jueves, 31 de diciembre de 2009

Redacció



Noticies de Lleida, en arribar l’últim dia de l’any, del que desgraciadament no podrem guardar col·lectivament parlant massa bons records, us desitja un
BON CAP D’ANY I UN MILLOR 2010




Per intentar allunyar cabòries, per distreure’ns una mica dels problemes que tots coneixem, us deixem un enllaç musical trempat,

(Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube)
Jean Michel Jarre - Calypso

Etiquetas:


miércoles, 30 de diciembre de 2009

Cartes al Director

Un Ajuntament incapaç de controlar el botellon i altres coses

Consumir begudes alcohòliques a la via publica, llençar papers, botelles, vasos o plàstics pel terra, fer necessitats fisiològiques pel carrer, estan penalitzats amb una sanció pel Reglament de Civisme que va aprovar l’Ajuntament de Lleida.

Diu la Regidora de Guardia Urbana a premsa tot sovint, quan es defensa de les increpacions legitimes dels ciutadans, que la Guardia Urbana fa moltes actuacions.
Molt bé. La Sra. Regidora ho diu i no permet que es posi en dubte, però jo li preguntaria: I aquestes actuacions tenen eficàcia?
Ho dic perquè veig sovint pels carrers, sobretot els divendres i dissabtes pel mati, com certes zones de la ciutat estan embrutades per papers, vasos, botelles, necessitats fisio. etc. Quan alguns dies he passat per aquestes zones a altes hores de la matinada, he vist el que passa: gent jove fen “botellon” tranquil·lament i la Guardia Urbana no l’he vista mai.
Tinc entès que en aquestes ocasions i allí, es venen al carrer, coses que no són precisament caramels de menta i la Guardia Urbana no compareix.
Com comprendran, prefereixo no assenyalar per respecte als veïns de la zona, aquestes raconades concretes, però em consta, en veure les seves respostes a premsa, que la Regidora i per tant l’Alcaldia coneixen molt bé aquesta problemàtica.

Es a dir, es va aprovar un Reglament de Civisme i a la vegada es permet el incivisme. Quina farsa és aquesta?

Com es pot entendre, que la Guardia Urbana es dediqui a perseguir als vehicles mal aparcats i faci molts viatges amb la grua, i en canvi no es persegueix, ni el botellon, ni el embrutar els carrers, ni la venta d’estupefaents en la via publica? És un fet, que al nostre país pots comprar begudes alcohòliques que són droga dura, sense que et demanin el DNI. De la mateixa manera que queda clar, que aquí les persones educades no estem de moda, aquí triomfa l’incivisme amb el consentiment institucional.

Cada vegada estic més convençuda, que s’ocupen a plena dedicació dels cotxes perquè amb ells recapten molts diners, cosa que tindrien difícil amb els joves. És decebedor, comprovar que l’única obsessió de l’Ajuntament és la recaptació i no la convivència respectuosa. Desprès, en arribar la campanya electoral, ens diran que estan al servei de les persones.

¡ Quanta hipocresia !

Teresa M.



--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:
ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


martes, 29 de diciembre de 2009

Opinió

Iluminación sostenible



Después de las subidas de los recibos de la luz, me decidí a probar las nuevas bombillas
LED. Como siempre solemos hacer la gente con prisa me fui sin informarme previamente a un hipermercado y compré dos bombillas que debían sustituir a dos focos halógenos (50W cada uno) fundidos en mi salón. Ocho euros me costaron cada una, pero la promesa de miles de horas de funcionamiento y un ahorro del 95% además de introducir una nueva tecnología en mi casa, me hicieron ver ese precio como ajustado.

Ya había tenido algún encontronazo con mi esposa en este sentido, un día que puse una bombilla de ahorro de energía (¡¡15W que iluminan como 75W!!) en el recibidor de casa. Ella es una gran amante de la iluminación en puntos críticos de la casa como son nuestro cuarto de baño y el espejo del recibidor mencionado. Al ver la luz que emitía me dijo que si había puesto una bombilla de 20W de esas que había en las porterías de hace treinta años y tuve que responder que casi, que eran 15W pero alumbraban como 75W. Como soy muy optimista pero no estoy ciego, vi la luz algo mortecina y le dije que tal vez al calentarse emitiera mejor luz, pero ella tan práctica como siempre me dijo que necesita luz al instante en el espejo y al salir de casa no se puede quedar esperando que a la señorita bombilla le dé por alumbrar, cosa que por otra parte comprobé que no ocurría por más que esperara. Vamos, que 15W alumbran como 15W y lo demás son ensoñaciones. Puse una bombilla de filamento de 75W y como van a dejar de fabricarlas compré tres más para retrasar esta discusión de nuevo unos años.

Volvamos a las nuevas tecnologías LED. Instalé los dos focos en el salón (2W cada uno, cuando eran dos de 50W ¡Menudo chollo!), encendí la luz y … ¿Dónde está la luz? En el techo brillaban dos pequeñas constelaciones de estrellas que daban una luz blanquiazulada similar a estas. Imposible leer con esa luz o hacer cualquier actividad que no sea meditar, rezar, charlas o dormir con esa iluminación. Una vez más se cumplía el axioma de que si consume 2W ilumina como 2W. Pueden hacer el siguiente experimento si quieren comprobarlo. Compren en el chino más cercano una linterna LED (son a 1€). Comprueben que en una habitación oscura iluminan como para poder ver algo y no chocar contra los muebles. Si la acercan a 5 cm de un libro podrán leerlo, pero ahora alejen la linterna un metro e intenten leer algo. Hagan lo mismo a dos metros y lloren a oscuras.

Como pueden ver en el vínculo que les he puesto arriba sobre el LED Santa Wikipedia afirma y yo lo corroboro, que son una alternativa muy prometedora en iluminación. Es decir, que ahora no son más que una alternativa. Sirven para decorar o para iluminaciones residuales, pero háganme caso y ahórrense el dinero para otra cosa.

Como epílogo a esta historia, hice otro experimento y puse los LED en nuestro baño que tiene los techos más bajos y el resultado fue similar. Mi esposa tan atinada como siempre, me dijo que iluminaba más la luz de la farola que tenemos bajo nuestra ventana que las dos bombillas juntas. Y es completamente cierto.

Si quieren ahorrar en electricidad quiten bombillas y vivan a oscuras. Eso es lo sostenible de verdad.

Mijail

Etiquetas:


lunes, 28 de diciembre de 2009

la Tira

Proposem la Fira Educa Gos



“Lleida ciutat sostenible, acollidora, solidaria, la reina de les Fires, Lleida ciutat cultural , etc etc...” però es deixa algunes coses el nostre Alcalde, quan fa tantes lloances sobre la nostra ciutat; una ciutat més aviat bruta, amb un trànsit mal organitzat, amb un sistema de recollida de brossa nocturn sorollós que desperta als Veïns, amb uns impostos caríssims, amb un Ajuntament molt poc transparent etc etc.
O bé es diu tot, o no es diu res.

Els Veïns de Lleida estem tips de recordar-li al nostre Alcalde, que els carrers de la ciutat, vists per algú que no és d’aquí, semblen tenir poder hipnòtics, ja que aconsegueixen que tots els vianants caminin amb la vista fixada al terra. Serà que estan al aguait per veure si troben l’euro que vaig perdre l’altre dia? No, res d’això; és que a més de que per les voreres i calçades hi ha forats, pels carrers hi ha escampades les caques de gos pertinents, típiques, pintoresques, tradicionals, característiques, peculiars i representatives de Lleida. I és que senyors, Lleida sense les caques de gos pels carrers, seria una altra cosa, potser seria més Lleida. Perquè allò del “Ara Lleida”, doncs miri, es així: amb moltes caques de gos escampades pels carrers. I el nostre Alcalde no se’n assabenta; que potser viu en un altre mon?

Sens dubte ell que és tan internacional, tant savi i tant modern, sap que a Londres hi ha un lloc,
FixMyStreet, on cadascun pot denunciar la seva queixa ciutadana, i on hem vaig quedar bocabadat quan fa cosa d’un any vaig veure que hi havia un ciutadà que denunciava que en la seva zona, al carrer Talbot Road, hi havia un excrement de gos? Aquí tindríem de posar en el FixMyStreet, quan trobem un carrer que no ni ha cap, la qual cosa esta bastant difícil.

No sabem si aconseguirem tenir una ciutat neta de caques de gos, ni si l’Alcalde fa alguna cosa per solucionar aquest problema... o no fa res? Com que la resposta que més encaixa amb la realitat, sembla ser la segona, li farem arribar alguna proposta: com sigui que ell sempre vol donar a demostrar que té idees tan avançades; la informàtica municipal, el parc agroalimentari, el pagament de les multes telematiques etc etc, li volem proposar la Fira Educa Gos, es a dir, un espai on (i amb mètodes moderns dels que ell domina) se’ls hi ensenyi als gossos a recollir els seus propis excrements quan els seus propietaris no ho fan. Fora un sistema sostenible, solidari, cohesionador; i apa, una altra medalla pel nostre Alcalde, el medalliste de Ponent!

Etiquetas:


domingo, 27 de diciembre de 2009

Bloc de lletres




Regalar   
Lista de regalos:


... he visto huellas en la nieve...

... me ha buscado para compartir una buena noticia...

... me ha hecho el regalo de hacerme un regalo...

... ha llenado mi mano vacía con su mano, y mi alma de sonrisas...

Y muchos besos, y muchos abrazos, y muchas sonrisas. Y muchas risas.
Y bombones.

¡Qué bello es regalar! Y qué suerte tengo...
Cristina

Etiquetas:


viernes, 25 de diciembre de 2009

Redacció

The Beatles




Al 1960 es va formar a Liverpool, la banda de rock and roll anglesa, que tindria gran incidència en la joventut del moment. Una influencia que va traspassar fins i tot, la seva separació al 1970.

Els seus components  John Lennon, Paul McCartney, George Harrison i Ringo Starr, 
van intentar cridar l’atenció en tot moment amb algunes excentricitats, en una mena de marketing primigeni: amb el seus cabells llargs, amb les seves vestimentes i sobretot amb la seva música, aconseguint marcar com una tendència cultural de la època, eclipsant al mític cantant Elvis Presley, un nord americà amb una veu prodigiosa, que sabia cantar i ballar molt bé davant les cameres, però que desconeixia el marketing.

The Beatles va estar un fenomen de masses, a pesar de que la oficialitat del moment els va injuriar una i altra vegada tractant-los de brètols, perquè es resistia a acceptar que poguessin arribar a ser un model pels joves de l’època.
Malgrat tot, entre 1962 i 1970 havien venut 400 milions de discs en tot el mon, però és que al 1985, tot i havent-se separat, havien venut més de 1.000 milions de discs a nivell internacional.

Agradés o no, a la oficialitat del moment, The Beatles, van acabar sent un model a seguir, fins i tot, una corrent de pensament que trencava amb un passat “políticament correcte”.
La banda de Liverpool va acabar sent un referent social, cosa que no aconseguien de cap de les maneres, molts líders polítics del moment.



(Podeu teclejar u ombrejar, copiar  i enganxar al buscador del YouTube:)
La musica de los Beatles

Etiquetas:


Felicitació de Nadal


L’Organització de Veïns Independents (OVI) i
La Redacció de Noticies de Lleida, us desitja a tots, que tingueu Salut i unes
BONES FESTES

Etiquetas:


jueves, 24 de diciembre de 2009

Des de la meva finestra

Bartu torna a casa per Nadal



Bartomeu Muñoz, ex alcalde de Santa Coloma de Gramenet, acaba de sortir de la presó de Can Brians II, desprès d’haver dipositat una fiança de 500.000 euros.
Bartu, empresonat per Garzón com un presumpte cap de la trama corrupta “Pretoria”, ha estat elegant, quan només sortir de presó, a agraït a companys del PSC i als seus Veïns, el seu ajut en reunir la quantitat perquè ell pugui eludir la presó.

Però que quedi clara una qüestió; el fet de que Bartomeu Muñoz en sortir de la presó posi cara de bon xicot, no significa en absolut, que sigui innocent de les acusacions que li fa en Garzón i que queden per demostrar.
Perquè... com es pot explicar, que els suposats amics d’en Bartu, a qui pel que es veu, tant l’aprecien, hagin aconseguit reunir, la quantitat de 500.000 euros (es a dir, 83 milions de les antigues pessetes), en només dos dies?.....sembla que la cosa no acaba de quadrar?

Que es parli de col·lecta popular tampoc encaixa massa, si tenim en compte que els Veïns de Santa Coloma estan indignats amb el seu comportament al capdavant del Consistori; i encara encaixa menys que els Veïns reuneixin aquesta quantitat en temps de forta crisi; perquè suposo que els Veïns de Santa Coloma estan tan escurats com ho estem a Lleida? O és que potser allí lliguen els gossos amb llonganisses?

Bé, però sent molt, però que molt confiats i generosos, i creient-nos al peu de la lletra, que entre Veïns i amics del PSC han recollit en dos dies, aquesta enorme quantitat, ens podem preguntar: A quant han tocat per cap? Es a dir, si suposem que han col·laborat 500 persones, que ja és molta, però que molta, col·laboració, haurien tocat a 1.000 euros per cap? Si que tenen diners, la gent del PSC i de Santa Coloma? O potser sigui perquè Bartu, adscrit al PSC des de 1974, va estar: membre de la Comissió de Control Financer del PSOE des de 1981 a 2008, Alcalde de Santa Coloma de Gramenet, des de 2002 a 2009, Vicepresident Primer de la Diputació de Barcelona, des de 2004 a 2009?
La fotografia en la que és veu abraçat per Manuela de Madre, davant Montilla i Zapatero, prova la seva altura dintre del partit, si bé, ara ha estat suspès de militància, suposem que pel greuge infringit al partit amb aquest escàndol.

Sembla, que per tal d’esquivar una mica l’ull crític, les aportacions han estat fetes per diferents donants durant dos dies, en un compte bancari a nom d’en Bartu, on consten els noms dels donants, però es diu a la vegada, que no ha estat un donatiu, sinó un préstec a retornar. Creu algú de veritat, que en Bartu, amb la que li espera, estarà a curt termini, en condicions de retornar els 500.000 euros?

Tot aquest assumpte sembla una “comèdia de enredo” de les més “typical spanish”. En tot cas, caldria que Garzón hi poses l’atenció deguda a aquesta col·lecta-fiança, més que res, per dignificar la Justícia i allunyar allò que tantes vegades hem sentit a dir de “La Justícia és un cachondeo”.
Hem pregunto si es podria haver donat el cas, de que els col·laboradors “haguessin recol·lectat primer, els diners d’algú”, abans de portar-los al banc?

Diu que ara només queda empresonat el Luigi; doncs ràpid, una altra col·lecta llampec entre amics del PSC i Veïns colomencs per treure’l al carrer, és clar que Luigi també va voltar per Lleida i potser també ens passaran la gorra de la col·lecta a nosaltres?

Etiquetas:


miércoles, 23 de diciembre de 2009

Opinió

Vestidos de sport sobre la alfombra roja



En noviembre, hace justo un mes, vi las imágenes del circo de 200.000 € que hicieron los de La PSOE el domingo 22, y ya tengo un nuevo adjetivo para nuestro Gran Timonel: Hortera. Aún no me entra en la cabeza como se puede ser tan hortera, ellos tan antiyanquis desde siempre por definición, haciendo esta americanada.

Vestidos de sport al más puro estilo yanqui con alfombra roja y todo, anunciando a los participantes por megafonía cuando hacían su aparición. En mi modesta opinión, fue como una ceremonia de los Oscars de Hollywood (por la moqueta) pero sin clase, estilo o glamour alguno. ¿Una gala sport? No sé muy bien como definir este evento.

Lo peor de todo (en la retrasmisión por TV), con permiso del contenido del evento, fueron a mí entender, esos cortes de Zapatero con Sonsoles en la tramoya mientras se dirigían al escenario al más puro estilo Hollywood.
Y como colofón la entrada triunfal de nuestro Gran Timonel con su cónyuge, tan contentos como si les hubiese tocado la lotería de Navidad, sin haber comprado participaciones. Los aplausos y vítores de apoyo por su admirable gestión y su inagotable talante. El contenido pues ya nos lo podemos imaginar, dado que hay pocos meritos que festejar; en todo caso un poco de oposición al PP.

Tanta parafernalia mediática de escaparate nacional, para aparentar un poder glamuroso y feliz, cuando en realidad lo único que pueden mostrar es una crisis tan enorme, que no se remedia ni con el gordo de Navidad; esto sólo presagia un cambio de ciclo.
Ya que los sufridos currantes que no hemos sido agraciados en el sorteo de hoy somos legión, repetiremos lo clásico: que tengamos salud, porque si perdemos la salud lo habremos perdido todo.

Rodri

Etiquetas:


martes, 22 de diciembre de 2009

Opinió

L’Assemblea de Joves de Lleida fa balanç i critica la manca d’equipaments juvenils a la ciutat, coincidint amb el primer aniversari del Centre La Palma




Valorem molt negativament que l'exercici propositiu que vam fer ara fa un any, intentant recollir les demandes de joves de la ciutat, no hagi estat tingut en compte efectivament i que s'hagi perdut l'oportunitat d'avançar cap a un altre model de polítiques juvenils

Aquest dissabte 12 de desembre la Paeria va celebrar el primer aniversari del Centre de Recursos Juvenils La Palma, espai que centralitza els serveis municipals dirigits als joves i entitats juvenils. Un any després de l'entrada en funcionament d'aquest Centre, entès per l'Ajuntament com l'element de referència de les seves polítiques juvenils, l'Assemblea de Joves volem compartir algunes valoracions a mode de balanç:

Agraïm, en primer lloc, les explicacions donades pel regidor de joventut en una reunió mantinguda arran de la presentació de la nostra proposta ‘
La Palma: Cal anar molt més enllà’, ara fa uns mesos. Explicacions que, en major o menor mesura, vam qüestionar i que no compartim. Però més enllà, davant la celebració del primer aniversari de l’obertura del Centre de Recursos Juvenils, entenem que les propostes de millora dels recursos juvenils de la ciutat no han estat tingudes en compte: El document ‘La Palma: Cal anar molt més enllà’, valorava el llavors nou Centre i, des d’un punt de vista molt propositiu i plantejant alternatives, posava sobre la taula els dèficits de les polítiques de joventut de la Paeria en relació als equipaments juvenils de la ciutat. Les propostes s’establien en base a tres punts:

- PROPOSTA 1. CAP A UNA XARXA D'EQUIPAMENTS JUVENILS: L’Assemblea de Joves proposava que el nou Centre de Recursos signifiqués un primer pas per generar una xarxa d’espais “reals” de participació juvenil, que comportés la construcció de tots els equipaments juvenils necessaris als barris i que s’acabés amb el dèficit d’aquests.
1. Un any després, valorem que La Palma no ha estat entesa com una oportunitat i referma l’aposta de la Paeria per un model d’equipaments centralitzat. Centralitzar en un sol casal de joves (el centre La Palma) tots els recursos i serveis per una ciutat d’aquestes característiques ha servit per afiançar un model d’equipaments que allunya massa la major part de joves de la ciutat d’aquest servei.
2. No s’ha tingut en compte la proposta d’un model d’equipaments amb un Centre de Recursos on s‘agrupi tota la informació i les activitats d‘una xarxa de Casals Descentralitzats als barris. Entenem que cal construir aquesta xarxa de casals (veritablement juvenils) arrelats a cada barri i al seu teixit associatiu on, entre altres, tècnics i professionals puguin assessorar els i les joves en diferents àmbits que els preocupin

- PROPOSTA 2. QUE ELS JOVES DIGUIN LA SEVA RESPECTE ELS SEUS ESPAIS. En la nostra proposta es demanava l'obertura d'un procés participatiu entre el jovent de la ciutat per definir com funcionarien i es gestionarien els espais del nou Centre de Recursos Juvenils i es demanava que s'atenguessin les necessitats de les entitats juvenils en aquest sentit.
1. Malgrat que tècnics i regidor es van mostrar receptius, no hi ha hagut un procés de debat obert i vinculant perquè les entitats i joves diguin com volen que siguin els seus espais. Fruït d'això, per exemple, demandes com que hi hagi un espai de trobada entre joves (que contribueixi a establir vincles i suport entre els joves, escapant de l'oci consumista i individualista) no han estat satisfetes. En aquest sentit, durant la reunió de dissabte entre les entitats i l'Alcalde, l'Assemblea de Joves va traslladar, entre altres, la necessitat que tenim els joves de la ciutat de disposar d'un espai cobert públic on realitzar actes o concerts de petit format, sense haver de recórrer a sales privades o pagar els desorbitats lloguers o requeriments dels espais municipals, com els pavellons esportius. Altres models de Casals de Joventut del país contemplen un espai de trobada pels joves i a disposició de les entitats juvenils. La Palma és un espai immaculat i fred, que no s'ajusta al model d'espai útil pels joves que nosaltres proposàvem.

- PROPOSTA 3. GESTIÓ COMPARTIDA DELS ESPAIS I LES ACTIVITATS: Proposàvem avançar en models de gestió dels espais juvenils que permetin que siguin els propis joves els que autogestionin o co-gestionin els espais d’activitats, sense tuteles institucionals ni exigències polítiques.
1. Malgrat entenem que aquesta proposta era complexa de materialitzar, la Paeria ha consolidat un model d'espais i d'activitats on el protagonisme en la seva gestió i formulació recau en els tècnics de l'administració. Els joves i les entitats som més objecte d'oferta d'activitats que subjecte participant. Mostra d'això també és l'acriticisme total de les activitats programades. Més lluny que mai queden les nostres propostes de funcionament que permetien que els espais fossin gestionats, en part, per les entitats.

- PROPOSTA 4. FEM UN HOTEL D'ENTITATS JOVE: Consideràvem que el nou projecte d’Hotel d’entitats municipal havia d’escapar del caràcter generalista i calia crear un Hotel d’Entitats Jove, que gestionés els serveis que la ciutat ofereix a les entitats formades per joves i que respongués als seus interessos des d’una perspectiva juvenil.
1. Aquesta proposta no ha estat compartida per la Paeria, que continua sense apostar perquè els espais i serveis pels joves han de respondre als joves, comprenent que aquests tenim una naturalesa, dinàmiques i problemàtiques pròpies com a grup generacional i que cal distingir entre associacions juvenils i entitats adultes, emfatitzant l'especificitat, la perspectiva juvenil.

En definitiva, l'Assemblea de Joves valorem molt negativament que l'exercici propositiu i de plantejament d'alternatives que vam fer ara fa un any intentant recollir les demandes de joves de la ciutat, no hagi estat tingut en compte efectivament i que s'hagi perdut l'oportunitat d'avançar cap a un model de polítiques juvenils que apostin per la implicació real dels joves, que contemplin les seves opinions, que siguin arrelades als seus barris i que responguin a les seves especificitats.
Lleida, 12 de desembre de 2009

Etiquetas:


lunes, 21 de diciembre de 2009

Quan la percepció de la realitat desmenteix el discurs
Al juliol del 2008 es va inaugurar el pàrking de pagament de l’Hospital Arnau de Vilanova, un espai públic privatitzat pel Servei Català de la Salut, concretament per la Consellera de Salut, Geli i Delegat SCS a Lleida, Barranco, amb la total connivència del nostre Alcalde, Ros; tots tres membres del Partit Socialista.
En tot cas, era un aparcament públic gratuït i ara és de pagament. Un aparcament de pagament, que va costar 12 milions d’euros (o 2.000 milions de pessetes) construir-lo, quan amb molt menys, s’hagués pogut arranjar i ampliar el que hi havia gratuït.

El que hem vist, és que en aquest pàrking de pagament soterrani, hi entren pocs vehicles; la raó pot venir per dues bandes: o que l’estacionament es car, o que els Veïns de Lleida ja no volen pagar per aparcar. I és que, no oblidem,
Consellera, Delegat de Salut i Alcalde de Lleida, que a l’Hospital s’hi va per necessitat i no pas per caprici o de festa, a més, les discoteques tenen aparcament gratuït i en canvi l’Hospital, no.

Últimament ens ha arribat, que al carrer Germanies, que queda al costat de l’Arnau, l’Ajuntament ha posat també carril-bici, precisament en un tram on no han vist passar mai cap bicicleta?




El que queda palesa, és la molt dubtosa utilitat ciutadana que pot tenir aquest carril-bici, que per més senyes, tanca una illa de cases, totalment envoltada pel carril-bici; es a dir, hi ha carril-bici a Germanies, Enric Farreny, Passeig Onze de Setembre i a Rovira Roure. La pregunta és: perquè cal tant carril-bici en una zona en la que no es veu cap bicicleta?
Doncs, mireu, nosaltres pensem que l’única raó, ha estat el poder eliminar la setantena de places d’aparcament lliure que hi havia en tot el carrer Germanies. Es a dir “ajudar” a omplir el pàrking de l’Arnau, de la mateixa manera que el nostre Alcalde ha fet a Comandant Baiget i altres indrets similars. Què ens equivoquem potser?



Quan se’ns va dir que el pàrking de pagament de l’Hospital Arnau, es feia “per ordenar l’aparcament en la zona”, potser no ho vam entendre bé i se’ns estava dient una altra cosa; que se’ns “ordenava pagar per aparcar”?

Una vegada més, el nostre Alcalde, sembla estar al costat de certes empreses (semblen ser sempre les mateixes) i no està al costat dels Veïns de Lleida. En fi, és el seu tarannà, fer desaparèixer tot el que era públic i per tant gratuït, per passar-ho a privat i per tant, a pagar si ho vols utilitzar.

Els Veïns de Lleida i perdem molt amb aquestes privatitzacions... i fins i tot, ens podem arribar a pensar, que ells privatitzant en treuen alguna cosa a canvi...

Etiquetas:


domingo, 20 de diciembre de 2009

La Bona Cuina

La Bona Cuina es un espai de receptes de cuina, provades i experimentades, que us oferim per gentilesa de l’AVV Bordeta.



Ens recomanem dues receptes adients per les festes de Nadal.


--oo-- --oo-- --oo-- --oo-- --oo--

Llagostins al vermouth

Ingredients:

Llagostins
Ceba
Tomàquet fregit
½ vas de vermouth blanc
Mantega
Oli
Sal i pebre

Es netegen ells llagostins, se’ls hi posa una mica de sal i pebre i es guarden a la nevera.

Es talla abundant ceba molt fina.

En una cassola, es posa una mica de mantega i una mica d’oli. S’incorpora la ceba.
Quan es comença a posar transparent, s’afegeixen dues cullerades de tomàquet fregit.

A continuació s’afegeix el vermouth i acte seguit, els llagostins.

Es deixen fer cinc minuts per cada costat.


--oo-- --oo-- --oo-- --oo-- --oo--

Mousse de torró



Ingredients:

500 grs. de nata per muntar
250 grs. torró de Xixona
8 fulles de gelatina
2 cullerades de xocolata amb avellanes (Nocilla)
1 vas de llet (no ple del tot)
2 ous.

Deixeu les fulles de gelatina durant 5 minuts en aigua freda. Trencar els ous, separant els rovells de les clares.

Mig munteu la nata fins que quedi consistent però no del tot.

Barregeu els rovells amb el torró i la meitat de la nata mig muntada, amb cura fins formar una crema homogènia. A continuació, afegiu la crema de xocolata amb avellanes y reserveu.

A part, bateu les clares de ou a punt de neu.

Escalfeu a foc lent la llet, incorporeu les fulles de gelatina escorregudes i removeu fins que es dissolguin. Deixeu calenta lleugerament, coleu la llet a sobre de la preparació anterior y barregeu delicadament.

Afegiu la resta de la nata i les clares muntades y barregeu amb molta suavitat. Aboqueu la preparació en un motlle alt i de fons desmuntable e introduir-lo en el frigorífic fins que qualli.

Desemmotllar sobre una font i serviu decorat amb uns trossets de torrons i ametlles picades.

Etiquetas:


sábado, 19 de diciembre de 2009

El llapis impertinent

Finalitza la “Cumbre del canvi climàtic” sense cap acord important; en definitiva, molt soroll (molta despesa) i poques nous

Etiquetas:


viernes, 18 de diciembre de 2009

Opinió

¿Quién no juega a la Lotería?



Supongo que a estas alturas de Diciembre todos ustedes tendrán al menos una participación de la Lotería de navidad en el bolsillo. Lo normal es que tengan uno o dos décimos y varias participaciones; del colegio de los niños, del vecino, de la asociación de la defensa de la alcaparra, etc.

Al igual que mi esposa (a la que Alá bendiga por 20 generaciones) yo decidí hace tiempo que había que limitar el gasto en Lotería porque habíamos llegado a límites intolerables. En una ocasión nos juntamos con 150€ cada uno entre la Lotería de cada empresa, más las participaciones de todos los conocidos más la compartida con familiares y amigos, y todo para obtener 20€ en un reintegro y otros 20€ en premios de participaciones que jamás nos molestamos en cobrar.

Bueno, todo esto viene a cuento de lo que me sorprende de verdad que es que las empresas se afanen en ejercer de loteros todos los años, cuando la mayor parte de las empresas españolas pasan circulares preguntando quién quiere lotería, reservan decenas de números, montan logística para el reparto de dicha lotería e incluso algunas empresas en las que he estado la cobraban por nómina. Y todo esto ¿para qué?

Nunca toca nada, pero consideremos el escenario altamente improbable de que toca un premio mayor. Explosión de alegría. Los que han comprado un décimo deciden cambiar de coche; “tapar agujeros” (¡Dios, como odio esa frase!), y algunos acelerar su baja de la empresa. Normalmente los jefes han comprado más de un décimo con lo que empiezan a pensar en montar su propio negocio, prejubilarse, y cosas así. Y sobre todo muchos de los empleados irán el lunes a trabajar con una suficiencia que suele ir en contra de la disciplina elemental que rige en cualquier empresa medianamente seria. El resultado creo que puede llegar a ser un grado de anarquía que ponga en peligro la empresa. Esto se acentúa en PYMES en donde la relación personal es más importante. Si de una empresa de 30 se piran 10 y se quedan otros 10 sobrados de pasta ¿Qué pasará con esa empresa?

Lo que digo es que, si un grupo de compañeros compra un mismo número me parece correcto, pero las empresas tienen que dedicar sus recursos a ser productivas y no tareas que no le son propias.

Y por si alguien se lo pregunta, NO he comprado lotería de mi empresa y SI he comprado lotería en mi pueblo y una participación de un colegio. Buena suerte a todos.

Mijail

Etiquetas:


jueves, 17 de diciembre de 2009

Col·laboradors

UNA OBRA DE INGENIERÍA FINA
Primero mira la foto con atención, luego lee abajo.



¡No hay juicio! Si lo contáis sin mostrar la foto, no os lo creen...

Estos hombres están instalando unos pilotes de hierro en una calle de Galicia; concretamente delante de un bar, para impedir que los coches aparquen sobre la acera.
¡Muy buen trabajo muchachos!


Se ve que han terminado y están limpiando.

Pero... observa atentamente la foto otra vez y respóndete la pregunta que sigue:

¿Cuánto tiempo te parece que van a tardar, en darse cuenta de dónde está estacionada la camioneta, o dicho de otra manera: cómo sacaremos ahora la camioneta... con una grúa, quizás?
¿Cómo puede ir bien el país?

Etiquetas:


miércoles, 16 de diciembre de 2009

Des de la meva finestra

Un nivell formatiu i ocupacional insostenible



En el Eurostat publicat el dijous passat, es diu que el nombre de joves espanyols de entre 25 i 29 anys amb contracte laboral temporal, duplica el de la mitjana europea.
Les xifres demostren com a Espanya, dels empleats que tenen entre 15 i 24 anys, un 60% tenen un contracte temporal, mentre que a la UE la mitjana està en el 39,4%.

En la banda de 25 a 29 anys, a Espanya tenim un 41% de contractes temporals, quan a la UE hi ha una mitjana de 20,4%. En el tram que va des dels 30 als 54 anys, aquí tenim un 20,4 % de temporalitat mentre a la UE la mitjana és de 9,2%.

La justificació per explicar la major temporalitat entre els més joves, ho explica com que es van fer en un 40%, per cobrir períodes de formació. Però també atribueix un 20% a la impossibilitat de trobar contractes fixos.

L’enquesta del Eurostat fa referència també a dades del primer i segon trimestres del 2009, tenint en compte el nivell de formació en el tram que va entre els 25 i 34 anys, aquí senyala com l’atur afecta més a aquells que tenen més baix nivell educatiu.
Entre els aturats espanyols, el 28,1% compte amb un baix nivell formatiu, quan la mitjana europea està en el 19,2%.

Aquesta publicació, ve a ser en definitiva, una constatació de com a Espanya i per extensió a Catalunya, la tassa d’atur es ja insostenible. De la mateixa manera que és insostenible la formació professional i educativa que aquí reben els nostres joves.

És que potser aquests dos paràmetres; tant el ocupacional, com el de la formació-educació, no són prou importants pel nostre col·lectiu de ciutadans joves, com per ocupar-se’n? On va a donar l’escala buida que estem baixant?

Senyors Zapatero i Montilla, a que esperen per afrontar aquest problema insostenible?

Etiquetas:


martes, 15 de diciembre de 2009

El Confidente

Un Gobierno exánime
    


¿Estamos enfilando el fin de la Legislatura? Esta es la pregunta que se hacen no pocos observadores políticos, coincidiendo con cantidad de ciudadanos atentos a los problemas de gobernanza de su país, que también son los suyos, puesto que les afectan siempre ya sea directa o indirectamente.

La situación, lamentablemente es la que es. Pero hagamos un poco de historia para no perdernos en este amplio laberinto de despropósitos: primero comenzó el Presidente diciendo que la economía española estaba en la Champions League de la economía mundial, pesara a quien le pesara.
El paso siguiente fue negar la crisis que ya nos había envuelto, cuando los indicadores del sector construcción, principal industria del país, así lo decían; llamándole: “Suave desaceleración” o directamente: “No estamos en crisis”.
El disparo del gasto publico, intentando desesperadamente contener o maquillar la crisis, es una buena prueba del cinismo gubernamental al negar la depresión económica y el aumento de impuestos a partir del próximo año, así lo certifica.

Para intentar retener los votos de Cataluña que lo mantendrían en el poder, el Presidente del Gobierno se comprometió en Campaña Electoral, a una reforma del Estatuto de Cataluña, que parece exceder los límites constitucionales; los tres años que se ha tomado el Tribunal Constitucional sin dictar sentencia, así parecen indicarlo. Un jurista de prestigio lo ha definido así: “No saben como decir un no, que parezca un sí ”. Otro jurista asegura que: “Habrá sentencia, pero será dolorosa para los nacionalistas catalanes”.
Los cuatro millones largos de parados, que según la UE acabarán llegando a cinco a lo largo de 2.010, pesan como una losa sobre un Gobierno que exánime, se manifiesta completamente a la defensiva y que desde hace meses, no desempeña su función como Gobierno, ofreciendo soluciones a los problemas, sino que sorprendentemente ejerce como oposición de la oposición; es decir, cuando el Gobierno llega al Parlamento, se sitúa virtualmente hablando, detrás de la bancada de la oposición y se dirige a ella con un discurso de oposición, culpándola de los errores en el gobierno de la nación, cuando dicha oposición no gobierna.

¿Qué nos dirán ahora, sobre el fracaso del Proyecto de Economía Sostenible, que supone, nada menos que la negativa en el rating español que ha lanzado S&P (poniendo en cuestión la sostenibilidad del endeudamiento del sector público) respaldado (ahí está el detalle), nada menos que por el Banco Central Europeo?

En el fondo, toda esta estructura político-económica ineficiente y fallida, denota un fracaso de proyecto, que lamentablemente están pagando (ahí está lo grave) por una parte, los cuatro millones largos de parados y por otra, la enorme deuda publica que nos ahogará a todos los españoles durante años, incluyendo a los nacionalistas catalanes y vascos, se independicen o no.

En cuanto a política exterior, sólo señalar la penosa forma con que se ha llevado a cabo la gestión del secuestro del Alakrana, con el pago de un rescate de 3 millones de euros que no sabemos aún quien acabará pagando, si el armador o el Estado.

El continuo apoyo a la dictadura magrebí, se ha visto ahora puesto en entredicho, con el secuestro de cooperantes españoles, por una célula de Al Qaeda Islámica Magrebí, que ven así una forma de atacar las relaciones españolas con el gobierno marroquí, en un intento por aislar a Marruecos.

El desgraciado caso Haidar (que puede acabar con consecuencias irreparables), no deja de ser la constatación de un Gobierno ineficiente y sin reflejos. Un Gobierno, que inerme ante la mala situación del país, optó por no convocar elecciones anticipadas previendo que las perdería y confiando con que el aire del paso del tiempo, escamparía la espesa niebla de su ineficiencia.

Etiquetas:


lunes, 14 de diciembre de 2009

La Tira

No ens prengui el pel senyor Alcalde



En el ple de l’Ajuntament de Lleida corresponent al mes d’octubre, el regidor Camats va presentar una moció, sol·licitant publicar en pagina web, els convenis que signa l’Ajuntament amb les entitats de la ciutat. L’alcalde Ros com sempre, fent de “Doctor No”, va rebutjar la moció tot i al·legant que: “Aquí no hi ha Millets, hi ha transparència”.
Es a dir, Camats va demanar transparència i Ros li nega, però dient-li que ja ni ha? Qui ho entén això?

A banda de que tenim entès que hi ha una estadística de la UE que indica com l’Ajuntament de Lleida, demostra poca transparència. A més, de que el Síndic de Greuges, diu que una de les queixes més reiterades sobre l’Ajuntament, és precisament que no contesta els escrits dels Veïns de Lleida, quan és la seva obligació segons la llei. Nosaltres creiem que totes dues qüestions son certes i ben certes. També es cert, que en no poques ocasions, l’oposició de l’Ajuntament de Lleida ha denunciat que no se els hi donava accés a factures.

Nosaltres sabem de qui té quantitat de escrits adreçats a l’Alcalde incontestats, però és que a més, trobem a faltar la transparència de publicar tots els acords municipals en diari oficial, tal i com mana la llei; per exemple en altres ajuntaments, podem veure com publiquen tots els decrets d’Alcaldia numerats i tots els acords de la Junta de Govern Local en diari oficial, fins i tot estan penjats durant mesos del tauler d’anuncis del propi Ajuntament, tot el qual es pot comprovar.

A veure senyor Alcalde, com s’entén que vostè, no ens transparenti els acords municipals, ni els convenis d’entitats (que ve a ser el mateix), quan amb la llei a la mà està obligat a fer-ho, i en el ple de l’Ajuntament, ens digui que “Aquí hi ha transparència”?

No ens prengui el pel senyor Alcalde, que ja ens en queda poc i tenim la lletja sensació, de que vostè presideix un Consistori que destil·la opacitat.

Etiquetas:


domingo, 13 de diciembre de 2009

Bloc de lletres

Las llaves compartidas

Pasaba del baño hacia la cocina, cuando me llamó desde la puerta de su cuarto. No recuerdo de qué quería hablarme. No le estaba haciendo mucho caso porque, nada más acomodarme en el marco de la puerta para hablar, me había perdido mirando la maleta que estaba a medio hacer sobre su cama. Ya me había fijado, unos días antes, en que la maleta estaba en la esquina, junto a la ventana, en lugar de estar en su sitio habitual, el hueco libre bajo el armario. Intuía lo que significaba y por eso se me iban hacia ella los ojos, como queriendo encontrar signos que corroboraran lo que estaba pensando.

Aunque el gesto seguramente fue demasiado directo y poco disimulado, porque en cuanto se dio cuenta se calló, miró también hacia la maleta y dijo algo así como "...vaya, sí; de eso tenemos que hablar".

Lo esperaba; así que no dije nada, sólo le miré y asentí levemente con la cabeza.

"Es posible que me vaya en unos días..."
-me dijo sonriendo levemente, por cortesía.

"Estará bien si eso es lo que necesitas, y estará mejor si tú estás mejor así..."-y me resultó extraño darme cuenta, pero lo estaba diciendo en serio. "¿Será pronto, verdad?"
"No lo sé " -también me resultó extraño darme cuenta de que respondía completamente en serio- "Puede ser muy rápido, y entonces no sé si me quedaré, o puede ser lento, y entonces no podré adelantarte lo que ocurrirá hasta que ocurra..."

Sabía de qué hablaba. No era la primera vez que le había visto hacer la maleta. Y deshacerla. El trato había sido que podría disponer del cuarto hasta que me hiciera falta a mí, o hasta que encontrara algo mejor, más estable.

Miré hacia el interior del cuarto. No era muy grande, pero era cómodo, o eso me parecía. Había pocos muebles, pero cómodos. La ventana dejaba pasar bastante luz. Y no era muy ruidoso, salvo a la hora de las comidas, en la que subía por el patio todo el ritual de comida recién hecha o elaborándose (huevos batiéndose en un plato, carne chirriando en una sartén, ollas a presión dejando escapar su silbido...), de gritos llamando a la mesa o recordando que hay que lavarse las manos, distintas radios emitiendo distintos informativos, como compitiendo por mostrar todo el espectro del dial... pero a esa hora no solía haber nadie en casa. Y las cenas, curiosamente, eran mucho más silenciosas. El silencio de un bocadillo, quizá, o de la sopa de fideos de sobre.

Miré el interior del cuarto y lo imaginé vacío. O decorado de otra forma. ¿Ocupado por otra persona? ¿Y si lo dejo libre para poder montar bien mi taller de casas de muñecas?

¿Lo quería vacío? Volví a mirar. Posiblemente lo cerraría una temporada, por detener cierto comportamiento rutinario. Esperaría una temporada, antes de pensar si lo alquilaría a otra persona o si lo dejaría así para usarlo yo.

Realmente, no me hacía falta el dinero del alquiler. Tenía que pensar, sin embargo, si necesitaba no sentirme sola en aquella casa, si era de mi tamaño o si necesitaba compartir las paredes con alguien. Si necesitaba compartir las paredes con alguien, con alguien que sí quisiera tener las llaves del sótano y no necesitara sólo las del portal...

Cristina

Etiquetas:


El llapis impertinent


L’Ajuntament de Lleida, tarda un any en notificar a un veí, que el seu cotxe se’l va emportar la grua

Etiquetas:


viernes, 11 de diciembre de 2009

Redacció

Procedim a publicar un Manifest que hem rebut i que es publica en multitud de blogs i pagines web


MANIFIESTO


“En defensa de los derechos fundamentales en Internet”

Ante la inclusión en el Anteproyecto de Ley de Economía Sostenible de modificaciones legislativas que afectan al libre ejercicio de las libertades de expresión, información y el derecho de acceso a la cultura a través de Internet, los periodistas, bloggers, usuarios, profesionales y creadores de internet manifestamos nuestra firme oposición al proyecto, y declaramos que…

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.

2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial (un organismo dependiente del ministerio de Cultura), la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.

3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.

4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.

5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.

6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.

7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.

8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.

9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.

10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

Etiquetas:


jueves, 10 de diciembre de 2009

Col·laboradors

Sobre los derrames cerebrales


(Ahora existe un cuarto indicador : La Lengua )

Sí que es importante la Información, para prevenir o reducir al menos los daños. Hacedle el caso que se merece. ¡La vida de alguien que tenemos al lado puede ir en ello!

Un dato IMPORTANTE a tener en cuenta.

Mejor saber, que pecar de ignorante, uno nunca sabe cuando puede servir la información adquirida en tiempos de tranquilidad.

Solo toma un momento leer esto... Dice un neurólogo que si le llevan una víctima con los síntomas dentro de las primeras tres horas al hospital, se puede revertir totalmente los efectos del derrame.
Dice que la clave es tener el derrame reconocido, diagnosticado y recibir el tratamiento médico correspondiente dentro de las tres horas siguientes, lo cual es difícil.


RECONOCIENDO UN DERRAME

Derrame:
Recuerde las tres primeras letras...S.T.R.

A menudo, los síntomas de un derrame son difíciles de identificar. Desafortunadamente, el no estar atentos llama al desastre. La víctima del derrame puede sufrir un daño severo cerebral, cuando las personas que lo han presenciado fallan en reconocer los síntomas de un derrame.
Ahora, los médicos dicen que un testigo cualquiera, puede reconocer un derrame haciéndole a la víctima estas tres simples preguntas:

S* (Smile) Pídale que SONRIA.
T* (Talk) Pídale a la persona que HABLE o DIGA UNA SIMPLE FRASE
(Coherentemente) (Por ejemplo : El día de hoy está soleado)
R* (Rise your arms) Pídale a él ó a ella que levante AMBOS BRAZOS.

Si él ó ella tienen problema en realizar CUALQUIERA de estas tareas, llame a emergencia inmediatamente y descríbale los síntomas o vayan rápido a la clínica u hospital.


Nueva Señal de derrame-Saque la Lengua
Otra señal de derrame es esta:Pídale a la persona que saque su lengua. Si la lengua está torcida y se le sale por un lado o por el otro, es también una señal de derrame.

Piénsalo. No te toma ningún tiempo aprender estas sencillas particularidades y estar atento/a a tu alrededor, puede salvar una vida.

Etiquetas:


miércoles, 9 de diciembre de 2009

La Tira

El xarlatà de Fira és un venedor de fum



L’Alcalde de Lleida en quan veu un micròfon obert comença a desgranar “les seves grans gestes” aconseguides pel seu govern. Ara ens diu que Fira de Lleida és mol important per la nostra ciutat. El cert és que si ho mirem detingudament, tot queda en fum. Ell és un gran venedor de fum, que no aconsegueix demostrar de cap de les maneres, que en els últims anys, Lleida ha millorat més que altres municipis, com València per exemple, governada per un altre color polític.

L’Alcalde de Lleida es un expert xerraire, que sap com cridar l’atenció dels electors amb paraules amables, amb frases noves però fosques. Una de les seves frases predilectes (potser són consignes de partit) és prometre que farà “augmentar la cohesió i la sostenibilitat”.

Però a veure, que ens soluciona als lleidatans que “s’augmenti la cohesió i la sostenibilitat”, mentre tenim altres problemes més gruixuts de subsistència?
Que ens soluciona aquesta frase, si perdem el lloc de treball.
Si cada vegada paguem uns impostos més elevats (ell ens ha augmentat l’import del rebut de l’IBI un 10% cada any, també ens ha augmentat el preu del rebut del aigua en un 38% i ara vol pujar el rebut de les escombraries un altre cop).
Si resulta que tenim els mateixos serveis municipals que fa vint anys encara que alguns han millorant una mica.
Si els serveis socials municipals acaben protegint molt als emigrants (que es fan passar per pobres de solemnitat, enviant tot el que guanyen cap el seu país) i poc als nacionals.
Si els pisos són caríssims i la hipoteca ens té ofegats.
Si el preu dels combustibles esta pujant dia a dia, i farà encarir encara més tots els preus.
Si ara a més, al juliol que ve, el Govern de Madrid que són del seu mateix partit, ens pujaran l’IVA dos punts i això farà que pugi tot en general, incloent al menjar.
I mentre es donen totes aquestes condicions, el nostre Alcalde no en diu ni piu, i per tant ho troba tot molt bé.

Malgrat aquesta desastrosa situació, l’Alcalde ens ven fum, fum, fum, però no només al 25 de desembre, sinó tot l’any, i ens dona per tota solució a tants problemes, que farà un no sé què, per millorar la cohesió i la sostenibilitat: bé però totes aquestes paraules no ens solucionen; ni l’elevada taxa d’atur, ni el car cost de la vida, ni les llargues llistes d’espera en la Sanitat Publica. Però tranquils, perquè emulant Bogart, podem dir que sempre ens quedarà Fira de Lleida.

Als lleidatans no ens interessen les propagandes, el que ens interessa són solucions als nostres problemes i aquest Alcalde no en dona; recordem que està en les seves mans, el baixar-nos els impostos municipals; IBI, aigua, escombraries, impost de circulació, etc, i no ho fa, ens al contrari, no para de pujar-los. Sens dubte, aquest Alcalde passarà a la historia com un xarlatà de Fira, un venedor de fum, si es vol d’un fum “cohesionat i sostenible”, però fum en definitiva; mai quedarà com un Alcalde que es va dedicar a ajudar als seus Veïns que li paguen el sou.

Etiquetas:


martes, 8 de diciembre de 2009

Opinió

Intentan recortar la libertad de expresión

Esta semana hemos asistido al lanzamiento de un torpedo por parte del gobierno contra Internet. El barco lo ha esquivado pero la sensación de peligro permanece, al menos en el que suscribe. Les resumo lo que ha ocurrido según lo he visto.

En el anteproyecto de la idea primigenia de lo que pudiera ser una Ley de Economía Sostenible (intentando enmendar otra Ley 34/2002, de 11 de julio, de servicios de la sociedad de la información y de comercio electrónico) se dice que:
Corresponde a la Sección Segunda el ejercicio de las funciones previstas en los artículos 8, 11 y concordantes de la Ley 34/2002, para la salvaguarda de los derechos de propiedad intelectual frente a su vulneración por los responsables de servicios de la sociedad de información. Reglamentariamente se determinarán la composición y funcionamiento de la Sección y el procedimiento para el ejercicio de las funciones que tiene atribuidas.
Así dicho no parece gran cosa, es más ¡menudo coñazo!, pero como pueden ver en los links que les he dejado en cada Ley lo que viene a decir es que en lo tocante a temas que no le molen al gobierno, en lo tocante al detalle, el Art. 8 de la Ley 34/2002 que dice que: “sólo la autoridad judicial competente podrá adoptar las medidas previstas en este artículo”, pero claro, con la excusa de la a Ley de Economía Sostenible, le voy a traspasar dicha potestad a mis amiguetes de la Sección Segunda que no son jueces de esos tan lentos y aburridos, sino amiguetes muy dispuestos a cerrar cautelarmente páginas de Internet que digan cositas que no me gustan.

Si es que la gente del PP que legislaba en 2002 no pensaba en el futuro, no como los de ahora, que sí que saben. Lo que parece que no saben, es que hay cientos de miles de líneas de ADSL instaladas en España, y por lo tanto hay millones de personas que usan diariamente Internet bien en sus casas o bien en sus trabajos.
La conciencia colectiva ahora tiene nuevas herramientas de composición. Las televisiones y los periódicos de papel cada vez influyen menos e Internet y lo que miles de modestos bloggers escriben a ratos libres junto con profesionales del periodismo cada vez influyen más. Y eso amigo, un gobierno con ansias de poder y de control absolutos no lo puede tolerar con facilidad.

Posteriormente todos se han quejado, el gobierno ha reculado y ha vuelto a hacer el ridículo a costa de quemar a una ministra, pero ha quedado una sensación de mal sabor de boca con este asunto que tardará en irse.

Muchos hemos sentido la decepción de ver como alguna carta al director basada en la libertad de expresión y impulsada por alguna injusticia que hemos visto, no ha sido publicada o ha sido publicada manipulada, por algunos periódicos de la prensa subvencionada. Lo que tienen los bloggers es eso, libertad de expresión.

El problema no es el pirateo sino la libertad. Si mañana no puedo bajar una canción sin pagar podré soportarlo, al igual que lo soportaba cuando no existía Internet. Lo que me haría echarme al monte sería no poder publicar esta reflexión que pocos van a leer pero que me hace sentir tan bien

Mijail

Etiquetas:


lunes, 7 de diciembre de 2009

Des de la meva finestra

Quan la Justícia permet un ús pervers de la llei



Els temes de violència domestica són desagradables fins i tot pels professionals del dret que tenen de tractar-los. En el fons són el reflex d’un abús amb violència, que jurídicament és considerat com a delicte.

A l’any 2008 es van registrar a Catalunya unes 20.300 denuncies per presumptes abusos de violència sobre dones, segons el CGPJ, es a dir unes 55 denuncies diàries de mitjana, la qual cosa suposa un augment del 32% respecte a l’any anterior.

Però una cosa és que hi hagin denuncies, i un altra molt diferent, és que d’aquestes 20.300, només un 16% van estar expedients amb indicis reals i provats de violència domestica i per tant amb sentencia condemnatòria. Del 84% que queda per manca de proves, un 80% es van arxivar i el 4% restant van acabar en sentencia absolutòria.

Diu el col·lectiu, l’Associació de Pares de Família Separats, que una característica d’aquests assumptes, és que en un 61% de les denuncies, l’home denunciat rep una ordre d’allunyament (de la dona), doncs es considera, que amb el simple testimoni de la denunciant ni ha prou per aplicar aquesta mesura. És a dir, si restem del percentatge de procediments que acaben en sentencia condemnatòria, ens trobem de que en un 55%, les ordres d’allunyament són injustes perquè les causes acaben sent arxivades.

El rere fons d’aquestes denuncies falses, aconsellades per advocats sense escrúpols en un context de forta lluita de parella per un divorci i per tal d’aconseguir, tant la custodia del fill, com una pensió econòmica, però mai per a fer Justícia.
Diuen els afectats, que quan es troben en aquestes circumstancies, un es dona compte, de com la Justícia permet un ús pervers de la llei.

El col·lectiu d’afectats i l’Associació de Pares de Família Separats, estan demanant una llei més justa, que continu actuant en casos de violència real, però també, que descartin immediatament tots aquells en els que hi hagi indicis de falsa denuncia, quan normalment no passa de ser una simple baralla entre dues persones.

De moment, en el nostre ordenament jurídic no existeix, el que aquest col·lectiu proposa: que la Justícia tingui l’obligació d’actuar d’ofici i imposant una demanda contra les falses denuncies. Potser hi hauria més Justícia en aquest apartat de violència domestica i tal vegada menys expedients ficticis.
No oblidem que la primera obligació de la Justícia és fer complir la llei, però hi ha un altra qüestió: que tots som iguals davant la llei i en aquest cas, uns semblen tenir més drets que uns altres. Un altra cosa que denota que aquesta llei és una mica arbitraria, és que no es considera la presumpció d’innocència de l’acusat, es a dir sense haver estat provat i només amb el testimoni o denuncia de la parella, l’acusat perd la presumpció d’innocència i rep una ordre d’allunyament que ve a ser en certa manera, com una condemna sense judici ni sentencia.

Etiquetas:


domingo, 6 de diciembre de 2009

Bloc de lletres




Dicen del agua


Dicen que el agua no tiene forma

... pero alivia la sed, refresca el ambiente, limpia el cuerpo y el aire y permite crecer a la vida.

Dicen que el agua se adapta al recipiente que la contiene

... será por eso que es un regalo, para el cuerpo y para el alma.

Gracias por ser agua.


Cristina

Etiquetas:


Redacció

Benvinguts a la pagina de la

Organització de Veïns Independents (OVI)

El Blog Noticies de Lleida en funcionament des de juliol del 2008, recull noticies que poden afectar als Veïns de Lleida i que no solen sortir senceres en altres mitjans d’informació subvencionats per l’Administració.

L’esperit de la nostra publicació, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder.

S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades)dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça:
ilergeta386@gmail.com


Podeu consultar els mesos anteriors en el menú de la dreta i moure-us per dintre de cada mes movent el “cursor”. Normalment les imatges es poden ampliar clicant a sobre.

Gràcies per la vostra visita.

Etiquetas:


sábado, 5 de diciembre de 2009

El llapis impertinent

L’Alcalde de Lleida, Àngel Ros, s’està rumiant pujar-nos també, el rebut de les escombriaires

Etiquetas:


viernes, 4 de diciembre de 2009

Cartes al Director

Una política económica desastrosa nos arrastra a una Gran Deuda

Resulta verdaderamente alarmante que la ministra Salgado, después del gran batacazo experimentado por el sector de la Construcción, pretenda hurgar en la herida, con el aumento de impuestos tales como el IVA o el de Transmisiones, por la repercusión que ambos tienen en cualquier transacción, en concreto, en todo lo referente a la adquisición o venta de inmuebles y en la constitución de hipotecas sobre ellos. Pero lo que resulta todavía más inoportuno y demuestra una falta de sensibilidad social de nuestro Gobierno por el número de ciudadanos a los que puede afectar, y no necesariamente a los más ricos, sino a cualquiera que sea poseedor de una vivienda, es el hecho de que como ya lo ha anunciado la ministra, se vuelva a incidir en el tema del Catastro, sobre el que ya se ha elevado la referencia legal del valor de los inmuebles por encima de lo que señala la ley. El efecto de aplicar sobre el valor catastral de los inmuebles un coeficiente multiplicador del 1’01%, da lugar a que aquel se aprecie en un 1% lo que, como es sabido, va a repercutir inmediatamente en el IBI, el impuesto de la plusvalía local y el Impuesto de Sucesiones, que de momento no ha bajado.

Sobre estos últimos hay que decir que llueve sobre mojado y habrá que ver qué es lo que ocurre. Hay municipios como Lleida , que por su cuenta ya han aplicado aumentos exagerados sobre el valor catastral para cargar sobre los propietarios sus carencias de financiación, derivadas de la menor recaudación a consecuencia del estancamiento en la construcción.


Parece que el Gobierno está especialmente interesado en incrementar los efectos de la recesión sobre los ciudadanos, agobiado como está, por el efecto de una política económica desastrosa, del despilfarro del dinero recaudado en impuestos, en ayudas a bancos y a otros destinos que se ha demostrado, que no han tenido ningún efecto positivo ni para la ciudadanía ni para las pequeñas y medianas empresas ni, tan siquiera, para solucionar el paro que ya llega a niveles verdaderamente preocupantes.
Es evidente que lo que califica nuestro Ejecutivo, como una política de ayudas sociales, aparte de resultar ineficaz, descoordinada y no ser igual en su dispensación, le ha llevado a endeudarse hasta el punto de que, los intereses devengados por nuestra Deuda Pública, ya generan un importe de 22.000 millones anuales lo que, al no disponer de medios para amortizar deuda, le obliga a endeudarse cada vez más en una peligrosa tendencia que no sabemos hacia donde nos va a conducir, aunque sospecho que serán varias las generaciones de españoles que van a sufrir, en sus bolsillos, los efectos de esta política disparatada del Gobierno. Ya podemos empezar a hablar de Deuda Perpetua.

J. Rivera


--------------------------------------------------
Nota de la Redacció:
Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:
ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]