lunes, 30 de noviembre de 2009
Des de la meva finestra
El nostre sistema educatiu; un viatge al fracàs
Crec que era al febrer del 2007, quan la premsa va cridar l’atenció sobre que Espanya ocupava la cua, en una classificació europea de baixa qualitat en el seu sistema educatiu. Doncs seguim igual i aquí no passa res, tampoc hi ha millores.
Ara seguim constatant, que Catalunya ocupa aquesta posició dintre el llistat espanyol. De totes maneres, aquesta noticia no ha estat cap sorpresa, doncs ja es sabia i es denunciava, però com si res.
Podem teoritzar i discutir en vers al nostre futur, sobre com el volem viure, la qual cosa pot obrir agres debats, sobre la qualitat dels nostres models i infrastructures, però tot serà irrellevant si no introduïm en la nostra societat una educació de qualitat.
Si els nostres joves no estan ben formats, el futur que ens espera, no serà un futur europeu amb majúscules, sinó que sens dubte serà un futur tercermundista. I es clar que podran decidir, però els haurem embarcat cap un viatge al fracàs.
Si hem pogut comprovar desgraciadament, com el normal en aquest país, és que les infrastructures es retardin en la seva execució, que a més aquesta estigui marcada pels incidents i fins i tot, accidents, que justifiquen les més exigents responsabilitats, no sembla coherent, que aquesta responsabilitat no sigui exigida també, als qui tenen en les seves mans, la tasca d’un sistema educatiu que fracassa. Aquests dèficits, si més no, acaben sent més importants que els derivats de les infrastructures, duren més i són més difícils de reparar.
Que hi ha molt poc interès institucional per millorar la educació dels nostres joves no es pot negar. Ara però, fins i tot ja no intenten ni dissimular; a Lleida desprès de estar demanant durant cinc anys, els Veïns del barri de Cappont, un Institut de Secundaria, quan desprès de molt lluitar s’aconsegueix destinar els terrenys a aquest ús, ara resulta que ens assabentem de que no hi ha diners per construir-lo.
Resulta del tot irrellevant discutir sobre els nostre futur, si no tenim una educació de qualitat, i més encara, si comprovem que es destinen molts diners a inversions inútils, com a informes, subvencions a la premsa o ambaixades de la Generalitat al estranger, però no hi ha diners per a construir un Institut de Secundaria. Davant d’això, potser tindran raó els que diuen: “Amb Montilla, culturilla”, donant a entendre està clar, que culturilla és un diminutiu de Cultura.
Crec que era al febrer del 2007, quan la premsa va cridar l’atenció sobre que Espanya ocupava la cua, en una classificació europea de baixa qualitat en el seu sistema educatiu. Doncs seguim igual i aquí no passa res, tampoc hi ha millores.
Ara seguim constatant, que Catalunya ocupa aquesta posició dintre el llistat espanyol. De totes maneres, aquesta noticia no ha estat cap sorpresa, doncs ja es sabia i es denunciava, però com si res.
Podem teoritzar i discutir en vers al nostre futur, sobre com el volem viure, la qual cosa pot obrir agres debats, sobre la qualitat dels nostres models i infrastructures, però tot serà irrellevant si no introduïm en la nostra societat una educació de qualitat.
Si els nostres joves no estan ben formats, el futur que ens espera, no serà un futur europeu amb majúscules, sinó que sens dubte serà un futur tercermundista. I es clar que podran decidir, però els haurem embarcat cap un viatge al fracàs.
Si hem pogut comprovar desgraciadament, com el normal en aquest país, és que les infrastructures es retardin en la seva execució, que a més aquesta estigui marcada pels incidents i fins i tot, accidents, que justifiquen les més exigents responsabilitats, no sembla coherent, que aquesta responsabilitat no sigui exigida també, als qui tenen en les seves mans, la tasca d’un sistema educatiu que fracassa. Aquests dèficits, si més no, acaben sent més importants que els derivats de les infrastructures, duren més i són més difícils de reparar.
Que hi ha molt poc interès institucional per millorar la educació dels nostres joves no es pot negar. Ara però, fins i tot ja no intenten ni dissimular; a Lleida desprès de estar demanant durant cinc anys, els Veïns del barri de Cappont, un Institut de Secundaria, quan desprès de molt lluitar s’aconsegueix destinar els terrenys a aquest ús, ara resulta que ens assabentem de que no hi ha diners per construir-lo.
Resulta del tot irrellevant discutir sobre els nostre futur, si no tenim una educació de qualitat, i més encara, si comprovem que es destinen molts diners a inversions inútils, com a informes, subvencions a la premsa o ambaixades de la Generalitat al estranger, però no hi ha diners per a construir un Institut de Secundaria. Davant d’això, potser tindran raó els que diuen: “Amb Montilla, culturilla”, donant a entendre està clar, que culturilla és un diminutiu de Cultura.
Etiquetas: elnostsiteduc
# entrada de Redaccio : 0:29
sábado, 28 de noviembre de 2009
El llapis impertinent
Patronals de local d’oci, acusen de delicte urbanístic a la Paeria, per la “disco” de Gardeny
Etiquetas: llap 37
# entrada de Redaccio : 18:17
viernes, 27 de noviembre de 2009
Opinió
¿Éramos ricos?
Hace 20 años y anteriormente hasta donde yo recuerdo, la gente tenía un trabajo mejor o peor, ganaba dinero más o menos y consumía o ahorraba en función de su renta. Estaba claro que el rico se compraba un Mercedes y viajaba a Nueva York a hacer compras, el medio tenía un Renault 12 y se iba de vacaciones a Cullera y el pobre ni tenía coche ni vacaciones
Hace unos 7 años la cosa estaba algo cambiada. Tanto el rico como el medio compraban Mercedes y se iban a NY de vacaciones, el uno a tocateja y el otro a crédito, y el pobre compraba un Mercedes de segunda mano o un SEAT nuevo. La electrónica de consumo, los viajes, los coches y en general los artículos de lujo pareciera que habían bajado de precio de forma que eran más asequibles. Y en cierto modo así era por dos razones. El dinero era barato y se prestaba sin apenas preguntas y al haber más mercado algo sí que podían bajar los precios
¿Qué está pasando ahora? Que el dinero ya no fluye con facilidad, el paro se ha disparado y pese a que existe una ligera deflación, los precios de los productos y servicios mencionados ya no son asequibles. No se olviden de que la deflación NO afecta a los bienes de lujo; Cartier no hace rebajas porque su clientela potencial no lo necesita
Conclusión: Los precios de los viajes, los coches, etc suben en relación con nuestra renta por lo que la “gente normal” también llamada clase media volvemos a viajar a Cullera, volvemos a comprar un R-12 (ahora Megane) o un coche de marca de segunda mano y nos apretamos el cinturón como jamás debimos de dejar de hacerlo
El efecto sociológico más importante de la crisis es que está poniendo a cada uno en su sitio en lo que toca a clase social. Se dispara el ahorro, por miedo principalmente, pero estamos empezando ya a volver a la sana costumbre de no gastar sin ahorro previo, de presupuestar el consumo y de adaptarnos a la nueva situación. A la fuerza.
Mijail
Hace 20 años y anteriormente hasta donde yo recuerdo, la gente tenía un trabajo mejor o peor, ganaba dinero más o menos y consumía o ahorraba en función de su renta. Estaba claro que el rico se compraba un Mercedes y viajaba a Nueva York a hacer compras, el medio tenía un Renault 12 y se iba de vacaciones a Cullera y el pobre ni tenía coche ni vacaciones
Hace unos 7 años la cosa estaba algo cambiada. Tanto el rico como el medio compraban Mercedes y se iban a NY de vacaciones, el uno a tocateja y el otro a crédito, y el pobre compraba un Mercedes de segunda mano o un SEAT nuevo. La electrónica de consumo, los viajes, los coches y en general los artículos de lujo pareciera que habían bajado de precio de forma que eran más asequibles. Y en cierto modo así era por dos razones. El dinero era barato y se prestaba sin apenas preguntas y al haber más mercado algo sí que podían bajar los precios
¿Qué está pasando ahora? Que el dinero ya no fluye con facilidad, el paro se ha disparado y pese a que existe una ligera deflación, los precios de los productos y servicios mencionados ya no son asequibles. No se olviden de que la deflación NO afecta a los bienes de lujo; Cartier no hace rebajas porque su clientela potencial no lo necesita
Conclusión: Los precios de los viajes, los coches, etc suben en relación con nuestra renta por lo que la “gente normal” también llamada clase media volvemos a viajar a Cullera, volvemos a comprar un R-12 (ahora Megane) o un coche de marca de segunda mano y nos apretamos el cinturón como jamás debimos de dejar de hacerlo
El efecto sociológico más importante de la crisis es que está poniendo a cada uno en su sitio en lo que toca a clase social. Se dispara el ahorro, por miedo principalmente, pero estamos empezando ya a volver a la sana costumbre de no gastar sin ahorro previo, de presupuestar el consumo y de adaptarnos a la nueva situación. A la fuerza.
Mijail
Etiquetas: eramrics
# entrada de Redaccio : 0:19
jueves, 26 de noviembre de 2009
La Tira
L’alcalde Ros, està nerviós
El nostre alcalde, Àngel Ros, està molt nerviós; així se’l veu i ho confirmen els seus mes propers col·laboradors. Les seves intervencions publiques no demostren tranquil·litat, sinó totalment al contrari. El que ningú explica però, és el perquè, d’aquest nerviosisme descontrolat?
Fa tant sols quinze dies, que la premsa local va publicar unes extenses informacions, denunciant que “Una firma implicada en la trama Pretoria, impulsa 2.000 pisos nous a Lleida”. La constructora local, Batlle-Cervera, desprès Cervera-Batlle, desprès Cerbat SL, que sembla té a veure amb Procam, empresa imputada per la Audiència Nacional en el cas Pretoria. Segons la premsa.
Cerbat SL, hauria pagat a l’Ajuntament els 49’5 milions d’euros per les dues parcel·les on es tenen de construir les torres de la Llotja. Diu que és un import (els 49’5 milions), que segons fonts immobiliàries del moment “era un import desorbitat”. I aquesta empresa, tot i sent “un import desorbitat”, ho va comprar. En aquest sentit, no es diu si és que potser li sobraven els diners, o és que volia ajudar a l’Ajuntament?
Es diu que Cerbat SL i Procam tenen majoria, en les parcel·les SUR-42 i SUR-31. Unes parcel·les en les que al 2008, l’Ajuntament va impulsar una modificació del PGM, autoritzant “un augment d edificabilitat de 516 pisos” en aquestes dues parcel·les, al·legant la Paeria, que “amb la construcció dels pisos previstos, no els sortirien els comptes a les empreses”?
Què tenim d’entendre davant d’aquestes informacions?
Davant d’aquesta informació de premsa, l’Alcalde no ha donat explicacions a la opinió publica, per tal de justificar aquest assumpte, que ja sembla fosc i sospitós. És un silenci perillós, perquè en certa manera, escenifica que no té defensa i atorga total credibilitat a la publicació. Recordem allò que diuen: “Qui calla atorga”.
Que el nostre Alcalde està molt nerviós, es un fet. Que té motius per estar-hi, potser també. Cal tenir en compte aquest assumpte i tal vegada algun altre, dels que han estat autoritzats pel nostre Alcalde.
Pot ser que el seu nerviosisme, delati algun comportament erroni?
Molt mal rotllo, senyor Alcalde.
El nostre alcalde, Àngel Ros, està molt nerviós; així se’l veu i ho confirmen els seus mes propers col·laboradors. Les seves intervencions publiques no demostren tranquil·litat, sinó totalment al contrari. El que ningú explica però, és el perquè, d’aquest nerviosisme descontrolat?
Fa tant sols quinze dies, que la premsa local va publicar unes extenses informacions, denunciant que “Una firma implicada en la trama Pretoria, impulsa 2.000 pisos nous a Lleida”. La constructora local, Batlle-Cervera, desprès Cervera-Batlle, desprès Cerbat SL, que sembla té a veure amb Procam, empresa imputada per la Audiència Nacional en el cas Pretoria. Segons la premsa.
Cerbat SL, hauria pagat a l’Ajuntament els 49’5 milions d’euros per les dues parcel·les on es tenen de construir les torres de la Llotja. Diu que és un import (els 49’5 milions), que segons fonts immobiliàries del moment “era un import desorbitat”. I aquesta empresa, tot i sent “un import desorbitat”, ho va comprar. En aquest sentit, no es diu si és que potser li sobraven els diners, o és que volia ajudar a l’Ajuntament?
Es diu que Cerbat SL i Procam tenen majoria, en les parcel·les SUR-42 i SUR-31. Unes parcel·les en les que al 2008, l’Ajuntament va impulsar una modificació del PGM, autoritzant “un augment d edificabilitat de 516 pisos” en aquestes dues parcel·les, al·legant la Paeria, que “amb la construcció dels pisos previstos, no els sortirien els comptes a les empreses”?
Què tenim d’entendre davant d’aquestes informacions?
Davant d’aquesta informació de premsa, l’Alcalde no ha donat explicacions a la opinió publica, per tal de justificar aquest assumpte, que ja sembla fosc i sospitós. És un silenci perillós, perquè en certa manera, escenifica que no té defensa i atorga total credibilitat a la publicació. Recordem allò que diuen: “Qui calla atorga”.
Que el nostre Alcalde està molt nerviós, es un fet. Que té motius per estar-hi, potser també. Cal tenir en compte aquest assumpte i tal vegada algun altre, dels que han estat autoritzats pel nostre Alcalde.
Pot ser que el seu nerviosisme, delati algun comportament erroni?
Molt mal rotllo, senyor Alcalde.
Etiquetas: lalrosestnervi
# entrada de Redaccio : 8:08
miércoles, 25 de noviembre de 2009
Des de la meva finestra
Que queda del pacte tripartit?
Partim de dos fets: les eleccions autonòmiques catalanes estan a un any vista i les enquestes pronostiquen una davallada de vots per a ERC. Sembla que en aquest context, a ERC han optat pel que s’anomena “la fugida endavant”. La formula triada va estar el referèndum independentista d’Arenys, als que s’hi poden sumar uns quants altres municipis, per donar una “certa sensació de majoria”.
En definitiva: propaganda, propaganda i més propaganda. Però la propaganda no soluciona els greus problemes que tenen els ciutadans d’un país; l’atur per exemple, no es soluciona amb propaganda, sinó donant feina als desocupats. Les llistes d’espera sanitàries tampoc es solucionen així, sinó ampliant el nombre d’intervencions o visites mediques.
La segona part del guió propagandístic, va estar la suposada picabaralla mediàtica entre Carod i Puigcercós, donant a entendre, que mantenen una competició per catalanisme, però també, que ells són els més catalanistes de tots.
Davant del referèndum d’Areny, que va coincidir amb una manifestació de ultres (i dels altres que es preparen), el president Montilla només va saber dir que “fins i tot, els faxtes es poden manifestar”. Unes declaracions desafortunades, perquè destil·len sectarisme i un president de la Generalitat cobra per a ser president de tots, incloent als fatxes, per tal cosa institucionalment parlant, no pot menysprear a ningú, ni als fatxes. Esta clar que ell també va aprofitar per a fer-se propaganda, pretesament “d’esquerres”, però tampoc soluciona els problemes ciutadans.
Fins aquí, tot sembla encaixar en la “real politic” catalana, però on queda el pacte del govern tripartit? El pacte diu que les decisions les prendran conjuntament i fa poc, Saura va demanar pel seu compte, la dimissió dels membres del Tribunal Constitucional; Montilla el va desautoritzar, en canvi els referèndums no els va qüestionar.
Si donem per descomptat, que Saura i Montilla no s’han quedat muts, només queden dos supòsits: o que ICV i PSC es van quedar descol·locats, o que deixen fer a ERC referèndums independentistes, per desprès, presentar-se ells davants dels votants tot i dient, “mireu, aquests de ERC són uns radicals, que han estat fent uns referèndums, que són d’enfrontament entre catalans, en canvi nosaltres som catalanistes moderats, com abans ho eren els de CiU”.
De tota manera, davant d’aquest sainet, potser ja només queda preguntar-se: que queda del pacte tripartit, que no sigui el manteniment de les poltrones?
Partim de dos fets: les eleccions autonòmiques catalanes estan a un any vista i les enquestes pronostiquen una davallada de vots per a ERC. Sembla que en aquest context, a ERC han optat pel que s’anomena “la fugida endavant”. La formula triada va estar el referèndum independentista d’Arenys, als que s’hi poden sumar uns quants altres municipis, per donar una “certa sensació de majoria”.
En definitiva: propaganda, propaganda i més propaganda. Però la propaganda no soluciona els greus problemes que tenen els ciutadans d’un país; l’atur per exemple, no es soluciona amb propaganda, sinó donant feina als desocupats. Les llistes d’espera sanitàries tampoc es solucionen així, sinó ampliant el nombre d’intervencions o visites mediques.
La segona part del guió propagandístic, va estar la suposada picabaralla mediàtica entre Carod i Puigcercós, donant a entendre, que mantenen una competició per catalanisme, però també, que ells són els més catalanistes de tots.
Davant del referèndum d’Areny, que va coincidir amb una manifestació de ultres (i dels altres que es preparen), el president Montilla només va saber dir que “fins i tot, els faxtes es poden manifestar”. Unes declaracions desafortunades, perquè destil·len sectarisme i un president de la Generalitat cobra per a ser president de tots, incloent als fatxes, per tal cosa institucionalment parlant, no pot menysprear a ningú, ni als fatxes. Esta clar que ell també va aprofitar per a fer-se propaganda, pretesament “d’esquerres”, però tampoc soluciona els problemes ciutadans.
Fins aquí, tot sembla encaixar en la “real politic” catalana, però on queda el pacte del govern tripartit? El pacte diu que les decisions les prendran conjuntament i fa poc, Saura va demanar pel seu compte, la dimissió dels membres del Tribunal Constitucional; Montilla el va desautoritzar, en canvi els referèndums no els va qüestionar.
Si donem per descomptat, que Saura i Montilla no s’han quedat muts, només queden dos supòsits: o que ICV i PSC es van quedar descol·locats, o que deixen fer a ERC referèndums independentistes, per desprès, presentar-se ells davants dels votants tot i dient, “mireu, aquests de ERC són uns radicals, que han estat fent uns referèndums, que són d’enfrontament entre catalans, en canvi nosaltres som catalanistes moderats, com abans ho eren els de CiU”.
De tota manera, davant d’aquest sainet, potser ja només queda preguntar-se: que queda del pacte tripartit, que no sigui el manteniment de les poltrones?
Etiquetas: quequdpacttrip
# entrada de Redaccio : 1:07
martes, 24 de noviembre de 2009
Cartes al Director
En este país tenemos la Justicia que nos merecemos
He leído un post de este blog donde se habla de la Justicia española y partiendo de mi posición de letrado en ejercicio, quisiera aportar mi opinión.
Veamos: en parte estoy de acuerdo con lo que por aquí se dice y en parte no. Es cierto que nuestro sistema Judicial no funciona como es debido, entre otras cosas por la carencia (bárbara) de medios, porque aún arrastramos, figuras jurídicas que, en el S.XIX tenían sentido, pero que hoy, con los medios disponibles, pues como que no pintan demasiado... (¿Sabían que nuestra Ley de Enjuiciamiento Criminal data del S.XIX, reformada y parcheada hasta el extremo, por supuesto?).
Además de ser un gasto añadido al procedimiento, encima mucha legislación. Los juristas tenemos que navegar en un verdadero “laberinto jurídico”, siempre confiando en que el camino que hemos elegido para defender a nuestro cliente, no sea cerrado por “su señoría”, puesto que los caminos siempre son varios.
Y la justicia se trata de eso, de aplicar la Ley, no de lo que se pueda considerar, que sea justo o no lo sea. No olvidemos este punto.
La Justicia está hecha por teóricos del derecho, no por "usuarios" de los tribunales (un ejemplo es la Ley de Enjuiciamiento Civil), lo cual nos lleva a leyes, digámoslo así, poco prácticas, etc. Pero claro, también hay que tener en cuenta dos hechos ciertos en este país:
1º Al abogado se va cuando el lío está ya montado.
2º El español medio, NO suele tener contacto con la justicia más allá de unas pocas veces en toda su vida, de ahí que le interese poco o nada, salvo, claro, cuando le toca. Lo cual implica una cosa:
DESCONOCIMIENTO.
Y el desconocimiento nos lleva a la inseguridad.
Realmente y lo digo clarito, a los españoles, en general, nos importa poco nuestro sistema judicial...¡Y eso que es el sistema garante de derechos frente al poder Político! Si no fuera así, en este país, no se habría llegado a los extremos en los que nos encontramos actualmente, con huelgas judiciales incluidas, con una justicia poco o nada operativa, controlada por ese poder político, frente al que debería garantizar derechos y libertades, y encima, por si fuera poco ese control (vean si no el CGPJ), además el Tribunal Constitucional, cúspide del sistema judicial... Lo eligen esos mismos políticos, que por cierto, además dictan las leyes! ¿Se han dado cuenta de ése detalle?
Tengo compañeros letrados, que en privado asimilan el sistema jurídico español con el denostado venezolano y quizás tengan razón.
Bueno, pues en este país tenemos lo que nos merecemos, un control total y absoluto de la clase política en todas nuestras instituciones.
Alguien ha dicho que tenemos el Gobierno y por tanto la Justicia que nos merecemos...Bien, pero todo esto se puede cambiar, no?
¿Se puede mejorar la Justicia? Por supuesto: Con más inversión, actualización de las oficinas judiciales, más personal, más juzgados, menos control político (porque al político, sea del color que sea, nunca le interesa un poder judicial "eficiente”) ... y para los que quieran estar más informados, que acudan a su abogado, o a las Oficina de Orientación jurídica de su partido judicial. En todo caso, que nadie piense que el derecho y la justicia son algo sencillo: se precisa de una licenciatura y dos años de especialización (en escuelas de prácticas jurídicas) para operar en este mundillo.
UN SALUDO.
Un letrado
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
He leído un post de este blog donde se habla de la Justicia española y partiendo de mi posición de letrado en ejercicio, quisiera aportar mi opinión.
Veamos: en parte estoy de acuerdo con lo que por aquí se dice y en parte no. Es cierto que nuestro sistema Judicial no funciona como es debido, entre otras cosas por la carencia (bárbara) de medios, porque aún arrastramos, figuras jurídicas que, en el S.XIX tenían sentido, pero que hoy, con los medios disponibles, pues como que no pintan demasiado... (¿Sabían que nuestra Ley de Enjuiciamiento Criminal data del S.XIX, reformada y parcheada hasta el extremo, por supuesto?).
Además de ser un gasto añadido al procedimiento, encima mucha legislación. Los juristas tenemos que navegar en un verdadero “laberinto jurídico”, siempre confiando en que el camino que hemos elegido para defender a nuestro cliente, no sea cerrado por “su señoría”, puesto que los caminos siempre son varios.
Y la justicia se trata de eso, de aplicar la Ley, no de lo que se pueda considerar, que sea justo o no lo sea. No olvidemos este punto.
La Justicia está hecha por teóricos del derecho, no por "usuarios" de los tribunales (un ejemplo es la Ley de Enjuiciamiento Civil), lo cual nos lleva a leyes, digámoslo así, poco prácticas, etc. Pero claro, también hay que tener en cuenta dos hechos ciertos en este país:
1º Al abogado se va cuando el lío está ya montado.
2º El español medio, NO suele tener contacto con la justicia más allá de unas pocas veces en toda su vida, de ahí que le interese poco o nada, salvo, claro, cuando le toca. Lo cual implica una cosa:
DESCONOCIMIENTO.
Y el desconocimiento nos lleva a la inseguridad.
Realmente y lo digo clarito, a los españoles, en general, nos importa poco nuestro sistema judicial...¡Y eso que es el sistema garante de derechos frente al poder Político! Si no fuera así, en este país, no se habría llegado a los extremos en los que nos encontramos actualmente, con huelgas judiciales incluidas, con una justicia poco o nada operativa, controlada por ese poder político, frente al que debería garantizar derechos y libertades, y encima, por si fuera poco ese control (vean si no el CGPJ), además el Tribunal Constitucional, cúspide del sistema judicial... Lo eligen esos mismos políticos, que por cierto, además dictan las leyes! ¿Se han dado cuenta de ése detalle?
Tengo compañeros letrados, que en privado asimilan el sistema jurídico español con el denostado venezolano y quizás tengan razón.
Bueno, pues en este país tenemos lo que nos merecemos, un control total y absoluto de la clase política en todas nuestras instituciones.
Alguien ha dicho que tenemos el Gobierno y por tanto la Justicia que nos merecemos...Bien, pero todo esto se puede cambiar, no?
¿Se puede mejorar la Justicia? Por supuesto: Con más inversión, actualización de las oficinas judiciales, más personal, más juzgados, menos control político (porque al político, sea del color que sea, nunca le interesa un poder judicial "eficiente”) ... y para los que quieran estar más informados, que acudan a su abogado, o a las Oficina de Orientación jurídica de su partido judicial. En todo caso, que nadie piense que el derecho y la justicia son algo sencillo: se precisa de una licenciatura y dos años de especialización (en escuelas de prácticas jurídicas) para operar en este mundillo.
UN SALUDO.
Un letrado
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: enespateljust
# entrada de Redaccio : 8:28
lunes, 23 de noviembre de 2009
La Tira
Quant en comptes d’aplicar-se la Llei d’Associacions i normatives municipals, s’aplica la “Llei dels Fets Consumats”
Ja fa temps que vàrem publicar un article sobre la preocupació i descontent que tenen uns socis de la Casa de Andalucía en vers la seva entitat. Ens consta, que l’article va tenir el triple de visites que socis hi ha en La Casa, la qual cosa indica, que l’interès pel tema no és petit.
Malgrat que molts socis, van declarar en privat a d’altres, que llegint l’article s’havien assabentat de coses que no sabien, malgrat que fins i tot, el propi Alcalde el va llegir, no s’ha clarificat la situació i no s’ha posat pau entre els socis, que recordem eren dos grups autònoms fins fa poc tems i que algú, va ajuntar sense preguntar.
Hi ha un grup nombrós de socis que estimen La Casa i que continuen estant molt preocupats pel futur de la seva entitat, malgrat que diuen haver-li demanat aclariments que no han estat satisfets, al seu actual president, Jordi Solana. Diuen que la situació de la entitat continua en un estat de confusió, que només coneix el propi President, si és que la coneix, i no és un altra persona la que mou els fils.
Els socis al·leguen que es tenien d’haver complit els estatuts, en els que hi consta que per canviar de seu social, es té d’aprovar en Assemblea General de socis. Però aquí s’ha anat a allò tant lleig i traïdor, que és diu “els fets consumats”. Una situació de irregularitats que no és petita, ja que per no haver-se fet les Assemblees de socis quant pertoca, qualsevol soci o ciutadà pot instar a Justícia de la Generalitat, perquè amb la llei a la mà, anul·li el Registre de la entitat, això sense perjudici de que les institucions que han atorgat subvencions de fons públics a la entitat, les hi tinguin de reclamar el retorn dels imports percebuts, per no complir la Llei d’Associacions. Això sense tenir en compte, que algú pugui demanar emparament legal a Fiscalia.
Les preguntes que es fan són moltes, com per exemple:
Amb quin permís dels socis, el President ha canviat de lloc el local social?
Qui pagarà les costoses obres de condicionament del edifici, perquè diuen, que la entitat no té un duro?
Qui paga el lloguer de l’edifici?
És cert que La Casa de Andalucía, té subvencions embargades, per no complir els seus compromisos de pagament?
Quan s’ha aconseguit la llicencia d’obres per condicionar l’edifici; perquè tots els Veïns de Lleida no poden fer obres sense la preceptiva llicencia que paguen?
Quan s’ha aconseguit la llicencia d’activitats per obrir el bar restaurant; perquè els bars i restaurants de la ciutat, l’han de tenir i pagar, i si no és així no poden obrir?
Li pregunten al Sr. Alcalde, si l’Ajuntament a donat autorització, per obrir un local de concurrència publica, que no té sortida d’emergència?
Com s’entén, que en el Registre de la Propietat, hi consti que l’edifici està destinat a enderrocament, concretament diu “edificio, hoy destinado a derribo”. I en tot cas, es segur pel socis estar dintre d’un edifici destinat a enderrocament?
Existeix alguna certificació d’arquitecte, que digui que l’edifici es segur, o pel contrari, és que els socis estan allí abandonats a la seva sort?
Si esdevingués alguna desgracia amb l'edifici, que esperem que no, qui fora el responsable legal, el President o els socis. Hi ha alguna assegurança en vigor?
Hi ha molts socis que estimant La Casa, estan preocupats i no saben com acabarà tot, però de moment es prou evident un gran malestar entre ells.
Etiquetas: quaecomdaplalle
# entrada de Redaccio : 0:22
sábado, 21 de noviembre de 2009
Des de la meva finestra
La Fiscalia té 730 investigacions en curs
El Fiscal General de l’Estat, acaba d’anunciar que la Fiscalia té en curs un total de 730 investigacions a càrrecs públics por suposada corrupció.
Aquesta xifra tan voluminosa, confirma les sospites de molts, que des de fa temps, estem denunciant com aquest país ha estat immers durant anys, en una situació de “cachondeo patrio”, on l’abús de poder, era i continua estan a l’ordre del dia.
Que en un moment donat, en un país es publiqui que hi han 594 procediments judicials en curs per corrupteles diverses i 136 en diligències prèvies, és un termòmetre que indica, com ara la Justícia comença a “no mirar cap un altre costat”. Doncs si des del primer dia, s’hagués vigilat l’interès públic com és el seu deure, potser ara no ens veurien els europeus com un país, on tots consentim la corrupció; i en part tenen raó.
El llistat diu que hi ha 264 procediments penals oberts a càrrecs del PSOE, 200 contra membres del PP, els 43 a Coalición Canària, els 30 a Convergència i Unió, els 24 al Partido Andalucista, els 20 a Izquierda Unida, els 17 als del GIL, els 7 a Unió Mallorquina, els 5 a Esquerra Republicana, els 3 al Bloque Nacionalista Galego y els 3 al Partido Nacionalista Vasco.
Quan els ciutadans veuen amb quanta impunitat els corruptes han estat saquejant els fons públics sense cap control, es senten haver estat victimes d'un robatori.
Davant d’aquest panorama, que ningú es queixi si desprès l’electorat no es recorda d’anar a votar.
Ha estat curiosa la frase del Fiscal General, al dir que els fiscals no persegueixen als delinqüents per la seva afiliació política “sinó pels delictes que han comès”. Resulta molt il·lustratiu aquest aclariment quan ningú l’havia demanat.
Ens continuem ratificant en el que sempre hem dit: tothom està obligat a complir la llei i el que no pot ser de cap de les maneres, és que els ciutadans estiguem obligats a complir-la, mentre alguns càrrecs públics que ens demanen a nosaltres el estricte compliment, la trepitgen abusant del seu poder i enriquint-se il·legalment a costelles dels ciutadans.
El Fiscal General de l’Estat, acaba d’anunciar que la Fiscalia té en curs un total de 730 investigacions a càrrecs públics por suposada corrupció.
Aquesta xifra tan voluminosa, confirma les sospites de molts, que des de fa temps, estem denunciant com aquest país ha estat immers durant anys, en una situació de “cachondeo patrio”, on l’abús de poder, era i continua estan a l’ordre del dia.
Que en un moment donat, en un país es publiqui que hi han 594 procediments judicials en curs per corrupteles diverses i 136 en diligències prèvies, és un termòmetre que indica, com ara la Justícia comença a “no mirar cap un altre costat”. Doncs si des del primer dia, s’hagués vigilat l’interès públic com és el seu deure, potser ara no ens veurien els europeus com un país, on tots consentim la corrupció; i en part tenen raó.
El llistat diu que hi ha 264 procediments penals oberts a càrrecs del PSOE, 200 contra membres del PP, els 43 a Coalición Canària, els 30 a Convergència i Unió, els 24 al Partido Andalucista, els 20 a Izquierda Unida, els 17 als del GIL, els 7 a Unió Mallorquina, els 5 a Esquerra Republicana, els 3 al Bloque Nacionalista Galego y els 3 al Partido Nacionalista Vasco.
Quan els ciutadans veuen amb quanta impunitat els corruptes han estat saquejant els fons públics sense cap control, es senten haver estat victimes d'un robatori.
Davant d’aquest panorama, que ningú es queixi si desprès l’electorat no es recorda d’anar a votar.
Ha estat curiosa la frase del Fiscal General, al dir que els fiscals no persegueixen als delinqüents per la seva afiliació política “sinó pels delictes que han comès”. Resulta molt il·lustratiu aquest aclariment quan ningú l’havia demanat.
Ens continuem ratificant en el que sempre hem dit: tothom està obligat a complir la llei i el que no pot ser de cap de les maneres, és que els ciutadans estiguem obligats a complir-la, mentre alguns càrrecs públics que ens demanen a nosaltres el estricte compliment, la trepitgen abusant del seu poder i enriquint-se il·legalment a costelles dels ciutadans.
Etiquetas: lfisctexpencu
# entrada de Redaccio : 9:55
viernes, 20 de noviembre de 2009
¿Qué puedo hacer por mi país?
Llevo toda la semana dándole vueltas a la frase de John Fitzgerald Kennedy:
“No te preguntes qué puede hacer tu país por ti, pregúntate que puedes hacer tú por tu país”.
Creo que esta frase resume mucho de la decadencia que vivimos los españoles como país en estos últimos años. Hemos perdido la noción de la palabra obligación y se nos llena la boca de exigencias y derechos. “Exijo el mejor servicio”, “Exijo un sistema de salud perfecto”, “Exijo que el Estado me compense por todo”… es decir, que estamos permanentemente esperando, a ver qué puede hacer por nosotros nuestro país sin contraprestación ninguna.
Señores, ¡que el país somos todos! Y si todos esperamos todo de los demás, nadie hace nada.
Por otra parte el sistema político tiene un punto de perversión que ya se vio hace muchos años, pero no se hizo nada por impedirlo. Consiste en lo siguiente: Las listas cerradas y la falta de democracia interna de los partidos, hacen que yo no pueda votar a personas por su valía, sino que voto a entes que son partidos políticos, como si fueran equipos de fútbol. Eres del Barça o eres del Español. Quién juegue dentro es lo de menos. Esto ha atraído a lo peor de cada casa. La gente de éxito generalmente se dedicaba a la empresa privada, donde gana buen dinero y los “listillos” o mediocres con pico de oro se dedicaban a medrar en política municipal, regional y nacional, porque los fundadores de los partidos y los que los pusieron en marcha, con más preparación igualan el nivel. Pero ha llegado el momento en el que el nivel de mediocres es tal, que se miran impotentes y no saben qué hacer con el poder ni qué harán cuando lo consigan. Son tan mediocres que no saben elegir a un equipo capaz y para ser el tuerto en el país de los ciegos, se rodean de personas más mediocres que ellos.
¿Qué puedo hacer por mi país? ¿Qué puede hacer una gota en el océano? ¿Votar? Es la única pequeña herramienta de la que disponemos, pero las opciones son tan pocas… ¿Afiliarse a un partido? Puede ser una manera de cambiarlo desde dentro pero los partidos son tan oclusivos...
Creo que la respuesta pasa por afiliarse a partidos nuevos y apoyar a organizaciones, que aboguen por el cambio de la Ley Electoral, por otra que permita elegir candidatos, o dos vueltas para presidente, o cambio de circunscripciones, o cualquiera que permita más libertad de elección. Pasa también por hacer mejor nuestro trabajo, sea cual sea, por ayudar a nuestros semejantes en la medida de nuestras posibilidades y por ser más agradables con los demás; sólo con eso ya haremos un país mejor.
Mijail
“No te preguntes qué puede hacer tu país por ti, pregúntate que puedes hacer tú por tu país”.
Creo que esta frase resume mucho de la decadencia que vivimos los españoles como país en estos últimos años. Hemos perdido la noción de la palabra obligación y se nos llena la boca de exigencias y derechos. “Exijo el mejor servicio”, “Exijo un sistema de salud perfecto”, “Exijo que el Estado me compense por todo”… es decir, que estamos permanentemente esperando, a ver qué puede hacer por nosotros nuestro país sin contraprestación ninguna.
Señores, ¡que el país somos todos! Y si todos esperamos todo de los demás, nadie hace nada.
Por otra parte el sistema político tiene un punto de perversión que ya se vio hace muchos años, pero no se hizo nada por impedirlo. Consiste en lo siguiente: Las listas cerradas y la falta de democracia interna de los partidos, hacen que yo no pueda votar a personas por su valía, sino que voto a entes que son partidos políticos, como si fueran equipos de fútbol. Eres del Barça o eres del Español. Quién juegue dentro es lo de menos. Esto ha atraído a lo peor de cada casa. La gente de éxito generalmente se dedicaba a la empresa privada, donde gana buen dinero y los “listillos” o mediocres con pico de oro se dedicaban a medrar en política municipal, regional y nacional, porque los fundadores de los partidos y los que los pusieron en marcha, con más preparación igualan el nivel. Pero ha llegado el momento en el que el nivel de mediocres es tal, que se miran impotentes y no saben qué hacer con el poder ni qué harán cuando lo consigan. Son tan mediocres que no saben elegir a un equipo capaz y para ser el tuerto en el país de los ciegos, se rodean de personas más mediocres que ellos.
¿Qué puedo hacer por mi país? ¿Qué puede hacer una gota en el océano? ¿Votar? Es la única pequeña herramienta de la que disponemos, pero las opciones son tan pocas… ¿Afiliarse a un partido? Puede ser una manera de cambiarlo desde dentro pero los partidos son tan oclusivos...
Creo que la respuesta pasa por afiliarse a partidos nuevos y apoyar a organizaciones, que aboguen por el cambio de la Ley Electoral, por otra que permita elegir candidatos, o dos vueltas para presidente, o cambio de circunscripciones, o cualquiera que permita más libertad de elección. Pasa también por hacer mejor nuestro trabajo, sea cual sea, por ayudar a nuestros semejantes en la medida de nuestras posibilidades y por ser más agradables con los demás; sólo con eso ya haremos un país mejor.
Mijail
Etiquetas: quepuehaptupa
# entrada de Redaccio : 16:06
jueves, 19 de noviembre de 2009
Opinió
Situaciones con la gripe A
Mi hijo enfermó el otro día con síntomas claros de la gripe A (súbita subida de fiebre, dolor de cabeza intenso, etc.) Los carteles del Influenza virus que se han puesto en los colegios indican que no hay que acudir al Centro de Salud directamente sino llamar al 112. Así lo hice. Dentro del 112, marcas el 1 y te pasan con el “Equipo de gripe” donde me dijeron que le diera paracetamol y que si empeoraba o tenía complicaciones lo llevara a urgencias. A las 24 horas el niño estaba bien y todo arreglado.
De todos modos, fíjense en un pequeño detalle, o quizás no tan pequeño?
Hasta ahora, siempre que llamabas a urgencias y decías que el paciente tenía mucha fiebre, el médico acudía a tu casa. Ahora ya no. ¡Un gran progreso sanitario! ¿Inventarán ahora la consulta médica por teléfono o por internet?
El miércoles mi esposa se puso mala con los mismos síntomas y siguiendo el mismo protocolo obtuvimos la misma recomendación. Pero claro, hay que justificar la ausencia a su trabajo, por lo que llamé al 112 y me dijeron que cuando se le pasara la fiebre podía ir al médico a por la baja. Ha ido el viernes y efectivamente se la han dado. Por otra parte en mi empresa se ha publicado un protocolo por el que se indica que si tienes síntomas de gripe te aísles y no vayas a trabajar en una semana.
Es decir, el lunes opto por quedarme en casa y el martes y ¿porqué no? hasta el viernes, momento en el que me acerco al ambulatorio y le digo al médico que he estado a las puertas de la muerte por la gripe A y que me de la baja retroactiva de una semana. Como parece que se diagnostica en base a lo que yo digo, ¡Alehop! ¡Una semana por la cara!
¿Y qué pasa, si (en justo castigo a mi maldad) enfermo de verdad al cabo de dos días? Pues que seguiré el mismo protocolo y como no soy médico, nadie me podrá decir si he tenido la Gripe A, la estacional o un ataque de caradura impresionante y otra semanita en casa.
Una vez más se demuestra que cuando algo está mal organizado lo acabamos pagando todos.
Mijail
Mi hijo enfermó el otro día con síntomas claros de la gripe A (súbita subida de fiebre, dolor de cabeza intenso, etc.) Los carteles del Influenza virus que se han puesto en los colegios indican que no hay que acudir al Centro de Salud directamente sino llamar al 112. Así lo hice. Dentro del 112, marcas el 1 y te pasan con el “Equipo de gripe” donde me dijeron que le diera paracetamol y que si empeoraba o tenía complicaciones lo llevara a urgencias. A las 24 horas el niño estaba bien y todo arreglado.
De todos modos, fíjense en un pequeño detalle, o quizás no tan pequeño?
Hasta ahora, siempre que llamabas a urgencias y decías que el paciente tenía mucha fiebre, el médico acudía a tu casa. Ahora ya no. ¡Un gran progreso sanitario! ¿Inventarán ahora la consulta médica por teléfono o por internet?
El miércoles mi esposa se puso mala con los mismos síntomas y siguiendo el mismo protocolo obtuvimos la misma recomendación. Pero claro, hay que justificar la ausencia a su trabajo, por lo que llamé al 112 y me dijeron que cuando se le pasara la fiebre podía ir al médico a por la baja. Ha ido el viernes y efectivamente se la han dado. Por otra parte en mi empresa se ha publicado un protocolo por el que se indica que si tienes síntomas de gripe te aísles y no vayas a trabajar en una semana.
Es decir, el lunes opto por quedarme en casa y el martes y ¿porqué no? hasta el viernes, momento en el que me acerco al ambulatorio y le digo al médico que he estado a las puertas de la muerte por la gripe A y que me de la baja retroactiva de una semana. Como parece que se diagnostica en base a lo que yo digo, ¡Alehop! ¡Una semana por la cara!
¿Y qué pasa, si (en justo castigo a mi maldad) enfermo de verdad al cabo de dos días? Pues que seguiré el mismo protocolo y como no soy médico, nadie me podrá decir si he tenido la Gripe A, la estacional o un ataque de caradura impresionante y otra semanita en casa.
Una vez más se demuestra que cuando algo está mal organizado lo acabamos pagando todos.
Mijail
Etiquetas: situcolgripa
# entrada de Redaccio : 8:02
miércoles, 18 de noviembre de 2009
Des de la meva finestra
El debat dels atenuants penals
El debat sobre com està la Justícia en el nostre país és ben viu; al desfavorable concepte que en teníem els ciutadans, només li ha faltat la diferencia de tracte rebuda pels presumptes autors del casos Millet i Pretoria.
Ara certs Jutges i Fiscals, rebutgen que es consideri agreujant en condemnes de maltractament de gènere, el fet de que l’agressor vagi begut o drogat.
Tampoc es pot tenir mai la constatació, de si aquesta minva de facultats psíquiques per ingesta de tòxics, és involuntària o intencionada, ni si és real o fingida.
Si hem de dir la veritat, mai hem entès del tot, el perquè en casos penals, es pot arribar a considerar un atenuant, el fet de que l’acusat es pugui beneficiar de la circumstancia d’anar begut o drogat. És cert que estan en aquest estat, es pot considerar, que no controla massa els seus actes. Però també es veritat, que la llibertat del condemnat per veure alcohol en excés o per drogar-se, es contraposa amb el dret de la víctima, a la preservació de la seva integritat física.
Un altre punt de vista i que estan demanant alguns diputats, està en considerar com agreujants, els ara atenuants, de estar baix els efectes de l’alcohol o drogues.
Potser de moment i considerant que la Justícia, el primer que té de protegir és al més dèbil, es podria començar per no tenir en cap consideració els ara atenuants, d’ingesta de tòxics que en teoria, rebaixen les facultats psíquiques del condemnat. Si bé, es diu en una estadística, que tampoc és que actualment acabi incidint en totes les sentencies emeses.
I una qüestió que deixem per reflexionar:
Ha de ser prioritari i per tant un atenuant, la llibertat del condemnat, per ingerir tòxics, quan això por perjudicar greument, el dret de la víctima, a la preservació de la seva integritat física?
Etiquetas: eldebdatepen
# entrada de Redaccio : 8:21
martes, 17 de noviembre de 2009
Des de la meva finestra
Pla E, amb e de espoli?
El govern Zapatero, per intentar dissimular la pujada del IRPF i l’IVA, ha inserit en la Llei de Pressupostos Generals, una pujada de les rendes del capital. Amb aquest augment, la recaptació per aquest concepte quedarà en 815 milions de euros.
Amb la aplicació de la tot just aprovada Llei de Pressupostos, tindrem de pagar un 19% pels rendiments del capital, inferiors als 6.000 euros anuals i del 21% per tots els demés rendiments superiors a aquesta quantitat.
Certament, entre la classe treballadora, no sembla que hi pugui haver molts contribuents, que en rendes del capital, superin els 6.000 euros anuals.
El que ja està clar, és que a partir de 2010, cobraran un punt menys, en els ja escassos rendiments, que obtinguin els treballadors que puguin aconseguir estalviar una mica.
Hi havia però, des de feia molts anys, un apartat impositiu que va estar ideat com un impost progressiu, que gravava a les classes humils i ara desapareix; es tracta de l’impost de patrimoni.
Encara que es cert, que aquest impost, no feia massa desastre en la butxaca dels contribuents afectats, ja que les principals fonts de entrada d’impostos sempre han estat; IRPF i IVA, però era un símbol de progressisme, que ara Zapatero ha eliminat.
El que no s’ha dit, es que a partir d’ara, quan un treballador vengui un pis i obtingui una plusvàlua de 6.000 euros, tindrà d’abonar el 21% d’impost, es a dir 1.260 euros.
Així que ja saben, a rascar-se les butxaques que es té de pagar el Pla E o Pla Zapatero, amb una pujada d’impostos general. Potser tinguin raó els qui diuen que és un Pla E, amb E de espoli.
El govern Zapatero, per intentar dissimular la pujada del IRPF i l’IVA, ha inserit en la Llei de Pressupostos Generals, una pujada de les rendes del capital. Amb aquest augment, la recaptació per aquest concepte quedarà en 815 milions de euros.
Amb la aplicació de la tot just aprovada Llei de Pressupostos, tindrem de pagar un 19% pels rendiments del capital, inferiors als 6.000 euros anuals i del 21% per tots els demés rendiments superiors a aquesta quantitat.
Certament, entre la classe treballadora, no sembla que hi pugui haver molts contribuents, que en rendes del capital, superin els 6.000 euros anuals.
El que ja està clar, és que a partir de 2010, cobraran un punt menys, en els ja escassos rendiments, que obtinguin els treballadors que puguin aconseguir estalviar una mica.
Hi havia però, des de feia molts anys, un apartat impositiu que va estar ideat com un impost progressiu, que gravava a les classes humils i ara desapareix; es tracta de l’impost de patrimoni.
Encara que es cert, que aquest impost, no feia massa desastre en la butxaca dels contribuents afectats, ja que les principals fonts de entrada d’impostos sempre han estat; IRPF i IVA, però era un símbol de progressisme, que ara Zapatero ha eliminat.
El que no s’ha dit, es que a partir d’ara, quan un treballador vengui un pis i obtingui una plusvàlua de 6.000 euros, tindrà d’abonar el 21% d’impost, es a dir 1.260 euros.
Així que ja saben, a rascar-se les butxaques que es té de pagar el Pla E o Pla Zapatero, amb una pujada d’impostos general. Potser tinguin raó els qui diuen que és un Pla E, amb E de espoli.
Etiquetas: plaeambeespol
# entrada de Redaccio : 0:25
lunes, 16 de noviembre de 2009
Opinió
Los problemas de la Justicia española
Viendo noticias en los periódicos y hablando con familiares y amigos estas últimas semanas empiezo a vislumbrar que gran parte del origen de los problemas que tenemos actualmente vienen directamente de nuestro sistema judicial. Les expongo varios problemas a saber:
1.- Impunidad. ante el incumplimiento de la Ley. Cuanto menor es el delito más impune queda. Pequeños hurtos, agresiones no letales (vamos, darle una par de leches a alguien), delitos de tráfico… En incontables ocasiones quedan sin su castigo porque total sólo ha robado un disco, o sólo ha conducido a 200 por hora o es cosa de chavales.
2.- Seguridad Jurídica. Para el que no conozca este concepto, es la certeza de que se conocen los delitos, las penas, etc. y que serán aplicadas las leyes en toda ocasión. Creo que de esto no gastamos mucho en España. Las normas cambian a tal velocidad y sin comunicación efectiva que hace que naveguemos por un océano de leyes y reglamentos desconocidos incluso para los profesionales del tema.
3.- Doble rasero. Como dice el dicho, “La justicia es como una tela de araña; deja pasar al pájaro pero atrapa a la mosca”. Muchos pájaros han atravesado la tela de araña y lo sabemos porque salen en los diarios, por lo que me ahorraré nombres de todos conocidos, mientras que algunas historias pequeñas y lamentables como la de la madre que dio un bofetón a su hijo nos sacan de nuestras casillas.
4.- Desconocimiento del sistema judicial. Si se paran a pensar, verán que conocen a la perfección el sistema anglosajón de justicia, pero desconocen absolutamente el propio. ¿Qué es un fiscal? ¿Qué hace un procurador? ¿Es necesario un abogado o me puedo defender yo sólo? ¿Cuándo un juicio es con jurado o con tribunal? Apuesto a que nadie fuera del sistema judicial acierta más de la mitad de las preguntas. Esto origina más inseguridad porque nadie quiere meterse en pleitos. ¿Por cierto, saben la diferencia entre pleito, juicio y querella?
5.- Lentitud. Este punto es el que hace que la justicia se convierta en injusticia. La justicia aplicada años después no sirve de nada, e incluso es contraproducente, irritante y desmoralizadora.
Todos estos puntos hacen que muchos dejen de poner negocios porque saben que si alguien no les paga no hay una justicia que les ayude. Hace que muchas personas comentan delitos porque saben que no van a ser castigados por ello. Hace que las Policías estén desmoralizadas porque saben que los delincuentes que capturan van a ser liberados por el sistema a continuación.
Y todo esto hace que la Sociedad se pare, tenga miedo y en definitiva pierda libertad porque desde luego, es imposible tener Libertad sin Justicia.
Mijail
Etiquetas: loprobledjusesp
# entrada de Redaccio : 7:33
sábado, 14 de noviembre de 2009
El llapis impertinent
El col·lectiu musulmà de Lleida, demana ajut a l’Ajuntament per instal·lar la mesquita provisional, perquè no té diners.
Etiquetas: llap 36
# entrada de Redaccio : 15:20
viernes, 13 de noviembre de 2009
La Tira
Lleida, el municipi petoner...
smouaaaakksss....,petonassos, "Petons i experiències"
No tinc noticia de que en lloc hagi una ciutat o poble tant petoner com Lleida; és que vas pels carrers i et trobes a cada moment uns cartells del smouakkkk tant afectuosos, que donen ganes de besar-se a tots els que passen pel costat : al repartidor de butà que passa amb una bombona al coll, a la veïna que va carregada amb les bosses de la compra, al jubilat que assegut al banc pren el sol, al aturat que amb cara de resignat dona voltes pel carrer passant tots els “lunes al sol” (i a ell que li expliques?), al guàrdia que va posant les seves multes del dia per aparcar en doble fila, al escombriaire que va pel carrer acompanyant al “carro da merda”, que diuen els italians, al conductor de l’autobús que ens té esfereïts amb les seves sobtades arrancades i frenades...diu que fa uns dies van veure al inspector dels comptadors de la llum amb la cara plena de llavis femenins marcats...¡ostras tu; com està el personal, ho aprofiten tot, smouakkkss..petonassos a tuti plen!
I és que la macro campanya de repartiment municipal de petons per tots el carrers de Lleida, està començant a ser un fenomen social que augmenta sens dubte la sostenibilitat de la que tant parla el nostre Alcalde.
Diu que a la Ministra de Salut no li agrada la campanya, que ella en trobar-nos afectats per la grip porcina, va manar que no ens féssim petons. Caram aquests de Madrid, sempre estan posant pals a les rodes; que mirin cap un altre costat, que en altres ocasions ho han fet.
Diu que la ONU està estudiant el fenomen del smouaaaak lleidatà. És veu que tenen previst declarar-ho de interès mundial, diu que sospiten que “disuelve la mala leche”.
Ai carai, ves quines coses tenim a Lleida, qui ho anava a dir, que un dia poguéssim arribar a tenir un veïnatge tant petoner, i tot gràcies al nostre Alcalde que és un model de sostenibilitat.
Es clar que...molts petonassos i molts smouaaakkss..., però diu que és la tercera ciutat de tot Espanya amb l’impost de circulació més car. També diu que aquest és dels municipis on més es paga d’IBI.
Però escolteu Alcalde, vos que feu sempre fila de simpàtic i bona persona; Com és que paguem tant a Lleida? Com és que Lleida es la ciutat més cara de tota Espanya en impostos municipals? És sostenible que estiguem tant descompensats?
Així que, tal i com diu l’actual lema municipal “Petons i experiències”, els lleidatans ens donem petonassos per totes les places i carrers de la ciutat, però Alcalde; quan viurem l’experiència existencial, de veure com vostè ens baixa els impostos.
Ei, il·lustríssim, tindrem algun dia aquesta experiència?
Mentrestant, smuaaakkkss, petonassos i experiències sostenibles..!!!!!!
smouaaaakksss....,petonassos, "Petons i experiències"
No tinc noticia de que en lloc hagi una ciutat o poble tant petoner com Lleida; és que vas pels carrers i et trobes a cada moment uns cartells del smouakkkk tant afectuosos, que donen ganes de besar-se a tots els que passen pel costat : al repartidor de butà que passa amb una bombona al coll, a la veïna que va carregada amb les bosses de la compra, al jubilat que assegut al banc pren el sol, al aturat que amb cara de resignat dona voltes pel carrer passant tots els “lunes al sol” (i a ell que li expliques?), al guàrdia que va posant les seves multes del dia per aparcar en doble fila, al escombriaire que va pel carrer acompanyant al “carro da merda”, que diuen els italians, al conductor de l’autobús que ens té esfereïts amb les seves sobtades arrancades i frenades...diu que fa uns dies van veure al inspector dels comptadors de la llum amb la cara plena de llavis femenins marcats...¡ostras tu; com està el personal, ho aprofiten tot, smouakkkss..petonassos a tuti plen!
I és que la macro campanya de repartiment municipal de petons per tots el carrers de Lleida, està començant a ser un fenomen social que augmenta sens dubte la sostenibilitat de la que tant parla el nostre Alcalde.
Diu que a la Ministra de Salut no li agrada la campanya, que ella en trobar-nos afectats per la grip porcina, va manar que no ens féssim petons. Caram aquests de Madrid, sempre estan posant pals a les rodes; que mirin cap un altre costat, que en altres ocasions ho han fet.
Diu que la ONU està estudiant el fenomen del smouaaaak lleidatà. És veu que tenen previst declarar-ho de interès mundial, diu que sospiten que “disuelve la mala leche”.
Ai carai, ves quines coses tenim a Lleida, qui ho anava a dir, que un dia poguéssim arribar a tenir un veïnatge tant petoner, i tot gràcies al nostre Alcalde que és un model de sostenibilitat.
Es clar que...molts petonassos i molts smouaaakkss..., però diu que és la tercera ciutat de tot Espanya amb l’impost de circulació més car. També diu que aquest és dels municipis on més es paga d’IBI.
Però escolteu Alcalde, vos que feu sempre fila de simpàtic i bona persona; Com és que paguem tant a Lleida? Com és que Lleida es la ciutat més cara de tota Espanya en impostos municipals? És sostenible que estiguem tant descompensats?
Així que, tal i com diu l’actual lema municipal “Petons i experiències”, els lleidatans ens donem petonassos per totes les places i carrers de la ciutat, però Alcalde; quan viurem l’experiència existencial, de veure com vostè ens baixa els impostos.
Ei, il·lustríssim, tindrem algun dia aquesta experiència?
Mentrestant, smuaaakkkss, petonassos i experiències sostenibles..!!!!!!
Etiquetas: smuakkspet
# entrada de Redaccio : 8:22
jueves, 12 de noviembre de 2009
Cartes al Director
La insolidaridad de los gobernantes
No paro de escuchar a los miembros del Gobierno y del partido socialista, que aquellos que no están de acuerdo en la subida de los impuestos son insolidarios. Pero ¿ha sido el propio Gobierno solidario al decidir gastar, de la manera en la que lo ha hecho, los fondos acumulados durante los últimos años? ¿Son ejemplos de solidaridad Chaves o Pajín? Por otra parte, ¿son solidarios los ciudadanos que ahora necesitan el dinero público y que antes ganaron grandes cantidades en el sector de la construcción?
Las personas que hemos ido invirtiendo en nuestra formación y en la de nuestro hijos, que hemos avanzado de forma progresiva en nuestra carrera con esfuerzo, difícilmente podemos ser llamado insolidarios, una burda estrategia con la que el Ejecutivo nos quiere hacer arrimar más el hombro y así encubrir su ineptitud.
J. Rivera
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
No paro de escuchar a los miembros del Gobierno y del partido socialista, que aquellos que no están de acuerdo en la subida de los impuestos son insolidarios. Pero ¿ha sido el propio Gobierno solidario al decidir gastar, de la manera en la que lo ha hecho, los fondos acumulados durante los últimos años? ¿Son ejemplos de solidaridad Chaves o Pajín? Por otra parte, ¿son solidarios los ciudadanos que ahora necesitan el dinero público y que antes ganaron grandes cantidades en el sector de la construcción?
Las personas que hemos ido invirtiendo en nuestra formación y en la de nuestro hijos, que hemos avanzado de forma progresiva en nuestra carrera con esfuerzo, difícilmente podemos ser llamado insolidarios, una burda estrategia con la que el Ejecutivo nos quiere hacer arrimar más el hombro y así encubrir su ineptitud.
J. Rivera
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: lainslddelgob
# entrada de Redaccio : 8:13
miércoles, 11 de noviembre de 2009
El Confidente
IVA, un impuesto que afecta a todos
Después del IRPF, el IVA resulta ser el impuesto que más ingresos reporta al Estado. La crisis y la falta de rigor presupuestario, hace que ahora se haya aprobado subir los tipos de IVA para tapar el agujero económico.
El consumidor sabe que abona una cantidad en concepto de impuesto cuando compra algo, pero como viene sumado al precio final, tiene el efecto de un impuesto invisible, que es como se le conoce. La subida del tipo general, desde el 16% al 18%, tendrá un efecto de retención y por tanto negativo sobre el consumo.
La ministra de Economía, Elena Salgado y el ministro de Fomento, José Blanco, han defendido que “el IVA es un impuesto progresivo”. Ciertamente debe serlo, pero en sentido contrario al que nos quieren hacer ver; hay muchas familias que ya están muy apuradas económicamente hablando y en aplicación de esta subida de impuestos, cada vez estarán progresivamente, más apretadas.
Por cierto, que hace José Blanco opinando sobre impuestos cuando él es Ministro de fomento? ¿Sabe ya Pepiño, que las autopistas hasta Madrid son gratuitas y en cambio las de Catalunya son de pago abusivo?
Veremos si Pepiño, nos puede demostrar que la subida del IVA afecta por un igual, a un trabajador de a pie, que a uno de los 10.000 ejecutivos que tenemos en España y que declaran ganar más de los 600.000 euros al año.
Pero veamos que dice el
PROGRAMA ELECTORAL PSOE – 2008
Motivos para creer
En página 107
- Impuesto sobre el Valor Añadido e Impuesto sobre Transmisiones Patrimoniales
"El IVA es un impuesto cuya regulación viene dada por las Directivas europeas. Ello determina que las posibilidades de reforma de dicho tributo sean muy reducidas"
Pues no parecen ser tan reducidas.
Serán motivos para no creer?
Etiquetas: elivauimpqueaf
# entrada de Redaccio : 8:16
martes, 10 de noviembre de 2009
Cartes al Director
Un santcolomenc emprenyat
Jo sóc de Santa Coloma de tota la vida. He vist les successives onades d'immigració; primer espanyola i ara de la resta del món que han anat ocupant aquest poblet abans deliciós.
He vist com un urbanisme sense escrúpols ni miraments es carregava aquest poblet on hi havia estiuejat la família de l'escriptor Josep Maria de Sagarra.
Encara que sembli increïble, Santa Coloma i Montcada eren indrets molt acreditats per a estiuejants selectes, per les seves fonts, paratges i frescor.
Un dels responsables de l'urbanisme tercermundista que es va carregar aquest poble, permeten que esdevingués un guetto i impedint-ne la integració de llurs habitants, fou el pare d'en Múñoz, un murcià franquiste furibund, que es va enriquir de valent.
He vist com els sociates li van fer el llit al pobre Lluís Hernández, un home honest i íntegre, per a assolir per tots els mitjans l'Alcaldia.
He vist que quan la Manuela de Madre, vinguda de la seva Andalusia natal, va ser nomenada Alcaldessa, li va faltar temps per a anar a viure a la zona alta i exclusiva de Barcelona.
He vist el cinisme d'en Múñoz, regalant llibres per a garantir-se els vots, mentre ell viu luxosament al Turó Park i es proclamà cínicament una persona d'esquerres de tota la vida. I ara veig que tota aquesta empastifada finalment ha arribat a la Generalitat.
La veritat tot plegat és tristíssim i per plorar. No tenen escrúpols, miraments ni vergonya de cap mena. Aquesta xuma em recorda l'Alfonso Guerra, dels grans discursos lerrouixistes i després luxós nivell de vida: gran fortuna personal havent-se dedicat a la política, fills a escoles angleses d'èlit, amants i ús privat dels bens de l'Estat com l'avió Mystere.
Ja ho deia en Josep Pla: "L'esquerra xerrant molt, no diu res i fa tot el contrari d'allò que diu".
Un santcolomenc
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Jo sóc de Santa Coloma de tota la vida. He vist les successives onades d'immigració; primer espanyola i ara de la resta del món que han anat ocupant aquest poblet abans deliciós.
He vist com un urbanisme sense escrúpols ni miraments es carregava aquest poblet on hi havia estiuejat la família de l'escriptor Josep Maria de Sagarra.
Encara que sembli increïble, Santa Coloma i Montcada eren indrets molt acreditats per a estiuejants selectes, per les seves fonts, paratges i frescor.
Un dels responsables de l'urbanisme tercermundista que es va carregar aquest poble, permeten que esdevingués un guetto i impedint-ne la integració de llurs habitants, fou el pare d'en Múñoz, un murcià franquiste furibund, que es va enriquir de valent.
He vist com els sociates li van fer el llit al pobre Lluís Hernández, un home honest i íntegre, per a assolir per tots els mitjans l'Alcaldia.
He vist que quan la Manuela de Madre, vinguda de la seva Andalusia natal, va ser nomenada Alcaldessa, li va faltar temps per a anar a viure a la zona alta i exclusiva de Barcelona.
He vist el cinisme d'en Múñoz, regalant llibres per a garantir-se els vots, mentre ell viu luxosament al Turó Park i es proclamà cínicament una persona d'esquerres de tota la vida. I ara veig que tota aquesta empastifada finalment ha arribat a la Generalitat.
La veritat tot plegat és tristíssim i per plorar. No tenen escrúpols, miraments ni vergonya de cap mena. Aquesta xuma em recorda l'Alfonso Guerra, dels grans discursos lerrouixistes i després luxós nivell de vida: gran fortuna personal havent-se dedicat a la política, fills a escoles angleses d'èlit, amants i ús privat dels bens de l'Estat com l'avió Mystere.
Ja ho deia en Josep Pla: "L'esquerra xerrant molt, no diu res i fa tot el contrari d'allò que diu".
Un santcolomenc
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: unsantempreny
# entrada de Redaccio : 8:17
lunes, 9 de noviembre de 2009
Des de la meva finestra
Felip Puig també va acumular càrrecs
Feia tot just un parell de dies que el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va criticar que Anna Hernández, esposa del president de la Generalitat, José Montilla, acumulés setze càrrecs entre responsabilitats administratives i empreses privades. Potser sí, que no hi ha incompatibilitats legals per a exercir tants càrrecs a la vegada, però de segur, la ètica no ho permet.
De tota manera, el que no es pot fer mai, es criticar en els demés els pecats propis; volem dir, que Felip Puig no sembla que fos la persona més indicada per a fer aquesta critica, ja que ell, entre el 2001 i el 2003, va estar conseller de Política Territorial i Obres Públiques, amb un total de 41 càrrecs. En el seu descàrrec Puig, va comentar que els càrrecs que ell havia ocupat eren inherents al càrrec de conseller, i que en aquests moments deuen estar ocupats per Joaquim Nadal, que el succeí en el lloc de conseller al 2003. No deu de saber Puig, que Nadal ara té segurament més càrrecs que ell tenia, perquè hi ha que sumar els de ATM.
Per altra part, des de la Diputació de Barcelona, van aclarir que Anna Hernández només cobra un sou d’aquesta institució, que dels consells d’Administració de les empreses, rep dietes. Bé, escoltin, dona igual rebre una quantitat o remuneració en qualitat de sou que de dietes; és més, si són dietes tenen un tractament fiscal molt més favorable.
Encara que pugui ser legal, la classe política té, en no pocs casos, una acumulació de càrrecs, que ni poden desempenyar adequadament, ni resulta ser transparent el que cobren per ocupar-los, ja sigui per sous o per dietes. Però és que també xoquen amb el “talante”, que tant i tant va pregonar en Zapatero.
En tot cas, la paraula “talante” és sinònim de voluntat. I ara resultarà que aquest Govern, té per tota voluntat política o “talante”, el pujar-nos els impostos per tal de pagar el forat econòmic de l’Estat.
Nosaltres que sempre hem cregut en la ètica, com a norma de conducta recta i moral, pensem que primer s’ha de invertir els diners públics en el necessari, abans que en el accessori, i que mai serà correcte, el pujar impostos als ciutadans per tal de pagar una campanya propagandística de inversions innecessàries, que intentar tapar el forat econòmic. De la mateixa manera, reprovem l’abús de poder que suposa, la acumulació de tants càrrecs en una sola persona, mentre hi ha tanta gent a l’atur.
Feia tot just un parell de dies que el secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, va criticar que Anna Hernández, esposa del president de la Generalitat, José Montilla, acumulés setze càrrecs entre responsabilitats administratives i empreses privades. Potser sí, que no hi ha incompatibilitats legals per a exercir tants càrrecs a la vegada, però de segur, la ètica no ho permet.
De tota manera, el que no es pot fer mai, es criticar en els demés els pecats propis; volem dir, que Felip Puig no sembla que fos la persona més indicada per a fer aquesta critica, ja que ell, entre el 2001 i el 2003, va estar conseller de Política Territorial i Obres Públiques, amb un total de 41 càrrecs. En el seu descàrrec Puig, va comentar que els càrrecs que ell havia ocupat eren inherents al càrrec de conseller, i que en aquests moments deuen estar ocupats per Joaquim Nadal, que el succeí en el lloc de conseller al 2003. No deu de saber Puig, que Nadal ara té segurament més càrrecs que ell tenia, perquè hi ha que sumar els de ATM.
Per altra part, des de la Diputació de Barcelona, van aclarir que Anna Hernández només cobra un sou d’aquesta institució, que dels consells d’Administració de les empreses, rep dietes. Bé, escoltin, dona igual rebre una quantitat o remuneració en qualitat de sou que de dietes; és més, si són dietes tenen un tractament fiscal molt més favorable.
Encara que pugui ser legal, la classe política té, en no pocs casos, una acumulació de càrrecs, que ni poden desempenyar adequadament, ni resulta ser transparent el que cobren per ocupar-los, ja sigui per sous o per dietes. Però és que també xoquen amb el “talante”, que tant i tant va pregonar en Zapatero.
En tot cas, la paraula “talante” és sinònim de voluntat. I ara resultarà que aquest Govern, té per tota voluntat política o “talante”, el pujar-nos els impostos per tal de pagar el forat econòmic de l’Estat.
Nosaltres que sempre hem cregut en la ètica, com a norma de conducta recta i moral, pensem que primer s’ha de invertir els diners públics en el necessari, abans que en el accessori, i que mai serà correcte, el pujar impostos als ciutadans per tal de pagar una campanya propagandística de inversions innecessàries, que intentar tapar el forat econòmic. De la mateixa manera, reprovem l’abús de poder que suposa, la acumulació de tants càrrecs en una sola persona, mentre hi ha tanta gent a l’atur.
Etiquetas: fptamvaaccarr
# entrada de Redaccio : 8:42
domingo, 8 de noviembre de 2009
El llapis impertinent
Trobada de Alcalde i ex Alcalde de Lleida, en el sopar de partit
Etiquetas: llap 35
# entrada de Redaccio : 11:08
viernes, 6 de noviembre de 2009
Des de la meva finestra
Què són tants càrrecs, President Montilla?
Sembla difícil de creure, però tres diaris digitals acaben de publicar un llistat de càrrecs que ocupa la esposa del Molt Honorable President de la Generalitat, José Montilla i Aguilera, la senyora Anna Hernández i Bonancia. Ahir va sortir CDC criticant que aquesta senyora tingui tants càrrecs, a més de ser 1ª Tinent d’Alcalde de Sant Just Desvern.
Costa de creure que una persona, pugui cobrir els setze càrrecs adequadament, o si més no, poder saber quins assumptes comporta cada càrrec en un moment determinat; si ja resulta prou difícil afanyar-se amb un, com deu de ser bregar amb setze?
Diuen que els càrrecs a 30 d’octubre són:
- 1ª Tinent d'Alcalde de L'Ajuntament de Sant Just Desvern.
- Regidora d'Urbanisme de L'Ajuntament de Sant Just Desvern.
- Presidenta de PROMUSA.
- Presidenta de PROECSA.
- Gerent del Consorci de la Colònia Güell.
- Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de Túnel del Cadí, Concessionària S.A.
- Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària.
- Consellera del Barri de la Mina.
- Delegada de L’Àrea d’Infrastructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de La Caixa.
- Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
- Vocal del Consorci Sanitari Integral.
- Vocal de la Fundació Caviga.
- Consellera de L’Àrea de Salut de L’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Set dels càrrecs estan comprovats en la pagina del PSC. Es queixen des del PSC que tot això és guerra bruta, que la senyora Hernandez no cobra dels càrrecs; doncs miri, és fácil, ensenyen els comptes de les empreses i tots veurem que no cobra.
Certament sembla una cosa increïble; com s’ho fa per atendre setze càrrecs aquesta senyora? Perquè tanta acumulació de càrrecs, més que dedocracia i amigocracia, sembla pur nepotisme.
Senyor Molt Honorable President de la Generalitat, José Montilla i Aguilera, a hores d’ara, ja molta gent es pregunta quants diners ingresseu cada any, pels setze càrrecs que ostenta la seva esposa?
Perquè... noten la crisi, vostès a casa seva? Ho preguntem perquè ja tenim molta gent en el nostre país, que sí nota la crisi a casa seva ... i molt.
Sembla difícil de creure, però tres diaris digitals acaben de publicar un llistat de càrrecs que ocupa la esposa del Molt Honorable President de la Generalitat, José Montilla i Aguilera, la senyora Anna Hernández i Bonancia. Ahir va sortir CDC criticant que aquesta senyora tingui tants càrrecs, a més de ser 1ª Tinent d’Alcalde de Sant Just Desvern.
Costa de creure que una persona, pugui cobrir els setze càrrecs adequadament, o si més no, poder saber quins assumptes comporta cada càrrec en un moment determinat; si ja resulta prou difícil afanyar-se amb un, com deu de ser bregar amb setze?
Diuen que els càrrecs a 30 d’octubre són:
- 1ª Tinent d'Alcalde de L'Ajuntament de Sant Just Desvern.
- Regidora d'Urbanisme de L'Ajuntament de Sant Just Desvern.
- Presidenta de PROMUSA.
- Presidenta de PROECSA.
- Gerent del Consorci de la Colònia Güell.
- Consellera del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de Foment de Ciutat Vella de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de Túnel del Cadí, Concessionària S.A.
- Consellera de la Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària.
- Consellera del Barri de la Mina.
- Delegada de L’Àrea d’Infrastructures, Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona.
- Consellera de La Caixa.
- Consellera del Consell Comarcal del Baix Llobregat.
- Vocal del Consorci Sanitari Integral.
- Vocal de la Fundació Caviga.
- Consellera de L’Àrea de Salut de L’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Set dels càrrecs estan comprovats en la pagina del PSC. Es queixen des del PSC que tot això és guerra bruta, que la senyora Hernandez no cobra dels càrrecs; doncs miri, és fácil, ensenyen els comptes de les empreses i tots veurem que no cobra.
Certament sembla una cosa increïble; com s’ho fa per atendre setze càrrecs aquesta senyora? Perquè tanta acumulació de càrrecs, més que dedocracia i amigocracia, sembla pur nepotisme.
Senyor Molt Honorable President de la Generalitat, José Montilla i Aguilera, a hores d’ara, ja molta gent es pregunta quants diners ingresseu cada any, pels setze càrrecs que ostenta la seva esposa?
Perquè... noten la crisi, vostès a casa seva? Ho preguntem perquè ja tenim molta gent en el nostre país, que sí nota la crisi a casa seva ... i molt.
Etiquetas: qusotancarpremonti
# entrada de Redaccio : 7:18
jueves, 5 de noviembre de 2009
Cartes al Director
Hem de mantenir la nostra cultura popular
Fa uns dies, vaig sentir per TV3, que a les escoles havien decidit, no fer “Els Pastorets” per no ferir la sensibilitat dels nens nou-vinguts, ja que algunes de les seves religions, no entendrien el contingut.
Des que es va celebrar el “Fòrum”, només sento parlar de “diversitat de les cultures”.
Doncs, a veure si deixem de dir tonteries i continuem ensenyant als nens “a tots”, la nostra cultura popular.
Mª Dolors De Pi
------------------------------------------
¿Una verdad incómoda, señor Alcalde?
He contemplado con bochorno como el Ayuntamiento de Lérida nos ha enviado el recibo del IBI de este año con casi un 10% de subida respecto al año anterior. En el 2008, el IBI ya subió más del doble de lo que subió la vida.Y este año, el IBI se ha incrementado abusiva e incomprensiblemente siendo que la carestía de la vida está en números negativos, es decir, que no ha subido el IPC por el parón del consumo y la grave crisis económica.
Además, la valoración de los pisos ha caído en picado, por los mismos motivos. Es decir, ¿por qué el ayuntamiento valora los pisos un 10% más caros cuando eso no casa con la realidad, ya que no aumenta el valor de la vivienda, por la crisis, y si uno logra la proeza de vender un piso, tiene que bajar sensiblemente su precio?.
No sé, señor alcalde, a que se debe esa voracidad impositiva y de crecimiento injusto y abusivo del alza de los impuestos municipales, siendo que nada sube de precio en estos tiempos de crisis. Quizás, usted responda que hay muchas obras públicas en marcha. Pues, señor alcalde, no haga tantas obras, muchas de ellas innecesarias y prescindibles en un momento de grave recesión. O quizás me responda que hay que atender las ingentes necesidades sociales económicas de la avalancha de inmigrantes que han llegado a Lleida en estos últimos tiempos.
Pues bien, señor alcalde, respecto a esta última hipotética respuesta que usted pueda dar, quiero decirle que el ayuntamiento de Lleida -la Generalidad y el Estado- han sido unos auténticos irresponsables o ineficaces en no querer parar la avalancha inmigratoria que ha llegado a nuestra ciudad y resto de España. Esos inmigrantes han entrado en nuestro país de un modo masivo y descontrolado, en su gran mayoría, ilegalmente, atraídos por un falso reclamo de la ficticia riqueza generada por la burbuja inmobiliaria. Muchos se lograron colocar, pero otros no. Ahora, casi todos están en el paro. Y muchos han vivido y viven gracias a los subsidios estatales y los generosos subsidios autonómicos y municipales.
Entre los que podemos constatar: la sanidad y medicación gratuitas para todos, cotizantes o no, legales o ilegales, pues hay muchos ilegales con cartilla sanitaria con su nombre y apellidos; los parvularios, colegios y comedores gratuitos; los carritos de bebé gratuitos y de los de más "alta gama"; el pago por parte del ayuntamiento de los alquileres de los pisos donde residen los inmigrantes, el pago de los recibos de gas, agua, luz, incluso los pagos de teléfono e internet; las continuas entregas de alimentos gratuitos, etc.
Sé que es muy difícil parar la entrada de flujos inmigratorios por las fronteras de un país como España, además de la falta de medios humanos y económicos para ello, pero si que es grave responsabilidad de ustedes los gobernantes concienciar a los inmigrantes excedentarios, que son la mayoría, que deben volver a sus países si aquí no encuentran trabajo, tal como ha anunciado el ministro socialista Corbacho, aunque sin éxito.
Expulsarlos si no se quieren ir, también es materialmente imposible. Pero si que es posible, Sr. Alcalde, dejar de darles tantas ayudas económicas, acostumbrarles a que no pueden vivir indefinidamente a costa del erario público. Si ven que aquí ya no se les paga todo, que todo es gratis, quizás comprendan que es el momento de regresar a sus países de origen. Ánimo.
R. Cosculluela
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: unverdincomd
# entrada de Redaccio : 0:32
miércoles, 4 de noviembre de 2009
La Tira
A Madrid no es pagava taxa per recollida de brossa, però a Lleida, sí
A Lleida també es parla i molt en contra la pujada d’impostos, però la gent no sembla recordar-se de la taxa municipal per recollida de la brossa, que no és barata.
Ara resulta que els “madrileños” es manifesten i surten al carrer contra el seu alcalde, Gallardón, precisament per la implantació de la taxa per recollida de la brossa.
Gallardón va poder superar la protesta pels parquímetres de la passada legislatura; una protesta que era centrada només en unes zones, però ara, la protesta és general i aplega tot Madrid, uneix a treballadors amb comerciants, i fins i tot, sembla que sumen votants del PP als majoritaris del PSOE.
Resulta curiós, com els militants del PSOE a Madrid estan al front de la protesta, però en canvi els militants del mateix partit a Lleida, no diguin ni piu, veient que l’Ajuntament cada any ens puja l’IBI, però no retira la taxa per recollida de brossa?
L’Ajuntament de Madrid fa uns setze anys que va aprovar pujar l'IBI, a la vegada que en compensació, eliminava la taxa de recollida de escombraries. En el seu dia, els hi va explicar l’Ajuntament, que la taxa quedava inclosa dintre del rebut de l'IBI.
La crisi ha fet que Gallardón torni a implantar la taxa, una decisió que està sent contestada amb ràbia pels Veïns de Madrid. Però ell està acostumat a les polèmiques i que li aboquin bosses de brossa pel carrer no el treu de polleguera, encara que el podrien treure de l’alcaldia.
Però com és que a Lleida, també ens han estat apujant l’IBI, any rere any (aquest any un 10% de mitjana) i no obstant, no ens han suprimit en cap moment, la taxa per recollida de escombraries?
A veure Sr. Alcalde, a que espera vostè per treure’ns la taxa als lleidatans, a més ara estem en temps de crisi? Com és que vostè i el seu col·lega anterior no ens la van treure? Perquè, que passarà a més a més, si el TSJC dicta finalment sentencia en contra de l’Ajuntament, per canviar vostè el contracte de l’anterior empresa a un altra que no podria demostrar que tenia experiència en la recollida de escombraries, ja que es dedicava a la construcció?
D’aquest tema, el nostre Alcalde que tant i tant xerra per tots el micròfons de la ciutat als quatre vents, no en diu res de res, però si la sentencia surt desfavorable a l’Ajuntament, la brillant idea de canviar d’empresa sense respectar el requisits legals, ens pot suposar a tots els lleidatans, tenir de pagar dues vegades la taxa de recollida de brossa durant uns anys; la de l’actual empresa i la de la indemnització a la empresa antiga.
Li demanem que d’aquí endavant, quan vostè vulgui fer apostes temeràries, aposteu els vostres diners, no els dels Veïns de Lleida.
Senyor Alcalde, quan pensa retirar-nos la taxa de recollida de brossa?
Vostè va fer la seva campanya electoral amb un eslògan que deia: “Àngel Ros alcalde, perquè li agrada Lleida”, i si li agrada tant Lleida, com és que no ens treu la taxa?
A Lleida també es parla i molt en contra la pujada d’impostos, però la gent no sembla recordar-se de la taxa municipal per recollida de la brossa, que no és barata.
Ara resulta que els “madrileños” es manifesten i surten al carrer contra el seu alcalde, Gallardón, precisament per la implantació de la taxa per recollida de la brossa.
Gallardón va poder superar la protesta pels parquímetres de la passada legislatura; una protesta que era centrada només en unes zones, però ara, la protesta és general i aplega tot Madrid, uneix a treballadors amb comerciants, i fins i tot, sembla que sumen votants del PP als majoritaris del PSOE.
Resulta curiós, com els militants del PSOE a Madrid estan al front de la protesta, però en canvi els militants del mateix partit a Lleida, no diguin ni piu, veient que l’Ajuntament cada any ens puja l’IBI, però no retira la taxa per recollida de brossa?
L’Ajuntament de Madrid fa uns setze anys que va aprovar pujar l'IBI, a la vegada que en compensació, eliminava la taxa de recollida de escombraries. En el seu dia, els hi va explicar l’Ajuntament, que la taxa quedava inclosa dintre del rebut de l'IBI.
La crisi ha fet que Gallardón torni a implantar la taxa, una decisió que està sent contestada amb ràbia pels Veïns de Madrid. Però ell està acostumat a les polèmiques i que li aboquin bosses de brossa pel carrer no el treu de polleguera, encara que el podrien treure de l’alcaldia.
Però com és que a Lleida, també ens han estat apujant l’IBI, any rere any (aquest any un 10% de mitjana) i no obstant, no ens han suprimit en cap moment, la taxa per recollida de escombraries?
A veure Sr. Alcalde, a que espera vostè per treure’ns la taxa als lleidatans, a més ara estem en temps de crisi? Com és que vostè i el seu col·lega anterior no ens la van treure? Perquè, que passarà a més a més, si el TSJC dicta finalment sentencia en contra de l’Ajuntament, per canviar vostè el contracte de l’anterior empresa a un altra que no podria demostrar que tenia experiència en la recollida de escombraries, ja que es dedicava a la construcció?
D’aquest tema, el nostre Alcalde que tant i tant xerra per tots el micròfons de la ciutat als quatre vents, no en diu res de res, però si la sentencia surt desfavorable a l’Ajuntament, la brillant idea de canviar d’empresa sense respectar el requisits legals, ens pot suposar a tots els lleidatans, tenir de pagar dues vegades la taxa de recollida de brossa durant uns anys; la de l’actual empresa i la de la indemnització a la empresa antiga.
Li demanem que d’aquí endavant, quan vostè vulgui fer apostes temeràries, aposteu els vostres diners, no els dels Veïns de Lleida.
Senyor Alcalde, quan pensa retirar-nos la taxa de recollida de brossa?
Vostè va fer la seva campanya electoral amb un eslògan que deia: “Àngel Ros alcalde, perquè li agrada Lleida”, i si li agrada tant Lleida, com és que no ens treu la taxa?
Etiquetas: amanopataxprecbr
# entrada de Redaccio : 8:31
martes, 3 de noviembre de 2009
Des de la meva finestra
Un altre exemple, de com la llei no és igual per tots
Fa dos dies vam poder veure com polítics de “altra graduació”, eren exhibits, emmanillats i amb la bossa de roba carcerària entre les mans, la qual cosa ha aixecat una certa corrent de misericòrdia cap els detinguts per presumpta corrupció.
Certament no és una imatge edificant, veure a uns detinguts en aquestes circumstancies deplorables, però de igual manera, és deplorable corrompre’s; quan un polític té molt poder i el fa servir per finalitats il·legals, quan en definitiva, s’abusa del poder amb formes i finalitats delictives o contraries a la llei. També la consellera Tura, es queixà de que els detinguts “han estat comdemnats a la pena de passadís i telediari”; és cert Consellera, però els ciutadans hem estat comdemnats a la pena de espoli, des de l’abús de poder, d’uns diners de tots, que ja no ens tornaran. Què és mes greu?
Ara resulta que detinguts per la operació “Pretoria “ (Alavedra, Prenafeta i Muñoz) han aixecat un cert sentiment de compassió; fins i tot en cert diari es diu que “no era necessari emmanillar-los ni exhibir-los”. Anem a pams, en altres ocasions hem vist també les imatges de detinguts per una u altra imputació delictiva (aquest estiu vam veure als detinguts del Palma-Arena). I perquè uns sí i a altres no? Hi ha algun motiu per donar un tracte diferent?
Mentre aquestes preguntes no tinguin una resposta, amb argumentació coherent i convincent, només se m’acut pensar, en que tothom té de ser tractat per un igual, ja sigui carterista, violador, assassí, venedor de droga, lladre, estafador o corrupte. És a dir, o surten tots fotografiats als medis, o no en surt cap, el que sembla greu, es una complicitat periodística sospitosa, que reclami que surtin uns sí, però altres no.
S’ha preguntat algú, el perquè en el seu dia, Barrionuevo i Vera, (ex ministre i ex secretari d’Estat) condemnats per la justícia, van anar pel seu propi peu i sense emmanillar, cap la presó de Guadalajara (on van passar uns dies), escortats i aclamats pels seus propis companys del PSOE, mentre en la mateixa època i desprès d’una fuga rocambolesca, es va detenir Roldán, a qui no és va emmanillar però sí exhibir. També per les mateixes dates es va detenir d’una forma exhibidora i humiliant (com amb els de fa dos dies) a Mariano Rubio.
A més, no he vist com es detenia a Millet pel cas Palau, ni tampoc hem vist les imatges de detenció d’alguns alcaldes imputats en els últims mesos.
En tot cas, es cert que l’article 520 de la LEC, diu que “la detenció i la presó provisional, tindran de fer-se en la forma que menys perjudiqui al detingut en la seva persona, reputació i patrimoni”, però no diu res, de que és tingui d’aplicar, a uns sí i a altres no.
Com és que el 520, no s’aplica a tots els detinguts per un igual?
Fa dos dies vam poder veure com polítics de “altra graduació”, eren exhibits, emmanillats i amb la bossa de roba carcerària entre les mans, la qual cosa ha aixecat una certa corrent de misericòrdia cap els detinguts per presumpta corrupció.
Certament no és una imatge edificant, veure a uns detinguts en aquestes circumstancies deplorables, però de igual manera, és deplorable corrompre’s; quan un polític té molt poder i el fa servir per finalitats il·legals, quan en definitiva, s’abusa del poder amb formes i finalitats delictives o contraries a la llei. També la consellera Tura, es queixà de que els detinguts “han estat comdemnats a la pena de passadís i telediari”; és cert Consellera, però els ciutadans hem estat comdemnats a la pena de espoli, des de l’abús de poder, d’uns diners de tots, que ja no ens tornaran. Què és mes greu?
Ara resulta que detinguts per la operació “Pretoria “ (Alavedra, Prenafeta i Muñoz) han aixecat un cert sentiment de compassió; fins i tot en cert diari es diu que “no era necessari emmanillar-los ni exhibir-los”. Anem a pams, en altres ocasions hem vist també les imatges de detinguts per una u altra imputació delictiva (aquest estiu vam veure als detinguts del Palma-Arena). I perquè uns sí i a altres no? Hi ha algun motiu per donar un tracte diferent?
Mentre aquestes preguntes no tinguin una resposta, amb argumentació coherent i convincent, només se m’acut pensar, en que tothom té de ser tractat per un igual, ja sigui carterista, violador, assassí, venedor de droga, lladre, estafador o corrupte. És a dir, o surten tots fotografiats als medis, o no en surt cap, el que sembla greu, es una complicitat periodística sospitosa, que reclami que surtin uns sí, però altres no.
S’ha preguntat algú, el perquè en el seu dia, Barrionuevo i Vera, (ex ministre i ex secretari d’Estat) condemnats per la justícia, van anar pel seu propi peu i sense emmanillar, cap la presó de Guadalajara (on van passar uns dies), escortats i aclamats pels seus propis companys del PSOE, mentre en la mateixa època i desprès d’una fuga rocambolesca, es va detenir Roldán, a qui no és va emmanillar però sí exhibir. També per les mateixes dates es va detenir d’una forma exhibidora i humiliant (com amb els de fa dos dies) a Mariano Rubio.
A més, no he vist com es detenia a Millet pel cas Palau, ni tampoc hem vist les imatges de detenció d’alguns alcaldes imputats en els últims mesos.
En tot cas, es cert que l’article 520 de la LEC, diu que “la detenció i la presó provisional, tindran de fer-se en la forma que menys perjudiqui al detingut en la seva persona, reputació i patrimoni”, però no diu res, de que és tingui d’aplicar, a uns sí i a altres no.
Com és que el 520, no s’aplica a tots els detinguts per un igual?
Etiquetas: unalexedcolllenoeig
# entrada de Redaccio : 8:42
lunes, 2 de noviembre de 2009
La Tira
El Ple de l’Ajuntament sobre l’Institut de Cappont
En el Ple de l’Ajuntament de Lleida del passat divendres, per fi es va aprovar (es tenia de comptar amb la majoria absoluta del PSC) la requalificació d’una parcel·la al barri de Cappont. Una parcel·la que des de 1995 és zona Verda, però mai no ha estat enjardinada i que sempre s’ha utilitzat per aparcament pels Veïns de la zona o per instal·lar el circ.
La demanda oficial de l’Institut començà al setembre del 2003 quan l’Associació de Veïns de Cappont, s’entrevista amb la aleshores Consellera d’Educació de la Generalitat, Carme-Laura Gil (CiU), qui davant la exposició que li fan, dient que Cappont és l’únic barri de Lleida que no té Institut, a la vegada que és un dels més poblats. En aquell moment, la Consellera manifestà que desconeixia aquesta realitat i pren el compromís de construir-lo immediatament.
Desprès amb la pèrdua per part de CiU del govern de la Generalitat, tot queda bloquejat, perquè ni el Govern Municipal de Lleida, ni el nou Govern de la Generalitat, ambdós en mans del mateix partit (PSC), van demostrar ser favorables a construir l’Institut pel barri de Cappont. Queda clar, que van tenir molt d’interès en construir les instal·lacions del Fòrum de les Cultures a Barcelona, que ningú sap perquè va servir i que va deixar un forat econòmic considerable, però no van tenir interès en millorar i fomentar la cultura del barri de Cappont amb un Institut, que el propi Alcalde reconeix ara, que fa falta.
A l'abril del 2007 i davant les eleccions, dos grups municipals sumen (impulsats per una gran recollida de signatures veïnals documentada), per tal de fer aprovar al Ple de l’Ajuntament de Lleida, una moció en favor de construir l’Institut el més ràpidament possible; els altres grups davant la pressió electoral, també es sumen a la moció (quedava lleig no fer-ho); es sumen, però desprès el PSC no fa res de res, ni tan sols la requalificació i cessió dels terrenys a la Generalitat, que és un tràmit sense cap cost econòmic. D’un altra part, la Generalitat amb qui s’entrevisten, AMPAS i Associació de Veïns, manifestà un interès nul per construir l’Institut.
Davant de tot aquest estat de coses, al maig d’aquest any, els Veïns de Cappont i les AMPAS dels tres col·legis del barri, fan mobilitzacions; penjar motxilles escolars velles als balcons, concentració-manifestació a sobre del solar on té d’anar l’institut, llegida de manifests, etc.
Ara per fi, el nostre Alcalde va incloure en l’ordre del dia de l’últim Ple, la aprovació inicial de la requalificació dels terrenys, de zona verda a equipaments. Creiem que a desgrat però pressionat sens dubte, per la realitat electoral que suposen les eleccions de l’any vinent.
En aprovar-se la requalificació, els representants de les AMPAS i la Associació de Veïns presents en el Ple, van irrompre en aplaudiments.
El desenvolupament del punt referent a la aprovació de requalificació dels terrenys, va comportar que el cap de l’oposició, Gavín, li fes un retret a Ros, tot i dient, que ja que s’havien perdut tants anys sense fer l’Institut, doncs ara, esperava que l’Alcalde fes pressions sobre el Govern de la Generalitat per construir-lo i posar-lo en funcionament el més aviat possible; “ja que són del mateix partit i entre col·legues es tenen d’ajudar”. La resposta de l’Alcalde va ser incomprensible, botant físicament sense parar durant tota la seva intervenció en la seva butaca, visiblement alterat, gesticulant contínuament amb mans i braços d’una manera descontrolada, con si fos una madeixa de nervis, amb un to de veu visiblement alarmat???
No ho entenem: Què li deu passar a aquest Alcalde? Que potser està molt nerviós aquest Alcalde o és que no aguanta que li portin la contraria? Està bé dels nervis aquest home o què?
És que potser això vol dir, que té bons motius per estar nerviós, davant els casos que instrueix Garzón sobre corrupció i que també esquitxen una mica a l’Ajuntament de Lleida?
Què passa Sr. Alcalde? A veure si ens contesta alguna vegada, vostè que quan veu un micròfon xerra tant; no es faci el sord i el mut, doncs sabem segur, que vostè també llegeix tot sovint les nostres publicacions.
En el Ple de l’Ajuntament de Lleida del passat divendres, per fi es va aprovar (es tenia de comptar amb la majoria absoluta del PSC) la requalificació d’una parcel·la al barri de Cappont. Una parcel·la que des de 1995 és zona Verda, però mai no ha estat enjardinada i que sempre s’ha utilitzat per aparcament pels Veïns de la zona o per instal·lar el circ.
La demanda oficial de l’Institut començà al setembre del 2003 quan l’Associació de Veïns de Cappont, s’entrevista amb la aleshores Consellera d’Educació de la Generalitat, Carme-Laura Gil (CiU), qui davant la exposició que li fan, dient que Cappont és l’únic barri de Lleida que no té Institut, a la vegada que és un dels més poblats. En aquell moment, la Consellera manifestà que desconeixia aquesta realitat i pren el compromís de construir-lo immediatament.
Desprès amb la pèrdua per part de CiU del govern de la Generalitat, tot queda bloquejat, perquè ni el Govern Municipal de Lleida, ni el nou Govern de la Generalitat, ambdós en mans del mateix partit (PSC), van demostrar ser favorables a construir l’Institut pel barri de Cappont. Queda clar, que van tenir molt d’interès en construir les instal·lacions del Fòrum de les Cultures a Barcelona, que ningú sap perquè va servir i que va deixar un forat econòmic considerable, però no van tenir interès en millorar i fomentar la cultura del barri de Cappont amb un Institut, que el propi Alcalde reconeix ara, que fa falta.
A l'abril del 2007 i davant les eleccions, dos grups municipals sumen (impulsats per una gran recollida de signatures veïnals documentada), per tal de fer aprovar al Ple de l’Ajuntament de Lleida, una moció en favor de construir l’Institut el més ràpidament possible; els altres grups davant la pressió electoral, també es sumen a la moció (quedava lleig no fer-ho); es sumen, però desprès el PSC no fa res de res, ni tan sols la requalificació i cessió dels terrenys a la Generalitat, que és un tràmit sense cap cost econòmic. D’un altra part, la Generalitat amb qui s’entrevisten, AMPAS i Associació de Veïns, manifestà un interès nul per construir l’Institut.
Davant de tot aquest estat de coses, al maig d’aquest any, els Veïns de Cappont i les AMPAS dels tres col·legis del barri, fan mobilitzacions; penjar motxilles escolars velles als balcons, concentració-manifestació a sobre del solar on té d’anar l’institut, llegida de manifests, etc.
Ara per fi, el nostre Alcalde va incloure en l’ordre del dia de l’últim Ple, la aprovació inicial de la requalificació dels terrenys, de zona verda a equipaments. Creiem que a desgrat però pressionat sens dubte, per la realitat electoral que suposen les eleccions de l’any vinent.
En aprovar-se la requalificació, els representants de les AMPAS i la Associació de Veïns presents en el Ple, van irrompre en aplaudiments.
El desenvolupament del punt referent a la aprovació de requalificació dels terrenys, va comportar que el cap de l’oposició, Gavín, li fes un retret a Ros, tot i dient, que ja que s’havien perdut tants anys sense fer l’Institut, doncs ara, esperava que l’Alcalde fes pressions sobre el Govern de la Generalitat per construir-lo i posar-lo en funcionament el més aviat possible; “ja que són del mateix partit i entre col·legues es tenen d’ajudar”. La resposta de l’Alcalde va ser incomprensible, botant físicament sense parar durant tota la seva intervenció en la seva butaca, visiblement alterat, gesticulant contínuament amb mans i braços d’una manera descontrolada, con si fos una madeixa de nervis, amb un to de veu visiblement alarmat???
No ho entenem: Què li deu passar a aquest Alcalde? Que potser està molt nerviós aquest Alcalde o és que no aguanta que li portin la contraria? Està bé dels nervis aquest home o què?
És que potser això vol dir, que té bons motius per estar nerviós, davant els casos que instrueix Garzón sobre corrupció i que també esquitxen una mica a l’Ajuntament de Lleida?
Què passa Sr. Alcalde? A veure si ens contesta alguna vegada, vostè que quan veu un micròfon xerra tant; no es faci el sord i el mut, doncs sabem segur, que vostè també llegeix tot sovint les nostres publicacions.
Etiquetas: elpledajinstdecapp
# entrada de Redaccio : 8:01
domingo, 1 de noviembre de 2009
Redacció
Benvinguts a la pagina de la
Organització de Veïns Independents (OVI)
El Blog Noticies de Lleida en funcionament des de juliol del 2008, recull noticies que poden afectar als Veïns de Lleida i que no solen sortir senceres en altres mitjans d’informació subvencionats per l’Administració.
Organització de Veïns Independents (OVI)
El Blog Noticies de Lleida en funcionament des de juliol del 2008, recull noticies que poden afectar als Veïns de Lleida i que no solen sortir senceres en altres mitjans d’informació subvencionats per l’Administració.
L’esperit de la nostra publicació, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder.
S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades)dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com
Podeu consultar els mesos anteriors en el menú de la dreta i moure-us per dintre de cada mes movent el “cursor”. Normalment les imatges es poden ampliar clicant a sobre.
Gràcies per la vostra visita.
Etiquetas: redaccio3
# entrada de Redaccio : 8:58
Suscribirse a Entradas [Atom]