sábado, 30 de mayo de 2009
El llapis impertinent
Les AMPES de les tres escoles i els Veïns de Cappont, demanen per enèsima vegada, un Institut de Secundaria pel barri, que es va aprovar per l'Ajuntament a l'abril de 2007 i encara no s'ha fet cap tràmit
Etiquetas: llap 21
# entrada de Redaccio : 8:06
viernes, 29 de mayo de 2009
La Tira
Les antenes de Lleida
La instal·lació il·legal d’antenes de telefonia, resulta ser una característica típica de Lleida; durant molts anys, van funcionar sense llicencia les antenes de Rambla Aragó i de Avinguda Garrigues. L’antena del Secà de Sant Pere, la van posar sense demanar llicencia, encara que desprès la van obtenir. L’antena de la Bordeta va estar quatre anys sense llicencia i ara, desprès de les protestes veïnals, l’Ajuntament va denegar la llicencia, però no tenen cap constància de que hagi deixat de funcionar.
Ara li ha tocat el torn a l’antena de Plaça del Treball; però que de moment l’Ajuntament denegui la llicencia, no vol dir que més endavant els hi doni, com ha passat en altres indrets de la ciutat.
La veritat, és que tot aquest muntatge al voltant de les antenes de telefonia, dona molt que pensar: en primer lloc, sabem d’antenes a la ciutat, que paguen per estar instal·lades a la comunitat de propietaris, una quota anual de 5.400 euros, hem vist un desinterès per part de l’Ajuntament, en fer complir la normativa, quan han estat funcionant antenes sense llicencia, hem vist una manca de recolzament als veïns de les zones que protestaven perquè temen per la seva salut, hem vist com en les antenes de Avinguda Garrigues i Rambla Aragó, desprès de presentar dades negatives de salut dels veïns, l’Ajuntament no ha fet els estudis epidemiològics a que es va comprometre.
Hi ha que dir també, que de la mateixa manera que unes antenes es veuen instal·lades a sobre dels edificis, ni ha unes altres que estan camuflades dintre un tub, amb la aparença de ser un tub de ventilació, però que si mirem a la part inferior, veurem els cables elèctrics negres que alimenten les antenes.
Hem cregut veure en definitiva, un recolzament institucional a les empreses de telefonia, que no als veïns, els quals no es fien de les declaracions de innocuïtat i temen per la seva salut; l’argument de l’Ajuntament és “no està demostrat que les antenes siguin nocives”, però els casos de persones greument malaltes en aquestes zones diuen una altra cosa.
És cert, que el camp de la telefonia mòbil resulta ser un negoci esfereïdor?
La instal·lació il·legal d’antenes de telefonia, resulta ser una característica típica de Lleida; durant molts anys, van funcionar sense llicencia les antenes de Rambla Aragó i de Avinguda Garrigues. L’antena del Secà de Sant Pere, la van posar sense demanar llicencia, encara que desprès la van obtenir. L’antena de la Bordeta va estar quatre anys sense llicencia i ara, desprès de les protestes veïnals, l’Ajuntament va denegar la llicencia, però no tenen cap constància de que hagi deixat de funcionar.
Ara li ha tocat el torn a l’antena de Plaça del Treball; però que de moment l’Ajuntament denegui la llicencia, no vol dir que més endavant els hi doni, com ha passat en altres indrets de la ciutat.
La veritat, és que tot aquest muntatge al voltant de les antenes de telefonia, dona molt que pensar: en primer lloc, sabem d’antenes a la ciutat, que paguen per estar instal·lades a la comunitat de propietaris, una quota anual de 5.400 euros, hem vist un desinterès per part de l’Ajuntament, en fer complir la normativa, quan han estat funcionant antenes sense llicencia, hem vist una manca de recolzament als veïns de les zones que protestaven perquè temen per la seva salut, hem vist com en les antenes de Avinguda Garrigues i Rambla Aragó, desprès de presentar dades negatives de salut dels veïns, l’Ajuntament no ha fet els estudis epidemiològics a que es va comprometre.
Hi ha que dir també, que de la mateixa manera que unes antenes es veuen instal·lades a sobre dels edificis, ni ha unes altres que estan camuflades dintre un tub, amb la aparença de ser un tub de ventilació, però que si mirem a la part inferior, veurem els cables elèctrics negres que alimenten les antenes.
Hem cregut veure en definitiva, un recolzament institucional a les empreses de telefonia, que no als veïns, els quals no es fien de les declaracions de innocuïtat i temen per la seva salut; l’argument de l’Ajuntament és “no està demostrat que les antenes siguin nocives”, però els casos de persones greument malaltes en aquestes zones diuen una altra cosa.
És cert, que el camp de la telefonia mòbil resulta ser un negoci esfereïdor?
Etiquetas: leaantdlleid
# entrada de Redaccio : 8:27
jueves, 28 de mayo de 2009
A día de hoy
Mejor dejar las cosas delicadas para el día doce
En los primeros días de mayo publicamos una columna titulando “El nombramiento del 11 de marzo”. Se decía en definitiva, que en once de marzo, Zapatero ofreció a Chaves abandonar la Junta de Andalucía para ocupar la Vicepresidencia Tercera del Gobierno.
El recuerdo del 11 de Septiembre en NY, unido al del 11 de marzo en Madrid, induce a que ahora, hablar del once dé algo de yuyu. Al final puede que acabe desplazando al 13, que tiene fama de fatídico. Por ello, ya advertimos entonces, que ciertamente esta fecha no parecía ser la óptima para hacer semejante propuesta. Chaves admitió que cuando oyó la propuesta se asustó: “Sentí vértigo”, confesó.
A día de hoy y visto lo que se publica ahora, sobre la subvención concedida por Chaves, a la empresa de la que es apoderada su hija, se comprende que sintiera vértigo. No era para menos.
Chaves se defendió el martes muy enfadado diciendo: “Es una información falsa, rotundamente falsa, basada en manipulaciones”, pero veamos lo que se está publicando en los medios: dicen que en abril de 2008, el Ministerio de Industria había denegado ayudas equivalentes, a las dadas ahora por la Junta de Andalucía a la empresa MATSA, porque el proyecto solicitado estaba ya en funcionamiento.
Dice la empresa MATSA, que Paula Chaves está vinculada laboralmente a la firma desde el 2 de julio de 2007, como responsable del departamento jurídico. En el Registro Mercantil de Huelva se inscribe en fecha 12 de noviembre de 2008, un apoderamiento a favor de Paula Chaves Iborra, teniendo entre otras atribuciones “comparecer ante cualquier oficina de la Comunidad Autónoma, instar toda clase de expedientes, solicitar, tramitar concesiones y autorizaciones administrativas de todas clases”.
La Junta de Andalucía modificó el 9 de noviembre de 2008, el precepto legal para poder dar subvenciones a proyectos ya iniciados.
Fue en el 20 de enero de 2009, cuando el Gobierno de la Junta de Andalucía, presidido por Chaves, aprobó y él mismo firmó, una subvención para MATSA de 10 millones de euros (1.663 millones de pesetas).
Según juristas expertos, Chaves tenía que haberse inhibido del conocimiento de cualquier asunto, que interese a empresa donde figure cualquier persona de su familia, en virtud del artículo 7 de la Ley 3/2005 de Incompatibilidades de Altos Cargos.
Si es cierto que MATSA declaró unas ventas de 27.200 euros en 2005, de 19.600 euros en 2006 y de 6.400 euros en 2007, teniendo en plantilla 450 empleados y que ha recibido unas ayudas de 15,3 millones de euros desde las Administraciones Autonómica y Central; esto debe ser el PER encubierto.
En total, el Vicepresidente Tercero nos ha durado 40 días con “presunción favorable”, porque hace dos, explotó el mal fario que engendran los días once. Mejor dejar las cosas delicadas para el día doce.
Etiquetas: mejdlcosdepddo
# entrada de Redaccio : 0:26
miércoles, 27 de mayo de 2009
La Tira
Una altra ordenança que ordena les ordres del ordenant
La Paeria aprovarà aquest mes una nova ordenança (una més) per a poder controlar als Veïns de Lleida i per a poder, com no podia ser d’un altra manera, recaptar dels infractors. Diu que es tracta d’una ordenança per protegir i gestionar els espais verds, que incorpora, com no es podia esperar una altra cosa, multes de fins a 3.000 euros per danyar un arbre o de 750 per tallar una flor o trepitjar zones d’herba.
I si per danyar un arbre, ens poden posar una multa de 3.000 euros, quina multa li tindrien d’haver posat a l’Ajuntament, quan al març del 2007 va fer tallar tots els arbres que hi havia a la Avinguda del Segre, al costat de riu. Van dir que la cinquantena estaven tots malalts, quan estaven en perfecte estat de salut vegetal i les fotografies dels troncs tallats així ho diuen.
Va estar una mentida per justificar, que tenia de passar per allí una conducció de fibra òptica que va fins la Llotja. Es clar, tenien de passar el cable i els pobres arbres els hi destorbaven el negoci (veieu les dues fotografies, entre les que van uns dies de diferencia, a més abans d’obrir on van escriure al terra).
Recordem també, els grans plataners que van tallar als Camps Elisis per construir un vial que els travessa, o els grans cedres que van tallar a les Basses d’Alpicat i també als Camps Elisis. Per cert, tot això com es diu: ecologisme de pandereta, Paisatge Urbà, sostenibilitat o potser interessos?
I si ara, ens tenen de multar per simplement xafar l’herba, no podrem anar ni a la canalització del riu, perquè allí si no es pot xafar l’herba, ja es poden posar la canalització en conserva.
En fi, el fer aprovar tantes ordenances, sembla que sigui una paranoia d’un Alcalde super intervencionista. Potser es tindria de començar per una ordenança que digui, que l’Ajuntament té de complir sempre la llei escrupolosament.
L’anterior Alcalde, va governar molts més anys que l’actual i totes aquestes pejigateries, que només estan per controlar i castigar als Veïns, no li van preocupar mai. Per què deu ser?
La Paeria aprovarà aquest mes una nova ordenança (una més) per a poder controlar als Veïns de Lleida i per a poder, com no podia ser d’un altra manera, recaptar dels infractors. Diu que es tracta d’una ordenança per protegir i gestionar els espais verds, que incorpora, com no es podia esperar una altra cosa, multes de fins a 3.000 euros per danyar un arbre o de 750 per tallar una flor o trepitjar zones d’herba.
I si per danyar un arbre, ens poden posar una multa de 3.000 euros, quina multa li tindrien d’haver posat a l’Ajuntament, quan al març del 2007 va fer tallar tots els arbres que hi havia a la Avinguda del Segre, al costat de riu. Van dir que la cinquantena estaven tots malalts, quan estaven en perfecte estat de salut vegetal i les fotografies dels troncs tallats així ho diuen.
Va estar una mentida per justificar, que tenia de passar per allí una conducció de fibra òptica que va fins la Llotja. Es clar, tenien de passar el cable i els pobres arbres els hi destorbaven el negoci (veieu les dues fotografies, entre les que van uns dies de diferencia, a més abans d’obrir on van escriure al terra).
Recordem també, els grans plataners que van tallar als Camps Elisis per construir un vial que els travessa, o els grans cedres que van tallar a les Basses d’Alpicat i també als Camps Elisis. Per cert, tot això com es diu: ecologisme de pandereta, Paisatge Urbà, sostenibilitat o potser interessos?
I si ara, ens tenen de multar per simplement xafar l’herba, no podrem anar ni a la canalització del riu, perquè allí si no es pot xafar l’herba, ja es poden posar la canalització en conserva.
En fi, el fer aprovar tantes ordenances, sembla que sigui una paranoia d’un Alcalde super intervencionista. Potser es tindria de començar per una ordenança que digui, que l’Ajuntament té de complir sempre la llei escrupolosament.
L’anterior Alcalde, va governar molts més anys que l’actual i totes aquestes pejigateries, que només estan per controlar i castigar als Veïns, no li van preocupar mai. Per què deu ser?
Etiquetas: unalordqordlordorde
# entrada de Redaccio : 7:31
martes, 26 de mayo de 2009
La Tira
Montilla, candidat al premi caragol llimac?
El diumenge, per l’Aplec del Caragol es van deixar veure tots els polítics catalans. Tots anaven darrera de fer-se la foto per veure si sortien a la premsa i d’aquesta manera tenien propaganda; encara més propaganda.
Van atreure l’atenció especialment, en Joan Puigcercós de ERC i Alicia Sánchez Camacho del PP. Diu que aquesta ultima va demostrar tenir prou traça a l’hora de posar els caragols i remenar-los, tot i lluint un pitet per no embrutar-se la roba.
Un altre que va acudir a la penya la Salseta, va ser el president José Montilla. Li van deixar un pitet i una pala de fusta per remenar la paella. Remenar la paella de la política se li dona molt bé a en Montilla, el que passa es que la paella que li va tocar remenar a l’Aplec era de caragols, una cosa ben diferent i que segons testimonis presencials, no se li donava gaire bé: diu que havien comentaris en el sentit de que “tenia poca gràcia”. En canvi, veure uns glops de vi amb porró, se li va donar bé.
Va estranyar molt, que no va voler fer cap declaració ni comentari a la premsa. Però es que l’ambient... l’ambient de disbauxa i els glops de “vinacho” aconsegueixen desinhibir al personal i aleshores és quan aflora el que realment es pensa; en arribar aquest moment, un grup de penyistes li van cantar una cançoneta preguntant-li: ¿“Y mis subvenciones dónde están”?
Diu que Montilla en sentir-se al·ludit tot i que anava amb la plana major del partit a Lleida, va decidir abandonar el recinte precipitadament sense tastar ni un sol caragol.
Tal forma de procedir va disgustar als penyistes que van veure com Montilla defugia el moment, perquè no volia parlar amb ells sobre la retallada de subvencions, quan a altres entitats com la Feria d’Abril, no se els hi van retallar i la crisi té de ser igual per a tots.
Diu que també estan dolguts, perquè no va voler tastar ni un sol caragol.
En saber-ho, un grup de penyistes proposaven que per l’any vinent se li doni el “premi caragol llimac”. Ja veurem que dirà la Junta directiva de l’Aplec, que no fa tants dies va criticar i molt, la retallada de les subvencions de la Generalitat a l’Aplec del Caragol.
En aquesta edició de l’Aplec, la penya la Salseta, fent honor al seu nom, va posar salsa a la política de carrer.
El diumenge, per l’Aplec del Caragol es van deixar veure tots els polítics catalans. Tots anaven darrera de fer-se la foto per veure si sortien a la premsa i d’aquesta manera tenien propaganda; encara més propaganda.
Van atreure l’atenció especialment, en Joan Puigcercós de ERC i Alicia Sánchez Camacho del PP. Diu que aquesta ultima va demostrar tenir prou traça a l’hora de posar els caragols i remenar-los, tot i lluint un pitet per no embrutar-se la roba.
Un altre que va acudir a la penya la Salseta, va ser el president José Montilla. Li van deixar un pitet i una pala de fusta per remenar la paella. Remenar la paella de la política se li dona molt bé a en Montilla, el que passa es que la paella que li va tocar remenar a l’Aplec era de caragols, una cosa ben diferent i que segons testimonis presencials, no se li donava gaire bé: diu que havien comentaris en el sentit de que “tenia poca gràcia”. En canvi, veure uns glops de vi amb porró, se li va donar bé.
Va estranyar molt, que no va voler fer cap declaració ni comentari a la premsa. Però es que l’ambient... l’ambient de disbauxa i els glops de “vinacho” aconsegueixen desinhibir al personal i aleshores és quan aflora el que realment es pensa; en arribar aquest moment, un grup de penyistes li van cantar una cançoneta preguntant-li: ¿“Y mis subvenciones dónde están”?
Diu que Montilla en sentir-se al·ludit tot i que anava amb la plana major del partit a Lleida, va decidir abandonar el recinte precipitadament sense tastar ni un sol caragol.
Tal forma de procedir va disgustar als penyistes que van veure com Montilla defugia el moment, perquè no volia parlar amb ells sobre la retallada de subvencions, quan a altres entitats com la Feria d’Abril, no se els hi van retallar i la crisi té de ser igual per a tots.
Diu que també estan dolguts, perquè no va voler tastar ni un sol caragol.
En saber-ho, un grup de penyistes proposaven que per l’any vinent se li doni el “premi caragol llimac”. Ja veurem que dirà la Junta directiva de l’Aplec, que no fa tants dies va criticar i molt, la retallada de les subvencions de la Generalitat a l’Aplec del Caragol.
En aquesta edició de l’Aplec, la penya la Salseta, fent honor al seu nom, va posar salsa a la política de carrer.
Etiquetas: monticanpcarllim
# entrada de Redaccio : 8:21
lunes, 25 de mayo de 2009
El Confidente
Maniobras de distracción
Hay escenas de la vida política que parecen de todo punto incomprensibles, pero conociendo un poco a los protagonistas y sus afanes, llegan a ser escenas perfectamente descifrables.
Sin ir más lejos, el papel de don Tancredo que durante años representó el alicantino Pedro Solbes, puede ser un buen ejemplo de ello; su función no era otra que desempeñar el papel de parachoques o airbag para Zapatero, haciendo en todo momento, la política que le dictaba el presidente, pero asumiendo y encajando las críticas y ataques de toda la oposición (ahí está el detalle, que diría Cantinflas), desde el PP hasta UPyD.
El papel de diana que asumió Solbes cuando ya estaba en vías de jubilarse, seguramente será asumido ahora por Manolo Chaves, otro veterano profesional de la política, también en edad cercana a jubilarse.
Seguramente será Chaves, quien adopte el papel de “malo” en el tema de la financiación catalana. Nuevamente le lloverán las críticas de toda la oposición y los comentaristas. Ante ello, Chaves tendrá que adoptar el papel de don Tancredo, para así preservar la imagen de Zapatero, quien dará a entender implícitamente con su silencio, que el área de la financiación autonómica es un tema de la competencia de Chaves, en la que él no se debe inmiscuir.
Otra vez los políticos catalanes volverán a montar en cólera, pondrán cara de disgusto y hasta veladas amenazas volverán a salir de su boca pequeña. Unas amenazas que no pasaron nunca de ser un brindis al sol y que sólo se materializarán ante unas inminentes elecciones catalanas.
Así pues nuevamente, Zapatero conseguirá desviar la atención de los electores, porque lo cierto es que mientras se da vueltas a la noria de la financiación cuyos plazos ya han vencido en ocho ocasiones, mientras se debate sobre el tema de la píldora del día después, el aborto libre y los trajes corruptelares, se está desviando la atención sobre la crisis económica, un tema que en estos momentos hunde el balance político de Zapatero.
En todo caso, estos temas sólo afectan a algunos votantes, pero la crisis económica, en una u otra manera, afecta a todos.
En resumen, desviar la atención de los adversarios, forma parte de las más antiguas artimañas políticas, pues las maniobras de distracción ya fueron usadas por los romanos, e incluso por su antecesores para dominar la opinión del pueblo.
Etiquetas: maniobdedistra
# entrada de Redaccio : 0:15
sábado, 23 de mayo de 2009
La Tira
El traçat de la Variant Sud, al Contenciós Administratiu
L’Ajuntament de Lleida va projectar una variant Sud que no agrada gents ni mica als pagesos de l’Horta, però ara acaba de mostrar la seva disconformitat, una empresa que té un pati, on tenia previst ampliar les seves instal·lacions; diuen que tenien ja llicencia d’obres per fer una ampliació, però que ara, no la poden fer, ja que el traçat de la variant els hi passa pel mig del pati.
No sembla massa coherent, que l’administració doni llicencia d’obres per construir, en un terreny que desprès, resol expropiar.
Una vegada més s’ha donat, que una moció o decisió, aprovada per tots els grups polítics amb representació al Consistori, queda arxivada silenciosament.
Desprès l’equip de govern ha fet aprovar una moció o aprovació, inversa a la primera, sobre la variant sud.
Per posar un exemple direm, que al Parlament Europeu, quan s’aprova una moció o proposta de resolució, es té de complir en tot l’àmbit de la Unió Europea. Queda molt clar doncs, que Lleida es diferent.
La Plataforma Salvem l’Horta considera que l’actual traçat malmet una part molt important de l’Horta de Lleida, que ara està en producció agrícola i demana un traçat alternatiu, al igual que l’empresa del pati, qui ha presentat ja un contenciós administratiu contra la Generalitat, qui al·lega que una part (prolongació est) de la variant sud ja està adjudicada, malgrat que estan pendents els tràmits d’expropiació.
De moment el propietaris diuen desconèixer quin preu percebran per les expropiacions.
La variant Sud, es com un conte de mai acabar, però el que està cada cop més clar, és que el traçat s’ha decidit sense escoltar ni tenir en compte als afectats. Una vegada més, la Imposició passa per sobre de la Participació. A Lleida la participació es només una paraula electoral, buida de contingut i sense sentit en la nostra ciutat. I sembla que sigui aquest, un comportament propi de la dictadura importat cap la democràcia.
Ens preguntem, quin interès tan fort poden tenir, per decidir un traçat d’esquena a tots els afectats? I en tot cas, a qui beneficia aquesta decisió?
L’Ajuntament de Lleida va projectar una variant Sud que no agrada gents ni mica als pagesos de l’Horta, però ara acaba de mostrar la seva disconformitat, una empresa que té un pati, on tenia previst ampliar les seves instal·lacions; diuen que tenien ja llicencia d’obres per fer una ampliació, però que ara, no la poden fer, ja que el traçat de la variant els hi passa pel mig del pati.
No sembla massa coherent, que l’administració doni llicencia d’obres per construir, en un terreny que desprès, resol expropiar.
Una vegada més s’ha donat, que una moció o decisió, aprovada per tots els grups polítics amb representació al Consistori, queda arxivada silenciosament.
Desprès l’equip de govern ha fet aprovar una moció o aprovació, inversa a la primera, sobre la variant sud.
Per posar un exemple direm, que al Parlament Europeu, quan s’aprova una moció o proposta de resolució, es té de complir en tot l’àmbit de la Unió Europea. Queda molt clar doncs, que Lleida es diferent.
La Plataforma Salvem l’Horta considera que l’actual traçat malmet una part molt important de l’Horta de Lleida, que ara està en producció agrícola i demana un traçat alternatiu, al igual que l’empresa del pati, qui ha presentat ja un contenciós administratiu contra la Generalitat, qui al·lega que una part (prolongació est) de la variant sud ja està adjudicada, malgrat que estan pendents els tràmits d’expropiació.
De moment el propietaris diuen desconèixer quin preu percebran per les expropiacions.
La variant Sud, es com un conte de mai acabar, però el que està cada cop més clar, és que el traçat s’ha decidit sense escoltar ni tenir en compte als afectats. Una vegada més, la Imposició passa per sobre de la Participació. A Lleida la participació es només una paraula electoral, buida de contingut i sense sentit en la nostra ciutat. I sembla que sigui aquest, un comportament propi de la dictadura importat cap la democràcia.
Ens preguntem, quin interès tan fort poden tenir, per decidir un traçat d’esquena a tots els afectats? I en tot cas, a qui beneficia aquesta decisió?
Etiquetas: eltravarsudconte
# entrada de Redaccio : 8:00
viernes, 22 de mayo de 2009
Des de la meva finestra
Mileuristes, una generació en dificultats
Que desgraciadament, les xifres de l’atur reflecteixen una realitat social és un fet. Que els drames personals que genera aquesta situació no ens arriben, és un altra realitat. Quantes famílies treballadores havent perdut la feina, es veuen desposseïdes dels seus pisos, al no poder pagar les quotes hipotecaries?
Les xifres de l’atur són fredes però també poc explicites: segurament que si la publicació de la taxa fos sectorial, veuríem que una gran part dels aturats són joves mileuristes. Solen tenir entre 20 i 30 anys, amb estudis reconeguts i amb domini d’idiomes, no obstant i estar suficientment preparats, solen formar part de les llistes de l’atur.
Un dels discursos o idees preferides de Felipe González, era que “en nuestros jóvenes tenemos la generación mejor preparada de la historia de España”. Certament així era, però avui encara està millor preparada i malgrat tot, molts d’ells estan a l’atur.
Hi ha un estudi que indica com en uns anys endarrera, trobar feina no era la major preocupació dels joves. Ara la tendència sembla estar canviant i ja no es valora tant la “conciliació de la vida familiar” que mai ha existit, sinó el tenir un lloc de treball.
Aquí hem passat en vint anys, de tenir un 17% de joves amb estudis universitaris, a tenir-ne un 27%, una xifra per sobre de la UE. El que passa, es que en el nostre país no hi ha un teixit industrial per poder-los assimilar. Aquí durant els últims quinze anys, la nostra economia ha estat basada en gran manera, en la construcció; una fórmula econòmica que és sempre cíclica i és el pa per avui i fam per demà. I és que, en quant hi ha al mercat una sobre abundància de pisos per a vendre, tot s’enfonsa i aleshores, aquesta generació tan ben preparada, es pot convertir en una generació de frustrats.
El desmantellament industrial permès i encoratjat pels nostres governs comporta aquestes coses. El cert és que a la UE tenen un mitjana de taxa d’atur que ve a ser la meitat de la nostra, quan ja estem en un 17%.
Perquè es va permetre tal reconversió industrial ?
Que desgraciadament, les xifres de l’atur reflecteixen una realitat social és un fet. Que els drames personals que genera aquesta situació no ens arriben, és un altra realitat. Quantes famílies treballadores havent perdut la feina, es veuen desposseïdes dels seus pisos, al no poder pagar les quotes hipotecaries?
Les xifres de l’atur són fredes però també poc explicites: segurament que si la publicació de la taxa fos sectorial, veuríem que una gran part dels aturats són joves mileuristes. Solen tenir entre 20 i 30 anys, amb estudis reconeguts i amb domini d’idiomes, no obstant i estar suficientment preparats, solen formar part de les llistes de l’atur.
Un dels discursos o idees preferides de Felipe González, era que “en nuestros jóvenes tenemos la generación mejor preparada de la historia de España”. Certament així era, però avui encara està millor preparada i malgrat tot, molts d’ells estan a l’atur.
Hi ha un estudi que indica com en uns anys endarrera, trobar feina no era la major preocupació dels joves. Ara la tendència sembla estar canviant i ja no es valora tant la “conciliació de la vida familiar” que mai ha existit, sinó el tenir un lloc de treball.
Aquí hem passat en vint anys, de tenir un 17% de joves amb estudis universitaris, a tenir-ne un 27%, una xifra per sobre de la UE. El que passa, es que en el nostre país no hi ha un teixit industrial per poder-los assimilar. Aquí durant els últims quinze anys, la nostra economia ha estat basada en gran manera, en la construcció; una fórmula econòmica que és sempre cíclica i és el pa per avui i fam per demà. I és que, en quant hi ha al mercat una sobre abundància de pisos per a vendre, tot s’enfonsa i aleshores, aquesta generació tan ben preparada, es pot convertir en una generació de frustrats.
El desmantellament industrial permès i encoratjat pels nostres governs comporta aquestes coses. El cert és que a la UE tenen un mitjana de taxa d’atur que ve a ser la meitat de la nostra, quan ja estem en un 17%.
Perquè es va permetre tal reconversió industrial ?
Etiquetas: mileugenendif
# entrada de Redaccio : 8:07
jueves, 21 de mayo de 2009
A día de hoy
La sentencia del Yak recae sobre Trillo
La condena de tres años al general Navarro, dictada por la Audiencia Nacional por las identificaciones falsas de 30 cadáveres del Yak-42 estrellado en Turquía, deja muy mal lugar a Federico Trillo, cuando siendo ministro de Defensa, un general del Ejército a sus ordenes, aceptó trasladar cadáveres sin identificar, entregándolos a familiares como identificados.
Tampoco quedó en muy buen lugar, cuando los dos forenses turcos, que se presentaron a testificar sin haber sido citados, testificaron que los mandos militares españoles eran conscientes de que se llevaban 30 cadáveres sin identificar porque tenían mucha prisa y que el general olía a alcohol cuando se presentó ante ellos.
El tema de las falsas identificaciones es muy grave, pero quizás haya otro tema del que nadie habla y tampoco se juzga: se dijo por aquel entonces, que el avión estrellado, había sido alquilado a Rusia por un bajo precio y que no estaba en condiciones de volar. Puede ocurrir y de hecho así es, que se juzgue una negligencia sobrevenida pero se pase de puntillas sobre la causa inicial: no se está juzgando a quien tomó la decisión de alquilar un avión a bajo coste y en malas condiciones, para transportar a 62 soldados que volvían de Afganistán en mayo del 2003. No se está juzgando en definitiva, a quien tomó la decisión de pagar poco por el alquiler de un avión poco seguro, arriesgando con ello la vida de los soldados.
Trillo anunció en junio de 1995, en el Congreso que: "Un subordinado hace lo que su jefe le ordena que haga, y las responsabilidades son imputables a su jefe". Luego, ¿hemos de pensar, que el avión siniestrado, fue alquilado por indicación del ministro? o ¿Hemos de creer también, que la repatriación de los 30 cadáveres sin identificar, se hizo por indicación del ministro?
A día de hoy, Trillo dice que ha puesto su cargo a disposición del partido, pero esto no soluciona nada y mucho menos, parece hacer justicia.
La condena de tres años al general Navarro, dictada por la Audiencia Nacional por las identificaciones falsas de 30 cadáveres del Yak-42 estrellado en Turquía, deja muy mal lugar a Federico Trillo, cuando siendo ministro de Defensa, un general del Ejército a sus ordenes, aceptó trasladar cadáveres sin identificar, entregándolos a familiares como identificados.
Tampoco quedó en muy buen lugar, cuando los dos forenses turcos, que se presentaron a testificar sin haber sido citados, testificaron que los mandos militares españoles eran conscientes de que se llevaban 30 cadáveres sin identificar porque tenían mucha prisa y que el general olía a alcohol cuando se presentó ante ellos.
El tema de las falsas identificaciones es muy grave, pero quizás haya otro tema del que nadie habla y tampoco se juzga: se dijo por aquel entonces, que el avión estrellado, había sido alquilado a Rusia por un bajo precio y que no estaba en condiciones de volar. Puede ocurrir y de hecho así es, que se juzgue una negligencia sobrevenida pero se pase de puntillas sobre la causa inicial: no se está juzgando a quien tomó la decisión de alquilar un avión a bajo coste y en malas condiciones, para transportar a 62 soldados que volvían de Afganistán en mayo del 2003. No se está juzgando en definitiva, a quien tomó la decisión de pagar poco por el alquiler de un avión poco seguro, arriesgando con ello la vida de los soldados.
Trillo anunció en junio de 1995, en el Congreso que: "Un subordinado hace lo que su jefe le ordena que haga, y las responsabilidades son imputables a su jefe". Luego, ¿hemos de pensar, que el avión siniestrado, fue alquilado por indicación del ministro? o ¿Hemos de creer también, que la repatriación de los 30 cadáveres sin identificar, se hizo por indicación del ministro?
A día de hoy, Trillo dice que ha puesto su cargo a disposición del partido, pero esto no soluciona nada y mucho menos, parece hacer justicia.
Etiquetas: lasendeyak
# entrada de Redaccio : 8:25
miércoles, 20 de mayo de 2009
La Tira
La plaça Sant Joan, model d’obra faraònica
La plaça Sant Joan va ser un primer exemple de projecte de plaça en la coberta d’un pàrking. Un projecte de plaça, amb el flam central i la passarel·la a cap lloc que queda en un costat; ha estat sempre un projecte no entès pels veïns de Lleida, que des d’un primer moment van criticar el projecte. També vam sentir a dir, que ja no els hi agrada ni als mateixos que el van recolzar en els primers anys.
Ha estat en definitiva, una obra faraònica que segurament només ha estat útil pel pàrking, si tenim en compte la poca gent que en feia ús. El poc ús també pot acabar sent un indicador social d’acceptació o no d’un obra arquitectònica. I que en el dia de la Festa Major es facin allí alguns actes, durant els quals la plaça es veu plena de gent, no significa de cap manera que la plaça tingui gaire utilitat, sinó que allí es fa un acte de Festa Major que si es fes en un altre lloc, també estaria igual de concorregut.
En els últims anys, les rajoles es movien en quan passava algú i sonaven “cloc, cloc, cloc”, tant es així que comerciants de la zona asseguraven “sentir” molt poca gent passar per la plaça. Ara l’Ajuntament ha decidit canviar les rajoles i això en temps de crisi, quan potser es podrien aprofitar les que no estiguessin trencades o escantonades.
En qualsevol cas, quan l’Ajuntament ha detectat que l’obra en sí, no agrada als veïns de Lleida, quan els comerciants de la zona reclamen la reforma integral de la plaça, quan a més la oposició de l’Ajuntament també ho demana, sembla que ja seria hora de que es replantegés la totalitat del projecte i es fes d’acord amb la ciutadania que som en definitiva, qui tenim d’utilitzar la plaça.
El flam i la passarel·la no han estat mai entesos per ningú i sobren en la plaça, per la qual cosa tindrien de ser retirats; concretament la passarel·la encaixona als comerços d’una banda (que és per on passem tots) i margina visualment la resta de la plaça.
Quan serà el dia, que la opinió dels Veïns de Lleida serà tinguda en compte, abans d’emprendre un projecte, per tal de que no sigui vist, com un projecte pel poble però sense el poble?
La plaça Sant Joan va ser un primer exemple de projecte de plaça en la coberta d’un pàrking. Un projecte de plaça, amb el flam central i la passarel·la a cap lloc que queda en un costat; ha estat sempre un projecte no entès pels veïns de Lleida, que des d’un primer moment van criticar el projecte. També vam sentir a dir, que ja no els hi agrada ni als mateixos que el van recolzar en els primers anys.
Ha estat en definitiva, una obra faraònica que segurament només ha estat útil pel pàrking, si tenim en compte la poca gent que en feia ús. El poc ús també pot acabar sent un indicador social d’acceptació o no d’un obra arquitectònica. I que en el dia de la Festa Major es facin allí alguns actes, durant els quals la plaça es veu plena de gent, no significa de cap manera que la plaça tingui gaire utilitat, sinó que allí es fa un acte de Festa Major que si es fes en un altre lloc, també estaria igual de concorregut.
En els últims anys, les rajoles es movien en quan passava algú i sonaven “cloc, cloc, cloc”, tant es així que comerciants de la zona asseguraven “sentir” molt poca gent passar per la plaça. Ara l’Ajuntament ha decidit canviar les rajoles i això en temps de crisi, quan potser es podrien aprofitar les que no estiguessin trencades o escantonades.
En qualsevol cas, quan l’Ajuntament ha detectat que l’obra en sí, no agrada als veïns de Lleida, quan els comerciants de la zona reclamen la reforma integral de la plaça, quan a més la oposició de l’Ajuntament també ho demana, sembla que ja seria hora de que es replantegés la totalitat del projecte i es fes d’acord amb la ciutadania que som en definitiva, qui tenim d’utilitzar la plaça.
El flam i la passarel·la no han estat mai entesos per ningú i sobren en la plaça, per la qual cosa tindrien de ser retirats; concretament la passarel·la encaixona als comerços d’una banda (que és per on passem tots) i margina visualment la resta de la plaça.
Quan serà el dia, que la opinió dels Veïns de Lleida serà tinguda en compte, abans d’emprendre un projecte, per tal de que no sigui vist, com un projecte pel poble però sense el poble?
Etiquetas: laplasantjoa
# entrada de Redaccio : 8:16
martes, 19 de mayo de 2009
La Tira
Les Basses d’Alpicat on s’aplica la democràcia dels fets consumats
La Paeria, seguin el camí privatitzador del nostre Alcalde, està tapant amb terra les piscines de les Basses. La privatizació no deu voler basses, sinó terreny per tal de poder-hi muntar negocis a sobre. Aquesta deu de ser la raó. I encara que els usos del parc de les Basses encara no estiguin decidits, a la democràcia del nostre equip de govern tan li fa, ells van als fets consumats; tapen amb terra, segurament confiant en que desprès ja no la traurem, perquè es clar, diran que treure-la costa diners.
Que l’Ajuntament digui que es tapen les piscines amb terra, perquè presenten un estat perillós, resulta ser una excusa increïble, quan a primers del 2007, la Organització de Veïns Independents (OVI), va descobrir per dues vegades, que s’havien trencat portes de vestidors, on dintre hi havien emmagatzemades garrafes de Sosa Càustica, Hipoclorit Sòdic i fins i tot una setantena de bombones de gas Clor algunes rovellades (veure fotografies).
La Paeria, seguin el camí privatitzador del nostre Alcalde, està tapant amb terra les piscines de les Basses. La privatizació no deu voler basses, sinó terreny per tal de poder-hi muntar negocis a sobre. Aquesta deu de ser la raó. I encara que els usos del parc de les Basses encara no estiguin decidits, a la democràcia del nostre equip de govern tan li fa, ells van als fets consumats; tapen amb terra, segurament confiant en que desprès ja no la traurem, perquè es clar, diran que treure-la costa diners.
Que l’Ajuntament digui que es tapen les piscines amb terra, perquè presenten un estat perillós, resulta ser una excusa increïble, quan a primers del 2007, la Organització de Veïns Independents (OVI), va descobrir per dues vegades, que s’havien trencat portes de vestidors, on dintre hi havien emmagatzemades garrafes de Sosa Càustica, Hipoclorit Sòdic i fins i tot una setantena de bombones de gas Clor algunes rovellades (veure fotografies).
El Clor és un gas molt tòxic que d’haver alguna fuita hagués provocat un immediat i greu accident a qui l’hagués respirat i no oblidem que les bombones de clor estaven al costat de la carretera. Això sí que era un perill i no el van vetllar, sinó que van deixar que les Basses d’Alpicat es deterioressin tant, que sembles impossible la seva recuperació i es pogués justificar d’alguna manera la seva privatizació.
Quan parlem de privatització volem dir que de la mateixa manera que un terreny es pot vendre, també es pot cedir, es pot fer una cessió d’una finca pública i per 50 anys a una entitat privada amb ànim de lucre.
En definitiva, el nostre Alcalde esta privatitzant tot el públic que teníem a Lleida, ja només falta que ens privatice els carrers i que tinguem de pagar per poder passar, de fet ja no podem aparcar sense pagar.
En definitiva, el nostre Alcalde esta privatitzant tot el públic que teníem a Lleida, ja només falta que ens privatice els carrers i que tinguem de pagar per poder passar, de fet ja no podem aparcar sense pagar.
Gràcies senyor Alcalde, per pensar tant en el nostre benestar i en els nostres interessos. No sabem que faríem sense vostè.
Etiquetas: bassaldemfetcons
# entrada de Redaccio : 0:38
lunes, 18 de mayo de 2009
Queixes veïnals
Un carrer del Bruc inaccessible
El carrer del Bruc resulta ser un dels carrers mes antics de Cappont o de “fora el Pont”, com alguns en deien fa anys. La seva antiguitat però, no pot comportar deixadesa o abandonament per part del nostre Ajuntament.
Tenim un Ajuntament molt preocupat en fer grans projectes faraònics, passarel·les de disseny, una llotja de firma, un pont manterolat, etc. però al mateix temps la Paeria descuida una cosa tant simple com és el manteniment de molts dels nostres carrers; les rajoles aixecades, els forats (grans i petits) i els desnivells, fan que en molts carrers, la tasca de vianant es tingui de fer mirant al terra atentament, no sia que ens peguem una morrada.
L'estret carrer Bruc no és pas una excepció; amb unes voreres que tenen uns cinquanta centímetres i amb rampes que poden provocar més d’una caiguda, ara s’ha vist encara més perjudicat per la falta de previsió i manteniment. Ara, en enderrocar-se alguns edificis de la banda dreta per mal estat, s’han col·locat a sobre de la petita vorera, tres blocs enormes de formigó que serveixen per aguantar tres postes de fusta, on van penjades conduccions elèctriques.
Que com queda el pas de vianants en aquest carrer? Doncs queda molt malament, si uns de les dues voreres està ocupada per tres grans blocs de formigó, per allí no es pot passar caminant. I a més poc abans del primer bloc hi ha un tros de vorera que ha desaparegut. Com passen els cotxes dels nens? Doncs no passen, no poden passar.
El timbaler del Bruc a qui segurament deu el seu nom el carrer, de qui segons es diu era expert caminador en terreny muntanyenc, no podria passar per aquesta vorera encara que es calcés unes sabatilles de marca.
On queda, senyor Alcalde, la seva eterna cantarella de la “accessibilitat”?
Vostè creu que és accessible caminar per aquesta vorera, o preguntat d’un altra manera: quan vostè presumeix de preocupar-se per la accessibilitat en la ciutat, vol dir que no ens està prenen el pel?
Etiquetas: uncardebruc
# entrada de Redaccio : 0:27
sábado, 16 de mayo de 2009
El llapis impertinent
jueves, 14 de mayo de 2009
La Tira
Comprar barat i vendre car: un negoci rodó
El Pla General de Lleida és un document urbanístic que va ser aprovat al febrer de 1995. Es tracta d’un Pla Municipal d’Ordenació Urbana que està vigent des de 1995 fins al 2015.
En aquest Pla General, ja està previst, dibuixat i per tant aprovat, el pont ara en construcció de Príncep de Viana.
El nou pont, el tren de l’alta velocitat, l’arranjament de la zona, el pàrking i el projectat centre comercial, tot inclòs al Pla de l’Estació, conformen una zona de alt “standing”.
Persones de la zona, indiquen que des de fa uns anys, es va instal·lar pels voltants la mesquita, des de aleshores diuen, el valor de les propietats en aquella zona no ha deixat de baixar. Creuen, que la presencia de la mesquita ha pressionat els preus a la baixa, fins i tot, en temporada de vaques grasses.
Un veí de la zona, té amistats que tenien propietats a la Avinguda Tarradelles, quan l’Ajuntament hi va col·locar el campament gitano; en aquella ocasió, les propietats dels voltants també van baixar molt de preu i van tenir de mal vendre les seves finques. Desprès, la zona s’ha vist realçada, es va fer fora al campament gitano i la zona va estar comprada per una empresa que va construir uns pisos de luxe. El negoci va estar rodó; van comprar barat i desprès van vendre car.
Es pregunten el perquè, si les protestes veïnals van començar al any 2001, com és possible que l’Ajuntament fins al desembre del 2007 no va trobar un altre emplaçament per la mesquita.
Ara i de moment, la mesquita va en una parcel·la del Polígon Entrevies. El que troben més curiós, és que precisament sigui trobat el nou emplaçament, en el moment que es comença a executar el Pla de l’Estació i concretament, quan molts veïns del barri ja s’han mal venut les seves propietats.
Es pregunten, si no hi haurà un cert paral·lelisme entre el que va passar a Tarradellas i el que ara passa amb el Pla de l’Estació.
¿És cert aquest paral·lelisme o només són imaginacions?
El Pla General de Lleida és un document urbanístic que va ser aprovat al febrer de 1995. Es tracta d’un Pla Municipal d’Ordenació Urbana que està vigent des de 1995 fins al 2015.
En aquest Pla General, ja està previst, dibuixat i per tant aprovat, el pont ara en construcció de Príncep de Viana.
El nou pont, el tren de l’alta velocitat, l’arranjament de la zona, el pàrking i el projectat centre comercial, tot inclòs al Pla de l’Estació, conformen una zona de alt “standing”.
Persones de la zona, indiquen que des de fa uns anys, es va instal·lar pels voltants la mesquita, des de aleshores diuen, el valor de les propietats en aquella zona no ha deixat de baixar. Creuen, que la presencia de la mesquita ha pressionat els preus a la baixa, fins i tot, en temporada de vaques grasses.
Un veí de la zona, té amistats que tenien propietats a la Avinguda Tarradelles, quan l’Ajuntament hi va col·locar el campament gitano; en aquella ocasió, les propietats dels voltants també van baixar molt de preu i van tenir de mal vendre les seves finques. Desprès, la zona s’ha vist realçada, es va fer fora al campament gitano i la zona va estar comprada per una empresa que va construir uns pisos de luxe. El negoci va estar rodó; van comprar barat i desprès van vendre car.
Es pregunten el perquè, si les protestes veïnals van començar al any 2001, com és possible que l’Ajuntament fins al desembre del 2007 no va trobar un altre emplaçament per la mesquita.
Ara i de moment, la mesquita va en una parcel·la del Polígon Entrevies. El que troben més curiós, és que precisament sigui trobat el nou emplaçament, en el moment que es comença a executar el Pla de l’Estació i concretament, quan molts veïns del barri ja s’han mal venut les seves propietats.
Es pregunten, si no hi haurà un cert paral·lelisme entre el que va passar a Tarradellas i el que ara passa amb el Pla de l’Estació.
¿És cert aquest paral·lelisme o només són imaginacions?
Etiquetas: compbbaivenca
# entrada de Redaccio : 8:54
miércoles, 13 de mayo de 2009
La Tira
La ex piscina de Cappont
A Cappont hi havia des de fa molts anys, una piscina coberta on molts veïns/es del barri hi havien anat de nens per aprendre a nedar. També molts veïns i veïnes hi anaven per recomanació medica, en patir malalties d’esquena i de cervicals.
Era una instal·lació municipal i per tant publica, que ha ofert un servei molt apreciable als veïns del barri, que en no pocs casos en tenen un record molt entranyable.
Era una instal·lació municipal com totes les demés a Lleida, s’inauguren i desprès s’obliden perquè no es fa manteniment. I així va arribar fins a març del 2007, data en que l’Alcalde va decidir tancar-la “per obres” (al menys això deia al cartell de la porta). Desprès a l’Alcalde li va interessar, que en comptes de reparar-la en faria un altra de nova a Pardinyes.
Ara hem vist que no es feia el manteniment mínim; saltaven els fusibles en quan feien funcionar assecadors de cabells, hi havia goteres quan plovia, no hi havia accessibilitat, les dutxes estaven en molt mal estat, etc.
També hem vist, que no era veritat el cartell d’obres que posava a la porta i el que és més greu, hem vist la decisió de l’Alcalde: treure-la de Cappont i portar-la a Pardinyes.
Ara en les portes de vidre i diu: “Centre Excursionista” i per dir-ho clar, al barri de Cappont han perdut una instal·lació útil i al servei de tots els veïns, que ara ha passat a ser per una entitat privada.
Aquest és sens dubte, el segell més característic de l’alcalde Ros; la privatització dels espais públics i per tant de tots. Hem vist privatitzar el Camp Esports (ara una piscina i gimnàs privats), el pàrking de l’Arnau (que ara paguem a un preu abusiu), la parcel·la de equipaments de Balafia (venuda a un grup esportiu), la parcel·la de la UDL (permutada a un empresari per a construir edificis), la plaça de Blas Infante (per un pàrking de FCC), el xalet dels Camps Elisis (cedit a una empresa privada), la meitat dels Camps Elisis (cedits a la Fira de Lleida) i ara a la llista hi tenim d’afegir la piscina dels Camps Elisis; qui sap si d’aquí a poc temps, en el “suma i sigue” hi tindrem d’afegir el Pavelló de l’Antorxa.
Ja sabem que en trèiem d’aquests canvis els veïns de Lleida, perdre l’ús dels espais públics, però i vostè, senyor Alcalde, que en treu de tantes privatitzacions?
A Cappont hi havia des de fa molts anys, una piscina coberta on molts veïns/es del barri hi havien anat de nens per aprendre a nedar. També molts veïns i veïnes hi anaven per recomanació medica, en patir malalties d’esquena i de cervicals.
Era una instal·lació municipal i per tant publica, que ha ofert un servei molt apreciable als veïns del barri, que en no pocs casos en tenen un record molt entranyable.
Era una instal·lació municipal com totes les demés a Lleida, s’inauguren i desprès s’obliden perquè no es fa manteniment. I així va arribar fins a març del 2007, data en que l’Alcalde va decidir tancar-la “per obres” (al menys això deia al cartell de la porta). Desprès a l’Alcalde li va interessar, que en comptes de reparar-la en faria un altra de nova a Pardinyes.
Ara hem vist que no es feia el manteniment mínim; saltaven els fusibles en quan feien funcionar assecadors de cabells, hi havia goteres quan plovia, no hi havia accessibilitat, les dutxes estaven en molt mal estat, etc.
També hem vist, que no era veritat el cartell d’obres que posava a la porta i el que és més greu, hem vist la decisió de l’Alcalde: treure-la de Cappont i portar-la a Pardinyes.
Ara en les portes de vidre i diu: “Centre Excursionista” i per dir-ho clar, al barri de Cappont han perdut una instal·lació útil i al servei de tots els veïns, que ara ha passat a ser per una entitat privada.
Aquest és sens dubte, el segell més característic de l’alcalde Ros; la privatització dels espais públics i per tant de tots. Hem vist privatitzar el Camp Esports (ara una piscina i gimnàs privats), el pàrking de l’Arnau (que ara paguem a un preu abusiu), la parcel·la de equipaments de Balafia (venuda a un grup esportiu), la parcel·la de la UDL (permutada a un empresari per a construir edificis), la plaça de Blas Infante (per un pàrking de FCC), el xalet dels Camps Elisis (cedit a una empresa privada), la meitat dels Camps Elisis (cedits a la Fira de Lleida) i ara a la llista hi tenim d’afegir la piscina dels Camps Elisis; qui sap si d’aquí a poc temps, en el “suma i sigue” hi tindrem d’afegir el Pavelló de l’Antorxa.
Ja sabem que en trèiem d’aquests canvis els veïns de Lleida, perdre l’ús dels espais públics, però i vostè, senyor Alcalde, que en treu de tantes privatitzacions?
Etiquetas: lexpisdcapp
# entrada de Redaccio : 7:19
martes, 12 de mayo de 2009
A día de hoy
El nombramiento de 11 de marzo
Hoy día, hablar del 11 es en cierta manera un seudo tabú. Digamos que en cierta manera, este número le está robando aureola de fatalidad al 13.
Un fatídico once de septiembre es recordado con pena por la ciudadanía de bien y fue remachado después a sangre y fuego por otro 11, en este caso el once de marzo. Desde entonces el número once está siendo visto por muchas personas, por lo menos con recelo.
El pasado 11 de marzo, Zapatero le ofreció a Chaves abandonar la Junta de Andalucía para ocupar la Vicepresidencia Tercera del Gobierno. Ciertamente no era la fecha óptima para hacer esta propuesta; Chaves admite que cuando oyó la propuesta se asustó: “Sentí vértigo” confiesa y tuvo que reflexionarlo durante unos días.
Finalmente decidió que le convenía la oferta de Zapatero y dejó la presidencia de la Junta de Andalucía. Pero veamos como queda ahora la situación: Chaves explica que piensa seguir controlando el aparato político andaluz, compatibilizando su cargo de vicepresidente con el de secretario general de PSOE- A.
Pero volvamos al 11; ¿Sería posible hacer alguna interpretación esotérica, más allá de la simbología que representa? ¿Sería posible una propuesta totalmente inocente para la Vice presidencia Tercera del Gobierno, precisamente en el día 11 de marzo? ¿Se ha podido dinamitar con este nombramiento, la confianza de muchos votantes andaluces, o por el contrario, es que la fidelidad está garantizada?
Chaves ya fue ministro con Felipe González, quien presidía los llamados Gobiernos del GAL, de FILESA, de Roldán, de Barrionuevo, de Julián Sancristobal, de Corcuera y Vera, todos ellos procesados judicialmente.
Nos preguntamos que aportará Chaves al Gobierno de Zapatero, pero podría ser que visiblemente hiciera el trabajo de desviar la atención; es decir, que Zapatero le encargue a Chaves los trabajos que puedan tener una imagen no simpática delante de los votantes. En otras palabras, podría ser que le encargará a Chaves “las faenitas” que tendrán que aguantar las comunidades autónomas, por ejemplo.
En todo caso, para relevar en Andalucía al “barón Chaves”, Zapatero debe tener una razón muy poderosa, quizás algún día el calendario de la historia nos revele la clave del nombramiento, en el 11 de marzo.
Hoy día, hablar del 11 es en cierta manera un seudo tabú. Digamos que en cierta manera, este número le está robando aureola de fatalidad al 13.
Un fatídico once de septiembre es recordado con pena por la ciudadanía de bien y fue remachado después a sangre y fuego por otro 11, en este caso el once de marzo. Desde entonces el número once está siendo visto por muchas personas, por lo menos con recelo.
El pasado 11 de marzo, Zapatero le ofreció a Chaves abandonar la Junta de Andalucía para ocupar la Vicepresidencia Tercera del Gobierno. Ciertamente no era la fecha óptima para hacer esta propuesta; Chaves admite que cuando oyó la propuesta se asustó: “Sentí vértigo” confiesa y tuvo que reflexionarlo durante unos días.
Finalmente decidió que le convenía la oferta de Zapatero y dejó la presidencia de la Junta de Andalucía. Pero veamos como queda ahora la situación: Chaves explica que piensa seguir controlando el aparato político andaluz, compatibilizando su cargo de vicepresidente con el de secretario general de PSOE- A.
Pero volvamos al 11; ¿Sería posible hacer alguna interpretación esotérica, más allá de la simbología que representa? ¿Sería posible una propuesta totalmente inocente para la Vice presidencia Tercera del Gobierno, precisamente en el día 11 de marzo? ¿Se ha podido dinamitar con este nombramiento, la confianza de muchos votantes andaluces, o por el contrario, es que la fidelidad está garantizada?
Chaves ya fue ministro con Felipe González, quien presidía los llamados Gobiernos del GAL, de FILESA, de Roldán, de Barrionuevo, de Julián Sancristobal, de Corcuera y Vera, todos ellos procesados judicialmente.
Nos preguntamos que aportará Chaves al Gobierno de Zapatero, pero podría ser que visiblemente hiciera el trabajo de desviar la atención; es decir, que Zapatero le encargue a Chaves los trabajos que puedan tener una imagen no simpática delante de los votantes. En otras palabras, podría ser que le encargará a Chaves “las faenitas” que tendrán que aguantar las comunidades autónomas, por ejemplo.
En todo caso, para relevar en Andalucía al “barón Chaves”, Zapatero debe tener una razón muy poderosa, quizás algún día el calendario de la historia nos revele la clave del nombramiento, en el 11 de marzo.
Etiquetas: elnombdondema
# entrada de Redaccio : 8:24
lunes, 11 de mayo de 2009
Cartes al Director
La mala memòria dels nostres governants
Senyor Director:
La Presidenta de la Comunitat de Madrid aprofita qualsevol ocasió per manifestar, que els funcionaris som poc menys que uns privilegiats; és el mateix que deia l’anterior Alcalde de Lleida.
Critica que mentre el país ha entrat en taxa d’inflació negativa, els funcionaris, a més de tenir una plaça de treball fixa, tinguem una apujada salarial del 5%, una cosa aquesta ultima que no és veritat.
La Presidenta de la Comunitat de Madrid sembla tenir una memòria molt selectiva i només es recorda de segons què, per exemple:
No es recorda de que el salari mínim d’un treballador és de 624 € al mes, mentre el sou d’un diputat (el sou de la Presidenta posem per cas) és de 3.996 €, que amb dietes y altres prebendes pot arribar als 6.500 €/mes.
No es recorda de que la classe política professional, s’apuja el seu sou en el percentatge que els hi dona la gana, encara que sempre s’aprovi per unanimitat i per suposat, al començament de la legislatura.
No es recorda de que un catedràtic d’universitat (els polítics professionals es recolzen molt amb les universitats), o un cirurgià de la sanitat pública (amb una gran responsabilitat), tenen un sou bastant més baix que un regidor d’ajuntament amb responsabilitats de govern per petites que siguin.
Si hem de parlar de privilegis, pot comparar l’import de la pensió d’un diputat (de qualsevol Administració) amb la pensió de una vídua.
Tampoc es recorda, de que qualsevol ciutadà (funcionaris inclosos) tenim de cotitzar al menys 35 anys per percebre el 100% de la nostra pensió, en canvi els diputats en tenen prou amb 7 anys per cobrar la pensió màxima, que no és la de la vídua.
I que direm dels que són anomenats membres del Govern, que per cobrar la pensió màxima, només tenen de jurar o prometre el càrrec?
Que quedi dit, que aquests punts no són recordats per la Presidenta de la Comunitat de Madrid, però tampoc són recordats ni pel President del Govern de la Generalitat, ni pel President de Govern Central.
Uns funcionaris
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:ilergeta386@gmail.com
Senyor Director:
La Presidenta de la Comunitat de Madrid aprofita qualsevol ocasió per manifestar, que els funcionaris som poc menys que uns privilegiats; és el mateix que deia l’anterior Alcalde de Lleida.
Critica que mentre el país ha entrat en taxa d’inflació negativa, els funcionaris, a més de tenir una plaça de treball fixa, tinguem una apujada salarial del 5%, una cosa aquesta ultima que no és veritat.
La Presidenta de la Comunitat de Madrid sembla tenir una memòria molt selectiva i només es recorda de segons què, per exemple:
No es recorda de que el salari mínim d’un treballador és de 624 € al mes, mentre el sou d’un diputat (el sou de la Presidenta posem per cas) és de 3.996 €, que amb dietes y altres prebendes pot arribar als 6.500 €/mes.
No es recorda de que la classe política professional, s’apuja el seu sou en el percentatge que els hi dona la gana, encara que sempre s’aprovi per unanimitat i per suposat, al començament de la legislatura.
No es recorda de que un catedràtic d’universitat (els polítics professionals es recolzen molt amb les universitats), o un cirurgià de la sanitat pública (amb una gran responsabilitat), tenen un sou bastant més baix que un regidor d’ajuntament amb responsabilitats de govern per petites que siguin.
Si hem de parlar de privilegis, pot comparar l’import de la pensió d’un diputat (de qualsevol Administració) amb la pensió de una vídua.
Tampoc es recorda, de que qualsevol ciutadà (funcionaris inclosos) tenim de cotitzar al menys 35 anys per percebre el 100% de la nostra pensió, en canvi els diputats en tenen prou amb 7 anys per cobrar la pensió màxima, que no és la de la vídua.
I que direm dels que són anomenats membres del Govern, que per cobrar la pensió màxima, només tenen de jurar o prometre el càrrec?
Que quedi dit, que aquests punts no són recordats per la Presidenta de la Comunitat de Madrid, però tampoc són recordats ni pel President del Govern de la Generalitat, ni pel President de Govern Central.
Uns funcionaris
--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:ilergeta386@gmail.com
Etiquetas: malmemdnosgov
# entrada de Redaccio : 0:17
sábado, 9 de mayo de 2009
El llapis impertinent
Pàrking Ricard Viñes;
Des de l’Associació de Comerciants Zona Alta, reclamen a l’Alcalde, que els carrers M. Ruano i D. Fleming no quedin tancats a la circulació rodada.
Des de l’Associació de Comerciants Zona Alta, reclamen a l’Alcalde, que els carrers M. Ruano i D. Fleming no quedin tancats a la circulació rodada.
Etiquetas: llap 19
# entrada de Redaccio : 8:43
viernes, 8 de mayo de 2009
Des de la meva finestra
Els Eurodiputats han demanat augment de sou
Les eleccions al Parlament Europeu del pròxim 7 de juny portaran un canvi que afecta directament als diputats, o millor dit, al sou dels diputats. El sistema retributiu canvia; fins ara els diputats de cada país cobraven el mateix que els seus companys de les cameres nacionals, però a partir de les eleccions passaran a cobrar tots el mateix; a uns beneficiarà i d’altres es sentiran perjudicats.
El nou sou passarà a ser de 7.665 euros mensuals mes dietes. També canvien les pensions i les prestacions mediques. Un altre canvi serà el preu del transport de cada parlamentari fins la seu de PE, fins ara se’ls pagava una quantitat fixa i si l’electe podia comprar bitllet barat doncs es quedava amb la diferencia. Ara el partir de juny, el PE només reembossarà l’import real dels bitllets.
En resum, entre sou i dietes es plantaran en els 8.000 euros i passats, una xifra que no es sembla massa als 600 euros que cobren actualment molts treballadors en el nostre país, o menys si estan rebent prestacions de l’atur. Sembla que estem en un estat, on es parla molt d’igualtat però on no es veu massa intenció igualadora. Potser és, que la igualtat té de ser només per les qüestions que tenen a veure amb la propaganda, però no per cobrir les necessitats dels ciutadans.
En definitiva: si ets eurodiputat, estàs solucionat.
Les eleccions al Parlament Europeu del pròxim 7 de juny portaran un canvi que afecta directament als diputats, o millor dit, al sou dels diputats. El sistema retributiu canvia; fins ara els diputats de cada país cobraven el mateix que els seus companys de les cameres nacionals, però a partir de les eleccions passaran a cobrar tots el mateix; a uns beneficiarà i d’altres es sentiran perjudicats.
El nou sou passarà a ser de 7.665 euros mensuals mes dietes. També canvien les pensions i les prestacions mediques. Un altre canvi serà el preu del transport de cada parlamentari fins la seu de PE, fins ara se’ls pagava una quantitat fixa i si l’electe podia comprar bitllet barat doncs es quedava amb la diferencia. Ara el partir de juny, el PE només reembossarà l’import real dels bitllets.
En resum, entre sou i dietes es plantaran en els 8.000 euros i passats, una xifra que no es sembla massa als 600 euros que cobren actualment molts treballadors en el nostre país, o menys si estan rebent prestacions de l’atur. Sembla que estem en un estat, on es parla molt d’igualtat però on no es veu massa intenció igualadora. Potser és, que la igualtat té de ser només per les qüestions que tenen a veure amb la propaganda, però no per cobrir les necessitats dels ciutadans.
En definitiva: si ets eurodiputat, estàs solucionat.
Etiquetas: eleurohdemaug
# entrada de Redaccio : 8:33
jueves, 7 de mayo de 2009
A día de hoy
¿Que tipo de Justicia tenemos?
La Caja Castilla la Mancha fue intervenida por el Banco de España, debido a la deficiente gestión que realizaba el equipo de gobierno presidido por el socialista Juan Pedro Hernández Moltó.
La CCM comunicó a la Confederación Española de Cajas de Ahorros, un beneficio de 29 millones, correspondiente al ejercicio de 2008, cuando después la CCM pide al BdE “una provisión urgente de liquidez” de 900 millones de euros (150 mil millones de ptas). Junto a la intervención el BdE ofreció a CCM el aval de los 900 millones de euros.
Después se supo que los auditores de Unicaja, encontraron en CCM un agujero que puede llegar hasta los 3.000 millones de euros.
Aquí cabe preguntarse, si habían declarado unos beneficios de 29 millones, como ahora aparece un agujero de 3.000 millones?
En el artículo 12 de la Ley de Disciplina e Intervención de las Entidades de Crédito, contempla una serie de sanciones a los responsables que hayan cometido infracciones muy graves, ya sea por carecer la entidad de la contabilidad exigida legalmente o por llevarla con irregularidades que impidan conocer la situación patrimonial y financiera de le entidad, así como por incumplir el deber de veracidad informativa a los depositantes y al organismo regulador.
La norma establece que serán responsables de estas infracciones aquellos que ejerzan cargos de administración o dirección, a quienes se les puede imputar una conducta “dolosa o negligente”.
Según se ha sabido ahora, los responsables o equipo gestor, se podría enfrentar a multas de hasta un máximo de150.000 euros (25 millones de ptas) y a la inhabilitación para ejercer como directivo en el sector financiero por hasta diez años.
El presidente de Castilla la Mancha, José Mª Barreda, asegura que las pérdidas de CCM, son fruto de la crisis económica, pero también de una "mala gestión" de sus órganos de dirección.
Ante todo ello, manifiesto no entender como funciona aquí la Justicia; es decir, si a un drogadicto que para comprar droga (se trata de un caso real), atraca con un cuchillo a una cajera de un supermercado y después devuelve los 300 euros que había sustraído, es condenado a 7 años de cárcel, no entiendo como a estos señores del equipo de gobierno de la CCM, que presumiblemente, han tenido una conducta “dolosa o negligente”, que ha culminado en la intervención de la caja por el BdE, con un posible agujero de 3.000 millones de euros, tan sólo se les puede condenar a la multa de los 150 mil euros y los 10 años de inhabilitación, como máximo? ¿Qué tipo de justicia es esta?
Etiquetas: quetipdjustic
# entrada de Redaccio : 9:16
miércoles, 6 de mayo de 2009
El Confidente
El atasco inmobiliario
En 2008, la actual crisis económica se llevó por delante 58.686 ejecuciones hipotecarias. El año pasado se registraron tantas ejecuciones hipotecarias o embargos, como en 2005, 2006 y 2007 juntos, según datos del CGPJ.
El mayor número de ejecuciones hipotecarias se dio en Andalucía, seguida de Cataluña y Valencia, siendo Asturias donde menos incremento tuvieron estos procedimientos.
Las ejecuciones hipotecarias son solicitadas por las entidades financieras (que habían aceptado previamente la vivienda hipotecada, como garantía de un préstamo), cuando el titular hipotecado no paga las cuotas mensuales establecidas.
Lo cierto es que los procesos iniciados en el último trimestre del año pasado rompen todas las previsiones, estando a la espera de la publicación de datos para el primer trimestre de 2009.
Para el año en curso, hay unas previsiones que pueden alcanzar las 76.000 ejecuciones hipotecarias y en ellas entrarían tanto los titulares particulares como los empresariales. Sin embargo, esta cifra puede verse aumentada, dado que en el último trimestre iniciaron su trámite expedientes de “concurso de acreedores” que pueden acabar en ejecución hipotecaria.
Tenemos 2 millones de viviendas a la venta, más las que se van sumando producto de ejecuciones hipotecarias y esto, en un país con una economía basada en la construcción y con muy poca implantación industrial. En estas condiciones y sin ánimo de querer ser pesimistas, no nos parece demasiado creíble, el anuncio según el cual, podemos salir del bache económico en 2010.
En 2008, la actual crisis económica se llevó por delante 58.686 ejecuciones hipotecarias. El año pasado se registraron tantas ejecuciones hipotecarias o embargos, como en 2005, 2006 y 2007 juntos, según datos del CGPJ.
El mayor número de ejecuciones hipotecarias se dio en Andalucía, seguida de Cataluña y Valencia, siendo Asturias donde menos incremento tuvieron estos procedimientos.
Las ejecuciones hipotecarias son solicitadas por las entidades financieras (que habían aceptado previamente la vivienda hipotecada, como garantía de un préstamo), cuando el titular hipotecado no paga las cuotas mensuales establecidas.
Lo cierto es que los procesos iniciados en el último trimestre del año pasado rompen todas las previsiones, estando a la espera de la publicación de datos para el primer trimestre de 2009.
Para el año en curso, hay unas previsiones que pueden alcanzar las 76.000 ejecuciones hipotecarias y en ellas entrarían tanto los titulares particulares como los empresariales. Sin embargo, esta cifra puede verse aumentada, dado que en el último trimestre iniciaron su trámite expedientes de “concurso de acreedores” que pueden acabar en ejecución hipotecaria.
Tenemos 2 millones de viviendas a la venta, más las que se van sumando producto de ejecuciones hipotecarias y esto, en un país con una economía basada en la construcción y con muy poca implantación industrial. En estas condiciones y sin ánimo de querer ser pesimistas, no nos parece demasiado creíble, el anuncio según el cual, podemos salir del bache económico en 2010.
Etiquetas: elatasinmob
# entrada de Redaccio : 0:11
martes, 5 de mayo de 2009
Queixes veïnals
Que significa el “Plan E”?
Si en sentir que es posava en marxa el “Plan E”, algú s’havia fet il·lusions de veure reparats els desperfectes urbans que hem d’anar sortejant pels carrers de la ciutat, ja s’ho pot treure del cap. El “Plan Zapatero” no “remendará”, o no apedaçarà els desperfectes urbanístics (de vegades perillosos) que hi tenim per la ciutat.
La finalitat del “Plan Zapatero” no era altra que construir projectes que no entraven en els esquifits pressupostos dels municipis, es a dir per a poder fer-se a ell mateix una gran propaganda que paguem entre tots, amb l’excusa de que fomentant l’obra publica es rebaixarà la xifra d’aturats.
Ara tenim ja molta obra publica en marxa i paradoxalment està augmentant escandalosament la xifra d’aturats. Com s’entén això?
Retornant al tema de la reparació de desperfectes, hem de senyalar que les voreres de Lleida estan en mal estat, amb rajoles trencades, aixecades, desenganxades, amb forats i esfondraments.
Últimament ens han arribat set queixes sobre un esfondrament que des de fa quatre setmanes està al carrer Trinitaris número 6 del barri de Cappont. Uns veïns de la zona indignats van telefonar en varies ocasions a l’Ajuntament, d’on van venir a posar dos “conos lligats”, i així estan, esperant que el “Plan Zapatero” faci la reparació.
Que quedi clar, que el tal “Plan Zapatero” és un projecte constructiu d’obres noves, però no pas de reparacions urbanístiques. És això sí, un “Plan” propagandístic per en Zapatero, que paguem entre tots. És tal l’afany propagandístic que fins i tot li han posat el seu nom. Voleu millor demostració?
Però tornant a la qüestió de les queixes, senyor Alcalde: quan quedarà reparat l’esfondrament del carrer Trinitaris, perquè vostè els impostos ens els cobra puntualment?
Si en sentir que es posava en marxa el “Plan E”, algú s’havia fet il·lusions de veure reparats els desperfectes urbans que hem d’anar sortejant pels carrers de la ciutat, ja s’ho pot treure del cap. El “Plan Zapatero” no “remendará”, o no apedaçarà els desperfectes urbanístics (de vegades perillosos) que hi tenim per la ciutat.
La finalitat del “Plan Zapatero” no era altra que construir projectes que no entraven en els esquifits pressupostos dels municipis, es a dir per a poder fer-se a ell mateix una gran propaganda que paguem entre tots, amb l’excusa de que fomentant l’obra publica es rebaixarà la xifra d’aturats.
Ara tenim ja molta obra publica en marxa i paradoxalment està augmentant escandalosament la xifra d’aturats. Com s’entén això?
Retornant al tema de la reparació de desperfectes, hem de senyalar que les voreres de Lleida estan en mal estat, amb rajoles trencades, aixecades, desenganxades, amb forats i esfondraments.
Últimament ens han arribat set queixes sobre un esfondrament que des de fa quatre setmanes està al carrer Trinitaris número 6 del barri de Cappont. Uns veïns de la zona indignats van telefonar en varies ocasions a l’Ajuntament, d’on van venir a posar dos “conos lligats”, i així estan, esperant que el “Plan Zapatero” faci la reparació.
Que quedi clar, que el tal “Plan Zapatero” és un projecte constructiu d’obres noves, però no pas de reparacions urbanístiques. És això sí, un “Plan” propagandístic per en Zapatero, que paguem entre tots. És tal l’afany propagandístic que fins i tot li han posat el seu nom. Voleu millor demostració?
Però tornant a la qüestió de les queixes, senyor Alcalde: quan quedarà reparat l’esfondrament del carrer Trinitaris, perquè vostè els impostos ens els cobra puntualment?
Etiquetas: quesigeplae
# entrada de Redaccio : 8:50
lunes, 4 de mayo de 2009
Des de la meva finestra
Gossos; mascotes o feres ?
Des de fa uns anys ve sent una noticia repetida, el que un gos dels anomenats perillosos ataqui a una persona provocant-li greus ferides i fins i tot la mort.
Fa pocs dies va estar un veí de 94 anys a Vilasar de Mar, qui va morir en ser atacat pel seu gos. Aquests fets es van succeint d’una forma encadenada en el temps sense que l’Administració hi posi remei, a banda de decretar que efectivament hi ha un grup de gossos que poden ser potencialment perillosos i que no poden anar pel carrer sense morrió.
En la creença popular, un gos va estar sempre un animalet domèstic amb qui compartir la vida, exercint de vegades funcions de vigilància en el domicili comú. Acceptar pacientment les carícies dels seus protectors i moure simpàticament la cua, forma part de la seva imatge més tradicional.
Aquesta imatge però, sembla estar últimament sofrint una estranya metamorfosi, al entrar en escena unes noves races artificials, que a més de ser animals grans, tenen unes grans mandíbules que poden obrir fins 90 graus, el qual fa que la seva queixalada sigui molt perillosa, apart de que solen ser també agressius.
Tampoc queda clara, la necessitat d’algú que necessiti tenir cura d’un gos sàpiguen-lo perillós, en detriment d’un can dòcil i que pot resultar de lo més simpàtic i agradable per tots.
En tot cas, una cosa es passejar-se pel carrer amb un gos i un altra molt diferent, es passejar-se amb una fera que pot atacar amb greus mossegades a persones, tal i com ho podria fer un lleó del Serengeti o un tigre de Bengala.
De les 18 races perilloses que hi ha controlades, ni ha unes quantes que a Inglaterra i França ja estan prohibides des de fa anys, ja sigui la tinença, la cria o la venda.
Qui sap, quants atacs més tindran de sortir a la premsa, perquè els senyors diputats, alcaldes i regidors, es dignin a resoldre aquest problema que gairebé podríem qualificar de salut pública.
Voleu dir que algun dia, tindran a bé solucionar aquest problema, o potser pel contrari, continuaran molt ocupats amb les seves eleccions i els seus elevats sous?
Des de fa uns anys ve sent una noticia repetida, el que un gos dels anomenats perillosos ataqui a una persona provocant-li greus ferides i fins i tot la mort.
Fa pocs dies va estar un veí de 94 anys a Vilasar de Mar, qui va morir en ser atacat pel seu gos. Aquests fets es van succeint d’una forma encadenada en el temps sense que l’Administració hi posi remei, a banda de decretar que efectivament hi ha un grup de gossos que poden ser potencialment perillosos i que no poden anar pel carrer sense morrió.
En la creença popular, un gos va estar sempre un animalet domèstic amb qui compartir la vida, exercint de vegades funcions de vigilància en el domicili comú. Acceptar pacientment les carícies dels seus protectors i moure simpàticament la cua, forma part de la seva imatge més tradicional.
Aquesta imatge però, sembla estar últimament sofrint una estranya metamorfosi, al entrar en escena unes noves races artificials, que a més de ser animals grans, tenen unes grans mandíbules que poden obrir fins 90 graus, el qual fa que la seva queixalada sigui molt perillosa, apart de que solen ser també agressius.
Tampoc queda clara, la necessitat d’algú que necessiti tenir cura d’un gos sàpiguen-lo perillós, en detriment d’un can dòcil i que pot resultar de lo més simpàtic i agradable per tots.
En tot cas, una cosa es passejar-se pel carrer amb un gos i un altra molt diferent, es passejar-se amb una fera que pot atacar amb greus mossegades a persones, tal i com ho podria fer un lleó del Serengeti o un tigre de Bengala.
De les 18 races perilloses que hi ha controlades, ni ha unes quantes que a Inglaterra i França ja estan prohibides des de fa anys, ja sigui la tinença, la cria o la venda.
Qui sap, quants atacs més tindran de sortir a la premsa, perquè els senyors diputats, alcaldes i regidors, es dignin a resoldre aquest problema que gairebé podríem qualificar de salut pública.
Voleu dir que algun dia, tindran a bé solucionar aquest problema, o potser pel contrari, continuaran molt ocupats amb les seves eleccions i els seus elevats sous?
Etiquetas: gosmasofer
# entrada de Redaccio : 7:54
viernes, 1 de mayo de 2009
El llapis impertinent
Alarma per grip porcina, quan ja tenim 13 casos confirmats a més de 101 possibles i no queden mascaretes a las farmàcies
Etiquetas: llap18
# entrada de Redaccio : 9:21
Suscribirse a Entradas [Atom]