.

Si fuese cualquiera de estos casos, disuelva inmediatamente 2 aspirinas en la boca y tráguelas con un poco de agua.

Llame en seguida a URGENCIAS y

diga que tomó 2 aspirinas.

SIÉNTESE en una silla o sofá y espere la llegada de URGENCIAS…

¡¡ SOBRETODO, NO SE ACUESTE !!

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]