martes, 30 de septiembre de 2008
(30 sep 2008) Des de la meva finestra
Paraules d'alcalde
Ja fa anys que dura el conflicte pel art sacre, entre la Diòcesis de Lleida i la de Barbastro-Monzón.
I més enllà de les raons adduïdes per les dues parts en litigi, queden els missatges que ens han donat els responsables polítics als ciutadans, sobre l’assumpte. Les explicacions de pertinença tenen de ser certes i no es poden falsejar per interessos electoralistes. No es poden donar falses expectatives als veïns de Lleida, sense tenir en compte les possibilitats jurídiques reals del assumpte.
Concretament, no ens sembla bé, que se’ns digui als lleidatans des de fa anys, que l’art sacre en litigi es quedarà a Lleida perquè li pertoca per llei, i després, resulta que surt la sentencia del Vaticà, ordenant a la Diòcesis de Lleida, la devolució de les peces al bisbat de Barbastro-Monzón. Davant d’aquesta controvèrsia, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, fa una proposta d’aquelles que diuen, de fugida endavant, al proposar que sigui admès el concepte de “unicitat”, per tal d’aconseguir que la col·lecció acabi sent itinerant entre les dues parts en litigi i per tant compartida.
El primer que tenia de dir el Sr. Alcalde, és que tot ha sortit al inrevés de com ell ens ho va vendre abans de les eleccions, perquè si tenim de tornar 88 de les 113 peces, de que ens serviran els 13.522.000 euros (2.249 milions de pesetes) invertits en el Museu de Lleida que és on estan ara, i que es va construir precisament per ubicar aquesta col·lecció?
Al 12 de setembre, l’alcalde de Lleida i en els actes de la Expo, va dir: “Todas las leyes están para cumplirse”. Si es així, Sr. Alcalde, prengui nota de les seves pròpies paraules i acompleixi sempre la llei, a no ser que vostè ens estès dient, que només som els ciutadans, qui tenim de complir sempre les lleis. Però i vostè? Perquè un alcalde té de complir sempre la llei... sí o no?
Etiquetas: paraal
# entrada de Redaccio : 15:35
viernes, 26 de septiembre de 2008
(26 sep 2008) La Tira
El Ple de la discòrdia
El Ple de l’Ajuntament de Lleida d’avui, ha estat un debat, en que s’han donat fortes tensions i molts nervis per part de la regidora d’Urbanisme, Marta Camps.
Avui el punt estrella, no era altre que la requalificació definitiva del solar destinat pel equip de govern socialista, a ser la seu de la nova mesquita pel col·lectiu musulmà de Lleida.
Aquesta ubicació que a l’Ajuntament li ha costat vuit anys de trobar, ha estat molt polèmica des de el primer dia; els empresaris dels polígons industrials del Segre i Entrevies, van al·legar que les aglomeracions de fidels musulmans en aquest temple generaran problemes en una zona, que ara es fa servir per estacionar camions o per fer un canvi de sentit.La regidora Rivadulla de ICV, va proposar a l’octubre de 2007, ubicar la mesquita entre els barris de Cappont i Bordeta. Davant d’aquesta proposta, veïns de ambdues barriades, van proposar que la ubicació més idònia era al costat d’on viu Rivadulla, ja que darrera del seu xalet-mansió, hi havia un gran solar buit i que a més, en aquesta zona hi ha carril bici, per tant, els musulmans podrien arribar-hi amb bicicleta.
En la sessió d’avui, Rivadulla s’ha oposat a la ubicació perquè queda lluny del centre, tot i recordant, que fa molts anys també van arribar a Catalunya emigrants de altes regions de l’Estat i no se’ls va marginar, tal i com al seu entendre es vol fer ara.
En tot cas, comparar als espanyols que van venir a Catalunya, amb ciutadans marroquins, sembla un raonament que pot no agradar als primers.
Des de ERC s’ha demanat buscar un altra ubicació. Per part de CiU, Gavin ha dit que es tenia de buscar l’equilibri entre la gent que vol anar a resar, els drets de les persones dels voltants i les necessitats dels empresaris de la zona.
L’alcalde Ros ha comparat al seu equip de govern amb un “govern savi i magnànim”; tant magnànim que no ha volgut tenir en compte cap de les propostes dels quatre grups de la oposició, fent constar, que aquella ubicació és legal i que és acceptada per una majoria, però “ja es sap que no plou mai a gust de tothom”, en clara referència als empresaris del polígon que estaven a la sala, als qui ha ofertat arreglar els carrers de la zona.
El resum seria, que Ros ha passat el rodet de la majoria absoluta per aprovar la requalificació. Esta vist que majoria absoluta, és també la insensibilitat absoluta.
En acabar, l’advocat dels empresaris en roda de premsa improvisada a la entrada de la Paeria, ha manifestat el desacord dels seus representats i ha avançat que emprendran accions judicials.
Etiquetas: pledis
# entrada de Redaccio : 18:35
jueves, 25 de septiembre de 2008
(25 sep 2008) Des de la meva finestra
Chapapote al Segre
El passat dia 12 van aparèixer al riu Segre unes taques de fuel produïdes per un abocament, que dies desprès va ser qualificat per la regidora d’urbanisme com un “escapament il·legal”. A Galícia en diuen chapapote.
El fuel que surava pel riu, va ser recollit immediatament per uns operaris proveïts d’un bomba d’aspiració.
La explicació que es va donar des de l’Ajuntament de Lleida, és que se li ha obert un expedient sancionador a la Corporació Alimentaria de Guissona, per vessar accidentalment fuel al riu. Suposen que l’abocament devia d’arribar al Segre, prop del pont de Pardinyes, a traves d’un col·lector de aigües pluvials que surt del Polígon.
Pensem, que cal que l’incident sigui investigat i sancionat d’acord amb la llei. Però també creiem recordar, que fa uns anys va haver un altre abocament d’un líquid encara indeterminat al Segre, que provenia del Polígon i tot va quedar pràcticament en una reprimenda. Dit el qual, tornem a la qüestió que ens hem plantejat tantes vegades: els veïns de Lleida, des de fa anys estem sent multats sense contemplacions per temes d’aparcament, i amb multes molt elevades per les nostres malmeses economies domestiqués, però quan les sancions per la raó que sigui, es tenen d’aplicar a una empresa, aleshores no es troba el llistat de sancions a aplicar i tot acaba en una multa misèrrima o en una reprimenda. És aquesta una qüestió que no entenem.
Tampoc entenem un altra cosa: el dia 21, en presencia de l’alcalde, un regidor declarà a la premsa, que la intenció de l’Ajuntament es la de inspeccionar les empreses del polígon, i per suposat, posar els mitjans perquè l’incident no es torni a produir. Però vet aquí, que avui, a dia 25 de setembre, es a dir 14 dies desprès del abocament, tornaven a baixar pel Segre grans taques (*) sospitoses de ser fuel?.
Senyor alcalde: ¿Com tenim la vigilància del assumpte? ¿És sostenible que baixí fuel pel Segre?
(*) (Fotografies del 25/09/2008, a les 13 hores)
Etiquetas: chapa
# entrada de Redaccio : 15:47
miércoles, 24 de septiembre de 2008
(24 Sep 2008) A día de hoy
Maleni se desmelena
En la sesión de control al Gobierno que se celebrado hoy en el Congreso de los Diputados ha habido de todo, ha habido enfados, se han oído gritos, salidas de tono, abucheos, risas y hasta algunas risotadas. Casi pareció una sesión de descontrol.
Ha empezado el ministro Solbes con una afirmación que ha levantado las primeras risas cuando ha dicho sin pestañear: “Nosotros no hemos negado nunca la crisis” y todo, cuando este Gobierno lleva meses sin admitir que estamos inmersos en una crisis económica, de la que todos somos unos damnificados. Desde hace años, el sí o el no eran taxativos, ahora según la doctrina Solbes, el blanco y el negro, pueden ser difusos e incluso trasmutantes. Hay que ver, como cambian las cosas últimamente.
La sesión ha entrado después en una deriva peligrosa, cuando un diputado popular ha lanzado unas afirmaciones a la ministra de Fomento. Maleni ha optado por soltarse la melena y no se ha mordido la lengua: “Acúsame fuera y verás como te llevo a los tribunales”. Pocas bromas con la ministra, que está vacunada contra estas situaciones; hizo las prácticas con el AVE y esto sienta cátedra de aguantabroncas aunque caigan chuzos de punta.
¡Bravo Maleni¡ Con actuaciones como la suya, conseguirá que los españoles recuperen el interés por el Congreso. Claro que a algunos, además de showman, nos gustaría que ejerciera de buena ministra.
Etiquetas: malse
# entrada de Redaccio : 21:00
(23 sep 2008) Cartes al Director
Molèsties de les Festes de Tardor
S’atansen les Festes de Tardor de Lleida, i segons diuen els diaris locals, les revetlles no es poden fer a la Rambla de Ferran, perquè molestarien al veïns de la zona i que per tant, les revetlles es faran als Camps Elisis, on diu que no molesten a ningú.
El cas és, que nosaltres visquem al costat dels Camps Elisis i tenim de dir, que sí ens molesta el soroll que generen les revetlles i festes nocturnes que es fan al parc.
Aquestes molèsties ja fa anys que les vam portar al Síndic de Greuges, qui va dictaminar que era un problema que es tenia de solucionar. Tenim també, un escrit signat per un responsable (regidor) de l’Ajuntament de Lleida, on es diu que reconeixen el problema i que la Paeria farà tot els possibles per que no tornem a ser molestats en el nostre descans nocturn al que hi tenim dret.
Malgrat tot, tornem a tenir soroll nocturn que ens impedeix descansar, ho hem publicat a la premsa i l’Ajuntament no hi posa solució. Només ens queda pensar en dues possibilitats, o és que l’Ajuntament no llegeix la premsa, o és que no l’importen els problemes dels veïns.
Plataforma d’Afectats pel soroll dels Camps Elisis
-----------------------------------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sino la del signant.Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:ilergeta386@gmail.com
S’atansen les Festes de Tardor de Lleida, i segons diuen els diaris locals, les revetlles no es poden fer a la Rambla de Ferran, perquè molestarien al veïns de la zona i que per tant, les revetlles es faran als Camps Elisis, on diu que no molesten a ningú.
El cas és, que nosaltres visquem al costat dels Camps Elisis i tenim de dir, que sí ens molesta el soroll que generen les revetlles i festes nocturnes que es fan al parc.
Aquestes molèsties ja fa anys que les vam portar al Síndic de Greuges, qui va dictaminar que era un problema que es tenia de solucionar. Tenim també, un escrit signat per un responsable (regidor) de l’Ajuntament de Lleida, on es diu que reconeixen el problema i que la Paeria farà tot els possibles per que no tornem a ser molestats en el nostre descans nocturn al que hi tenim dret.
Malgrat tot, tornem a tenir soroll nocturn que ens impedeix descansar, ho hem publicat a la premsa i l’Ajuntament no hi posa solució. Només ens queda pensar en dues possibilitats, o és que l’Ajuntament no llegeix la premsa, o és que no l’importen els problemes dels veïns.
Plataforma d’Afectats pel soroll dels Camps Elisis
-----------------------------------------------------------------------------------
Nota de la Redacció: Les Cartes al Director no podran contenir ni insults, ni ser ofensives, en tot cas, no seran la nostra opinió sino la del signant.Les Cartes al Director es poden enviar a la nostra adreça:ilergeta386@gmail.com
# entrada de Redaccio : 19:09
lunes, 22 de septiembre de 2008
(20 sep 2008) Des de la meva finestra
Chin Chin, brindem
El passat dia 10, van acudir els alcaldes de Catalunya al Palau de la Generalitat, on havien estat convocats pel Govern, en un acte dintre del 11 de setembre. Allí es van trobar amb el president Montilla, amb Benach, Puigcercós, Mas, Sirera, Saura, etcètera.
Se'ls veia contents i eufòrics mentre portaven a la mà, una copa de cava català. Així, entre comentaris i mirades de complicitat, anaven brindant. Està clar que tot eren brindis d’intencions etèries i llunyanes.
Com deia, en arribar els alcaldes, van aparcar els seus cotxes oficials a sobre de la Plaça Sant Jaume, convertint-la en un aparcament de cotxes oficials.
Vull recordar, que les administracions prediquen que fem ús del transport públic, mentre que ells van en cotxe oficial (i consti que la plaça està molt ben comunicada).
En tot cas, si jo aparco a sobre la plaça, segur que el guàrdia de torn em multa (els alcaldes així ho tenen manat), en canvi a ells no els van multar.
També crida l’atenció, que les administracions promoguin omplir al màxim les places dels cotxes particulars en els desplaçaments: perquè a carreteres i carrers no hi hagi tants cotxes, per estalviar combustible, perquè es contamina menys en vers a la sostenibilitat. ¿I com és, que l’alcalde de Lleida (poso per cas), no va passar a recollir amb el seu cotxe oficial, a l’alcalde de Mollerussa, al de Tàrrega i al de Cervera quan li venia de pas?
Apa tripartit, brindem per la coherència i la sostenibilitat, chin, chin.
Després Montilla va aparcar el somriure (aquesta vegada no a la plaça) dient que vindrien mesos difícils, amb gent que perdrà el lloc de treball i algunes empreses, veuran reduïdes les seves expectatives o tindran de tancar.
Es a dir, que quan ja molta gent està a l’atur (i més que ni haurà), tot el que se li ocorre dir al Govern de la Generalitat, no és oferir solucions, sinó vaticinar una cosa que tothom ja sap.
Apa tripartit, un altre cop, brindem per la cohesió social. Chin, chin.
L’acabament va estar una repetició de consignes que durant anys ens va donar l’ex president Pujol: “Som i volem, que Catalunya continuí sent un poble”. Però, no vam quedar, com diu l’estatut, que som una nació? Com és que ja només som un poble?
A veure tripartit, ja entenem allò del som i serem, però ara a Madrid tenim un Ministerio de Igualdad, que pregona l’igualat en tot. Per tant...?
Tot i parlant d’igualtat, us heu adonat que els sous dels membres del Govern i alguns alcaldes, no són iguals que els dels ciutadans?
Apa tripartit, brindem per la Igualtat. Chin, Chin.
Vull corregir a tots aquells, que es mostren pessimistes, respecte a la salut de les arts escèniques; el teatre no ha mort, només que els actors són uns altres i l’escenari ha canviat de lloc.
Cambrer, xampany i aigua mineral per a tots. Chin, chin.
Etiquetas: chinchin
# entrada de Redaccio : 9:48
(20 sep 2008) Des de la meva finestra
¿Renovació, del CGPJ?
El consell General del Poder JudiciaL, és un òrgan instaurat per la Constitució espanyola, amb el teòric objectiu de ser un control per als jutges, però allunyat del poder polític. I des de fa anys, no es compleix aquesta premissa, sinó que és un òrgan copat per persones als qui han posat els partits polítics majoritaris al Congrés. Son per tant, posats de part de.
¿On han anat a parar les proclames electoralistes d’en Zapatero, quan prometia despolititzar el CGPJ?
Ara han canviat als membres del Consell, es a dir, han permutat a uns fidels per uns altres, també fidels; el que no ha canviat és el nivell de polititizació. PSOE aporta 9 vocals, PP aporta 9 vocals, PNV aporta 1 i CIU aporta 1 vocal. És més, els membres anomenats per PNV i CIU, no són ni tan sols juristes, sinó que són i sempre han estat, diputats dels seus partits respectius. ¿Què sabran aquests dos, de justícia i de jutges? Res. Doncs, han estat nomenats per la seva fidelitat al partit. Queda clar, que els partits majoritaris repeteixen la estructura del Parlament, en la composició del CGPJ?
També podria ser, que aquests nomenaments, fossin en pagament a uns serveis prestats en el passat.
La vice del Govern, persona no massa objectiva, defensa la elecció dels 20 membres tal i com s’ha fet, dient que els vocals van estar consensuats pel Parlament, quan el que se li havia preguntat, era pel nivell d’independència dels vocals.
Davant de tot aquest muntatge ens podem preguntar: ¿I perquè necessiten els partits polítics tenir persones de confiança al Consell General del Poder Judicial? ¿És que potser la classe política, té la intenció de dirigir al consell o té alguna temença de que hi hagi un poder judicial independent del seus partits? ¿És que potser tenen alguna cosa que amagar?
És molt sospitós, o potser massa sospitós, que sigui el propi president del Govern, qui proposi al president del CGPJ que a la vegada, és president del Tribunal Suprem.
Davant d’aquestes preguntes, un pot començar a reflexionar. En aquest país tothom pot tenir la seva opinió, que no té pas de coincidir amb la del Govern de torn, ni amb la del primer partit de la oposició.
El consell General del Poder JudiciaL, és un òrgan instaurat per la Constitució espanyola, amb el teòric objectiu de ser un control per als jutges, però allunyat del poder polític. I des de fa anys, no es compleix aquesta premissa, sinó que és un òrgan copat per persones als qui han posat els partits polítics majoritaris al Congrés. Son per tant, posats de part de.
¿On han anat a parar les proclames electoralistes d’en Zapatero, quan prometia despolititzar el CGPJ?
Ara han canviat als membres del Consell, es a dir, han permutat a uns fidels per uns altres, també fidels; el que no ha canviat és el nivell de polititizació. PSOE aporta 9 vocals, PP aporta 9 vocals, PNV aporta 1 i CIU aporta 1 vocal. És més, els membres anomenats per PNV i CIU, no són ni tan sols juristes, sinó que són i sempre han estat, diputats dels seus partits respectius. ¿Què sabran aquests dos, de justícia i de jutges? Res. Doncs, han estat nomenats per la seva fidelitat al partit. Queda clar, que els partits majoritaris repeteixen la estructura del Parlament, en la composició del CGPJ?
També podria ser, que aquests nomenaments, fossin en pagament a uns serveis prestats en el passat.
La vice del Govern, persona no massa objectiva, defensa la elecció dels 20 membres tal i com s’ha fet, dient que els vocals van estar consensuats pel Parlament, quan el que se li havia preguntat, era pel nivell d’independència dels vocals.
Davant de tot aquest muntatge ens podem preguntar: ¿I perquè necessiten els partits polítics tenir persones de confiança al Consell General del Poder Judicial? ¿És que potser la classe política, té la intenció de dirigir al consell o té alguna temença de que hi hagi un poder judicial independent del seus partits? ¿És que potser tenen alguna cosa que amagar?
És molt sospitós, o potser massa sospitós, que sigui el propi president del Govern, qui proposi al president del CGPJ que a la vegada, és president del Tribunal Suprem.
Davant d’aquestes preguntes, un pot començar a reflexionar. En aquest país tothom pot tenir la seva opinió, que no té pas de coincidir amb la del Govern de torn, ni amb la del primer partit de la oposició.
Etiquetas: cgpj
# entrada de Redaccio : 8:54
martes, 16 de septiembre de 2008
(15 sep 2008) La Tira
Un avió multiaveriat
Del desgraciat sinistre del MD-82 de Spanair a Barajas, se’n parlarà durant molt temps. Es té per segur, que la Comissió d’Investigació tardarà prop de vint mesos en extreure’n conclusions; establir les causes del sinistre és l’objecte de la investigació.
Ha estat inevitable que arribessin filtracions a la premsa que regularment ho va publicant. De tot el que s’ha publicat hi ha una cosa que crida l’atenció: que el perfil de l’ala en un avió, té en la part davantera una peça mòbil a la que anomenen “slat” i en la part del darrera, un altra peça mòbil, anomenada “flap”. Que les dues peces quan l’avió esta en vol, estan recollides, però que per poder enlairar-se, aquestes peces, necessàriament han d’estar esteses, és a dir, separades del ala, perquè si no és així, l’ala no té suficient força com per enlairar l’avió. Aquesta és una de les línies d’investigació que té la Comissió, ja que pel que saben, en l’accident del JKK5022, els “flaps” no estaven estesos. Saben també, que flaps i slats actuen de manera coordinada; que si el pilot estén els flaps, automàticament s’estenen els slats.
D’altra banda, l’automàtic que tenia que estendre els flaps quan fan falta no va funcionar, ni va sonar l’alarma.
El més lamentable va ser la mort de les 154 persones i els ferits. Potser pot semblar més llastimós i lamentable encara, quan es sap a traves de l'informe escrit de l’avió sinistrat, que en el mes d’agost, té registrades incidències en quinze de vint dies.
No resulta estrany, que últimament i en un vol que sortia de Barcelona, abans d’iniciar la rodadura per la pista, el pilot va detectar i va anunciar al passatge, que hi havia una petita anomalia en l’aparell, però que no era perillosa. Davant del anunci, 100 passatgers dels 160 van baixar a terra.
En baixar, comentaven entre ells el sinistre de Spanair, tot i apuntant a que tant Spanair com Aviación Civil, semblava que van preferir beneficis a prudència, perquè un avió amb tants problemes no esta apte per a volar, sinó per entrar en el taller de reparacions.
La Comissió d’Investigació podria inculpar a Spanair, a Boeing i també a Aviación Civil. No sabem que es dirà en les conclusions, però sí sabem ja, el que diuen molts usuaris; que allò que tant ens han repetit, de que l’avió és el medi de transport més segur, ja s’ho poden amanir amb sal i oli, que nosaltres desconfiem.
Una vegada més i lamentablement per les víctimes (i familiars), per la companyia Spanair (i els seus treballadors) i per la imatge malmesa del transport aeri, es podria complir aquella dita; la avarícia trenca el sac.
Etiquetas: aviomult
# entrada de Redaccio : 17:47
viernes, 5 de septiembre de 2008
(2008 sep) Des de la meva finestra
Units per la hipoteca
En els deu últims anys, es va inflar la bombolla immobiliària i a la fi, a passat el que sol passar amb totes les bombolles de sabó: que quan estan prou inflades exploten i tot se’n va a norris.
Enxampades pel lligam econòmic, moltes parelles de mileuristes, que es van comprar alegrement un pis sobrevalorat amb hipoteca, ara es veuen en la trista situació, de que havent-se trencat el lligam afectiu de parella, tenen de vendre el seu pis però no poden perquè no hi ha demanda, però es que a més, si el poden vendre perden molts diners. Van començar units per un lligam afectiu i ara estan units únicament per una hipoteca.
La situació es ben curiosa en veure que tot i que s’ha acabat la seva relació afectiva, no poden finalitzar la seva convivència, perquè anem a pams; no poden vendre el pis, tenen de continuar pagant la hipoteca i a més, com que el cost de la vida esta tant disparat, no tenen diners per llogar-se dos pisos, que faria possible materialitzar de fet la seva separació real.
En els bufets jurídics s’acumulen les demandes de separació i de divorci, que no es poden materialitzar, perquè el motiu econòmic ho impedeix. És evident que no els hi agrada ja viure junts, però la situació del mercat immobiliari els obliga a continuar amb la seva convivencia.
Fins i tot en aquest aspecte, hi continuen havent fortes diferencies socials: els mileuristes no es poden divorciar, però els rics es poden divorciar quan volen.
Fins i tot en aquest aspecte, hi continuen havent fortes diferencies socials: els mileuristes no es poden divorciar, però els rics es poden divorciar quan volen.
Tots aquests mileuristes joves, potser no saben el que fa anys ens deia des de la televisió oficial del estat, el ministre de hisenda del PSOE, Carlos Solchaga: “España es el país donde es más fácil ganar dinero”. En aquell moment hi havia també una bombolla en procés d’inflat, desprès va explotar i en arribar l’any 93 tot se’n va anar a norris.
La historia s’ha tornat a repetir i ha tornat a enxampar a tots aquells, que ja sigui plens de bona fe, o ja sigui perquè no tenen en compte la historia, van tornar a caure en la mateixa trampa; senyors, només “donen duros a quatre pessetes” als contes de fades.
La historia s’ha tornat a repetir i ha tornat a enxampar a tots aquells, que ja sigui plens de bona fe, o ja sigui perquè no tenen en compte la historia, van tornar a caure en la mateixa trampa; senyors, només “donen duros a quatre pessetes” als contes de fades.
Etiquetas: uphip
# entrada de Redaccio : 11:35
miércoles, 3 de septiembre de 2008
(2008 sep) Desde la muralla
"José Luis, te queremos mucho"
El vendaval de la financiación autonómica ha irrumpido este verano como un huracán que puede arrasar algunas cosas. Se trata de un huracán que no aparece en los mapas meteorológicos pero cuyos vientos pueden llegar a voltear algunas sillas.
Si algo queda patente en el Gobierno de Zapatero, es que escogió a Solbes por su fidelidad, de ello no cabe ninguna duda. Y lo que dijo Solbes hace cosa de un mes, no es para echarlo en saco roto: “Se han acabado las negociaciones bilaterales, como antes” y “el Estatut no es el único que hay que tener en cuenta porque también hay otros”. Para que el ministro hiciera esta advertencia tan directa, necesariamente debía tener el consentimiento o quizás, la indicación de Zapatero; la prueba es que el presidente no le ha rectificado.
No hace falta que Iceta se ponga en plan Alfonso Guerra catalán, entre otras cosas, porque Guerra no ha conseguido gran cosa para los ciudadanos a pesar de su verborrea viperina.
Tampoco es creíble la velada amenaza de Montilla, “José Luis te queremos mucho, pero queremos más a Catalunya”. Para analizar el peso de esa frase, no hay más que tener en cuenta los hechos de 1983, cuando entre la UCD y el PSOE pactaron la LOAPA, una ley “armonizadora” con una potente carga contra los estatutos autonómicos. En aquella ocasión, Raimon Obiols, candidato en aquel entonces a la Generalitat, conminaba al PSC a abstenerse en las votaciones del Parlament, con lo cual se aprobó la impugnación, que sentenció el Tribunal Constitucional, declarando la inconstitucionalidad de 14 artículos, dejando la ley tan mermada como inservible a los taimados propósitos de UCD y PSOE.
La ley no pudo aplicarse en su esencia, pero González apartó a Obiols de la candidatura tan pronto como le fue posible. Y confieso que siempre he sospechado que la mano ejecutora del desplazamiento de Obiols fue Montilla, si bien existen fotos de esos días, donde unos jóvenes Guerra y Obiols, están cenando en Barcelona con unas caras muy serias.
Decididamente, Montilla tiene muy presente la crisis de la LOAPA. Así que podemos dejar su frase un tanto recortada para acercarnos a la realidad y podría ser algo que así: “José Luis, te queremos mucho” Y punto.
Etiquetas: jltqm
# entrada de Redaccio : 18:09
(2008 sep) Editorial
L’alcalde Ros escorre el bony
Dos atracadors encaputxats i armats amb una escopeta, van atracar en un supermercat de la Bordeta. Es veu que ja és la desena vegada que aquests delinqüents atraquen en les nostres contrades amb el mateix sistema; es a dir, esperen a que es faci l’hora de tancament, esperen a que no quedi dintre cap client i és aleshores, quan entren violentament encanonant a empleats i propietaris, per tal de emportar-se tota la recaptació de la caixa.
Tot i estan d’acord amb que no es pot demanar a les nostre autoritats, que previnguin un atracament, també estem d’acord, en que si es donen deu atracaments similars en una zona en dos mesos, es un símptoma clar, de que no hi ha vigilància. I aleshores un es pot preguntar: I així perquè paguem un cos de Guardia Urbana?
Nosaltres no estem amb l’opinió d’uns veïns de la Bordeta, quan diuen que la Guardia Urbana només esta per passejar la gorra. Nosaltres pensem que els agents de la GU fan el que se’ls hi mana, i si no els envien a vigilar o a patrullar (de paisà per exemple) en el moment en que els comerços grans tanquen portes, per tal de poder enxampar als atracadors, doncs no ho faran.
Però dit això, també tenim de dir, que la responsabilitat de la manca de vigilància policial per part de la GU, és responsabilitat del seu cap màxim, que segons la llei, és l’alcalde de Lleida. El que no pot ser, és que el mateix dia en que surt als mitjans d’informació l’atracament al super de la Bordeta (no podem oblidar que és el numero deu, en dos mesos), l’alcalde de Lleida surt en una emissora de radio, per explicar que farà una gran cosa per Lleida, promocionant el teatre a la ciutat i sense dir res sobre l’atracament. L’estratègia esta clara; passar de puntetes per sobre de un tema espinós, a la vegada que desvia l’atenció cap un altre costat. Segons ell, es molt important promocionar el teatre a Lleida i sembla (perquè no diu res), que per ell no té cap importància, els deu atracaments similars als comerços.
No cal tenir cap doctorat, per donar-se compte de que l’alcalde Ros, mestre de marketing, davant circumstancies adverses sempre fa el mateix: és allò que diuen de “escurrir el bulto”, en català diríem, escórrer el bony. Que l’alcalde jugui a amargar-se quan es donen aquestes circumstancies adverses, pot ser una regla d’or del marketing, el que no pot ser de cap de les maneres, es la regla d’or de la responsabilitat municipal.
Dos atracadors encaputxats i armats amb una escopeta, van atracar en un supermercat de la Bordeta. Es veu que ja és la desena vegada que aquests delinqüents atraquen en les nostres contrades amb el mateix sistema; es a dir, esperen a que es faci l’hora de tancament, esperen a que no quedi dintre cap client i és aleshores, quan entren violentament encanonant a empleats i propietaris, per tal de emportar-se tota la recaptació de la caixa.
Tot i estan d’acord amb que no es pot demanar a les nostre autoritats, que previnguin un atracament, també estem d’acord, en que si es donen deu atracaments similars en una zona en dos mesos, es un símptoma clar, de que no hi ha vigilància. I aleshores un es pot preguntar: I així perquè paguem un cos de Guardia Urbana?
Nosaltres no estem amb l’opinió d’uns veïns de la Bordeta, quan diuen que la Guardia Urbana només esta per passejar la gorra. Nosaltres pensem que els agents de la GU fan el que se’ls hi mana, i si no els envien a vigilar o a patrullar (de paisà per exemple) en el moment en que els comerços grans tanquen portes, per tal de poder enxampar als atracadors, doncs no ho faran.
Però dit això, també tenim de dir, que la responsabilitat de la manca de vigilància policial per part de la GU, és responsabilitat del seu cap màxim, que segons la llei, és l’alcalde de Lleida. El que no pot ser, és que el mateix dia en que surt als mitjans d’informació l’atracament al super de la Bordeta (no podem oblidar que és el numero deu, en dos mesos), l’alcalde de Lleida surt en una emissora de radio, per explicar que farà una gran cosa per Lleida, promocionant el teatre a la ciutat i sense dir res sobre l’atracament. L’estratègia esta clara; passar de puntetes per sobre de un tema espinós, a la vegada que desvia l’atenció cap un altre costat. Segons ell, es molt important promocionar el teatre a Lleida i sembla (perquè no diu res), que per ell no té cap importància, els deu atracaments similars als comerços.
No cal tenir cap doctorat, per donar-se compte de que l’alcalde Ros, mestre de marketing, davant circumstancies adverses sempre fa el mateix: és allò que diuen de “escurrir el bulto”, en català diríem, escórrer el bony. Que l’alcalde jugui a amargar-se quan es donen aquestes circumstancies adverses, pot ser una regla d’or del marketing, el que no pot ser de cap de les maneres, es la regla d’or de la responsabilitat municipal.
Etiquetas: reb
# entrada de Redaccio : 18:03
Suscribirse a Entradas [Atom]