jueves, 30 de abril de 2009

La Tira

Un aparcament que no serveix per aparcar diferencies



Des de que l’Ajuntament de Lleida va anunciar que faria un pàrking soterrat a la plaça Ricard Viñes, els dubtes tant dels veïns, com dels comerciants de la zona han anat creixent; no estaven gaire d’acord amb el projecte però ara, des de l’Associació de Comerciants Zona Alta diuen que ja “no ho veuen clar”.

És bàsicament el projecte dels accessos al pàrking des de Ruano, la sortida de l’aparcament cap Balmes i l’accés cap la rotonda des de Fleming, el que ha acabat avinagrant les bones relacions que hi havien entre l’Associació de Comerciants i l’Ajuntament. Preveuen, que tant Ruano com Fleming quedaran com dos carrers amb un trànsit rodat pràcticament testimonial, cosa que perjudicarà al comerç i es temen que el pàrking pugui servir també, per aparcar els seus negocis.

El projecte de vianalització de la plaça tal i com està ara, va aconseguir ahir sumar voluntats entre els comerciants de Ruano i Fleming, tancant portes en un 95% i de 10 a 11 hores, en protesta per l’actual projecte. També pengen cartells als aparadors.

El president de la Associació de Comerciants, Josep Bellera, va declarar que tenien un gran recolzament, tant per part dels comerciants de la zona com dels veïns que així els hi estaven manifestant.
Bellera va criticar el projecte i que no se’ls escolti, per contra la regidora Mínguez es va defensar tot i dient, que les critiques no són unànimes entre els que tenen negocis a la zona. És a dir, traient-li representativitat al President Bellera. És aquesta una estratègia que utilitza normalment aquest equip de govern, quan algú públicament els critica i no tenen arguments per defensar-se.
El que no vol veure la regidora, es que el comerç de la zona i la unanimitat són dos coses molt diferents, com per mesurar-les amb un mateix metre.

Ha de saber el Sr. Bellera, que al nostre Alcalde no li agrada gents ni mica que el critiquin; tal cosa el treu de polleguera. El cert és que, no hi ha cap llei que prohibeixi criticar a un polític com és el nostre Alcalde i algú tindria d’explicar-li, que la critica a l’acció de govern va inclosa en el seu sou.


De tota manera, hem de dir que no estem d’acord amb l’opinió que ens van manifestar alguns comerciants, respecte a que no es podia deixar el projecte totalment en mans dels tècnics; pel que sabem i històricament parlant, els tècnics només plasmen en un projecte l’encàrrec de qui els mana, en definitiva, són els interessos qui acaben manant als tècnics i si algú protesta per un projecte, l’Ajuntament pensa: “ja se’n cansaran”.

Etiquetas:


miércoles, 29 de abril de 2009

La Tira

Increment de sous a funcionaris



Ja sabem que la crisi és per tots, fins i tot, potser és mes greu del que ens diuen, però la situació no pot comportar de cap de les maneres, el que algú tot i agafant-se al moment, pretengui escanyar una mica més el sou als seus treballadors, mentre ell no dona el mateix exemple.

Parlem de les demandes laborals dels funcionaris de la Paeria, als que l’Alcalde sol·licita que s’ajustin a la crisi. Algú amb clares ganes d’ajudar a la Paeria, posa com exemple “l’actitud de la plantilla de Seat”.
El raonament del Paer en Cap, és que en una situació com l’actual no són procedents en l’Administració, demandes d’augments salarials superiors a les que han estat acordades en l’empresa privada, fer al contrari, diu l’Alcalde, seria “molt difícil d’acceptar per la ciutadania”. Va afegir que el recomanable és un augment del 2%, més no.

Però aquesta és la postura de l’Alcalde i en canvi els representants sindicals tenen l’obligació de demanar el màxim pels seus afiliats. I si fessin al contrari em farien mal pensar.

El cert és, que el posicionament de l’Alcalde no ha agradat gents als funcionaris; alguns s’han exprimit una mica la memòria i ens comenten, algunes petites incoherències del nostre Paer en Cap:

Diuen que no té en compte la publicació dels preus per ciutat que va fer l’Observatorio de Precios del Ministerio de Industria a primers de desembre passat , on es deia, que a Lleida, omplir la cistella de la compra, ens costa un 2% més que a la metropolitana Barcelona. Per corregir aquest desnivell el nostre Alcalde no ha fet res, per tant, consideren que és tracta d’un 2% de més a sumar en les demandes laborals i ja estaríem en un 4%.

També exposen que no pot demanar tantes rebaixes, qui va intentar apujar-se el sou a traves dels pressupostos generals de l’Ajuntament. La regidora Mínguez va explicar desprès que tot havia estat un error, però si els de CIU no haguessin protestat, el sou de l’Alcalde s’anava a incrementar en un 20% pel any 2009, un increment que resulta ser una mica superior al 2%.

Afegeixen per acabar, que el sou de l’Alcalde i el dels funcionaris no s’assembla gents ni mica i que creuen, que entre un i altres hi va una diferencia abismal; creuen que el que realment seria “molt difícil d’acceptar per la ciutadania”, fora saber quan ingressa en total al cap de l’any, el nostre Paer en Cap.

Li demanen això sí, que sigui coherent i no recepti pels demés, la medicina que ell mateix no vol prendre, perquè... com es diu això?

Etiquetas:


martes, 28 de abril de 2009

La Tira

Quan l’ecologisme no és res més que una propaganda





Que les aigües del Segre al seu pas per Lleida no són massa netes i que no és massa recomanable utilitzar-les per rentar-se els peus, sempre ho hem sabut.

També sabem que des de fa molts anys hi desemboca la claveguera urbana que baixa pel riu Noguerola i la de Llivia que ve a desembocar a la Mitjana.
Són dos problemes del mateix caire, no resolts pels successius Governs socialistes que hem tingut durant trenta anys a l’Ajuntament de Lleida.

Fa pocs dies va aparèixer una denuncia d’uns veïns que van veure com del tub de la depuradora i que torna l’aigua al Segre, hi sortia molta escuma.
Que surti escuma de la conducció que ve des de la depuradora no és normal. Tampoc ho és, que a dia d’avui, hi hagi dos clavegueres que vessen directament al riu sense passar per la depuradora.
Tampoc és normal, que davall de les dues passarel·les i el pont dels instituts, hi hagi durant mesos i mesos, grans objectes llençats a l’aigua pels brètols, com poden ser, tanques metàl·liques, escales de ma, carros de supermercat, rodets grans de fusta. Tots aquests objectes queden allí banyant-se durant mesos i mesos abans de ser retirats.
Un altra cosa que tampoc és normal, és la baixada de chapapote pel riu, un chapapote que diuen, va ser degut a una fuita d’una empresa del polígon que no es pot nomenar?
Segueix sense ser normal, que els camions de rec de l’empresa Ilnet, agafin l’aigua potable de la ciutat, per regar els carrers, en comptes de anar-la a buscar a la depuradora, quan es va dir que només utilitzarien l’aigua reciclada.

Ara i després de una denuncia presentada per OVI a Medi Ambient, al 2007, l’Ajuntament ha aprovat la canalització de les aigües fecals de Llivia cap el clavegueram general i ja s’estan fent les notificacions als propietaris de les finques afectades per on passarà el tub.
Però i que passa amb el clavegueram del riu Noguerola, senyor Alcalde, quants anys més tindrem d’esperar?

Tots aquests atemptats contra les aigües del pobre i sofert riu Segre, es fan des d’uns Governs que es diuen a sí mateixos “progressistes i ecologistes”; ens ho podem creure?

Etiquetas:


lunes, 27 de abril de 2009

Cartes al Director

El Imperio americano y sus dilemas

Con medio mundo ilusionado por el nuevo rumbo que un negro le pueda imprimir a la política del Imperio, en un escenario de crisis profunda del capitalismo, muchos son los dilemas y retos que enfrenta la presidencia de Estados Unidos. Retos que no solucionarán ni el color de su piel ni el ideario demócrata que lo sustenta.

El equipo económico de Barak Obama estudia la posibilidad de una nacionalización de la banca americana, como consecuencia de su quiebra formal y real, conscientes de que la inyección de cientos de miles de millones de dólares no garantiza ni su estabilidad, ni la reproducción formal de su papel económico, esto es, la compraventa de dinero y la liquidez de los sistemas económicos.

El casino global de activos tóxicos y de pirámides financieras es tan profundo en EEUU y en la cercana Inglaterra, que los responsables de economía saben que hoy ésa banca es un agujero negro, en medio de la crisis. Está en juego la esencia del propio sistema capitalista, consecuencia de una crisis por sobreproducción global en todos los sectores, incluso de la financiera y del dominio de los capitales ociosos y rentistas sobre la economía real.

La consecuencia de una intervención masiva en la banca es la traslación de ésa quiebra a las cuentas públicas, ya en situación alarmante en EEUU, con una deuda cercana al PIB.

El “New Deal” de inversiones públicas y estímulos fiscales para las clases medias (recuérdese que en EEUU las clases bajas están en las alcantarillas y no cuentan) no van a significar un fuerte impacto sobre una economía que ha colapsado en toda su grandiosidad. En cualquiera de los casos, la salida de la crisis será lenta y dolorosa.
Asuntos como una sanidad menos costosa (que no pública), y unas nuevas energías más limpias y eficientes, quizá puedan ser un acicate para un despertar neokeynesiano, que permita un cierto desarrollo tecnológico y un intento de salida al callejón de la crisis.

Pero donde sin lugar a dudas el ideario demócrata se juega una parte de su proyecto y de su supervivencia, es en el mantenimiento de las costosas guerras “preventivas” por el control del petróleo y el dominio geoestratégico del mundo.

Los demócratas, por regla general, han huido del escenario de guerra total, pero habrá que estar muy atentos a la presión que ejerza el complejo militar-industrial.
El salvaje gobierno de Bush utilizó su mandato para meter a su país en una aventura militarista imposible de sostener con unas finanzas en declive, ignorando el principio (que debería ser obvio incluso para un imperialismo con un mínimo de cordura) de que el coste de una guerra no puede ser superior al botín obtenido por ella.

Con un escenario de salida de la crisis bajo control de las clases dominantes y los gobiernos que las representan, hay que esperar poco o nada. Todo lo más, la destrucción, más pronto que tarde, de los restos del estado del bienestar que aún sobrevive, sobre todo en la Vieja Europa.

M. Hernández


--------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director aniran degudament identificades i no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sinó la del signant . En cap cas es mantindrà correspondència amb els autors. Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com

Etiquetas:


sábado, 25 de abril de 2009

El llapis impertinent

En l’ultima remodelació de Govern, Zapatero s’anomena a ell mateix Secretari d’Estat pel Esport, mentre l’estat del país li juga una mala passada

Etiquetas:


viernes, 24 de abril de 2009

La Tira

Quan la casa es comença per la teulada, malament anem












Des de la Cambra de Comerç de Lleida, es demana mes sol industrial del que ja tenim. Diuen que ara tenim 201.700 metres quadrats i els sembla insuficient.
A veure, tenim uns quants polígons industrials a Lleida i ara mateix estan previstos de fer: un al costat de la Campsa, un darrere del de Camí dels Frares i un altre on estava la antiga Cros.

El que no es diu, es que en aquests polígons hi han naus tancades d’empreses que han marxat a altres municipis pel sol fet, de que allí hi ha uns impostos molt mes baixos (fins i tot l’aigua es molt més barata), una millor comunicació vial, uns polígons amb bons accessos i carrers en perfecte estat de conservació. A més tenen tota classe de facilitats i atencions, per part dels ajuntaments que regenten aquests polígons.

Podríem parlar, fins i tot donant noms, dels industrials que han marxat avorrits, tant dels polígons industrials de Lleida, com de la seva política municipal. Han marxat a altres places properes: Torrefarrera, Fraga, Alcarràs, Soses, Almacelles, i fins i tot Alcoletge.
Que consti que segons diuen, en el seu nou domicili social estan encantats. Diuen que una de les coses més sorprenents, és que els tràmits administratius per instal·lar-se en aquestes places són fets en pocs dies, al contrari que a Lleida. És comprensible; aquí tenim un Palau de la Paeria i ja diuen que “las cosas de palacio, van despacio”.

Per tant, li podem demanar al President de la Cambra de Comerç, que sigui valen i que digui la veritat: les empreses que han marxat de Lleida no tornaran degut a que en tenen mal record, i les empreses noves saben totes, que Torrefarrera o Fraga, per posar un exemple, els ofereix unes millors condicions que Lleida.

¿De què servirà, augmentar en 600.000 metres quadrats el sol industrial a Lleida, quan la crisi galoparà desbocada durant uns anys i la qüestió administrativa, diguem que no és gaire “amigable”?
¿A qui li interessa oferir tant sol industrial, quan no hi ha demanda, quan està tancant tanta industria?

Bé, potser hi podran muntar el Senglar Roc.

Etiquetas:


jueves, 23 de abril de 2009

La Tira

Han aparcat l’aparcament









¿Cal que des d’un “Observatori Turístic”, se’ns doni unes xifres i percentatges, per demostrar que a Lleida no hi ha aparcament? ¿Fa falta fer un estudi sobre el particular; és que potser la mancança no es veu a simple vista donant un tom per la ciutat? ¿A què juguem aquí?

Que a Lleida no hi ha aparcament suficient pels carrers, és un mal endèmic de Lleida, fruit de governs municipals només obsessionats en vendre tot el sol públic possible, per tal de recaptar al màxim.
També pot ser una manera de potenciar els pàrkings privats i parquímetres o zona blava.

La mancança de places d’aparcament lliure només té un motiu: no s’han previst terrenys per equipaments, en forma d’aparcament, però sí “i casualment”, han previst els parquímetres o zona blava i els pàrkings soterranis.
També sembla del tot “casual”, que en alguns carrers molt amples, es facin unes voreres de cinc metres d’amplada i es deixi una calçada d’un sol carril, amb una sola filera d’aparcament lineal i no pas en bateria que és com hi caben mes cotxes aparcats.
Dóna tota la impressió, de que hi ha com una creuada municipal continuada, per tal de eliminar el poc aparcament lliure que queda i convertir-lo tot en zona blava (parquímetre) o en pàrkings soterrats.

Hi ha una empresa de Madrid que acapara unes quantes concessions a Lleida; es tracta de Fomento de Construcciones y Contratas a través d’empreses filials diferents; per exemple, ho era SEINSA l’empresa de recollida d’escombriaires, ho és Aigües de Lleida (AQUALIA), ho era PARCOSA amb els parquímetres o zona blava, ho és EYSSA concessionària dels parquímetres, d’un pàrking soterrani, de la grua i dipositi de cotxes municipal.


¿Hem de pensar que tantes concessions i coincidències son completament casuals, o no?
¿És una casualitat, que a Lleida s’estigui eliminant l’aparcament lliure, per convertir-lo en aparcament de pagament. A qui diu que beneficia aquest canvi?

Etiquetas:


miércoles, 22 de abril de 2009

Des de la meva finestra

¿Què hem de complir la Llei de Memòria? No recordo pas...














A finals del 2007 es va aprovar la Llei de Memòria Historica, on es diu en el article 1er.: “La presente Ley tiene por objeto reconocer y ampliar derechos a favor de quienes padecieron persecución o violencia, por razones políticas, ideológicas, o de creencia religiosa, durante la Guerra Civil y la Dictadura, promover su reparación moral...”

Una cop aprovada la llei, va aixecar la veu un historiador, Alfredo Marín, que havia començat a investigar una qüestió relacionada amb aquest tema.
Es tracta del major espoli econòmic del franquisme, que va començar amb un decret del Govern franquista del 1938, obligant a lliurar els diners republicans que tenien les famílies al regim, a canvi d’un rebut en el qual s’especificava que desprès es podria recuperar amb la nova moneda, però amb l’aval de dos persones afins al franquisme, en una època en la que el franquisme, immers en una campanya de repressió ferotge, pregonava que tenia grans necessitats econòmiques perquè acabava de sortir de la Guerra Civil.

La por a les represàlies, en tenir de reclamar els diners lliurats, va fer que la gran majoria de les famílies no arribessin ni ha intentar-ho, a pesar de que sumava 3.560 milions de pessetes de l’any 1938.
De moment en els llibres del Banc d’Espanya de la època, que es troben al arxiu de Burgos, s’han trobat les referències de l’espoli.
De fet, es diu que l’Estat ja ha provisionat 14 milions d’euros d’avui (2.320 milions de pessetes), concretament el que diuen, és que el Banc d’Espanya sap que deu els diners, però diu no saber a quines famílies correspon.

En la Comissió d’Economia del Congres de Diputats, es va plantejar una proposta de CIU i ERC, per establir una compensació de tres euros per cada pesseta republicana documentada que es té de tornar. Una proposta que va estar rebutjada, tant pel PP com pel PSOE, que va ser qui va fer aprovar la llei de Memòria Històrica.
Es a dir, proposen i fan aprovar una llei i quan hi han ciutadans o famílies perjudicades que reclamen, aleshores es demostren uns desmemoriats.

Els 2.000 afectats documentats (conserven els rebuts estesos pel franquisme) que en aquest moment estan en l’Asociación de Perjudicados por la Incautación Franquista (APIGF), poden augmentar amb la difusió que s’està fent als mitjans d’informació.
La pregunta que es fan és: ¿Senyors del Govern, se’n recordaran de fer justícia amb nosaltres aplicant la seva pròpia llei?

Etiquetas:


martes, 21 de abril de 2009

El Confidente

Cuando los molinos no mueven aire limpio, precisamente

Hace poco que saltó a los medios el “caso molinos” (seguramente llamado así, por su parque eólico); la alcaldesa de La Muela, María Victoria Pinilla, parece estar imputada por nueve supuestos delitos relacionados con la corrupción urbanística. De entre los varios asuntos que se le acusa, hay uno que resalta; se trata de una subvención de 600.000 euros, concedida por el Instituto Aragonés del Agua, para la construcción de un depósito de agua destinado a la urbanización “Urcamusa”, un depósito que no se ha construido y que según se dice, no debe costar más de 100.000 euros.

Dejando aparte, la diferencia de importe, el destino del dinero y la no construcción del proyecto, así como otras acusaciones, aparece un tema que es fundamental para reconducir nuestro sistema institucional; cuando fallan los controles, cualquier democracia se puede convertir en una república bananera donde impera el
“todo vale”.
Lo normal, es que los importes de estas subvenciones se abonen previa presentación de certificaciones de obra ejecutada y aprobadas en el Pleno del Ayuntamiento. ¿Como pudieron cobrarse, los 600.000 euros sin las preceptivas certificaciones de obras? ¿Es que acaso, se certificó mediante falsas certificaciones?

Pero es que las preguntas pueden continuar: ¿Hacía donde miraba la oposición municipal que no vio la irregularidad? ¿Debía saberlo todo, el Secretario General del Ayuntamiento de la Muela? ¿El Instituto Aragonés del Agua, cuando subvenciona con estas cantidades tan importantes, no hace un seguimiento de la obra, o no pide facturas...por qué estos también se han lucido?

Para resumir este apartado del caso molinos, se puede decir que se trata de un caso claro, de no funcionamiento de los sistemas de control establecidos. Lo dicho, si no funcionan los controles, el bananerismo está asegurado. No es descartable, que si la policía investigara en otros ayuntamientos, veríamos que no es este, el único caso de descontrol político/administrativo.
Pero todo y siendo este un caso grave, nos muestra una cuestión de mayor gravedad si cabe: Los ciudadanos con nuestro pasotismo, somos muy responsables de que en la Administración exista este descontrol o este incumplimiento impune de la ley.

Exigir en todo momento, el estricto cumplimiento de la ley en cualquier trámite o funcionamiento de la Administración, debe ser una de las mejores garantías anticorrupción.

Etiquetas:


lunes, 20 de abril de 2009

La Tira

Les zones mes insegures de Lleida



Ja era hora de que des d’algun estament institucional, es recollís una realitat que tots coneixem i davant la qual, l’Ajuntament fa oïdes sordes, com en tants altres temes.
Un departament de la UDL, assegura recollint dades reals, que el lloc més insegur de la ciutat és la passarel·la de Cappont-Montepio, el cita com l’indret amb la més alta densitat de denuncies per robatoris amb violència o intimidació i estirades.

És una dada que té des de fa temps l’Ajuntament al calaix, però no posa cap mitja per resoldre-ho. Les úniques actuacions policials a la passarel·la, les hem vist en el moment que algú sense feina, s’hi instal·la per vendre discs en el top-manta.
També apareixen en quan algun músic sense feina es posa en un dels bancs, tocant l’acordió o algun altre instrument. En tot cas, creiem que es tracta de bons músics, que no fan cap mal ni res perjudiquen, i que en altres ciutats europees més importants que Lleida, com poden ser París, Florència, Roma o Munich, permeten que aquests artistes es guanyin la vida tocant la seva musica al carrer i recollint les propines que els vianants tenen a bé donar-los.

La problemàtica de la estació d’autobusos es molt vella però al nostre Ajuntament tampoc li ha interessat mai posar-hi remei.

On no es pot dir que no hi hagi presencia policial, és a la zona del carrer Cavallers, el que pot passar, és que sigui un indret on el personal que la freqüenta sembla ser més problemàtic que en altres zones. Aquesta és un altra qüestió i potser faria falta augmentar la presencia policial.

El que trobem a faltar en l’informe, és que no parla de la zona dels Camps Elisis; un indret on sempre hi havien hagut atracaments en ple dia i presumptes pederastes. Ara últimament no hem sentit res sobre atracaments, però els veïns de la zona asseguren que els presumptes pederastes encara ronden per allí, concretament a la zona dels lavabos.
Aquests mateixos veïns, es queixen també de que estan farts de denunciar a l’Ajuntament, el soroll nocturn que provenint dels Camps Elisis, ja sigui de les revetlles, dels festivals o del River Cafè, els impedeix dormir, malgrat tot, la guàrdia urbana rep les seves denuncies i no fa res per solucionar el problema.
Algú podrà dir que aquest problema no sembla tenir res a veure amb la seguretat ciutadana, però els veïns de la zona diuen que aquesta falta d’interès per part de l’Ajuntament els impedeix descansar i això els hi roba la salut.

Esperem que l’Alcalde, Cap de la Guardia Urbana segons la llei, s’apliqui i procedeixi a solucionar aquests problemes tal i com és el seu deure. Entenem que posar la guàrdia urbana a “recaptar”, imposant multes a “tuti plen” als cotxes aparcats o parats en doble fila, no afecta a la seguretat ciutadana, en canvi vigilar les zones problemàtiques, sí.

Etiquetas:


domingo, 19 de abril de 2009

El llapis impertinent

S’instal·laran a Lleida, maquines expenedores de llet a granel

Etiquetas:


sábado, 18 de abril de 2009

La Tira

Més gorres per controlar als que passen la gorra



Les crisis econòmiques tenen els seus efectes, un d’ells pot ser l’augment de la delinqüència. A Lleida vam tenir al 2008, una mitjana de 23 robatoris al dia, o 8.395 a l’any, que no són cosa petita.

Amb la crisi hi ha gent que perd la feina, desprès en passar el temps acaba perdent la prestació de l’atur i finalment, pot arribar a caure en un estat de desesperació que l’impulsa a cometre robatoris per tal de poder menjar. I això no pretén ser de cap de les maneres, una exculpació, sinó una constatació de la realitat.

Davant del problema, l’Administració que té en gran manera la responsabilitat de la crisi, la primera solució que té planejada d’aplicar, no és altra que ampliar el cos policial.
Aquesta solució és la que expliquen les forces policials, que estan assabentades sobre l’assumpte. Sense anar més lluny, l’Alcalde va declarar fa pocs dies, que a Lleida abans d’acabar l’any augmentaran el nombre de efectius, tant de policia com de guàrdia urbana.

Realment tal estat de coses, es a dir, permetre el desgavell de crisi, el no posar solucions i la solució repressiva com a sistema, empleada com a tapa-forats social, denota una mentalitat de govern, que únicament està obsessionada en estar alerta amb el que pugui dir la oposició dia a dia i en les propers resultats electorals, però oblida els interessos i les penúries dels ciutadans; donen per descomptat, que les persones mossegades per la crisi, en sentir-se decebudes i desesperades com estan, no aniran a votar, per tant no són un perill electoral.

En síntesi ho podríem resumir així: la solució que donen és, més gorres per controlar als que passen la gorra.

Etiquetas:


viernes, 17 de abril de 2009

Des de la meva finestra

La fosca historia d’un túnel



Continua la polèmica en vers el túnel de l’AVE, al seu pas pel davall de la ciutat de Barcelona. Les obres que ara estan afectant a quatre illes de cases, han fet tancar portes a 10 comerços, a la vegada s’ha registrat un gran nombre de robatoris i atracaments, fins i tot, un jove va resultar apunyalat la setmana passada.

La solució que pretén donar-li l’Ajuntament, no és altra que instal·lar cameres de videovigilancia en el laberint format pels passadissos estrets que queden entre les tanques i les cases, unes tanques amb uns plàstics negres, que impedeix veure el que hi passa dintre del passadís. Els veïns es queixen que ara la zona no té cap seguretat i demanen major presencia policial.
Un portaveu veïnal, assegura que últimament hi han hagut entrades a tres pàrkings de la zona, on s’han destrossat alguns automòbils, a més d’un atracament a un joieria.
Diu que segurament hi té molt a veure, el fet de que s’hagin retirat les faroles de la zona; Adif ha instal·lat uns focus que donen poca llum.

La Audiencia Nacional, ha rebutjat la demanda dels veïns i els representants de la Sagrada Família, per paralitzar les obres. El túnel passarà prop dels fonaments del temple, però la AN considera que encara no li pot afectar, perquè les obres estan a 1,5 quilometres. No obstant, la AN ha demanat informes sobre mostres del terreny i contempla la possibilitat de fer variar el traçat si les obres afecten al temple.
El portaveu al·lega, que la llei preveu que no es poden realitzar obres a menys de 40 metres d’un monument i ara es pretén fer passar la paret del túnel, a només 75 centímetres dels fonaments del temple, segons dades de Fomento.
Preveuen que les obres acabaran passant pel davall de 342 comunitats de propietaris (total o parcialment); uns 8.000 pisos i fins i tot, pel davall del temple.


Un altre aspecte que senyalen, es que hi ha una riera que neix al Tibidabo i que degut a les distintes construccions que es van anant fent al seu traçat, ha quedat dividida en una dotzena de rierols soterranis; unes aigües que van al mar. Les parets o pantalles del túnel poden provocar estancaments d’aigua, amb tots els problemes que pot arribar a generar en els edificis propers al túnel, “tal i com ja ha passat en la construcció de la línia 9 del Metro a Zona Franca”.
Es mostren decebuts, perquè CiU, ERC i PP, van aprovar mocions en tres Plens de l’Ajuntament prohibint la construcció del túnel en aquesta zona, però que desprès,van aprovar el projecte en el Parlament autonòmic, al passat mes de febrer. Per la seva part Adif, diu que pot estar tothom tranquil, perquè el túnel no li farà ni pessigolles al temple. Més ens val que sigui així; que no es perjudiqui cap edifici i que tampoc es perjudiqui el temple.

Etiquetas:


jueves, 16 de abril de 2009

Des de la meva finestra

De com ens quedem somniant truites



Era al setembre passat, quan Montilla feia veure que advertia a Zapatero, dient-li allò de: “José Luis te queremos mucho, pero queremos más a Catalunya”, una frase que sonava més a anunci publicitari de sabó que a un altra cosa.
Els qui estaven informats no li van donar a la pretesa advertència cap valor ni un; de sobres sabem el que li va passar a Obiols quan va voler plantar cara seriosament a la direcció del PSOE; que el van arraconar.

Tractar el tema del finançament es com caminar per un terreny vidriós; a més, ja li va contestar al setembre el ministre Solbes: “Se han acabado las negociaciones bilaterales, como antes” y “el Estatut no es el único que hay que tener en cuenta porque también hay otros”. És el mateix missatge que avui li ha enviat el ministre Chaves, qui diu esperar que Catalunya s’integri en un pacte multilateral. És a dir, “José Luis te queremos mucho”, estava darrera de l’advertència de Solbes i està ara, darrera de la de Chaves.

El que ara deu d’estar passant, és que Montilla no sap com fer-ho per donar un pas endarrera del “pero queremos más a Catalunya”. El mateix Chaves ha declarat avui, estar convençut de que: “son más las que cosas que nos unen que las que nos separan”.Montilla en saber-ho, diu que demana al Govern “fets” i no declaracions, advertint a Zapatero que “no li farà ni un gram de rebaixa”.

No seria estrany, que ara aprofitant la crisi, ens acabessin dient, que aquest any no pot ser, perquè els diners no arriben per a fer un bon pacte. Que aquest any continua tot igual, però que un cop passada la crisi, aleshores demanarem la lluna i la pruna.

En definitiva, estan escenificant una presa de pel electoral, una vegada més, els catalans ens quedem somniant truites i penjats de les paraules i les entelèquies: “José Luis te queremos mucho, pero queremos más a Catalunya”. Jo també demano poder plantar una pruna a la lluna.

Etiquetas:


miércoles, 15 de abril de 2009

La Tira

¿Quins interessos econòmics hi ha senyor Alcalde, al voltant de les antenes de telefonia?



En diversos punts elevats de la ciutat han estat instal·lades antenes de telefonia mòbil, unes antenes que irradien fent de repetidor entre el operador i els telèfons mòbils que hi ha en aquell entorn.

L’Administració local sembla estar molt interessada, en que hi hagi en la ciutat molts operadors i moltes antenes? L’Administració davant la por expressada pels veïns, diuen que “no està comprovat, que les radiacions tinguin efectes nocius sobre la salut”. Diu tal cosa, però es nega sistemàticament a emetre un certificat de innocuïtat a veïns que l’han demanat per escrit.

Les radiacions que emeses per antenes sobre els veïns propers (edificis dels voltants), no poden ser massa aconsellables i les enquestes de salut en la zona d’antenes de Rambla Aragó i la feta en Avinguda Garrigues, no parlen en absolut de innocuïtat, ni de que “no tinguin efectes nocius sobre la salut”. En ambdós casos les dades diuen una altra cosa ben diferent.

A Lleida des d’alguns grups de veïns i Associacions Veïnals, s’ha criticat i s’han manifestat al carrer, en contra de les antenes de telefonia mòbil, preocupats com estan, per la seva salut. Es van manifestar en contra al Seca de Sant Pere, a Rambla d’Aragó, a Cappont, a l’Escorxador, a la Bordeta, al edifici Shopping i ara els hi toca el torn al Clot.
¿Quins interessos econòmics hi ha senyor Alcalde, al voltant de les antenes de telefonia?
Com en d’altres ocasions, l’Ajuntament sembla estar molt més al costat dels operadors o empreses de telefonia, que al costat de la preocupació veïnal; tal actitud reiterada, pot semblar fins i tot, que als veïns només se’ns vol, perquè paguem els impostos, perquè callem i perquè els votem.


Com va preguntar Cicerón en el seu discurs al Senat romà, referint-se a Catilina, líder d’una conjura contra la república romana : “Fins quan Catilina, abusareu de la nostra paciència”?

Etiquetas:


martes, 14 de abril de 2009

El Confidente

¿Hay agujero en la Caja Castilla la Mancha?

La intervención de Caja Castilla la Mancha, decidida en la Comisión Ejecutiva del Banco de España del 28 de marzo, ante la petición por parte de la caja, de “una provisión urgente de liquidez”, por un importe de 900 millones de euros (150 mil millones de ptas), puede significar, que ante los rumores negativos, estas eran las previsiones de que clientes de la CCM, quisieran retirar fondos, cuando la caja carecía de efectivo para reintegrarlo.

Junto a la intervención, el BdE ofreció a la CCM un aval de 900 millones de euros.
Solbes, en aquel momento ministro de Economía, declaró que: “no hay agujero financiero en la CCM, el BdE está realizando una aportación de liquidez pública, para digamos sanear la caja”. En que quedamos, hay agujero o no? ¿Por qué sanear si no hay agujero financiero? ¿Es permisible, que un Ministro se contradiga a sí mismo?

Ahora se ha sabido, que los auditores de Unicaja encontraron en CCM un agujero que puede llegar hasta los 3.000 millones de euros y que debido a ello, desestimaron la fusión de ambas entidades propiciada por el Gobierno. ¿Era este el agujero a sanear?

En 15 de abril de 1994, siendo Pedro Hernández Moltó diputado del PSOE, interrogó sin piedad en comparecencia parlamentaria, al ex gobernador del Banco de España, Mariano Rubio, que había tenido que dimitir en 1992 a causa del escándalo Ibercorp y que pasó después una temporada en la cárcel debido a una evasión de impuestos.
Hernández Moltó, dándonos lecciones de ética le increpó duramente: “Señor Rubio, míreme a la cara, de frente...”
Ahora, lo correcto es pedirle a Hernández Moltó, que no nos venga con evasivas, que nos mire a la cara, de frente y nos cuente lo ocurrido en la Caja Castilla la Mancha.

A Mario Conde, por la desaparición en Banesto de 600 mil millones de ptas., se le condenó a 14 años de cárcel (ST de Audiencia Nacional de 31/03/2001).
Si se confirma que la CCM tiene un agujero de 3.000 millones de euros, que vienen a ser unos 500 mil millones de ptas, quizás algún juez debería llamar a declarar a Moltó, con la misma vara de medir que se juzgó en su día a Mario Conde. La Constitución Española en su artículo 14, deja claro que los españoles somos iguales ante la ley. Seámoslo pues.

Etiquetas:


viernes, 10 de abril de 2009

Redacció

Noticies de Lleida
us desitja que passeu un bon dia de la mona

Etiquetas:


El llapis impertinent

Cimera del G-20
Al Palau de Buckingham, Zapatero aconsegueix per fi parlar amb Obama

Etiquetas:


jueves, 9 de abril de 2009

La Tira

El misteri de la gorra psicotècnica












Fa poc ens vam assabentar, de que l’Ajuntament de Lleida havia estat condemnat per un jutjat del Contenciós Administratiu. Una vegada més la Paeria ha estat condemnada per incomplir la llei, ara li a tocat el torn a un aspirant al concurs de dos places com inspector en la Guàrdia Urbana al maig de 2007, a la vegada que optava per la plaça d’Intendent de la GU.

Posant una mica de salsa al assumpte i sense ànim d’ofendre a ningú, toca dir que el demandant, en tant que aspirant al càrrec d’Intendent, anava una mica desinformat; no sabia que van aparèixer en escena uns altres plans; havia un contacte amb un policia que aleshores estava a Manresa per ocupar tal càrrec.

Per aquestes finalitats, solen ser molt útils aquests exàmens anomenats proves psicotècniques, un sistema molt poc transparent i per tant poc objectiu, que en mans de segons qui, està al servei d’interessos o de la conveniència.

La jutge anul·la la resolució del tribunal municipal, dient que l’informe on els psicòlogues declaraven no apte a l’aspirant, es va fer sense especificar el perquè. Es el que en termes administratius es diu “resolució sense motivació”. A més ni el secretari, ni cap membre del tribunal van estar presents en la prova, la qual cosa considera la jutge és un altra causa de anul·lació del procés. També diu que es van vulnerar els principis de capacitat i igualtat, recollits en l’article 23 de la Constitució.

Que ningú s’espanti; no és la primera vegada que la Paeria incompleix una llei, el que passa és que les coses no solen arribar tant lluny.

Ara es tindran que tornar a repetir les proves psicotècniques, però com que són unes proves que només entenen els psicòlegs, ells poden dir el que els vingui en gana. A més a l’actual Intendent no hi ha qui li tregui la gorra i no tindrem pas dos Intendents alhora?
En tot cas, sembla que l’Intendent (que no sabem si va fer les proves o no) es porta una mena de persecució, amb un guàrdia de la urbana que abans havia estat policia també com ell.
Podrem tenir algun dia, l’aclariment d’aquestes incògnites, orquestrades des de diners públics, o tindrem de pensar que algú no ho vol transparentar per no comprometre a ...?

Etiquetas:


miércoles, 8 de abril de 2009

Des de la meva finestra

Una carrega policial bestial, d'un govern d'esquerres i progressista?















El passat 18 de març es van produir a Barcelona uns desgraciats incidents, entre la policia autonòmica i els estudiants que protestaven pel Pla Bolonia. Un total de 80 persones van resultar ferides, per una carrega policial que va arremetre contra tothom que va trobar pel davant, ja fossin estudiants, periodistes o vianants.

Al dia 20 un centenar de periodistes es van manifestar davant la porta de la Generalitat, per protestar contra la extrema duresa empleada contra els ciutadans tot i criticant, que els policies no portessin visible el seu número identificatiu.

El dia 24 el conseller Saura, que ja havia manifestat el seu descontent per uns fets inexplicables des del cos de la policia, va fer arribar a tot el cos de Mossos d’Esquadra, una carta on es diu textualment:

“..s’està posant en qüestió una intervenció policial difícil que se us va encarregar el passat dimecres 18 de març i que ha estat analitzada abastament pels mitjans de comunicació...he demanat un informe exhaustiu, amb la intenció de veure que va passar perquè es produïssin uns efectes que no són el resultat esperat, que no han agradat ningú i que em preocupen personalment...”
A veure conseller Saura, en que quedem; vostè mateix reconeix, que a la policia se’ls va “encarregar una intervenció difícil” i que “va produir uns efectes que no són el resultat esperat”. Es a dir, vostè que és el màxim responsable de la policia, va encarregar una intervenció que segons reconeix vostè mateix “no han agradat ningú”. Aleshores, està clar, la responsabilitat es seva, es a dir, del Conseller i per tant, no entenem com la única conseqüència ha estat que vostè cesses al director de la policia.

Lamentablement, els fets del passat dia 18, ens fan recordar les carregues policials amb un excés de bestial contundencia indiscriminada, pròpia dels pitjors anys del franquisme repressor. Per tal cosa, els Joves Comunistes, sector integrat en IUiA, a més de IU d’Ávila acaben de demanar la dimissió de Saura; és el mateix que pensem molts.

Senyor conseller Saura: no se'n dona vergonya vostè d'això?

Són aquests comportaments, propis d’un govern d’esquerres i progressista?

Etiquetas:


martes, 7 de abril de 2009

Redacció

El Blog Noticies de Lleida en funcionament des de juliol del 2008, recull noticies que poden afectar als Veïns de Lleida i que no solen sortir en altres mitjans d’informació subvencionats per l’Administració.
L’esperit de la nostra publicació, que intenta ser diària, es estar al servei dels Veïns de Lleida i no pas, al servei dels interessos del poder.

S’admeten col·laboracions i "cartes al director" (degudament identificades)

dels lectors, que podeu enviar a la nostra adreça: ilergeta386@gmail.com

Podeu consultar els mesos anteriors en el menú de la dreta i moure-us per dintre de cada mes movent el “cursor”. Normalment les imatges es poden ampliar clicant a sobre.

Etiquetas:


La Tira

Quan de fer-se’n propaganda, se’n diu resoldre problemes de la ciutat


Algú ha dit, que quan des d'un Ajuntament no resolen problemes ciutadans, es dediquen a fer propaganda. Potser sigui així, però no es pot negar, que el que avui exposarem, sembla donar-li la raó.

Al 30 de gener el Ple de l’Ajuntament de Lleida, va aprovar una modificació de l’article 14, de l’Ordenança Municipal de Civisme i Convivència. Es tractava d’impedir que les prostitutes puguin “fer el carrer”. El problema està, en que aquest intent només ha estat una propaganda del nostre Alcalde, perquè si una sanció imposada en base a aquest article, la té de resoldre un jutge, tota aquesta parafernalia propagandística caurà com una fulla seca en mig d’una ventada.

Però veiem el que diu l’inútil article:
“Es prohibeix, oferir, sol·licitar, negociar o acceptar directament o indirectament, serveis sexuals retribuïts a l’espai públic”.
“És absolutament prohibit mantenir relacions sexuals retribuïdes a l’espai públic”.

Es a dir, la condició que exigeix la normativa per a poder sancionar, és que hi hagi retribució. I partint de la base, de que els agents de la Guardia Urbana no diran pas, que van veure com el client pagava a la treballadora del sexe, quan no ho van veure, com demostraran els agents que hi va haver retribució?
Perquè si no es pot demostrar tal extrem no es pot sancionar.I segurament, ni les treballadores del sexe ni els clients, voldran reconèixer que les relaciones o les negociacions eren retribuïdes, poden dir tranquil·lament que eren amics.

Aleshores què, senyor Alcalde? Vos perquè esteu cobrant el substanciós sou que raja del càrrec, per resoldre problemes de la ciutat o per a fer-vos propaganda?

Etiquetas:


lunes, 6 de abril de 2009

El Confidente

Los oráculos del palacio



Los malos datos publicados por el Banco de España el pasado viernes, trasladan a datos oficiales, la terrorífica situación de crisis en la que estamos instalados desde hace meses. Y ya no es, que algunos opinemos desde nuestro análisis, es sencillamente, que desde el organismo oficial de la economía española (Banco de España) se reconocen de forma oficial, los peores datos que publica la prensa mínimamente objetiva.

La economía española trasluce ahora oficialmente, como nuestro país alcanzará el 19% de tasa de paro para el próximo año. Pensemos a modo de ejemplo, que con Felipe González como presidente, llegamos al 20% y fue un desastre.
Es inútil que Zapatero pretenda enmascarar la verdad diciendo que todo es debido a una crisis global; la crisis española es genuinamente nuestra, pero más profunda que la que tienen nuestros países vecinos.

Rumores que traspasan las paredes del palacio de la Moncloa, hablan de dos fechas o de dos posibilidades, para que el presidente haga un cambio de Gobierno, es decir un cambio de imagen gobernante. Se habla del martes, día 7 y del viernes, día17. Si tal previsión se cumple el Gobierno le habrá durado a Zapatero poco más de un año. Los rumores del estrambote, en una frase atribuida a la vicepresidenta: “no hay coordinación en este Gobierno”

Se habla de Elena Salgado, quien pudiendo ser sustituida por Manuel Chaves, podría ocupar el cargo de Solbes. Que José Blanco sustituiría a Magdalena Álvarez en Fomento, a la vez que encierra entre muchos interrogantes a De la Vega para continuar en su cargo. El pronóstico da como seguro que Rubalcaba seguirá en su papel de eterno ministro.
La segunda parte del oráculo, dice que Zapatero se puede ver fácilmente obligado a convocar elecciones generales en 2010. Y esto contando con que en el mejor de los casos, consiga salvar los Presupuestos Generales que se empiezan a negociar en mayo. Hay que recordar aquí, que F González se vio abocado a convocar unas elecciones generales que perdió, cuando no pudo aprobar los presupuestos.

El problema que aquí hemos tenido, es el de la cultura institucional del consumo desbocado: es el consumir a lo grande financiando todo tipo de excesos; una cultura económica en definitiva, olvidando la palabra ahorrar y apoyada enteramente en el verbo financiar. Ahora nos toca purgar este error tan elemental. También se deben exigir responsabilidades a los culpables de este estado de cosas.
Lo que no debe hacerse, es proteger a los culpables, como en el caso de la Caja de Castilla la Mancha.

Lo que ni los oráculos de Moncloa se atreven a vaticinar, son los dígitos a los que llegaremos en cifra de paro; siendo una de las que más interesan en este país.
Dicen los analistas, que haría falta un milagro para librarnos de los 5 millones de parados, cuando en este momento ya estamos en los 4,05 millones, si sumamos los datos oficiales sin dejarnos engañar por la maraña confusa de las cifras: para decirlo claro; quienes están ahora haciendo cursos desde el INEM, también están en paro, luego 3,6 millones, más 300 mil, suman los 4 millones, pero todo ello apunta a un posible cambio de Gobierno.

Etiquetas:


domingo, 5 de abril de 2009

El llapis impertinent

Sarkozy aconsegueix que Zapatero assisteixi a la Cumbre del G-20, quan no hi tenia cadira prevista


Etiquetas:


sábado, 4 de abril de 2009

A día de hoy

Coche oficial, gratis total




No hace tantos meses, Zapatero nos dijo que estábamos en la “Champions League de la economía”. Me pregunto, donde estaríamos ahora, si en lugar de estar en este lugar de élite, hubiéramos estado en una mala situación económica; no quiero ni pensarlo.

Lo que cada vez queda más claro, es que ostentamos el récord en derroche y despilfarro de dinero público, ya saben, ése dinero que según la ex ministra de Zapatero, Dª Carmen Calvo, “no es de nadie”.
Queda también claro, que somos el líder mundial en generar parados, pero es que además y para acabar de completar, somos el país occidental donde mayor cantidad de cargos públicos se mueven mediante coche oficial; entre las 17 autonomías, suman nada más y nada menos, que 1.220 coches oficiales destinados a altos cargos, a ellos hay que sumar los 1.100 que tiene el parque móvil del Estado. Pero cuidado, que cada coche oficial lleva aparejado su chofer correspondiente.

En un país en el que vamos camino de los 5 millones de parados y donde la gente corriente, se las ve y se las desea para llegar a fin de mes, estamos manteniendo 2.320 coches oficiales, con su chofer, porque estos cargos públicos no pueden ir en transporte público (lo que a los demás nos recomiendan), pero es que en algunas comunidades autónomas, hasta los secretarios generales tienen asignado coche oficial.

En las cifras citadas, no está incluido el centenar largo de coches oficiales que suman entre Ayuntamientos y Diputaciones.

Pero el suma y sigue continua con las tarjetas de crédito, los teléfonos móviles, los billetes de avión y los restaurantes caros.


Pongamos que hablo del gratis total, a costa del sufrido contribuyente.

Total, tenemos 3,6 millones de parados que ignoran todo este despilfarro. Sencillamente; si lo supieran ya se habrían echado a la calle en una encendida protesta más que acertada, justísima.

Etiquetas:


viernes, 3 de abril de 2009

La Tira

¡ Parquímetres fora !



Aquest és el lema de 900 cibernautes lleidatans, que han creat un grup en la xarxa d’Internet. És tracta d’un grup de gent, entestats en fer retirar els parquímetres que tenim a la ciutat; diuen no poder entendre, l’afany que té la Paeria per parquimetritzar tots els carrers de la ciutat i estan totalment en contra, de tenir de pagar per aparcar: “és vergonyós tenir de pagar per poder aparcar als carrers de la ciutat”.

Els integrants del grup “Parquímetres fora”, reproven a tots els polítics de Lleida, especialment a l’alcalde Ros, a qui critiquen assíduament perquè segons diuen: “Lleida necessita un canvi perquè és una estafa; es té de pagar per tot”.

Es té de reconèixer que en aquest col·lectiu no van gaire errats, perquè si anem al fons de l’assumpte, trobarem que els carrers de la ciutat són propietat municipal, es a dir, són de tots, perquè els hem pagant entre tots, mitjançant Contribucions Especials.
És a dir, una propietat de tots, que des de l’Ajuntament es cedeix a una empresa, perquè aquesta ens llogui als veïns el dret a poder aparcar, perquè aquesta empresa s’ompli les butxaques, explotant un dret que és dels veïns de la ciutat, perquè si la propietat es dels veïns, tots els drets inherents tenen de ser també dels veïns.

En poques paraules, per poder aparcar en uns carrers de la nostra propietat, els veïns de Lleida tenim de pagar.

Carai Alcalde, ja sabem que us dol molt ser criticats, però....que en trèieu de vendre-us els nostres drets? Ho teniu d’explicar i si no ho podeu explicar, doncs: ¡Parquímetres Fora!

Etiquetas:


jueves, 2 de abril de 2009

El Confidente

Unos encajes complicados



Zapatero ha dejado de ser el mago optimista que algunos le creyeron. Su magia ya no funciona y quizás por ello, haya desaparecido su actitud optimista.
Las elecciones vasco gallegas, fueron el detonante que hundió el puente parlamentario entre PSOE-PNV-BNG, lo cual le proporcionaba al Gobierno una mayoría parlamentaria con la que podía imponer todas sus iniciativas consensuadas con los otros dos grupos, si bien tenía también el apoyo de ERC y IU-ICV.
Después de las elecciones el panorama ha cambiado sustancialmente; ahora los seis diputados del PNV han roto su alianza con Zapatero. También los dos diputados del BNG se niegan a mantenerle su apoyo. El núcleo PSOE-PNV-BNG funcionaba en base a que los 169 escaños del PSOE, se sumaban a los otros 8 de sus socios de gobierno para obtener 177 escaños, que superaban la mayoría de los 175.

Ahora Zapatero se ve obligado a tejer unos encajes complicados con otros socios; con los 10 escaños de CiU y con otros dos de IU e ICV. Una solución demasiado complicada e imprevisible para asegurar estabilidad y hablando claro, ahora Zapatero está completamente en manos de CiU, donde dicen no haber olvidado todavía, lo que les hicieron en el Gobierno de la Generalitat de Catalunya.

En la última semana ya se han vislumbrado dos jornadas parlamentarias, en las que se han evidenciado la falta de apoyo parlamentario que tiene el Gobierno; en una se unieron todos los partidos de la Cámara contra el PSOE, para repudiar la forma en que se anunció la retirada de tropas de Kosovo. Al día siguiente, el Gobierno tuvo que aceptar, que un Decreto Ley, de medidas urgentes contra el paro, se tenga que tramitar con enmiendas y debate.

Quedan tres años de legislatura y desde un panorama de extraordinaria debilidad política, un Zapatero que huele a paro por los cuatro costados, se defiende como gato panza arriba; el Gobierno debe afrontar temas tan delicados como la financiación autonómica, o los Presupuestos Generales que comienzan a negociarse en mayo y donde los grupos le exprimirán sin consideración.

Todo ello conforma un panorama de encajes delicados, con la fragilidad de un fino hilo de cristal, que puede romperse a la menor tensión y que parece anunciar unas próximas elecciones anticipadas, en un clima de creciente erosión de imagen presidencial.
Claro que una solución podría ser, el pacto PSOE-PP.

Etiquetas:


This page is powered by Blogger. Isn't yours?

Suscribirse a Entradas [Atom]